Descarregueu  el navegador Mozilla Firefox, per a una visualització web millor i més segura
Descarregueu l'Adobe Reader, per a documents PDF
lang: ca

<< | Índex | >>

Persones



1 - María Consuelo Reyna

Maria Consuelo Reyna
María Consuelo Reyna

La directora del diari "Las Provincias" entre 1978 i 1999 aproximadament, María Consuelo Reyna Doménech, prové de la família propietària d'eixe diari. Tot i que aquest diari sempre ha estat bàsicament conservador, sempre havia mantingut una línia lleugerament favorable a la cultura catalana. No debades, el seu fundador, Teodor Llorente, va ser el patriarca de la Renaixença valenciana. Durant el temps que ella va ser directora, però, va conduir eixe diari a un anticatalanisme delirant i paranoic, en què pràcticament tots els dies es parlava sobre aquesta qüestió. Podem afirmar així que, una volta creat l'anticatalanisme a Madrid, ella i el seu diari varen ser els principals mantenidors seus a terres valencianes. Entre d'altres coses, perquè amb el seu diari aconseguí condicionar la política de la dreta valenciana i part de l'esquerra també, ja que un sector del PSOE li va tenir una por absurda al que diguera aquest diari els anys que van governar al País Valencià (1982-1995). Aquesta senyora, doncs, podem afirmar que és la principal responsable de la crispació que al llarg de 20 anys ha plenat la vida valenciana, pel que fa com a mínim a l'anticatalanisme. Tanmateix, no ha rebut cap reprovació de ningú, i hui dia fa una vida d'allò més tranquil·la, participant en debats i tertúlies televisius i radiofònics.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Consuelo_Reyna_Dom%C3%A9nech


2 - Joan Mansanet

Joan Mansanet
Joan Mansanet

Joan Mansanet i Mansanet és un xic vinculat a l'entorn d'Eliseu Climent des de jovenet per raons familiars, ja que son pare Rafael Mansanet i Solanes fou la seua mà dreta en ACPV fins la seua mort en 1994. De jove inicià el seu activisme nacionalista en l'ACV "Tirant lo Blanc", de la qual fou president. Aquesta entitat, concebuda en origen com a una escissió dretana del Bloc d'Estudiants Agermanats, que era llavors el sindicat d'estudiants majoritari a la Universitat de València, i que encara existeix, tingué de bon començament una orientació neoblavera. En aquest temps començà la seua relació amb l'entorn de l'antiga CIU catalana i fins i tot amb el propi clan Pujol. El fill major del clan, Jordi Pujol Jr. hi fou present en algunes escoles d'estiu de l'ACV Tirant lo Blanc, així com altres membres de l'entorn convergent. La seua carrera política continuà en el poble de la seua família, Simat de la Valldigna (la Safor), on fou regidor per l'antiga UPV entre 1995 i 2003. Un escàndol esclatà llavors en aquell poble, ja que hi hagué una estafa en la Cooperativa "La Valldigna", de la quall ell era secretari i ell i altres estigueren presumptament involucrats. No fou l'únic escàndol en què estigué involucrat aquest xic, com veurem. També semblaria haver estafat presumptament l'històric nacionalista Joan Senent, tema pel qual encara està en plets. Llavors començà la seua carrera política primer en UPV, després en el Bloc i ara en Compromís (que són les diferents denominacions successives del mateix partit) a la ciutat de València. En aquests partits aquest xic ha fet carrera, de la mà de Pepa Chesa primer, i Consol Castillo (dona de Pere Mayor, històric dirigent de la UPV) després. La influència de Pepa Chesa fou determinant perquè aquest xic fóra el candidat del Bloc a les eleccions europees de 2004 (on el partit tragué els pitjors resultats de la seua història), i també candidat a l'alcaldia de València en 2007. En realitat no fou ni candidat en eixes eleccions municipals de 2007, perquè el Bloc anava integrat en la llista del PSOE, encapçalada per l'ex-ministra socialista Carme Alborch, i per tant l'únic que podia haver aconseguit era algun regidor. I amb els pobres resultats d'aquesta coalició front al llavors molt poderós PP de Rita Barberà, no obtingué ni això. Però la seua presència en l'activitat política continuà en 2011, ara de la mà d'altra dona (es coneix que aquest xic té bona connexió amb les dones majors de Compromís, com aquesta dona i la citada Pepa Chesa). En aquelles eleccions municipals Compromís tragué 3 regidors, entre ells Consol Castillo, i per influència seua fou nomenat assessor municipal seu (embutxacant-se així un sou mensual de 3500 € nets mensuals). Consol Castillo decidí no presentar-se com a regidora a les eleccions municipals de 2019, i abandonar la política activa. Llavors Joan Mansanet se presentà a les eleccions primàries entre els militants de Compromís per a poder optar a ser regidor, i tragué uns molt pobres resultats, que no li permetien optar a ser regidor. I davant aquesta impossibilitat, Mansanet renuncià a anar fins i tot en la llista municipal, i sembla, doncs, haver abandonat la política activa. Com se pot comprovar, al llarg de la seua vida han abundat els escàndols, els pobres resultats i les presumptes estafes. Si bé l'estafa més grossa en la qual presumptament estaria involucrat és la que se li hauria fet al prevere mallorquí establert a València Pere Riutort en la seua Fundació "La Mata de Jonc". En aquesta estafa, el principal presumpte estafador seria Lluís Miquel Campos, que és cap del gabinet del president de les Corts Valencianes, Enric Morera, i regidor per Compromís en la seua població nadiua de Quart de Poblet (Horta Oest). Ni Mansanet ni Campos han rebut cap reprovació per part dels dirigents de Compromís per aquest presumpte gravíssim fet.

