#1 18-09-2006 03:16:43

tolerancia
Expulsat

Valencianos castellanoparlantes

Hola a todos los de este foro.

La temática del mismo me parece muy interesante y creo que puedo aportar algunos puntos de vista para el debate que no se han comentado.

Como requenense creo que un foro de política valenciana y que tanta importancia concede a las cuestiones lingüísticas no debe dejar pasar que al margen del bilingüísmo de gran parte de nuestra Comunidad existen zonas de la misma donde sólo se habla castellano. Y no por ello dejamos de ser menos valencianos. Nuestra Comunidad no se entiende sin la Valencia castellana y por ello a mi juicio no se puede hacer de lo catalán el único signo de nuestra identidad.

Desconnectat

 

#2 18-09-2006 03:53:52

xoco_pv
Membre

Re: Valencianos castellanoparlantes

Lo primer, el País Valencià la seua llengua es el valencià, n'obstan el País Valencià te les seues comarques de prosedencia aragonesa i per tant castellanes i tambe,dues comarques castellanes afegides al País Valencià, per lo tant, eixa evolució de castellans a valencians els toca fer-la a vosaltres si actuarem amb natura. El cas es que el PV ha patit moltes desgracies, la primera en 1707 amb la conquista de castella i fins als nostres dies Espanya, això, però, no a deixat mai a les comarques castellanes integrar-se'n al idioma i cultura valencianes, ad lo contrari, Espanya ha castigat la cultura i llengua propies fins al grau de que les comarques catalano-parlans s'han castellanitzat moltissim sobretot a les ciutats. Això ens porta enrrere i partim de que tant el valencià com el castellà tenen que ser oficials si o si, però, aixo no vol dir que no es lluite per poc a poc tornar la cultura i llengua en un fet normal de la societat, poder asolir la nostra sobirania com a poble i potenciar tot lo que el PV te.
Tu eres de una de esas comarcas castellanas i España ha inpedido que tu como comarca castellana conozcas la lengua de tu "Comunidad" como propia, i dices "Y no por ello dejamos de ser menos valencianos.".
Per ami un valencià es qui ama la seua terra, estima la seua cultura i parla la seua llengua i en el seu defecte els que almenys ho intenten.

Última edició per xoco_pv (18-09-2006 03:56:00)


defensar la terra no es cap delicte

Desconnectat

 

#3 18-09-2006 04:01:17

tolerancia
Expulsat

Re: Valencianos castellanoparlantes

Pues te estás dejando fuera de Valenca a cientos de miles de valencianos, que no somos ni colonos ni inmigrantes, sino súbditos del antiguo Reino (si así lo prefieres) desde muchísimo antes que otras zonas valencianoparlantes. Las lenguas son para comunicarse y en muchas zonas de Valencia nos comunicamos solo en castellano, aunque respetamos muchísimo la lengua valenciana y somos capaces de entenderla (el tronco común es el mismo, el latín).

Antes de 1707 aquí ya se hablaba castellano. El bilïngüísmo enriquece. No es una tragedia.

Desconnectat

 

#4 18-09-2006 04:22:52

xoco_pv
Membre

Re: Valencianos castellanoparlantes

Pero si et reconeixes com a valencià i saps que el castellà es l'arma del espanyolisme encara que tu sigues castellà per naturalea intentaras ser un valencià mes entenent la llengua com a minim com ja has dit que fas, pero el problema no es el teu, el problema es que n'hi ha una capital castellanitzada quan sempre ha sigut valenciana, hi tras ella moltes ciutats importants que han evolucionat de ser sols valencianes a ser practicament castellanes, com Alacant, i no es fa res per la llengua, nomes es sap castellanitzar mes i mes i per tant una perdua d'identitat que es resumeix en que "la Comunidad Valenciana es la comunidad mas española de España"


defensar la terra no es cap delicte

Desconnectat

 

#5 18-09-2006 04:32:54

tolerancia
Expulsat

Re: Valencianos castellanoparlantes

Planteemos el debate con realidad por favor. El castellano es una lengua de millones de personas que hablan cientos de millones de no españoles. No es ningún arma de ningún inexistente españolismo. Usando esa dialéctica poco favor hacemos a la pervivencia de la lengua valenciana. Al final la gente acabará hablando lo más comodo y te pedirá que le dejes de conspiraciones político-lingüísticas.

