<< | Índex | >>

Persones

1-Kike Escamilla

Kike Escamilla

Kike (escrit per ell així) Escamilla és un activista blaver radical que és actiu a les xarxes socials, en especial Facebook i sobretot X (antic Twitter), on publica posts i vídeos, amb no gaires seguidors. Des d'allà ofereix uns missatges agressius, anticatalanistes i racistes anticatalans. Sovint en els seus vídeos es passa tota l'estona filmant-se els seus músculs, que segons ell, aconsegueix al gimnàs municipal de Patraix. Sembla un xic amb presumptes desordres de personalitat i potser mentals. Nogensmenys, per eixe anticatalanisme tant radical i agressiu va a ser denunciat. És (o fou) president d'una associació que es diu AVM (Associació Valenciana Mosatros), que sembla despareguda.

No disposa d'entrada a la Viquipèdia.

2 - José Gomis

José Gomis

José Gomis Calatayud és un individu de Catarroja (Horta Sud) que pertany al partidet neoblaver RVE-PVE encapçalat per Víctor Baeta. Escriu a la web del Racó Català amb el pseudònim de "Furs i Nació", on acostuma a usar un to xulesc, agressiu i amenaçador envers altres usuaris valencians defensors dels Països Catalans. En maig de 2025 féu greus amenaces i difamacions a un dels nostres col·laboradors en eixa web, per la qual cosa fou denunciat. Sorprenentment, ni ell ni Baeta (i altres neoblavers) han estat expulsats d'eixa web, malgrat fer incessant propaganda neoblavera i contra els Països Catalans (que eixa web diu defensar), i en el cas de Josep Gomis, com diem, a més, amenaces.

No disposa d'entrada a la Viquipèdia.

3 - Emilio Guerrero "Cobertor"

Emilio Guerrero

Emilio Guerrero Alfonso és un xic que és regidor a Otos (Vall d'Albaida) per un conjunt de partits: Partido del Trabajo / Democracia Efectiva / República Valenciana. El darrer dels partits és la formació neoblavera i anticatalanista dirigida per Víctor Baeta i Subies. Presumptament escriu a la web Racó Català amb diversos usuaris: Cobertor / Roig de Metil / plàtan / Bosnoreu, on difon ideologia neoblavera i anticatalanista. Semblaria que a un d'aquests usuaris, Cobertor, li han atorgat funcions d'admin, amb potestat d'esborrar usuaris i missatges. I en base a això, aquest xic sembla que té una obsessió a esborrar tots els usuaris nacionalistes nous en aquella web i fins i tot els seus missatges.

Aquest xic apareix a la web miunicipal de l'Ajuntament d'Otos (Vall d'Albaida): https://www.otos.es/va/pagina/regidoresors-ajuntament

4 - Abelard Saragossà

Abelard Saragossà

Abelard Saragossà (Silla, 1954) és un lingüista valencià, membre jubilat del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, i militant durant un temps en diversos partits nacionalistes (PSAN, UPV, BNV). Amb els anys el professor Saragossà ha anat prenent una deriva més i més neoblavera. Ja en la dècada del 2000 fou el principal impulsor de la web valencianisme.com, que és una web que difongué el neoblaverisme en tots els àmbits i en la qual se formaren i de la qual provenen destacats neoblavers com Pere Fuset o Vicent Baydal. Simultàniament cada volta ha fet més propostes lingüístiques neoblaveres, amb l'"excusa" d'acostar la parla al poble. Des de 2016 és membre de l'AVL, des d'on ha pugnat per introduir molt vocabulari blaveritzat i castellanitzat. També sembla que s'ha relacionat els darrers anys amb un altre destacat i reconegut neoblaver, Lluís Fornés, "el Sifoner". Tot ha conduït a que en 2025 el govern de PP-Vox de l'Ajuntament de València li haja encarregat un informe tècnic per a canviar el nom oficial de la ciutat de València a Valencia amb accent tancat, tal com prentenen les entitats blaveres secessionistes.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Abelard_Saragoss%C3%A0_i_Alba

5 - Víctor Baeta

Víctor Baeta

Víctor Baeta (Barcelona 1946) és un destacat ideòleg i activista del neoblaverisme valencià. De família aragonesa, va nàixer a Barcelona, però vingué a València a estudiar la carrera d'enginyer agrònom i ja es quedà a viure. Professionalment ha treballat a la indústria i a la docència de secundària en diverses matèries (matemàtiques, física, etc.). El seu activisme polític començà en els anys 70 del s. XX en el FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i Patriota), que era un grup terrorista d'extrema esquerra. A conseqüència d'això fou detingut en 1975 per les autoritats franquistes, i torturat. Després passà la seua militància al PCPV (Partit Comunista dels Pobles d'Espanya). I en la dècada dels 80 del s. XX, milità en el MDT (Moviment de Defensa de la Terra) i començà el seu acostament al nacionalisme català. Llavors s'implicà en el moviment veïnal i fundà l'Assemblea de veïns de Benimaclet, el barri de la ciutat de València on vivia. En 1991 passà a la Unitat del Poble Valencià (UPV) i en 1995 fou candidat a l'alcaldia de València per aquest partit. Des d'aleshores formà diversos corrents dins del partit, amb cada volta major dissidència envers la direcció. Fins que en 2007 fundà el partit República Valenciana / Partit Valencianista Europeu. Amb aquest partit ha intentat diverses coalicions electorals i ha ret molt minsos resultats electorals. També fundà el blog "Agència Anna de notícies" i l'"Agrupació Republicana Constantí Llombart". En qualsevol cas, la seua evolució ideológica ha estat envers un neoblaverisme radical, en els límits amb l'anticatalanisme. Cosa curiosa, ja que ell és nascut a Barcelona, i ha hagut de patir molt anys l'anticatalanisme que hi havia a a ciutat de València. Els seus darrers moviments anirien encaminats envers una entesa amb l'"Aliança Catalana" de Sílvia Orriols, si bé en aquell partit han ignorat totalment les pretensions de Baeta.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/V%C3%ADctor_Baeta_i_Sub%C3%ADas

