Benvolguts amics:
Just fa aproximadament un mes, el passat 21 de novembre faltà en Tàrbena (Marina Baixa), en Pere Riutort i Mestre.
És complicat resumir la trajectòria vital d'un personatge tan polifacètic i important, però ho intentarem. D'entrada, reproduïm el que diu la Wiki en català, retallant algunes cosestes que estimem supèrflues) i desrpés farem els comentaris addients:
Nasqué a Petra, l'any 1935. Formà part de l'Escolania de Blauets de Lluc (1945), i fou ordenat de prevere de la congregació de Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria. Es llicencià en Pedagogia, Filologia Clàssica, Teologia i Filologia Catalana. Del 1967 al 1969 recorregué molts centres escolars de Mallorca a fi de promoure-hi l'ensenyament del català. Des de l'any 1971 residí al País Valencià. El 1979 fou professor de català al Col·legi Universitari de Castelló i entre 1984 i 1986 a l'Escola de Mestres de València, dedicat a la didàctica del valencià. Des de 1986 fou professor titular i catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de València.
Va publicar (1975-77), amb la col·laboració d'Enric Valor, Manuel Sanchis Guarner, J. L. Sanchis, F. Graell i J.C. Bellvert, nombrosos texts per a l'ensenyament del català al País Valencià i a les Illes Balears (Els vents del món). També va treballar en la confecció de texts litúrgics i va presidir la comissió que adaptà oficialment els llibres litúrgics del Concili II del Vaticà (El Nou Testament). Va obtenir el Premi Valencià de l'Any (1977) de la Fundació Huguet i presidí la Fundació La Mata de Jonc
El 14 de maig de 1973, el llavors arquebisbe de València, José María García Lahiguera, creà una Comissió Interdiocesana per als textos en llengua vernacla. En formaren part 18 membres i s'elegí com a president Pere Riutort, nomenat per decret de l'arquebisbe de València el 18 d'octubre de 1973. Els treballs d'aquesta Comissió culminaren en la publicació a finals del 1975 del Llibre del Poble de Déu, completíssima recopilació de textos litúrgics adaptada a les variants valencianes. Per a la publicació i edició d'aquest llibre, hagué de vendre unes terres que tenia a Mallorca per a poder sufragar-la. L'aprovació d'aquest llibre va estar envoltada de polèmica pràcticament des dels inicis, coincidint amb l'aparició del blaverisme en la societat valenciana.
En el 2005, després de jubilar-se com a mestre de la Universitat de València, ja que, aleshores, ensenyava en Magisteri (on havia ensenyat des de mitjan dels anys huitanta), passà a viure en Tàrbena (població valenciana de la comarca de la Marina Baixa), on intentà crear un santuari i diversos projectes religiosos i culturals que no pogueren progressar, entre altres coses, per motius d'abús de confiança i d'estafa per part de persones vinculades amb el partit Bloc Nacionalista Valencià. Deixà empremta entre persones que l'havien tingut com a mestre i, a més, com a mínim, cinc seguidors del seu estil d'ensenyament i d'educació.
Morí el 21 de novembre de 2021 a la localitat de Tàrbena, a la Marina Baixa, indret on visqué, de manera contínua, des de després de la seua jubilació com a mestre de la Universitat de València. Fou enterrat el migdia del 23 de novembre a l'Església de Santa Bàrbara de Tàrbena, en un acte funeral dirigit pel bisbe de la diòcesi d'Oriola-Alacant, Jesús Murgui i Soriano.
Igualment, entre altres coses, es caracteritzava per la seua generositat, per la saviesa, per l'empatia i per l'esperit col·laborador.
Hem penjat a la web un excel·lent document autobiogràfic fet per Pere, del qual sols hi ha versió en castellà, titulat Explanación de algunos aspectos de mi vida y de mi trabajo perquè en voler donar-li la màxima difusió possible, començà per aquesta llengua, i no li donà temps de fer-ne versió en valencià.
Reproduïm d'ell aquesta foto, que creiem que explica molt bé el seu talant didàctic i dialogant:
La nostra relació amb Pere començà a començaments dels anys 90. A través d'un conegut comú el visitàrem un dia a l'Escola de Magisteri, on impartia classe, i ell de seguida ens engrescà en molts dels seus projectes. Colmpartírem amb Pere moltes hores, converses, vivències, etc. que seria ara ací llarg de contar. Podem dir que la influència de Pere en nosaltres fou gran, malgrat que discrepàrem també en molts moments. Sobretot, ens ensenyà la fermesa en la llengua, i ens demostrà amb documentació oficial com era de greu la situació de l'Església valenciana respecte a la llengua pròpia. Aquesta serà una de les línies d'actuació futura de la nostra web, com indicarem.