No disposa d'entrada a la Viquipèdia.


3 - Lluismi Campos

Lluismi Campos
Lluismi Campos

Lluís Miquel Campos Sanchis prové de Quart de Poblet (Horta Oest), i la seua experiència professional i laboral s'inicià de la mà del capellà mallorquí nacionalista establert a València Pere Riutort. De la seua mà començà a treballar a la seua Fundació "La Mata de Jonc" des dels anys 80 del passat segle. Per influència dels contactes del susdit Pere Riutort, establí contactes primer amb la UPV i després amb el Bloc i Compromís (que són en el fons diferents denominacions del mateix partit), on ha arribat a diferents càrrecs. Tanmateix, el seu nom apareix en innumerables afers foscos vinculats a eixe partit. El més important d'ells sens dubte és el vinculat al finançament de la campanya electoral de Compromís a les eleccions autononòmiques de 2007, de la qual ell era responsable. Al final ha arribat a ser cap de gabinet d'Enric Morera en tant que president de les Corts Valencianes. Però l'escàndol al voltant d'aquest personatge ha aparegut en haver-se apropiat presumptament del capital de la Fundació "La Mata de Jonc", en fer-li el susdit Pere Riutort poders generals en eixa Fundació. Eixos diners anaven destinats pel susdit Pere Riutort a diversos projectes en benefici del poble valencià, i per tant la seua apropiació és especialment greu, venint d'un suposat nacionalista. El tema està en tribunals, i potser per això el partit semblaria haver-se desmarcat un poc de Campos, que ha tornat al seu poble d'origen, Quart de Poblet, a ser regidor en l'ajuntament. Però continua siguent a tots els efectes cap de gabinet del president de les Corts Enric Morera, i tenint un salari brut de 64444 € bruts anuals, segons la web on s'expliquen els sous dels càrrecs públics de Compromís. Així mateix, no ha rebut cap reprovació oficial del partit encara.

No disposa d'entrada a la Viquipèdia.


4-Pere Mayor

Pere Mayor
Pere Mayor

Pere Mayor i Penadés fou el máxim dirigent de la UPV (Unitat del Poble Valencià) entre 1986 i 2000, en què aquest partit es transformà en el BNV (Bloc Nacionalista Valencià). També fou regidor i tinent d'alcalde a l'Ajuntament d'Ontinyent (Vall d'Albaida) entre 1991 i 1995. Oficialment, doncs, fou la màxima figura del nacionalisme valencià entre eixos anys. En 2003 dimití dels càrrecs en el BNV i es retirà de l'activitat política. Segons indica la Wikipèdia en català, des de llavors es dedica a negocis en l'estranger, semblaria ser que bàsicament a Hongria. Semblaria ser el principal suport i valedor de Joan Mansanet, implicat en presumptes estafes a altres històrics nacionalistes valencians, com ara Joan Senent o Pere Riutort.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Mayor_i_Penad%C3%A9s


5-Enric Morera

Enric Morera
Enric Morera

Enric Morera i Català és un dirigent històric, primer a la UPV (Unitat del Poble Valencià), després del BNV (Bloc Nacionalista Valencià) i ara de la coalició Compromís. És president de les Corts Valencianes des de 2015. Com a tal, té de cap de gabinet a Lluismi Campos, presumpte estafador, junt amb Joan Mansanet, de l'històric capellà nacionalista Pere Riutort.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Morera_i_Catal%C3%A0