6 - Lluís Fornés "el Sifoner"

Lluís Fornés "el Sifoner"

Lluís Fornés (Pedreguer 1945) fou un cantant de la Nova Cançó valenciana, on usava el malnom de la seua família al seu poble, i llavors era conegut com a Lluís "el Sifoner". Tingué molt d'èxit llavors, en especial a les comarques de la Marina i la Safor, amb el seu estil irònic i mordaç. Però en els anys posteriors s'ha vist envoltat de polèmiques i ha fet un gir molt clar envers l'anticatalanisme. Primer col·laborà amb el llavors director de Canal 9 Amadeu Fabregat, a elaborar un llistat de paraules prohibides perquè sonaven massa "catalanes". Per aquesta raó fou boicotejat en una actuació al Teatre Principal de València en 1989. Això li féu abandonar l'activitat musical un temps, al mateix temps que féu un gir envers posicions panoccitanistes. Des de llavors es refereix a la nostra llengua com a "diasistema occitano-romànic". També inicià en els anys 90 del s. XX col·laboracions estretes amb destacats blavers de llavors, com el jesuïta Joan Costa i Català. Tot això incidí en un gir cada volta més clar envers posicions anticatalanistes, i aquesta és la ideologia que professa en l'actualitat, malgrat no haver arribat al secessionisme lingüístic. En la dècada del 2010, i coïncidint amb la seua jubilació, sembla també haver tornat a la cançó, però amb un èxit i repercussió molt més reduït del que tingué durant la transició.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia (si bé és una entrada manipulada pels neoblavers, i el fan passar com a "víctima" del catalanisme): https://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Forn%C3%A9s_i_P%C3%A9rez-Costa

7 - Paula Menero "Redeula"

Paula Menero

"Redeula" és el pseudònim que usa a les xarxes socials na Paula Menero i Saborit. Aquesta xica és de Vila-real (Plana Baixa) i semblaria que ara viu a Gandia (la Safor). A les xarxes socials on participa aquesta xica ha tingut una actitud agressiva envers el nostre projecte antiblavers. D'aquesta manera, tot i que ella es defineix com a nacionalista i recolza obertament la coalició Compromís, no ha dubtat a col·laborar amb gent d'ideologia blavera i espanyolista amb l'objectiu d'atacar la nostra web i col·laboradors nostres, per exemple la cantant madrilenya vinculada al PP Maria Abradelo. Defensa d'altra banda uns postulats clarament neoblavers, i és una fanàtica defensora (i repetidora) de les idees de Vicent Baydal. També és molt amiga d'altres personatges neoblavers com Zahia Guidoum. També ha penjat a les xarxes fotos i vídeos de col·laboradors nostres.

No disposa d'entrada a la Viquipèdia

8 - Cristina Seguí

Cristina Seguí

Cristina Seguí és una política valenciana que ha saltat a la fama en 2014 a conseqüència de ser una de les cares més visibles del nou partit ultraconservador Vox. Aquesta senyora, a banda de tenir una ideologia propera a l'extrema dreta, defensa a més tots els tòpics de l'anticatalanisme castellanitzant de València ciutat, d'on ella prové. Del partidet Vox isqué en circumstàncies no molt clares. Després ha intentat que l'accepten en Ciudadanos, la qual cosa tampoc no ha aconseguit. Finalment, aquesta senyora intentà a principis de 2015 impulsar una candidatura per a l'Ajuntament de València espanyolista i anticatalanista de la mà de Vicente González-Lizondo Sánchez, fill de l'històric blaver Vicente González-Lizondo, la qual cosa tampoc no aconseguí. Sembla doncs, que aquesta senyora continuarà de tertuliana en emissores i mitjans de comunicació d'extrema dreta, com per exemple Intereconomía o també OKdiario.

