Descarregueu  el navegador Mozilla Firefox, per a una visualització web millor i més segura
Descarregueu l'Adobe Reader, per a documents PDF

Main.ProofsOfTheUnityOfTheCatalanLanguage History

Hide minor edits - Show changes to output

May 02, 2023, at 10:40 PM by 84.121.200.250 -
Added lines 973-1200:
%quote% No pretenc cantar una pàtria; només vull exaltar una llengua comuna que no és patrimoni exclusiu dels valencians, o dels mallorquins, o dels catalans, o dels rossellonesos, sinó que és de tots i de cada un de nosaltres.

(:if userlang de:)
(:title Beweise für die Einheitlichkeit der katalanischen Sprache:)
!Beweise für die Einheitlichkeit der katalanischen Sprache

!!14th century

*[Ende des XIII. Jahrhunderts-Anfang des XIV. Jahrhunderts] Der valencianische Arzt Berenguer Aimerich lehrte am Generalstudium von Montpellier, einer Stadt, die damals unter der Gerichtsbarkeit der Könige von Mallorca-Rosselló stand. Dieser Arzt übersetzte aus dem Arabischen "in vulgare cathalano".
%quote% Incipit xx.vi. ditis [sic] Albucasim Ahazam de cibariis infirmorum translata de arabico in vulgare cathalano, et a vulgari in latinum, a Berengario Eymerici, de Valentia, ad instanciam magistri Bernardi de Cordonio, (folio. 283r). Wien, Österreichische Nationalbibliothek, 5434, folio. 283-321.

*[1325-29] Ramon Muntaner [Chronist des Empordà (1265-1336), der einige Jahre in València und Xirivella lebte, wo er 1325 begann, seine Chronik zu schreiben]. ''Crònica'', Abschnitt XVII. Ferran Soldevila Hrsg. Barcelona: Selecta, 1971.
%quote% tots aquells qui en la dita ciutat de Múrcia e en los davant dits llocs són, [...] parlen del bell catalanesc del món.

*[1341] Abtretungsurkunde des Ortes Sagra (Marina Alta) an den Santiagoorden, ausgestellt in zweifacher Ausfertigung in València am 17. September 1341, durch den valencianischen Notar Bernat de Soler. (Archivo Histórico nacional, Órdenes Militares, Uclés, Sagra and Sanet, fldr. 307, no. 6)
%quote% [one] scripta en letra e lengua castellana, et la otra [...] en plan escripta en letra e lengua catalana.

*[1360] Der Kadi von Xàtiva und ein Jude aus Barcelona fungieren als Dolmetscher und arbeiten an Kapitulationen zur Rettung eines Wesirs aus Fez:
%quote% scientes loqui et intelligere ad nodum cathalanorum et eciam algaraviem et linguam.

*Francesc Eiximenis [Franziskaner, geboren in Girona im Jahr 1330 und gestorben 1409. Er lebte die letzten Jahre seines Lebens in València, wo er seine wichtigsten Werke schrieb]. ''Lo Crestià'' (Zweites Buch). Albert Hauf Hrsg. Barcelona: 62, 1983.
%quote% Per aquest punt a declarar, deus saber que, segons que posen los metges, quan l’hom s’és gitat a dormir la sang s’escalfa e tot lo cors de dins, e, a vegades, per diverses causes, lo pulmó, qui s’apella lo lleu en catalanesc, se lleva e posa’s sobre lo cor, e tanca’l e l’abriga, en tant que quaix li toll la seua pròpia respiració

!!15. Jahrhundert

*[1400] Brief der ''Jurats'' (Vertreter der Stadt von València) an die Behörden der kastilischen Grenzstadt Moya (bei Ademuz) vom 1. September 1400. (Municipal Archive of València, ''Missive Letters'', g³-7, s.f. [28 r und v])
%quote% Certifficam que a a.N Berenguer Porquet, laurador, vehí nostre e d'aquesta ciutat, fugí, dos mesos poch més o menys són passats, un seu catiu, de linatge de tartres, emperò batejat e apellat Johan, de edat de XX anys, poch més o meyns, e paladí en lenguatge català, com de poquea a ença se nodrís en esta terra [...]

*[1411] Die Witwe von Johann I., Violant de Bar, Französin, wandte sich wegen des Erbschaftsstreits an den valencianischen Adel und erklärte, sie müsse die Testamente der letzten Könige studieren,
%quote% los quals testaments, per clarificació de nostra intenció, havem fet splanar de latí en lengua catalana.

*[1415] Brief von König Ferran von Antequera an den Sultan von Marokko bezüglich einer Forderung. (Das gesamte Dokument wird von M. Arribas Palau veröffentlicht, "Reclamaciones cursadas por Fernando de Aragón a Abu Sa'id 'Utman III de Marruecos", ''Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona'', XXX (1963-1964), S. 320.)
%quote% Nos empero, querientes procedir en esto legíctimament e segunt dreyto e razon, vista una letra o carta morisca vuestra e aquella feyta reduir por el alcadí nuestro de Valencia de morisco en romanç cathalán, por lo qual parece del deudo de las ditas MCCC doblas restantes de la dita mayor cuantía o precio de los ditos drapos o panyos [...]

*[1417] Enrique von Villena [kastilischer Schriftsteller (1384 - 1434), Vater der valencianischen Schriftstellerin Isabel de Villena], ''Los dotze treballs d’Hèrcules'', in València geschrieben (von Antoni Ferrando Francés angeführt, op. Cit. S. 77 ):
%quote% a preçes e instançia del virtuoso caballero mosén Pero Pardo [...], escripto en romançe catalán

*[1412-18] St. Vincent Ferrer. ''Reportationes sermonum Reueredissimi Magistri Vicentii Ferrarii, predicatoris finis mundi''. (Von Roc Chabàs angeführt in "Estudio sobre los sermones valencianos de San Vicente Ferrer, que se conservan manuscritos en la Biblioteca de la Basílica Metropolitana de València", ''Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos'', 1902, S. 134.)
%quote% Vosaltres de la Serrania qui estats enmig de Castella e de Catalunya, e per ço prenets algun vocable castellà e altre català. La nostra vida és el mig: dessús és la glòria e dejús infern.

*[1420] Am 18. Dezember wandten sich die ''Jurats'' von València an Papst Martin V. und baten ihn, die valencianischen Karmeliten in die Provinz Katalonien zu integrieren (von A. Ferrando Francés angeführt, op. cit., S. 77- 78):
%quote% ut dictum monasterium sub provincia Cathalonie huic civitati vicine, quorum linga sub uno ydiomate conformatur, transferretur.

*[1445] Akten des Heiligsprechungsprozesses des Heiligen Vinzenz Ferrer (von A. Ferrando Francés angeführt, op. Cit., S. 81):
%quote% et loqueretur in vulgari catalanico sive valentino

*[1389-1459] Der heilige Antonius, Erzbischof von Florenz. ''Istoriale'', III, tit. 24, c. 8 [wegen der Predigten des Heiligen Vinzenz Ferrer].
%quote% Ecco la grande maraviglia. Egli non predicava che nella sua nativa lingua catalana e ogni nazione facilmente lo capiva.

*[1491] Jeroni Pau, in Agustín Rubio Vela, ''The patriciate and the nation'', S. 72-90; Maria Toldrà; "Llengua i cultura dels Borja a Roma", in ''Els Borja: història, cultura i art''
%quote% Quidam valentinos et maioricenses horumque regnorum incolas ab origine atque lingua catalanos appelavere" (some call Valencians and Mallorcans, and the inhabitants of these kingdoms, Catalans, because of their origin and their language)

*[1492-97] Bernat Fenollar [Valencianischer Schriftsteller (1438-1516), der als Dichter an verschiedenen kollektiven Werken beteiligt war, darunter die ''Obres e trobes en lahors de la Verge Maria'' (1474)] und Jeroni Pau [Barcelonischer Humanist (gestorben 1497), der zum Kreis des Kardinals Roderic de Borja gehörte]. Regles de esquivar vocables o mots grossers o pagesívols. Antoni M. Badia i Margarit Hrsg-, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XXIII (1950), S. 137-152; XXIV (1951-1952), S. 83-116, und XXV (1953), S. 153-163.)
%quote% Subtitled work: "mots o vocables los quals deu esquivar qui bé vol parlar la lengua catalana, a juy del reverend prevere mossèn Fenollar e misser Hierònym Pau [e] altres hòmens diserts catalans e valentians e prestantíssims trobadors": "entre les persones de bon ingeni o experiència, fàcilment se coneix dits vocables ésser d'Empurdà, o d'Urgell, o de Mallorques, o de Xàtiva, o de les Muntanyes, o pagesívols, dels quals no acostumen usar los cortesans ne elegants parladors e trobadors"

!!16. Jahrhundert

*[1523] Joan Lluís Vives [Valencianischer Philosoph (1492-1540), europaweiter Vertreter des christlichen Humanismus]. ''De Institutione foeminae christianae''. (Von Felip Mateu i Llopis angeführt, ''Lérida y sus relaciones con Valencia'', Lleida, 1976.)
%quote% ..mandó el monarca que hombres aragoneses y mujeres leridanas fueran a poblarla; y de ambos nacieron hijos que tuvieron como propia la lengua de aquellas, el lenguaje que ya por más de doscientos cincuenta años hablamos entre nosotros.

*[1528] ''La Loçana Andaluza'' [Die junge Andalusierin] (Francisco Delicado, Venedig):
>>quote<< MAMOTRETO X
\\
El modo que tuvo yendo con Aguilarico, espantándose que le hablaban en catalán, y dice un barbero, Mossén Sorolla:\\
\\
-Ven ací, mon cosín Aguilaret. Veniu ací, mon fill. ¿On seu estat? Que ton pare t’en demana.\\
\\
AGUILARET: Non vul venir, que vaich con aquesta dona.\\
\\
SOROLLA: ¡Ma comare! Feu-vos ací, veureu vostron fill.\\
\\
SOGORBESA: Vens ací, tacañet\\
\\
[Wie wir sehen können, sagt der Autor, dass eine "sogorbesa" (d. h. eine in Sogorb geborene Frau) und ein Mann mit dem Nachnamen Sorolla, der im Königreich València besonders häufig vorkommt, "auf Katalanisch" sprechen, was durch das Wort "ací" gut belegt wird. Einige Absätze später nennt Loçana die Sogorbesa "hija de corcovado y catalán" (Tochter des Buckligen und des Katalanen).]
>><<

*[1556] Frederic Furió Ceriol [Valencianischer Humanist (1527-1592) mit erasmistischer Tendenz, Verfechter der Predigt in den Volkssprachen]. ''Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis libri duo''. Basel. (Übersetzung von Jordi Pérez Durà et al., in ''Obra Completa'', I, CNRS-Universitat de València-UNESCO-Alfons el Magnànim, València, 1996, S. 337)
%quote% Que se traduzca, si quieres, a la lengua hispana y puesto que yo he mantenido una polémica con un valenciano, que se vierta a vuestra lengua; sabes que en vuestra lengua no hay una diversidad menor que en la italiana. Gritará, así pues, Cataluña entera que ha sido mal traducida, porque en su opinión, encontrará muchas cosas descuidadas, extranjeras, inadecuadas y completamente ajenas a los legítimos contenidos de la Biblia. Lo mismo dirán Mallorca y Menorca, lo mismo Ibiza, pues el habla y la lengua de todos esos reinos es común con vosotros aunque os diferencièis en algunos extremos en el sonido, en la pronunciación y en la abertura de la boca.

*[1557] Cristòfor Despuig [Gelehrter und Humanist aus Tortosa (1510-1561/80)]. ''Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa''. (von J. Ribelles angeführt, ''Bibliografía de la lengua valenciana'', II. Madrid, 1929.)
%quote% les forces y potència principal [in the Conquest of València] tota o quasi tota són de Catalunya, y per ço preserva allí la llengua catalana y no la aragonesa

*[1559] ''Útil y breve institución para aprender los fundamentos de la lengua castellana'' (auch bekannt als ''Anonymous of Leuven''). Leuven, von Bartolomé Gravio veröffentlicht.
%quote% Quatro son, i mui diferentes entre sí, los lenguajes, en que hoy día se habla en toda España. Al primer lenguaje llaman Vazquense, que es la lengua de Vizcaya, de la Provincia, i de Navara; […] Síguese tras esta, la Aráviga […] La tercera, es la lengua Catalana; esta es verdaderamente Francesa, i trahe su origen de la provincia de Gascoña, de la mui antigua cuidad de Limoies: háblase en ella en los reinos de Cataluña, de Valencia, Mallorca, Menoría, Iviça, Cerdeña i aún en Nápoles. […] El quarto lenguaje, es aquel, que io nuevamente llamo, Lengua Vulgar de España, porque se habla, i entiende en toda ella generalmente, i en particular tiene su asiento en los reinos de Aragón, Murcia, Andaluzía, Castilla la nueva i vieia, León i Portugal: aunque la lengua Portuguesa tiene tantas, i tales variedades en algunas palabras, i pronunciaciones, que bien se puede llamar lengua de por sí.

*[1563] Martí de Viciana [valencianischer Historiker (1502-1582)]. ''Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia'', III. València, S. 341.
%quote% En Orihuela & su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana: porque en tiempo de la conquista se pobló la tierra más de catalanes que de otras naciones, de los quales heredaron la lengua, coraçón, manos & obras

*[1575] Onofre Pou [Valencianischer Humanist], ''Thesaurus Puerilis'', València:
%quote% Està primer lo vulgar en llengua Cathalana, y Valenciana, y després lo llatí.

!!17. Jahrhundert

*[1610] Gaspar Escolano [Valencianischer Historiker und Geistlicher (1560-1619), Chronist des Königreichs València]. ''Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia''. València, Buch I, Abschnitt XVI, c. 108.
%quote% Como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua, y están tan paredañas y juntas las dos provincias, por más de trescientos años han pasado los deste reino [València] debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos.

*[1610] Pere Gil [1551-1622]. Einführung zur Übersetzung von ''Kempis'' aus dem Lateinischen ins Katalanische.
%quote% Alguns, per ventura, judicaran que en aquest temps no era necesari imprimir-se lo present llibre de esta llengua, puis la castellana, dita ja espanyola, és casi universalmente entesa. Pero com se veja i toque ab les mans que, exceptades algunes poques ciutats, com són Barcelona, Tarragona, Gerona, Tortosa i Lleida, i algunes poques viles, com Perpinyà, Vilafranca del Penedés, Cervera, Tàrrega, Fraga, Montsó i semblants, que estan en camins reals, en les altres demés ciutats, viles i llocos no és ben entesa la llengua castellana de la gent comuna, i ningunes dones la usen, ans bé la llengua catalana entra algunes llegües dins del regne d'Aragó i de França, i és parlada casi en tot lo regne de València i en les illes de Mallorca, Menorca, Ivissa i en part de la de Sardenya, per ço me haparegut ser de glòria de Déu vertir est llibre en les paraules més planes i comunes de la llengua catalana per a que tota manera de gent puga d'ell aprofitar-se.

*[1667] Joan Baptista Ballester: ''Ramellet del Bateig del Fill i Fillol de València, el Apostòlich Sanct Vicent Ferrer''
%quote% parlava's lo valencià lenguage en Provença, tota la guiana y França gòtica, y ara en Catalunya, Regne de València, Mallorca, Menorca y Ivisa. Però als més, els queda al pronunciar-la cert margall, que no·l tenim los desta Ciutat.

!!18. Jahrhundert

*[1734] Carles Ros [Valencianischer Schriftsteller (1703-1773), Autor zahlreicher Werke zur Wiederbelebung des Valencianischen]. ''Epítome del Origen y Grandezas del Idioma Valenciano''. València.
%quote% que se dieron tan buena maña nuestros passados en perfeccionar el idioma Valenciano, que con ser el mesmo que el Catalán, se ha quedado este montaràz, mal sonante, y grossero, y el Valenciano ha passado a ser cortesano, y gentil

%quote% Con lo que es visto, que el fino idioma valenciano consiste, a lo menos aora, en usarse con la pulcritud y cultura que han perfeccionado en esta ciudad, sin valerse ya de los vocablos montañeses que aún duran, en parte, en este Reyno y en los de Mallorca, Menorca, Ivisa y Catalunya, como lo hace también el buen castellano dexando sus grosseros y mal sonantes.

*[1747] Vicent Ximeno [Valencianischer Bibliograph (1691-1764)]. ''Escritores del reyno de Valencia''. València.
%quote% [Valencianer und Mallorquiner] de ellos [die Katalanen] tienen el origen y la lengua.

*[1760] Memorial, das von den Abgeordneten von Barcelona, València, der Stadt Mallorca und Saragossa vor den im Juli 1760 einberufenen Parlament vorgelegt wurde. (Von Joan Reglà angeführt, ''Introducció a la història de la Corona d'Aragó. Dels orígens a la Nova Planta''. Ciutat de mallorca: Moll, 1969, S. 175-176.)
%quote% Hay otras leyes que obligan a que en Cataluña, Valencia y Mallorca sean obispos y clérigos de sus iglesias los que nacieron o se criaron en aquellos reynos. Porque en ellos se habla una lengua muy particular y aunque en las ciudades y villas principales muchos entienden y hablan la castellana, con todo los labradores ni saben hablarla ni la entienden. En las Indias, cuyos naturales, según se dize, no son capaces del ministerio eclesiàstico los párrocos deben entender y hablar la lengua de sus feligreses. ¿Y van a ser los labradores catalanes, valencianos y mallorquines de peor condición que los indios, haviéndose dado en aquellos reynos hasta los curatos a los que no entienden su lengua?

*[1763] Gregori Maians i Ciscar [Valencianischer Schriftsteller (1699-1781) der Aufklärung, der einen großen Einfluss auf die intellektuellen Kreise seiner Zeit ausübte]. Brief an den Bischof Ascensi Sales.
%quote% Los libros que VS me envió llegarón a mis manos bien acondicionados. El ''Gazofilazio'' es muy de mi gusto, no tanto por su abundancia [...] como por la lengua catalana que estimo como propia.

*[1764] Fr. Lluís Galiana [Valencianischer Schriftsteller und Ordensmann (1740-1771), der sich für die Wiederherstellung der Sprache einsetzte und Autor der "Rondalla de rondalles" war]. Brief an Carles Ros. (Reproduziert in C. Ros, ''Diccionario valenciano-castellano''. València: Druck von Benito Monfort, s.p.).
%quote% cualquiera que imprimiesse esta grande obra, nada havía de perder, porque todos los que fuessen de buen gusto en este Reino la querrían, i en Mallorca, i Cataluña se despacharían también muchos ejemplares, por ser la Lengua de todos estos reinos una misma en la substancia, i aún casi en el modo, si hablamos de tiempo más antiguo.

*[1778] Francesc Cerdà i Rico [Valencianischer Gelehrter der Aufklärung (1739-1800)]. ''Notas al canto del Turia de la Diana Enamorada''. Madrid.
%quote% bajo el nombre de Catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua...

*[1783] Joan Antoni Maians i Ciscar [Valencianischer Schriftsteller (1718-1801), Kanoniker, Rektor der Universität von València]. Brief an Josep Vega i Sentmenat. (Reproduziert in Antoni Mestre in ''Historia, fueros y actitudes políticas. Mayans y la historiografía del XVIII''. Oliva, 1970.)
%quote% Su lengua [that of Catalonia] en Espanya i en Francia huvo tiempo en que fue la más culta, pero en ambas partes ha tenido igual desgracia passando de dueña a criada, i los interesados en su conservación son los primeros que la han abandonado con menor o mayor prissa. En esto los valencianos hemos ganado la palma, como más inmediatos al riñon de Castilla. [...] Vamos, pues, a vindicar el descuido de nuestra lengua con esse que Vmd. intitula ''Thesoro de la lengua cathalana'' i ciertamente essa provincia es la que deve tomar a su cargo la empresa porque es la que mantiene esta lengua i la que conserva más memorias de ella.

*[1791] Antoni de Capmany [Historiker, Politiker und Philologe aus Barcelona (1742-1813)]. ''Libro del Consulado'' (Anhang). Madrid.
%quote% El catalán, a mediados del siglo XIII, era la lengua nacional de tres provincias o reinos, es a saber, de Catalunya, Valencia, Mallorca, Menorca e Ibiza, y de allí se comunico a mucha parte de Aragón [...] Fue, es una palabra, una lengua nacional, y no una jerga territorial, desde el siglo XII hasta principios del presente.

!!19. Jahrhundert

*[1801-08] Gaspar Melchor de Jovellanos [Spanischer Schriftsteller und Politiker (1744-1811)]. Brief an den Kanoniker von Tarragona C. González de Posada (während der Gefangenschaft in Valldemossa). (Reproduziert in Pere Marcet, ''Història de la llengua catalana'', II, Barcelona, 1987, S. 5)
%quote% Si no me engaño, tardará usted poco en desbautizarla a la que llama lengua lemosina, para ponerle el nombre de catalana [...] se extendió y cundió por todo el reino de Valencia, y saltó a las islas Baleares, pudiendo decirse que antes de la mitad del siglo XIII los aledaños de su imperio estaban señalados en el Ródano, el Turia y al confín oriental a Menorca.

*[1804] Antoni Febrer i Cardona [Menorquinischer Grammatiker und Schriftsteller (1761-1841)]. ''Principis generals de la llengua menorquina''.
%quote% [Der Titel des Buches ist nicht] perquè considéria que aquesta llengua dèguia el seu origen a Menorca, sabent molt bé que aquesta ila fonc fundada de valencians, catalans, etc,. els quals e-hi portaren la seua llengua, que és la mateixa que nosaltres usam i antigament s'anomenava llemosina, [...] És doncs, no únicament per als menorquins, sinó també per als mallorquins, catalans i valencians que jo he treballat aquesta gramàtica...

*[1846] Agustí Blat y Blat: ''Idea del lemosín, o sea la lengua valenciana comparada con otros idiomas''
%quote% La lengua limosina, así llamada porque trae su orijen del limosín o provincia de Limoges de Francia, era la que hablaba D. Jayme I de Aragón (que se crió en Monpeller). Fue la que introdujo en el Reyno de Valencia, i en las islas de Mallorca i Menorca. Con ella se dice que escribió sus conquistas. (...) Se habla también en Cataluña, pues a pesar del transcurso de algunos siglos, se observa por la analogía de las vozes que el valenciano i catalán dimanan de un mismo orijen.

*[1859] Reglement der Ersten Floralen Spiele von Barcelona. (Von Joan Martí und Josep Moran angeführt, Documents d'història de la llengua catalana. Barcelona, 1986.)
%quote% No se premiaran sinó les poesies escrites en pur català, ja sia lo antic o ja lo literari modern, lo qual se pot cultivar així en Catalunya com en València, Mallorca i Roselló.

*[1865] Teodor Llorente, "Als poetes de Catalunya", in ''Llibret de versos. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX''. Eduard J. Verger Hrsg. València: Alfons el Magnànim Editions (1984).
%quote% Oh catalans poetes, los que dels nostres avis / parleu la dolça llengua, volguda del meu cor.

*[1868] Jacint Labaila [(València 1833 - 1895). Er hatte einen Abschluss in Jura und Philosophie. Präsident von Lo Rat Penat (1880 - 81)], "Als meus companys de Lo Rat Penat", in ''Flors del Túria. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX''. Eduard J. Verger Hrsg. València: Alfons el Magnànim Editions (1984).
%quote% I la copa plena de valencians vins / porten nostres mans / a los volguts llavis de los mallorquins i dels catalans.