6 - Jaime Sancho

Jaime Sancho
Jaime Sancho

Jaime Sancho Andreu és actualment canonge de la catedral de València. Fou en el seu dia deixeble de Josep Almiñana, que fou un altre canonge que en els anys de la transició boicotejà el Llibre del Poble de Déu (missal en valencià fet per Pere Riutort per a la introducció de la llengua en l'església valenciana) i en general, tots els intents d'introduir la llengua dels valencians en els diversos àmbits eclesiàstics. Aquest senyor, d'altra banda, prové de la classe alta valenciana, profundament castellanitzada. Potser degut a ambdós factors manté una postura totalment contrària en l'actualitat a la normalització de la llengua dels valencians en l'Església valenciana. Semblaria que també té un caràcter prou intrigant, per la qual cosa, la seua proximitat amb l'actual arquebisbe de València hauria influït també negativament en aquest sentit. Semblaria, en darrer terme, que aquest senyor té certs contactes amb el GAV. Es pot afirmar, en resum i en qualsevol cas, que ell és el principal responsable actual de que l'Església valenciana estiga tan castellanitzada. Així mateix, fa un temps aquest senyor elaborà unes curioses teories sobre l'autoria de la Porta dels Apòstols de la catedral de València. Tot i que destacats historiadors de l'art sempre han defensat la similitud de l'estil romànic d'aquesta porta amb el romànic lleidatà (de fet aquesta porta és molt semblant a la Porta dels Fillols de la Seu antiga de Lleida), el Sr. Sancho digué que l'autor d'aquesta porta era aragonès. La intenció d'aquest senyor, com la d'altres presumptes historiadors, com l'aragonès Ubieto, en menystenir l'element català de l'antic Regne de València és clara, doncs: Contribuir a falsejar la història i en aquest cas, a la seua espanyolització. En novembre de 2019 entrà a formar part de la RACV, amb la qual cosa està, doncs, ja clara, la seua ideologia blavera. Precisament en la pàgina web de la RACV se pot trobar informació sobre ell: http://www.racv.es/es/academico-electo/jaime-sancho-andreu


7 - Jaume Hurtado

Jaume Hurtado
Jaume Hurtado

Jaume Hurtado és el secretari general del partidet blaver "Som Valencians". Aquest partit és, per ara, el partit blaver que millors resultats electorals ha tret, ajudat també per una abundant despesa econòmica, sembla ser que provinent en part del seu president. Aquest és un partit que es podria encabir en el centre-dreta, i a diferència del blaverisme clàssic, transmet un discurs de moderació i no violent. Nogensmenys, defensa el blaverisme clàssic en totes les seues vessants: Lingüístic, de símbols, de defensa de València com entitat sense cap relació amb Catalunya i les Illes, etc.

Disposa d'entrada en la imitació blavera de la Viquipèdia: https://www.lenciclopedia.org/Jaume_Hurtado

\\

8 - Enric Esteve

Enric Esteve
Enric Esteve

Enric Esteve és l'actual president de l'entitat hui blavera "Lo Rat Penat". És empresari i està vinculat al món de les falles. Políticament ha estat vinculat a Unió Valenciana i al Partit Popular, partit pel qual ha estat regidor i tinent d'alcalde a Meliana en diferents legislatures. Des de 1996 és president de la Societat d'Amants de les Glòries Valencianes Lo Rat Penat, sent reelegit per última volta l'11 de maig de 2012. Com a president de la centenària associació cultural, en la dècada de 2010 va iniciar un procés d'acostament entre els plantejaments de la RACV i Lo Rat Penat per una banda, i la Universitat de València i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per l'altra, fet que li va provocar crítiques i atacs des dels qui defensen les postures més intransigents del blaverisme. En febrer de 2014, després que el PP s'alineara amb les tesis del blaverisme arran la publicació del Diccionari Normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, va demanar públicament que es cremara el text en les falles, en considerar-lo una traïció de l'AVL.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Esteve_i_Moll%C3%A0


9 - Pepe Herrero

Pepe Herrero
Pepe Herrero

Pepe Herrero és presentador d’Onda Fallera, impulsor del partit i fòrum digital Mi Tierra CV, i està investigat pels aldarulls del 9 d’Octubre de 2017. Eixe dia ell féu una crida a través de totes les xarxes socials en què es mou a boicotejar la manifestació nacionalista.

No disposa d'entrada a la Viquipèdia.


10 - Vicente González-Lizondo

Vicente González-Lizondo
Vicente González-Lizondo

Vicente González-Lizondo Sánchez és fill de l'històric blaver Vicente González Lizondo. Ha heretat el negoci familiar (una fàbrica de brotxes que es diu "Pinturas Greco S.A.") i també la ideologia blavera de son pare. Intentà en 2015 sense èxit participar en diversos projectes blavers, el darrer dels quals era la candidatura municipal que pretenia la coneguda ultradretana i anticatalanista Cristina Seguí, el qual ha fracassat en no arreplegar els avals necessaris. Els darrers anys ha intentat promoure diverses iniciatives blaveres i anticatalanistes a la ciutat de València, sense èxit.