Disposa d'entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Cristina_Segu%C3%AD_i_Garcia

9 - María Consuelo Reyna

María Consuelo Reyna

La directora del diari "Las Provincias" entre 1978 i 1999 aproximadament, María Consuelo Reyna Doménech, prové de la família propietària d'eixe diari. Tot i que aquest diari sempre ha estat bàsicament conservador, sempre havia mantingut una línia lleugerament favorable a la cultura catalana. No debades, el seu fundador, Teodor Llorente, va ser el patriarca de la Renaixença valenciana. Durant el temps que ella va ser directora, però, va conduir eixe diari a un anticatalanisme delirant i paranoic, en què pràcticament tots els dies es parlava sobre aquesta qüestió. Podem afirmar així que, una volta creat l'anticatalanisme a Madrid, ella i el seu diari varen ser els principals mantenidors seus a terres valencianes. Entre d'altres coses, perquè amb el seu diari aconseguí condicionar la política de la dreta valenciana i part de l'esquerra també, ja que un sector del PSOE li va tenir una por absurda al que diguera aquest diari els anys que van governar al País Valencià (1982-1995). Aquesta senyora, doncs, podem afirmar que és la principal responsable de la crispació que al llarg de 20 anys ha plenat la vida valenciana, pel que fa com a mínim a l'anticatalanisme. Tanmateix, no ha rebut cap reprovació de ningú, i hui dia fa una vida d'allò més tranquil·la, participant en debats i tertúlies televisius i radiofònics.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Mar%C3%ADa_Consuelo_Reyna_Dom%C3%A9nech

10 - Cake Minuesa

Cake Minuesa

Cake Minuesa (Juan Ramón Martínez Minuesa de nom real) és un periodista nascut a Gandia, tot i que possiblement d'ascendència madrilenya o manxega. Du des de 2013 col·laborant amb mitjans informatius afins a la dreta i extrema dreta espanyolista: Intereconomia, Telemadrid quan governava el PP, OK Diario, etc. També és molt actiu a les xarxes socials i té un canal a Youtube. La seua ideologia, clarament explícita, és de dreta (o fins i tot ultradreta) espanyolista i antinacionalista. El seu estil de periodisme és sempre polèmic i provocatiu, i acostuma a intentar rebentar o desinformar sobre actes de l'esquerra i el nacionalisme. A banda de moltes denúncies, això li ha costat agressions físiques i moltes denúncies i àdhuc condemnes judicials.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia:https://ca.wikipedia.org/wiki/Cake_Minuesa

11 - Joan Mansanet

Joan Mansanet

Joan Mansanet i Mansanet és un xic vinculat a l'entorn d'Eliseu Climent des de jovenet per raons familiars, ja que son pare Rafael Mansanet i Solanes fou la seua mà dreta en ACPV fins la seua mort en 1994. De jove inicià el seu activisme nacionalista en l'ACV "Tirant lo Blanc", de la qual fou president. Aquesta entitat, concebuda en origen com a una escissió dretana del Bloc d'Estudiants Agermanats, que era llavors el sindicat d'estudiants majoritari a la Universitat de València, i que encara existeix, tingué de bon començament una orientació neoblavera. En aquest temps començà la seua relació amb l'entorn de l'antiga CIU catalana i fins i tot amb el propi clan Pujol. El fill major del clan, Jordi Pujol Jr. hi fou present en algunes escoles d'estiu de l'ACV Tirant lo Blanc, així com altres membres de l'entorn convergent. La seua carrera política continuà en el poble de la seua família, Simat de la Valldigna (la Safor), on fou regidor per l'antiga UPV entre 1995 i 2003. Un escàndol esclatà llavors en aquell poble, ja que hi hagué una estafa en la Cooperativa "La Valldigna", de la quall ell era secretari i ell i altres estigueren presumptament involucrats. No fou l'únic escàndol en què estigué involucrat aquest xic, com veurem. També semblaria haver estafat presumptament l'històric nacionalista Joan Senent, tema pel qual encara està en plets. Llavors començà la seua carrera política primer en UPV, després en el Bloc i ara en Compromís (que són les diferents denominacions successives del mateix partit) a la ciutat de València. En aquests partits aquest xic ha fet carrera, de la mà de Pepa Chesa primer, i Consol Castillo (dona de Pere Mayor, històric dirigent de la UPV) després. La influència de Pepa Chesa fou determinant perquè aquest xic fóra el candidat del Bloc a les eleccions europees de 2004 (on el partit tragué els pitjors resultats de la seua història), i també candidat a l'alcaldia de València en 2007. En realitat no fou ni candidat en eixes eleccions municipals de 2007, perquè el Bloc anava integrat en la llista del PSOE, encapçalada per l'ex-ministra socialista Carme Alborch, i per tant l'únic que podia haver aconseguit era algun regidor. I amb els pobres resultats d'aquesta coalició front al llavors molt poderós PP de Rita Barberà, no obtingué ni això. Però la seua presència en l'activitat política continuà en 2011, ara de la mà d'altra dona (es coneix que aquest xic té bona connexió amb les dones majors de Compromís, com aquesta dona i la citada Pepa Chesa). En aquelles eleccions municipals Compromís tragué 3 regidors, entre ells Consol Castillo, i per influència seua fou nomenat assessor municipal seu (embutxacant-se així un sou mensual de 3500 € nets mensuals). Consol Castillo decidí no presentar-se com a regidora a les eleccions municipals de 2019, i abandonar la política activa. Llavors Joan Mansanet se presentà a les eleccions primàries entre els militants de Compromís per a poder optar a ser regidor, i tragué uns molt pobres resultats, que no li permetien optar a ser regidor. I davant aquesta impossibilitat, Mansanet renuncià a anar fins i tot en la llista municipal, i sembla, doncs, haver abandonat la política activa. Com se pot comprovar, al llarg de la seua vida han abundat els escàndols, els pobres resultats i les presumptes estafes. Si bé l'estafa més grossa en la qual presumptament estaria involucrat és la que se li hauria fet al prevere mallorquí establert a València Pere Riutort en la seua Fundació "La Mata de Jonc". En aquesta estafa, el principal presumpte estafador seria Lluís Miquel Campos, que és cap del gabinet del president de les Corts Valencianes, Enric Morera, i regidor per Compromís en la seua població nadiua de Quart de Poblet (Horta Oest). Ni Mansanet ni Campos han rebut cap reprovació per part dels dirigents de Compromís per aquest presumpte gravíssim fet.

