Descarregueu  el navegador Mozilla Firefox, per a una visualització web millor i més segura
Descarregueu l'Adobe Reader, per a documents PDF

Main.Contre-argumentsAuxBlavéristes History

Hide minor edits - Show changes to output

May 03, 2023, at 12:23 AM by 84.121.200.250 -
Added lines 360-452:

(:if userlang de:)
(:title Gegenargumente zu den Blaveros:)
!Gegenargumente zu den Blaveros

!!!!!1. Auf Valencianisch sagt man "jo pense" und auf Katalanisch "jo penso".

Das stimmt nicht. Viele Valencianer sagen "jo penso": zum Beispiel in Cabanes im Norden, und wir müssen bedenken, dass die Katalanen im 15. und 16. Jahrhundert auch "jo pense" sagten, bis die -o-Form durch den Einfluss des Kastilischen aufkam.

!!!!!2. Auf Valencianisch sagt man "xiquet" und auf Katalanisch "noi", auf Valencianisch sagt man "xicotet" und auf Katalanisch "petit".

Nun, den Katalanen sind die von "xic" abgeleiteten Formen nicht unbekannt (xiquiu, xicot...), und den Valencianern sind die von "petit" abgeleiteten Formen ebenfalls nicht unbekannt. So sagt man "és un nano petano". In Lleida existieren "petit" und "xicotet" nebeneinander. Das Gleiche gilt für corder/xai, poal/galleda, granera/escombra, die von den Blaveristen als charakteristisch bezeichnet werden und ebenfalls in Lleida vorkommen. Im speziellen Fall des Wortes "granera" verwenden auch die Valencianer aus dem kastilischsprachigen Hinterland dieses Wort, unbeschadet der sprachlichen Einheit, die diese Valencianer mit den Kastiliern teilen, die "escoba" sagen.

!!!!!3. Auf Valencianisch heißt es "creïlla" und auf Katalanisch "patata".

Nicht genau. In der Stadt Castelló und von dort aus bis in den Norden sagt man "patata", und das nicht gerade wegen des Einflusses von Katalonien: die Form "patata" war im gesamten Sprachgebiet allgemein und "creïlla" kommt vom kastilischen "criadilla", und es ist eine Form, die aus dem Süden von Murcia hereinkommt. Der deutlichste Beweis dafür ist, dass in einigen Städten ältere Menschen noch "credilla" sagen.

!!!!!4. Auf Valencianisch sagt man "iaia, iaio" und auf Katalanisch "àvia, avi".

Es gibt kein geeigneteres Zeugnis, um dies zu verneinen, als eine unserer bedeutendsten Schriftstellerinnen, Isabel de Villena: "''E la dita senyora Anna presentà al seu amat nét una camisa que li havia feta per goig de la venguda, ab freset d’or en les mànegues e en los muscles, la qual lo Senyor vestia ab molt plaer per amor de la santa àvia sua''" (''Vita Christi'', Abschnitt XCV).

!!!!!5. Auf Valencianisch wird die Endung -r gebildet, im Katalanischen nicht.

Das stimmt nicht. In der gesamten Region Maestrat geht das finale -r verloren, und es geht auch verloren, aber nur in pronominalen Kombinationen, im gesamten Gebiet nördlich von Moncofa und Xilxes und in der gesamten Küstenlinie, die von Dénia bis in den Süden reicht, einschließlich des Elx-Dialekts und einiger Städte wie Crevillent, wo alle finalen -r's ebenfalls verloren sind. Was die Katalanen betrifft, so sensibilisieren sie alle das -r, wenn ein schwaches Pronomen dahinter steht. "mirà", aber "miraR-ho", "anà", aber "anaR-hi", "fe", aber "feR-ne".

!!!!!6. Auf Valencianisch sagt man "eixir" und auf Katalanisch "sortir".

Das stimmt nicht. In Eivissa, zum Beispiel, sagt man "eixir", und auch in einigen Gebieten nördlich der Pyrenäen. Der Grund dafür ist, dass die beiden Verben ("sortir" und "eixir") ursprünglich unterschiedliche Verben waren: "eixir" bedeutete "einen Ort verlassen" und "sortir", plötzlich, in Eile zu gehen. In Barcelona begann die Form "sortir" das Verb "eixir" aufgrund seiner größeren Ausdruckskraft zu ersetzen, und diese Neuerung begann sich auszubreiten, bis nur noch die äußersten oder am weitesten vom Einfluss Barcelonas entfernten Gebiete des Sprachgebiets (Valencianisches Land, Eivissa und die Pyrenäen) das Verb "eixir" erhalten haben.

!!!!!7. Auf Valencianisch heißt es "meua, teua, seua" und auf Katalanisch "meva, teva, seva".

Das stimmt nicht. In Eivissa und Girona sagt man "meua", und diese Form war im gesamten Sprachgebiet verbreitet, bis sich die Konsonantisierung des intervokalischen u in Katalonien im 15.Auf Valencianisch heißt es "meua, teua, seua" und auf Katalanisch "meva, teva, seva".

Das stimmt nicht. In Eivissa und Girona sagt man "meua", und diese Form war im gesamten Sprachgebiet verbreitet, bis sich die Konsonantisierung des intervokalischen u in Katalonien im 15.

!!!!!8. Auf Valencianisch heißt es "dins" und auf Katalanisch "dintre".

Das stimmt nicht. In der gesamten Region des Elx-Feldes und im Alacantí ist die Form "dins" unbekannt und es wird "dintre" gesagt. Ansonsten gibt es in Katalonien beide Wörter nebeneinander.

!!!!!9. Auf Valencianisch sagt man "mare, pare, portar" und auf Katalanisch "mara, para, purtar".

