Descarregueu  el navegador Mozilla Firefox, per a una visualització web millor i més segura
Descarregueu l'Adobe Reader, per a documents PDF

Main.JuanFerrandoBadía History

Hide minor edits - Show changes to output

May 06, 2023, at 10:27 AM by 84.121.200.250 -
Added lines 149-184:

(:if userlang de:)
(:title Juan Ferrando Badía:)
!Juan Ferrando Badía

%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-448|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/ferrando.badia.jpg"Juan Ferrando Badía"]] | [--Ferrando Badía--]
Juan Ferrando Badía (Foios [Horta Nord] 1926 - València 2007) verkörpert perfekt den valencianischen Selbsthass und den kastilischen Hintergrund der Blaveristen. Er stammte aus der valencianischen Oberschicht und machte Karriere als Professor für politisches und verfassungsrechtliches Recht in den kastilischen Ländern (Madrid, Valladolid, Salamanca).

Es heißt, dass er zusammen mit den bereits erwähnten Fernando Abril Martorell und Gustavo Villapalos (über den wir noch sprechen werden) bei einem geheimen Treffen in Madrid die "Idee" hatte, den Anti-Katalanismus in der Region Valencia zu schaffen.

Die Wahrheit ist, dass dieser Mann sich in allen möglichen Bereichen voll und ganz der antikatalanistischen Aufgabe widmete, begünstigt durch seine endgültige Ankunft an der Universität von València im Jahre 1979. Von seinen eigenen Vorlesungen über seine wiederholten und obsessiven Artikel in "Las Provincias" bis hin zu seiner Teilnahme am valencianischen Kulturrat verbreitete dieser Mann den Anti-Katalanismus so weit er konnte.

Während der spanischen Transition zur Demokratie arbeitete er auch aktiv mit der GAV zusammen und schützte durch seine Kontakte in der Welt der Justiz gewalttätige junge antikatalanische Aktivisten wie Sergio Pérez Antón, der auf diese Weise trotz einer unheilvollen Geschichte antikatalanischer Gewalt nie verhaftet oder verurteilt wurde.

Nach seinem Ausscheiden aus der Universität litt er an einer schweren psychischen Erkrankung, die auf die Alzheimer-Krankheit zurückzuführen war, und starb im Dezember 2007.

Ein vollständiges biografisches Profil von ihm, mit besonderem Augenmerk auf seine Beteiligung am aufkommenden Anti-Katalanismus, finden wir in dem Buch "La Pesta Blava" (die blaue Pest) von Vicent Bello (València. Ed. Tres i Quatre. 1988. 331). Mal sehen, was sie uns sagt (die Informationen beziehen sich allerdings auf das Jahr der Veröffentlichung des Buches):

%quote% "Juan Ferrando Badía és catedràtic de Dret Polític a la Universitat de València. Actiu militant blaver, és col.laborador de la revista del GAV Som. Està considerat un hereu ideològic del franquista Diego Sevilla Andrés. Se l'ha vinculat a l'Opus Dei, però existeixen raons que fan poc probable que pogués ser-ne membre de dret. Manté certa classe de contactes internacionals, que són uns dels motius pels quals viatja de tant en tant a Amèrica Llatina. Relacionat, des de fa anys, amb el Departament d'Estat USA, ha estat membre del Council of Scholars de la Biblioteca del Congrés de Washington (Levante, 2-2-1982, p.1) i pertany a l'Associació Americana de Ciències Polítiques. Amb tota probabilitat, Juan Ferrando Badía va ser una de les persones que, per mitjà d'informacions sui generis sobre la situació al País Valencià, en els anys de la transició a la democràcia, va cooperar perquè el Departament d'Estat USA realitzàs una valoració falsa sobre la situació social i política als Països Catalans, tot exagerant fantàsticament el factor independentista. Probablement tampoc no era aliena a aquest objectiu la línia informativa del diari Las Provincias, que publicava enquestes en què el percentatge d'opinió independentista havia estat umflat. Tot això, òbviament, aniria destinat a obtenir una disposició favorable al naixement del blaverisme des del Departament d'Estat USA i des de l'Estat espanyol que governava UCD. Un altre vaticanista de dreta dura, amic de Ferrando Badía, de Baltasar Bueno i d'Eduardo Chuliá (líder del carlisme de dreta valencià) és Gustavo Villapalos. catedràtic d'Història del Dret que des de 1987 és rector de la Universitat Complutense de Madrid" [Pp. 157-8 n. 6).

%traduccio% "Juan Ferrando Badía ist Professor für politisches Recht an der Universität València. Er ist ein aktiver militanter Blavero und arbeitet an der Zeitschrift ''Som'' der GAV mit. Er gilt als ideologischer Erbe des Francoisten Diego Sevilla Andrés. Er wird mit dem Opus Dei in Verbindung gebracht, aber es gibt Gründe, warum es unwahrscheinlich ist, dass er ein Vollmitglied ist. Er unterhält eine Art internationaler Kontakte, was einer der Gründe ist, warum er von Zeit zu Zeit nach Lateinamerika reist. Er ist seit vielen Jahren mit dem US-Außenministerium verbunden, war Mitglied des Council of Scholars der Washingtoner Library of Congress (Levante, 2-2-1982, S. 1) und gehört der American Political Science Association an. Juan Ferrando Badía war höchstwahrscheinlich einer derjenigen, die durch Informationen ''sui generis'' über die Situation im valencianischen Land in den Jahren der spanischen Transition zur Demokratie dazu beitrugen, dass das US-Außenministerium eine falsche Einschätzung der sozialen und politischen Situation in den katalanischen Ländern vornehmen konnte, indem es den Faktor der Unabhängigkeitsbefürworter phantastisch überzeichnete. Die Informationslinie der Zeitung ''Las Provincias'', die Umfragen veröffentlichte, in denen der Prozentsatz der Unabhängigkeitsbefürworter aufgebläht wurde, war diesem Ziel wahrscheinlich auch nicht fremd. All dies zielt natürlich darauf ab, dass das US-Außenministerium und der von der UCD regierte spanische Staat der Entstehung des Blaverismus wohlwollend gegenüberstehen. Ein weiterer rechtsextremer Vatikanist und Freund von Ferrando Badía, Baltasar Bueno und Eduardo Chuliá (Führer des valencianischen Rechts-Carlismus) ist Gustavo Villapalos, Professor für Rechtsgeschichte, der seit 1987 Dekan der Universität Complutense in Madrid ist" [Pp. 157-8 n. 6).