No disposa d'entrada a la Viquipèdia.

12 - Lluismi Campos

Lluismi Campos

Lluís Miquel Campos Sanchis prové de Quart de Poblet (Horta Oest), i la seua experiència professional i laboral s'inicià de la mà del capellà mallorquí nacionalista establert a València Pere Riutort. De la seua mà començà a treballar a la seua Fundació "La Mata de Jonc" des dels anys 80 del passat segle. Per influència dels contactes del susdit Pere Riutort, establí contactes primer amb la UPV i després amb el Bloc i Compromís (que són en el fons diferents denominacions del mateix partit), on ha arribat a diferents càrrecs. Tanmateix, el seu nom apareix en innumerables afers foscos vinculats a eixe partit. El més important d'ells sens dubte és el vinculat al finançament de la campanya electoral de Compromís a les eleccions autononòmiques de 2007, de la qual ell era responsable. Al final ha arribat a ser cap de gabinet d'Enric Morera en tant que president de les Corts Valencianes. Però l'escàndol al voltant d'aquest personatge ha aparegut en haver-se apropiat presumptament del capital de la Fundació "La Mata de Jonc", en fer-li el susdit Pere Riutort poders generals en eixa Fundació. Eixos diners anaven destinats pel susdit Pere Riutort a diversos projectes en benefici del poble valencià, i per tant la seua apropiació és especialment greu, venint d'un suposat nacionalista. El tema està en tribunals, i potser per això el partit semblaria haver-se desmarcat un poc de Campos, que ha tornat al seu poble d'origen, Quart de Poblet, a ser regidor en l'ajuntament. Però continua siguent a tots els efectes cap de gabinet del president de les Corts Enric Morera, i tenint un salari brut de 64444 € bruts anuals, segons la web on s'expliquen els sous dels càrrecs públics de Compromís. Així mateix, no ha rebut cap reprovació oficial del partit encara.

No disposa d'entrada a la Viquipèdia.

13 - Pere Mayor

Pere Mayor

Pere Mayor i Penadés fou el máxim dirigent de la UPV (Unitat del Poble Valencià) entre 1986 i 2000, en què aquest partit es transformà en el BNV (Bloc Nacionalista Valencià). També fou regidor i tinent d'alcalde a l'Ajuntament d'Ontinyent (Vall d'Albaida) entre 1991 i 1995. Oficialment, doncs, fou la màxima figura del nacionalisme valencià entre eixos anys. En 2003 dimití dels càrrecs en el BNV i es retirà de l'activitat política. Segons indica la Wikipèdia en català, des de llavors es dedica a negocis en l'estranger, semblaria ser que bàsicament a Hongria. Semblaria ser el principal suport i valedor de Joan Mansanet, implicat en presumptes estafes a altres històrics nacionalistes valencians, com ara Joan Senent o Pere Riutort.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Pere_Mayor_i_Penad%C3%A9s

14 - Enric Morera

Enric Morera

Enric Morera i Català és un dirigent històric, primer a la UPV (Unitat del Poble Valencià), després del BNV (Bloc Nacionalista Valencià) i ara de la coalició Compromís. És president de les Corts Valencianes des de 2015. Com a tal, té de cap de gabinet a Lluismi Campos, presumpte estafador, junt amb Joan Mansanet, de l'històric capellà nacionalista Pere Riutort.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Morera_i_Catal%C3%A0