Die Neutralisierung von Vokalen ist kein Phänomen, das dem Valencianischen fremd ist. In vielen valencianischen Städten sagt man zum Beispiel "amportar" und "ascolta" für "emportar" und "escolta", man hört auch häufig "Jusep" für "Josep". Diese Neutralisierung tritt auch bei verbalen Konjugationen auf, wie "vullgau" oder "vingau", Formen, die in vielen valencianischen Städten zu hören sind.

Andererseits ist die für das Katalanische in Barcelona typische Neutralisierung der Vokale gar nicht so alt: Sie begann um das 16. Jahrhundert bei den Vokalen a und e und später (um das 17. Jahrhundert) bei o und u. Auf den Balearen wird sie übrigens nur zwischen e und a vorgenommen, und in einigen vollständig valencianischen Dialekten wie dem des Camp d'Elx hört man sehr häufig "mun pare" für "mon pare" oder "ubert" für "obert". Es sollte hinzugefügt werden, dass Katalanen wie die aus Lleida, Tortosa oder Amposta die Vokale nicht neutralisieren und in der Aussprache den Valencianern ähnlicher sind als denen aus Barcelona oder Girona.

!!!!!10. "Aquest" und "altre" sind katalanische und nicht valencianische Wörter.

Nein. Alte Dokumente und valencianische literarische Werke aus dem Mittelalter sind voll von diesen beiden Wörtern, und das Aufzählen von Beispielen würde eine endlose Arbeit bedeuten. "Aquest" kommt daher, dass man dem lateinischen ISTE den Verstärker ACCUM hinzufügt, der wiederum das lateinische ILLE verstärkt und so aquell (ACCUM + ILLE) bildet. In diesem Sinne ist die Verwendung des Demonstrativums mit vorherigem Verstärker katalanisch, ebenso wie die Verwendung von "aquell" oder "aquella". Andererseits sind Formen wie "aqueste" im Altkastilischen nicht unbekannt.

Was "altre" betrifft, so stammt es vom lateinischen ALTERUS ab, einem Wort, das, wie wir sehen, bereits das L enthält. In diesem Sinne ist die Verteidigung der Gültigkeit der beliebten valencianischen Form "atre" anti-etymologisch.

!!!!!11. Die Formen "mos" und "vos" sind spezifisch valencianisch.

Falsch. Diese Formen (die die Blaveristen in ihrem Slogan "No mos fareu catalans" als Unterscheidungsmerkmal des Valencianischen gegenüber dem Katalanischen verwenden) werden in allen Dialekten der Balearen verwendet. Außerdem werden sie in Katalonien selbst in dem Gebiet verwendet, das vom Camp de Tarragona bis zur Grenze mit dem Valencianischen Land reicht.

!!!Zeugnisse von Wörtern, die von den Blaveristen traditionell als "katalanisch" angesehen werden, gesammelt von klassischen valencianischen Schriftstellern

%warning% Offener und erweiterbarer Bereich.

!!!!!!JAUME ROIG – SPILL – EINFÜHRUNG, TEIL VIER
>>quote<<
"car molta gent\\
veent penar,\\
altri passar\\
mal e turment,\\
en pren scarment\\
e se’n castiga;\\
qui no s’hi {+TRIGA+},\\
seny vol haver."
>><<

!!!!!!AUSIÀS MARCH – GEDICHT CVIII
>>quote<<
"{+DONCHS+}, ¿quant és foll lo qui vol l'inposible\\
e té's per cert qu·és molt leus de atényer,\\
ne sab que may l'apetit pot estrényer,\\
si {+DONCHS+} no·l met en lo cert e posible!"
>><<

!!!!!!MISTERI D'ELX – DAS FEST
>>quote<<
"{+NOSALTRES+} tots crehem\\
qu·és la Mare del Fill de Déu.\\
Batejau-nos tots en breu,\\
qu·en tal fe viure volem."
>><<

!!!!!!SOR ISABEL DE VILLENA – VITA CHRISTI – ABSCHNITT XCV
%quote% "E la dita senyora Anna presentà al seu amat nét una camisa que li havia feta per goig de la venguda, ab freset d’or en les mànegues e en los muscles, la qual lo Senyor vestia ab molt plaer per amor de la santa {+ÀVIA+} sua"

!!!!!!JOANOT MARTORELL - TIRANT LO BLANC – ABSCHNITT 294
%quote% "¡Oh molt cruel cavaller, entre molts nobles valerós! ¿Qui ha regirats així los teus pensaments? ¿On són ara los precs los quals moltes vegades a mi, per restauració de la vida vostra, planyent e sospirant oferíeu, que la vostra vida e mort estava en les mies mans? ¿On són ara los piadosos ulls ab los quals tota volta mostraven ésser vists amb llàgremes? ¿On és l’amor que envers mi mostràveu passant delitoses paraules, e los greus treballs e congoixes que jo he presos per meus propis, en delit e servei de vostra mercè? ¡Partir-se de tan virtuosa senyora, la més alta en dignitats e virtuts que en tot lo món sia, sens dir-li {+ADÉU SIAU+}!"
%quote_source% [(Abschnitt. 294, S. 832). Tirant lo blanc, Martí de Riquer Hrsg. Editorial Ariel].
May 02, 2023, at 12:23 AM by 84.121.200.250 -
Added lines 1-362:
%rfloat% (:selectlang:)
%trail% <<|[[Índex]]|>>
(:if userlang ca:)
(:title Contraargumentacions:)
!Contraargumentacions

!!!!!1. En valencià es diu “jo pense” i en català “jo penso”.
No és cert. Molts valencians diuen “jo penso”: per exemple, de Cabanes cap al nord ho diuen, i cal tenir en compte que durant els segles XV i XVI els catalans també deien “jo pense”, fins que va aparéixer la forma en –o per la influència del castellà.

