Benvolguts amics:

Ha tornat el temps en que tornem a fer campanyes. Però ha tornat tristament. I diguem tristament perquè en aquest cas no és contra els blavers pròpiament, sinó contra els neoblavers.

I és que s'ha nomenat cronista de València a Vicent Baydal. I això no és moment de cap alegria. 

Anem a analitzar més profundament la figura d'aquest xic, i veure els seus nombrosos punts febles.

Tot forma part, però, d'una operació de gran abast. És molt curiós que coincideixen cronològicament l'acte de Puigdemont en Perpinyà, la presentació del llibret d'aquest xic i altres contra l'INH, i el seu nomenament com a cronista de València per part de l'equip municipal encapçalat per Compromís.

El puigdemontisme més ultramontà prové del sector pijo i benestant de l'antiga Convergència. És gent que ha abandonat el seny i moderació que caracteritzaven eixe partit i han optat per un supremacisme pro-nòrdic verament ridícul, que és a la base del seu projecte independentista. El seu continu activisme deriva també en gran part de la seua posició econòmicament benestant (empresaris, fills dels amos de l'empresa, funcionaris posats a dit, etc.). Això no sols fa que no tinguen port a perdre el seu lloc de treball, sinó que els dóna temps lliure per a faltar a la feina quan vullguen, fer excursions a Brusel·les, Perpinyà i altres llocs, etc.

Fins i tot els de la CUP, que van tant d'antisistemes, en el fons són la mateixa classe social que els post-convergents, car tots són professors, periodistes, intel·lectuals, etc, i no cap d'ells o gairebé cap fa treballs manuals. Com són en el fons la mateixa classe social, per això s'entenen tan bé amb ells.

Però aquest projecte independentista té un punt, diguem-ne, molest per a aquests puigdemontistes de via estreta. I aquest punt és els Països Catalans. Tot el projecte es basa en la independència de les 4 províncies que formen el Principat de Catalunya. Després, es deixa a l'atzar / es presuposa, una futura reunificació i reintegració de la nació. Ja hem alertat dels perills d'això per a la pròpia supervivència de la nació en altres comunicats, i no anem a repetir-ho.

I com s'abandona el projecte de Països Catalans des del Principat? Doncs fomentant un nacionalisme valencià que en el fons és regionalista i que, sense negar la unitat de llengua, història i cultura comunes, etc. promou un localisme exagerat que no fa ènfasi en aquestes coses comunes, ans en les particularitats. Aquest és el neoblaverisme, que un sector de CIU porta fomentant des dels anys 80 del segle passat, quan es publicaren les Bíblies neoblaveres (Document 88, De impura natione, etc.) la majoria d'elles, què curiós, per ACPV. I no cal dir que Eliseu Climent, a banda d'haver mogut al llarg de sa vida quantitats indecents de diners derivades de subvencions ha estat l'agent principal del catalanisme al PV durant anys, i en especial llavors. I vinculat estretament amb l'ex-president Jordi Pujol i l'antiga Convergència.

Anys després s'ha intentat decantar el nacionalisme polític valencià cap a posicions neoblaveres. Primer amb les Bíblies neoblaveres publicades als anys 80 del passat segle. Després, durant els anys 90 del passat segle sorgí l'Associació Tirant lo Blanc. Una associació que a banda del neoblaverisme, estigué estretament vilculada a l'entorn convergent. Molts dels quadres actuals de Compromís provenen d'allà. I de fet, els dos, gent de l'Associació Tirant lo Blanc i dirigents llavors de la JNC (Joventuts de CDC llavors) són amics des d'aquella època, tenen relacions personals i d'amistat des de llavors. Personatge clau en aquesta maniobra fou un tal Joan Mansanet, amic de Jordi Pujol fill i d'altres personatges processistes com Joaquim Forn o Elisenda Paluzie, vinculadíssim a aquest entorn convergent i post-convergent, i llavors president d'aquesta associació Tirant lo Blanc. Aquest xic trobà després aixopluc al pessebre de Compromís a l'Ajuntament de València, i ha estat assessor de Consol Castillo, la dona de Pere Mayor (altre personatge mediocre i tèrbol) a l'Ajuntament de València (posat a dit doncs) i embutxacant-se 3500 € nets mensuals durant nou anys, fins que s'han fartat d'ell i l'han tirat. Però deixem aquest personatge fosc i tornem al personatge central que ens ocupa (no massa clar tampoc).