*[1876] Benvingut Oliver [Valencianischer Jurist und Historiker (1836-1912), gebürtig aus Catarroja, der das Foralrecht der ehemaligen Krone von Aragonien ausforschte]. ''Historia del derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las costumbres de Tortosa'', I. Madrid.
%quote% [Es gibt] una comunidad de usos, costumbres, legislación y tradiciones entre los habitantes de territorios conocidos con los antiguos nombres de Principado de Cataluña y Reino de Mallorca y de Valencia [...] Este hecho, que, si no somos los primeros en descubrir, nadie hasta ahora lo ha proclamado, arroja inesperada luz sobre toda nuestra historia y sobre el verdadero carácter de los pueblos que podemos llamar de lengua catalana...

*[1877] Der valencianische Dichter Vicent Wenceslau Querol [(1837 geboren), Freund von Teodor Llorente und Förderer der valencianischen Renaissance], dem die Stadt València eine Straße gewidmet hat, nennt das Buch, das alle seine Gedichte enthält, ''Rimes catalanes'' ("Katalanische Reime").

*[1878] Constantí Llombart [Pseudonym des valencianischen Schriftstellers Carmel Navarro i Llombart (1848-1893), Gründer der Gesellschaft ''Lo Rat Penat'' und mehrerer Zeitschriften sowie Autor mehrerer Werke zur Wiederbelebung der valencianischen Sprache]. ''Excel·lències de la Llengua Llemosina. Discurs panegirich llegit en la solemne sesió inaugurativa de Lo Rat-Penat''. València.
%quote% No, valencians, no és morta nostra expresiva llengua llemosina, com los seus malhavirats inimichs semblaba desijaben, gràcies als generosos esforços de nostres germans de Catalunya y les illes Mallorques [...] En la mateixa llengua fonch criat en Montpeller, y parlà nostre molt alt é invicte Rey En Jaume. Ab ella escrigué, á imitació de Juli Cesar, ses conquestes y á imitació d'els romans la introduhí ab la sua religió en les Mallorques, y en València y son antich regne al conquestarlos. [...] la llemosina llengua fonch la cortesana ab qu'en Aragó, Valencia y Catalunya, los reys parlaben [...]; dissentint aquesta llengua en los tres amunt citats dominis, sols en alguna qu'atra petita variació, ya en la manera de pronunciar-se, ya en la adopció d'algunes veus originàries, insignificants diferències molt meyns notables si es vol encara, que les que'l castellà sofrix en les divereses províncies hon se parla. Sempre ademés s'ha observat qu'en los confins d'Aragó, Valencia y Catalunya, s'ha parlat ab més correctitut y puretat qu'en lo mateix interior d'ells propis nostra llengua.

*[1878] Constantí Llombart. Ensayo de ortografía lemosino-valenciana. (Im ''Diccionario valenciano-castellano'' von Josep Escrig i Martínez eingeschlossen. València: Pascual Aguilar, 1887, S. XVII.)
%quote% Partiendo de este principio, siempre hemos creído lo más conducente á nuestro fin, establecer una doble división de lugar y tiempo en nuestra lengua que, sin duda, para su porvenir daría excelentes resultados prácticos. La primera de ellas, es decir, la que al punto donde se habla se refiere, reducida está á la aplicación indistinta del calificativo de lemosín á las tres diversas ramas del árbol de nuestra lengua, que son el catalán, el mallorquín y el valenciano, denominándose respectivamente lemosino-catalán, lemosino-mallorquín y lemosino-valenciano, según el dictado lemosín, ya que tal fué el nombre de pila que, por razón de haber nacido en Limoges, así como por haber nacido en Castilla se denomina á la lengua española castellana, le es en todos casos apropiado. De este modo obtendríanse las consiguientes ventajas de facilitar en mucho la unificación de nuestra lengua, pudiendo, por otra parte, desarrollarse autonómicamente cada una de por sí, evitándose quizás mezquinos recelos ó antagonismos que entre sus cultivadores pidieran algún día suscitarse.

*[1887] Vicent Boix [Romantischer Schriftsteller und valencianischer Historiker (1813-1880), der Chronist von València war]. "Censura oficial" in ''Diccionario valenciano-castellano'' von Josep Escrig i Martínez. València: Pascual Aguilar, S. 7.
%quote% Nuestra lengua, aunque catalana, no es substancialmente diferente [to that of Catalonia] más que en el dialecto, pronunciación, conjunto de voces y vocablos árabes, vulgares y romanos.

*[1888] Marcelino Menéndez y Pelayo [Spanischer Schriftsteller, Wissenschaftler und Forscher (1856-1912)]. Fragment einer Rede anlässlich der Blumenspiele von Barcelona 1888 unter dem Vorsitz von S.M. Regentin Maria Cristina.
%quote% I aquí la teniu, Senyora, -la llengua catalana- brollant dels seus llavis el doll de la paraula harmoniosa i eterna. És la mateixa parla arrogant que un dia ressonà per totes les contrades de la Mediterrània, la que oïren amb submissió l'Etna fumejant i la gentil sirena de Pausílip, la que va fer estremir les ruïnes de la sagrada Acròpolis ateniense i els congosts escabrosos de l'Armènia; la llengua que com anell de noces, deixà el Rei Conqueridor a Mallorca i a València; la llengua en la qual dictaven les seues lleis i escrivien aquells gloriosos prínceps del Casal d'Aragó.

*[1888] Teodor Llorente i Olivares [Valencianischer Dichter, Schriftsteller, Journalist und konservativer Politiker (1836-1911), Gründer der Zeitung ''Las Provincias'' und Förderer der literarischen Renaissance], ''El movimiento literario en Valencia en 1888, La España Moderna'', 1. (In ''Almanaque de Las Provincias para 1890'', S. 71.)
%quote% en Cataluña, Valencia y Mallorca, no ha de haber más que una lengua literaria, a cuya unidad no afecten las variantes de sus vulgares dialectos

*[1888-89] Roc Chabàs [Der Geistliche und Historiker (1844-1912) war Kanoniker des Domkapitels von València und gründete die Zeitschrift für historische Studien "El Archivo". Er beeinflusste die Erneuerung der valencianischen Geschichtsschreibung]. "Nuestro regionalismo", ''El Archivo'', 3, S. 284.
%quote% Desde que vaix naixer he tingut à molt plaer el parlar la llengua que, surtint del llemosí com à rama del provençal, vingué catalana al ser barrejats los sarrahins, dictant els Furs, que feleces féren estes comarques

*[1894] Roc Chabàs. Brief [vom 1. April] an R. P. Juan Berkman. (Von M. Bas Carbonell angeführt in ''Roque Chabás, el historiador de la Renaixença''. Dénia: canfali, 1995, S. 247.)
%quote% [...] el idioma que se habla en Valencia y Barcelona no nació aquí espontáneamente sino que fue importado de Cataluña: es pues catalán por su origen

*[1896] Juan Valera [Andalusischer Schriftsteller (1824-1905), bekannt für seine Romane, aber auch für seine literaturkritischen Werke], angefürht in ''Revista de Catalunya'', XVIII (1938), S. 118-119.
%quote% Como dialecto o variedades del catalán, bueno es que duren el mallorquín y el valenciano; pero, ¿no sería conveniente que los autores de Valencia, de las Baleares y de Cataluña propendiesen a unificar literariamente su lenguaje y a tener literariamente uno solo?

*[1899] Josep Maria Puig i Torralva [(València 1854 - 1911). Freund und Mitarbeiter von Constantí Llombart und Mitglied von Lo Rat Penat. Begründer von València Nova], "A Catalunya", in ''Lliris i cards. Antologia de poetes valencians II'': El segle XIX. Eduard J. Verger Hrsg. València: Alfons el Magnànim Editions (1984).
%quote% Jo t’am perquè és tot una la sang de nostres venes; / lo teu llenguatge, el nostre; tos reis, los nostres reis; / ta joia, nostra joia; tes penes, nostres penes, / i un jorn tots vàrem tindre molt paregudes lleis

*[1900] Josep Bodria i Roig [(València 1842 - Alcoi 1912). Schriftsteller und Restaurator von religiösen Bildern und Gemälden. Gründerin von Lo Rat Penat], "Professió de fe", aus dem Buch ''Fulles seques''. In der Strophe bezieht sich Bodria auf den Meister (Llorente), auf die Goldenen Inseln (die Balearen) und auf Verdaguer als Vertreter der drei Gebiete, in denen dieselbe Sprache gesprochen wird. ''Antologia de poetes valencians II: El segle XIX''. Eduard J. Verger Hrsg. València: Alfons el Magnànim Editions (1984).
%quote% Feixuga i sense gales, sentí mon cor un dia / la musa dolça i tendra del valencià verger: / los ritmes del gran mestre donaren-li harmonia, / les Illes d’or sos càntics, ses trobes Verdaguer.

!!20. Jahrhundert

*[1906] Valencia Nova, Rückblick auf den Ersten Internationalen Kongress für die katalanische Sprache (1. November 1906)):
%quote% [...] Allà per los sigles XIV y XV [...] en lo Principat, com València y Mallorca, tots parlaven igual, en bon català, y escrivien com parlaven.

*[1906] Teodor Llorente, Rede "Germans de Catalunya", im Rahmen der Akten des I. Internationalen Kongresses für die katalanische Sprache.
%quote% Germans de la gloriosa Catalunya, / els de l’illa daurada i Rosselló, / els d’Alguer, que separa el mar i allunya, / però l’oblit de vostre origen, no: / per a record d’aquest venturós dia, / per la partida solament amarg, / València una abraçada vos envia / arborant com penó de germania, / la llengua d’Ausiàs March.

*[1907] Teodor Llorente i Olivares, Brief an Eduard López-Chavarri, ''Epistolari Llorente'', III, Barcelona, 1936, S. 257:
%quote% Yo siempre he sido contrario a los que han querido hacer del valenciano un coto redondo, bien cerrado, exagerando las diferencias que hoy separan nuestra lengua de la catalana. Literariamente no había más que un idioma en Cataluña, Valencia y Mallorca, y debemos tender a restablecer esa unidad.

*[1907] Lluís Fullana [franziskanischer Sprachwissenschaftler, der von einigen Blaveros als sprachlicher Sezessionist bezeichnet wird], ''Característiques catalanes usades en lo Reine de València'', València, Lo Rat Penat:
%quote% Escriure totes les característiques catalanes usades dins lo Regne de València, equivaldria a escriure una gramàtica catalana i posar a la portada: Gramàtica de la llengua valenciana.

*[1908] Manuel Milà i Fontanals [Katalanischer Philologe und Schriftsteller (1818-1884)], ''Obres catalanes'', Barcelona, Gustau Gili:
%quote% Y si no·s vol dir catalana, no·s diga de cap manera llemosina, sinó catalano-valentino-baleàrica.

*[1915] Lluís Fullana [franziskanischer Sprachwissenschaftler, der von einigen Blaveros als sprachlicher Sezessionist bezeichnet wird], ''Gramàtica elemental de la llengua valenciana'', València, S. 17:
%quote% [Valencian] no és llengua essencialment diferent del català i baleàric. Rònegament existixen certes diferències dialectals, pròpies de les regions valenciana, catalana i baleàrica.

*[1925] Nicolau Primitiu Gómez Serrano [Schriftsteller und Bibliophiler aus Sueca (1877 - 1971), Präsident von Lo Rat Penat während der 1930er Jahre], veröffentlichte eine Reihe von populären Artikeln in ''Las Provincias'' mit dem Titel ''Psalterio toponímico. El lenguaje balear-catalán-valenciano''.

*[1930] Teodor Llorente i Falcó [Sohn des Journalisten, Schriftstellers und Politikers Teodor Llorente i Olivares, Gründer von Las Provincias] (unter dem Pseudonym Jordi de Fenollar, ''En defensa de la personalidad valenciana'', València, S. 71- 77:
>>quote<< Es indudable que las lenguas que se hablan en Cataluña, Baleares y Valencia, son una misma. Sobre esto no hay discrepancia alguna. Podrá haber variantes dialectales, y no muchas, ni muy hondas, producidas por la diferenciación de vida en cada una de estas regiones, y el abandono en que se ha tenido el habla en los pasados siglos, sin centros culturales que preservasen de tanto elemento extraño que la corrompían; pero nada más.
\\
Debe procurarse por todos los medios posibles, aunque “sin imposiciones centralistas”, suavizar aquellas diferencias dialectales, dirigiendo así todos los esfuerzos a conseguir la unidad del idioma.\\
\\
Si, como decíamos ayer, el catalán, el balear y el valenciano son un mismo idioma, como no habrá nadie que deje de reconocerlo, debe de tener un nombre común. ¿Se le llamará catalán? ¿Habrá de ser valenciano? ¿Le corresponde mejor el apelativo de balear o mallorquín? [...] Para los que creen a pies juntillas que el valenciano lo trajeron los catalanes de la Conquista, no hay cuestión: para éstos el nombre común debe ser “lengua catalana”. Pero es que hay otro sector, nosotros creemos que un poco más lírico, que asegura que el valenciano nació aquí, como en Cataluña surgió el catalán y en Mallorca el balear. [...] Los que así piensan son los aferrados a que nuestra lengua se llame “valenciana”, y a quienes les rayan las tripas cada vez que a un escritor valenciano, de la época medieval, los catalanes lo catalogan como cultivador de la “lengua catalana”. Nosotros sinceramente creemos que con ello no se nos rompe ningún hueso. Querol, uno de los poetas más inspirados y a la vez uno de nuestros mejores cerebros de los modernos tiempos, no titubeó en llamar a sus versos valencianos “Rimas catalanas”; y el mismo Teodoro Llorente era en esto muy transigente. En último término, cabía pensar que dentro de estas modalidades lingüísticas de catalán, mallorquín y valenciano, los que hablan la primera están en mayoría; y en la actualidad, por el desarrollo y esplendor de sus letras, bien ganado tienen ese primer puesto.
>><<

*[1930] Emili Gómez Nadal [Historiker und Schriftsteller. (1907-1994). Professor für Alte Geschichte an der Universität von València], Rezension von ''La llengua valenciana'' von Lluís Revest, Acció Valenciana, 3, p. 2:
%quote% Hem de treballar en la gestació d’un tipus de llenguatge que ens servesca per a donar el màxim abast a la nostra veu. D’ahí que afirmem l’unitat llingüística amb Mallorca i la Catalunya dels dos vessants pirinencs; [...] amb les terres del baix Aragó, Ribagorça i L’Alguer, germanes de llengua.

*[1930] Lluís Revest i Corzo [Schriftsteller aus Castelló. Unterzeichner der Normen von Castelló], ''La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu'', Castelló de la Plana, S. 17:
%quote% Creem que la llengua valenciana és, i no res més, la dels catalans qui la portaren quan a la Conquesta; per esta raó és que els filòlegs, anomenant-la del poble qui primer la parlà, la coneixen universalment per catalana [...] no existix una llengua valenciana independent de la catalana.

*[1930] Teodor Llorente i Falcó (unter dem Pseudonym von Jordi de Fenollar), Acció Valenciana, 3, S. 2:
%quote% Ja vaig proposar en un article (''Las Provincias'', abril) la creació d’una Acadèmia de la Llengua Catalana a Barcelona, en la que tindrien cabuda les altres variants regionals i el número d’acadèmics seria proporcional al número d’habitants que parlen la llengua.

*[1930] Salvador Guinot, "Per a la reglamentació ortogràfica", ''Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura'', XI, S. 304:
%quote% Partim de la unitat de la llengua catalana, no destruïda pels dialectes del Principat de Catalunya, del reialme de València, de les Illes Balears, d’Alguer i del Rosselló [...] i trobant-nos modernament, per minva d’estudis, en una varietat anàrquica de grafies en València, mentrestant els nostres germans de Catalunya han arribat a una gran unitat ortogràfica gràcies a les “Normes” de l’Institut d’Estudis Catalans, creiem que res més pràctic i beneficiós pot ésser que acceptar les “Normes” de l’Institut.

*[1936] Manuel Corachán Garcia, "Discurs davant el Novè Congrés de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana" (Perpinyà), ''Tribuna Mèdica'', 23 (1976), S. 73:
May 02, 2023, at 10:36 PM by 84.121.200.250 -
Added lines 739-966:
%quote% Ja vaig proposar en un article (''Las Provincias'', abril) la creació d’una Acadèmia de la Llengua Catalana a Barcelona, en la que tindrien cabuda les altres variants regionals i el número d’acadèmics seria proporcional al número d’habitants que parlen la llengua.

*[1930] Salvador Guinot, "Per a la reglamentació ortogràfica", ''Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura'', XI, p. 304:
%quote% Partim de la unitat de la llengua catalana, no destruïda pels dialectes del Principat de Catalunya, del reialme de València, de les Illes Balears, d’Alguer i del Rosselló [...] i trobant-nos modernament, per minva d’estudis, en una varietat anàrquica de grafies en València, mentrestant els nostres germans de Catalunya han arribat a una gran unitat ortogràfica gràcies a les “Normes” de l’Institut d’Estudis Catalans, creiem que res més pràctic i beneficiós pot ésser que acceptar les “Normes” de l’Institut.

*[1936] Manuel Corachán Garcia, "Discurs davant el Novè Congrés de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana" (Perpinyà), ''Tribuna Mèdica'', 23 (1976), p. 73:
%quote% No pretenc cantar una pàtria; només vull exaltar una llengua comuna que no és patrimoni exclusiu dels valencians, o dels mallorquins, o dels catalans, o dels rossellonesos, sinó que és de tots i de cada un de nosaltres.

(:if userlang fr:)
(:title Preuves de l'unité de la langue catalane:)
!Preuves de l'unité de la langue catalane

!!XIVe siècle

*[Fin du XIIIe siècle-début du XIVe siècle] Le médecin valencien Berenguer Aimerich enseigne à l'Étude générale de Montpellier, ville alors sous la juridiction des rois de Majorque-Rosselló. Ce médecin a traduit de l'arabe "in vulgare cathalano".
%quote% Incipit xx.vi. ditis [sic] Albucasim Ahazam de cibariis infirmorum translata de arabico in vulgare cathalano, et a vulgari in latinum, a Berengario Eymerici, de Valentia, ad instanciam magistri Bernardi de Cordonio, (folio. 283r). Vienna, Österreichische Nationalbibliothek, 5434, folio. 283-321.

*[1325-29] Ramon Muntaner [Chroniqueur de l'Empordà (1265-1336) qui vécut quelques années à València et à Xirivella, où il commença en 1325 à rédiger sa Chronique}. ''Crònica'', chap. XVII. Édition de Ferran Soldevila. Barcelona: Selecta, 1971.
%quote% tots aquells qui en la dita ciutat de Múrcia e en los davant dits llocs són, [...] parlen del bell catalanesc del món.

*[1341] Lettre de cession du lieu de Sagra (Marina Alta) à l'Ordre de Saint-Jacques prolongée en double exemplaire à València le 17 septembre 1341, par le notaire valencien Bernat de Soler. (Archivo Histórico nacional, Órdenes Militares, Uclés, Sagra and Sanet, fldr. 307, no. 6)
%quote% [one] scripta en letra e lengua castellana, et la otra [...] en plan escripta en letra e lengua catalana.

*[1360] Le cadi de Xàtiva et un juif de Barcelone servent d'interprètes et travaillent à des capitulations pour sauver un vizir de Fez :
%quote% scientes loqui et intelligere ad nodum cathalanorum et eciam algaraviem et linguam.

*Francesc Eiximenis [Franciscain, né à Gérone en 1330 et mort en 1409. Il vécut les dernières années de sa vie à Valence, où il écrivit ses œuvres les plus importantes]. ''Lo Crestià'' (Deuxième Livre). Édition d'Albert Hauf. Barcelona: 62, 1983.
%quote% Per aquest punt a declarar, deus saber que, segons que posen los metges, quan l’hom s’és gitat a dormir la sang s’escalfa e tot lo cors de dins, e, a vegades, per diverses causes, lo pulmó, qui s’apella lo lleu en catalanesc, se lleva e posa’s sobre lo cor, e tanca’l e l’abriga, en tant que quaix li toll la seua pròpia respiració

!!XVe siècle

*[1400] Lettre des jurats (autorités municipales) de Valence aux autorités de la ville frontalière castillane de Moya (près d'Ademuz), envoyée le 1er septembre 1400. (Municipal Archive of València, ''Missive Letters'', g³-7, s.f. [28 r and v])
%quote% Certifficam que a a.N Berenguer Porquet, laurador, vehí nostre e d'aquesta ciutat, fugí, dos mesos poch més o menys són passats, un seu catiu, de linatge de tartres, emperò batejat e apellat Johan, de edat de XX anys, poch més o meyns, e paladí en lenguatge català, com de poquea a ença se nodrís en esta terra [...]

*[1411] La veuve de Jeanne I, Violant de Bar, française, s'adresse à la noblesse valencienne à propos du procès de succession et déclare qu'elle doit étudier les testaments des derniers rois,
%quote% los quals testaments, per clarificació de nostra intenció, havem fet splanar de latí en lengua catalana.

*[1415] Lettre du roi Ferran d'Antequera au sultan du Maroc, au sujet d'une revendication. (L'intégralité du document est publiée par M. Arribas Palau, "Reclamaciones cursadas por Fernando de Aragón a Abu Sa'id 'Utman III de Marruecos", ''Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona'', XXX (1963-1964), p 320.)
%quote% Nos empero, querientes procedir en esto legíctimament e segunt dreyto e razon, vista una letra o carta morisca vuestra e aquella feyta reduir por el alcadí nuestro de Valencia de morisco en romanç cathalán, por lo qual parece del deudo de las ditas MCCC doblas restantes de la dita mayor cuantía o precio de los ditos drapos o panyos [...]

*[1417] Enrique of Villena [Écrivain castillan (1384 - 1434), père de l'écrivaine valencienne Isabel de Villena, ''Los dotze treballs d’Hèrcules'', écrit à Valence (Cité par Antoni Ferrando Francés, op. Cit. P. 77 ):
%quote% a preçes e instançia del virtuoso caballero mosén Pero Pardo [...], escripto en romançe catalán

*[1412-18] St. Vincent Ferrier. ''Reportationes sermonum Reueredissimi Magistri Vicentii Ferrarii, predicatoris finis mundi''. (Cité par Roc Chabàs dans "Estudio sobre los sermones valencianos de San Vicente Ferrer, que se conservan manuscritos en la Biblioteca de la Basílica Metropolitana de València", ''Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos'', 1902, p. 134.)
%quote% Vosaltres de la Serrania qui estats enmig de Castella e de Catalunya, e per ço prenets algun vocable castellà e altre català. La nostra vida és el mig: dessús és la glòria e dejús infern.

*[1420] Le 18 décembre, les jurats de Valence (autorités municipales) s'adressent au pape Martin V pour lui demander d'intégrer les carmélites valenciennes à la province de Catalogne (cité par A. Ferrando Francés, op. Cit., Pp. 77- 78):
%quote% ut dictum monasterium sub provincia Cathalonie huic civitati vicine, quorum linga sub uno ydiomate conformatur, transferretur.

*[1445] Actes du procès de canonisation de saint Vincent Ferrer (cité par A. Ferrando Francés, op. Cit., p. 81):
%quote% et loqueretur in vulgari catalanico sive valentino

*[1389-1459] Saint Antoine, archevêque de Florence. ''Istoriale'', III, tit. 24, c. 8 [en relation aux sermons de St. Vincent Ferrier].
%quote% Ecco la grande maraviglia. Egli non predicava che nella sua nativa lingua catalana e ogni nazione facilmente lo capiva.

*[1491] Jeroni Pau, cité dans Agustín Rubio Vela, ''El patriciat i la nació'', pp. 72-90; Maria Toldrà; "Llengua i cultura dels Borja a Roma", in ''Els Borja: història, cultura i art''
%quote% Quidam valentinos et maioricenses horumque regnorum incolas ab origine atque lingua catalanos appelavere" (certains appellent les Valenciens et les Majorquins, et les habitants de ces royaumes, les Catalans, en raison de leur origine et de leur langue.)