!!!!!2. En valencià es diu “xiquet” i en català “noi”, en valencià es diu “xicotet” i en català “petit”.
Ara bé, els catalans no desconeixen les formes derivades de xic (xiquiu, xicot...), i els valencians tampoc desconeixen les formes derivades de “petit”. Així, es diu “és un nano petano”. A Lleida, petit i xicotet conviuen. Passa igual com en corder/xai, poal/galleda, granera/escombra, que els blavers s’apunten com a distintives i també es diuen a Lleida. En el cas concret de la paraula granera, els valencians de la zona interior castellanoparlant també empren aquesta paraula, sense prejudici de la unitat lingüística que eixos valencians comparteixen amb els castellans que diuen “escoba”.

!!!!!3. En valencià es diu “creïlla” i en català “patata”.
No és exacte. A la ciutat de Castelló, i d’allí cap al nord es diu “patata”, i no per influència de Catalunya precisament: la forma “patata” era general a tot el domini lingüístic i “creïlla” prové del castellà “criadilla”, i és una forma que entra pel sud des de Múrcia. La prova més palesa d'això és que en alguns pobles la gent gran diu encara "credilla".

!!!!!4. En valencià es diu “iaia, iaio” i en català “avi, àvia”.
Cap testimoni més adient per a desmentir-ho que una de les nostres més insignes escriptores, Isabel de Villena: ''“E la dita senyora Anna presentà al seu amat nét una camisa que li havia feta per goig de la venguda, ab freset d’or en les mànegues e en los muscles, la qual lo Senyor vestia ab molt plaer per amor de la santa àvia sua”'' (''Vita Christi'', capítol XCV).

!!!!!5. En valencià es fa la –r final, en català no.
No és cert. A tota la comarca del Maestrat es perd la –r final, i també es perd, però només en les combinacions pronominals, en tot el territori al nord de Moncofa i Xilxes i en tota la línia costera que va de Dénia fins al sud, incloent-hi el dialecte il·licità i alguns pobles com Crevillent, on es perden també totes les –r finals. Pel que fa als catalans, tots ells sensibilitzen la –r quan hi ha un pronom feble al darrere. "Mirà", però "Mira'''r'''-ho", "anà", però "anaR-hi", "fe", però "feR-ne".

!!!!!6. En valencià es diu “eixir” i en català “sortir”.
No és cert. A Eivissa, per exemple, diuen “eixir”, i també en algunes zones del nord del pirineu. La raó és que els dos verbs (sortir i eixir) eren en un primer moment verbs diferents: eixir era “abandonar un lloc” i “sortir”, eixir de colp, precipitadament. A Barcelona la forma sortir va començar a substituir el verb eixir per la seua major expressivitat, i eixa novetat va començar a estendre’s, fins que només les zones extremes del domini lingüístic, o més allunyades de la influència de Barcelona (País Valencià, Eivissa i el Pirineu) han conservat el verb eixir.

!!!!!7. En valencià es diu “meua, teua, seua” i en català “meva, teva, seva”.
No és cert. A Eivissa i Girona diuen “meua”, i tal forma va ser general en tot el domini lingüístic fins que en el segle XV a Catalunya començà a imposar-se la consonantització de la u intervocàlica.

!!!!!8. En valencià es diu “dins” i en català “dintre”.
No és cert. En tota la comarca del camp d’Elx i l’Alacantí es desconeix la forma “dins” i es diu “dintre”. Altrament, a Catalunya conviuen les dues paraules.

!!!!!9. En valencià es diu “pare”, “mare”, “portar” i en català es diu “mara”, “para”, “purtar”.
La neutralització vocàlica no és un fenomen alié al valencià. En molts pobles valencians es diu, per exemple “amportar” i “ascolta” per “emportar” i “escolta”, també és freqüent escoltar “Jusep” per “Josep”. Aquesta neutralització també es dona en conjugacions verbals, com "vullgau" o "vingau", formes que poden sentir-se en molts pobles valencians.

D’altra banda, la neutralització vocàlica típica, per així dir-ho, del català de Barcelona, no és un fenomen tan antic: començà cap al segle XVI en les vocals a i e i més tard (cap al segle XVII) en o i u. A Balears, per cert, només es fa entre e i a, i en alguns dialectes plenament valencians com el del Camp d’Elx és molt freqüent escoltar “mun pare” per “mon pare” o “ubert” per “obert”. Cal afegir que catalans com els de Lleida, Tortosa o Amposta no neutralitzen les vocals i s’assemblen més en la pronúncia als valencians que als barcelonins o gironins.

!!!!!10. “Aquest” i “altre” són paraules catalanes i no valencianes.
No. Els documents antics i les obres literàries valencianes de l’Edat Mitjana n’estan plenes, i citar exemples seria una feina inacabable. Aquest prové de sumar al llatí ISTE el reforçador ACCUM, que també reforça el llatí ILLE formant “aquell” (ACCUM + ILLE). En eixe sentit, si emprar el demostratiu amb reforçador previ és català, també ho és emprar “aquell” o “aquella”. D’altra banda, formes com “aqueste” no són desconegudes en castellà antic.

Pel que fa a altre, prové del llatí ALTERUS, paraula que com veiem ja conté la L. En eixe sentit, defensar la validesa de la forma popular valenciana “atre” resulta antietimològic.

!!!!!11. Les formes "mos" i "vos" són específicament valencianes.
Fals. Aquestes formes (que els blavers llueixen en la seua consigna "No mos fareu catalans" com a tret distintiu valencià respecte al parlar català) són utilitzades en tots els dialectes balears. I a banda, en el propi Principat s'utilitzen en la zona que va des del Camp de Tarragona fins al límit amb el País Valencià.

\\

!!!Testimonis de paraules tradicionalment considerades “catalanes” pels blaveros, arreplegats de la ploma d’escriptors valencians clàssics
%warning% Secció oberta i ampliable.