I ací és on entra Vicent Baydal en aquesta tèrbola història. Ell és una mica més jove, no pertany a eixa generació de joves neoblavers dels 90. Fou en la dècada següent on, al voltant de la desapareguda web valencianisme.com s'articulà el neoblaverisme. Aquesta web era gestionada per Pere Fuset i possiblement en Baydal hi prengué part. El treball d'aquesta web no fou bo del tot. D'una banda, s'hi publicaren alguns treballets d'estudiants (que és el que devien ser llavors) on se justificava per exemple l'antiguitat de la bandera blavera de la ciutat de València. L'eminent erudit i patrici valencià Pere Maria Orts demostrà en el seu llibre "Història de la senyera al País Valencià", que aquesta bandera blavera és sols de la ciutat de València, i de finals del s. XIX. Per si algú en té dubtes, reproduïm aquest llibre en la nostra web en dos parts:

-1ª part.

-2ª part.

Més avant tornarem sobre Pere Maria Orts, que fou amic personal nostre, ens assessorà en temes vexilològics i heràldics, en els quals era expert, i recolzà entusiàsticament el nostre projecte des dels inicis.

L'estil d'aquesta web, orquestrada, insistim, per Pere Fuset, i on és possible que Baydal prenguera part baix el nom d'algun usuari, sempre fou poc honest. Els usuaris catalanistes eren normalment hostigats, i al final expulsats. Aquesta web, més que explicar la història i la cultura valenciana als joves, se dedicà a difondre la ideologia neoblavera al màxim, i a fer propaganda en pla hooligan de Compromís, al qual atribuïen el paper d'únic partit nacionalista valencià. Especialment malaltíssa i obsessiva fou la seua constant campanya contra ERPV, que en alguns moments estigué en posició de poder competir amb el BNV (antecessor de Compromís).

L'actuació d'aquests xics també es va orientar envers la Wikipèdia en català. Una prova d'això és l'article sobre "valencianisme". Si hom llegeix detingudament l'article, recull tota la ideologia neoblavera, i al final dóna a entendre que fora de Compromís no hi ha nacionalisme. De nou trobem aquestes característiques d'aquests xiquets: Manipulació, hooliganisme de Compromís, etc. L'article sembla haver-lo creat un tal "Coentor", que era un usuari també de valencianisme.com Podria tractar-se d'un multinick, és a dir, d'un nick usat per diverses persones. Com ha permès la Wikipèdia en català la publicació d'un article sobre un tema tan important, i al mateix temps resulta un article tan parcial? Bé, la Wiki en català és una wiki de fireta de segona classe, si se compara amb les wikis d'altres idiomes, amb moderadors autènticament parcials, com en Pau Cabot, que és un mestre d'escola mallorquí, que segons diu ell, posa els seus alumnes a corregir articles de la Wiki en català. En fi, no comment.

Recentment hem descobert a més, el paper d'altre personatge neoblaver, Francesc Fort, que pertany a la Wikimedia Foundation, en l'abundància d'articles neoblavers a la Wiki en català, on se manipula la història i el nacionalisme. Obrirem un fil específic en quant tingem temps.

I entrem ja de ple en el treball i ideologia (perquè en el seu cas, tot i que això no és científic van totalment units) d'aquest xic. Aquest xic és llicenciat en història per la Universitat de València, i ha fet el doctorat a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on fins i tot donà classe un temps (i per què li té tanta mania a Catalunya lalvors??). I tots els seus treballs persegueixen el mateix fi: Crear, justificar i fonamentar una identitat valenciana pròpia, al final diferent de la resta dels PPCC.