*[1492-97] Bernat Fenollar [Écrivain valencien (1438-1516) qui participa en tant que poète à divers ouvrages collectifs, dont les Obres e trobes en lahors de la Verge Maria (1474)] et Jeroni Pau [Humaniste barcelonais (mort en 1497) qui appartenait au cercle du cardinal Roderic de Borja]. Regles de esquivar vocables o mots grossers o pagesívols. Édition et étude par Antoni M. Badia i Margarit, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XXIII (1950), pp. 137-152; XXIV (1951-1952), pp. 83-116, et XXV (1953), pp. 153-163.)
%quote% Subtitled work: "mots o vocables los quals deu esquivar qui bé vol parlar la lengua catalana, a juy del reverend prevere mossèn Fenollar e misser Hierònym Pau [e] altres hòmens diserts catalans e valentians e prestantíssims trobadors": "entre les persones de bon ingeni o experiència, fàcilment se coneix dits vocables ésser d'Empurdà, o d'Urgell, o de Mallorques, o de Xàtiva, o de les Muntanyes, o pagesívols, dels quals no acostumen usar los cortesans ne elegants parladors e trobadors"

!!XVIe siècle

*[1523] Joan Lluís Vives [Philosophe valencien (1492-1540), représentant dans toute l'Europe de l'humanisme chrétien]. ''De Institutione foeminae christianae''. (Cité par Felip Mateu i Llopis, ''Lérida y sus relaciones con Valencia'', Lleida, 1976.)
%quote% ..mandó el monarca que hombres aragoneses y mujeres leridanas fueran a poblarla; y de ambos nacieron hijos que tuvieron como propia la lengua de aquellas, el lenguaje que ya por más de doscientos cincuenta años hablamos entre nosotros.

*[1528] ''La Loçana Andaluza'' [La jeune femme andalouse] (Francisco Delicado, Venise):
>>quote<< MAMOTRETO X
\\
El modo que tuvo yendo con Aguilarico, espantándose que le hablaban en catalán, y dice un barbero, Mossén Sorolla:\\
\\
-Ven ací, mon cosín Aguilaret. Veniu ací, mon fill. ¿On seu estat? Que ton pare t’en demana.\\
\\
AGUILARET: Non vul venir, que vaich con aquesta dona.\\
\\
SOROLLA: ¡Ma comare! Feu-vos ací, veureu vostron fill.\\
\\
SOGORBESA: Vens ací, tacañet\\
\\
[Comme on peut le voir, l'auteur dit qu'une "sogorbesa" (c'est-à-dire une femme née à Sogorb) et un homme portant le nom de Sorolla, particulièrement courant dans le Royaume de València, parlent "en catalan", ce qui est bien démontré lorsqu'il dit "ací". Quelques paragraphes plus loin, Loçana appelle la sogorbesa "hija de corcovado y catalán" (fille de bossu et de catalan).]
>><<

*[1556] Frederic Furió Ceriol [Humaniste valencien (1527-1592) de tendance érasmiste, défenseur de la prédication en langues vernaculaires]. ''Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis libri duo''. Bâle. (Traduction de Jordi Pérez Durà et al., dans ''Obra Completa'', I, CNRS-Universitat de València-UNESCO-Alfons el Magnànim, València, 1996, p. 337)
%quote% Que se traduzca, si quieres, a la lengua hispana y puesto que yo he mantenido una polémica con un valenciano, que se vierta a vuestra lengua; sabes que en vuestra lengua no hay una diversidad menor que en la italiana. Gritará, así pues, Cataluña entera que ha sido mal traducida, porque en su opinión, encontrará muchas cosas descuidadas, extranjeras, inadecuadas y completamente ajenas a los legítimos contenidos de la Biblia. Lo mismo dirán Mallorca y Menorca, lo mismo Ibiza, pues el habla y la lengua de todos esos reinos es común con vosotros aunque os diferencièis en algunos extremos en el sonido, en la pronunciación y en la abertura de la boca.

*[1557] Cristòfor Despuig [Érudit et humaniste de Tortosa (1510-1561/80)]. ''Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa''. (Cité par J. Ribelles, ''Bibliografía de la lengua valenciana'', II. Madrid, 1929.)
%quote% les forces y potència principal [dans la Conquête de Valence] tota o quasi tota són de Catalunya, y per ço preserva allí la llengua catalana y no la aragonesa

*[1559] ''Útil y breve institución para aprender los fundamentos de la lengua castellana'' (aussi connu comme''Anonyme de Leuven''). Leuven, publié par Bartolomé Gravio
%quote% Quatro son, i mui diferentes entre sí, los lenguajes, en que hoy día se habla en toda España. Al primer lenguaje llaman Vazquense, que es la lengua de Vizcaya, de la Provincia, i de Navara; […] Síguese tras esta, la Aráviga […] La tercera, es la lengua Catalana; esta es verdaderamente Francesa, i trahe su origen de la provincia de Gascoña, de la mui antigua cuidad de Limoies: háblase en ella en los reinos de Cataluña, de Valencia, Mallorca, Menoría, Iviça, Cerdeña i aún en Nápoles. […] El quarto lenguaje, es aquel, que io nuevamente llamo, Lengua Vulgar de España, porque se habla, i entiende en toda ella generalmente, i en particular tiene su asiento en los reinos de Aragón, Murcia, Andaluzía, Castilla la nueva i vieia, León i Portugal: aunque la lengua Portuguesa tiene tantas, i tales variedades en algunas palabras, i pronunciaciones, que bien se puede llamar lengua de por sí.

*[1563] Martí de Viciana [Historien valencien (1502-1582)]. ''Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia'', III. València, p.341.
%quote% En Orihuela & su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana: porque en tiempo de la conquista se pobló la tierra más de catalanes que de otras naciones, de los quales heredaron la lengua, coraçón, manos & obras

*[1575] Onofre Pou [Humaniste valencien], ''Thesaurus Puerilis'', València:
%quote% Està primer lo vulgar en llengua Cathalana, y Valenciana, y després lo llatí.

!!XVIIe siècle

*[1610] Gaspar Escolano [Historien et ecclésiastique valencien (1560-1619), chroniqueur du royaume de Valence]. ''Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia''. València, livre I, chap. XVI, c. 108.
%quote% Como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua, y están tan paredañas y juntas las dos provincias, por más de trescientos años han pasado los deste reino [València] debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos.

*[1610] Pere Gil [1551-1622]. Prologue à la traduction du ''Kempis'' du Latin au Catalan.
%quote% Alguns, per ventura, judicaran que en aquest temps no era necesari imprimir-se lo present llibre de esta llengua, puis la castellana, dita ja espanyola, és casi universalmente entesa. Pero com se veja i toque ab les mans que, exceptades algunes poques ciutats, com són Barcelona, Tarragona, Gerona, Tortosa i Lleida, i algunes poques viles, com Perpinyà, Vilafranca del Penedés, Cervera, Tàrrega, Fraga, Montsó i semblants, que estan en camins reals, en les altres demés ciutats, viles i llocos no és ben entesa la llengua castellana de la gent comuna, i ningunes dones la usen, ans bé la llengua catalana entra algunes llegües dins del regne d'Aragó i de França, i és parlada casi en tot lo regne de València i en les illes de Mallorca, Menorca, Ivissa i en part de la de Sardenya, per ço me haparegut ser de glòria de Déu vertir est llibre en les paraules més planes i comunes de la llengua catalana per a que tota manera de gent puga d'ell aprofitar-se.

*[1667] Joan Baptista Ballester: ''Ramellet del Bateig del Fill i Fillol de València, el Apostòlich Sanct Vicent Ferrer''
%quote% parlava's lo valencià lenguage en Provença, tota la guiana y França gòtica, y ara en Catalunya, Regne de València, Mallorca, Menorca y Ivisa. Però als més, els queda al pronunciar-la cert margall, que no·l tenim los desta Ciutat.

!!XVIIIe siècle

*[1734] Carles Ros [Écrivain Valencien (1703-1773), auteur de nombreux ouvrages revendiquant le valencien]. ''Epítome del Origen y Grandezas del Idioma Valenciano''. Valence.
%quote% que se dieron tan buena maña nuestros passados en perfeccionar el idioma Valenciano, que con ser el mesmo que el Catalán, se ha quedado este montaràz, mal sonante, y grossero, y el Valenciano ha passado a ser cortesano, y gentil

%quote% Con lo que es visto, que el fino idioma valenciano consiste, a lo menos aora, en usarse con la pulcritud y cultura que han perfeccionado en esta ciudad, sin valerse ya de los vocablos montañeses que aún duran, en parte, en este Reyno y en los de Mallorca, Menorca, Ivisa y Catalunya, como lo hace también el buen castellano dexando sus grosseros y mal sonantes.

*[1747] Vicent Ximeno [Bibliographe valencien (1691-1764)]. ''Escritores del reyno de Valencia''. Valence.
%quote% [Valencians and Mallorcans] de ellos [the Catalans] tienen el origen y la lengua.

*[1760] Mémorial présenté par les députés de Barcelona, Valence, la Cité de Majorque et Saragossa dans les États Généraux convoqués en juillet 1760. (Cité par Joan Reglà, ''Introducció a la història de la Corona d'Aragó. Dels orígens a la Nova Planta''. Ciutat de mallorca: Moll, 1969, pp. 175-176.)
%quote% Hay otras leyes que obligan a que en Cataluña, Valencia y Mallorca sean obispos y clérigos de sus iglesias los que nacieron o se criaron en aquellos reynos. Porque en ellos se habla una lengua muy particular y aunque en las ciudades y villas principales muchos entienden y hablan la castellana, con todo los labradores ni saben hablarla ni la entienden. En las Indias, cuyos naturales, según se dize, no son capaces del ministerio eclesiàstico los párrocos deben entender y hablar la lengua de sus feligreses. ¿Y van a ser los labradores catalanes, valencianos y mallorquines de peor condición que los indios, haviéndose dado en aquellos reynos hasta los curatos a los que no entienden su lengua?

*[1763] Gregori Maians i Ciscar [Écrivain valencien (1699-1781) du siècle des Lumières qui exerça une grande influence sur les milieux intellectuels de son temps]. Lettre à l'évêque Ascensi Sales.
%quote% Los libros que VS me envió llegarón a mis manos bien acondicionados. El ''Gazofilazio'' es muy de mi gusto, no tanto por su abundancia [...] como por la lengua catalana que estimo como propia.

*[1764] Fr. Lluís Galiana [Écrivain et religieux valencien (1740-1771), préoccupé par la récupération de la langue et auteur de la ''Rondalla de rondalles'']. Lettre à Carles Ros. (Reproduite dans C. Ros, ''Diccionario valenciano-castellano''. València: Imprimerie de Benito Monfort, s.p.).
%quote% cualquiera que imprimiesse esta grande obra, nada havía de perder, porque todos los que fuessen de buen gusto en este Reino la querrían, i en Mallorca, i Cataluña se despacharían también muchos ejemplares, por ser la Lengua de todos estos reinos una misma en la substancia, i aún casi en el modo, si hablamos de tiempo más antiguo.

*[1778] Francesc Cerdà i Rico [Érudit valencien du Siècle des Lumières (1739-1800)]. ''Notas al canto del Turia de la Diana Enamorada''. Madrid.
%quote% bajo el nombre de Catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua...

*[1783] Joan Antoni Maians i Ciscar [Écrivain valencien (1718-1801), chanoine, recteur de l'Université de València]. Lettre à Josep Vega i Sentmenat. (Recueilli par Antoni Mestre in ''Historia, fueros y actitudes políticas. Mayans y la historiografía del XVIII''. Oliva, 1970.)
%quote% Su lengua [de la Catalogne] en Espanya i en Francia huvo tiempo en que fue la más culta, pero en ambas partes ha tenido igual desgracia passando de dueña a criada, i los interesados en su conservación son los primeros que la han abandonado con menor o mayor prissa. En esto los valencianos hemos ganado la palma, como más inmediatos al riñon de Castilla. [...] Vamos, pues, a vindicar el descuido de nuestra lengua con esse que Vmd. intitula ''Thesoro de la lengua cathalana'' i ciertamente essa provincia es la que deve tomar a su cargo la empresa porque es la que mantiene esta lengua i la que conserva más memorias de ella.

*[1791] Antoni de Capmany [Historien, homme politique et philologue de Barcelone (1742-1813)]. ''Libro del Consulado'' (annexe). Madrid.
%quote% El catalán, a mediados del siglo XIII, era la lengua nacional de tres provincias o reinos, es a saber, de Catalunya, Valencia, Mallorca, Menorca e Ibiza, y de allí se comunico a mucha parte de Aragón [...] Fue, es una palabra, una lengua nacional, y no una jerga territorial, desde el siglo XII hasta principios del presente.

!!XIXe siècle

*[1801-08] Gaspar Melchor de Jovellanos [Écrivain et homme politique espagnol (1744-1811)]. Lettre au chanoine de Tarragona C. González de Posada (pendant le confinement à Valldemossa). (Reproduite dans Pere Marcet, ''Història de la llengua catalana'', II, Barcelona, 1987, p.5)
%quote% Si no me engaño, tardará usted poco en desbautizarla a la que llama lengua lemosina, para ponerle el nombre de catalana [...] se extendió y cundió por todo el reino de Valencia, y saltó a las islas Baleares, pudiendo decirse que antes de la mitad del siglo XIII los aledaños de su imperio estaban señalados en el Ródano, el Turia y al confín oriental a Menorca.

*[1804] Antoni Febrer i Cardona [Grammairien et écrivain minorquin (1761-1841)]. ''Principis generals de la llengua menorquina''.
%quote% [Le titre de ce livre n'est par] perquè considéria que aquesta llengua dèguia el seu origen a Menorca, sabent molt bé que aquesta ila fonc fundada de valencians, catalans, etc,. els quals e-hi portaren la seua llengua, que és la mateixa que nosaltres usam i antigament s'anomenava llemosina, [...] És doncs, no únicament per als menorquins, sinó també per als mallorquins, catalans i valencians que jo he treballat aquesta gramàtica...

*[1846] Agustí Blat y Blat: ''Idea del lemosín, o sea la lengua valenciana comparada con otros idiomas''
%quote% La lengua limosina, así llamada porque trae su orijen del limosín o provincia de Limoges de Francia, era la que hablaba D. Jayme I de Aragón (que se crió en Monpeller). Fue la que introdujo en el Reyno de Valencia, i en las islas de Mallorca i Menorca. Con ella se dice que escribió sus conquistas. (...) Se habla también en Cataluña, pues a pesar del transcurso de algunos siglos, se observa por la analogía de las vozes que el valenciano i catalán dimanan de un mismo orijen.

*[1859] Règlement des premiers Jeux floraux de Barcelone. (Cité par Joan Martí and Josep Moran, Documents d'història de la llengua catalana. Barcelona, 1986.)
%quote% No se premiaran sinó les poesies escrites en pur català, ja sia lo antic o ja lo literari modern, lo qual se pot cultivar així en Catalunya com en València, Mallorca i Roselló.

*[1865] Teodor Llorente, "Als poetes de Catalunya", dans ''Llibret de versos. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX''. Édition, sélection et étude par Eduard J. Verger. València: Alfons el Magnànim Editions (1984).
%quote% Oh catalans poetes, los que dels nostres avis / parleu la dolça llengua, volguda del meu cor.

*[1868] Jacint Labaila [(Valence 1833 - 1895). Il est licencié en droit et en philosophie et lettres. Président de la société Lo Rat Penat (1880 – 81)], "Als meus companys de Lo Rat Penat", dans ''Flors del Túria. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX''. Édition, sélection et étude par Eduard J. Verger. València: Alfons el Magnànim Editions (1984).
%quote% I la copa plena de valencians vins / porten nostres mans / a los volguts llavis de los mallorquins i dels catalans.

*[1876] Benvingut Oliver [Juriste et historien valencien (1836-1912), originaire de Catarroja, qui a étudié le droit des baux de l'ancienne Couronne d'Aragon.]. ''Historia del derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las costumbres de Tortosa'', I. Madrid.
%quote% [it exists] una comunidad de usos, costumbres, legislación y tradiciones entre los habitantes de territorios conocidos con los antiguos nombres de Principado de Cataluña y Reino de Mallorca y de Valencia [...] Este hecho, que, si no somos los primeros en descubrir, nadie hasta ahora lo ha proclamado, arroja inesperada luz sobre toda nuestra historia y sobre el verdadero carácter de los pueblos que podemos llamar de lengua catalana...

*[1877] Le poète Vicent Wenceslau Querol [poète valencien (né en 1837), ami de Teodor Llorente et promoteur de la Renaissance valencienne], à qui la ville de València a dédié une rue, nomme le livre qui regroupe tous ses poèmes ''Rimes catalanes'' ("Rimes catalanes").

*[1878] Constantí Llombart [Pseudonyme de l'écrivain valencien Carmel Navarro i Llombart (1848-1893), fondateur de la société Lo Rat-Penat et de plusieurs revues et auteur de plusieurs ouvrages de revendication de la langue valencienne.]. ''Excel·lències de la Llengua Llemosina. Discurs panegirich llegit en la solemne sesió inaugurativa de Lo Rat-Penat''. València.
%quote% No, valencians, no és morta nostra expresiva llengua llemosina, com los seus malhavirats inimichs semblaba desijaben, gràcies als generosos esforços de nostres germans de Catalunya y les illes Mallorques [...] En la mateixa llengua fonch criat en Montpeller, y parlà nostre molt alt é invicte Rey En Jaume. Ab ella escrigué, á imitació de Juli Cesar, ses conquestes y á imitació d'els romans la introduhí ab la sua religió en les Mallorques, y en València y son antich regne al conquestarlos. [...] la llemosina llengua fonch la cortesana ab qu'en Aragó, Valencia y Catalunya, los reys parlaben [...]; dissentint aquesta llengua en los tres amunt citats dominis, sols en alguna qu'atra petita variació, ya en la manera de pronunciar-se, ya en la adopció d'algunes veus originàries, insignificants diferències molt meyns notables si es vol encara, que les que'l castellà sofrix en les divereses províncies hon se parla. Sempre ademés s'ha observat qu'en los confins d'Aragó, Valencia y Catalunya, s'ha parlat ab més correctitut y puretat qu'en lo mateix interior d'ells propis nostra llengua.

*[1878] Constantí Llombart. Ensayo de ortografía lemosino-valenciana. (Inclus dans le ''Diccionario valenciano-castellano'' de Josep Escrig i Martínez. València: Pascual Aguilar, 1887, p. XVII.)
%quote% Partiendo de este principio, siempre hemos creído lo más conducente á nuestro fin, establecer una doble división de lugar y tiempo en nuestra lengua que, sin duda, para su porvenir daría excelentes resultados prácticos. La primera de ellas, es decir, la que al punto donde se habla se refiere, reducida está á la aplicación indistinta del calificativo de lemosín á las tres diversas ramas del árbol de nuestra lengua, que son el catalán, el mallorquín y el valenciano, denominándose respectivamente lemosino-catalán, lemosino-mallorquín y lemosino-valenciano, según el dictado lemosín, ya que tal fué el nombre de pila que, por razón de haber nacido en Limoges, así como por haber nacido en Castilla se denomina á la lengua española castellana, le es en todos casos apropiado. De este modo obtendríanse las consiguientes ventajas de facilitar en mucho la unificación de nuestra lengua, pudiendo, por otra parte, desarrollarse autonómicamente cada una de por sí, evitándose quizás mezquinos recelos ó antagonismos que entre sus cultivadores pidieran algún día suscitarse.

*[1887] Vicent Boix [Écrivain romantique et historien valencien (1813-1880), chroniqueur de Valence]. "Censura oficial" dans le ''Diccionario valenciano-castellano'' de Josep Escrig i Martínez. València: Pascual Aguilar, p. 7.
%quote% Nuestra lengua, aunque catalana, no es substancialmente diferente [to that of Catalonia] más que en el dialecto, pronunciación, conjunto de voces y vocablos árabes, vulgares y romanos.

*[1888] Marcelino Menéndez y Pelayo [Écrivain, érudit et chercheur espagnol (1856-1912)]. Fragment du discours prononcé aux Jeux floraux de Barcelone de 1888, sous la présidence de S.M. la régente Maria Cristina.
%quote% I aquí la teniu, Senyora, -la llengua catalana- brollant dels seus llavis el doll de la paraula harmoniosa i eterna. És la mateixa parla arrogant que un dia ressonà per totes les contrades de la Mediterrània, la que oïren amb submissió l'Etna fumejant i la gentil sirena de Pausílip, la que va fer estremir les ruïnes de la sagrada Acròpolis ateniense i els congosts escabrosos de l'Armènia; la llengua que com anell de noces, deixà el Rei Conqueridor a Mallorca i a València; la llengua en la qual dictaven les seues lleis i escrivien aquells gloriosos prínceps del Casal d'Aragó.

*[1888] Teodor Llorente i Olivares [Poète, écrivain, journaliste et homme politique conservateur valencien (1836-1911), fondateur du journal ''Las Provincias'' et promoteur de la Renaissance littéraire.], ''El movimiento literario en Valencia en 1888, La España Moderna'', 1. (Reproduit dans ''Almanaque de Las Provincias para 1890'', p. 71.)
%quote% en Cataluña, Valencia y Mallorca, no ha de haber más que una lengua literaria, a cuya unidad no afecten las variantes de sus vulgares dialectos

*[1888-89] Roc Chabàs [Ecclésiastique et historien (1844-1912), il fut chanoine du siège de València et fonda la revue d'études historiques "El Archivo". Il a influencé le renouveau de l'historiographie valencienne]. "Nuestro regionalismo", ''El Archivo'', 3, p. 284.
%quote% Desde que vaix naixer he tingut à molt plaer el parlar la llengua que, surtint del llemosí com à rama del provençal, vingué catalana al ser barrejats los sarrahins, dictant els Furs, que feleces féren estes comarques

*[1894] Roc Chabàs. Lettre [datée du 1er avril] à R. P. Juan Berkman. (Cité par M. Bas Carbonell dans ''Roque Chabás, el historiador de la Renaixença''. Dénia: canfali, 1995, p. 247.)
%quote% [...] el idioma que se habla en Valencia y Barcelona no nació aquí espontáneamente sino que fue importado de Cataluña: es pues catalán por su origen

*[1896] Juan Valera [écrivain andalou (1824-1905), connu pour ses romans mais aussi pour ses ouvrages de critique littéraire], cité dans ''Revista de Catalunya'', XVIII (1938), pp. 118-119.
%quote% Como dialecto o variedades del catalán, bueno es que duren el mallorquín y el valenciano; pero, ¿no sería conveniente que los autores de Valencia, de las Baleares y de Cataluña propendiesen a unificar literariamente su lenguaje y a tener literariamente uno solo?

*[1899] Josep Maria Puig i Torralva [(València 1854 - 1911). Ami et collaborateur de Constantí Llombart et membre de Lo Rat Penat. Fondateur de València Nova], "A Catalunya", dans ''Lliris i cards. Antologia de poetes valencians II'': El segle XIX. Édition, sélection et étude par Eduard J. Verger. València: Alfons el Magnànim Editions (1984).
%quote% Jo t’am perquè és tot una la sang de nostres venes; / lo teu llenguatge, el nostre; tos reis, los nostres reis; / ta joia, nostra joia; tes penes, nostres penes, / i un jorn tots vàrem tindre molt paregudes lleis

*[1900] Josep Bodria i Roig [(València 1842 - Alcoi 1912). Écrivain et restaurateur d'images et de peintures religieuses. Fondateur de Lo Rat Penat], "Professió de fe", du livre ''Fulles seques''. Dans la strophe, nous voyons comment Bodria se réfère au maître (Llorente), aux îles d'Or (les Baléares) et à Verdaguer, en tant que représentants de chacun des trois territoires où l'on parle la même langue. ''Antologia de poetes valencians II: El segle XIX''. Édition, sélection et étude par Eduard J. Verger. València: Alfons el Magnànim Editions (1984).
%quote% Feixuga i sense gales, sentí mon cor un dia / la musa dolça i tendra del valencià verger: / los ritmes del gran mestre donaren-li harmonia, / les Illes d’or sos càntics, ses trobes Verdaguer.