No disposa d'entrada a la Viquipèdia.


11 - José Luis Roberto

Informació treta d’Internet

“La plataforma España2000 se gestó en Valencia dirigida por el fascista José Luis Roberto, alias "el cojo", empresario, abogado y presidente de clubs de alterne en la Comunidad Valenciana. Sus iniciativas políticas se remontan años atras, donde obligaba a sus trabajadores de Levantina de Seguridad a afiliarse a la Coordinadora Obrera Nacional Sindicalista. José Luis Roberto fue detenido durante la transición por la colocación de dos bombas en unos encuentros independentistas en Valencia, hechos por los que nunca fue condenado. Se rumorea que en 1990 habría creado uno de los grupos neonazis mas violentos del estado español, Acción Radical, desarticulado años más tarde por sus reiteradas agresiones, por posesión de armas y por la muerte de Guillem Agulló. Tras este golpe policial contra esta organización, en 1998 surge el FAS (Frente Anti Sistema), supuestamente heredera de la anterior formación el cual se autodisuelve tras dos años de palizas y agresiones. A principios del 2000 nace Armagedon otra organización nazi, la dirección de la cual desde algunos medios se atribuyó supuestamente a José Luis Roberto, la cual es desarticulada por la policía en su primera acción, en la que quemaron tres sedes de partidos políticos y 13 de sus miembros fueron detenidos, siéndoles encontradas armas en los registros domiciliarios y siendo acusados sus miembros de asociación ilícita. En verano del 2000 José Luis Roberto junto con miembros de una organización ultraderechista inglesa compraron varias casas de una aldea semiabandonada en Las Prediches (Alicante) con la intención de crear un campo de entrenamiento para grupos nazis, pero dos miembros de la organización inglesa son detenidos por una orden internacional de busca y captura dictada por la Interpol. Ante la presión de los medios de comunicación se ven obligados a ver parado su deseo de crear organizaciones fascistas en la Comunidad Valenciana. En la biografía de este personaje fascista están incluídas que fue director de un colegio militar y profesor de historia, donde explicaba a sus alumnos lo buenas que eran las SS en la Segunda Guerra Mundial y tratando de influenciar a sus alumnos con sus ideas nacional-socialistas. Propietario de la empresa de seguridad “Levantina de Seguridad”, número uno en denuncias por agresión en la Comunidad Valenciana, también es dueño del gimnasio “Levantina” donde sus matones se entrenan. Tras cada desalojo de un centrol social okupado en Valencia, la empresa Levantina acude a la casa (antes ya ha pactado con la policía) para encargarse de la custodia del inmueble, ya pasó en el desalojo del Kasal Popular, en Malestric donde los vigilantes hicieron una hogera en la puerta de la casa, con las pertenencias de los okupantes y más recientemente en el desalojo del C.S.O. Malas Pulgas, donde la policía entregó las llaves de la casa a José Luis Roberto delante de la protesta que estaba teniendo lugar enfrente de la casa. Secretario Técnico de la Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne (A.N.E.L.A.), en contacto con mafias de protistución rusa trajeron a españa a 274 prostitutas rusas, las cuales no dudó en llevar a la manifestación racista de Ruzafa el 2 de marzo del 2002 para que pareciera que fuesen más personas las que acudieron a la manifestación”.

José Luis Roberto
José Luis Roberto

Aquest senyor, en consonància al seu ideari ultradretà espanyolista, és un enemic acèrrim del nacionalisme i dels nacionalistes. Ja hem vist com posà dos bombes en una trobada independentista. I en consonància també amb això, professa un total anticatalanisme. Els darrers temps així ha col·laborat estretament amb Juan García Sentandreu. No debades, com ja hem dit, en la darrera manifestació anticatalanista important (promoguda per Juan García Sentandreu i Juan Lladró bàsicament) del 27 de novembre de 2004, no sols el seu partit participà, sinó que membres del seu partit es feren càrrec de la seguretat de la manifestació.

Pàgina web d'Espanya 2000

Des del fòrum de la web d’aquest partit s'amenaçà recentment i se donà sense el seu consentiment dades personals seues del jove suecà militant d’ERPV Jordi Manyes.