Aquest xic, però, com a investigador medievalista del Regne de València, té diversos punts febles:

1-No sap llatí, i tot medievalista deu saber-ne, ja que la majoria de documentació medieval està escrita en eixa llengua. No sap tampoc altres llengües modernes: Anglès, francès, alemany, italià, etc. molt útils en la investigació. Bé, estigué com a becari uns mesos en Oxford, i potser xapurreja l'anglès. En fi, eixe comportament de que la gent conega una de les llengües esmentades per damunt i diga que la domina, és per desgràcia molt valencià.

2-Fa molta vida social, la qual cosa és impròpia d'un investigador que es repute com a tal, ja que els investigadors seriosos viuen dedicats a la investigació. Cal unir a això que les televisions i mitjans de comunicació valencians li estan donant una atenció desmesurada, com si sols existira ell com a historiador.

També se mou molt intensament en les xarxes socials, i semblaria que usa les tècniques de manipulació a través de hooligans que usaven en valencianisme.com

3-Escriu llibres lleugers i insubstancials, sobre temes no gaire importants, com els insults a l'Edat Mitjana.

4-En la seua investigació medieval i també quan parla del nacionalisme valencià actual (perquè aquest xic salta d'un tema a un altre amb una facilitat pasmosa, perquè en el fons forma part de la seua estratègia), aquest xic posa un èmfasi desmesurat en la ciutat de València, obviant la resta del PV.

5-Derivat d'aquest tema, aquest xic té una ignorància absoluta del Sud del País Valencià i la seua incorporació al Regne de València en temps de Jaume II. Qualsevol medievalista sap que això li conferí una especificitat molt marcada, i que allà la figura de Jaume II és més important que la de Jaume I...excepte aquest xic.

6-Denigra constantment intel·lectuals valencians amb més lluentor intel·lectual que ell, com Joan Fuster o Pere Maria Orts:

a) Amb Fuster se pot estar o no d'acord, de fet ell era un racionalista i gaudia amb el debat i l'argumentació. A banda d'això, Joan Fuster fou un intel·lectual íntegre, que escrigué sobre diversos temes i idees, un racionalista com hem dit, i un gran expert en el gran escriptor francès Michel de Montaigne, escriptor importantíssim a la cultura francesa i europea en general però que a casa nostra gairebé ningú no coneix. La part de l'obra de Fuster dedicada al tema nacional valencià és ben escassa en realitat. D'altra banda, curiosament, un any abans de morir, Joan Fuster evolucionà envers posicions quasi "neoblaveres", quan formulà aquella frase de que difícilment els valencians se sentiran catalans si abans no se senten valencians. Però Baydal i els xics de l'antiga valencianisme.com (perquè aquesta web ha desaparegut) es dediquen a atacar-lo de manera obsessiva, fregant l'odi.

Perquè vegen l'evolució de Fuster, reproduïm una entrevista que li feren a La Vanguardia el 6-9-1991, on també se desmarcava del seu antic esquerranisme. Reproduïm aquesta entrevista en 3 parts a la nostra web:

-1ª part.

-2ª part.

-3ª part.

Joan Fuster, en darrer terme, patí dos atemptats per part de l'extrema dreta espanyolista i blavera. El segon, de l'11 de setembre de 1981, li volà mitja casa i estigué a punt de costar-li la vida.





Baydal i els seus amics neoblavers han donat la cara front al blaverisme i l'extrema dreta valenciana? Doncs no, ells prefereixen altres coses: Fer el hooligan en internet, fer vida social, buscar poltroneta, etc.

b) I què dir sobre l'atac constant de Baydal i el seu entorn a Pere Maria Orts? Pere Maria Orts fou un heraldista i vexil·lòleg, cosa que aquest xic no és. De nou el tenim presentant-se com un expert en coses de les quals no és.

Pere Maria Orts a més fou un col·leccionista d'obres d'art, patrici i al final de la seua vida donà la seua col·lecció d'obres d'art valorada en 13000 milions d'euros al govern valencià, al poble valencià. Tals actes de magnanimitat i generositat són estranys i sublims. En darrer terme, Pere Maria Orts rebé l'Alta Distinció del Govern Valencià, a banda que dóna nom a l'institut de batxillerat de Benidorm (d'on provenia part de la seua família). fou fill predilecte de València i adoptiu de Benidorm, i un llarguissim etcètera, que no anem a reproduir ací.