Desconnectat

 

#6 18-09-2006 15:16:42

charlie
Membre

Re: Valencianos castellanoparlantes

Jo, he tingut la desgràcia de nàixer a una familia castellano-parlant per la procedència dels meus pares. Però a la meua manera de pensar es que el valencià ha de ser la llengua cooficial que hauria de tindre més força a el nostre país (País valencià). Amés com bon valencià que sóc sempre que puc intente comunicar-me en valencià, xq considere que estic en el meu dret i el meu deure és reviure una llengua que com no fem algo terminarà morint. Respecte a lo del valencià i català em sembla una burrada no voler aprendre valencià xq es català o aprende'l d'una marena errònea x a que ja no siga català. El que vol la seua llengua la vol amb tot el que conporta.


Sóc del sud del meu cor, sóc del sud del meu món, sóc del sud del record, d´uns països sense nom. Sóc del sud dels sentiments sóc del sud de les arrels sóc del sud i porte als ulls, llàgrimes de lluita i futur.

Desconnectat

 

#7 18-09-2006 15:43:07

Re: Valencianos castellanoparlantes

Estoy de acuerdo contigo, Tolerancia.

Hemos de tener en cuenta las comarcas castellanoparlantes del País Valenciano, y tener en cuenta que siguen siendo y siempre han sido zonas valencianas.
Pero eso no impide que no se haya de perder el valenciano por culpa del centralismo estatal: mira València, como hace 3 siglos el 100% de la gente hablaba valenciano y hoy en día apenas del 5%.

Muy buena reflexión y bienvenido al foro.

--------

Estic d'acord amb tu, Tolerancia.

Hem de tindre en compte les comarques valencianoparlants del País Valencià, i tindre en compte que són i sempre han sigut zones valencianes.
Però això no impedeix que s'haja de perdre el valencià per culpa del centralisme estatal: mira València, com fa 3 segles parlava valencià el 100% de la població i hui en dia apenes del 5% d'ella.

Molt bona reflexió i benvingut al foro.

Desconnectat

 

#8 18-09-2006 15:45:50

Re: Valencianos castellanoparlantes

"Jo, he tingut la desgràcia de nàixer a una familia castellano-parlant"

Nàixer a una família castellanoparlant no és cap desgràcia, Charlie. Jo mateix he nascut en una família castellanoparlant, encara que de cognoms valencians.

De fet, hi ha molta gent que parla valencià a casa i després al carrer no tenen estima per la seua llengua i a la mínima se passa al castellà.

I t'ho diu ú que sempre parla valencià al carrer....

Desconnectat

 

#9 18-09-2006 17:47:12

Darmagon
Membre

Re: Valencianos castellanoparlantes

Jo vaig arribar de Barcelona ara fa 16 anys a Alacant i durant estos 16 anys, a sigut imposble parlar el valencià, de fet pensaba que aqui ningu el parlaba i que aqui tothom rebutjaba parlar o sentirse Valencìa (cuantes voltes en fogures de San Juan S´escolta Puta Valencia Alicante independencia). Aixi que he estat molt de temps sense preocuparme massa per lo que significa ser Català/Valencià. Jo soc castellano parlan, ya que els meus pares son d ´andalusia, pero vaig estudiar en catala. Ara (afortunadament) vaig coneixer una noia de Teulada, i alli si que pale valencià amb la seua familia (menys amb la meua chicona, que ens vam coneixer parlan castella i s´ens fa molt dificil parlarnos en valencià, misteris de la vida). Aixi que podriem dir que gracies a la meua noia, me donat conta que el el PV es lluita, encara que no gracies a el meus sogres que son blavers XDDDDD, (encara que no saben que ho son) Quina familia me peculiar que formarem.