En novembre de 2010 el Sr. Roberto fou responsable de greus incidents en el barri de Benimaclet, de València ciutat. Primer, el seu partit intentà manifestar-se en aquest barri el dia 20, en commemoració de la mort de Franco. Li fou negat el permís i es manifestà un dia abans, el dia 19. La seua inversió en propaganda fou considerable, però el resultat de la manifestació fou prou penós, amb poc més de 40 persones, i un rebuig generalitzat en aquest barri, conegut per la seua tolerància i el seu respecte cap als nouvinguts. Sembla que el Sr. Roberto estava rabiós per això, i el dia 22 de novembre cometé un acte vergonyós de xuleria, prepotència i provocació. Es presentà per la vesprada en el C.S.B. Terra de Benimaclet, acompanyat de 15 xics del seu partit, alguns amb estètica skin. Entraren en el local i començaren a insultar i intimidar a la gent allà present (en aquell moment uns 30). Demanà una cervesa i el cambrer refusà servir-li. Llavors es dedicà a escorcollar el local, buscant possibles defectes i infraccions administratives. Els responsables del bar cridaren a la policia, que es personà després de mitja hora. Aquesta, no féu absolutament res contra el Sr. Roberto i els seus xics, que havien entrat al local en actitud clarament intimidatòria, sinó que prengué nota de les suposades infraccions que el Sr. Roberto deia que hi havia en el local. Ni tan sols identificaren el Sr. Roberto i els seus acompanyants. A l'eixida, avisats per mòbils i SMS, havien acudit joves amics dels que estaven a dins per a recolzar-los davant d'aquesta provocació i intent intimidatori. Per a general sorpresa, la policia llavors identificà aquests xics (cosa que no havia fet amb el Sr. Roberto i els seus acompanyants). Dies després, el Sr. Roberto denuncià el C.S.B. Terra per suposat delicte ideològic, així com les presumptes infraccions administratives que diu que havia vist, i en els fòrums del seu partit amenaçà amb tornar altra vegada, així com posar denúncies fins a tancar el C.S.B. Terra. Com ja s'ha vist en tota aquesta narració, el Sr. Roberto no ha rebut cap penalització ni cap càstig per tot aquest seguit de despropòsits protagonitzats per ell en el mes de novembre de 2010. El Sr. Robert tornà a organitzar una desfilada ultradretana al barri de Benimaclet el 12 d'octubre de 2020, si bé aquesta volta hagué de fer-la protegit per la policia i amb una forta contestació del barri, que espontàniament organitzà una manifestació antifeixista.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia:http://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Luis_Roberto_Navarro


12 - José Javier Esparza

José Javier Esparza
José Javier Esparza

José Javier Esparza és un escriptor i periodista espanyolista i de família castellana, tot i que nascut a València. Periodista des dels vint anys, ha escrit en nombroses publicacions i periòdics, exercint d'analista polític i com a crític de televisió i de cultura. Format en les redaccions d'ABC i Ya, fou redactor en cap de la revista cultural Punto y coma i ha dirigit la revista de pensament Hespérides. Des de 1982 es vinculà amb cercles de l'anomenada Nova Dreta francesa i europea, tot i que considera «prou decebent» el seu anticristianisme. Després d'un temps treballant per al Grupo Vocento i en la cadena COPE, treballa des de 2010 per a la cadena de TV d'extrema dreta espanyolista Intereconomía TV. En els darrers temps ha donat suport al blaverisme anticatalanista valencià, compartint espais i presentacions amb figures destacades seues com ara Juan García Sentandreu i Cristina Seguí.

Disposa d'article a la Wikipèdia en castellà: https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Javier_Esparza


13 - Cake Minuesa

Cake Minuesa
Cake Minuesa

Cake Minuesa (Juan Ramón Martínez Minuesa de nom real) és un periodista nascut a Gandia, tot i que possiblement d'ascendència madrilenya o manxega. Du des de 2013 col·laborant amb mitjans informatius afins a la dreta i extrema dreta espanyolista: Intereconomia, Telemadrid quan governava el PP, OK Diario, etc. També és molt actiu a les xarxes socials i té un canal a Youtube. La seua ideologia, clarament explícita, és de dreta (o fins i tot ultradreta) espanyolista i antinacionalista. El seu estil de periodisme és sempre polèmic i provocatiu, i acostuma a intentar rebentar o desinformar sobre actes de l'esquerra i el nacionalisme. A banda de moltes denúncies, això li ha costat agressions físiques i moltes denúncies i àdhuc condemnes judicials.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia:https://ca.wikipedia.org/wiki/Cake_Minuesa