!!XXe siècle

*[1906] Valencia Nova, revue du premier congrès international de la langue catalane (1er novembre 1906):
%quote% [...] Allà per los sigles XIV y XV [...] en lo Principat, com València y Mallorca, tots parlaven igual, en bon català, y escrivien com parlaven.

*[1906] Teodor Llorente, Discours "Germans de Catalunya", dans le cadre des actes du Ier Congrès international de la langue catalane.
%quote% Germans de la gloriosa Catalunya, / els de l’illa daurada i Rosselló, / els d’Alguer, que separa el mar i allunya, / però l’oblit de vostre origen, no: / per a record d’aquest venturós dia, / per la partida solament amarg, / València una abraçada vos envia / arborant com penó de germania, / la llengua d’Ausiàs March.

*[1907] Teodor Llorente i Olivares, lettre à Eduard López-Chavarri, ''Epistolari Llorente'', III, Barcelona, 1936, p. 257:
%quote% Yo siempre he sido contrario a los que han querido hacer del valenciano un coto redondo, bien cerrado, exagerando las diferencias que hoy separan nuestra lengua de la catalana. Literariamente no había más que un idioma en Cataluña, Valencia y Mallorca, y debemos tender a restablecer esa unidad.

*[1907] Lluís Fullana [Franciscain spécialiste de la langue que certains blavéristes considèrent comme un sécessionniste linguistique]., ''Característiques catalanes usades en lo Reine de València'', València, Lo Rat Penat:
%quote% Escriure totes les característiques catalanes usades dins lo Regne de València, equivaldria a escriure una gramàtica catalana i posar a la portada: Gramàtica de la llengua valenciana.

*[1908] Manuel Milà i Fontanals [Philologue et écrivain catalan (1818-1884)], ''Obres catalanes'', Barcelona, Gustau Gili:
%quote% Y si no·s vol dir catalana, no·s diga de cap manera llemosina, sinó catalano-valentino-baleàrica.

*[1915] Lluís Fullana [Franciscain spécialiste de la langue que certains blavéristes considèrent comme un sécessionniste linguistique], ''Gramàtica elemental de la llengua valenciana'', València, p. 17:
%quote% [Le Valencien] no és llengua essencialment diferent del català i baleàric. Rònegament existixen certes diferències dialectals, pròpies de les regions valenciana, catalana i baleàrica.

*[1925] Nicolau Primitiu Gómez Serrano [Écrivain et bibliophile de Sueca (1877 - 1971), président de Lo Rat Penat dans les années 1930], a publié une série d'articles de vulgarisation dans ''Las Provincias'' intitulés ''Psalterio toponímico. El lenguaje balear-catalán-valenciano''.

*[1930] Teodor Llorente i Falcó [Fils du journaliste, écrivain et homme politique Teodor Llorente i Olivares, fondateur de Las Provincias] (sous le pseudonyme de Jordi de Fenollar), ''En defensa de la personalidad valenciana'', València, pp. 71- 77:
>>quote<< Es indudable que las lenguas que se hablan en Cataluña, Baleares y Valencia, son una misma. Sobre esto no hay discrepancia alguna. Podrá haber variantes dialectales, y no muchas, ni muy hondas, producidas por la diferenciación de vida en cada una de estas regiones, y el abandono en que se ha tenido el habla en los pasados siglos, sin centros culturales que preservasen de tanto elemento extraño que la corrompían; pero nada más.
\\
Debe procurarse por todos los medios posibles, aunque “sin imposiciones centralistas”, suavizar aquellas diferencias dialectales, dirigiendo así todos los esfuerzos a conseguir la unidad del idioma.\\
\\
Si, como decíamos ayer, el catalán, el balear y el valenciano son un mismo idioma, como no habrá nadie que deje de reconocerlo, debe de tener un nombre común. ¿Se le llamará catalán? ¿Habrá de ser valenciano? ¿Le corresponde mejor el apelativo de balear o mallorquín? [...] Para los que creen a pies juntillas que el valenciano lo trajeron los catalanes de la Conquista, no hay cuestión: para éstos el nombre común debe ser “lengua catalana”. Pero es que hay otro sector, nosotros creemos que un poco más lírico, que asegura que el valenciano nació aquí, como en Cataluña surgió el catalán y en Mallorca el balear. [...] Los que así piensan son los aferrados a que nuestra lengua se llame “valenciana”, y a quienes les rayan las tripas cada vez que a un escritor valenciano, de la época medieval, los catalanes lo catalogan como cultivador de la “lengua catalana”. Nosotros sinceramente creemos que con ello no se nos rompe ningún hueso. Querol, uno de los poetas más inspirados y a la vez uno de nuestros mejores cerebros de los modernos tiempos, no titubeó en llamar a sus versos valencianos “Rimas catalanas”; y el mismo Teodoro Llorente era en esto muy transigente. En último término, cabía pensar que dentro de estas modalidades lingüísticas de catalán, mallorquín y valenciano, los que hablan la primera están en mayoría; y en la actualidad, por el desarrollo y esplendor de sus letras, bien ganado tienen ese primer puesto.
>><<

*[1930] Emili Gómez Nadal [Historien et écrivain. (1907-1994). Professeur d'histoire ancienne à l'université de València], revue de ''La llengua valenciana'' de Lluís Revest, Acció Valenciana, 3, p. 2:
%quote% Hem de treballar en la gestació d’un tipus de llenguatge que ens servesca per a donar el màxim abast a la nostra veu. D’ahí que afirmem l’unitat llingüística amb Mallorca i la Catalunya dels dos vessants pirinencs; [...] amb les terres del baix Aragó, Ribagorça i L’Alguer, germanes de llengua.

*[1930] Lluís Revest i Corzo [Écrivain de Castelló. Signataire des Normes de Castelló], ''La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu'', Castelló de la Plana, p. 17:
%quote% Creem que la llengua valenciana és, i no res més, la dels catalans qui la portaren quan a la Conquesta; per esta raó és que els filòlegs, anomenant-la del poble qui primer la parlà, la coneixen universalment per catalana [...] no existix una llengua valenciana independent de la catalana.

*[1930] Teodor Llorente i Falcó (sous le pseudonyme de Jordi de Fenollar), Acció Valenciana, 3, p. 2:
August 02, 2022, at 11:45 PM by 139.47.16.194 -
Added lines 1-518:
%rfloat% (:selectlang:)
%trail% <<|[[Índex]]|>>

(:if userlang ca:)
(:title Proves de la unitat de la llengua:)
!Proves de la unitat de la llengua

!!Segle XIV

* [Finals del s. XIII-Principis del s. XIV] El metge valencià Berenguer Aimerich ensenyava en l'Estudi General de Montpeller, ciutat llavors sota jurisdicció dels reis de Mallorques-Rosselló. El tal metge traduí de l'àrab "in vulgare cathalano".

%quote% Incipit xx.vi. ditis [sic] Albucasim Ahazam de cibariis infirmorum translata de arabico in vulgare cathalano, et a vulgari in latinum, a Berengario Eymerici, de Valentia, ad instanciam magistri Bernardi de Cordonio, (fol. 283r). Viena, Österreichische Nationalbibliothek, 5434, fols. 283-321.

* [1325-29] Ramon Muntaner [Cronista empordanés (1265-1336) que residí durant alguns anys a València i Xirivella, on començà el 1325 a redactar la seua Crònica]. Crònica, cap. XVII. A cura de Ferran Soldevila. Barcelona: Selecta, 1971.

%quote% tots aquells qui en la dita ciutat de Múrcia e en los davant dits llocs són, [...] parlen del bell catalanesc del món.

* [1341] Carta de cessió del lloc de Sagra (Marina Alta) a l'Orde de Santiago estesa per duplicat a València el 17 de setembre de 1341, pel notari valencià Bernat de Soler. (Archivo Històrico nacional, Órdenes Militares, Uclés, Sagra i Sanet, carp. 307, núm. 6)

%quote%[l'una] scripta en letra e lengua castellana, et la otra [...] en plan escripta en letra e lengua catalana.

* [1360] El cadí de Xàtiva i un jueu barceloní fan de torsimanys i treballen unes capitulacions pel rescat d'un visir de Fes:

%quote%scientes loqui et intelligere ad nodum cathalanorum et eciam algaraviem et linguam.

* Francesc Eiximenis [Franciscà, nascut a Girona el 1330 i mort al 1409. Va viure els últims anys de la seua vida a València, on va escriure les seues obres més importants]. Lo Crestià (Llibre Segon). Edició a cura d’Albert Hauf. Barcelona: 62, 1983.

%quote%Per aquest punt a declarar, deus saber que, segons que posen los metges, quan l’hom s’és gitat a dormir la sang s’escalfa e tot lo cors de dins, e, a vegades, per diverses causes, lo pulmó, qui s’apella lo lleu en catalanesc, se lleva e posa’s sobre lo cor, e tanca’l e l’abriga, en tant que quaix li toll la seua pròpia respiració

!!Segle XV

* [1400] Carta dels Jurats de València a les autoritats de la vila fronterera castellana de Moia (vora Ademús) tramesa l'1 de setembre de 1400. (Arxiu Municipal de València, Lletres missives, g³-7, s.f. [28 r i v])

%quote%Certifficam que a a.N Berenguer Porquet, laurador, vehí nostre e d'aquesta ciutat, fugí, dos mesos poch més o menys són passats, un seu catiu, de linatge de tartres, emperò batejat e apellat Johan, de edat de XX anys, poch més o meyns, e paladí en lenguatge català, com de poquea a ença se nodrís en esta terra [...]

* [1411] La vídua de Joan I, Violant de Bar, francesa, s'adreça a la noblesa valenciana a tomb del plet successori, i afirma que ha fet estudiar els testaments dels darrers reis,

%quote%los quals testaments, per clarificació de nostra intenció, havem fet splanar de latí en lengua catalana.

* [1415] Carta del rei Ferran d'Antequera al sultà del Marroc, a propòsit d'una reclamació. (El document sencer és publicat per M. Arribas Palau, "Reclamaciones cursadas por Fernando de Aragón a Abu Sa'id 'Utman III de Marruecos", Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XXX (1963-1964), p. 320.)

%quote%Nos empero, querientes procedir en esto legíctimament e segunt dreyto e razon, vista una letra o carta morisca vuestra e aquella feyta reduir por el alcadi nuestro de Valencia de morisco en romanç cathalán, por lo qual parece del deudo de las ditas MCCC doblas restantes de la dita mayor cuantía o precio de los ditos drapos o panyos [...]

* [1417] Enrique de Villena [Escriptor castellà (1384 – 1434), pare de l’escriptora valenciana Isabel de Villena], Los dotze treballs d’Hèrcules, redactat a València (citat per Antoni Ferrando Francés, op. Cit. P. 77):

%quote%a preçes e instançia del virtuoso caballero mosén Pero Pardo [...], escripto en romançe catalán

* [1412-18] Sant Vicent Ferrer. Reportationes sermonum Reueredissimi Magistri Vicentii Ferrarii, predicatoris finis mundi. (Citat per Roc Chabàs en "Estudio sobre los sermones valencianos de San Vicente Ferrer, que se conservan manuscritos en la Biblioteca de la Basílica Metropolitana de València", Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 1902, p. 134.)

%quote%Vosaltres de la Serrania qui estats enmig de Castella e de Catalunya, e per ço prenets algun vocable castellà e altre català. La nostra vida és el mig: dessús és la glòria e dejús infern.

* [1420] El 18 de desembre, els jurats de València s’adrecen al papa Martí V i li demanen que els carmelitans valencians siguen integrats en la província de Catalunya (citat per A. Ferrando Francés, op. Cit., pp. 77- 78):

%quote%ut dictum monasterium sub provincia Cathalonie huic civitati vicine, quorum linga sub uno ydiomate conformatur, transferretur.

* [1445] Actes del procés de canonització de Sant Vicent Ferrer (citat per A. Ferrando Francés, op. Cit., p. 81):

%quote%et loqueretur in vulgari catalanico sive valentino

* [1389-1459] Sant Antoni, Arquebisbe de Florència. Istoriale, III, tit. 24, c. 8 [referint-se als sermons de sant Vicent Ferrer].

%quote%Ecco la grande maraviglia. Egli non predicava che nella sua nativa lingua catalana e ogni nazione facilmente lo capiva.

* [1491] Jeroni Pau, dins Agustín Rubio Vela, El patriciat i la nació, pp. 72-90; Maria Toldrà; “Llengua i cultura dels Borja a Roma”, a Els Borja: història, cultura i art

%quote%Quidam valentinos et maioricenses horumque regnorum incolas ab origine atque lingua catalanos appelavere" (alguns anomenen catalans als valencians i mallorquins, i als habitants d’aquests regnes, pel seu origen i la seua llengua)

* [1492-97] Bernat Fenollar [Escriptor valencià (1438-1516) que participà com a poeta en diverses obres col·lectives, entre les quals les Obres e trobes en lahors de la Verge Maria (1474)] i Jeroni Pau [Humanista barceloní (mort el 1497) que va pertànyer al cercle del cardenal Roderic de Borja]. Regles de esquivar vocables o mots grossers o pagesívols. (Edició i estudi d'Antoni M. Badia i Margarit, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XXIII (1950), pp. 137-152; XXIV (1951-1952), pp. 83-116, i XXV (1953), pp. 153-163.)

%quote%Obra subtitulada: "mots o vocables los quals deu esquivar qui bé vol parlar la lengua catalana, a juy del reverend prevere mossèn Fenollar e misser Hierònym Pau [e] altres hòmens diserts catalans e valentians e prestantíssims trobadors": "entre les persones de bon ingeni o experiència, fàcilment se coneix dits vocables ésser d'Empurdà, o d'Urgell, o de Mallorques, o de Xàtiva, o de les Muntanyes, o pagesívols, dels quals no acostumen usar los cortesans ne elegants parladors e trobadors"

!!Segle XVI

* [1523] Joan Lluís Vives [Filòsof valencià (1492-1540), representant arreu d'Europa de l'Humanisme cristià]. De Institutione foeminae christianae. (Citat per Felip Mateu i Llopis, Lérida y sus relaciones con Valencia, Lleida, 1976.)

%quote%..mandó el monarca que hombres aragoneses y mujeres leridanas fueran a poblarla; y de ambos nacieron hijos que tuvieron como propia la lengua de aquellas, el lenguaje que ya por más de doscientos cincuenta años hablamos entre nosotros.

* [1528] Retrato de la Loçana Andaluza (Francisco Delicado, Venècia):

%quote%MAMOTRETO X
%quote%El modo que tuvo yendo con Aguilarico, espantándose que le hablaban en catalán, y dice un barbero, Mossén Sorolla:
%quote%-Ven ací, mon cosín Aguilaret. Veniu ací, mon fill. ¿On seu estat? Que ton pare t’en demana.
%quote%AGUILARET: Non vul venir, que vaich con aquesta dona.
%quote%SOROLLA: ¡Ma comare! Feu-vos ací, veureu vostron fill.
%quote%SOGORBESA: Vens ací, tacañet
%quote%[com podem veure, l’autor diu que parlen “en catalán” una sogorbesa (és a dir, una dona nascuda a Sogorb) i un home amb el cognom Sorolla, especialment freqüent al Regne de València, i que diu “ací”. Uns paràgrafs més enllà, la Loçana anomena la sogorbesa “hija de corcovado y catalán”. ]

* [1556] Frederic Furió Ceriol [Humanista valencià (1527-1592) de tendència erasmista, defensor de la predicació en llengües vernacles]. Bononia sive de libris sacris in vernaculam lingua convertendis libri duo. Basilea. (Traducció de Jordi Pérez Durà i col., en Obra Completa, I, CNRS-Universitat de València-UNESCO-Alfons el Magnànim, València, 1996, p. 337)

%quote%Que se traduzca, si quieres, a la lengua hispana y puesto que yo he mantenido una polémica con un valenciano, que se vierta a vuestra lengua; sabes que en vuestra lengua no hay una diversidad menor que en la italiana. Gritará, así pues, Cataluña entera que ha sido mal traducida, porque en su opinión, encontrará muchas cosas descuidadas, extranjeras, inadecuadas y completamente ajenas a los legítimos contenidos de la Biblia. Lo mismo dirán Mallorca y Menorca, lo mismo Ibiza, pues el habla y la lengua de todos esos reinos es común con vosotros aunque os diferencièis en algunos extremos en el sonido, en la pronunciación y en la abertura de la boca.

* [1557] Cristòfor Despuig [Erudit i humanista tortosí (1510-1561/80)]. Col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa. (Citat per J. Ribelles, Bibliografía de la lengua valenciana, II. Madrid, 1929.)

%quote%les forces y potència principal [en la Conquesta de València] tota o quasi tota són de Catalunya, y per ço reserva allí la llengua catalana y no la aragonesa

* [1559] Útil y breve institución para aprender los fundamentos de la lengua castellana (més conegut com a Anònim de Lovaina). Lovaina, publicada per Bartolomé Gravio

%quote%Quatro son, i mui diferentes entre si, los lenguajes, en que hoy dia se habla en toda España. Al primer lenguaje llaman Vazquense, que es la lengua de Vizcaya, de la Provincia, i de Navara; […] Siguese tras esta, la Araviga […] La tercera, es la lengua Catalana; esta es verdaderamente Francesa, i trahe su origen de la provincia de Gascoña, de la mui antigua cuidad de Limoies: hablase en ella en los reinos de Cataluña, de Valencia, Mallorca, Menoría, Iviça, Cerdeña i aun en Nápoles. […] El quarto lenguaje, es aquel, que io nuevamente llamo, Lengua Vulgar de España, porque se habla, i entiende en toda ella generalmente, i en particular tiene su asiento en los reinos de Aragón, Murcia, Andaluzia, Castilla la nueva i vieia, Leon i Portugal: aunque la lengua Portuguesa tiene tantas, i tales variedades en algunas palabras, i pronunciaciones, que bien se puede llamar lengua de por si.

* [1563] Martí de Viciana [Historiador valencià (1502-1582)]. Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia, III. València, p.341.

%quote%En Orihuela & su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana: porque en tiempo de la conquista se pobló la tierra más de catalanes que de otras naciones, de los quales heredaron la lengua, coraçon, manos & obras

* [1575] Onofre Pou [Humanista valencià], Thesaurus Puerilis, València:

%quote%Està primer lo vulgar en llengua Cathalana, y Valenciana, y després lo llatí.

!!Segle XVII

* [1610] Gaspar Escolano [Historiador i eclesiàstic valencià (1560-1619), cronista del Regne de València]. Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia. València, llibre I, cap. XVI, c. 108.

%quote%Como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua, y están tan paredañas y juntas las dos provincias, por más de trescientos años han pasado los deste reino [València] debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos.

* [1610] Pere Gil [1551-1622]. Pròleg de la traducció del ''Kempis'' del llatí al català.

%quote%Alguns, per ventura, judicaran que en aquest temps no era necesari imprimir-se lo present llibre de esta llengua, puis la castellana, dita ja espanyola, es casi universalmente entesa. Pero com se veja i toque ab les mans que , exceptades algunes poques ciutats, com son Barcelona, Tarragona, Gerona, Tortosa i Lleida, i algunes poques viles, com Perpinya, Vilafranca del Penedes, Cervera, Tarrega, Fraga, Montsó i semblants, que estan en camins reals, en les altres demes ciutats, viles i llocos no es ben entesa la llengua castellana de la gent comuna, i ningunes dones la usen, ans be la llengua catalana entra algunes llegües dins del regne d'Arago i de França, i es parlada casi en tot lo regne de Valencia i en les illes de Mallorca, Menorca, Ivissa i en part de la de Sardenya, per ço me haparegut ser de gloria de Deu vertit est llibre en les paraules mes planes i comunes de la llengua catalana per a que tota manera de gent puga d'ell aprofitar-se.

* [1667] Joan Baptista Ballester: Ramellet del Bateig del Fill i Fillol de València, el Apostòlich Sanct Vicent Ferrer

%quote%parlavàs lo valencià lenguage en Provença, tota la guiana y França gòtica, y ara en Catalunya, Regne de València, Mallorca, Menorca y Ivisa. Però als més, els queda al pronunciarla cert margall, que nol tenim los desta Ciutat.

!!Segle XVIII

* [1734] Carles Ros [ Escriptor valencià (1703-1773), autor de nombrosses obres de reivindicació del valencià]. Epítome del Origen y Grandezas del Idioma Valenciano. València [citant G. Escolano].

%quote%que se dieron tan buena maña nuestros passados en perfeccionar el idioma Valenciano, que con ser el mesmo que el Catalan, se ha quedado este montaràz, mal sonante, y grossero, y el Valenciano ha passado a ser cortesano, y gentil

%quote%Con lo que es visto, que el fino idioma valenciano consiste, a lo menos aora, en usarse con la pulcritud y cultura que han perfeccionado en esta ciudad, sin valerse ya de los vocablos montañeses que aun duran, en parte, en este Reyno y en los de Mallorca, Menorca, Ivisa y Catalunya, como lo hace también el buen castellano dexando sus grosseros y mal sonantes.

* [1747] Vicent Ximeno [Bibliògraf valencià (1691-1764)]. Escritores del reyno de Valencia. València.

%quote%[valencians i malllorquins] de ellos [els catalans] tienen el origen y la lengua.

* [1760] Memorial presentat pels diputats de Barcelona, València, Ciutat de Mallorca i Saragossa a les corts convocades pel juliol de 1760. (Citat per Joan Reglà, Introducció a la història de la Corona d'Aragó. Dels orígens a la Nova Planta. Ciutat de mallorca: Moll, 1969, pp. 175-176.)

%quote%Hay otras leyes que obligan a que en Cataluña, Valencia y Mallorca sean obispos y clérigos de sus iglesias los que nacieron o se criaron en aquellos reynos. Porque en ellos se habla una lengua muy particular y aunque en las ciudades y villas principales muchos entienden y hablan la castellana, con todo los labradores ni saben hablarla ni la entienden. En las Indias, cuyos naturales, según se dize, no son capaces del ministerio eclesiàstico los párrocos deben entender y hablar la lengua de sus feligreses. ¿Y van a ser los labradores catalanes, valencianos y mallorquines de peor condición que los indios, haviéndose dado en aquellos reynos hasta los curatos a los que no entienden su lengua?

* [1763] Gregori Maians i Ciscar [ Escriptor valencià (1699-1781) de l'època de la Il·lustració que exercí una gran influència en els cercles intel.lectuals del seu temps]. Carta al bisbe Ascensi Sales.

%quote%Los libros que VS me envió llegarón a mis manos bien acondicionados. El Gazofilazio es muy de mi gusto, no tanto por su abundancia [...] como por la lengua catalana que estimo como propia.

* [1764] Fr. Lluís Galiana [Escriptor i religiós valencià (1740-1771), preocupat per la recuperació de la llengua i autor de la Rondalla de rondalles]. Carta a Carles Ros. (Reproduïda en C. Ros, Diccionario valenciano-castellano. València: Impremta de Benito Monfort, s.p.).

%quote%cualquiera que imprimiesse esta grande obra, nada havia de perder, porque todos los que fuessen de buen gusto en este Reino la querrían, i en mallorca, i cataluña se despacharian tambien muchos ejemplares, por ser la Lengua de todos estos reinos una misma en la substancia, i aun casi en el modo, si hablamos de tiempo mas antiguo.

* [1778] Francesc Cerdà i Rico [Erudit il·lustrat valencià (1739-1800)]. Notas al canto del Turia de la Diana Enamorada. Madrid.

%quote%bajo el nombre de Catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua...