La figura de Pere representa moltes analogies amb les del seu paisà Ramon Llull, a qui ell admirava pregonament. Com ell, tingué grans projectes, alguns irrealitzables, tot siga dit. Com ell, tingué una activitat incansable i encomiable. Com ell, patí desenganys i amargors. En el cas de Pere primer durant la batalla de València, on fou objectiu de calúmnies i atacs (àdhuc físics) per part de l'incipìent blaverisme.
I després, els darrers anys de la seua vida, fou presumptament estafat per alguns que se diuen nacionalistes, i que si estafen un nacionalista són pitjors que els blavers. Degut al caràcter tan miserable del que han fet, posarem les seues fotos boca avall, igual que el quadre de Felip V en el Museu de l'Almodí de Xàtiva, i ja hem parlat d'ells en diversos moments.
Són Joan Mansanet:
I sobretot Lluismi Campos:
Els dos fan cara de corruptes, i estan ben grossets, la qual cosa vol dir que no han treballat dur mai en sa vida.
Sobre Mansanet no cal que haguem investigat molt, les seues diverses presumptes estafes (no sols a Pere), semblen ser tan conegudes que fins i tot alguns han escrit al nostre fòrum contant-les.
Sobre Lluismi Campos, sols dir que ell li deu TOT a Pere. Era un pobre xic de Quart de Poblet, més o menys graciosset, al qual Pere féu secretari de la seua Fundació La Mata de Jonc. Allà es coneix que Pere li concedí poders per a disposar dels béns (o ell se'ls agafà). Mal fet, aquestes històries sempre acaben mal.
Allà sembla que Lluismi Campos s'apropià d'uns diners que anaven destinats a la llengua i la cultura valencianes, al poble valencià, per al seu benefici propi Amb l'ajuda de Mansanet clar. Pere em deia que Lluismi bramava: Esta fundació és com la meua barraqueta, i jo i Mansanet farem el que voldrem. No comment.
I a aquests personatges no se'ls ha tirat ja de Compromís i del nacionalisme valencià????
Doncs no. Mansanet com a mínim ja no té càrrecs, però n'ha tingut. I quant a Campos, està de cap de gabinet d'Enric Morera embutxacant-se 64444 € bruts anuals, com se pot comprovar en la web de Compromís, on ixen tots els sous dels càrrecs públics (cosa encomiable quant a la transparència tot siga dit).
Sembla, doncs, que l'actual pigmalió de Lluismi Campos és Enric Morera.
Igual que el pigmalió de Mansanet sembla ser Pere Mayor, qui està desaparegut de Compromís però al que acusen de presumptes negocis foscos.
De fet que con l'històric nacionalista Joan Senent li exigia comptes a Joan Mansanet, aquest li responia: T'estàs ficant amb Pere Mayor. I qui és Pere Mayor perquè Mansanet intentara espantar (ço que no va fer) Joan Senent? Un capo de la màfia?
Doncs no, tant Morera com Mayor són dos ninotets, que en el seu dia tiraren fora l'històric, valuosíssim i enorme Francesc de Paula Burguera de l'antiga UPV per a ficar-se ells (teledirigits per un personatge fosc com Josep Lluís Blasco).
Els aproximadament 20 anys que dirigiren el partit aquests dos feren enormement el ridícul, duiguent el partit de fracàs electoral en fracàs electoral. Amb Burguera al capdavant, de ben segur que el partit haguera tret resultats.
El que comença mal, acaba mal doncs. Perquè aquests pesonatges, Morera i Mayor, tenen com a "hereus" uns personatges totalment miserables i en alguns aspectes pitjors que ells encara: Campos i Mansanet.
I la pregunta, de nou, és evident: Per què collons (amb perdó), en Compromís no foten fora aquests dos (Campos i Mansanet)? Si no ho fan, són igual d'indignes i de corruptes que els partits als quals criticaven quan se presentaven com a baluarts de l'anticorrupció. I, per suposat, no se pot dir que siguen nacionalistes.
El millor homenatge que li podem fer a Pere Riutort és lluitar contra eixos dos (Campos i Mansanet) que li estafaren presumptament i li amargaren els darrers anys de la seua vida. I no són invencibles, com ells se creuen, si hem pogut derrotar el blaverisme, que tenia molts més mitjans i força que ells, també ho farem amb aquests dos.
No donarem pistes, però la línia d'actuació serà triple:
1-Exigir que tiren fora de Compromís i del nacionalisme valencià Joan Mansanet i Lluismi Campos.
2-Exigir que Joan Mansanet i Lluismi Campos tornen tots els diners presumptament presos de la Fundació La Mata de Jonc.
3-Demanar responsabilitats penals a Joan Mansanet i Lluismi Campos.
També ens dedicarem en especial a lluitar per la presència de la nostra llengua en l'Església Catòlica valenciana.
Aquestes dos seran les dos principals línies d'acció que farà la nostra web d'ençà d'aquests moments. I aquest serà el nostre millor homenatge a Pere Riutort.
Continuarem informant.
Equip d'antiblavers.