Hier sind zwei kleine Beispiele für seinen antikatalanischen Stil. Sein erster Artikel erinnert in seinen Argumenten an Manuel Brosetas "La paella dels Països Catalans" (Die ''Paella'' der katalanischen Länder), das wir bereits gesehen haben. In dem anderen Artikel begibt sich Ferrando, ohne Philologe zu sein, auf dieses Gebiet und wagt die Behauptung, dass es eine valencianische Sprache gibt, die sich vom Katalanischen unterscheidet, wobei er sich auf eine falsche Schlussfolgerung stützt, die wir bereits widerlegt haben (andere Bezeichnung = andere Sprache [[http://www.regnedevalencia.com/dos.htm|[1]]]).

Wir müssen einen schwerwiegenden Fehler kommentieren, den Ferrando im zweiten Artikel begeht (was logisch ist, da er sich in ein Fachgebiet begibt, das nicht sein eigenes ist und das er nicht beherrscht), und gleichzeitig muss auf eine gewisse Manipulation hingewiesen werden. Zu Beginn transkribiert er unvollständig den Schluss der Einführung von Francesc Eiximenis' "Regiment de la Cosa Pública" (Regierung der Republik), und zwar in dem Teil, der ihn interessiert. Wir werden diesen Teil vollständig transkribieren:

%quote% "Per totes aquestes coses e raons ha volgut Nostre Senyor Déu que poble valencià sia poble especial e elet entre los altres de tota Espanya. Car com sia vengut e eixit, per la major partida, de Catalunya, e li sia al costat, emperò no es nomena poble català, ans per especial privilegi ha propri nom e es nomena poble valencià"

%traduccio% "Aus all diesen Gründen hat unser Herrgott gewollt, dass das Volk von València ein besonderes und auserwähltes Volk unter anderen aus ganz Spanien ist. Obwohl es zum größten Teil aus Katalonien stammt und hinter Katalonien steht, wird es nicht als katalanisches Volk bezeichnet, sondern hat durch ein besonderes Privileg seinen eigenen Namen und wird valencianisches Volk genannt"

Aber das ist noch nicht alles. Der bedeutende Schweizer Forscher Curt Wittlin hat in seinem großartigen Artikel (der übrigens in einer valencianischen Zeitschrift veröffentlicht wurde) "Die Ausgabe von 1499 des Regiments de la Cosa Pública. Die Überarbeitungen und Ergänzungen des Textes, die Widmung und die Verabschiedung von Francesc Eiximenis aus dem Jahr 1383" [Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. Band 69, Heft IV. 1993. 441-59], dass ein Großteil des Prologs dieses Werkes apokryph ist. Das bedeutet, dass es nicht direkt von Eiximenis geschrieben wurde. Konkret geht es um die "zwanzig Schwierigkeiten", die "zweiunddreißig Schönheiten der Stadt València" und den Schluss dieses Prologs (wo dieses Stück zu finden sein muss). Diese Einschübe wurden wahrscheinlich von einem (oder mehreren) Valencianer(n) des 15. Jahrhunderts verfasst, als 1499 in València eine unveröffentlichte Ausgabe dieses Werks entstand (die wiederum die einzige Ausgabe ist, die wir von diesem Werk erhalten haben). All dies sagt uns mehrere Tatsachen:

#Die Valencianer des 15. Jahrhunderts erkannten und liebten noch ihre unmittelbare katalanische Abstammung.
#Eiximenis (der aus Girona stammte) macht also nicht diese Aussage, die den Kern von Ferrandos antikatalanischer Dissertation darstellt.

Dieser Fehler in Ferrandos Dissertation ist also durch Ferrandos Meinung zu einem Fachgebiet (Philologie) begründet, das nicht sein eigenes ist (politisches Recht). Das ist ein sehr häufiger Fehltritt bei Blaveristen: sich mit Themen (insbesondere philologischen) zu befassen, in denen sie keine Experten sind und/oder die sie nicht kennen.
May 06, 2023, at 12:46 AM by 84.121.200.250 -
Added lines 113-148:

(:if userlang fr:)
(:title Juan Ferrando Badía:)
!Juan Ferrando Badía

%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-448|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/ferrando.badia.jpg"Juan Ferrando Badía"]] | [--Ferrando Badía--]
Juan Ferrando Badía (Foios [Horta Nord] 1926 - Valence 2007) incarne parfaitement la haine de soi valencienne et le castillanisme des Blavéristes. Homme issu de la classe supérieure valencienne, il a également fait carrière comme professeur de droit politique et constitutionnel en terre castillane (Madrid, Valladolid, Salamanque).

On dit qu'il a été l'un de ceux qui ont eu "l'idée" de créer l'anti-catalanisme dans le Pays Valencien avec les susmentionnés Fernando Abril Martorell et Gustavo Villapalos (dont nous parlerons), réunis lors d'une réunion secrète à Madrid.

La vérité est que cet homme s'est consacré pleinement à la tâche anti-catalaniste à partir de tous les forums possibles, tous favorisés par son arrivée définitive à l'Université de València en 1979. Ainsi, depuis ses propres cours, depuis ses articles répétitifs et obsessionnels dans "Las Provincias" jusqu'à sa participation au Conseil de la Culture de Valence, cet individu a diffusé l'anti-catalanisme autant qu'il le pouvait.