Salut


http://sce.newlightsystems.com/userbars/usebarcatala.jpg

Desconnectat

 

#10 18-09-2006 21:36:54

Webmestre1
Equip

Re: Valencianos castellanoparlantes

Estimado amigo requenense:

Estoy muy contento de que participes en este foro haciendo gala de tu nick "tolerancia".

Respecto a lo que dices, sólo algunas matizaciones:

1-La lengua del antiguo Reino de Valencia hasta 1707 fue principalmente el valenciano.

2-Hay una comarca, efectivamente, repoblada por castellanos e incorporada al antiguo Reino desde la conquista en base a reajustes fronterizos: la Canal de navarrés. el Valle de Ayora se incorporó poco después: Fue conquistado a Castilla por Pere el Gran, hijo de Jaume I.

3-Hay una seria de comarcas que se castellanizaron después de la expulsión de los moriscos (1609) debido a las repoblaciones posteriores: La Foia de Bunyol, el Baix Segura y los municipios de Aspe y Monforte cerca de Alicante. Incluso es posible que parte del Alt Palància fuera catalanoparlante: Los obispos de Segorbe eran catalanes, la lengua de la documentación municipal hasta 1707 era el valenciano, se conservan multitud de apellidos de origen catalán en Segorbe, y hasta algún rastro lingüístico aún (la Torre del Botxí, Torre del Verdfugo en castellano).

4-En el s. XIX, se incorporaron tu comarca, la Plana de Utiel, y l'Alt Vinalopó, con Villena. A cambio, se cedió Cabdet (Caudete) a Castilla.

tolerancia escrigué:

El bilïngüísmo enriquece. No es una tragedia.

Cierto. Por ello mismo, nos gustaría que los valencianos castellanohablantes estimarais nuestra lengua como vuestra propia también e hicierais uso de ella de vez en cuando.

Seguiremos debatiendo.


Unabhängig. Überparteilich [Independent. Per damunt dels partits. Eslogan del diari alemany "Das Bild"].

http://img528.imageshack.us/img528/5691/eng2if7.th.jpg

Desconnectat

 

#11 19-09-2006 00:10:41

Nelo A.N.V.
Membre

Re: Valencianos castellanoparlantes

Mireu, pareu l'atenció un moment, i digueu-me si no;
El bilingüisme és una pura utopia, ni el marxisme o comunisme és tan complicat de dur a terme, us ho dic, perquè sé del que parle.
Digueu-me si no els bilingües, els que parleu tant castellà com valencià (sobre tot valencià de naixement) si alguna vegada no us heu sentit estranys, tensos, insegurs sobre amb quina llengua dirigir-te a alguna persona: El bilingüisme, per qui és bilingüe per naturalesa( parle per tindre el valencià coma llengua materna), és caòtic, és incòmode i genera moltes situacions d'inseguretat i moments de dubtes.
Tot açò, ho dic, -i ho dic obertament, sense escrúpols, la pura realitat-, perquè les persones humanes, tan sols necessitem una llengua per comunicar-nos, ningú parla amb la mateixa persona un dia en cada llengua, o si? digueu! Algú parla amb el seu amic avui en castellà i demà en valencià, per fer un poc més pràctic el bilingüisme? no, perquè tan sols necessitem una llengua, i si un valencianoparlant va a dirigir-se a una persona que no coneix a un territori de parla catalana (arreu dels PPCC), dins el seu cap passen un munt de coses, des de temor a ser prejutjat per un castellanoparlant per parlar en valencià, fins a si serà contestat de bona gana. Miereu, les utopies deixem-les per a la teoria, és completament impossible un bilingüisme PUR, és a dir, que a tot el territori del País Valencià es parlaren ambdues llengües és impossible, veieu açò; i qualsevol lingüista, filòleg, sociolingüista o qualsevol professional dedicat a la llengua, us ho dirà. El bilingüisme en un mateix territori és un simple procés de substitució lingüística, i parle amb coneixement de causa, amb informacions, i moltes lectures a les esquenes, llegiu sobre lingüística, i sociolingüística, i veureu. Quan dues llengües en un territori X estan en contacte i dins el mateix territori són ambdues oficials a tot el territori, la llengua A o la B acaba guanyant la partida a l'altra i moltes vegades extingint-la. Mireu sinó.
Amb açò no vull dir que un estat no puga ser bilingüe, ATENCIÓ, no confoneu conceptes, perquè perfectament l'estat espanyol, a hores d'ara podria ser perfectament bilingüe, perdó multilingüe si en cada zona on es parla una llengua, tan sols es parlara eixa llengua, i el castellà fóra única eina per dirigir-se a habitants d'un altre domini lingüístic, enteneu? Si a valència tothom parlara en valencià entre valencians, a catalunya igual, a l'Euskal Herria(per definir, no sols el País Basc sinó també a Navarra) o a Galícia, no entrarien les llengües en conflicte perquè cada llengua tindria el seu únic i exclusiu domini lingüístic on entre gent d'eixa mateixa zona s'empra la llengua autòctona. Veieu? Així doncs no seria el bilingüisme que s'intenta dur a terme -no sé si us adoneu.
El bilingüisme acabarà per ofegar-nos si no fem res.