15 - Vicent Baydal

Vicent Baydal

Vicent Baydal és un jove historiador valencià de tendència neoblavera. Possible col·laborador del projecte neoblaver valencianisme.com mentres existí. Llicenciat en Història a la Universitat de València i doctorat a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, cursà estudis post-doctorals a la Universitat d'Oxford gràcies a una beca de l'Institut d'Estudis Catalans. Actualment imparteix docència d'Història del Dret (cosa singular perquè ell no és jurista) a la Universitat Jaume I de Castelló. Junt amb Ferran Esquilache i Frederic Aparisi, forma part del Grup Harca, dedicat a la investigació medieval del País Valencià. Destaca per ser autor d'uns quants llibres de divulgació històrica, i darrerament, per ser coordinador d'un llibre anomenat "Pseudo-Història contra Catalunya" on pretén rebatre les teories de l'Institut de la Nova Història sobre la manipulació històrica d'una part de la història dels Països Catalans. En general aquest xic és monotemàtic en el sentit de que pretén demostrar l'existència d'una identitat valenciana diferent a la catalana,i això en base a certes troballes que diu que ha fet, usar documents fora de context, omissió d'altres documents importants, etc. En general, la seua manera de treballar és poc científica. Però un hiperactivisme a les xarxes socials, molta vida social i una presumpta militància en el partit "Compromís", li han donat molta notorietat a aquest xic. També li ha ajudat l'interès d'una part del nacionalisme català de restringir el seu projecte nacional al Principat estricte, per a la qual cosa les teories de Baydal són ideals. Tot plegat ha influït perquè recentment l'hagen nomenat cronista de València, junt amb un tal Francisco Pérez Puche, que ja havia nomenat l'Ajuntament de València quan governava el PP en 2015 (amb la qual cosa València té dos cronistes!).

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Vicent_Baydal_i_Sala

16 - Francesc Fort

Francesc Fort

Francesc Fort és un personatge que treballa a la Wikimedia Foundation, i que està vinculat al projecte de la Wikipedia des de fa molts anys. Darrerament sembla que seria l'encarregat de temes valencians en la Wikipedia en català. Degut a a seua influència, alguns articles claus de la Wikipèdia en català referits al País Valencià i també al nacionalisme valencià, tindrien una línia marcadament neoblavera (p.ex. les entrades sobre "Nacionalisme valencià" o sobre "Senyera del País Valencià"). Igualment altres articles sobre personalitats molestes al neoblaverisme estan retallats (p.ex. l'article sobre Joan Fuster, on no s'hi diu res de la seua extensa i brillant activitat intel·lectual fora de temes nacionalistes valencians). En darrer terme, gairebé tots els personatges del neoblaverisme tenen dedicats articles laudatoris i fins i tot extensos. A la Wikipèdia i en altres xarxes socials semblaria utilitzar el pseudònim de TaronjaSatsuma.

Aquest xic no disposa d'article a la Viquipèdia, tot i que treballa a la Wikimedia Foundation.

17 - Emili Casanova

[Emili Casanova]

Emili Casanova (Agullent, 1956) és catedràtic de Filologia Catalana a ala Universitat de València, amb una notable producció en l'àmbit de la literatura catalana i valenciana medieval, l'onomàstica, la dialectologia, la gramàtica històrica i altres àmbits. És o ha estat mebre de l'AVL, l'IIFV, l'AILLC i altres institucions de la catalanística. Tanmateix, semblaria ser la persona que estigué darrere de Lluís Fornés "el Sifoner", quan propugnà en els anys 80 del s. XX una llista de mots prohibits per "catalans" en Canal 9 (TV autonòmica valenciana). El seu nom torna a eixir junt al del Sifoner en 2001 quan aquest presentà la seua tesi doctoral sobre el pensament panoccitanista al País Valencià, de la qual ell fou director. El Sifoner és un dels iniciadors del neoblaverisme al País Valencià, i amb el seu foment del panoccitanisme llença constants atacs al catalanisme. Semblaria, doncs, que té des de fa anys una íntima connexió amb el professor Casanova.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Emili_Casanova_Herrero

18 - José Vicente Navarro Raga

José Vicente Navarro Raga

José Vicente Navarro Raga és President de la societat cultural Lo Rat Penat d'ençà de juliol de 2023. Llicenciat en Ciencias Econòmicques i Empresarials i en Història de l'Art. Funcionari de la Generalitat Valenciana i professor de la Universitat Politècnica de València. Copropietari de la Galeria d'art modern i antiguitats Mirabilia. Ha estat Cap d'Àrea de la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana i Cap de Mantenimient i Projectes de la Diputació de València. Ha estat directiu d'associacions blaveres com el Patronat de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. És membre actualment del Consell Valencià de Cultura (Extret de la web del Consell Valencià de Cultura).

Informació d'ell a la web del Consell Valencià de Cultura: https://cvc.gva.es/membre/jose-vicente-navarro-raga/

19 - Luis Miguel Romero Villafranca

Luis Miguel Romero Villafranca

Luis Miguel Romero Vilafranca fou advocat i degà de l'ICAV (Il·lustre Col·legi d'Advocats de València) durant un temps. Des de gener de 2025 és degà de la RACV.

Se pot trobar més informació d'ell a la web de la RACV: http://www.racv.es/es/academico/luis-miguel-romero-villafranca

