Descarregueu  el navegador Mozilla Firefox, per a una visualització web millor i més segura
Descarregueu l'Adobe Reader, per a documents PDF

Main.CaspIAdlert History

Hide minor edits - Show changes to output

Added lines 52-76:

(:if userlang en:)

!Casp and Adlert

%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-454|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/thumb_grup_torre.jpg"Grup Torre"]] | [--Torre Group. From left to right, standing: Francesc Navarro, Rafael Villar, Joan Fuster, Jaume Bru, Emili Beüt, Xavier Casp, Miquel Adlert i Lluís Margarit; sitting: Josep Sanç Moia, Maximilià Thous, Miquel Dolç i Francesc Bort.--]
A lot has been written about the picturesque and incredible "conversion" of these two individuals to Blaverism, both coming from the strictest Catalanism, being the founders and sustainers of Editorial Torre (first publishing house that distributed works in the Valencian language; in the 40s of the 20th century). Casp and Adlert were, it must be said, the main milestones of the literary and even political Valencianist movement of the 40s and 50s of the 20th century. Likewise, as we have said, both were in their beginnings, what they would later criticize, "Catalanists". For example, Casp won literary awards outside the Valencian Country's scope in various competitions "in Catalan language" (Natural Flower of the Floral Games of the Catalan Language of Perpinyà, in 1950; Golden Eglantine of the Floral Games of the Catalan Language of New York, in 1951; First Prize of Narrative of the Floral Games of the Catalan Language of Toulousse (Tolosa of Lengadòc), in 1952). And Adlert advocated for a long time the term "Catalanic Community" to refer to the territories where the Catalan language is spoken.

It seems, however, that both Miquel Adlert (Paterna [Horta Nord] 1911-València 1988) and Xavier Casp (Carlet [Ribera Alta] 1915-València 2004) were not so nationalist as they said. The two were well integrated into the Valencian upper class (Adlert for instance was a judge) and they can be considered politically right-wing. The two were also writers of great Christian inspiration, and it seems that they lived their Christian faith with the most rampant beatitude.

These two factors are important to understand their subsequent evolution. The fact that they were right-wing and defenders, so to speak, of the established order, would explain their confrontation with Fuster and others, who advocated rather left-wing policies and raised for the first time in Valencian politics, political options that were explicitly sovereignist. It also seems that they both had an egocentric personality, in which they both wanted to be the undisputed leaders of post-war Valencianism, and to have the movement controlled to their liking.

From the 1950s, however, a new generation of Valencianists emerged: Joan Fuster, Enric Valor, Manuel Sanchis Guarner, Santiago Bru and Vidal, etc. It seems that Casp and Adlert never put up with the emergence of a new generation of writers and thinkers, intellectually better prepared than they were, and that necessarily pushed them into the background.

In addition, since the 1950s and even more so in the 1960s, openly rupturist schemes with the Spanish state, and socially left-wing and committed ones, began to be proposed for Valencianism. This all culminated in the 1962 publication of [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-857|“Nosaltres els valencians”]], by Joan Fuster. It was obvious that people as right-wing and conservative as Adlert and Casp disliked this enormously. And in particular, their confrontation with Joan Fuster began immediately.

%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-437|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/casp.jpeg"Xavier Casp"]] | [--Xavier Casp--]

All this isolated Casp and Adlert more and more from the rest of Valencianists. It seems that at first the matter simply ended in a personal confrontation and distancing. However, in the 70s of the 20th century, Casp and Adlert began to elaborate some crazy theories about the existence of a supposed "Valencian language", different from Catalan [the pioneer was Adlert with his book "En defensa de la llengua valenciana", in 1977. And with this position it seems that he dragged his close friend, Casp, towards his ideals]. Apart from the scientific nonsense that this entailed, with the invention of this "Valencian language", Casp and Adlert broke the consensus that the Valencians had reached in 1932 regarding the linguistic standardization achieved with the [[https://en.wikipedia.org/wiki/Normes_de_Castell%C3%B3|Norms of Castelló]]. Curiously, both Casp and Adlert had a prominent part in the spread and propagation of these norms in the Valencian society, and dedicated many efforts to them during many years before their desertion. All this led to the elaboration of the bizarre secessionist "Norms of el Puig" in the early 80's of the 20th century. Needless to say, the two had an outstanding participation in their creation.