Pendant la transition espagnole, il a également collaboré activement avec la GAV et a protégé, grâce à ses contacts dans le monde juridique, de jeunes ultra-droitiers violents anti-catalans, tels que Sergio Pérez Antón, qui, de cette manière, malgré une sinistre histoire de violence anti-catalane, n'a jamais été arrêté ou condamné.

Après avoir pris sa retraite de l'université, il a souffert de graves troubles mentaux dus à la maladie d'Alzheimer et est décédé en décembre 2007.

Nous avons trouvé un profil biographique complet de lui, avec une attention particulière à sa participation à l'anti-catalanisme naissant, dans le livre "La Pesta Blava", de Vicent Bello. (València. Ed. Tres i Quatre. 1988. 331). Voyons ce qu'il nous apprend (l'information se réfère à l'année de publication de ce livre).:

%quote% "Juan Ferrando Badía és catedràtic de Dret Polític a la Universitat de València. Actiu militant blaver, és col.laborador de la revista del GAV Som. Està considerat un hereu ideològic del franquista Diego Sevilla Andrés. Se l'ha vinculat a l'Opus Dei, però existeixen raons que fan poc probable que pogués ser-ne membre de dret. Manté certa classe de contactes internacionals, que són uns dels motius pels quals viatja de tant en tant a Amèrica Llatina. Relacionat, des de fa anys, amb el Departament d'Estat USA, ha estat membre del Council of Scholars de la Biblioteca del Congrés de Washington (Levante, 2-2-1982, p.1) i pertany a l'Associació Americana de Ciències Polítiques. Amb tota probabilitat, Juan Ferrando Badía va ser una de les persones que, per mitjà d'informacions sui generis sobre la situació al País Valencià, en els anys de la transició a la democràcia, va cooperar perquè el Departament d'Estat USA realitzàs una valoració falsa sobre la situació social i política als Països Catalans, tot exagerant fantàsticament el factor independentista. Probablement tampoc no era aliena a aquest objectiu la línia informativa del diari Las Provincias, que publicava enquestes en què el percentatge d'opinió independentista havia estat umflat. Tot això, òbviament, aniria destinat a obtenir una disposició favorable al naixement del blaverisme des del Departament d'Estat USA i des de l'Estat espanyol que governava UCD. Un altre vaticanista de dreta dura, amic de Ferrando Badía, de Baltasar Bueno i d'Eduardo Chuliá (líder del carlisme de dreta valencià) és Gustavo Villapalos. catedràtic d'Història del Dret que des de 1987 és rector de la Universitat Complutense de Madrid" [Pp. 157-8 n. 6).

%traduccio% "Juan Ferrando Badía est professeur de droit politique à l'Université de Valence. Blavériste actif, il collabore à la revue ''Som'' de la GAV. Il est considéré comme un héritier idéologique du franquiste Diego Sevilla Andrés. Il a été lié à l'Opus Dei, mais il est peu probable qu'il en soit membre à part entière. Il entretient des contacts internationaux, ce qui est l'une des raisons pour lesquelles il se rend de temps à autre en Amérique latine. Il a été lié, pendant de nombreuses années, au Département d'État américain, il a été membre du Conseil des universitaires de la Bibliothèque du Congrès de Washington (Levante, 2-2-1982, p. 1) et il est membre de l'Association américaine de sciences politiques. Juan Ferrando Badía a très probablement été l'une des personnes qui, par le biais d'informations sui generis sur la situation dans le Pays Valencien, dans les années de la transition espagnole vers la démocratie, a coopéré pour que le Département d'État américain puisse faire une évaluation erronée de la situation sociale et politique dans les Pays Catalans, en exagérant de manière fantastique le facteur indépendantiste. La ligne d'information du journal ''Las Provincias'', qui publiait des sondages dans lesquels le pourcentage d'opinions indépendantistes avait été gonflé, n'était probablement pas étrangère à cet objectif non plus. Tout cela visait évidemment à obtenir du Département d'Etat américain et de l'Etat espagnol gouverné par l'UCD une disposition favorable à la naissance du blavérisme. Un autre vaticaniste de droite dure, ami de Ferrando Badía, Baltasar Bueno et Eduardo Chuliá (leader du carlisme de droite valencien) est Gustavo Villapalos, professeur d'histoire du droit qui, depuis 1987, est le doyen de l'Université Complutense de Madrid."`[Pp. 157-8 n. 6).

Voici deux petits exemples de son style anti-catalan. Son premier article rappelle, dans son argumentation, "La paella dels Països Catalans" (La ''paella'' des Pays Catalans) de Manuel Broseta, que nous avons déjà vu. Dans l'autre article, Ferrando, sans être philologue, fait des incursions dans ce domaine et s'aventure à affirmer l'existence d'une langue valencienne différente du catalan en se basant sur une déduction erronée, que nous avons déjà réfutée (dénomination différente = langue différente...). [[http://www.regnedevalencia.com/dos.htm|[1]]]).

Nous devons commenter une grave erreur que Ferrando commet dans le deuxième article (quelque chose de logique, puisqu'il entre dans un domaine d'étude qui n'est pas le sien et qu'il ne contrôle pas), et en même temps, une certaine manipulation doit être signalée. Au début, il fait une transcription incomplète de la conclusion du prologue du "Regiment de la Cosa Pública" (Gouvernement de la République) de Francesc Eiximenis, dans la partie qui l'intéresse. Nous allons, en l'honneur de la vérité, transcrire intégralement cette partie:

%quote% "Per totes aquestes coses e raons ha volgut Nostre Senyor Déu que poble valencià sia poble especial e elet entre los altres de tota Espanya. Car com sia vengut e eixit, per la major partida, de Catalunya, e li sia al costat, emperò no es nomena poble català, ans per especial privilegi ha propri nom e es nomena poble valencià"

%traduccio% "Pour toutes ces raisons, notre Seigneur Dieu a voulu que le peuple valencien soit un peuple spécial et choisi parmi d'autres peuples de toute l'Espagne. Étant donné qu'il est en grande partie originaire de Catalogne, et qu'il soutient la Catalogne, il n'est pas appelé peuple catalan, mais, par privilège spécial, il a son propre nom et s'appelle peuple valencien."