20 - José Antonio Rovira

José Antonio Rovira

José Antonio Rovira Jover (Sant Vicent del Raspeig [Alacantí], 22 d'agost de 1962) és un polític i economista valencià, diputat a les Corts Valencianes en la V Legislatura. Llicenciat en ciències econòmiques, ha estat professor Associat al Departament d'Economia aplicada i Política Econòmica de la Universitat d'Alacant. Fou elegit regidor de l'Ajuntament d'Alacant a les eleccions municipals espanyoles de 1991 i 1995, i ocupà els càrrecs de tinent d'alcalde, portaveu adjunt del grup municipal i regidor delegat de Seguretat Ciutadana. Fou elegit diputat a les eleccions a les Corts Valencianes de 1999, on de 1999 a 2001 ha estat secretari de la Comissió d'Economia, Pressupostos i Hisenda. Deixà l'escó per ser nomenat director general de Personal de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, càrrec que ocuparia fins a 2007. En 2013 fou nomenat director territorial d'Educació, Cultura i Esport d'Alacant. El juliol de 2023 fou nomenat conseller d'educació de la Generalitat Valenciana. Al llarg de tota la seua trajectòria política ha tingut una postura marcadament anticatalanista. I d'ençà que fou nomenat conseller d'educació en 2023 féu proclames agressivament anticatalanistes. A conseqüència de la DANA de finals d'octubre de 2024 tingué una actuació totalment negligent i catastròfica en el seu departament. Com a conseqüència de la seua incompetència morí un operari de l'empresa TRAGSA en el CEIP Lluís Vives de Massanassa (Horta Sud), en enfonsar-se-li el sostre. Tot i el risc d'enderroc del col·legi, ell manà anar els operaris. Després de la seua mort ni se dignà a anar al col·legi en qüestió ni donar les condolences a la família. A inicis de desembre de 2024 encara hi havia milers de xiquets de les zones afectades sense anar a escola per la inoperància d'aquest conseller.

Degut a la seua ineptitud en el càrrec, males formes i amb la voluntat d'evitar conflictes futurs per culpa seua, fou cessat de conseller d'Educació en juliol de 2024 pel nou president de la Generalitat Valenciana que substituí Mazón, Juanfran Pérez Llorca. Fou, però, traslladat a la conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública

Se pot trobar més informació d'ella a la seua entrada a la Vikipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Antonio_Rovira_Jover

21 - Vicent Mompó

Vicent Mompó

Vicente José Mompó Aledo (Gavarda, 13 de juny de 1981) és un polític valencià, alcalde de Gavarda des de juny de 2011, president del Partit Popular (PP) de la província de València des de 2020 i president de la Diputació de València des de juliol de 2023. És un dels pocs alts càrrecs del PP valencià que usa el valencià amb normalitat. En els seus inicis en la Diputació de València tingué actituds destacables i semblava distanciat de l'anticatalanisme tradicional de la dreta valenciana. Tanmateix, en els darrers temps s'ha alineat totalment amb Mazón i el seu delirant anticatalanisme. Tamb s'ha acostat al folòleg neoblaver Abelard Saragossà, donant veu a les seues delirants teories lingüístiques castellanitzadores del valenciaà. En qualsevol cas, des de 2024 està girant cada volta més envers l'anticatalanisme. També s'ha sabut a posteriori que una de les raons per les quals l'alerta de la DANA en octubre de 2024 s'envià tard és perquè ell i l'ex-consellera Salomé Pradas discutiren sobre que el text de l'alerta no tinguera massa paraules "catalanes".

Se pot trobar més informació d'ell a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Vicente_Jos%C3%A9_Momp%C3%B3_Aledo

22 - Vicente González-Lizondo

Vicente González-Lizondo

Vicente González-Lizondo Sánchez és fill de l'històric blaver Vicente González Lizondo. Hertà el negoci familiar (una fàbrica de brotxes que es diu "Pinturas Greco S.A."), que sembla que tancà al final, i també la ideologia blavera de son pare. Intentà en 2015 sense èxit participar en diversos projectes blavers, el darrer dels quals era la candidatura municipal que pretenia la coneguda ultradretana i anticatalanista Cristina Seguí, el qual ha fracassat en no arreplegar els avals necessaris. Els darrers anys ha intentat promoure diverses iniciatives blaveres i anticatalanistes a la ciutat de València, sense èxit. Els darrers anys ha montat el partidet blaver Valencia Unida, el qual ha aconseguit molt minsos resultats electorals.

Aquest xic no disposa d'entrada a la Viquipèdia

23 - Paquita Chilet

Paquita Chilet

Paquita Chilet Bueno és presidenta del GAV des de 2018 fins a l'actualitat. Durant molts anys mantingué amb el seu difunt marit Enrique Vacas Estellés l'anomenada "paradeta" del GAV, que era una taula a l'inici del carrer sant Vicent, prop de l'església de sant Martí, on venien i difonien material blaver, i feien, doncs, propaganda blavera activa. Sembla que d'ençà de la mort del seu marit en 2011 ja no ha tornat a fer (ni ella ni cap altre blaver més), aquesta paradeta. Sota la seua presidència el GAV ha emprès un camí de moderació i constructiu, i semblaria que ha abandonat per fi la violència, que ha caractaritzat aquest grup des dels seus inicis.

No disposa d'entrada a la Viquipèdia.

24 - Zahia Guidoum

Zahia Guidoum

Zahia Guidoum Castilblanque és una xica valenciana d'origen algerià. Aquesta xica ha anat escalant posicions en alguns grups valencianistes en els darrers temps. Així per exemple és l'actual coordinadora de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià d'ençà de 2021. En 2024 se presentà en la candidatura neoblavera "Reviscola", que fou derrotada en el congrés de Compromís del 20 d'octubre de 2024.