I un personatge tan grandiós se mereix que aquest xiquet estiga contínuament denigrant-lo? Per suposat que no. Com hem dit adés, a més, Pere Maria Orts fou amic personal nostre.



Però és que hi ha més coses de la manera de fer les coses de Baydal i la seua actuació concreta que són, com a mínim, poc clares:

1-Donà classes d'Història del Dret en la Facultat de Dret de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana. Però aquest xic no és llicenciat en Dret, sinó en Història. Com explicarà les institucions jurídiques als seus alumnes, si no les coneix? I sobretot, qui o quins han fet possible la seua contractació en aquestes circumstàncies? Nou cas d'enxufisme?

2-Baydal se presenta com a professor de la Universitat d'Oxford, quan ell sols estigué allà uns mesos investigant.

3-Milita en Compromís, i això explicaria el seu nomenament com a cronista de València i per què no para d'eixir als mitjans públics valencians.

4-Sí que és veritat que ha usat ajuntaments governats per Compromís per a promocionar diversos llibres seus.

5-Estudià i fou mestre a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Però a veure, si ell vol una identitat valenciana diferent a la catalana...què feia a Catalunya? Sols s'explica això si el sector pijo convergent, que ara són fanàtics puigdemontistes, l'usaven ja llavors per als seus propòsits ja anunciats.

Això darrer ens retorna a l'actualitat d'aquest xic en el seu recentment publicat llibre contra l'INH (anomenat Pseudohistòria contra Catalunya). Bé, d'entrada és una obra col·lectiva. I qui són els seus autors? Doncs professors d'universitats no gaire importants, com un tal Velasco de la Universitat de Lleida (que fou importantíssima a l'Edat Mitjana però que hui és això, una uni de segona) o el mateix Baydal, que donà classes a la UJI, molt menys important que la Universitat de València o la d'Alacant. I que conste que no neguem que en eixes universitats puga haver gent de vàlua, però la política dels successius governs espanyols i "autonòmics" de fer universitats a totes les capitals de província i àdhuc en altres ciutats importants (Vigo, Vic, etc), és nefasta. Però això és altre tema.

També hi han personatges com Stefano Cingolani, un individu que du uns 40 anys vivint de subvencions per a la investigació medieval catalana. Potser ací ha rebut una altra subvenció?

I si com hem dit adés, se pretén renunciar als PPCC per a defensar la independència de les 4 provincietes, per què s'ataca l'INH? Doncs molt fàcil, la tasca de l'INH reivindica els PPCC en tota la seua plenitud.  S'analitzen i estudien personatges valencians (Com Joan Miquel Sirvent, possible autor del Quiixot), nordcatalans (com els avantpassats de Leonardo da Vinci, que provenien de Vinçà, al Rosselló) o balears (com Ferran Cortés, conqueridor de Mèxic i l'imperi asteca).

I quina metodologia s'empra per a atacar l'INH? Doncs igual que feien els de la tercera via, i després feren a valencianisme.com: Posen dos postures oposades, i ells al mig, com a posseïdors de la veritat. S'hi dedica una part del llibre, és cert, a atacar la historiografia espanyolista. Però això és una excusa. El principal objectiu és l'INH. La metodologia usada contra l'INH, però, deixa al descobert no sols la deshonestedat de la intenció, sinó les carències intel·lectuals dels seus autors. Això del cherry picking és ridícul en si mateix i d'altra banda...és el que Baydal i els neoblavers han fet sempre! Els autors d'aquest libel contra l'INH, en qualsevol cas, demostren que desconeixen la ingent tasca i treball d'investigació que ha fet l'INH, feta a més de manera altruista, sense subvencions, per pur amor a la història i al país, no com els autors del libel, que ja hem vist que són gent àvida de fama, reconeixement públic i sobretot, subvencions.