14 - Vicent Baydal

Vicent Baydal
Vicent Baydal

Vicent Baydal és un jove historiador valencià de tendència neoblavera. Possible col·laborador del projecte neoblaver valencianisme.com mentres existí. Llicenciat en Història a la Universitat de València i doctorat a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, cursà estudis post-doctorals a la Universitat d'Oxford gràcies a una beca de l'Institut d'Estudis Catalans. Actualment imparteix docència d'Història del Dret (cosa singular perquè ell no és jurista) a la Universitat Jaume I de Castelló. Junt amb Ferran Esquilache i Frederic Aparisi, forma part del Grup Harca, dedicat a la investigació medieval del País Valencià. Destaca per ser autor d'uns quants llibres de divulgació històrica, i darrerament, per ser coordinador d'un llibre anomenat "Pseudo-Història contra Catalunya" on pretén rebatre les teories de l'Institut de la Nova Història sobre la manipulació històrica d'una part de la història dels Països Catalans. En general aquest xic és monotemàtic en el sentit de que pretén demostrar l'existència d'una identitat valenciana diferent a la catalana,i això en base a certes troballes que diu que ha fet, usar documents fora de context, omissió d'altres documents importants, etc. En general, la seua manera de treballar és poc científica. Però un hiperactivisme a les xarxes socials, molta vida social i una presumpta militància en el partit "Compromís", li han donat molta notorietat a aquest xic. També li ha ajudat l'interès d'una part del nacionalisme català de restringir el seu projecte nacional al Principat estricte, per a la qual cosa les teories de Baydal són ideals. Tot plegat ha influït perquè recentment l'hagen nomenat cronista de València, junt amb un tal Francisco Pérez Puche, que ja havia nomenat l'Ajuntament de València quan governava el PP en 2015 (amb la qual cosa València té dos cronistes!).

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Vicent_Baydal_i_Sala


15 - Ferran Esquilache

Ferran Esquilache
Ferran Esquilache

Ferran Esquilache és un jove historiador valencià de tendència neoblavera. Possible col·laborador de la desapareguda web neoblavera valencianisme.com. Llicenciat i doctorat en Història a la Universitat de València, forma part del Grup Harca, junt amb Vicent Baydal i Frederic Aparisi, dedicat a la investigació medieval del País Valencià. Comparteix la tendència neoblavera de Baydal, en el seu cas referida sobretot a intentar desmuntar les documentades teories de Pere Maria Orts sobre la bandera històrica quatribarrada del Regne de València. Es pot trobar informació acadèmica d'ell en aquest enllaç: https://www.uab.cat/web/el-departament/professorat/directori/professorat-1345696098292.html?param1=null&param2=1345772189972


16 - Frederic Aparisi

Frederic Aparisi
Frederic Aparisi

Frederic Aparisi és un jove professor valencià que forma part de l'anomenat grup Harca, junt amb Vicent Baydal i Ferran Esquilache. Aquest grup pretén bàsicament defensar l'existència d'una nacionalitat valenciana a través de la seua interpretació sui generis d'alguns documents medievals, i de l'omissió d'altres.

Se pot trobar més informació acadèmica d'ell (explicada per ell mateix) en aquest enllaç: http://harca.org/frederic-aparisi-romero/


17 - Lluís Fornés "el Sifoner"

Lluís Fornés el Sifoner
[--Lluís Fornés "el Sifoner"]

Lluís "el Sifoner", pseudònim de Lluís Fornés. Aquest cantant de Pedreguer (Marina Alta) del moviment de la Nova Cançó, assolí una popularitat enorme durant els anys 70, en especial a les comarques de la Marina i la Safor, amb el seu estil popular, irònic i mordaç. En els anys 80 deixà la cançó i optà per la recerca dels lligams del País Valencià amb Occitània. Continua no obstant siguent anys després molt popular a les comarques esmentades i no són pocs els que desitjarien que tornara al món de la cançó. Els seus darrers anys continua amb la idea obsessiva occitanista, que li ha fet girar-se cap a posicions cada volta més anticatalanistes i obertament neoblaveres.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Forn%C3%A9s_i_P%C3%A9rez-Costa


18 - Cristina Seguí

Cristina Seguí
Cristina Seguí

Cristina Seguí és una política valenciana que ha saltat a la fama en 2014 a conseqüència de ser una de les cares més visibles del nou partit ultraconservador Vox. Aquesta senyora, a banda de tenir una ideologia propera a l'extrema dreta, defensa a més tots els tòpics de l'anticatalanisme castellanitzant de València ciutat, d'on ella prové. Del partidet Vox isqué en circumstàncies no molt clares. Després ha intentat que l'accepten en Ciudadanos, la qual cosa tampoc no ha aconseguit. Finalment, aquesta senyora intentà a principis de 2015 impulsar una candidatura per a l'Ajuntament de València espanyolista i anticatalanista de la mà de Vicente González-Lizondo Sánchez, fill de l'històric blaver Vicente González-Lizondo, la qual cosa tampoc no aconseguí. Sembla doncs, que aquesta senyora continuarà de tertuliana en emissores i mitjans de comunicació d'extrema dreta, com per exemple Intereconomía o també OKdiario.