No us preocupe que diga algú "VALENCIANO NO ES CATALÀN" preocupeu-vos per qui diu "VALENCIÀ NO ÉS CATALÀ" perquè els parlants són la seua llengua. Qui no parla no pot decidir.

Desconnectat

 

#12 19-09-2006 01:17:27

Carles PV
Membre

Re: Valencianos castellanoparlantes

Bona nit!

Aquesta és la primera vegada que m'he decidit a escriure i si ho faig, ha estat perquè els comentaris del nostre amic requenense m'han sorprés prou.

De veres estàs demanant tolerància per al castellà davant el valencià? tolerància amb el castellà??? si avui en dia, malauradament, al país valencià, ho trobem tot en castellà, moltes voltes fins i tot sense la seua obligada traducció a la nostra llengua!! És indignant! I tu demanes tolerància per al castellà?? A més a més, tu vas a qualsevol racó del país valencià i et dirigeixes en castellà, i seràs respost en castellà! (com és llògic per altra banda, ja que ambdues llengues són oficials). En canvi, si et dirigeixes en valencià a qualsevol persona, les possibilitats de què et contesten en valencià són molt més minses. Vull remarcar açò ja que és molt probable que no et responguen en valencià ni tan sols els funcionaris de la generalitat, cosa que estàn obligats a fer (consulteu la guia dels drets lingüístics al país valencià, editada per acpv). ´

Mira, requenense, si tu a mi em parles en castellà de persona a persona, jo et respondria en castellà (si ara escric en valencià es perquè se que l'entens (dius q has llegit el foro) i perquè vull fer-ho gastar simplement ja que és una senya de la meua identitat). Si jo et parlara en valencià, em respondries en català, la nostra llengua?? No crec. I tan sols per aquest motiu, hauries de posar interés i parlar el valencià, o intentar-ho almenys amb aquells q ho parlen amb tu. D'això se'n diu tindre respecte. I és que encara que ara, malauradament, el valencià no és parle massa, encara es parla, i a la gent que el parla li agrada que li responguen en valencià.
Gràcies per la teua comprensió!

Desconnectat

 

#13 19-09-2006 16:57:55

Darmagon
Membre

Re: Valencianos castellanoparlantes

Contestan a Nelo.