Mais ce n'est pas tout. L'éminent chercheur suisse Curt Wittlin a montré dans son magnifique article (publié d'ailleurs dans une revue valencienne) "L'édition de 1499 du Régiment de la Cosa Pública. Les révisions et amplifications du texte, la dédicace et l'adieu écrits par Francesc Eiximenis en 1383 " [Bulletin de la Société Culturelle de Castellón. V. 69, Cahier IV. 1993. 441-59] qu'une grande partie du prologue de cette œuvre est apocryphe. Cela signifie qu'il n'a pas été écrit directement par Eiximenis. Plus précisément, nous nous référons aux "vingt difficultés", aux "trente-deux beautés de la ville de València" et à la conclusion de ce prologue (où cette pièce doit être située). Cette intercalation a probablement été écrite par un (ou plusieurs) Valencien(s) du XVe siècle, alors qu'une édition incunable de cette œuvre a été réalisée à València en 1499 (qui est d'ailleurs la seule édition qui nous soit parvenue de cette œuvre). Tout cela nous apprend plusieurs choses:

#Les Valenciens du XVe siècle reconnaissaient et aimaient encore leur ascendance catalane immédiate.
#Eiximenis (qui était originaire de Gérone) ne fait donc pas cette déclaration, qui a été au cœur de la thèse anti-catalane de Ferrando.

Cette erreur dans la thèse de Ferrando est donc motivée par l'opinion de Ferrando sur un domaine d'étude (la philologie) qui n'est pas le sien (le droit politique). C'est une chose très commune chez les Blavéristes : traiter des sujets (surtout philologiques) où ils ne sont pas experts et/ou qu'ils ne connaissent pas.
Added lines 77-112:

(:if userlang en:)
(:title Juan Ferrando Badía:)
!Juan Ferrando Badía

%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-448|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/ferrando.badia.jpg"Juan Ferrando Badía"]] | [--Ferrando Badía--]
Juan Ferrando Badía (Foios [Horta Nord] 1926 - València 2007) personifies perfectly Valencian self-hatred and the Blaverists' background of Castilianism. He was man from the Valencian upper class, and he also made a career as a Professor of Political and Constitutional Law in Castilian lands (Madrid, Valladolid, Salamanca).

It is said that he was one of those who had the "idea" of creating anti-Catalanism in the Valencian Country together with the aforementioned Fernando Abril Martorell and Gustavo Villapalos (who we will talk about), gathered in a cabal meeting in Madrid.

The truth is that this man devoted himself fully to the anti-Catalanist task from all the forums he could, all favored by his definitive arrival at the University of València in 1979. Thus from his own classes, from his repetitive and obsessive articles in "Las Provincias" to his participation in the Valencian Council of Culture, this individual spread anti-Catalanism as much as he could.

During the Spanish transition, he also actively collaborated with the GAV and protected, through his contacts in the legal world, violent young anti-Catalan ultra-rightists, such as Sergio Pérez Antón, who, this way, despite having a sinister history of anti-Catalan violence, was never arrested or condemned.

After retiring from the University, he suffered from severe mental illness due to Alzheimer's disease, and died in December 2007.

We have found a complete biographical profile of him, with special attention to his participation in the nascent anti-Catalanism, in the book "La Pesta Blava", by Vicent Bello (València. Ed. Tres i Quatre. 1988. 331). Let's see what it tells us (though the information refers to the year of publication of that book):

%quote% "Juan Ferrando Badía és catedràtic de Dret Polític a la Universitat de València. Actiu militant blaver, és col.laborador de la revista del GAV Som. Està considerat un hereu ideològic del franquista Diego Sevilla Andrés. Se l'ha vinculat a l'Opus Dei, però existeixen raons que fan poc probable que pogués ser-ne membre de dret. Manté certa classe de contactes internacionals, que són uns dels motius pels quals viatja de tant en tant a Amèrica Llatina. Relacionat, des de fa anys, amb el Departament d'Estat USA, ha estat membre del Council of Scholars de la Biblioteca del Congrés de Washington (Levante, 2-2-1982, p.1) i pertany a l'Associació Americana de Ciències Polítiques. Amb tota probabilitat, Juan Ferrando Badía va ser una de les persones que, per mitjà d'informacions sui generis sobre la situació al País Valencià, en els anys de la transició a la democràcia, va cooperar perquè el Departament d'Estat USA realitzàs una valoració falsa sobre la situació social i política als Països Catalans, tot exagerant fantàsticament el factor independentista. Probablement tampoc no era aliena a aquest objectiu la línia informativa del diari Las Provincias, que publicava enquestes en què el percentatge d'opinió independentista havia estat umflat. Tot això, òbviament, aniria destinat a obtenir una disposició favorable al naixement del blaverisme des del Departament d'Estat USA i des de l'Estat espanyol que governava UCD. Un altre vaticanista de dreta dura, amic de Ferrando Badía, de Baltasar Bueno i d'Eduardo Chuliá (líder del carlisme de dreta valencià) és Gustavo Villapalos. catedràtic d'Història del Dret que des de 1987 és rector de la Universitat Complutense de Madrid" [Pp. 157-8 n. 6).