Malgrat la poca rellevància d'aquesta xica, algú li ha obert un article a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Zahia_Guidoum_Castiblanque

25 - Òscar Rueda

Òscar Rueda

Óscar Rueda Pitarque és un activista blaver des de fa molts anys, vinculat a la RACV i Lo Rat Penat. Vinculat també a la Universitat Politècnica de València, forma part del nucli blaver d'aquella universitat.

Es pot trobar més informació d'ell a la pàgina web de la RACV: http://www.racv.es/va/academic/oscar-rueda-pitarque

26 - Miquel Ramos

Miquel Ramos

Miquel Ramos (València, 1979) és actualment un periodista especialitzat en l'estudi de l'anomenada extrema dreta, i membre del desaparegut grup de rock valencià Obrint Pas. Aquest xic ha evolucionat des de l'extrema esquerra a postures islamòfiles, i darrerament limita obertament amb la defensa oberta de l'islamisme. El 13 de juliol de 2025, mentres un col·laborador de la nostra web anava conduint, es va creuar el amb el seu cotxe i li va amenaçar primer (perquè segons ell li havia dut la contrària a Twitter), i després l'anava seguint. En un semàfor el nostre col·laborador aturà el cotxe i li preguntà si volia alguna cosa, a la qual cosa ell no tingué valor d'eixir del cotxe. Una xica que li acompanyava que parlava castellà sí isqué del cotxe i amenaçà el nostre col·laborador dient-li que "li anava a trencar les dents". El nostre col·laborador l'apartà i ja no cercà més problemes amb aquests dos. No obstant, els dos foren pertinentment denunciats.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Miquel_Ramos

27 - José Luis Roberto

Informació treta d’Internet

José Luis Roberto

Aquest senyor, en consonància al seu ideari ultradretà espanyolista, és un enemic acèrrim del nacionalisme i dels nacionalistes. Ja hem vist com posà dos bombes en una trobada independentista. I en consonància també amb això, professa un total anticatalanisme. Els darrers temps així ha col·laborat estretament amb Juan García Sentandreu. No debades, com ja hem dit, en la darrera manifestació anticatalanista important (promoguda per Juan García Sentandreu i Juan Lladró bàsicament) del 27 de novembre de 2004, no sols el seu partit participà, sinó que membres del seu partit es feren càrrec de la seguretat de la manifestació.

Pàgina web d'Espanya 2000

Des del fòrum de la web d’aquest partit s'amenaçà recentment i se donà sense el seu consentiment dades personals seues del jove suecà militant d’ERPV Jordi Manyes.

En novembre de 2010 el Sr. Roberto fou responsable de greus incidents en el barri de Benimaclet, de València ciutat. Primer, el seu partit intentà manifestar-se en aquest barri el dia 20, en commemoració de la mort de Franco. Li fou negat el permís i es manifestà un dia abans, el dia 19. La seua inversió en propaganda fou considerable, però el resultat de la manifestació fou prou penós, amb poc més de 40 persones, i un rebuig generalitzat en aquest barri, conegut per la seua tolerància i el seu respecte cap als nouvinguts. Sembla que el Sr. Roberto estava rabiós per això, i el dia 22 de novembre cometé un acte vergonyós de xuleria, prepotència i provocació. Es presentà per la vesprada en el C.S.B. Terra de Benimaclet, acompanyat de 15 xics del seu partit, alguns amb estètica skin. Entraren en el local i començaren a insultar i intimidar a la gent allà present (en aquell moment uns 30). Demanà una cervesa i el cambrer refusà servir-li. Llavors es dedicà a escorcollar el local, buscant possibles defectes i infraccions administratives. Els responsables del bar cridaren a la policia, que es personà després de mitja hora. Aquesta, no féu absolutament res contra el Sr. Roberto i els seus xics, que havien entrat al local en actitud clarament intimidatòria, sinó que prengué nota de les suposades infraccions que el Sr. Roberto deia que hi havia en el local. Ni tan sols identificaren el Sr. Roberto i els seus acompanyants. A l'eixida, avisats per mòbils i SMS, havien acudit joves amics dels que estaven a dins per a recolzar-los davant d'aquesta provocació i intent intimidatori. Per a general sorpresa, la policia llavors identificà aquests xics (cosa que no havia fet amb el Sr. Roberto i els seus acompanyants). Dies després, el Sr. Roberto denuncià el C.S.B. Terra per suposat delicte ideològic, així com les presumptes infraccions administratives que diu que havia vist, i en els fòrums del seu partit amenaçà amb tornar altra vegada, així com posar denúncies fins a tancar el C.S.B. Terra. Com ja s'ha vist en tota aquesta narració, el Sr. Roberto no ha rebut cap penalització ni cap càstig per tot aquest seguit de despropòsits protagonitzats per ell en el mes de novembre de 2010. El Sr. Robert tornà a organitzar una desfilada ultradretana al barri de Benimaclet el 12 d'octubre de 2020, si bé aquesta volta hagué de fer-la protegit per la policia i amb una forta contestació del barri, que espontàniament organitzà una manifestació antifeixista.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia:http://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Luis_Roberto_Navarro

28 - Carles Recio

Carles Recio

Personatge d’allò més curiós. Ex-militant del GAV en la seua joventut, va participar en una de les “gestes” d’aquesta banda: soltar ratolins quan estava fent una conferència a la ciutat de València David Rosenthal, traductor del “Tirant lo Blanc” a l’anglès. Després va fer un gir cada volta més “moderat”, acceptant l’ortografia oficial i acostant-se a sectors catalanistes des de mitjans dels 80. Fins i tot a principis dels 90 semblava l’exemple modèlic de blaver reconvertit.