* [1783] Joan Antoni Maians i Ciscar [Escriptor valencià (1718-1801), canonge, rector de la Universidad de València]. Carta a Josep Vega i Sentmenat. (Recollida per Antoni Mestre en Historia, fueros y actitudes políticas. Mayans y la historiografía del XVIII. Oliva, 1970.)

%quote%Su lengua [la de Catalunya] en Espanya i en Francia huvo tiempo en que fue la más culta, pero en ambas partes ha tenido igual desgracia passando de dueña a criada, i los interesados en su conservación son los primeros que la han abandonado con menor o mayor prissa. En esto los valencianos hemos ganado la palma, como más inmediatos al riñon de Castilla. [...] Vamos, pues, a vindicar el descuido de nuestra lengua con esse que Vmd. intitula Thesoro de la lengua cathalana i ciertamente essa provincia es la que deve tomar a su cargo la empresa porque es la que mantiene esta lengua i la que conserva más memorias de ella.

* [1791] Antoni de Capmany [Historiador, polític i filòleg barceloní (1742-1813)]. Libro del Consulado (apèndix). Madrid.

%quote%El catalán, a mediados del siglo XIII, era la lengua nacional de tres provincias o reinos, es a saber, de Catalunya, Valencia, Mallorca, Menorca e Ibiza, y de allí se comunico a mucha parte de Aragón [...] Fue, es una palabra, una lengua nacional, y no una jerga territorial, desde el siglo XII hasta principios del presente.

!!Segle XIX

* [1801-08] Gaspar Melchor de Jovellanos [Escriptor i polític espanyol (1744-1811)]. Carta al canonge de Tarragona C. González de Posada (durant el confinament a Valldemossa). (Reproduïda a Pere Marcet, Història de la llengua catalana, II, Barcelona, 1987, p.5)

%quote%Si no me engaño, tardará usted poco en desbautizarla a la que llama lengua lemosina, para ponerle el nombre de catalana [...] se extendió y cundió por todo el reino de Valencia, y saltó a las islas Baleares, pudiendo decirse que antes de la mitad del siglo XIII los aledaños de su imperio estaban señalados en el Ródano, el Turia y al confín oriental a Menorca.

* [1804] Antoni Febrer i Cardona [Gramàtic i escriptor menorquí (1761-1841)]. Principis generals de la llengua menorquina.

%quote%[el títol d'aquest llibre no és] perquè considéria que aquesta llengua dèguia el seu origen a Menorca, sabent molt bé que aquesta ila fonc fundada de valencians, catalans, etc,. els quals e-hi portaren la seua llengua, que és la mateixa que nosaltres usam i antigament s'anomenava llemosina, [...] És doncs, no únicament per als menorquins, sinó també per als mallorquins, catalans i valencians que jo he treballat aquesta gramàtica...

* [1846] Agustí Blat y Blat: Idea del lemosín, o sea la lengua valenciana comparada con otros idiomas

%quote%La lengua limosina, así llamada porque trae su orijen del limosín o provincia de Limoges de Francia, era la que hablaba D. Jayme I de Aragón (que se crió en Monpeller). Fue la que introdujo en el Reyno de Valencia, i en las islas de Mallorca i Menorca. Con ella se dice que escribió sus conquistas. (...) Se habla también en Cataluña, pues a pesar del transcurso de algunos siglos, se observa por la analogía de las vozes que el valenciano i catalán dimanan de un mismo orijen.

* [1859] Reglament dels Primers Jocs Florals de Barcelona. (Citat per Joan Martí i Josep Moran, Documents d'història de la llengua catalana. Barcelona, 1986.)

%quote%No se premiaran sinó les poesies escrites en pur català, ja sia lo antic o ja lo literari modern, lo qual se pot cultivar així en Catalunya com en València, Mallorca i Roselló.

* [1865] Teodor Llorente, “Als poetes de Catalunya”, dins Llibret de versos. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX. Edició, selecció i estudi a cura d’Eduard J. Verger. València: Edicions Alfons el Magnànim (1984).

%quote%Oh catalans poetes, los que dels nostres avis / parleu la dolça llengua, volguda del meu cor.

* [1868] Jacint Labaila [Jacint Labaila (València 1833 – 1895). Llicenciat en dret i en filosofia i lletres. President de Lo Rat Penat (1880 – 81)], “Als meus companys de Lo Rat Penat”, dins Flors del Túria. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX. Edició, selecció i estudi a cura d’Eduard J. Verger. València: Edicions Alfons el Magnànim (1984).

%quote%I la copa plena de valencians vins / porten nostres mans / a los volguts llavis de los mallorquins i dels catalans.

* [1876] Benvingut Oliver [Jurista i historiador valencià (1836-1912), natural de Catarroja, que estudià el dret foral de l'antiga Corona d'Aragó]. Historia del derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las costumbres de Tortosa, I. Madrid.

%quote%[existe] una comunidad de usos, costumbres, legislación y tradiciones entre los habitantes de territorios conocidos con los antiguos nombres de Principado de Cataluña y Reino de Mallorca y de Valencia [...] Este hecho, que, si no somos los primeros en descubrir, nadie hasta ahora lo ha proclamado, arroja inesperada luz sobre toda nuestra historia y sobre el verdadero carácter de los pueblos que podemos llamar de lengua catalana...

* [1877] El poeta Vicent Wenceslau Querol [Poeta valencià (nascut el 1837), amic de Teodor Llorente i impulsor de la Renaixença valenciana], a qui té dedicat un carrer la ciutat de València, intitula el llibre que recull tots els seus poemes “Rimes catalanes”.

* [1878] Constantí Llombart [Pseudònim de l'escriptor valencià Carmel Navarro i Llombart (1848-1893), fundador de la societat Lo Rat-Penat i de diverses revistes i autor de diverses obres de reivindicació del valencià]. Excel.lencies de la Llengua Llemosina. Discurs panegirich llegit en la solemne sesió inaugurativa de Lo Rat-Penat. València.

%quote%No, valencians, no es morta nostra expresiva llengua llemosina, com los seus malhavirats inimichs semblaba desijaben, gracies als generosos esforços de nostres germans de Catalunya y les illes Mallorques [...] En la mateixa llengua fonch criat en Montpeller, y parlà nostre molt alt é invicte Rey En Jaume. Ab ella escrigué, á imitació de Juli Cesar, ses conquestes y á imitació d'els romans la introduhí ab la sua religió en les Mallorques, y en Valencia y son antich regne al conquestarlos. [...] la llemosina llengua fonch la cortesana ab qu'en Aragó, Valencia y Catalunya, los reys parlaben [...]; dissentint aquesta llengua en los tres amunt citats dominis, sols en alguna qu'atra petita variació, ya en la manera de pronunciar-se, ya en la adopció d'algunes veus originaries, insignificants diferencies molt meyns notables si es vol encara, que les que'l castellà sofrix en les divereses provincies hon se parla. Sempre ademés s'ha observat qu'en los confins d'Aragó, Valencia y Catalunya, s'ha parlat ab més correctitut y puretat qu'en lo mateix interior d'ells propis nostra llengua.

* [1878] Constantí Llombart. Ensayo de ortografía lemosino-valenciana. (Inclòs en el Diccionario valenciano-castellano de Josep Escrig i Martínez. València: Pascual Aguilar, 1887, p. XVII.)

%quote%Partiendo de este principio, siempre hemos creído lo más conducente á nuestro fin, establecer una doble división de lugar y tiempo en nuestra lengua que, sin duda, para su porvenir daría excelentes resultados prácticos. La primera de ellas, es decir, la que al punto donde se habla se refiere, reducida está á la aplicación indistinta del calificativo de lemosín á las tres diversas ramas del árbol de nuestra lengua, que son el catalán, el mallorquín y el valenciano, denominándose respectivamente lemosino-catalán, lemosino-mallorquín y lemosino-valenciano, según el dictado lemosín, ya que tal fué el nombre de pila que, por razón de haber nacido en Limoges, así como por haber nacido en Castilla se denomina á la lengua española castellana, le es en todos casos apropiado. De este modo obtendríanse las consiguientes ventajas de facilitar en mucho la unificación de nuestra lengua, pudiendo, por otra parte, desarrollarse autonómicamente cada una de por sí, evitándose quizás mezquinos recelos ó antagonismos que entre sus cultivadores pidieran algún día suscitarse.

* [1887] Vicent Boix [Escriptor romántic i historiador valencià (1813-1880) que fou cronista de València]. "Censura oficial" al Diccionario valenciano-castellano de Josep Escrig i Martínez. València: Pascual Aguilar, p. 7.

%quote%Nuestra lengua, aunque catalana, no es substancialmente diferente [de la de Catalunya] más que en el dialecto, pronunciación, conjunto de voces y vocablos árabes, vulgares y romanos.

* [1888] Marcelino Menéndez y Pelayo [Escriptor, erudit i investigador espanyol (1856-1912)]. Fragment del discurs pronunciat als Jocs Florals de Barcelona de 1888, sota la presidència de S.M. Regent Na Maria Cristina.

%quote%I aquí la teniu, Senyora, -la llengua catalana- brollant dels seus llavis el doll de la paraula harmoniosa i eterna. És la mateixa parla arrogant que un dia ressonà per totes les contrades de la Mediterrània, la que oïren amb submissió l'Etna fumejant i la gentil sirena de Pausílip, la que va fer estremir les ruïnes de la sagrada Acròpolis ateniense i els congosts escabrosos de l'Armènia; la llengua que com anell de noces, deixà el Rei Conqueridor a Mallorca i a València; la llengua en la qual dictaven les seues lleis i escrivien aquells gloriosos prínceps del Casal d'Aragó.

* [1888] Teodor Llorente i Olivares [Poeta, escriptor, periodista i polític conservador valencià (1836-1911), fundador del diari Las Provincias i impulsor de la Renaixença literària], El movimiento literario en Valencia en 1888, La España Moderna, 1. (Reproduït a Almanaque de Las Provincias para 1890, p. 71.)

%quote%en Cataluña, Valencia y Mallorca, no ha de haber más que una lengua literaria, a cuya unidad no afecten las variantes de sus vulgares dialectos

* [1888-89] Roc Chabàs [Eclesiàstic i historiador (1844-1912), fou canonge de la seu de València i fundà la revista d'estudis històrics El Archivo. Influí en la renovació de la historiografia valenciana]. "Nuestro regionalismo", El Archivo, 3, p. 284.

%quote%Desde que vaix naixer he tingut à molt plaer el parlar la llengua que, surtint del llemosí com à rama del provençal, vingué catalana al ser barrejats los sarrahins, dictant els Furs, que feleces féren estes comarques

* [1894] Roc Chabàs. Carta [datada l'1 d'abril] al R. P. Juan Berkman. (Citat per M. Bas Carbonell a Roque Chabás, el historiador de la Renaixença Dénia: canfali, 1995, p. 247.)

%quote%[...] el idioma que se habla en Valencia y Barcelona no nació aquí espontáneamente sino que fue importado de Cataluña: es pues catalán por su origen

* [1896] Juan Valera [Escriptor andalús (1824-1905), conegut per les seues novel.les i també per treballs de crítica literària], citat en Revista de Catalunya, XVIII (1938), pp. 118-119.

%quote%Como dialecto o variedades del catalán, bueno es que duren el mallorquín y el valenciano; pero, ¿no sería conveniente que los autores de Valencia, de las Baleares y de Cataluña propendiesen a unificar literariamente su lenguaje y a tener literariamente uno solo?

* [1899] Josep Maria Puig i Torralva [(València 1854 – 1911). Amic i col·laborador de Constantí Llombart i membre de Lo Rat Penat. Fundador de València Nova], “A Catalunya”, dins Lliris i cards. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX. Edició, selecció i estudi a cura d’Eduard J. Verger. València: Edicions Alfons el Magnànim (1984).

%quote%Jo t’am perquè és tot una la sang de nostres venes; / lo teu llenguatge, el nostre; tos reis, los nostres reis; / ta joia, nostra joia; tes penes, nostres penes, / i un jorn tots vàrem tindre molt paregudes lleis

* [1900] Josep Bodria i Roig [(València 1842 – Alcoi 1912). Escriptor i restaurador d’imatges i pintures religioses. Fundador de Lo Rat Penat], “Professió de fe”, dins el llibre Fulles seques. A l’estrofa, veiem com Bodria es refereix al mestre (Llorente), a les Illes d’or (les Balears) i a Verdaguer, com a representants de cadascun dels tres territoris on és parlada la mateixa llengua. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX. Edició, selecció i estudi a cura d’Eduard J. Verger. València: Edicions Alfons el Magnànim (1984).

%quote%Feixuga i sense gales, sentí mon cor un dia / la musa dolça i tendra del valencià verger: / los ritmes del gran mestre donaren-li harmonia, / les Illes d’or sos càntics, ses trobes Verdaguer.

!!Segle XX

* [1906] Valencia Nova, ressenya del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1 de novembre del 1906):

%quote%[...] Allà per los sigles XIV y XV [...] en lo Principat, com València y Mallorca, tots parlaven igual, en bon català, y escrivien com parlaven.

* [1906] Teodor Llorente, Discurs “Germans de Catalunya”, dins els actes del I Congrés Internacional de la llengua catalana.

%quote%Germans de la gloriosa Catalunya, / els de l’illa daurada i Rosselló, / els d’Alguer, que separa el mar i allunya, / però l’oblit de vostre origen, no: / per a record d’aquest venturós dia, / per la partida solament amarg, / València una abraçada vos envia / arborant com penó de germania, / la llengua d’Ausiàs March.

* [1907] Teodor Llorente i Olivares, carta a Eduard López-Chavarri, Epistolari Llorente, III, Barcelona, 1936, p. 257:

%quote%Yo siempre he sido contrario a los que han querido hacer del valenciano un coto redondo, bien cerrado, exagerando las diferencias que hoy separan nuestra lengua de la catalana. Literariamente no había más que un idioma en Cataluña, Valencia y Mallorca, y debemos tender a restablecer esa unidad.

* [1907] Lluís Fullana [franciscà estudiós de la llengua que alguns blavers pretenen que siga secessionista lingüístic], Característiques catalanes usades en lo Reine de València, València, Lo Rat Penat:

%quote%Escriure totes les característiques catalanes usades dins lo Regne de València, equivaldria a escriure una gramàtica catalana i posar a la portada: Gramàtica de la llengua valenciana.

* [1908] Manuel Milà i Fontanals [Filòleg i escriptor català (1818-1884)], Obres catalanes, Barcelona, Gustau Gili:

%quote%Y si no·s vol dir catalana, no·s diga de cap manera llemosina, sinó catalano-valentino-baleàrica.

* [1915] Lluís Fullana [franciscà estudiós de la llengua que alguns blavers pretenen que siga secessionista lingüístic], Gramàtica elemental de la llengua valenciana, València, p. 17:

%quote%[el valencià] no és llengua essencialment diferent del català i baleàric. Rònegament existixen certes diferències dialectals, pròpies de les regions valenciana, catalana i baleàrica.

* [1925] Nicolau Primitiu Gómez Serrano [Escriptor i bibliòfil suecà (1877 – 1971), president de Lo Rat Penat durant els anys trenta], publica en Las Provincias una sèrie d’articles de divulgació titulada Psalterio toponímico. El lenguaje balear-catalán-valenciano.

* [1930]Teodor Llorente i Falcó [Fill del periodista, escriptor i polític Teodor Llorente i Olivares, fundador de Las Provincias] (amb el pseudònim de Jordi de Fenollar), En defensa de la personalidad valenciana, València, pp. 71- 77:

>>quote<<
Es indudable que las lenguas que se hablan en Cataluña, Baleares y Valencia, son una misma. Sobre esto no hay discrepancia alguna. Podrá haber variantes dialectales, y no muchas, ni muy hondas, producidas por la diferenciación de vida en cada una de estas regiones, y el abandono en que se ha tenido el habla en los pasados siglos, sin centros culturales que preservasen de tanto elemento extraño que la corrompían; pero nada más.

Debe procurarse por todos los medios posibles, aunque “sin imposiciones centralistas”, suavizar aquellas diferencias dialectales, dirigiendo así todos los esfuerzos a conseguir la unidad del idioma.

Si, como decíamos ayer, el catalán, el balear y el valenciano son un mismo idioma, como no habrá nadie que deje de reconocerlo, debe de tener un nombre común. ¿Se le llamará catalán? ¿Habrá de ser valenciano? ¿Le corresponde mejor el apelativo de balear o mallorquín? [...] Para los que creen a pies juntillas que el valenciano lo trajeron los catalanes de la Conquista, no hay cuestión: para éstos el nombre común debe ser “lengua catalana”. Pero es que hay otro sector, nosotros creemos que un poco más lírico, que asegura que el valenciano nació aquí, como en Cataluña surgió el catalán y en Mallorca el balear. [...] Los que así piensan son los aferrados a que nuestra lengua se llame “valenciana”, y a quienes les rayan las tripas cada vez que a un escritor valenciano, de la época medieval, los catalanes lo catalogan como cultivador de la “lengua catalana”. Nosotros sinceramente creemos que con ello no se nos rompe ningún hueso. Querol, uno de los poetas más inspirados y a la vez uno de nuestros mejores cerebros de los modernos tiempos, no titubeó en llamar a sus versos valencianos “Rimas catalanas”; y el mismo Teodoro Llorente era en esto muy transigente. En último término, cabía pensar que dentro de estas modalidades lingüísticas de catalán, mallorquín y valenciano, los que hablan la primera están en mayoría; y en la actualidad, por el desarrollo y esplendor de sus letras, bien ganado tienen ese primer puesto.
>><<

* [1930] Emili Gómez Nadal [Historiador i escriptor. (1907-1994). Professor d'Història Antiga a la Universitat de València] , ressenya de La llengua valenciana de Lluís Revest, Acció Valenciana, 3, p. 2:

%quote%Hem de treballar en la gestació d’un tipus de llenguatge que ens servesca per a donar el màxim abast a la nostra veu. D’ahí que afirmem l’unitat llingüística amb Mallorca i la Catalunya dels dos vessants pirinencs; [...] amb les terres del baix Aragó, Ribagorça i L’Alguer, germanes de llengua.

* [1930] Lluís Revest i Corzo [Escriptor castellonenc. Signatari de les Normes de Castelló], La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu, Castelló de la Plana:, València, p. 17:

%quote%Creem que la llengua valenciana és, i no res més, la dels catalans qui la portaren quan a la Conquesta; per esta raó és que els filòlegs, anomenant-la del poble qui primer la parlà, la coneixen universalment per catalana [...] no existix una llengua valenciana independent de la catalana.

* [1930] Teodor Llorente i Falcó (amb el pseudònim de Jordi de Fenollar), Acció Valenciana, 3, p. 2:

%quote%Ja vaig proposar en un article (Las Provincias, abril) la creació d’una Acadèmia de la Llengua Catalana a Barcelona, en la que tindrien cabuda les altres variants regionals i el número d’acadèmics seria proporcional al número d’habitants que parlen la llengua.

* [1930] Salvador Guinot, “Per a la reglamentació ortogràfica”, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XI, p. 304:

%quote%Partim de la unitat de la llengua catalana, no destruïda pels dialectes del Principat de Catalunya, del reialme de València, de les Illes Balears, d’Alguer i del Rosselló [...] i trobant-nos modernament, per minva d’estudis, en una varietat anàrquica de grafies en València, mentrestant els nostres germans de Catalunya han arribat a una gran unitat ortogràfica gràcies a les “Normes” de l’Institut d’Estudis Catalans, creiem que res més pràctic i beneficiós pot ésser que acceptar les “Normes” de l’Institut.

* [1936] Manuel Corachán Garcia, “Discurs davant el Novè Congrés de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana” (Perpinyà), Tribuna Mèdica, 23 (1976), p. 73:

%quote%No pretenc cantar una pàtria; només vull exaltar una llengua comuna que no és patrimoni exclusiu dels valencians, o dels mallorquins, o dels catalans, o dels rossellonesos, sinó que és de tots i de cada un de nosaltres.

%trail% <<|[[Índex]]|>>

(:if userlang es:)
(:title Pruebas de la unidad de lingüística:)
!Pruebas de la unidad de lingüística

!!Siglo XIV

*[Finales del s. XIII-Principios del s. XIV] El médico valenciano Berenguer Aimerich enseñaba en el Estudio General de Montpellier, ciudad entonces bajo jurisdicción de los reyes de Mallorca-Rosellón. El tal médico tradujo del árabe "in vulgare cathalano".
%quote% Incipit xx.vi. ditis [sic] Albucasim Ahazam de cibariis infirmorum translata de arabico in vulgare cathalano, et a vulgari in latinum, a Berengario Eymerici, de Valentia, ad instanciam magistri Bernardi de Cordonio, (folio. 283r). Viena, Österreichische Nationalbibliothek, 5434, folio. 283-321.

*[1325-29] Ramon Muntaner [Cronista empordanés (1265-1336) que residió durante algunos años en València y Xirivella, donde empezó en 1325 a redactar su Crónica]. ''Crònica'', cap. XVII. A cargo de Ferran Soldevila. Barcelona: Selecta, 1971.
%quote% tots aquells qui en la dita ciutat de Múrcia e en los davant dits llocs són, [...] parlen del bell catalanesc del món.

*[1341] Carta de cesión del sitio de Sagra (Marina Alta) a la Orden de Santiago extendida por duplicado en València el 17 de septiembre de 1341, por el notario valenciano Bernat de Soler. (Archivo Histórico nacional, Órdenes Militares, Uclés, Sagra y Sanet, carp. 307, núm. 6)
%quote% [la una] scripta en letra e lengua castellana, et la otra [...] en plan escripta en letra e lengua catalana.

*[1360] El cadí de Xàtiva y un judío barcelonés hacen de trujamanes y trabajan en unas capitulaciones para el rescate de un visir de Fez:
%quote% scientes loqui et intelligere ad nodum cathalanorum et eciam algaraviem et linguam.

*Francesc Eiximenis [Franciscano, nacido en Girona en 1330 y fallecido en 1409. Vivió en los últimos años de su vida en València, donde escribió sus obras más importantes]. ''Lo Crestià'' (Libro Segundo). Edición a cargo de Albert Hauf. Barcelona: 62, 1983.
%quote% Per aquest punt a declarar, deus saber que, segons que posen los metges, quan l’hom s’és gitat a dormir la sang s’escalfa e tot lo cors de dins, e, a vegades, per diverses causes, lo pulmó, qui s’apella lo lleu en catalanesc, se lleva e posa’s sobre lo cor, e tanca’l e l’abriga, en tant que quaix li toll la seua pròpia respiració

!!Siglo XV

*[1400] Carta de los Jurados de València a las autoridades de la villa fronteriza castellana de Moya (bordeando Ademuz) enviada el 1 de septiembre de 1400. (Archivo Municipal de València, ''Letras misivas'', g³-7, s.f. [28 r y v])
%quote% Certifficam que a a.N Berenguer Porquet, laurador, vehí nostre e d'aquesta ciutat, fugí, dos mesos poch més o menys són passats, un seu catiu, de linatge de tartres, emperò batejat e apellat Johan, de edat de XX anys, poch més o meyns, e paladí en lenguatge català, com de poquea a ença se nodrís en esta terra [...]

*[1411] La viuda de Joan I, Violante de Bar, francesa, se dirige a la nobleza valenciana a cuento del pleito sucesorio, y afirma que ha hecho estudiar los testamentos de los últimos reyes,
%quote% los quals testaments, per clarificació de nostra intenció, havem fet splanar de latí en lengua catalana.