All this process was linked to an increasing anti-Catalan radicalization. In the end, the two were the figures, at least intellectually, at the forefront of anti-Catalanism during the Spanish Transition.

It is also very possible that, bearing in mind the interest of the Spanish centralist forces in giving birth to an anti-Catalanism opposed to Catalonia in the Valencian Country, these two characters "sold themselves" to the so-called "Madrid gold" (they would therefore do the opposite of their foes, whom they accused of selling themselves to the "Catalan gold").

We can say, however, that in some way they both acknowledged their mistake towards the end of their lives. Adlert is said to have died disappointed and disillusioned with Blaverism, and only his unbridled pride prevented him from publicly acknowledging his mistake. Xavier Casp implicitly accepted the unity of the Catalan language at the end of his life, accepting to be a member of the Valencian Language Academy in 2001, which nowadays regulates Valencian based on the Castelló Norms. However, he resigned a year later, in 2002, because of medical reasons and the pressure and threats made by Blaverists.
Deleted lines 30-31:

%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-454|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/thumb_grup_torre.jpg"Grup Torre"]] | [--Grup Torre. D'esquerra a dreta, dempeus: Francesc Navarro, Rafael Villar, Joan Fuster, Jaume Bru, Emili Beüt, Xavier Casp, Miquel Adlert i Lluís Margarit; asseguts: Josep Sanç Moia, Maximilià Thous, Miquel Dolç i Francesc Bort.--]
Added lines 3-5:


(:if userlang ca:)
Deleted line 7:
(:if userlang ca:)
Changed lines 32-34 from:
%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-454|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/thumb_grup_torre.jpg"Grup Torre"] | [--Grupo Torre. De izquierda a derecha, de pie: Francesc Navarro, Rafael Villar, Joan Fuster, Jaume Bru, Emili Beüt, Xavier Casp, Miquel Adlert i Lluís Margarit; sentados: Josep Sanç Moia, Maximilià Thous, Miquel Dolç i Francesc Bort.--]
to:
%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-454|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/thumb_grup_torre.jpg"Grup Torre"]] | [--Grup Torre. D'esquerra a dreta, dempeus: Francesc Navarro, Rafael Villar, Joan Fuster, Jaume Bru, Emili Beüt, Xavier Casp, Miquel Adlert i Lluís Margarit; asseguts: Josep Sanç Moia, Maximilià Thous, Miquel Dolç i Francesc Bort.--]

%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-454|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/thumb_grup_torre.jpg"Grup Torre"]
] | [--Grupo Torre. De izquierda a derecha, de pie: Francesc Navarro, Rafael Villar, Joan Fuster, Jaume Bru, Emili Beüt, Xavier Casp, Miquel Adlert i Lluís Margarit; sentados: Josep Sanç Moia, Maximilià Thous, Miquel Dolç i Francesc Bort.--]
Changed line 30 from:
%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-454|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/grup_torre.jpg"Grupo Torre"]] | [--Grupo Torre. De izquierda a derecha, de pie: Francesc Navarro, Rafael Villar, Joan Fuster, Jaume Bru, Emili Beüt, Xavier Casp, Miquel Adlert i Lluís Margarit; sentados: Josep Sanç Moia, Maximilià Thous, Miquel Dolç i Francesc Bort.--]
to:
%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-454|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/thumb_grup_torre.jpg"Grup Torre"] | [--Grupo Torre. De izquierda a derecha, de pie: Francesc Navarro, Rafael Villar, Joan Fuster, Jaume Bru, Emili Beüt, Xavier Casp, Miquel Adlert i Lluís Margarit; sentados: Josep Sanç Moia, Maximilià Thous, Miquel Dolç i Francesc Bort.--]
Changed lines 26-49 from:
to:
(:if userlang es:)