!!!!!!JAUME ROIG – SPILL – PREFACI, QUARTA PART
>>quote<<
“car molta gent\\
veent penar,\\
altri passar\\
mal e turment,\\
en pren scarment\\
e se’n castiga;\\
qui no s’hi {+TRIGA+},\\
seny vol haver.”
>><<

!!!!!!AUSIÀS MARCH – POEMA CVIII
>>quote<<
{+DONCHS+}, ¿quant és foll lo qui vol l'inposible\\
e té's per cert qu·és molt leus de atényer,\\
ne sab que may l'apetit pot estrényer,\\
si {+DONCHS+} no·l met en lo cert e posible!
>><<

!!!!!!MISTERI D’ELX – LA FESTA
>>quote<<
{+NOSALTRES+} tots crehem\\
qu·és la Mare del Fill de Déu.\\
Batejau-nos tots en breu,\\
qu·en tal fe viure volem.
>><<

!!!!!!SOR ISABEL DE VILLENA – VITA CHRISTI – CAPÍTOL XCV
>>quote<<
“E la dita senyora Anna presentà al seu amat nét una camisa que li havia feta per goig de la venguda, ab freset d’or en les mànegues e en los muscles, la qual lo Senyor vestia ab molt plaer per amor de la santa {+ÀVIA+} sua”
>><<

!!!!!!JOANOT MARTORELL - TIRANT LO BLANC- CAPÍTOL 294
>>quote<<
“¡Oh molt cruel cavaller, entre molts nobles valerós! ¿Qui ha regirats així los teus pensaments? ¿On són ara los precs los quals moltes vegades a mi, per restauració de la vida vostra, planyent e sospirant oferíeu, que la vostra vida e mort estava en les mies mans? ¿On són ara los piadosos ulls ab los quals tota volta mostraven ésser vists amb llàgremes? ¿On és l’amor que envers mi mostràveu passant delitoses paraules, e los greus treballs e congoixes que jo he presos per meus propis, en delit e servei de vostra mercè? ¡Partir-se de tan virtuosa senyora, la més alta en dignitats e virtuts que en tot lo món sia, sens dir-li {+ADÉU SIAU+}!”
>><<
%quote_source%[(c. 294, p. 832). Tirant lo blanc, edició de Martí de Riquer. Editorial Ariel].

(:if userlang es:)
(:title Contraargumentaciones:)
!Contraargumentaciones

!!!!!1. En valenciano se dice "jo pense" y en catalán "jo penso".

No es cierto. Muchos valencianos dicen "jo penso": por ejemplo, de Cabanes hacia el norte lo dicen, y hay que tener en cuenta que durante los siglos XV y XVI los catalanes también decían "jo pense", hasta que apareció la forma en –o por la influencia del castellano.

!!!!!2. En valenciano se dice "xiquet" y en catalán "noi", en valenciano se dice "xicotet" y en catalán "petit".

Ahora bien, los catalanes no desconocen las formas derivadas de "xic" (xiquiu, xicot...), y los valencianos tampoco desconocen las formas derivadas de "petit". Así, se dice "és un nano petano". En Lleida, petit y xicotet conviven. Ocurre igual con corder/xai, poal/galleda, granera/escombra, que los blaveros se apuntan como distintivas y también se dicen en Lleida. En el caso concreto de la palabra granera, los valencianos de la zona interior castellanohablante también emplean esta palabra, sin prejuicio de la unidad lingüística que esos valencianos comparten con los castellanos que dicen "escoba".

!!!!!3. En valenciano se dice "creïlla" y en catalán "patata".

No es exacto. En la ciudad de Castelló, y de allí hacia el norte se dice "patata", y no por influencia de Cataluña precisamente: la forma "patata" era general en todo el dominio lingüístico y "creïlla" proviene del castellano "criadilla", y es una forma que entra por el sur desde Murcia. La prueba más patente de esto es que en algunos pueblos la gente mayor dice todavía "credilla".

!!!!!4. En valenciano se dice "iaia, iaio" y en catalán "àvia, avi".

Ningún testimonio más adecuado para desmentirlo que una de nuestras más insignes escritoras, Isabel de Villena: "''E la dita senyora Anna presentà al seu amat nét una camisa que li havia feta per goig de la venguda, ab freset d’or en les mànegues e en los muscles, la qual lo Senyor vestia ab molt plaer per amor de la santa àvia sua''" (''Vita Christi'', capítulo XCV).

!!!!!5. En valenciano se hace la –r final, en catalán no.

No es cierto. En toda la comarca del Maestrat se pierde la –r final, y también se pierde, pero sólo en las combinaciones pronominales, en todo el territorio al norte de Moncofa y Xilxes y en toda la línea costera que va de Dénia hasta el sur, incluyendo el dialecto ilicitano y algunos pueblos como Crevillent, donde se pierden también todas las –r finales. En cuanto a los catalanes, todos ellos sensibilizan a la –r cuando hay un pronombre débil detrás. "mirà", pero "miraR-ho", "anà", pero "anaR-hi", "fe", pero "feR-ne".

!!!!!6. En valenciano se dice "eixir" y en catalán "sortir".

No es cierto. En Eivissa, por ejemplo, dicen "eixir", y también en algunas zonas del norte del Pirineo. La razón es que los dos verbos (sortir y eixir) eran en un primer momento verbos diferentes: eixir era "abandonar un sitio" y "sortir", salir de golpe, apresuradamente. En Barcelona la forma "sortir" empezó a sustituir el verbo "eixir" por su mayor expresividad, y esa novedad empezó a extenderse, hasta que sólo las zonas extremas del dominio lingüístico, o más alejadas de la influencia de Barcelona (País Valenciano, Eivissa y el Pirineo) han conservado el verbo eixir.