%traduccio% "Juan Ferrando Badía is a professor of Political Law at the University of València. An active militant Blaverist, he collaborates with the GAV's magazine, Som. He is considered an ideological heir of the Francoist Diego Sevilla Andrés. He has been linked to Opus Dei, but there are reasons why he is unlikely to be a full member. He maintains some kind of international contacts, which is one of the reasons why he travels to Latin America from time to time. He has been linked, for many years, to the U.S. Department of State, he has been a member of the Council of Scholars of the Washington Library of Congress (Levante, 2-2-1982, p. 1) and belongs to the American Political Science Association. Juan Ferrando Badía was most likely one of the people who, through sui generis information on the situation in the Valencian Country, in the years of the Spanish transition to democracy, cooperated so that the U.S. State Department could make a false assessment of the social and political situation in the Catalan Countries, fantastically exaggerating the pro-independence factor. The information line of the newspaper Las Provincias, which published polls in which the percentage of pro-independence opinion had been inflated, was probably not alien to this goal either. All this, obviously, would be aimed at obtaining a favorable disposition to the birth of Blaverism from the U.S. State Department and from the Spanish state governed by the UCD. Another hard-right Vaticanist, a friend of Ferrando Badía, Baltasar Bueno and Eduardo Chuliá (leader of Valencian right-wing Carlism) is Gustavo Villapalos, professor of History of Law who since 1987 has been the dean of the Complutense University of Madrid "`[Pp. 157-8 n. 6).

Here are two small examples of his anti-Catalan style. His first article recalls, in its arguments, Manuel Broseta's "La paella dels Països Catalans", that we have already seen. In the other article, Ferrando, without being a philologist, makes forays into this field and ventures to assert the existence of a Valencian language different to Catalan based on an erroneous deduction, which we have already refuted (different denomination = different language [[http://www.regnedevalencia.com/dos.htm|[1]]]).

We must comment on a serious mistake that Ferrando makes in the second article (something logical, since he enters a field of study that is not his own one and that he does not control), and at the same time, a certain manipulation must be pointed out. At the beginning, he makes an incomplete transcription of the conclusion of the prologue in Francesc Eiximenis' "Regiment de la Cosa Pública", in the part that interests him. We, in honor of the truth, are going to completely transcribe this part:

%quote% "Per totes aquestes coses e raons ha volgut Nostre Senyor Déu que poble valencià sia poble especial e elet entre los altres de tota Espanya. Car com sia vengut e eixit, per la major partida, de Catalunya, e li sia al costat, emperò no es nomena poble català, ans per especial privilegi ha propri nom e es nomena poble valencià"

%traduccio% "For all these things and reasons, Our Lord God has wanted the people of Valencia to be a special and chosen people among others from all over Spain. Since it has come, for the most part, from Catalonia, and it backs Catalonia, however it is not called Catalan people, but by special privilege it has its own name and it is called Valencian people"

But what's more. The eminent Swiss researcher Curt Wittlin has shown in his magnificent article (published in a Valencian magazine by the way) "The 1499 edition of the Regiment de la Cosa Pública. The revisions and amplifications to the text, the dedicatory and the farewell written by Francesc Eiximenis in 1383 " [Bulletin of the Castellonense Society of Culture. V. 69, Notebook IV. 1993. 441-59] that much of the prologue to this work is apocryphal. It means that it was not written directly by Eiximenis. Specifically, we refer to the "twenty difficulties", the "thirty-two beauties of the city of València" and the conclusion of this prologue (where this piece must be located). This intercalation was probably written by one (or some) Valencian (-s) of the 15th century, when an incunable edition of this work was made in València in 1499 (which on the other hand is the only edition that has arrived to us from this work). All this tells us several things:

#The Valencians of the 15th century still recognized and loved their immediate Catalan ancestry.
#Eiximenis (who was from Girona), therefore, does not make this statement, which has been the core of Ferrando's anti-Catalan dissertation.

This mistake in Ferrando's dissertation is motivated, therefore, by Ferrando's opinion on a field of study (Philology) that is not his own one(Political Law). This is a very common thing in Blaverists: to deal with topics (especially philological) where they are not experts and/or they do not know.
Added lines 40-76:

(:if userlang es:)
(:title Juan Ferrando Badía:)
!Juan Ferrando Badía

%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-448|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/ferrando.badia.jpg"Juan Ferrando Badía"]] | [--Ferrando Badía--]
Juan Ferrando Badía (Foios [Horta Nord] 1926 - València 2007) personifica a la perfección el autoodio valenciano y el castellanismo de fondo de los blaveros. Hombre proveniente de la clase alta valenciana también, hizo carrera como Catedrático de Derecho Político y Constitucional por tierras castellanas (Madrid, Valladolid, Salamanca).

Dicen que quienes tuvieron la "idea" de crear el anticatalanismo en el País Valenciano fueron él, el citado Fernando Abril Martorell y Gustavo Villapalos (de quien hablaremos), reunidos en conciliábulo en Madrid.

Lo cierto es que este hombre se entregó de lleno a la labor anticatalanista desde todos los foros que pudo, todo ello favorecido por su venida definitiva a la Universidad de València en 1979. Así desde sus clases mismas, pasando por sus repetitivos y obsesivos artículos de "Las Provincias" y llegando a su participación en el Consejo Valenciano de Cultura, este individuo difundió el anticatalanismo todo lo que pudo.

Durante la transición asimismo, colaboró activamente con el GAV y protegió, a través de sus contactos en el mundo jurídico a jóvenes ultraderechistas violentos anticatalanistas, como Sergio Pérez Antón, quien de esta manera, a pesar de tener un siniestro historial de violencia anticatalanista nunca fue detenido ni condenado.

Tras jubilarse, sufrió graves problemas mentales derivados de la enfermedad de Alzheimer, muriendo en diciembre de 2007.