!Casp y Adlert

%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-454|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/grup_torre.jpg"Grupo Torre"]] | [--Grupo Torre. De izquierda a derecha, de pie: Francesc Navarro, Rafael Villar, Joan Fuster, Jaume Bru, Emili Beüt, Xavier Casp, Miquel Adlert i Lluís Margarit; sentados: Josep Sanç Moia, Maximilià Thous, Miquel Dolç i Francesc Bort.--]
Mucho se ha escrito sobre la pintoresca e increíble "conversión" de estos dos personajes al blaverismo, proviniendo los dos del catalanismo más estricto, siendo los fundadores y sustentadores de la Editorial Torre (primera que en los años 40 publicó en valenciano). Y siendo, todo hay que decirlo, los principales pilares del valencianismo literario y aun político de los años 40 y 50 del pasado siglo. Así mismo, como hemos dicho, tanto uno como otro fueron en sus inicios, lo que después criticarían, "catalanistas". Por ejemplo Casp ganó premios literarios fuera del ámbito valenciano en diversos certámenes "en lengua catalana" (Flor Natural de los Juegos Florales de la Lengua Catalana de Perpinyà, en 1950; Englantina de Oro de los Juegos Florales de la Lengua Catalana de Nueva York, en 1951; Primer Premio de Narrativa de los Juegos Florales de la Lengua Catalana de Tolosa del Lengadòc (Toulousse), en 1952). Y Adlert propugnó durante mucho tiempo el término "Comunidad Catalánica" para referirse a los territorios donde se habla la lengua catalana.

Parece ser, no obstante, que tanto Miquel Adlert (Paterna [Huerta Norte] 1911-València 1988) como Xavier Casp (Carlet [Ribera Alta] 1915- València 2004) no eran tan nacionalistas como decían. Ambos estaban bien integrados en la clase alta valenciana (no en vano Adlert era juez) y políticamente se puede considerar que eran de derechas. Ambos además eran escritores de profunda inspiración cristiana, y parece ser que su fe cristiana la vivían desde la beatería más rampante.

Estos dos factores son importantes para entender su posterior evolución. El hecho de que fueron derechistas y defensores, por decirlo así, del orden establecido, explicaría su enfrentamiento con Fuster y otros, que propugnaban unas políticas más bien de izquierdas y planteaban por primera vez en la política valenciana, opciones políticas explícitamente soberanistas. Parece también que los dos tenían una personalidad egocéntrica, en la que querían los dos ser los líderes indiscutibles del valencianismo de posguerra, y tenerlo controlado a su gusto.

A partir de los años 50 del s. XX, sin embargo, salió una nueva generación de valencianistas: Joan Fuster, Enric Valor, Manuel Sanchis Guarner, Santiago Bru i Vidal, etc. Parece ser que Casp y Adlert nunca pudieron digerir la aparición de una nueva generación de escritores y pensadores, intelectualmente más preparada que ellos, y que necesariamente los hizo pasar a un segundo plano.

Aparte de esto, desde los años 50 y más aún los 60, se empiezan a propugnar para el valencianismo esquemas abiertamente rupturistas con el Estado español, y socialmente de izquierda y comprometidos. El punto máximo de todo ello es la publicación en 1962 de [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-857|"Nosaltres els Valencians"]], de Joan Fuster. Era evidente que a personas tan de derechas y conservadoras como Adlert y Casp eso les disgustó enormemente. Y en concreto, el enfrentamiento con Joan Fuster fue inmediato.