!!!!!7. En valenciano se dice "meua, teua, seua" y en catalán "meva, teva, seva".

No es cierto. En Eivissa y Girona dicen "meua", y tal forma fue general en todo el dominio lingüístico hasta que en el siglo XV en Cataluña empezó a imponerse la consonantización de la u intervocálica.

!!!!!8. En valenciano se dice "dins" y en catalán "dintre".

No es cierto. En toda la comarca del campo de Elx y el Alacantí se desconoce la forma "dins" y se dice "dintre". De lo contrario, en Cataluña conviven ambas palabras.

!!!!!9. En valenciano se dice "mare, pare, portar" y en catalán "mara, para, purtar".

La neutralización vocálica no es un fenómeno ajeno al valenciano. En muchos pueblos valencianos se dice, por ejemplo "amportar" y "ascolta" por "emportar" y "escolta", también es frecuente escuchar "Jusep" por "Josep". Esta neutralización también se da en conjugaciones verbales, como "vullgau" o "vingau", formas que pueden escucharse en muchos pueblos valencianos.

Por otra parte, la neutralización vocálica típica, por así decirlo, del catalán de Barcelona, no es un fenómeno tan antiguo: empezó hacia el siglo XVI en las vocales a y e y más tarde (hacia el siglo XVII) en o y u. En Baleares, por cierto, sólo se hace entre e y a, y en algunos dialectos plenamente valencianos como el del Camp d'Elx es muy frecuente escuchar "mun pare" por "mon pare" o "ubert" por "obert". Hay que añadir que catalanes como los de Lleida, Tortosa o Amposta no neutralizan las vocales y se asemejan más en la pronunciación a los valencianos que a los barceloneses o gerundenses.

!!!!!10. "Aquest" y "altre" son palabras catalanas y no valencianas.

No. Los documentos antiguos y las obras literarias valencianas de la Edad Media están llenas de estas dos palabras, y citar ejemplos sería un trabajo interminable. Aquest proviene de sumar al latín ISTE el reforzador ACCUM, que también refuerza el latín ILLE formando aquell (ACCUM + ILLE). En ese sentido, si emplear el demostrativo con reforzador previo es catalán, también lo es emplear "aquell" o "aquella". Por otra parte, formas como "aqueste" no son desconocidas en castellano antiguo.

Por lo que se refiere a altre, proviene del latín ALTERUS, palabra que como vemos ya contiene la L. En ese sentido, defender la validez de la forma popular valenciana "atre" resulta antietimológico.

!!!!!11. Las formas "mos" y "vos" son específicamente valencianas.

Falso. Estas formas (que los blaveros lucen en su consigna "No mos fareu catalans" como rasgo distintivo valenciano respecto al hablar catalán) son utilizadas en todos los dialectos baleares. Y aparte, en el propio Principado se utilizan en la zona que va desde el Camp de Tarragona hasta el límite con el País Valenciano.

!!!Testimonios de palabras tradicionalmente consideradas "catalanas" por los blaveros, recogidos de la pluma de escritores valencianos clásicos

%warning% Sección abierta y ampliable.

!!!!!!JAUME ROIG – SPILL – PREFACIO, CUARTA PARTE
>>quote<<
"car molta gent\\
veent penar,\\
altri passar\\
mal e turment,\\
en pren scarment\\
e se’n castiga;\\
qui no s’hi {+TRIGA+},\\
seny vol haver."
>><<

!!!!!!AUSIÀS MARCH – POEMA CVIII
>>quote<<
"{+DONCHS+}, ¿quant és foll lo qui vol l'inposible\\
e té's per cert qu·és molt leus de atényer,\\
ne sab que may l'apetit pot estrényer,\\
si {+DONCHS+} no·l met en lo cert e posible!"
>><<

!!!!!!MISTERI D'ELX – LA FESTA
>>quote<<
"{+NOSALTRES+} tots crehem\\
qu·és la Mare del Fill de Déu.\\
Batejau-nos tots en breu,\\
qu·en tal fe viure volem."
>><<

!!!!!!SOR ISABEL DE VILLENA – VITA CHRISTI – CAPÍTULO XCV
%quote% "E la dita senyora Anna presentà al seu amat nét una camisa que li havia feta per goig de la venguda, ab freset d’or en les mànegues e en los muscles, la qual lo Senyor vestia ab molt plaer per amor de la santa {+ÀVIA+} sua"

!!!!!!JOANOT MARTORELL - TIRANT LO BLANC – CAPÍTULO 294
%quote% "¡Oh molt cruel cavaller, entre molts nobles valerós! ¿Qui ha regirats així los teus pensaments? ¿On són ara los precs los quals moltes vegades a mi, per restauració de la vida vostra, planyent e sospirant oferíeu, que la vostra vida e mort estava en les mies mans? ¿On són ara los piadosos ulls ab los quals tota volta mostraven ésser vists amb llàgremes? ¿On és l’amor que envers mi mostràveu passant delitoses paraules, e los greus treballs e congoixes que jo he presos per meus propis, en delit e servei de vostra mercè? ¡Partir-se de tan virtuosa senyora, la més alta en dignitats e virtuts que en tot lo món sia, sens dir-li {+ADÉU SIAU+}!"
%quote_source% [(c. 294, p. 832). Tirant lo blanc, edición de Martí de Riquer. Editorial Ariel].

(:if userlang en:)
(:title Counterarguments:)
!Counterarguments

!!!!!1. In Valencian it is said "jo pense" and in Catalan "jo penso".

Not true. Many Valencians say "jo penso": for example, from Cabanes to the north they say it, and we must bear in mind that during the 15th and 16th centuries the Catalans also said "jo pense", until the –o form appeared because of the influence of Castilian.