*[1415] Carta del rey Ferran de Antequera al sultán de Marruecos, a propósito de una reclamación. (El documento entero es publicado por M. Arribas Palau, "Reclamaciones cursadas por Fernando de Aragón en Abu Sa'id 'Utman III de Marruecos", ''Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona'', XXX (1963-1964), p .320.)
%quote% Nos empero, querientes procedir en esto legíctimament e segunt dreyto e razon, vista una letra o carta morisca vuestra e aquella feyta reduir por el alcadi nuestro de Valencia de morisco en romanç cathalán, por lo qual parece del deudo de las ditas MCCC doblas restantes de la dita mayor cuantía o precio de los ditos drapos o panyos [...]

*[1417] Enrique de Villena [Escritor castellano (1384 – 1434), padre de la escritora valenciana Isabel de Villena], ''Los dotze treballs d’Hèrcules'', redactado en València (citado por Antoni Ferrando Francés, op. cit. P. 77 ):
%quote% a preçes e instançia del virtuoso caballero mosén Pero Pardo [...], escripto en romançe catalán

*[1412-18] San Vicente Ferrer. ''Reportationes sermonum Reueredissimi Magistri Vicentii Ferrarii, predicatoris finis mundi''. (Citado por Roc Chabàs en "Estudio sobre los sermones valencianos de San Vicente Ferrer, que se conservan manuscritos en la Biblioteca de la Basílica Metropolitana de València", ''Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos'', 1902, p. 134.)
%quote% Vosaltres de la Serrania qui estats enmig de Castella e de Catalunya, e per ço prenets algun vocable castellà e altre català. La nostra vida és el mig: dessús és la glòria e dejús infern.

*[1420] El 18 de diciembre, los jurados de València se dirigen al papa Martín V y le piden que los carmelitanos valencianos sean integrados en la provincia de Cataluña (citado por A. Ferrando Francés, op. Cit., pp. 77- 78):
%quote% ut dictum monasterium sub provincia Cathalonie huic civitati vicine, quorum lingua sub uno ydiomate conformatur, transferretur.

*[1445] Actas del proceso de canonización de San Vicente Ferrer (citado por A. Ferrando Francés, op. cit., p. 81):
%quote% et loqueretur in vulgari catalanico sive valentino

*[1389-1459] San Antonio, Arzobispo de Florencia. Istoriale, III, tit. 24, c. 8 [refiriéndose a los sermones de san Vicente Ferrer].
%quote% Ecco la grande maraviglia. Egli non predicava che nella sua nativa lingua catalana e ogni nazione facilmente lo capiva.

*[1491] Jeroni Pau, dentro de Agustín Rubio Vela, ''El patriciat i la nació'', pp. 72-90; Maria Toldrà; "Llengua i cultura dels Borja a Roma", en ''Els Borja: història, cultura i art''.
%quote% Quidam valentinos et maioricenses horumque regnorum incolas ab origine atque lingua catalanos appelavere" (algunos llaman catalanes a los valencianos y mallorquines, ya los habitantes de estos reinos, por su origen y su lengua)

*[1492-97] Bernat Fenollar [Escritor valenciano (1438-1516) que participó como poeta en diversas obras colectivas, entre las cuales ''les Obres e trobes en lahors de la Verge Maria'' (1474)] y Jeroni Pau [Humanista barcelonés (muerto en 1497) que perteneció al círculo del cardenal Roderic de Borja]. ''Regles de esquivar vocables o mots grossers o pagesívols''. (Edición y estudio de Antoni M. Badia Margarit, ''Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona'', XXIII (1950), pp. 137-152; XXIV (1951-1952), pp. 83-116, y XXV (1953), pp. 153-163.)
%quote% Obra subtitulada: "mots o vocables los quals deu esquivar qui bé vol parlar la lengua catalana, a juy del reverend prevere mossèn Fenollar e misser Hierònym Pau [e] altres hòmens diserts catalans e valentians e prestantíssims trobadors": "entre les persones de bon ingeni o experiència, fàcilment se coneix dits vocables ésser d'Empurdà, o d'Urgell, o de Mallorques, o de Xàtiva, o de les Muntanyes, o pagesívols, dels quals no acostumen usar los cortesans ne elegants parladors e trobadors"

!!Siglo XVI

*[1523] Joan Lluís Vives [Filósofo valenciano (1492-1540), representante en toda Europa del Humanismo cristiano]. ''De Institutione foeminae christianae''. (Citado por Felip Mateu Llopis, ''Lérida y sus relaciones con Valencia'', Lleida, 1976.)
%quote% ..mandó el monarca que hombres aragoneses y mujeres leridanas fueran a poblarla; y de ambos nacieron hijos que tuvieron como propia la lengua de aquellas, el lenguaje que ya por más de doscientos cincuenta años hablamos entre nosotros.

*[1528] Retrato de ''la Loçana Andaluza'' (Francisco Delicado, Venecia):
>>quote<< MAMOTRETO X
\\
El modo que tuvo yendo con Aguilarico, espantándose que le hablaban en catalán, y dice un barbero, Mossén Sorolla:\\
\\
-Ven ací, mon cosín Aguilaret. Veniu ací, mon fill. ¿On seu estat? Que ton pare t’en demana.\\
\\
AGUILARET: Non vul venir, que vaich con aquesta dona.\\
\\
SOROLLA: ¡Ma comare! Feu-vos ací, veureu vostron fill.\\
\\
SOGORBESA: Vens ací, tacañet\\
\\
[como podemos ver, el autor dice que hablan "en catalán" una segorbina (es decir, una mujer nacida en Segorbe) y un hombre con el apellido Sorolla, especialmente frecuente en el Reino de València, y que dice "ací". Unos párrafos más allá, la Loçana llama la segorbina "hija de corcovado y catalán".]
>><<

*[1556] Frederic Furió Ceriol [Humanista valenciano (1527-1592) de tendencia erasmista, defensor de la predicación en lenguas vernáculas]. ''Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis libri duo''. Basilea. (Traducción de Jordi Pérez Durà y col., en Obra Completa, I, CNRS-Universidad de València-UNESCO-Alfonso el Magnánimo, València, 1996, p. 337)
%quote% Que se traduzca, si quieres, a la lengua hispana y puesto que yo he mantenido una polémica con un valenciano, que se vierta a vuestra lengua; sabes que en vuestra lengua no hay una diversidad menor que en la italiana. Gritará, así pues, Cataluña entera que ha sido mal traducida, porque en su opinión, encontrará muchas cosas descuidadas, extranjeras, inadecuadas y completamente ajenas a los legítimos contenidos de la Biblia. Lo mismo dirán Mallorca y Menorca, lo mismo Ibiza, pues el habla y la lengua de todos esos reinos es común con vosotros aunque os diferencièis en algunos extremos en el sonido, en la pronunciación y en la abertura de la boca.

*[1557] Cristòfor Despuig [Erudito y humanista tortosino (1510-1561/80)]. ''Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa''. (Citado por J. Ribelles, ''Bibliografía de la lengua valenciana'', II. Madrid, 1929.)
%quote% les forces y potència principal [en la Conquista de València] tota o quasi tota són de Catalunya, y per ço reserva allí la llengua catalana y no la aragonesa

*[1559] ''Útil y breve institución para aprender los fundamentos de la lengua castellana'' (más conocido como Anónimo de Lovaina). Lovaina, publicada por Bartolomé Gravio.
%quote% Quatro son, i mui diferentes entre si, los lenguajes, en que hoy dia se habla en toda España. Al primer lenguaje llaman Vazquense, que es la lengua de Vizcaya, de la Provincia, i de Navara; […] Siguese tras esta, la Araviga […] La tercera, es la lengua Catalana; esta es verdaderamente Francesa, i trahe su origen de la provincia de Gascoña, de la mui antigua cuidad de Limoies: hablase en ella en los reinos de Cataluña, de Valencia, Mallorca, Menoría, Iviça, Cerdeña i aun en Nápoles. […] El quarto lenguaje, es aquel, que io nuevamente llamo, Lengua Vulgar de España, porque se habla, i entiende en toda ella generalmente, i en particular tiene su asiento en los reinos de Aragón, Murcia, Andaluzia, Castilla la nueva i vieia, Leon i Portugal: aunque la lengua Portuguesa tiene tantas, i tales variedades en algunas palabras, i pronunciaciones, que bien se puede llamar lengua de por si.

*[1563] Martí de Viciana [Historiador valenciano (1502-1582)]. ''Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia'', III. València, p.341.
%quote% En Orihuela & su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana: porque en tiempo de la conquista se pobló la tierra más de catalanes que de otras naciones, de los quales heredaron la lengua, coraçon, manos & obras

*[1575] Onofre Pou [Humanista valenciano], ''Thesaurus Puerilis'', València:
%quote% Està primer lo vulgar en llengua Cathalana, y Valenciana, y després lo llatí.

!!Siglo XVII

*[1610] Gaspar Escolano [Historiador y eclesiástico valenciano (1560-1619), cronista del Reino de València]. ''Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia''. València, libro I, cap. XVI, c. 108.
%quote% Como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua, y están tan paredañas y juntas las dos provincias, por más de trescientos años han pasado los deste reino [València] debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos.

*[1610] Pere Gil [1551-1622]. Prólogo de la traducción del ''Kempis'' del latín al catalán.
%quote% Alguns, per ventura, judicaran que en aquest temps no era necesari imprimir-se lo present llibre de esta llengua, puis la castellana, dita ja espanyola, és casi universalmente entesa. Pero com se veja i toque ab les mans que, exceptades algunes poques ciutats, com són Barcelona, Tarragona, Gerona, Tortosa i Lleida, i algunes poques viles, com Perpinyà, Vilafranca del Penedés, Cervera, Tàrrega, Fraga, Montsó i semblants, que estan en camins reals, en les altres demés ciutats, viles i llocos no és ben entesa la llengua castellana de la gent comuna, i ningunes dones la usen, ans bé la llengua catalana entra algunes llegües dins del regne d'Arago i de França, i és parlada casi en tot lo regne de València i en les illes de Mallorca, Menorca, Ivissa i en part de la de Sardenya, per ço me haparegut ser de glòria de Déu vertir est llibre en les paraules més planes i comunes de la llengua catalana per a que tota manera de gent puga d'ell aprofitar-se.

*[1667] Joan Baptista Ballester: ''Ramellet del Bateig del Fill i Fillol de València, el Apostòlich Sanct Vicent Ferrer''
%quote% parlava's lo valencià lenguage en Provença, tota la guiana y França gòtica, y ara en Catalunya, Regne de València, Mallorca, Menorca y Ivisa. Però als més, els queda al pronunciarla cert margall, que no·l tenim los desta Ciutat.

!!Siglo XVIII

*[1734] Carles Ros [Escritor valenciano (1703-1773), autor de numerosas obras de reivindicación del valenciano]. ''Epítome del Origen y Grandezas del Idioma Valenciano''. València [citando a G. Escolano].
%quote% que se dieron tan buena maña nuestros passados en perfeccionar el idioma Valenciano, que con ser el mesmo que el Catalán, se ha quedado este montaràz, mal sonante, y grossero, y el Valenciano ha passado a ser cortesano, y gentil

%quote% Con lo que es visto, que el fino idioma valenciano consiste, a lo menos aora, en usarse con la pulcritud y cultura que han perfeccionado en esta ciudad, sin valerse ya de los vocablos montañeses que aún duran, en parte, en este Reyno y en los de Mallorca, Menorca, Ivisa y Catalunya, como lo hace también el buen castellano dexando sus grosseros y mal sonantes.

*[1747] Vicent Ximeno [Bibliógrafo valenciano (1691-1764)]. ''Escritores del reyno de Valencia''. València.
%quote% [valencianos y mallorquines] de ellos [los catalanes] tienen el origen y la lengua.

*[1760] Memorial presentado por los diputados de Barcelona, València, Ciudad de Mallorca y Zaragoza en las cortes convocadas en julio de 1760. (Citado por Joan Reglà, ''Introducció a la història de la Corona d'Aragó. Dels orígens a la Nova Planta''. Ciutat de mallorca: Moll, 1969, pp. 175-176.)
%quote% Hay otras leyes que obligan a que en Cataluña, Valencia y Mallorca sean obispos y clérigos de sus iglesias los que nacieron o se criaron en aquellos reynos. Porque en ellos se habla una lengua muy particular y aunque en las ciudades y villas principales muchos entienden y hablan la castellana, con todo los labradores ni saben hablarla ni la entienden. En las Indias, cuyos naturales, según se dize, no son capaces del ministerio eclesiástico los párrocos deben entender y hablar la lengua de sus feligreses. ¿Y van a ser los labradores catalanes, valencianos y mallorquines de peor condición que los indios, haviéndose dado en aquellos reynos hasta los curatos a los que no entienden su lengua?

*[1763] Gregori Mayans i Ciscar [Escritor valenciano (1699-1781) de la época de la Ilustración que ejerció una gran influencia en los círculos intelectuales de su tiempo]. Carta al obispo Ascensi Sales.
%quote% Los libros que VS me envió llegarón a mis manos bien acondicionados. El Gazofilazio es muy de mi gusto, no tanto por su abundancia [...] como por la lengua catalana que estimo como propia.

*[1764] Fr. Lluís Galiana [Escritor y religioso valenciano (1740-1771), preocupado por la recuperación de la lengua y autor de la Rondalla de rondalles]. Carta a Carles Ros. (Reproducida en C. Ros, Diccionario valenciano-castellano. València: Imprenta de Benito Monfort, s.p.).
%quote% cualquiera que imprimiesse esta grande obra, nada havía de perder, porque todos los que fuessen de buen gusto en este Reino la querrían, i en Mallorca, i Cataluña se despacharían tambien muchos ejemplares, por ser la Lengua de todos estos reinos una misma en la substancia, i aún casi en el modo, si hablamos de tiempo más antiguo.

*[1778] Francesc Cerdà i Rico [Erudito ilustrado valenciano (1739-1800)]. ''Notas al canto del Turia de la Diana Enamorada''. Madrid.
%quote% bajo el nombre de Catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua...

*[1783] Joan Antoni Maians i Ciscar [Escritor valenciano (1718-1801), canónigo, rector de la Universidad de València]. Carta a Josep Vega i Sentmenat. (Recogida por Antoni Mestre en Historia, fueros y actitudes políticas. Mayans y la historiografía del XVIII. Oliva, 1970.)
%quote% Su lengua [la de Cataluña] en Espanya i en Francia huvo tiempo en que fue la más culta, pero en ambas partes ha tenido igual desgracia passando de dueña a criada, i los interesados en su conservación son los primeros que la han abandonado con menor o mayor prissa. En esto los valencianos hemos ganado la palma, como más inmediatos al riñon de Castilla. [...] Vamos, pues, a vindicar el descuido de nuestra lengua con esse que Vmd. intitula Thesoro de la lengua cathalana i ciertamente essa provincia es la que deve tomar a su cargo la empresa porque es la que mantiene esta lengua i la que conserva más memorias de ella.

*[1791] Antoni de Capmany [Historiador, político y filólogo barcelonés (1742-1813)]. ''Libro del Consulado (apéndice)''. Madrid.
%quote% El catalán, a mediados del siglo XIII, era la lengua nacional de tres provincias o reinos, es a saber, de Catalunya, Valencia, Mallorca, Menorca e Ibiza, y de allí se comunico a mucha parte de Aragón [...] Fue, en una palabra, una lengua nacional, y no una jerga territorial, desde el siglo XII hasta principios del presente.

!!Siglo XIX

*[1801-08] Gaspar Melchor de Jovellanos [Escritor y político español (1744-1811)]. Carta al canónigo de Tarragona C. González de Posada (durante el confinamiento en Valldemossa). (Reproducida en Pere Marcet, Història de la llengua catalana, II, Barcelona, 1987, p.5)
%quote% Si no me engaño, tardará usted poco en desbautizarla a la que llama lengua lemosina, para ponerle el nombre de catalana [...] se extendió y cundió por todo el reino de Valencia, y saltó a las islas Baleares, pudiendo decirse que antes de la mitad del siglo XIII los aledaños de su imperio estaban señalados en el Ródano, el Turia y al confín oriental a Menorca.

*[1804] Antoni Febrer i Cardona [Gramático y escritor menorquín (1761-1841)]. ''Principis generals de la llengua menorquina''.
%quote% [el título de este libro no es] perquè considéria que aquesta llengua dèguia el seu origen a Menorca, sabent molt bé que aquesta ila fonc fundada de valencians, catalans, etc,. els quals e-hi portaren la seua llengua, que és la mateixa que nosaltres usam i antigament s'anomenava llemosina, [...] És doncs, no únicament per als menorquins, sinó també per als mallorquins, catalans i valencians que jo he treballat aquesta gramàtica...

*[1846] Agustí Blat y Blat: ''Idea del lemosín, o sea la lengua valenciana comparada con otros idiomas''
%quote% La lengua limosina, así llamada porque trae su orijen del limosín o provincia de Limoges de Francia, era la que hablaba D. Jayme I de Aragón (que se crió en Monpeller). Fue la que introdujo en el Reyno de Valencia, i en las islas de Mallorca i Menorca. Con ella se dice que escribió sus conquistas. (...) Se habla también en Cataluña, pues a pesar del transcurso de algunos siglos, se observa por la analogía de las vozes que el valenciano i catalán dimanan de un mismo orijen.

*[1859] Reglamento de los Primeros Juegos Florales de Barcelona. (Citado por Joan Martí y Josep Moran, Documents d'història de la llengua catalana. Barcelona, 1986.)
%quote% No se premiaran sinó les poesies escrites en pur català, ja sia lo antic o ja lo literari modern, lo qual se pot cultivar així en Catalunya com en València, Mallorca i Roselló.

*[1865] Teodor Llorente, "Als poetes de Catalunya", dentro de ''Llibret de versos''. ''Antologia de poetes valencians II: El segle XIX''. Edición, selección y estudio al cuidado de Eduard J. Verger. València: Ediciones Alfons el Magnànim (1984).
%quote% Oh catalans poetes, los que dels nostres avis / parleu la dolça llengua, volguda del meu cor.

*[1868] Jacint Labaila [Jacint Labaila (València 1833 – 1895). Licenciado en derecho y en filosofía y letras. Presidente de Lo Rat Penat (1880 – 81)], "Als meus companys de Lo Rat Penat", dentro de ''Flors del Túria. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX''. Edición, selección y estudio al cuidado de Eduard J. Verger. València: Ediciones Alfons el Magnànim (1984).
%quote% I la copa plena de valencians vins / porten nostres mans / a los volguts llavis de los mallorquins i dels catalans.

*[1876] Benvingut Oliver [Jurista e historiador valenciano (1836-1912), natural de Catarroja, que estudió el derecho foral de la antigua Corona de Aragón]. ''Historia del derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las costumbres de Tortosa'', I. Madrid.
%quote% [existe] una comunidad de usos, costumbres, legislación y tradiciones entre los habitantes de territorios conocidos con los antiguos nombres de Principado de Cataluña y Reino de Mallorca y de Valencia [...] Este hecho, que, si no somos los primeros en descubrir, nadie hasta ahora lo ha proclamado, arroja inesperada luz sobre toda nuestra historia y sobre el verdadero carácter de los pueblos que podemos llamar de lengua catalana...

*[1877] El poeta Vicent Wenceslau Querol [Poeta valenciano (nacido en 1837), amigo de Teodoro Llorente e impulsor de la Renaixença valenciana], a quien tiene dedicada una calle la ciudad de València, intitula el libro que recoge todos sus poemas ''Rimes catalanes''.

*[1878] Constantí Llombart [Pseudónimo del escritor valenciano Carmel Navarro i Llombart (1848-1893), fundador de la sociedad Lo Rat-Penat y de diversas revistas y autor de diversas obras de reivindicación del valenciano]. ''Excel·lències de la Llengua Llemosina. Discurs panegirich llegit en la solemne sesió inaugurativa de Lo Rat-Penat''. València.
%quote% No, valencians, no és morta nostra expresiva llengua llemosina, com los seus malhavirats inimichs semblaba desijaben, gràcies als generosos esforços de nostres germans de Catalunya y les illes Mallorques [...] En la mateixa llengua fonch criat en Montpeller, y parlà nostre molt alt é invicte Rey En Jaume. Ab ella escrigué, á imitació de Juli Cesar, ses conquestes y á imitació d'els romans la introduhí ab la sua religió en les Mallorques, y en Valencia y son antich regne al conquestarlos. [...] la llemosina llengua fonch la cortesana ab qu'en Aragó, Valencia y Catalunya, los reys parlaben [...]; dissentint aquesta llengua en los tres amunt citats dominis, sols en alguna qu'atra petita variació, ya en la manera de pronunciar-se, ya en la adopció d'algunes veus originaries, insignificants diferencies molt meyns notables si es vol encara, que les que'l castellà sofrix en les divereses provincies hon se parla. Sempre ademés s'ha observat qu'en los confins d'Aragó, Valencia y Catalunya, s'ha parlat ab més correctitut y puretat qu'en lo mateix interior d'ells propis nostra llengua.

*[1878] Constantí Llombart. ''Ensayo de ortografía lemosino-valenciana''. (Incluido en el ''Diccionario valenciano-castellano'' de Josep Escrig i Martínez. València: Pascual Aguilar, 1887, p. XVII.)
%quote% Partiendo de este principio, siempre hemos creído lo más conducente á nuestro fin, establecer una doble división de lugar y tiempo en nuestra lengua que, sin duda, para su porvenir daría excelentes resultados prácticos. La primera de ellas, es decir, la que al punto donde se habla se refiere, reducida está á la aplicación indistinta del calificativo de lemosín á las tres diversas ramas del árbol de nuestra lengua, que son el catalán, el mallorquín y el valenciano, denominándose respectivamente lemosino-catalán, lemosino-mallorquín y lemosino-valenciano, según el dictado lemosín, ya que tal fué el nombre de pila que, por razón de haber nacido en Limoges, así como por haber nacido en Castilla se denomina á la lengua española castellana, le es en todos casos apropiado. De este modo obtendríanse las consiguientes ventajas de facilitar en mucho la unificación de nuestra lengua, pudiendo, por otra parte, desarrollarse autonómicamente cada una de por sí, evitándose quizás mezquinos recelos ó antagonismos que entre sus cultivadores pidieran algún día suscitarse.

*[1887] Vicent Boix [Escritor romántico e historiador valenciano (1813-1880) que fue cronista de València]. "Censura oficial" en el ''Diccionario valenciano-castellano'' de Josep Escrig i Martínez. València: Pascual Aguilar, p. 7.
%quote% Nuestra lengua, aunque catalana, no es substancialmente diferente [de la de Cataluña] más que en el dialecto, pronunciación, conjunto de voces y vocablos árabes, vulgares y romanos.

*[1888] Marcelino Menéndez y Pelayo [Escritor, erudito e investigador español (1856-1912)]. Fragmento del discurso pronunciado en los Juegos Florales de Barcelona de 1888, bajo la presidencia de S.M. Regente Maria Cristina.
%quote% I aquí la teniu, Senyora, -la llengua catalana- brollant dels seus llavis el doll de la paraula harmoniosa i eterna. És la mateixa parla arrogant que un dia ressonà per totes les contrades de la Mediterrània, la que oïren amb submissió l'Etna fumejant i la gentil sirena de Pausílip, la que va fer estremir les ruïnes de la sagrada Acròpolis ateniense i els congosts escabrosos de l'Armènia; la llengua que com anell de noces, deixà el Rei Conqueridor a Mallorca i a València; la llengua en la qual dictaven les seues lleis i escrivien aquells gloriosos prínceps del Casal d'Aragó.