%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-437|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/casp.jpeg"Xavier Casp"]] | [--Xavier Casp--]

Todo esto fue aislando cada vez más Casp y Adlert del resto de valencianistas. Parece ser que al principio la cosa quedó en sólo eso: Un enfrentamiento y distanciamiento personal. Lo más grave fue cuando, en los años 70 del s. XX, Casp y Adlert empezaron a elaborar unas disparatadas teorías sobre la existencia de una supuesta "lengua valenciana", diferente a la catalana [el pionero fue Adlert con su libro "En defensa de la llengua valenciana", de 1977. Y con su postura parece ser que arrastró su amigo íntimo Casp]. Aparte del disparate científico que esto supuso, con la invención de esta "lengua valenciana", Casp y Adlert rompieron el consenso que los valencianos habían alcanzado en 1932 en cuanto a la normativización lingüística con las [[https://es.wikipedia.org/wiki/Normas_de_Castell%C3%B3n|Normas del 32]]. Curiosamente, en la difusión y propagación de estas normas en la sociedad valenciana, tanto Casp como Adlert tuvieron parte destacada y dedicaron muchos esfuerzos durante muchos años antes de su deserción. Todo ello desembocó en la elaboración de las estrambóticas "Normas del Puig" secesionistas a principios de los 80 del s. XX, en la elaboración de las cuales, por supuesto, estos dos personajes tuvieron una destacada participación.

Todo ello unido a una radicalización cada vez mayor anticatalana. Al final, los dos fueron las figuras, al menos intelectualmente, punteras del anticatalanismo de la transición.

También es muy posible que, teniendo presente el interés de las fuerzas estatalistas en hacer nacer un anticatalanismo opuesto a Cataluña en el País Valenciano, estos dos personajes "se vendieron" al "oro madrileño" (harían, pues, lo contrario de sus enemigos, a los que acusaban de venderse al "oro catalán").

Podemos decir, sin embargo, que tanto uno como otro en cierto modo reconocieron su error hacia el final de su vida. De Adlert se dice que murió desengañado y desencantado del blaverismo, y sólo su orgullo desmedido le impidió reconocer públicamente su error. Xavier Casp aceptó al final de su vida implícitamente la unidad de la lengua, al aceptar ser miembro de la Academia Valenciana de la Lengua en 2001, que regula hoy día el valenciano en base a las Normas del 32. Sin embargo, dimitió un año después, en 2002, por motivos de salud y por la presión y amenazas de los blaveros.
February 17, 2009, at 10:08 PM by 84.126.17.103 -
Changed lines 7-8 from:
Molt s’ha escrit sobre la pintoresca i increïble “conversió” d’aquests dos personatges al blaverisme, provenint els dos del catalanisme més estricte, essent els fundadors i sustentadors de l’Editorial Torre (primera que en els anys 40 publicà en valencià). I essent, tot s’ha de dir, els principals pilars del valencianisme literari i àdhuc polític dels anys 40 i 50 del passat segle. Així mateix, com hem dit, tant un com altre foren en els seus inicis, allò que després criticarien, "catalanistes". Per exemple Casp guanyà premis literaris en fora de l'àmbit valencià en diversos certàmens "en llengua catalana" (Flor Natural dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de Perpinyà, en 1950; Englantina d'Or dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de Nova York, en 1951; Primer Premi de Narrativa dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de Tolosa del Llenguadoc, en 1952). I Adlert propugnà durant molt de temps el terme "Comunitat Catalànica" per a referir-se als territoris on se parla la llengua catalana.
to:
Molt s’ha escrit sobre la pintoresca i increïble “conversió” d’aquests dos personatges al blaverisme, provenint els dos del catalanisme més estricte, essent els fundadors i sustentadors de l’Editorial Torre (primera que en els anys 40 publicà en valencià). I essent, tot s’ha de dir, els principals pilars del valencianisme literari i àdhuc polític dels anys 40 i 50 del passat segle. Així mateix, com hem dit, tant un com altre foren en els seus inicis, allò que després criticarien, "catalanistes". Per exemple Casp guanyà premis literaris fora de l'àmbit valencià en diversos certàmens "en llengua catalana" (Flor Natural dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de Perpinyà, en 1950; Englantina d'Or dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de Nova York, en 1951; Primer Premi de Narrativa dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de Tolosa del Llenguadoc, en 1952). I Adlert propugnà durant molt de temps el terme "Comunitat Catalànica" per a referir-se als territoris on se parla la llengua catalana.
December 26, 2008, at 11:29 PM by 84.126.17.103 -
Changed lines 7-8 from:
Molt s’ha escrit sobre la pintoresca i increïble “conversió” d’aquests dos personatges al blaverisme, provenint els dos del catalanisme més estricte, essent els fundadors i sustentadors de l’Editorial Torre (primera que en els anys 40 publicà en valencià). I essent, tot s’ha de dir, els principals pilars del valencianisme literari i àdhuc polític dels anys 40 i 50 del passat segle. Sembla ser, però, que tant Miquel Adlert (Paterna [Horta Oest] 1911-València 1988) com Xavier Casp (Carlet [Ribera Alta] 1915- València 2004) no eren pas tan nacionalistes com deien. Els dos estaven ben integrats en la classe alta valenciana (no debades Adlert era jutge) i políticament es pot considerar que eren de dretes. Els dos a més eren escriptors de pregona inspiració cristiana, i sembla ser que la seua fe cristiana la vivien des de la beateria més rampant.
to:
Molt s’ha escrit sobre la pintoresca i increïble “conversió” d’aquests dos personatges al blaverisme, provenint els dos del catalanisme més estricte, essent els fundadors i sustentadors de l’Editorial Torre (primera que en els anys 40 publicà en valencià). I essent, tot s’ha de dir, els principals pilars del valencianisme literari i àdhuc polític dels anys 40 i 50 del passat segle. Així mateix, com hem dit, tant un com altre foren en els seus inicis, allò que després criticarien, "catalanistes". Per exemple Casp guanyà premis literaris en fora de l'àmbit valencià en diversos certàmens "en llengua catalana" (Flor Natural dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de Perpinyà, en 1950; Englantina d'Or dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de Nova York, en 1951; Primer Premi de Narrativa dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de Tolosa del Llenguadoc, en 1952). I Adlert propugnà durant molt de temps el terme "Comunitat Catalànica" per a referir-se als territoris on se parla la llengua catalana.