Parle desde la meua posicio, la meua llengua materna es el castella, (ya he explicat el perque, mes amunt) Semppre que puc faig servir el català per expresarme, aixo es cuant se que la persona amb la que parle, sap i utilitza este idioma. Visc a Alacant i per tant cuant estic a la ciutat utilitze el castella menys amb una persona que como se que parla el valencià jo li parle en la mateixa llengua. Cuant vaig al poble (Teulada) de la meva xicota, parle amb la seua familia en valencià i per norma general en el poble parle català amb tothom. Es mes amb gent que la vaig coneixer parlan castella (perque es pensaben que no parlaba valencià) els obligue a que cambien el chip que tenen de parlarme en castella cuant en veuen contestan-los en català sempre, encara que a voltes (per culpa del bilingüisme) automaticament els parle castella cuant m`han parlat en eixa llengua.
Per finalitzar dire que tinc ganes de casarme i anar al poble a viure per poder fer sevir el català SEMPRE.

Última edició per Darmagon (19-09-2006 16:59:43)


http://sce.newlightsystems.com/userbars/usebarcatala.jpg

Desconnectat

 

#14 19-09-2006 18:46:35

Nelo A.N.V.
Membre

Re: Valencianos castellanoparlantes

A tu poc o res podria qualsevol tirar-te en cara per no emprar la nostra llengua, és més és tot un èxit per nosaltres(els valencianoparlants de naixement) que la gent siga tant compromesa i fins i tot els castellanoparlants comprenguen la situació, ja dic, tot un mèrit per tu que molts ni intenten.
Ara no sé si la teua contestació era en contraposició o explicant la teua situació, jo vaig a suposar -per tant no faig cap prejudici- i pense que é un exemple a seguir d'una persona que tracta d'emprar una llengua que realment no és la seua des de xiquet, si la meitat dels castellanoparlants al País Valencià feren la meitat que tu, el nostre País estaria prou més a prop de la situació nacional de catalunya, basant-me remarcadament en l'àmbit de la llengua com a senya d'identitat i la cultura.


No us preocupe que diga algú "VALENCIANO NO ES CATALÀN" preocupeu-vos per qui diu "VALENCIÀ NO ÉS CATALÀ" perquè els parlants són la seua llengua. Qui no parla no pot decidir.

Desconnectat

 

#15 19-09-2006 19:58:20

Darmagon
Membre

Re: Valencianos castellanoparlantes

Era un poc de cada cosa, per dir que es pot ser bilingüe como jo i defensar el idioma. Tinc que dir que una cosa que en va sorprende molt (es una opinio meva) cuant vaig vindre de Barcelona es que, lamentablement si li preguntes a un Valencià nascut a Alacant que es, et dira que es Alicantino. Tenia 10 anys cuant vaig arribar aqui i ja vaig adonarme de la manca que te el Pais Valencià en defendre la seva llengua, la seva cultura, han tingut que passar molts anys per a adonar-me de que i a gent com jo a prop meu.


http://sce.newlightsystems.com/userbars/usebarcatala.jpg

Desconnectat

 

#16 19-09-2006 21:24:26

Nelo A.N.V.
Membre

Re: Valencianos castellanoparlantes

Molt bé, de totes menes, jo no volia dir que un castellanoparlant no puguera defensar la llengua valenciana, ni molt menys, tan sols era una aclaració sobre eixe "bilingüisme tan ideal i tan "tolerant" que defensen molts partits espanyolistes per tindre contents a totes les parts del poble, per això ho deia. De fet ja t'he dit que és admirable l'esforç que has fet i fas per parlar quan pugues una lolengua que en un inici no era la teua, però sembla que t'ha tocat fort!wink


No us preocupe que diga algú "VALENCIANO NO ES CATALÀN" preocupeu-vos per qui diu "VALENCIÀ NO ÉS CATALÀ" perquè els parlants són la seua llengua. Qui no parla no pot decidir.