Disposa d'entrada a la Viquipèdia en castellà: https://es.wikipedia.org/wiki/Cristina_Segu%C3%AD


19 - Paquita Chilet

Paquita Chilet
Paquita Chilet

Paquita Chilet Bueno és presidenta del GAV des de 2018 fins a l'actualitat. Durant molts anys mantingué amb el seu difunt marit Enrique Vacas Estellés l'anomenada "paradeta" del GAV, que era una taula a l'inici del carrer sant Vicent, prop de l'església de sant Martí, on venien i difonien material blaver, i feien, doncs, propaganda blavera activa. Sembla que d'ençà de la mort del seu marit en 2011 ja no ha tornat a fer (ni ella ni cap altre blaver més), aquesta paradeta. Sota la seua presidència el GAV ha emprès un camí de moderació i constructiu, i semblaria que ha abandonat per fi la violència, que ha caractaritzat aquest grup des dels seus inicis.

No disposa d'entrada a la Viquipèdia.


20 - Paula Menero "Redeula"


[--Paula Menero "Redeula"]

"Redeula" és el pseudònim que usa a les xarxes socials na Paula Menero i Saborit. Aquesta xica és de Vila-real (Plana Baixa) i semblaria que ara viu a Gandia (la Safor). A les xarxes socials on participa aquesta xica ha tingut una actitud agressiva envers el nostre projecte antiblavers. D'aquesta manera, tot i que ella es defineix com a nacionalista i recolza obertament la coalició Compromís, no ha dubtat a col·laborar amb gent d'ideologia blavera i espanyolista amb l'objectiu d'atacar la nostra web i col·laboradors nostres.

No disposa d'entrada a la Viquipèdia.


21 - Voro López

Voro López
Voro López

Voro López és un altre pseudo-intel·lectual blaver amb una producció escassa i de baixa qualitat. És membre de la RACV, on encapçala el sector partidari d'escriure amb accents, proper a UV, al PP i al degà d'aquesta institució, Juan Lladró. Darrerament, sembla que per influència directa de Juan Lladró precisament, ha entrat a formar part del professorat de la Universitat Cardenal Herrera-CEU (universitat privada vinculada a l'Església catòlica). Forma part també de la RACV.

Es pot trobar més informació d'ell a la pàgina web de la RACV: http://www.racv.es/vcia/academic-voro-lopez-verdejo


22 - Toni Fontelles

Toni Fontelles
Toni Fontelles

Malgrat haver passat la seua infantesa al Principat, on son pare exercia de mestre d'escola, professa un anticatalanisme radical. Tot i que no té gairebé estudis, és un dels pseudo-intel·lectuals blavers oficials. En tal qualitat, és autor (o co-autor) de diverses gramàtiques blaveres, i, sobretot, d'articles d'opinió en la premsa local. Tant en un àmbit com en altre, ha rebut severes crítiques, que han estat especialment contundents pel que fa a les gramàtiques sobre la inexistent "llengua valenciana", com veurem més avall.

Disposa d'entrada en la imitació blavera de la Viquipèdia: https://www.lenciclopedia.org/Antoni_Fontelles.


23 - Sandra Ombuena


Sandra Ombuena

Sandra Ombuena sembla haver estat presidenta de les JJGAV, d'ençà de la substitució d'una tal Andrea allà pel 2015. Ens movem en la incertesa degut al caràcter semisecret d'aquesta entitat. Els darrers anys, però, es dedica més aviat a l'activitat cultural en l'IEV (Institut d'Estudis Valencians), que és una entitat que tot i que no era blavera en origen, sembla que ara està controlada per gent afí al GAV.

No disposa d'entrada a la Viquipèdia.


24 - Carles Recio

Carles Recio
Carles Recio

Personatge d’allò més curiós. Ex-militant del GAV en la seua joventut, va participar en una de les “gestes” d’aquesta banda: soltar ratolins quan estava fent una conferència a la ciutat de València David Rosenthal, traductor del “Tirant lo Blanc” a l’anglès. Després va fer un gir cada volta més “moderat”, acceptant l’ortografia oficial i acostant-se a sectors catalanistes des de mitjans dels 80. Fins i tot a principis dels 90 semblava l’exemple modèlic de blaver reconvertit.

D’aquesta manera, començà a ser col.laborador habitual del “Levante-EMV”. Però els seus articles traspuaven una obsessiva tendència a negligir tot símbol o rastre de catalanitat a València. Això el va anar allunyant dels seus nous “amics” catalanistes. Els darrers anys, “ha eixit de l’armari”, com diuen ara, i s’ha alineat amb les tesis blaveres de la seua joventut.