D’aquesta manera, començà a ser col.laborador habitual del “Levante-EMV”. Però els seus articles traspuaven una obsessiva tendència a negligir tot símbol o rastre de catalanitat a València. Això el va anar allunyant dels seus nous “amics” catalanistes. Els darrers anys, “ha eixit de l’armari”, com diuen ara, i s’ha alineat amb les tesis blaveres de la seua joventut.

Ex-cap de publicacions de la Diputació de València, presidida per Fernando Giner, de qui ja hem parlat. Des d’aquest càrrec, un dels primers llibres que tingué molt d’interès a reeditar va ser “El Perill Català”, de Josep Maria Bayarri, de qui ja hem parlat.

Ha intentat, fracassant rotundament, crear un nucli blaver en les comarques centrals del País Valencià (d’on prové el seu cap Fernando Giner. Potser ho fa això per indicació seua). Així, ha participat en diversos actes “culturals” per eixes comarques, alguns dels quals han acabat en escàndol. Així per exemple, va ser pregoner de les festes de Montaverner (Vall d’Albaida) i va fer un pregó insultant i burlant-se d’algunes persones del poble, a conseqüència de la qual cosa, en aquell poble s’enfadaren amb ell de tal manera que literalment hagué d’eixir per cames.

I això ens revela la seua complicada psicologia. És un individu que té un estil provocador, sovint ofensiu amb els que no li cauen bé, i sempre en el límit de la legalitat. D’aquesta forma, els seus escàndols han estat continus. Recordem sense anar més lluny com va ser guionista d’un còmic anomenat “Fallerel.la”, en què ofenia els fallers, que s’enfadaren amb ell.

Una altra prova de la seua recargolada i polèmica personalitat l'hem tinguda fa poc en juliol de 2005. Resulta que s'ha sabut que aquest senyor regentava en plena ciutat de València un prostíbul masculí. I davant d'això no sols ha intentat negar-ho sinó que ha dit que estava fent una "obra social" (!). L'escàndol en la política valenciana ha estat majúscul i tots els partits de l'oposició demanaren al seu cap Fernando Giner que el destituïra de cap de publicacions de la Diputació. En aquest enllaç se'ns explica tots aquests vergonyosos fets.

I la darrera prova de la seua complicada i conflictiva mentalitat l'hem tinguda fa poc. I és que aquest senyor, tot i estar casat, sempre ha tingut coquetejos amb l'homosexualitat, mai millor dit. El fet del prostíbul masculí ja és indicador, però hi havien altres indicis, com ara una novel.la que escrigué on el protagonista era un suposat príncep de la casa reial catalano-aragonesa homosexual, o un guió per a un còmic que va fer ell, al voltant del casament de Felip de Borbó amb Letizia Ortiz, on el protagonista era un príncep que deixava la seua princesa promesa per a juntar-se amb el seu criat. Doncs ha fet pública aquest senyor la seua homosexualitat (cosa que, com diem, a València era un secret a veus), i això ha fet que el seu cap Fernando Giner l'haja destituït immediatament per no combregar això amb l'ideari de la dreta valenciana.

A finals de gener de 2017 esclatà un altre escàndol al voltant d'aquest senyor, en saber-se que havia estat 10 anys cobrant un sou de la Diputació de València de 50.000 € bruts anuals sense haver treballat ni un dia. Pel que es veu sols anava a fitxar a l'entrada i l'eixida de la seua jornada laboral i no va donar explicacions d'on anava i de què feia realment. Com a conseqüència d'això, en juliol de 2018 se li condemnà a una suspensió de treball i sou de nou anys.

Disposa d'entrada en la imitació blavera de la Viquipèdia: https://www.lenciclopedia.org/Carles_Recio_Alfaro.

29 - Lola García Broch

Lola García Broch

María Dolores García Broch és ex-membre d’UV i ex-regidora de Cultura (!) a l’Ajuntament de València entre 1991-5. D’entre les seues suposades "gestes" quan va ser regidora de Cultura, tenim que va dir que no volia res en, com ella deia "polaco" a l’Ajuntament; o que volia que es fera la prova del Carboni 14 al Penó de la Conquesta per a comprovar si era verídic. Filla de pare aragonès, pateix d’un anticatalanisme delirant i paranoic. És la propietària de l’Academia Garcia Broch, ubicada a l’Avinguda (com no) del Regne de València, a la ciutat de València. És un centre concertat on es fa TOT en castellà.

30 - Baix Maestrat

Baix Maestrat és un usuari neoblaver de la comarca homònima de la web "Racó Català". Porta anys fent neoblaverisme consentit en aquesta web. En octubre de 2025 ha fet greus desqualificacions i amenaces envers els administradors de le nostra web.

<< | Índex | >>