Hemos encontrado un completo perfil biográfico suyo, con especial atención a su participación en el naciente anticatalanismo, en el libro "La Pesta Blava", de Vicent Bello (València. Ed. Tres i Quatre. 1988. 331). Veamos qué nos dice (si bien recordamos que la información está referida al año de publicación de ese libro):

%quote% "Juan Ferrando Badía és catedràtic de Dret Polític a la Universitat de València. Actiu militant blaver, és col.laborador de la revista del GAV Som. Està considerat un hereu ideològic del franquista Diego Sevilla Andrés. Se l'ha vinculat a l'Opus Dei, però existeixen raons que fan poc probable que pogués ser-ne membre de dret. Manté certa classe de contactes internacionals, que són uns dels motius pels quals viatja de tant en tant a Amèrica Llatina. Relacionat, des de fa anys, amb el Departament d'Estat USA, ha estat membre del Council of Scholars de la Biblioteca del Congrés de Washington (Levante, 2-2-1982, p.1) i pertany a l'Associació Americana de Ciències Polítiques. Amb tota probabilitat, Juan Ferrando Badía va ser una de les persones que, per mitjà d'informacions sui generis sobre la situació al País Valencià, en els anys de la transició a la democràcia, va cooperar perquè el Departament d'Estat USA realitzàs una valoració falsa sobre la situació social i política als Països Catalans, tot exagerant fantàsticament el factor independentista. Probablement tampoc no era aliena a aquest objectiu la línia informativa del diari Las Provincias, que publicava enquestes en què el percentatge d'opinió independentista havia estat umflat. Tot això, òbviament, aniria destinat a obtenir una disposició favorable al naixement del blaverisme des del Departament d'Estat USA i des de l'Estat espanyol que governava UCD. Un altre vaticanista de dreta dura, amic de Ferrando Badía, de Baltasar Bueno i d'Eduardo Chuliá (líder del carlisme de dreta valencià) és Gustavo Villapalos. catedràtic d'Història del Dret que des de 1987 és rector de la Universitat Complutense de Madrid" [Pp. 157-8 n. 6).

%traduccio% "Juan Ferrando Badía es catedrático de Derecho Político en la Universidad de València. Activo militante blavero, es colaborador de la revista del GAV Som. Está considerado un heredero ideológico del franquista Diego Sevilla Andrés. Se le ha vinculado al Opus Dei, pero existen razones que hacen poco probable que pudiera ser miembro de esta entidad. Mantiene cierta clase de contactos internacionales, que son unos de los motivos por los que viaja de vez en cuando a América Latina. Relacionado, desde hace años, con el Departamento de Estado USA, ha sido miembro del Council of Scholars de la Biblioteca del Congreso de Washington (Levante, 2-2-1982, p.1) y pertenece a la Asociación Americana de Ciencias Políticas. Con toda probabilidad, Juan Ferrando Badía fue una de las personas que, por medio de informaciones sui generis sobre la situación en el País Valenciano, en los años de la transición a la democracia, cooperó para que el Departamento de Estado USA realizara una valoración falsa sobre la situación social y política en los Países Catalanes, exagerando fantásticamente el factor independentista. Probablemente tampoco era ajena a este objetivo la línea informativa del diario Las Provincias, que publicaba encuestas en las que el porcentaje de opinión independentista había sido hinchado. Todo esto, obviamente, iría destinado a obtener una disposición favorable al nacimiento del blaverismo desde el Departamento de Estado USA y desde el Estado español que gobernaba UCD. Otro vaticanista de derecha dura, amigo de Ferrando Badía, de Baltasar Bueno y de Eduardo Chuliá (líder del carlismo de derecha valenciano) es Gustavo Villapalos, catedrático de Historia del Derecho que desde 1987 es rector de la Universidad Complutense de Madrid" [Pp. 157-8 n. 6).

He aquí dos pequeñas muestras de su estilo anticatalán. El primer artículo recuerda mucho, en sus argumentaciones, al artículo que hemos visto de Manuel Broseta sobre "La paella de los Països Catalans". En el otro, Ferrando, sin ser filólogo, hace incursiones en este campo y se aventura a afirmar la existencia de una lengua valenciana diferente a la catalana en base a una errónea deducción, que ya hemos rebatido (denominación diferente =lengua diferente [[http://www.regnedevalencia.com/dos.htm|[1]]]).

Debemos comentar un grave error que comete Ferrando en el segundo artículo (algo lógico, puesto que se mete en un ámbito de estudio que no es el suyo y que no domina), y al mismo tiempo, una cierta manipulación. De entrada, hace una transcripción incompleta de la conclusión del prólogo en el
"Regiment de la Cosa Pública", de Francesc Eiximenis, en aquella parte que a él le interesa. Nosotros, en honor a la verdad, vamos a transcribir entera esta parte:

%quote% "Per totes aquestes coses e raons ha volgut Nostre Senyor Déu que poble valencià sia poble especial e elet entre los altres de tota Espanya. Car com sia vengut e eixit, per la major partida, de Catalunya, e li sia al costat, emperò no es nomena poble català, ans per especial privilegi ha propri nom e es nomena poble valencià"

%traduccio% "Por todas estas cosas y razones ha querido Nuestro Señor Dios que pueblo valenciano sea pueblo especial y elegido entre los otros de toda España. Puesto que aunque sea venido y salido, por la mayor parte, de Cataluña, y esté a su lado, sin embargo no se denomina pueblo catalán, sino por especial privilegio ha propio nombre y se denomina pueblo valenciano"

Pero es más. El eminente investigador suizo Curt Wittlin ha demostrado en su magnífico artículo (editado en una revista valenciana por cierto) "La edición de 1499 del Regimiento de la Cosa Pública. Las revisiones y amplificaciones en el texto, en la ordenación y en la despedida escritas por Francesc Eiximenis en 1383" [Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. V. 69, Cuaderno IV. 1993. 441-59] que gran parte del prólogo a esta obra es apócrifo, es decir, no proviene de la mano de Eiximenis. En concreto nos referimos a las "veinte dificultades", las "treinta y dos bellezas de la ciudad de València" y la conclusión de este prólogo (donde hay que ubicar este trozo). Esta intercalación seguramente se debió a la mano de algún (o algunos) valenciano (-s) del siglo XV, al hacerse edición incunable en València de esta obrita en 1499 (que por otra parte es la única edición que nos ha llegado de ella). Todo esto nos indica varias cosas:

#Los valencianos del s. XV reconocían todavía y amaban su inmediata ascendencia catalana.
#Eiximenis (que era gerundense), por tanto, no hace esta afirmación, que ha dado lugar a la disertación anticatalana de Ferrando.