Ex-cap de publicacions de la Diputació de València, presidida per Fernando Giner, de qui ja hem parlat. Des d’aquest càrrec, un dels primers llibres que tingué molt d’interès a reeditar va ser “El Perill Català”, de Josep Maria Bayarri, de qui ja hem parlat.

Ha intentat, fracassant rotundament, crear un nucli blaver en les comarques centrals del País Valencià (d’on prové el seu cap Fernando Giner. Potser ho fa això per indicació seua). Així, ha participat en diversos actes “culturals” per eixes comarques, alguns dels quals han acabat en escàndol. Així per exemple, va ser pregoner de les festes de Montaverner (Vall d’Albaida) i va fer un pregó insultant i burlant-se d’algunes persones del poble, a conseqüència de la qual cosa, en aquell poble s’enfadaren amb ell de tal manera que literalment hagué d’eixir per cames.

I això ens revela la seua complicada psicologia. És un individu que té un estil provocador, sovint ofensiu amb els que no li cauen bé, i sempre en el límit de la legalitat. D’aquesta forma, els seus escàndols han estat continus. Recordem sense anar més lluny com va ser guionista d’un còmic anomenat “Fallerel.la”, en què ofenia els fallers, que s’enfadaren amb ell.

Una altra prova de la seua recargolada i polèmica personalitat l'hem tinguda fa poc en juliol de 2005. Resulta que s'ha sabut que aquest senyor regentava en plena ciutat de València un prostíbul masculí. I davant d'això no sols ha intentat negar-ho sinó que ha dit que estava fent una "obra social" (!). L'escàndol en la política valenciana ha estat majúscul i tots els partits de l'oposició demanaren al seu cap Fernando Giner que el destituïra de cap de publicacions de la Diputació. En aquest enllaç se'ns explica tots aquests vergonyosos fets.

I la darrera prova de la seua complicada i conflictiva mentalitat l'hem tinguda fa poc. I és que aquest senyor, tot i estar casat, sempre ha tingut coquetejos amb l'homosexualitat, mai millor dit. El fet del prostíbul masculí ja és indicador, però hi havien altres indicis, com ara una novel.la que escrigué on el protagonista era un suposat príncep de la casa reial catalano-aragonesa homosexual, o un guió per a un còmic que va fer ell, al voltant del casament de Felip de Borbó amb Letizia Ortiz, on el protagonista era un príncep que deixava la seua princesa promesa per a juntar-se amb el seu criat. Doncs ha fet pública aquest senyor la seua homosexualitat (cosa que, com diem, a València era un secret a veus), i això ha fet que el seu cap Fernando Giner l'haja destituït immediatament per no combregar això amb l'ideari de la dreta valenciana.

A finals de gener de 2017 esclatà un altre escàndol al voltant d'aquest senyor, en saber-se que havia estat 10 anys cobrant un sou de la Diputació de València de 50.000 € bruts anuals sense haver treballat ni un dia. Pel que es veu sols anava a fitxar a l'entrada i l'eixida de la seua jornada laboral i no va donar explicacions d'on anava i de què feia realment. Com a conseqüència d'això, en juliol de 2018 se li condemnà a una suspensió de treball i sou de nou anys.

Disposa d'entrada en la imitació blavera de la Viquipèdia: https://www.lenciclopedia.org/Carles_Recio_Alfa.


25 - Baltasar Bueno

Baltasar Bueno
Baltasar Bueno

Ex-cap de premsa de la Diputació de València presidida per Fernando Giner. Aquest senyor fou columnista habitual de “Las Provincias” en la seua època més blavera i també col·laborador del “Diario de Valencia”, on ha defensat sempre el més tancat anticatalanisme. A banda d’això ara ha donat suport públicament al projecte polític de Coalición Valenciana. Presidí el diario "Valéncia Hui", vinculat a Juan Lladró i, sembla ser, a Fernando Giner.

Segons el llibre "La pesta blava", de Vicent Bello, ell era, junt amb Ricardo Bellveser, el "negre" que li escrivia els articles que publicava el difunt líder de l'anticatalanisme Vicente González Lizondo en el diari "Las Provincias".

Disposa d'entrada en la imitació blavera de la Viquipèdia:: https://www.lenciclopedia.org/Baltasar_Bueno.


<< | Índex | >>

Page last modified on February 16, 2022, at 11:11 PM
Edit - History - Print - Recent Changes - Search<
Creative Commons License © 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors | visites
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons, tret d'on s'indique el contrari.
Funcionant gràcies a PmWiki, PunBB, Coppermine, PHP, MySQL, Apache i GNU/Linux.