Sembla ser, però, que tant Miquel Adlert (Paterna [Horta Oest] 1911-València 1988) com Xavier Casp (Carlet [Ribera Alta] 1915- València 2004) no eren pas tan nacionalistes com deien. Els dos estaven ben integrats en la classe alta valenciana (no debades Adlert era jutge) i políticament es pot considerar que eren de dretes. Els dos a més eren escriptors de pregona inspiració cristiana, i sembla ser que la seua fe cristiana la vivien des de la beateria més rampant.
Changed lines 22-23 from:
També és molt possible que, tenint present l’interès de les forces estatalistes a fer nàixer un anticatalanisme oposat a Catalunya al País Valencià, aquests dos personatges “es vengueren” a l’”or madrileny” (farien, doncs, el contrari dels seus enemics, als que acusaven de vendre’s a l’”or català”). I aquestes consideracions ens duen de ple al següent apartat d’aquesta anàlisi.
to:
També és molt possible que, tenint present l’interès de les forces estatalistes a fer nàixer un anticatalanisme oposat a Catalunya al País Valencià, aquests dos personatges “es vengueren” a l’”or madrileny” (farien, doncs, el contrari dels seus enemics, als que acusaven de vendre’s a l’”or català”).

Podem dir, però, que tant un com altre en certa manera reconegueren el seu error cap al final de la seua vida
. D'Adlert se diu que morí desenganyat i desencisat del blaverisme, i sols el seu orgull desmesurat l'impedí reconèixer públicament el seu error. Xavier Casp acceptà al final de la seua vida implícitament la unitat de la llengua, en acceptar ser membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en 2001, que regula hui dia el valencià en base a les Normes del 32. No obstant, dimití un any després, en 2002, per motius de salut i per la pressió i amenaces dels blavers.
August 10, 2006, at 04:58 PM by 81.203.40.156 -
Changed lines 13-14 from:
A banda d’això, des dels anys 50 i més encara els 60, es comencen a proposar per al valencianisme esquemes obertament rupturistes amb l’Estat espanyol, i socialment d’esquerra i compromesos. El punt màxim de tot plegat és la publicació el 1962 de [[(Attach:)nosaltres_els_valencians.pdf|“Nosaltres els valencians”]], de Joan Fuster. Era evident que a persones tan dretanes i conservadores com Adlert i Casp això els disgustà enormement. I en concret, l’enfrontament amb Joan Fuster fou immediat.
to:
A banda d’això, des dels anys 50 i més encara els 60, es comencen a proposar per al valencianisme esquemes obertament rupturistes amb l’Estat espanyol, i socialment d’esquerra i compromesos. El punt màxim de tot plegat és la publicació el 1962 de [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-857|“Nosaltres els valencians”]], de Joan Fuster. Era evident que a persones tan dretanes i conservadores com Adlert i Casp això els disgustà enormement. I en concret, l’enfrontament amb Joan Fuster fou immediat.
Changed line 6 from:
%rframe% [[|"Grup Torre"]] | [--Grup Torre. D'esquerra a dreta, dempeus: Francesc Navarro, Rafael Villar, Joan Fuster, Jaume Bru, Emili Beüt, Xavier Casp, Miquel Adlert i Lluís Margarit; asseguts: Josep Sanç Moia, Maximilià Thous, Miquel Dolç i Francesc Bort.--]
to:
%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-454|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/thumb_grup_torre.jpg"Grup Torre"]] | [--Grup Torre. D'esquerra a dreta, dempeus: Francesc Navarro, Rafael Villar, Joan Fuster, Jaume Bru, Emili Beüt, Xavier Casp, Miquel Adlert i Lluís Margarit; asseguts: Josep Sanç Moia, Maximilià Thous, Miquel Dolç i Francesc Bort.--]
Changed lines 13-15 from:
A banda d’això, des dels anys 50 i més encara els 60, es comencen a proposar per al valencianisme esquemes obertament rupturistes amb l’Estat espanyol, i socialment d’esquerra i compromesos. El punt màxim de tot plegat és la publicació el 1962 de “Nosaltres els valencians”, de Joan Fuster. Era evident que a persones tan dretanes i conservadores com Adlert i Casp això els disgustà enormement. I en concret, l’enfrontament amb Joan Fuster fou immediat.

%lframe% [[|"Xavier Casp"]] | [--Xavier Casp--]
to:
A banda d’això, des dels anys 50 i més encara els 60, es comencen a proposar per al valencianisme esquemes obertament rupturistes amb l’Estat espanyol, i socialment d’esquerra i compromesos. El punt màxim de tot plegat és la publicació el 1962 de [[(Attach:)nosaltres_els_valencians.pdf|“Nosaltres els valencians”]], de Joan Fuster. Era evident que a persones tan dretanes i conservadores com Adlert i Casp això els disgustà enormement. I en concret, l’enfrontament amb Joan Fuster fou immediat.

%lframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-437|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/thumb_casp.jpeg"Xavier Casp"]] | [--Xavier Casp--]
Added line 5:
(:if userlang ca:)
Added line 1:
%rfloat% (:selectlang:)
Added lines 1-20:
%trail% <<|Índex|>>
!Casp i Adlert

%rframe% [[|"Grup Torre"]] | [--Grup Torre. D'esquerra a dreta, dempeus: Francesc Navarro, Rafael Villar, Joan Fuster, Jaume Bru, Emili Beüt, Xavier Casp, Miquel Adlert i Lluís Margarit; asseguts: Josep Sanç Moia, Maximilià Thous, Miquel Dolç i Francesc Bort.--]
Molt s’ha escrit sobre la pintoresca i increïble “conversió” d’aquests dos personatges al blaverisme, provenint els dos del catalanisme més estricte, essent els fundadors i sustentadors de l’Editorial Torre (primera que en els anys 40 publicà en valencià). I essent, tot s’ha de dir, els principals pilars del valencianisme literari i àdhuc polític dels anys 40 i 50 del passat segle. Sembla ser, però, que tant Miquel Adlert (Paterna [Horta Oest] 1911-València 1988) com Xavier Casp (Carlet [Ribera Alta] 1915- València 2004) no eren pas tan nacionalistes com deien. Els dos estaven ben integrats en la classe alta valenciana (no debades Adlert era jutge) i políticament es pot considerar que eren de dretes. Els dos a més eren escriptors de pregona inspiració cristiana, i sembla ser que la seua fe cristiana la vivien des de la beateria més rampant.