Error en la disertación motivado, por tanto, por ponerse Ferrando a opinar sobre un ámbito de estudio (Filología) que no es el suyo (Derecho Político). Cosa muy habitual en los blaveros es ésta: la de pontificar sobre temas (sobre todo filológicos) que no dominan y/o que no conocen.
August 08, 2010, at 09:40 PM by 84.126.17.103 -
Changed lines 10-11 from:
Aquest home personifica a la perfecció l’autoodi valencià i el castellanisme de fons dels blavers. Home provinent de la classe alta valenciana també, va fer carrera com a Catedràtic de Dret Polític i Constitucional per terres castellanes (Madrid, Valladolid, Salamanca).
to:
Juan Ferrando Badía (Foios [Horta Nord] 1926 - València 2007) personifica a la perfecció l’autoodi valencià i el castellanisme de fons dels blavers. Home provinent de la classe alta valenciana també, va fer carrera com a Catedràtic de Dret Polític i Constitucional per terres castellanes (Madrid, Valladolid, Salamanca).
May 25, 2008, at 12:11 AM by 81.202.93.6 -
Changed line 23 from:
"Juan Ferrando Badía és catedràtic de Dret Polític a la Universitat de València. Actiu militant blaver, és col.laborador de la revista del GAV Som. Està considerat un hereu ideològi del franquista Diego Sevilla Andrés. Se l'ha vinculat a l'Opus Dei, però existeixen raons que fan poc probable que pogués ser-ne membre de dret. Manté certa classe de contactes internacionals, que són uns dels motius pels quals viatja de tant en tant a Amèrica Llatina. Relacionat, des de fa anys, amb el Departament d'Estat USA, ha estat membre del Council of Scholars de la Biblioteca del Congrés de Washington (Levante, 2-2-1982, p.1) i pertany a l'Associació Americana de Ciències Polítiques.
to:
"Juan Ferrando Badía és catedràtic de Dret Polític a la Universitat de València. Actiu militant blaver, és col.laborador de la revista del GAV Som. Està considerat un hereu ideològic del franquista Diego Sevilla Andrés. Se l'ha vinculat a l'Opus Dei, però existeixen raons que fan poc probable que pogués ser-ne membre de dret. Manté certa classe de contactes internacionals, que són uns dels motius pels quals viatja de tant en tant a Amèrica Llatina. Relacionat, des de fa anys, amb el Departament d'Estat USA, ha estat membre del Council of Scholars de la Biblioteca del Congrés de Washington (Levante, 2-2-1982, p.1) i pertany a l'Associació Americana de Ciències Polítiques.
December 06, 2007, at 01:15 PM by 81.202.70.192 -
Changed lines 18-19 from:
Actualment està jubilat i pateix greus problemes mentals derivats de la malaltia d’Alzheimer.
to:
Després de jubilar-se, patí greus problemes mentals derivats de la malaltia d’Alzheimer, i morí en desembre de 2007.
March 17, 2007, at 10:31 AM by 81.202.95.104 -
Changed lines 20-21 from:
Hem torbat un complet perfil biogràfic seu, amb especial atenció a la seua participació en el naixent anticatalanisme, en el llibre "La Pesta Blava", de Vicent Bello (València. Ed. Tres i Quatre. 1988. 331). Vegem què ens diu (si bé recordem que la informació està referida a l'any de publicació d'eixe llibre):
to:
Hem trobat un complet perfil biogràfic seu, amb especial atenció a la seua participació en el naixent anticatalanisme, en el llibre "La Pesta Blava", de Vicent Bello (València. Ed. Tres i Quatre. 1988. 331). Vegem què ens diu (si bé recordem que la informació està referida a l'any de publicació d'eixe llibre):
Changed lines 14-15 from:
Allò cert és que aquest home es lliurà de ple a la tasca anticatalanista des de tots els fòrums que pogué, tot allò afavorit per la seua vinguda definitiva a la Universitat de València durant els anys 80. Així des de les seues classes mateixes, passant pels seus repetitius i obsessius articles de “Las Provincias” i arribant a la seua participació al Consell Valencià de Cultura, aquest individu va difondre l’anticatalanisme tot el que pogué.
to:
Allò cert és que aquest home es lliurà de ple a la tasca anticatalanista des de tots els fòrums que pogué, tot allò afavorit per la seua vinguda definitiva a la Universitat de València en 1979. Així des de les seues classes mateixes, passant pels seus repetitius i obsessius articles de “Las Provincias” i arribant a la seua participació al Consell Valencià de Cultura, aquest individu va difondre l’anticatalanisme tot el que pogué.

Durant la transició així mateix, col.laborà activament amb el GAV i protegí, a través dels seus contactes en el món jurídic a joves ultradretans violents anticatalanistes, com ara Sergio Pérez Antón, el qual d'aquesta manera, malgrat tenir un sinistre historial de violència anticatalanista no va ser mai detingut ni condemnat.
August 05, 2006, at 07:34 PM by tècnic - text inicial
Added lines 1-39:
%rfloat% (:selectlang:)
%trail% <<|Índex|>>

(:if userlang ca:)
(:title Juan Ferrando Badía:)
!Juan Ferrando Badía

%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-448|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/thumb_ferrando.badia.jpg"Juan Ferrando Badía"]] | [--Ferrando Badía--]

Aquest home personifica a la perfecció l’autoodi valencià i el castellanisme de fons dels blavers. Home provinent de la classe alta valenciana també, va fer carrera com a Catedràtic de Dret Polític i Constitucional per terres castellanes (Madrid, Valladolid, Salamanca).

Diuen que els que tingueren la “idea” de crear l’anticatalanisme al País Valencià van ser ell, el citat [[Fernando Abril Martorell]] i Gustavo Villapalos (de qui parlarem), reunits en conciliàbul a Madrid.