!!!!!2. In Valencian it is said "xiquet" and in Catalan "noi", in Valencian it is said "xicotet" and in Catalan "petit".

Well, the Catalans are not unaware of the forms derived from "xic" (xiquiu, xicot...), and the Valencians are also not unaware of the forms derived from "petit". Thus, it is said "és un nano petano". In Lleida, "petit" and "xicotet" coexist. The same thing happens with corder/xai, poal/galleda, granera/escombra, which the Blaverists point out as distinctive and are also said in Lleida. In the specific case of the word "granera", the Valencians from the Castilian-speaking hinterland also use this word, without prejudice to the linguistic unity that these Valencians share with the Castilians who say "escoba".

!!!!!3. In Valencian it is said "creïlla" and in Catalan "patata".

Not exact. In the city of Castelló, and from there to the north, they say "patata", and not precisely because of the influence of Catalonia: the form "patata" was general throughout the linguistic domain and "creïlla" comes from the Castilian "criadilla", and it is a form that enters from the south from Murcia. The clearest proof of this is that in some towns older people still say "credilla".

!!!!!4. In Valencian it is said "iaia, iaio" and in Catalan "àvia, avi".

No more adequate testimony to deny it than one of our most distinguished writers, Isabel de Villena: "''E la dita senyora Anna presentà al seu amat nét una camisa que li havia feta per goig de la venguda, ab freset d’or en les mànegues e en los muscles, la qual lo Senyor vestia ab molt plaer per amor de la santa àvia sua''" (''Vita Christi'', chapter XCV).

!!!!!5. In Valencian the final –r is made, in Catalan it is not.

Not true. In the entire Maestrat region the final –r is lost, and it is also lost, but only in pronominal combinations, in the entire territory north of Moncofa and Xilxes and in the entire coastline that goes from Dénia to the south, including the Elx dialect and some towns like Crevillent, where all the final –r's are also lost. As for the Catalans, all of them sensitize the –r when there is a weak pronoun behind it. "mirà", but "miraR-ho", "anà", but "anaR-hi", "fe", but "feR-ne".

!!!!!6. In Valencian it is said "eixir" and in Catalan "sortir".

Not true. In Eivissa, for example, they say "eixir", and also in some areas to the north of the Pyrenees. The reason is that the two verbs ("sortir" and "eixir") were originally different verbs: "eixir" was "to leave a place" and "sortir", to leave suddenly, in a hurry. In Barcelona, the form sortir began to replace the verb eixir due to its greater expressiveness, and this novelty began to spread, until only the extreme areas of the linguistic domain, or those furthest from the influence of Barcelona (Valencian Country, Eivissa and the Pyrenees) have preserved the verb "eixir".

!!!!!7. In Valencian it is said "meua, teua, seua" and in Catalan "meva, teva, seva".

Not true. In Eivissa and Girona they say "meua", and this form was general throughout the linguistic domain until the consonantization of the intervocalic u began to prevail in Catalonia in the 15th century.

!!!!!8. In Valencian it is said "dins" and in Catalan "dintre".

Not true. In the entire region of the Elx field and in the Alacantí, the form "dins" is unknown and it is said "dintre". Otherwise, in Catalonia both words coexist.

!!!!!9. In Valencian it is said "mare, pare, portar" and in Catalan "mara, para, purtar".

Vowel neutralization is not a phenomenon alien to Valencian. In many Valencian towns it is said, for example, "amportar" and "ascolta" for "emportar" and "escolta", it is also common to hear "Jusep" for "Josep". This neutralization also occurs in verbal conjugations, such as "vullgau" or "vingau", forms that can be heard in many Valencian towns.

On the other hand, the typical vowel neutralization, so to speak, of Barcelona Catalan, is not such an old phenomenon: it began around the 16th century in the vowels a and e and later (around the 17th century) in o and u. In the Balearic Islands, by the way, it is only done between e and a, and in some fully Valencian dialects such as that of the Camp d'Elx it is very common to hear "mun pare" for "mon pare" or "ubert" for "obert". It should be added that Catalans such as those from Lleida, Tortosa or Amposta do not neutralize vowels and are more similar in pronunciation to Valencians than to those from Barcelona or Girona.

!!!!!10. "Aquest" and "altre" are Catalan and not Valencian words.

No. Old documents and Valencian literary works from the Middle Ages are full of these two words, and citing examples would be an endless work. "Aquest" comes from adding to the Latin ISTE the reinforcer ACCUM, which also reinforces the Latin ILLE forming aquell (ACCUM + ILLE). In this sense, if using the demonstrative with prior reinforcer is Catalan, so is using "aquell" or "aquella". On the other hand, forms like "aqueste" are not unknown in Old Castilian.

As far as "altre" is concerned, it comes from the Latin ALTERUS, a word that, as we can see, already contains the L. In this sense, defending the validity of the popular Valencian form "atre" is anti-etymological.

!!!!!11. The forms "mos" and "vos" are specifically Valencian.

False. These forms (which the Blaverists use in their slogan "No mos fareu catalans" as a distinctive Valencian trait with respect to Catalan) are used in all the Balearic dialects. And aside, in the Catalonia itself they are used in the area that goes from Camp de Tarragona to the border with the Valencian Country.

!!!Testimonies of words traditionally considered "Catalan" by the Blaverists, collected from classical Valencian writers

%warning% Open and expandable section.