Aquests dos factors són importants per a entendre la seua posterior evolució. El fet que foren dretosos i defensors, per dir-ho així, de l’ordre establert, explicaria el seu enfrontament amb Fuster i altres, que propugnaven unes polítiques més aviat d’esquerres i plantejaven per primera volta en la política valenciana, opcions polítiques explícitament sobiranistes. Sembla també que els dos tenien una personalitat egocèntrica, en què volien els dos ser els líders indiscutibles del valencianisme de postguerra, i tenir-lo controlat al seu gust.

A partir dels anys 50, però, isqué una nova generació de valencianistes: Joan Fuster, Enric Valor, Manuel Sanchis Guarner, Santiago Bru i Vidal, etc. Sembla ser que Casp i Adlert no van mai pair l’aparició d’una nova generació d’escriptors i pensadors, intel.lectualment més preparada que ells, i que necessàriament els va fer passar a un segon pla.

A banda d’això, des dels anys 50 i més encara els 60, es comencen a proposar per al valencianisme esquemes obertament rupturistes amb l’Estat espanyol, i socialment d’esquerra i compromesos. El punt màxim de tot plegat és la publicació el 1962 de “Nosaltres els valencians”, de Joan Fuster. Era evident que a persones tan dretanes i conservadores com Adlert i Casp això els disgustà enormement. I en concret, l’enfrontament amb Joan Fuster fou immediat.

%lframe% [[|"Xavier Casp"]] | [--Xavier Casp--]
Tot això anà aïllant cada cop més Casp i Adlert de la resta de valencianistes. Sembla ser que al principi la cosa quedà en sols això: Un enfrontament i distanciament personal. Allò més greu va ser quan, en els anys 70, Casp i Adlert començaren a elaborar unes disparatades teories sobre l’existència d’una suposada “llengua valenciana”, diferent a la catalana [el pioner va ser Adlert amb el seu llibre “En defensa de la llengua valenciana”, de 1977. I amb la seua postura sembla ser que arrossegà el seu amic íntim Casp]. A banda del disbarat científic que això suposà, amb la invenció d'aquesta "llengua valenciana", Casp i Adlert trencaren el consens que els valencians havien assolit en 1932 quant a la normativització lingüística amb les [[(Wikipedia:)Normes del 32]]. Curiosament, en la difusió i propagació d'aquestes normes en la societat valenciana, tant Casp com Adlert tingueren part destacada i hi dedicaren molts esforços durant molts anys abans de la seua desserció. Tot plegat desembocà en l'elaboració de les estrambòtiques "Normes del Puig" secessionistes a principis dels 80, en l'elaboració de les quals, no cal dir-ho, aquests dos personatges tingueren una destacada participació.

Tot això unit a una radicalització cada volta més gran anticatalana. Al final, els dos foren les figures, si més no intel.lectualment, punteres de l’anticatalanisme de la transició.

També és molt possible que, tenint present l’interès de les forces estatalistes a fer nàixer un anticatalanisme oposat a Catalunya al País Valencià, aquests dos personatges “es vengueren” a l’”or madrileny” (farien, doncs, el contrari dels seus enemics, als que acusaven de vendre’s a l’”or català”). I aquestes consideracions ens duen de ple al següent apartat d’aquesta anàlisi.

%trail% <<|Índex|>>
Page last modified on September 30, 2021, at 10:31 AM
Edit - History - Print - Recent Changes - Search<
Creative Commons License © 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors | visites
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons, tret d'on s'indique el contrari.
Funcionant gràcies a PmWiki, PunBB, Coppermine, PHP, MySQL, Apache i GNU/Linux.