Allò cert és que aquest home es lliurà de ple a la tasca anticatalanista des de tots els fòrums que pogué, tot allò afavorit per la seua vinguda definitiva a la Universitat de València durant els anys 80. Així des de les seues classes mateixes, passant pels seus repetitius i obsessius articles de “Las Provincias” i arribant a la seua participació al Consell Valencià de Cultura, aquest individu va difondre l’anticatalanisme tot el que pogué.

Actualment està jubilat i pateix greus problemes mentals derivats de la malaltia d’Alzheimer.

Hem torbat un complet perfil biogràfic seu, amb especial atenció a la seua participació en el naixent anticatalanisme, en el llibre "La Pesta Blava", de Vicent Bello (València. Ed. Tres i Quatre. 1988. 331). Vegem què ens diu (si bé recordem que la informació està referida a l'any de publicació d'eixe llibre):

>>traduccio<<
"Juan Ferrando Badía és catedràtic de Dret Polític a la Universitat de València. Actiu militant blaver, és col.laborador de la revista del GAV Som. Està considerat un hereu ideològi del franquista Diego Sevilla Andrés. Se l'ha vinculat a l'Opus Dei, però existeixen raons que fan poc probable que pogués ser-ne membre de dret. Manté certa classe de contactes internacionals, que són uns dels motius pels quals viatja de tant en tant a Amèrica Llatina. Relacionat, des de fa anys, amb el Departament d'Estat USA, ha estat membre del Council of Scholars de la Biblioteca del Congrés de Washington (Levante, 2-2-1982, p.1) i pertany a l'Associació Americana de Ciències Polítiques.
Amb tota probabilitat, Juan Ferrando Badía va ser una de les persones que, per mitjà d'informacions sui generis sobre la situació al País Valencià, en els anys de la transició a la democràcia, va cooperar perquè el Departament d'Estat USA realitzàs una valoració falsa sobre la situació social i política als Països Catalans, tot exagerant fantàsticament el factor independentista. Probablement tampoc no era aliena a aquest objectiu la línia informativa del diari Las Provincias, que publicava enquestes en què el percentatge d'opinió independentista havia estat umflat. Tot això, òbviament, aniria destinat a obtenir una disposició favorable al naixement del blaverisme des del Departament d'Estat USA i des de l'Estat espanyol que governava UCD. Un altre vaticanista de dreta dura, amic de Ferrando Badía, de Baltasar Bueno i d'Eduardo Chuliá (líder del carlisme de dreta valencià) és Gustavo Villapalos. catedràtic d'Història del Dret que des de 1987 és rector de la Universitat Complutense de Madrid" [Pp. 157-8 n. 6).
>><<

Vet ací dos petites mostres del seu estil anticatalà. El primer article recorda molt, en ses argumentacions, l’article que hem vist de Manuel Broseta sobre “La paella dels Països Catalans”. En l’altre, Ferrando, sense ser-ne filòleg, fa incursions en aquest camp i s’aventura a afirmar l’existència d’una llengua valenciana diferent a la catalana en base a una errònia deducció, que ja hem rebatut (denominació diferent=llengua diferent [[http://www.regnedevalencia.com/dos.htm|#]]).

Hem de comentar una greu errada que comet Ferrando en el segon article (cosa lògica, car es fica en un àmbit d’estudi que no és el seu i que no domina), i al mateix temps, una certa manipulació. D’entrada, fa una transcripció incompleta de la conclusió del pròleg al “Regiment de la Cosa Pública”, de Francesc Eiximenis, en aquella part que a ell li interessa. Nosaltres, en honor a la veritat, anem a transcriure sencera aquesta part:

%quote% “Per totes aquestes coses e raons ha volgut Nostre Senyor Déu que poble valencià sia poble especial e elet entre los altres de tota Espanya. Car com sia vengut e eixit, per la major partida, de Catalunya, e li sia al costat, emperò no es nomena poble català, ans per especial privilegi ha propri nom e es nomena poble valencià”
%quote_source% [Eiximenis, Francesc. Regiment de la Cosa Pública. Barcelona. Ed. Barcino. 1927. P. 35].

Però és que hi ha més. L’eminent investigador suís Curt Wittlin ha demostrat al seu magnífic article (editat a una revista valenciana per cert) “L’edició del 1499 del Regiment de la Cosa Pública. Les revisions i amplificacions al text, a l’endreça i al comiat escrits per Francesc Eiximenis el 1383” [Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. V. 69, Quadern IV. 1993. 441-59] que gran part del pròleg a aquesta obra és apòcrif, és a dir, no prové de la mà d’Eiximenis. En concret ens referim a les “vint dificultats”, les “trenta-dos belleses de la ciutat de València” i la conclusió d’aquest pròleg (on cal ubicar aquest tros). Aquesta intercalació segurament es degué a la mà d’algun (o alguns) valencià (-ns) del segle XV, en fer-se edició incunable a València d’aquesta obreta el 1499 (que d’altra banda és l’única edició que ens ha pervingut d’ella). Tot això ens indica diverses coses:

# Els valencians del s. XV reconeixien encara i estimaven la seua immediata ascendència catalana.
# Eiximenis (que era gironí), per tant, no fa aquesta afirmació, que ha donat lloc a la dissertació anticatalana de Ferrando.

Error en la dissertació motivat, per tant, per posar-se Ferrando a opinar sobre un àmbit d’estudi (Filologia) que no és el seu (Dret Polític). Cosa molt habitual en els blavers és aquesta: la de pontificar sobre temes (sobretot filològics) que no dominen i/o que no coneixen.

%trail% <<|Índex|>>
Page last modified on May 06, 2023, at 10:27 AM
Edit - History - Print - Recent Changes - Search<
Creative Commons License © 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors | visites
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons, tret d'on s'indique el contrari.
Funcionant gràcies a PmWiki, PunBB, Coppermine, PHP, MySQL, Apache i GNU/Linux.