*[1888] Teodor Llorente i Olivares [Poeta, escritor, periodista y político conservador valenciano (1836-1911), fundador del diario Las Provincias e impulsor de la Renaixença literaria], ''El movimiento literario en Valencia en 1888, La España Moderna'', 1. (Reproducido en Almanaque de Las Provincias para 1890, p. 71.)
%quote% en Cataluña, Valencia y Mallorca, no ha de haber más que una lengua literaria, a cuya unidad no afecten las variantes de sus vulgares dialectos

*[1888-89] Roc Chabàs [Eclesiástico e historiador (1844-1912), fue canónigo de la catedral de València y fundó la revista de estudios históricos ''El Archivo''. Influyó en la renovación de la historiografía valenciana]. "Nuestro regionalismo", ''El Archivo'', 3, p. 284.
%quote% Desde que vaix naixer he tingut à molt plaer el parlar la llengua que, surtint del llemosí com à rama del provençal, vingué catalana al ser barrejats los sarrahins, dictant els Furs, que feleces féren estes comarques

*[1894] Roc Chabàs. Carta [fechada de 1 de abril] a R. P. Juan Berkman. (Citado por M. Bas Carbonell en ''Roque Chabás, el historiador del Renacimiento''. Dénia: canfali, 1995, p. 247.)
%quote% [...] el idioma que se habla en Valencia y Barcelona no nació aquí espontáneamente sino que fue importado de Cataluña: es pues catalán por su origen

*[1896] Juan Valera [Escritor andaluz (1824-1905), conocido por sus novelas y también por trabajos de crítica literaria], citado en ''Revista de Catalunya'', XVIII (1938), pp. 118-119.
%quote% Como dialecto o variedades del catalán, bueno es que duren el mallorquín y el valenciano; pero, ¿no sería conveniente que los autores de Valencia, de las Baleares y de Cataluña propendiesen a unificar literariamente su lenguaje y a tener literariamente uno solo?

*[1899] Josep Maria Puig i Torralva [(València 1854 – 1911). Amigo y colaborador de Constantí Llombart y miembro de Lo Rat Penat. Fundador de València Nova], "A Catalunya", dentro de ''Lliris i cards. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX''. Edición, selección y estudio al cuidado de Eduard J. Verger. València: Ediciones Alfons el Magnànim (1984).
%quote% Jo t’am perquè és tot una la sang de nostres venes; / lo teu llenguatge, el nostre; tos reis, los nostres reis; / ta joia, nostra joia; tes penes, nostres penes, / i un jorn tots vàrem tindre molt paregudes lleis

*[1900] Josep Bodria i Roig [(València 1842 – Alcoi 1912). Escritor y restaurador de imágenes y pinturas religiosas. Fundador de Lo Rat Penat], "Professió de fe", dentro del libro ''Fulles seques''. En la estrofa, vemos cómo Bodria se refiere al maestro (Llorente), a las Islas de oro (las Baleares) y a Verdaguer, como representantes de cada uno de los tres territorios donde es hablada la misma lengua. ''Antologia de poetes valencians II: El segle XIX''. Edición, selección y estudio a cargo de Eduard J. Verger. València: Ediciones Alfons el Magnànim (1984).
%quote% Feixuga i sense gales, sentí mon cor un dia / la musa dolça i tendra del valencià verger: / los ritmes del gran mestre donaren-li harmonia, / les Illes d’or sos càntics, ses trobes Verdaguer.

!!Siglo XX

*[1906] València Nova, reseña del Primer Congreso Internacional de la Lengua Catalana (1 de noviembre de 1906):
%quote% [...] Allà per los sigles XIV y XV [...] en lo Principat, com València y Mallorca, tots parlaven igual, en bon català, y escrivien com parlaven.

*[1906] Teodor Llorente, Discurso "Germans de Catalunya", dentro de los actos del I Congreso Internacional de la lengua catalana.
%quote% Germans de la gloriosa Catalunya, / els de l’illa daurada i Rosselló, / els d’Alguer, que separa el mar i allunya, / però l’oblit de vostre origen, no: / per a record d’aquest venturós dia, / per la partida solament amarg, / València una abraçada vos envia / arborant com penó de germania, / la llengua d’Ausiàs March.

*[1907] Teodor Llorente i Olivares, carta a Eduard López-Chavarri, ''Epistolari Llorente'', III, Barcelona, 1936, p. 257:
%quote% Yo siempre he sido contrario a los que han querido hacer del valenciano un coto redondo, bien cerrado, exagerando las diferencias que hoy separan nuestra lengua de la catalana. Literariamente no había más que un idioma en Cataluña, Valencia y Mallorca, y debemos tender a restablecer esa unidad.

*[1907] Lluís Fullana [franciscano estudioso de la lengua que algunos blaveros pretenden que sea secesionista lingüístico], ''Característiques catalanes usades en lo Reine de València'', València, Lo Rat Penat:
%quote% Escriure totes les característiques catalanes usades dins lo Regne de València, equivaldria a escriure una gramàtica catalana i posar a la portada: Gramàtica de la llengua valenciana.

*[1908] Manuel Milà i Fontanals [Filogo y escritor catalán (1818-1884)], ''Obres catalanes'', Barcelona, Gustau Gili:
%quote% Y si no·s vol dir catalana, no·s diga de cap manera llemosina, sinó catalano-valentino-baleàrica.

*[1915] Lluís Fullana [franciscano estudioso de la lengua que algunos blaveros pretenden que sea secesionista lingüístico], ''Gramàtica elemental de la llengua valenciana'', València, p. 17:
%quote% [el valenciano] no és llengua essencialment diferent del català i baleàric. Rònegament existixen certes diferències dialectals, pròpies de les regions valenciana, catalana i baleàrica.

*[1925] Nicolau Primitiu Gómez Serrano [Escritor y bibliófilo suecano (1877 – 1971), presidente de Lo Rat Penat durante los años treinta], publica en Las Provincias una serie de artículos de divulgación titulada ''Psalterio toponímico. El lenguaje balear-catalán-valenciano''.

*[1930] Teodor Llorente i Falcó [Hijo del periodista, escritor y político Teodor Llorente i Olivares, fundador de Las Provincias] (con el seudónimo de Jordi de Fenollar), ''En defensa de la personalidad valenciana'', València, pp. 71-77:
>>quote<< Es indudable que las lenguas que se hablan en Cataluña, Baleares y Valencia, son una misma. Sobre esto no hay discrepancia alguna. Podrá haber variantes dialectales, y no muchas, ni muy hondas, producidas por la diferenciación de vida en cada una de estas regiones, y el abandono en que se ha tenido el habla en los pasados siglos, sin centros culturales que preservasen de tanto elemento extraño que la corrompían; pero nada más.
\\
Debe procurarse por todos los medios posibles, aunque “sin imposiciones centralistas”, suavizar aquellas diferencias dialectales, dirigiendo así todos los esfuerzos a conseguir la unidad del idioma.\\
\\
Si, como decíamos ayer, el catalán, el balear y el valenciano son un mismo idioma, como no habrá nadie que deje de reconocerlo, debe de tener un nombre común. ¿Se le llamará catalán? ¿Habrá de ser valenciano? ¿Le corresponde mejor el apelativo de balear o mallorquín? [...] Para los que creen a pies juntillas que el valenciano lo trajeron los catalanes de la Conquista, no hay cuestión: para éstos el nombre común debe ser “lengua catalana”. Pero es que hay otro sector, nosotros creemos que un poco más lírico, que asegura que el valenciano nació aquí, como en Cataluña surgió el catalán y en Mallorca el balear. [...] Los que así piensan son los aferrados a que nuestra lengua se llame “valenciana”, y a quienes les rayan las tripas cada vez que a un escritor valenciano, de la época medieval, los catalanes lo catalogan como cultivador de la “lengua catalana”. Nosotros sinceramente creemos que con ello no se nos rompe ningún hueso. Querol, uno de los poetas más inspirados y a la vez uno de nuestros mejores cerebros de los modernos tiempos, no titubeó en llamar a sus versos valencianos “Rimas catalanas”; y el mismo Teodoro Llorente era en esto muy transigente. En último término, cabía pensar que dentro de estas modalidades lingüísticas de catalán, mallorquín y valenciano, los que hablan la primera están en mayoría; y en la actualidad, por el desarrollo y esplendor de sus letras, bien ganado tienen ese primer puesto.
>><<

*[1930] Emili Gómez Nadal [Historiador y escritor. (1907-1994). Profesor de Historia Antigua en la Universidad de València] , reseña de ''La llengua valenciana'' de Lluís Revest, Acció Valenciana, 3, p. 2:
%quote% Hem de treballar en la gestació d’un tipus de llenguatge que ens servesca per a donar el màxim abast a la nostra veu. D’ahí que afirmem l’unitat llingüística amb Mallorca i la Catalunya dels dos vessants pirinencs; [...] amb les terres del baix Aragó, Ribagorça i L’Alguer, germanes de llengua.

*[1930] Lluís Revest i Corzo [Escritor castellonense. Firmante de las Normas de Castellón], ''La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu'', Castelló de la Plana:, València, p. 17:
%quote% Creem que la llengua valenciana és, i no res més, la dels catalans qui la portaren quan a la Conquesta; per esta raó és que els filòlegs, anomenant-la del poble qui primer la parlà, la coneixen universalment per catalana [...] no existix una llengua valenciana independent de la catalana.

*[1930] Teodor Llorente i Falcó (con el pseudónimo de Jordi de Fenollar), Acció Valenciana, 3, p. 2:
%quote% Ja vaig proposar en un article (Las Provincias, abril) la creació d’una Acadèmia de la Llengua Catalana a Barcelona, en la que tindrien cabuda les altres variants regionals i el número d’acadèmics seria proporcional al número d’habitants que parlen la llengua.

*[1930] Salvador Guinot, "Per a la reglamentació ortogràfica", ''Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura'', XI, p. 304:
%quote% Partim de la unitat de la llengua catalana, no destruïda pels dialectes del Principat de Catalunya, del reialme de València, de les Illes Balears, d’Alguer i del Rosselló [...] i trobant-nos modernament, per minva d’estudis, en una varietat anàrquica de grafies en València, mentrestant els nostres germans de Catalunya han arribat a una gran unitat ortogràfica gràcies a les “Normes” de l’Institut d’Estudis Catalans, creiem que res més pràctic i beneficiós pot ésser que acceptar les “Normes” de l’Institut.

*[1936] Manuel Corachán Garcia, "Discurs davant el Novè Congrés de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana" (Perpinyà), ''Tribuna Mèdica'', 23 (1976), p. 73:
%quote% No pretenc cantar una pàtria; només vull exaltar una llengua comuna que no és patrimoni exclusiu dels valencians, o dels mallorquins, o dels catalans, o dels rossellonesos, sinó que és de tots i de cada un de nosaltres.
July 31, 2022, at 06:20 PM by 139.47.16.194 - Proofs of the unity of the Catalan language
Added lines 1-229:
(:if userlang en:)
(:title Proofs of the unity of the Catalan language:)
!Proofs of the unity of the Catalan language

!!14th century

*[End of the XIIIth century-Beginning of the XIVth century] The Valencian doctor Berenguer Aimerich taught at the General Study of Montpellier, a city then under the jurisdiction of the kings of Mallorca-Rosselló. This doctor translated from Arabic "in vulgare cathalano".
%quote% Incipit xx.vi. ditis [sic] Albucasim Ahazam de cibariis infirmorum translata de arabico in vulgare cathalano, et a vulgari in latinum, a Berengario Eymerici, de Valentia, ad instanciam magistri Bernardi de Cordonio, (folio. 283r). Vienna, Österreichische Nationalbibliothek, 5434, folio. 283-321.

*[1325-29] Ramon Muntaner [Chronicler of the Empordà (1265-1336) who lived for some years in València and Xirivella, where he began in 1325 to write his Chronicle]. ''Crònica'', chap. XVII. Edition by Ferran Soldevila. Barcelona: Selecta, 1971.
%quote% tots aquells qui en la dita ciutat de Múrcia e en los davant dits llocs són, [...] parlen del bell catalanesc del món.

*[1341] Letter of cession of the place of Sagra (Marina Alta) to the Order of Santiago extended in duplicate in València on September 17, 1341, by the Valencian notary Bernat de Soler. (Archivo Histórico nacional, Órdenes Militares, Uclés, Sagra and Sanet, fldr. 307, no. 6)
%quote% [one] scripta en letra e lengua castellana, et la otra [...] en plan escripta en letra e lengua catalana.

*[1360] The cadi of Xàtiva and a Jew from Barcelona act as interpreters and work on capitulations for the rescue of a vizier from Fez:
%quote% scientes loqui et intelligere ad nodum cathalanorum et eciam algaraviem et linguam.

*Francesc Eiximenis [Franciscan, born in Girona in 1330 and died in 1409. He lived the last years of his life in València, where he wrote his most important works]. ''Lo Crestià'' (Book Two). Edited by Albert Hauf. Barcelona: 62, 1983.
%quote% Per aquest punt a declarar, deus saber que, segons que posen los metges, quan l’hom s’és gitat a dormir la sang s’escalfa e tot lo cors de dins, e, a vegades, per diverses causes, lo pulmó, qui s’apella lo lleu en catalanesc, se lleva e posa’s sobre lo cor, e tanca’l e l’abriga, en tant que quaix li toll la seua pròpia respiració

!!15th century

*[1400] Letter from the ''jurats" (Medieval city representatives) of València to the authorities of the Castilian border town of Moia (near Ademús) sent on September 1, 1400. (Municipal Archive of València, ''Missive Letters'', g³-7, s.f. [28 r and v])
%quote% Certifficam que a a.N Berenguer Porquet, laurador, vehí nostre e d'aquesta ciutat, fugí, dos mesos poch més o menys són passats, un seu catiu, de linatge de tartres, emperò batejat e apellat Johan, de edat de XX anys, poch més o meyns, e paladí en lenguatge català, com de poquea a ença se nodrís en esta terra [...]

*[1411] The widow of Joan I, Violant de Bar, French, addressed the Valencian nobility on account of the succession lawsuit, and stated that she had to study the testaments of the latest kings,
%quote% los quals testaments, per clarificació de nostra intenció, havem fet splanar de latí en lengua catalana.

*[1415] Letter from King Ferran of Antequera to the Sultan of Morocco, regarding a claim. (The entire document is published by M. Arribas Palau, "Reclamaciones cursadas por Fernando de Aragón a Abu Sa'id 'Utman III de Marruecos", ''Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona'', XXX (1963-1964), p 320.)
%quote% Nos empero, querientes procedir en esto legíctimament e segunt dreyto e razon, vista una letra o carta morisca vuestra e aquella feyta reduir por el alcadí nuestro de Valencia de morisco en romanç cathalán, por lo qual parece del deudo de las ditas MCCC doblas restantes de la dita mayor cuantía o precio de los ditos drapos o panyos [...]

*[1417] Enrique of Villena [Castilian writer (1384 – 1434), father of the Valencian writer Isabel de Villena], ''Los dotze treballs d’Hèrcules'', written in València (quoted by Antoni Ferrando Francés, op. Cit. P. 77 ):
%quote% a preçes e instançia del virtuoso caballero mosén Pero Pardo [...], escripto en romançe catalán

*[1412-18] St. Vincent Ferrer. ''Reportationes sermonum Reueredissimi Magistri Vicentii Ferrarii, predicatoris finis mundi''. (Quoted by Roc Chabàs in "Estudio sobre los sermones valencianos de San Vicente Ferrer, que se conservan manuscritos en la Biblioteca de la Basílica Metropolitana de València", ''Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos'', 1902, p. 134.)
%quote% Vosaltres de la Serrania qui estats enmig de Castella e de Catalunya, e per ço prenets algun vocable castellà e altre català. La nostra vida és el mig: dessús és la glòria e dejús infern.

*[1420] On December 18, the juries of València addressed Pope Martin V and asked him to integrate the Valencian Carmelites to the province of Catalonia (quoted by A. Ferrando Francés, op. Cit., Pp. 77- 78):
%quote% ut dictum monasterium sub provincia Cathalonie huic civitati vicine, quorum linga sub uno ydiomate conformatur, transferretur.

*[1445] Acts of the process of canonization of St. Vincent Ferrer (quoted by A. Ferrando Francés, op. Cit., p. 81):
%quote% et loqueretur in vulgari catalanico sive valentino

*[1389-1459] St. Anthony, Archbishop of Florence. ''Istoriale'', III, tit. 24, c. 8 [referring to the sermons of St. Vincent Ferrer].
%quote% Ecco la grande maraviglia. Egli non predicava che nella sua nativa lingua catalana e ogni nazione facilmente lo capiva.

*[1491] Jeroni Pau, in Agustín Rubio Vela, ''The patriciate and the nation'', pp. 72-90; Maria Toldrà; "Llengua i cultura dels Borja a Roma", in ''Els Borja: història, cultura i art''
%quote% Quidam valentinos et maioricenses horumque regnorum incolas ab origine atque lingua catalanos appelavere" (some call Valencians and Mallorcans, and the inhabitants of these kingdoms, Catalans, because of their origin and their language)

*[1492-97] Bernat Fenollar [Valencian writer (1438-1516) who participated as a poet in various collective works, including the Obres e trobes en lahors de la Verge Maria (1474)] and Jeroni Pau [Barcelonan Humanist (died 1497) who belonged to the circle of Cardinal Roderic de Borja]. Regles de esquivar vocables o mots grossers o pagesívols. Edition and study by Antoni M. Badia i Margarit, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XXIII (1950), pp. 137-152; XXIV (1951-1952), pp. 83-116, and XXV (1953), pp. 153-163.)
%quote% Subtitled work: "mots o vocables los quals deu esquivar qui bé vol parlar la lengua catalana, a juy del reverend prevere mossèn Fenollar e misser Hierònym Pau [e] altres hòmens diserts catalans e valentians e prestantíssims trobadors": "entre les persones de bon ingeni o experiència, fàcilment se coneix dits vocables ésser d'Empurdà, o d'Urgell, o de Mallorques, o de Xàtiva, o de les Muntanyes, o pagesívols, dels quals no acostumen usar los cortesans ne elegants parladors e trobadors"

!!16th century

*[1523] Joan Lluís Vives [Valencian philosopher (1492-1540), representative throughout Europe of Christian Humanism]. ''De Institutione foeminae christianae''. (Quoted by Felip Mateu i Llopis, ''Lérida y sus relaciones con Valencia'', Lleida, 1976.)
%quote% ..mandó el monarca que hombres aragoneses y mujeres leridanas fueran a poblarla; y de ambos nacieron hijos que tuvieron como propia la lengua de aquellas, el lenguaje que ya por más de doscientos cincuenta años hablamos entre nosotros.

*[1528] Portrait of ''La Loçana Andaluza'' (Francisco Delicado, Venice):
>>quote<< MAMOTRETO X
\\
El modo que tuvo yendo con Aguilarico, espantándose que le hablaban en catalán, y dice un barbero, Mossén Sorolla:\\
\\
-Ven ací, mon cosín Aguilaret. Veniu ací, mon fill. ¿On seu estat? Que ton pare t’en demana.\\
\\
AGUILARET: Non vul venir, que vaich con aquesta dona.\\
\\
SOROLLA: ¡Ma comare! Feu-vos ací, veureu vostron fill.\\
\\
SOGORBESA: Vens ací, tacañet\\
\\
[as we can see, the author says that a "sogorbesa" (that is, a woman born in Sogorb) and a man with the surname Sorolla, especially common in the Kingdom of València, speak "in Catalan", which is demonstrated well when he says "ací". A few paragraphs later, Loçana calls the sogorbesa "hija de corcovado y catalán" (daughter of hunchback and Catalan).]
>><<

*[1556] Frederic Furió Ceriol [Valencian humanist (1527-1592) of Erasmist tendency, defender of preaching in vernacular languages]. ''Bononia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis libri duo''. Basel. (Translation by Jordi Pérez Durà et al., in ''Obra Completa'', I, CNRS-Universitat de València-UNESCO-Alfons el Magnànim, València, 1996, p. 337)
%quote% Que se traduzca, si quieres, a la lengua hispana y puesto que yo he mantenido una polémica con un valenciano, que se vierta a vuestra lengua; sabes que en vuestra lengua no hay una diversidad menor que en la italiana. Gritará, así pues, Cataluña entera que ha sido mal traducida, porque en su opinión, encontrará muchas cosas descuidadas, extranjeras, inadecuadas y completamente ajenas a los legítimos contenidos de la Biblia. Lo mismo dirán Mallorca y Menorca, lo mismo Ibiza, pues el habla y la lengua de todos esos reinos es común con vosotros aunque os diferencièis en algunos extremos en el sonido, en la pronunciación y en la abertura de la boca.

*[1557] Cristòfor Despuig [Scholar and humanist from Tortosa (1510-1561/80)]. ''Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa''. (Quoted by J. Ribelles, ''Bibliografía de la lengua valenciana'', II. Madrid, 1929.)
%quote% les forces y potència principal [in the Conquest of València] tota o quasi tota són de Catalunya, y per ço preserva allí la llengua catalana y no la aragonesa

*[1559] ''Útil y breve institución para aprender los fundamentos de la lengua castellana'' (also known as ''Anonymous of Leuven''). Leuven, published by Bartolomé Gravio
%quote% Quatro son, i mui diferentes entre sí, los lenguajes, en que hoy día se habla en toda España. Al primer lenguaje llaman Vazquense, que es la lengua de Vizcaya, de la Provincia, i de Navara; […] Síguese tras esta, la Aráviga […] La tercera, es la lengua Catalana; esta es verdaderamente Francesa, i trahe su origen de la provincia de Gascoña, de la mui antigua cuidad de Limoies: háblase en ella en los reinos de Cataluña, de Valencia, Mallorca, Menoría, Iviça, Cerdeña i aún en Nápoles. […] El quarto lenguaje, es aquel, que io nuevamente llamo, Lengua Vulgar de España, porque se habla, i entiende en toda ella generalmente, i en particular tiene su asiento en los reinos de Aragón, Murcia, Andaluzia, Castilla la nueva i vieia, León i Portugal: aunque la lengua Portuguesa tiene tantas, i tales variedades en algunas palabras, i pronunciaciones, que bien se puede llamar lengua de por sí.

*[1563] Martí de Viciana [Valencian historian (1502-1582)]. ''Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia'', III. València, p.341.
%quote% En Orihuela & su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana: porque en tiempo de la conquista se pobló la tierra más de catalanes que de otras naciones, de los quales heredaron la lengua, coraçon, manos & obras

*[1575] Onofre Pou [Valencian Humanist], ''Thesaurus Puerilis'', València:
%quote% Està primer lo vulgar en llengua Cathalana, y Valenciana, y després lo llatí.

!!17th century

*[1610] Gaspar Escolano [Valencian historian and ecclesiastic (1560-1619), chronicler of the Kingdom of València]. ''Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia''. València, book I, chap. XVI, c. 108.
%quote% Como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua, y están tan paredañas y juntas las dos provincias, por más de trescientos años han pasado los deste reino [València] debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos.

*[1610] Pere Gil [1551-1622]. Prologue to the translation of ''Kempis'' from Latin into Catalan.
%quote% Alguns, per ventura, judicaran que en aquest temps no era necesari imprimir-se lo present llibre de esta llengua, puis la castellana, dita ja espanyola, és casi universalmente entesa. Pero com se veja i toque ab les mans que, exceptades algunes poques ciutats, com són Barcelona, Tarragona, Gerona, Tortosa i Lleida, i algunes poques viles, com Perpinyà, Vilafranca del Penedés, Cervera, Tàrrega, Fraga, Montsó i semblants, que estan en camins reals, en les altres demés ciutats, viles i llocos no és ben entesa la llengua castellana de la gent comuna, i ningunes dones la usen, ans bé la llengua catalana entra algunes llegües dins del regne d'Aragó i de França, i és parlada casi en tot lo regne de València i en les illes de Mallorca, Menorca, Ivissa i en part de la de Sardenya, per ço me haparegut ser de glòria de Déu vertir est llibre en les paraules més planes i comunes de la llengua catalana per a que tota manera de gent puga d'ell aprofitar-se.