!!!!!!JAUME ROIG – SPILL – PREFACE, PART FOUR
>>quote<<
"car molta gent\\
veent penar,\\
altri passar\\
mal e turment,\\
en pren scarment\\
e se’n castiga;\\
qui no s’hi {+TRIGA+},\\
seny vol haver."
>><<

!!!!!!AUSIÀS MARCH – POEM CVIII
>>quote<<
"{+DONCHS+}, ¿quant és foll lo qui vol l'inposible\\
e té's per cert qu·és molt leus de atényer,\\
ne sab que may l'apetit pot estrényer,\\
si {+DONCHS+} no·l met en lo cert e posible!"
>><<

!!!!!!MISTERI D'ELX – LA FESTA
>>quote<<
"{+NOSALTRES+} tots crehem\\
qu·és la Mare del Fill de Déu.\\
Batejau-nos tots en breu,\\
qu·en tal fe viure volem."
>><<

!!!!!!SOR ISABEL DE VILLENA – VITA CHRISTI – CHAPTER XCV
%quote% "E la dita senyora Anna presentà al seu amat nét una camisa que li havia feta per goig de la venguda, ab freset d’or en les mànegues e en los muscles, la qual lo Senyor vestia ab molt plaer per amor de la santa {+ÀVIA+} sua"

!!!!!!JOANOT MARTORELL - TIRANT LO BLANC – CHAPTER 294
%quote% "¡Oh molt cruel cavaller, entre molts nobles valerós! ¿Qui ha regirats així los teus pensaments? ¿On són ara los precs los quals moltes vegades a mi, per restauració de la vida vostra, planyent e sospirant oferíeu, que la vostra vida e mort estava en les mies mans? ¿On són ara los piadosos ulls ab los quals tota volta mostraven ésser vists amb llàgremes? ¿On és l’amor que envers mi mostràveu passant delitoses paraules, e los greus treballs e congoixes que jo he presos per meus propis, en delit e servei de vostra mercè? ¡Partir-se de tan virtuosa senyora, la més alta en dignitats e virtuts que en tot lo món sia, sens dir-li {+ADÉU SIAU+}!"
%quote_source% [(c. 294, p. 832). Tirant lo blanc, edition by Martí de Riquer. Editorial Ariel].

(:if userlang fr:)
(:title Contre-arguments aux blavéristes:)
!Contre-arguments aux blavéristes

!!!!!1. En valencien, on dit "jo pense" et en catalan "jo penso".

Ce n'est pas vrai. De nombreux Valenciens disent "jo penso" : par exemple, de Cabanes au nord, ils le disent, et nous devons garder à l'esprit que pendant les 15ème et 16ème siècles, les Catalans disaient aussi "jo pense", jusqu'à ce que la forme -o apparaisse à cause de l'influence du castillan.

!!!!!2. En valencien, on dit "xiquet" et en catalan "noi", en valencien on dit "xicotet" et en catalan "petit".

Or, les Catalans n'ignorent pas les formes dérivées de "xic" (xiquiu, xicot...), et les Valenciens n'ignorent pas non plus les formes dérivées de "petit". Ainsi, on dit "és un nano petano". A Lleida, "petit" et "xicotet" coexistent. Il en va de même pour corder/xai, poal/galleda, granera/escombra, que les Blavéristes signalent comme distinctifs et qui se disent aussi à Lleida. Dans le cas particulier du mot "granera", les Valenciens de l'arrière-pays castillanophone utilisent également ce mot, sans préjudice de l'unité linguistique que ces Valenciens partagent avec les Castillans qui disent "escoba".

!!!!!3. En valencien, on dit "creïlla" et en catalan "patata".

Ce n'est pas exact. Dans la ville de Castelló, et de là vers le nord, on dit "patata", et pas précisément à cause de l'influence de la Catalogne : la forme "patata" était générale dans tout le domaine linguistique et "creïlla" vient du castillan "criadilla", et c'est une forme qui entre par le sud en provenance de Murcie. La preuve la plus évidente est que dans certaines villes, les personnes âgées disent encore "credilla".

!!!!!4. En valencien, on dit "iaia, iaio" et en catalan "àvia, avi".

Il n'y a pas de témoignage plus adéquat pour le nier que celui de l'un de nos écrivains les plus distingués, Isabel de Villena : "''E la dita senyora Anna presentà al seu amat nét una camisa que li havia feta per goig de la venguda, ab freset d’or en les mànegues e en los muscles, la qual lo Senyor vestia ab molt plaer per amor de la santa àvia sua''" (''Vita Christi'', chapter XCV).

!!!!!5. En valencien, le -r final est fait, en catalan, il ne l'est pas.

Ce n'est pas vrai. Dans toute la région du Maestrat, le -r final est perdu, et il est également perdu, mais seulement dans les combinaisons pronominales, dans tout le territoire au nord de Moncofa et Xilxes et dans tout le littoral qui va de Dénia au sud, y compris le dialecte d'Elx et certaines villes comme Crevillent, où tous les -r finaux sont également perdus. Quant aux Catalans, ils sensibilisent tous le -r lorsqu'il est suivi d'un pronom faible. "mirà", mais "miraR-ho", "anà", mais "anaR-hi", "fe", mais "feR-ne".

!!!!!6. En valencien, on dit "eixir" et en catalan "sortir".

Ce n'est pas vrai. En Eivissa, par exemple, on dit "eixir", ainsi que dans certaines régions du nord des Pyrénées. La raison en est que les deux verbes ("sortir" et "eixir") étaient à l'origine des verbes différents : "eixir" signifiait "quitter un endroit" et "sortir", partir soudainement, à la hâte. À Barcelone, la forme sortir a commencé à remplacer le verbe eixir en raison de sa plus grande expressivité, et cette nouveauté a commencé à se répandre, jusqu'à ce que seules les zones extrêmes du domaine linguistique, ou les plus éloignées de l'influence de Barcelone (Pays valencien, Eivissa et Pyrénées) aient conservé le verbe "eixir".

!!!!!7. En valencien, on dit "meua, teua, seua" et en catalan "meva, teva, seva".