Desconnectat

 

#17 19-09-2006 22:06:01

Darmagon
Membre

Re: Valencianos castellanoparlantes

Home tampoc es per tan XDDD. Pensa que vaig naixer a Barcelona i encara els meus peres no eren de Catalunya (malgrat que la meva mare portaba casi tota la vida alli) no van dubtar a portarme a un colegi en catala (i no me mort, com alguns partits politcs clamen al cel) es per aixo que la llengua la domine. Asi que he de dir que personalment admire molt als Valencians que es senten Valencians i lluieten per la unitat de la llengua, perque entenc que la lluita desde el Paìs Valencià es prou mes dificil que desde el principat. Aqui encara no he vist un mural on estigui pintat un "INDEPENDECIA PEL PAÏSOS CATALANS" (ben gran) cosa que per alguns pobles de catalunya si qeu es veuen. Aixi que com Català que soc i resident en el Pais Valencià nomes tinc que dir una cosa, continueu aixi que jo tambe i colaborare.


http://sce.newlightsystems.com/userbars/usebarcatala.jpg

Desconnectat

 

#18 20-09-2006 02:27:21

tolerancia
Expulsat

Re: Valencianos castellanoparlantes

Nelo estás muy equivocado. No voy a justificar mi curriculum, pero sé bastante de psicología y he estudiado bastante el tema del bilingÜísmo para poder decirte -no te lo tomes a mal, no es una crítica ad personam- que esa valoración que haces del bilingüísmo está tan periclitada en el mundo de la psicología como decir en el mundo de la medicina que la homosexualidad es una enfermedad. Y como denuncia John Mckrat del departamento de sociolingüísitca Universidad de Michigan esos argumentos responden a intereses políticos nacionalistas. Que eso lo diga un payaso xenofobo como Salvador Sostres, que se gana la vida en una televisión de ámbito estatal en un castellano que podría pasar por ser de Burgos pase. Pero no tiene cabida discusiones serios.

Te lo podría explicar científicamente: según Bloomfield, sin duda el mayor estudioso del tema, el cerebro funciona como un computador que maneja varios códigos lingüísticos a la vez y selecciona el lenguaje a desarrollar de acuerdo a un principio de supervivencia, o sea elige el idioma del entorno. En el proceso influye la edad del menor. Antes de los 6 años, el niño está volcado hacia la familia, por lo que es más fácil mantener un segundo idioma en la casa. Es la época de plantar la semilla. Cuando son más grandes, el idioma del ambiente es tan poderoso que gana al familiar. Entonces, es común que contesten en idioma materno cuando el progenitor les habla en otro idioma. La recomendación es seguirle hablando en el segundo idioma porque el niño ya tiene este lenguaje internalizado y lo puede retomar más tarde. El bilingüísmo acaba de un mayor desarrollo intelectual en edades maduras, en una mayor capacidad para verbalizar los sentimientos y en una mejor apreciación de la realidad.

Empíricamente estudios recientes como el de Grosjean (1982) (el que dijo que "más de la mitad de la población mundial es bilingüe"... vamos, como que alguién bilingüe sí que hay ;-)) afirma que los niños bilingües controlan mejor la ansiedad y afrontan mejor los desafios de la pubertad en un 75%.

Para Annette M.B. de Groot y John C. J. Hoeks de la Universidad de Amsterdam, la memoria bilingüe se reorganiza constantemente a lo largo del tiempo. En investigaciones recientes (Potter et al. 1984) se ha probado la validez de dos aproximaciones a la organización lexicosemántica de la memoria bilingüe.
Hipótesis de mediación de conceptos: niega la relación entre conexiones directas entre las representaciones de palabras en L1 y L2.
Hipótesis de asociación de palabras: existen conexiones directas entre pares de representaciones de palabras en la memoria léxica.
Hipótesis "developmental" o de desarrollo: Los aprendientes de L2 comienzan con las asociaciones léxicas pero, con la práctica se desarrollan conexiones directas entre las representaciones de palabras de L2 y la memoria conceptual.
El artículo dice, en su conclusión que pueden coexistir diferentes estructuras lexicosemánticas dentro la memoria de un bilingüe. Asimismo, se puede producir un retroceso en las estructuras de mediación de conceptos cuando éstas no se ejercitan. Aquí se entronca directamente con la importancia del bilingüísmo social para alguién que ha crecido en sociedades bilíngües.

Obra muy interesante es la de Chomsky también. Y en castellano la obra de Jesús Royo Arpón "Argumentos para el bilingüísmo".