*[1667] Joan Baptista Ballester: ''Ramellet del Bateig del Fill i Fillol de València, el Apostòlich Sanct Vicent Ferrer''
%quote% parlava's lo valencià lenguage en Provença, tota la guiana y França gòtica, y ara en Catalunya, Regne de València, Mallorca, Menorca y Ivisa. Però als més, els queda al pronunciar-la cert margall, que no·l tenim los desta Ciutat.

!!18th century

*[1734] Carles Ros [Valencian writer (1703-1773), author of numerous works revindicating Valencian]. ''Epítome del Origen y Grandezas del Idioma Valenciano''. València [citing G. Escolano].
%quote% que se dieron tan buena maña nuestros passados en perfeccionar el idioma Valenciano, que con ser el mesmo que el Catalán, se ha quedado este montaràz, mal sonante, y grossero, y el Valenciano ha passado a ser cortesano, y gentil

%quote% Con lo que es visto, que el fino idioma valenciano consiste, a lo menos aora, en usarse con la pulcritud y cultura que han perfeccionado en esta ciudad, sin valerse ya de los vocablos montañeses que aún duran, en parte, en este Reyno y en los de Mallorca, Menorca, Ivisa y Catalunya, como lo hace también el buen castellano dexando sus grosseros y mal sonantes.

*[1747] Vicent Ximeno [Valencian bibliographer (1691-1764)]. ''Escritores del reyno de Valencia''. València.
%quote% [Valencians and Mallorcans] de ellos [the Catalans] tienen el origen y la lengua.

*[1760] Memorial presented by the deputies of Barcelona, València, the Ciutat of Mallorca and Saragossa in the courts convened in July 1760. (Cited by Joan Reglà, ''Introducció a la història de la Corona d'Aragó. Dels orígens a la Nova Planta''. Ciutat de mallorca: Moll, 1969, pp. 175-176.)
%quote% Hay otras leyes que obligan a que en Cataluña, Valencia y Mallorca sean obispos y clérigos de sus iglesias los que nacieron o se criaron en aquellos reynos. Porque en ellos se habla una lengua muy particular y aunque en las ciudades y villas principales muchos entienden y hablan la castellana, con todo los labradores ni saben hablarla ni la entienden. En las Indias, cuyos naturales, según se dize, no son capaces del ministerio eclesiàstico los párrocos deben entender y hablar la lengua de sus feligreses. ¿Y van a ser los labradores catalanes, valencianos y mallorquines de peor condición que los indios, haviéndose dado en aquellos reynos hasta los curatos a los que no entienden su lengua?

*[1763] Gregori Maians i Ciscar [Valencian writer (1699-1781) of the Enlightenment who exerted a great influence on the intellectual circles of his time]. Letter to Bishop Ascensi Sales.
%quote% Los libros que VS me envió llegarón a mis manos bien acondicionados. El ''Gazofilazio'' es muy de mi gusto, no tanto por su abundancia [...] como por la lengua catalana que estimo como propia.

*[1764] Fr. Lluís Galiana [Valencian writer and religious (1740-1771), concerned with the recovery of the language and author of the ''Rondalla de rondalles'']. Letter to Carles Ros. (Reproduced in C. Ros, ''Diccionario valenciano-castellano''. València: Print by Benito Monfort, s.p.).
%quote% cualquiera que imprimiesse esta grande obra, nada havía de perder, porque todos los que fuessen de buen gusto en este Reino la querrían, i en Mallorca, i Cataluña se despacharían también muchos ejemplares, por ser la Lengua de todos estos reinos una misma en la substancia, i aún casi en el modo, si hablamos de tiempo más antiguo.

*[1778] Francesc Cerdà i Rico [Valencian Enlightened scholar (1739-1800)]. ''Notas al canto del Turia de la Diana Enamorada''. Madrid.
%quote% bajo el nombre de Catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua...

*[1783] Joan Antoni Maians i Ciscar [Valencian writer (1718-1801), canon, rector of the University of València]. Letter to Josep Vega i Sentmenat. (Collected by Antoni Mestre in ''Historia, fueros y actitudes políticas. Mayans y la historiografía del XVIII''. Oliva, 1970.)
%quote% Su lengua [that of Catalonia] en Espanya i en Francia huvo tiempo en que fue la más culta, pero en ambas partes ha tenido igual desgracia passando de dueña a criada, i los interesados en su conservación son los primeros que la han abandonado con menor o mayor prissa. En esto los valencianos hemos ganado la palma, como más inmediatos al riñon de Castilla. [...] Vamos, pues, a vindicar el descuido de nuestra lengua con esse que Vmd. intitula ''Thesoro de la lengua cathalana'' i ciertamente essa provincia es la que deve tomar a su cargo la empresa porque es la que mantiene esta lengua i la que conserva más memorias de ella.

*[1791] Antoni de Capmany [Historian, politician and philologist from Barcelona (1742-1813)]. ''Libro del Consulado'' (appendix). Madrid.
%quote% El catalán, a mediados del siglo XIII, era la lengua nacional de tres provincias o reinos, es a saber, de Catalunya, Valencia, Mallorca, Menorca e Ibiza, y de allí se comunico a mucha parte de Aragón [...] Fue, es una palabra, una lengua nacional, y no una jerga territorial, desde el siglo XII hasta principios del presente.

!!19th century

*[1801-08] Gaspar Melchor de Jovellanos [Spanish writer and politician (1744-1811)]. Letter to the canon of Tarragona C. González de Posada (during the confinement in Valldemossa). (Reproduced in Pere Marcet, ''Història de la llengua catalana'', II, Barcelona, 1987, p.5)
%quote% Si no me engaño, tardará usted poco en desbautizarla a la que llama lengua lemosina, para ponerle el nombre de catalana [...] se extendió y cundió por todo el reino de Valencia, y saltó a las islas Baleares, pudiendo decirse que antes de la mitad del siglo XIII los aledaños de su imperio estaban señalados en el Ródano, el Turia y al confín oriental a Menorca.

*[1804] Antoni Febrer i Cardona [Menorcan grammarian and writer (1761-1841)]. ''Principis generals de la llengua menorquina''.
%quote% [the title of this book is not] perquè considéria que aquesta llengua dèguia el seu origen a Menorca, sabent molt bé que aquesta ila fonc fundada de valencians, catalans, etc,. els quals e-hi portaren la seua llengua, que és la mateixa que nosaltres usam i antigament s'anomenava llemosina, [...] És doncs, no únicament per als menorquins, sinó també per als mallorquins, catalans i valencians que jo he treballat aquesta gramàtica...

*[1846] Agustí Blat y Blat: ''Idea del lemosín, o sea la lengua valenciana comparada con otros idiomas''
%quote% La lengua limosina, así llamada porque trae su orijen del limosín o provincia de Limoges de Francia, era la que hablaba D. Jayme I de Aragón (que se crió en Monpeller). Fue la que introdujo en el Reyno de Valencia, i en las islas de Mallorca i Menorca. Con ella se dice que escribió sus conquistas. (...) Se habla también en Cataluña, pues a pesar del transcurso de algunos siglos, se observa por la analogía de las vozes que el valenciano i catalán dimanan de un mismo orijen.

*[1859] Regulations of the First Floral Games of Barcelona. (Quoted by Joan Martí and Josep Moran, Documents d'història de la llengua catalana. Barcelona, 1986.)
%quote% No se premiaran sinó les poesies escrites en pur català, ja sia lo antic o ja lo literari modern, lo qual se pot cultivar així en Catalunya com en València, Mallorca i Roselló.

*[1865] Teodor Llorente, "Als poetes de Catalunya", in ''Llibret de versos. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX''. Edited, selected and studied by Eduard J. Verger. València: Alfons el Magnànim Editions (1984).
%quote% Oh catalans poetes, los que dels nostres avis / parleu la dolça llengua, volguda del meu cor.

*[1868] Jacint Labaila [(València 1833 - 1895). He held a degree in law and philosophy and letters. President of Lo Rat Penat (1880 – 81)], "Als meus companys de Lo Rat Penat", in ''Flors del Túria. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX''. Edited, selected and studied by Eduard J. Verger. València: Alfons el Magnànim Editions (1984).
%quote% I la copa plena de valencians vins / porten nostres mans / a los volguts llavis de los mallorquins i dels catalans.

*[1876] Benvingut Oliver [Valencian jurist and historian (1836-1912), a native of Catarroja, who studied the leasehold law of the former Crown of Aragon]. ''Historia del derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las costumbres de Tortosa'', I. Madrid.
%quote% [it exists] una comunidad de usos, costumbres, legislación y tradiciones entre los habitantes de territorios conocidos con los antiguos nombres de Principado de Cataluña y Reino de Mallorca y de Valencia [...] Este hecho, que, si no somos los primeros en descubrir, nadie hasta ahora lo ha proclamado, arroja inesperada luz sobre toda nuestra historia y sobre el verdadero carácter de los pueblos que podemos llamar de lengua catalana...

*[1877] The poet Vicent Wenceslau Querol [Valencian poet (born in 1837), friend of Teodor Llorente and promoter of the Valencian Renaissance], to whom the city of València has dedicated a street, names the book that includes all his poems ''Rimes catalanes'' ("Catalan rhymes").

*[1878] Constantí Llombart [Pseudonym of the Valencian writer Carmel Navarro i Llombart (1848-1893), founder of the Lo Rat-Penat society and of several magazines and author of several works of revindication of the Valencian language]. ''Excel·lències de la Llengua Llemosina. Discurs panegirich llegit en la solemne sesió inaugurativa de Lo Rat-Penat''. València.
%quote% No, valencians, no és morta nostra expresiva llengua llemosina, com los seus malhavirats inimichs semblaba desijaben, gràcies als generosos esforços de nostres germans de Catalunya y les illes Mallorques [...] En la mateixa llengua fonch criat en Montpeller, y parlà nostre molt alt é invicte Rey En Jaume. Ab ella escrigué, á imitació de Juli Cesar, ses conquestes y á imitació d'els romans la introduhí ab la sua religió en les Mallorques, y en València y son antich regne al conquestarlos. [...] la llemosina llengua fonch la cortesana ab qu'en Aragó, Valencia y Catalunya, los reys parlaben [...]; dissentint aquesta llengua en los tres amunt citats dominis, sols en alguna qu'atra petita variació, ya en la manera de pronunciar-se, ya en la adopció d'algunes veus originàries, insignificants diferències molt meyns notables si es vol encara, que les que'l castellà sofrix en les divereses províncies hon se parla. Sempre ademés s'ha observat qu'en los confins d'Aragó, Valencia y Catalunya, s'ha parlat ab més correctitut y puretat qu'en lo mateix interior d'ells propis nostra llengua.

*[1878] Constantí Llombart. Ensayo de ortografía lemosino-valenciana. (Included in the ''Diccionario valenciano-castellano'' by Josep Escrig i Martínez. València: Pascual Aguilar, 1887, p. XVII.)
%quote% Partiendo de este principio, siempre hemos creído lo más conducente á nuestro fin, establecer una doble división de lugar y tiempo en nuestra lengua que, sin duda, para su porvenir daría excelentes resultados prácticos. La primera de ellas, es decir, la que al punto donde se habla se refiere, reducida está á la aplicación indistinta del calificativo de lemosín á las tres diversas ramas del árbol de nuestra lengua, que son el catalán, el mallorquín y el valenciano, denominándose respectivamente lemosino-catalán, lemosino-mallorquín y lemosino-valenciano, según el dictado lemosín, ya que tal fué el nombre de pila que, por razón de haber nacido en Limoges, así como por haber nacido en Castilla se denomina á la lengua española castellana, le es en todos casos apropiado. De este modo obtendríanse las consiguientes ventajas de facilitar en mucho la unificación de nuestra lengua, pudiendo, por otra parte, desarrollarse autonómicamente cada una de por sí, evitándose quizás mezquinos recelos ó antagonismos que entre sus cultivadores pidieran algún día suscitarse.

*[1887] Vicent Boix [Romantic writer and Valencian historian (1813-1880) who was a chronicler of València]. "Censura oficial" in the ''Diccionario valenciano-castellano'' by Josep Escrig i Martínez. València: Pascual Aguilar, p. 7.
%quote% Nuestra lengua, aunque catalana, no es substancialmente diferente [to that of Catalonia] más que en el dialecto, pronunciación, conjunto de voces y vocablos árabes, vulgares y romanos.

*[1888] Marcelino Menéndez y Pelayo [Spanish writer, scholar and researcher (1856-1912)]. Fragment of the speech delivered at the Barcelona Floral Games of 1888, under the presidency of S.M. Regent Maria Cristina.
%quote% I aquí la teniu, Senyora, -la llengua catalana- brollant dels seus llavis el doll de la paraula harmoniosa i eterna. És la mateixa parla arrogant que un dia ressonà per totes les contrades de la Mediterrània, la que oïren amb submissió l'Etna fumejant i la gentil sirena de Pausílip, la que va fer estremir les ruïnes de la sagrada Acròpolis ateniense i els congosts escabrosos de l'Armènia; la llengua que com anell de noces, deixà el Rei Conqueridor a Mallorca i a València; la llengua en la qual dictaven les seues lleis i escrivien aquells gloriosos prínceps del Casal d'Aragó.

*[1888] Teodor Llorente i Olivares [Valencian poet, writer, journalist and conservative politician (1836-1911), founder of the newspaper ''Las Provincias'' and promoter of the literary Renaissance], ''El movimiento literario en Valencia en 1888, La España Moderna'', 1. (Reproduced in ''Almanaque de Las Provincias para 1890'', p. 71.)
%quote% en Cataluña, Valencia y Mallorca, no ha de haber más que una lengua literaria, a cuya unidad no afecten las variantes de sus vulgares dialectos

*[1888-89] Roc Chabàs [Ecclesiastic and historian (1844-1912), he was canon of the see of València and founded the journal of historical studies ''El Archivo''. He influenced the renewal of Valencian historiography]. "Nuestro regionalismo", ''El Archivo'', 3, p. 284.
%quote% Desde que vaix naixer he tingut à molt plaer el parlar la llengua que, surtint del llemosí com à rama del provençal, vingué catalana al ser barrejats los sarrahins, dictant els Furs, que feleces féren estes comarques

*[1894] Roc Chabàs. Letter [dated April 1] to R. P. Juan Berkman. (Quoted by M. Bas Carbonell in ''Roque Chabás, el historiador de la Renaixença''. Dénia: canfali, 1995, p. 247.)
%quote% [...] el idioma que se habla en Valencia y Barcelona no nació aquí espontáneamente sino que fue importado de Cataluña: es pues catalán por su origen

*[1896] Juan Valera [Andalusian writer (1824-1905), known for his novels and also for works of literary criticism], quoted in ''Revista de Catalunya'', XVIII (1938), pp. 118-119.
%quote% Como dialecto o variedades del catalán, bueno es que duren el mallorquín y el valenciano; pero, ¿no sería conveniente que los autores de Valencia, de las Baleares y de Cataluña propendiesen a unificar literariamente su lenguaje y a tener literariamente uno solo?

*[1899] Josep Maria Puig i Torralva [(València 1854 - 1911). Friend and collaborator of Constantí Llombart and member of Lo Rat Penat. Founder of València Nova], "A Catalunya", in ''Lliris i cards. Antologia de poetes valencians II'': El segle XIX. Edited, selected and studied by Eduard J. Verger. València: Alfons el Magnànim Editions (1984).
%quote% Jo t’am perquè és tot una la sang de nostres venes; / lo teu llenguatge, el nostre; tos reis, los nostres reis; / ta joia, nostra joia; tes penes, nostres penes, / i un jorn tots vàrem tindre molt paregudes lleis

*[1900] Josep Bodria i Roig [(València 1842 - Alcoi 1912). Writer and restorer of religious images and paintings. Founder of Lo Rat Penat], "Professió de fe", from the book ''Fulles seques''. In the stanza, we see how Bodria refers to the master (Llorente), to the Golden Islands (the Balearic Islands) and to Verdaguer, as representatives of each of the three territories where the same language is spoken. ''Antologia de poetes valencians II: El segle XIX''. Edited, selected and studied by Eduard J. Verger. València: Alfons el Magnànim Editions (1984).
%quote% Feixuga i sense gales, sentí mon cor un dia / la musa dolça i tendra del valencià verger: / los ritmes del gran mestre donaren-li harmonia, / les Illes d’or sos càntics, ses trobes Verdaguer.

!!20th century

*[1906] Valencia Nova, review of the First International Congress of the Catalan Language (November 1, 1906):
%quote% [...] Allà per los sigles XIV y XV [...] en lo Principat, com València y Mallorca, tots parlaven igual, en bon català, y escrivien com parlaven.

*[1906] Teodor Llorente, Speech "Germans de Catalunya", within the acts of the I International Congress of the Catalan language.
%quote% Germans de la gloriosa Catalunya, / els de l’illa daurada i Rosselló, / els d’Alguer, que separa el mar i allunya, / però l’oblit de vostre origen, no: / per a record d’aquest venturós dia, / per la partida solament amarg, / València una abraçada vos envia / arborant com penó de germania, / la llengua d’Ausiàs March.

*[1907] Teodor Llorente i Olivares, letter to Eduard López-Chavarri, ''Epistolari Llorente'', III, Barcelona, 1936, p. 257:
%quote% Yo siempre he sido contrario a los que han querido hacer del valenciano un coto redondo, bien cerrado, exagerando las diferencias que hoy separan nuestra lengua de la catalana. Literariamente no había más que un idioma en Cataluña, Valencia y Mallorca, y debemos tender a restablecer esa unidad.

*[1907] Lluís Fullana [Franciscan scholar of the language that some Blaverists claim to be a linguistic secessionist], ''Característiques catalanes usades en lo Reine de València'', València, Lo Rat Penat:
%quote% Escriure totes les característiques catalanes usades dins lo Regne de València, equivaldria a escriure una gramàtica catalana i posar a la portada: Gramàtica de la llengua valenciana.

*[1908] Manuel Milà i Fontanals [Catalan philologist and writer (1818-1884)], ''Obres catalanes'', Barcelona, Gustau Gili:
%quote% Y si no·s vol dir catalana, no·s diga de cap manera llemosina, sinó catalano-valentino-baleàrica.

*[1915] Lluís Fullana [Franciscan scholar of the language that some Blaverists claim to be a linguistic secessionist], ''Gramàtica elemental de la llengua valenciana'', València, p. 17:
%quote% [Valencian] no és llengua essencialment diferent del català i baleàric. Rònegament existixen certes diferències dialectals, pròpies de les regions valenciana, catalana i baleàrica.

*[1925] Nicolau Primitiu Gómez Serrano [Writer and bibliophile from Sueca (1877 - 1971), president of Lo Rat Penat during the 1930s], published a series of popular articles in ''Las Provincias'' entitled ''Psalterio toponímico. El lenguaje balear-catalán-valenciano''.

*[1930] Teodor Llorente i Falcó [Son of the journalist, writer and politician Teodor Llorente i Olivares, founder of Las Provincias] (under the pseudonym of Jordi de Fenollar), ''En defensa de la personalidad valenciana'', València, pp. 71- 77:
>>quote<< Es indudable que las lenguas que se hablan en Cataluña, Baleares y Valencia, son una misma. Sobre esto no hay discrepancia alguna. Podrá haber variantes dialectales, y no muchas, ni muy hondas, producidas por la diferenciación de vida en cada una de estas regiones, y el abandono en que se ha tenido el habla en los pasados siglos, sin centros culturales que preservasen de tanto elemento extraño que la corrompían; pero nada más.
\\
Debe procurarse por todos los medios posibles, aunque “sin imposiciones centralistas”, suavizar aquellas diferencias dialectales, dirigiendo así todos los esfuerzos a conseguir la unidad del idioma.\\
\\
Si, como decíamos ayer, el catalán, el balear y el valenciano son un mismo idioma, como no habrá nadie que deje de reconocerlo, debe de tener un nombre común. ¿Se le llamará catalán? ¿Habrá de ser valenciano? ¿Le corresponde mejor el apelativo de balear o mallorquín? [...] Para los que creen a pies juntillas que el valenciano lo trajeron los catalanes de la Conquista, no hay cuestión: para éstos el nombre común debe ser “lengua catalana”. Pero es que hay otro sector, nosotros creemos que un poco más lírico, que asegura que el valenciano nació aquí, como en Cataluña surgió el catalán y en Mallorca el balear. [...] Los que así piensan son los aferrados a que nuestra lengua se llame “valenciana”, y a quienes les rayan las tripas cada vez que a un escritor valenciano, de la época medieval, los catalanes lo catalogan como cultivador de la “lengua catalana”. Nosotros sinceramente creemos que con ello no se nos rompe ningún hueso. Querol, uno de los poetas más inspirados y a la vez uno de nuestros mejores cerebros de los modernos tiempos, no titubeó en llamar a sus versos valencianos “Rimas catalanas”; y el mismo Teodoro Llorente era en esto muy transigente. En último término, cabía pensar que dentro de estas modalidades lingüísticas de catalán, mallorquín y valenciano, los que hablan la primera están en mayoría; y en la actualidad, por el desarrollo y esplendor de sus letras, bien ganado tienen ese primer puesto.
>><<

*[1930] Emili Gómez Nadal [Historian and writer. (1907-1994). Professor of Ancient History at the University of València], review of ''La llengua valenciana'' by Lluís Revest, Acció Valenciana, 3, p. 2:
%quote% Hem de treballar en la gestació d’un tipus de llenguatge que ens servesca per a donar el màxim abast a la nostra veu. D’ahí que afirmem l’unitat llingüística amb Mallorca i la Catalunya dels dos vessants pirinencs; [...] amb les terres del baix Aragó, Ribagorça i L’Alguer, germanes de llengua.

*[1930] Lluís Revest i Corzo [Writer from Castelló. Signatory of the Norms of Castelló], ''La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu'', Castelló de la Plana, p. 17:
%quote% Creem que la llengua valenciana és, i no res més, la dels catalans qui la portaren quan a la Conquesta; per esta raó és que els filòlegs, anomenant-la del poble qui primer la parlà, la coneixen universalment per catalana [...] no existix una llengua valenciana independent de la catalana.

*[1930] Teodor Llorente i Falcó (under the pseudonym of Jordi de Fenollar), Acció Valenciana, 3, p. 2:
%quote% Ja vaig proposar en un article (''Las Provincias'', abril) la creació d’una Acadèmia de la Llengua Catalana a Barcelona, en la que tindrien cabuda les altres variants regionals i el número d’acadèmics seria proporcional al número d’habitants que parlen la llengua.

*[1930] Salvador Guinot, "Per a la reglamentació ortogràfica", ''Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura'', XI, p. 304:
%quote% Partim de la unitat de la llengua catalana, no destruïda pels dialectes del Principat de Catalunya, del reialme de València, de les Illes Balears, d’Alguer i del Rosselló [...] i trobant-nos modernament, per minva d’estudis, en una varietat anàrquica de grafies en València, mentrestant els nostres germans de Catalunya han arribat a una gran unitat ortogràfica gràcies a les “Normes” de l’Institut d’Estudis Catalans, creiem que res més pràctic i beneficiós pot ésser que acceptar les “Normes” de l’Institut.

*[1936] Manuel Corachán Garcia, "Discurs davant el Novè Congrés de Metges i Biòlegs en Llengua Catalana" (Perpinyà), ''Tribuna Mèdica'', 23 (1976), p. 73:
%quote% No pretenc cantar una pàtria; només vull exaltar una llengua comuna que no és patrimoni exclusiu dels valencians, o dels mallorquins, o dels catalans, o dels rossellonesos, sinó que és de tots i de cada un de nosaltres.

%trail% <<|[[Índex]]|>>
Page last modified on May 02, 2023, at 10:40 PM
Edit - History - Print - Recent Changes - Search<
Creative Commons License © 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors | visites
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons, tret d'on s'indique el contrari.
Funcionant gràcies a PmWiki, PunBB, Coppermine, PHP, MySQL, Apache i GNU/Linux.