Ce n'est pas vrai. À Eivissa et à Gérone, on dit "meua", et cette forme était générale dans tout le domaine linguistique jusqu'à ce que la consonantisation du u intervocalique commence à prévaloir en Catalogne au 15e siècle.

!!!!!8. En valencien, on dit "dins" et en catalan "dintre".

Ce n'est pas vrai. Dans toute la région du champ d'Elx et dans l'Alacantí, la forme "dins" est inconnue et on dit "dintre". Sinon, en Catalogne, les deux mots coexistent.

!!!!!9. En valencien, on dit "mare, pare, portar" et en catalan "mara, para, purtar".

La neutralisation des voyelles n'est pas un phénomène étranger au valencien. Dans de nombreuses villes valenciennes, on dit, par exemple, "amportar" et "ascolta" au lieu de "emportar" et "escolta" ; il est également courant d'entendre "Jusep" au lieu de "Josep". Cette neutralisation se produit également dans les conjugaisons verbales, comme "vullgau" ou "vingau", formes que l'on peut entendre dans de nombreuses villes valenciennes.

D'autre part, la neutralisation des voyelles, typique du catalan barcelonais, n'est pas un phénomène très ancien : elle a commencé au XVIe siècle pour les voyelles a et e et plus tard (vers le XVIIe siècle) pour o et u. Aux Baléares, d'ailleurs, elle ne se fait qu'entre e et a, et dans certains dialectes pleinement valenciens comme celui du Camp d'Elx, il est très fréquent d'entendre "mun pare" pour "mon pare" ou "ubert" pour "obert". Il convient d'ajouter que les Catalans de Lérida, Tortosa ou Amposta ne neutralisent pas les voyelles et que leur prononciation est plus proche de celle des Valenciens que de celle des Catalans de Barcelone ou de Gérone.

!!!!!10. "Aquest" et "altre" sont des mots catalans et non valenciens.

Non. Les documents anciens et les œuvres littéraires valenciennes du Moyen Âge sont remplis de ces deux mots, et citer des exemples serait un travail sans fin. "Aquest" vient de l'ajout au latin ISTE du renforçateur ACCUM, qui renforce également le latin ILLE en formant aquell (ACCUM + ILLE). En ce sens, si l'utilisation du démonstratif avec renforçateur préalable est catalane, il en va de même pour "aquell" ou "aquella". D'autre part, des formes comme "aqueste" ne sont pas inconnues en vieux castillan.

Quant à "altre", il vient du latin ALTERUS, un mot qui, comme on le voit, contient déjà le L. En ce sens, défendre la validité de la forme populaire valencienne "atre" est anti-éthymologique.

!!!!!11. Les formes "mos" et "vos" sont spécifiquement valenciennes.

Faux. Ces formes (que les Blavéristes utilisent dans leur slogan "No mos fareu catalans" comme un trait distinctif du valencien par rapport au catalan) sont utilisées dans tous les dialectes des Baléares. De plus, en Catalogne même, elles sont utilisées dans la zone qui va du Camp de Tarragone à la frontière avec le Pays Valencien.

!!!Témoignages de mots traditionnellement considérés comme "catalans" par les Blavéristes, recueillis auprès d'écrivains classiques valenciens

%warning% Section ouverte et extensible.

!!!!!!JAUME ROIG – SPILL – PROLOGUE, QUATRIÈME PARTIE
>>quote<<
"car molta gent\\
veent penar,\\
altri passar\\
mal e turment,\\
en pren scarment\\
e se’n castiga;\\
qui no s’hi {+TRIGA+},\\
seny vol haver."
>><<

!!!!!!AUSIÀS MARCH – POÈME CVIII
>>quote<<
"{+DONCHS+}, ¿quant és foll lo qui vol l'inposible\\
e té's per cert qu·és molt leus de atényer,\\
ne sab que may l'apetit pot estrényer,\\
si {+DONCHS+} no·l met en lo cert e posible!"
>><<

!!!!!!MISTERI D'ELX – LA FESTA
>>quote<<
"{+NOSALTRES+} tots crehem\\
qu·és la Mare del Fill de Déu.\\
Batejau-nos tots en breu,\\
qu·en tal fe viure volem."
>><<

!!!!!!SOR ISABEL DE VILLENA – VITA CHRISTI – CHAPITRE XCV
%quote% "E la dita senyora Anna presentà al seu amat nét una camisa que li havia feta per goig de la venguda, ab freset d’or en les mànegues e en los muscles, la qual lo Senyor vestia ab molt plaer per amor de la santa {+ÀVIA+} sua"

!!!!!!JOANOT MARTORELL - TIRANT LO BLANC – CHAPITRE 294
%quote% "¡Oh molt cruel cavaller, entre molts nobles valerós! ¿Qui ha regirats així los teus pensaments? ¿On són ara los precs los quals moltes vegades a mi, per restauració de la vida vostra, planyent e sospirant oferíeu, que la vostra vida e mort estava en les mies mans? ¿On són ara los piadosos ulls ab los quals tota volta mostraven ésser vists amb llàgremes? ¿On és l’amor que envers mi mostràveu passant delitoses paraules, e los greus treballs e congoixes que jo he presos per meus propis, en delit e servei de vostra mercè? ¡Partir-se de tan virtuosa senyora, la més alta en dignitats e virtuts que en tot lo món sia, sens dir-li {+ADÉU SIAU+}!"
%quote_source% [(c. 294, p. 832). Tirant lo blanc, édition de Martí de Riquer. Editorial Ariel].


%trail% <<|[[Índex]]|>>
Page last modified on May 03, 2023, at 12:23 AM
Edit - History - Print - Recent Changes - Search<
Creative Commons License © 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors | visites
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons, tret d'on s'indique el contrari.
Funcionant gràcies a PmWiki, PunBB, Coppermine, PHP, MySQL, Apache i GNU/Linux.