Que conste que no estem 100 % d'acord amb les teories expressades per l'INH, i fins i tot algunes les trobem disbaratades. Però bé, tota la ciència avança a base de descobertes i idees que en el seu dia solen ser denigrades. Com tractaren a Galileu, Darwin o Freud quan exposaren les seues teories? Aquests autors del libel exerceixen doncs de moderns censors i inquisidors. A més, la investigació de l'INH de moment ha trencat un dels grans tòpics que no se sostenien de la historiografia espanyola de sempre: Que els ciutadans de la Corona d'Aragó no anaren a Amèrica des del principi. No sols això, sinó que sembla que foren els principals iniciadors de l'exploració i conquesta. En el moment que anaren castellans, doncs el seu pes demogràfic era unes 10 voltes més que el nostre, era normal que s'imposaren lingüísticament i en altres aspectes. Però aquests "brillants" historiadors autors del libel, en lloc d'atacar l'INH per què no han investigat aspectes com aquest?

La Corona d'Aragó (i per tant els PPCC) no desaparegueren misteriosament després dels Reis Catòlics en un estat de letarg, com sempre ha defensat la historiografia espanyola i espanyolista. Participaren activament en Amèrica, i en gairebé totes les empreses de l'Imperi Hispànic, com per exemple l'Armada Invencible, tal com demostra aquest quadre, on els vaixells estan plens de quatre barres i creus de sant Jordi, emblemes inexistents a la Corona de Castella:



Sobre l'atac a l'INH, en fi, de ben segur que ells sabran defensar-se. A més l'opuscle de Baydal i altres careix de fonament i argumentació seriosa. L'actitud de Baydal així mateix, és indigna i arrogant, negant-se a debatre amb els que alegrement ha denigrat. És cert que aquest xic té fama de cregut, però en aquest cas, potser no té arguments? Sembla que no.

I tornant a l'inici, resulta clar, doncs, que hi ha una relació clara entre la performance puigdemontista de Perpinyà, l'aparició d'aquest opuscle denigrant l'INH i el nomenament d'aquest xic com a cronista de València.

I sobre el nomenament d'aquest xic com a cronista de València, anem a exposar un poc el procés:

1-Se li oferí el càrrec fa molts anys primer al susdit Pere Maria Orts, però ell, magnànim, com era, declinà i oferí altres noms alternatius.

2-La llavors alcaldessa de València, Rita Barberá, desestimà les alternatives proposades per "catalanistes", i nomenaren llavors un ninotet pepero anomenat Francisco Pérez Puche, llavors periodista de Las Provincias, amb l'anuència dels sempre sorprenents socialistes valencians.

3-Ara a suggerència de Compromís s'ha nomenat Vicent Baydal com a segon cronista.

Però una ciutat ha de tenir dos cronistes? Sempre és un càrrec unipersonal. La vinculació de Baydal a Compromís està més que clara, com ja hem senyalat. Són dos nomenaments polítics i de gent que no està preparada per al càrrec. Així mateix, el fet que hi haja dos cronistes ficats per motius polítics obre un precedent perillós. Si arriba al poder un altre partit polític X, posarà un tercer cronista?

Una ciutat com València necessita un cronista de la mateixa qualitat que la ciutat, i hi han diverses alternatives.

En qualsevol cas, Pere Maria Orts fou gran amic nostre. I per a nosaltres l'amistat i la fidelitat personal estan per damunt que la recerca de poltronetes, de fama i totes aquestes misèries que hem anat exposant.

Sols per aquesta raó, anem a fer una gran campanya perquè tiren de cronista de València el susdit Vicent Baydal (i també Francisco Pérez Puche), i se nomene com a cronista únic de València un que tinga la qualitat adient per al càrrec.

Ens posarem de seguida mans a l'obra i, com sempre, ademetem suggerències. I ara, els xiquets neoblavers (que han crescut un poquet i ja no són tan xiquets), començaran a burlar-se, dient que no anem a conseguir res, etc. Però bé, nosaltres tenim una llarga història de campanyes triomfants que han aconseguit el que preteníem, i aquests xiquets, a l'igual que els altres blavers, acabaran rossegant ferro.

Perquè a diferència de la gent que fa vida social i autopromoció, un dels nostres lemes vitals se sintetitza amb la gran saviesa d'aquesta frase:

Labor omnia vincit

Equip d'antiblavers.