Darmagon nos ha puesto un ejemplo de la fáctica posibilidad perfecta del bilingüísmo. Pero además se podría profundizar con Matius (1966) que entre las lenguas del mismo tronco el problema de la disglosia es practicamente imposible. Sumememos a eso que el catalán de Valencia tiene muchas influencias castellanas (no entraremos ahora en que si los moros de la Vall escribian en un "romance valenciano" que era una mixtura entre castellano y catalán antiguo o si la castellanización es una imposición de la R.A.C.V.), ¿donde está el problema? Pero además Matius en su estudio de las lenguas romances establece una mayor facilidad de intercomunicación entre ellas que entre cualquier otro tronco. Un ejemplo que puede parecer un poco tonto: esta noche la bellísima Natalia Estrada ha salido en un canal de televisión español y ha contado como se fue a Italia con 29 años, sin tener ni idea de italiano. Allí ha estado 12 años presentando programas de televisión de primera cota de pantalla.... El bilingüísmo es un hecho, una realidad, algo enriquecedor.

Se podrian poner más ejemplos. En nuestra Comunidad que cuenta con una importantísima colonia de ingleses y alemanes yo conozco a decenas de ellos que al año hablan un perfecto castellano y a más de uno le ha dado por el castellano. Hablamos de lenguas maternas indoeuropeas, pero no romances...Y sobre todo en un mundo tan globalizado se impone una formación en diversas lenguas que cuanto mayor y más bilingüe sea mayor posibilidades nos abrirá. Eso será lo importante: que las lenguas son para comunicarse.


Concluido que el bilingüísmo es un hecho incuestionable y una realidad ensalzada por la comunidad científica faltaría definir las implicaciones sociales del mismo. Y dejar sentada una premisa: una lengua no da la identidad nacional o regional. Así se solucionarían muchos problemas. Como que en ayuntamientos de predominio lingüístico castellano como Torrevieja tenga, como así ha sido, más posibilidades un catalán que un valenciano castellanoparlante. Que los valencianos de la Valencia Castellana lo tengan más dificiles para las plazas de la Generalitat valenciana que un balear o un catalán. Etc, etc, etc... Todo ello, no lo olvidemos, por obra del PP.

Desconnectat

 

#19 20-09-2006 09:26:37

nouestrat
Moderador

Re: Valencianos castellanoparlantes

Tolerancia, como si el bilingüismo da alas, lo que se ha visto es que en el Rosellón o en Alicante se hablaba catalán, luego pasaron por bilingües, y ahora son en gran parte monolíngües francés o castellano. Puede que haya un bilingüismo "bueno", pero en los PPCC el bilingüismo es perjudicial, por mucho que alaben algunos científicos sus ventajas.

Desconnectat

 

#20 20-09-2006 11:33:54

grixa
Membre

Re: Valencianos castellanoparlantes

Estic totalment d'acord en que el bilingüisme és bo. El 100% dels catalanoparlants som bilingües. Tant al País Valencià, com a Catalunya, com a les Balears, els qui dominem les dos llengües tenim més possibilitats d'èxit com bé diu Tolerancia.

Per tant, la conclusió és que la gran quantitat de castellanoparlants monolingües del nostre territori han d'aprendre el català. Açò no és una condició suficient per augmentar l'èxit, però sí necessària.

Castellanoparlants monolingües, bilingüitzeu-vos!

Última edició per grixa (20-09-2006 18:05:41)


------------------------------------------------------------------------------------------------------
Per l'oficialitat del català a la Franja de Ponent i la Catalunya del Nord.
Per l'oficialitat del català a la Unió Europea.

Desconnectat

 

Peu del fòrum

Powered by PunBB
© Copyright 2002–2008 PunBB

Creative Commons License © 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors | visites
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons, tret d'on s'indique el contrari.
Funcionant gràcies a PmWiki, PunBB, Coppermine, PHP, MySQL, Apache i GNU/Linux.