Descarregueu  el navegador Mozilla Firefox, per a una visualització web millor i més segura
Descarregueu l'Adobe Reader, per a documents PDF

Main.BlaverismeIValènciaCFEnElsAnysVuitanta History

Hide minor edits - Show changes to output

April 26, 2023, at 09:36 AM by 84.121.200.250 -
Changed lines 456-457 from:
(...) Les antécédents des Yomus sont les mobilisations et les perturbations causées par les hôtes blavéristes - en particulier par la GAV - chaque fois que le F.C. Barcelona jouait à Mestalla (stade du Valencia C.F.). À partir de la saison 84-85, le groupe d'ultra-droite Yomus est apparu comme un phénomène consolidé. Des adolescents issus des meilleures familles bourgeoises, des gars des banlieues, des néo-nazis idéologisés et des garçons d'origine populaire sont ses membres dans une fourchette d'âge située principalement entre 12 et 20 ans. Plus que d'idéologie, il faut parler de pulsions primaires, parmi lesquelles deux se distinguent de façon remarquable : l'anti-catalanisme et la décharge de tension musculaire sous forme de pierre ou de gourdin. Le drapeau bleu, les foulards de la même couleur et une bannière noire ornée d'une tête de mort sont leur marque de fabrique. La croix gammée et la conversion du s final de Yomus en ss ornent de nombreux murs dans la région de l'Horta. Les prières jaculatoires Puta Barça, Puta Cataluña, récitées avec des symptômes de dysfonctionnements suprarénaux, sont leur rite de constitution du groupe. En certaines occasions, ils ont également acclamé le leader blavériste González Lizondo (see ''Levante'', 22-11-1987, p. 49).
to:
(...) Les antécédents des Yomus sont les mobilisations et les perturbations causées par les hôtes blavéristes - en particulier par la GAV - chaque fois que le F.C. Barcelona jouait à Mestalla (stade du Valencia C.F.). À partir de la saison 84-85, le groupe d'ultra-droite Yomus est apparu comme un phénomène consolidé. Des adolescents issus des meilleures familles bourgeoises, des gars des banlieues, des néo-nazis idéologisés et des garçons d'origine populaire sont ses membres dans une fourchette d'âge située principalement entre 12 et 20 ans. Plus que d'idéologie, il faut parler de pulsions primaires, parmi lesquelles deux se distinguent de façon remarquable : l'anti-catalanisme et la décharge de tension musculaire sous forme de pierre ou de gourdin. Le drapeau bleu, les foulards de la même couleur et une bannière noire ornée d'une tête de mort sont leur marque de fabrique. La croix gammée et la conversion du s final de Yomus en ss ornent de nombreux murs dans la région de l'Horta. Les prières jaculatoires Puta Barça, Puta Cataluña, récitées avec des symptômes de dysfonctionnements suprarénaux, sont leur rite de constitution du groupe. En certaines occasions, ils ont également acclamé le leader blavériste González Lizondo (''Levante'', 22-11-1987, p. 49).
Added lines 602-773:
>><<
%quote_source%(Las Provincias, 24-6-87, p. 52)

(:if userlang de:)
(:title Blaverismus und València CF während der 80er Jahre des 20. Jahrhunderts:)
!Blaverismus und València CF während der 80er Jahre des 20. Jahrhunderts

Wir haben ein herausragendes Dokument gefunden, das die Verbindungen zwischen dem Blaverismus und der C.F. València deutlich macht. Es handelt sich um einen Auszug aus Vicent Bellos "La Pesta Blava" (Die blaue Pest) (València. Tres i Quatre. 1988. S. 121-9). Obwohl dieser Auszug sich speziell mit den 80er Jahren des XX. Jahrhunderts beschäftigt, kann er uns wertvolle Daten über die Verbindung zwischen dem Blaverismus und Valencia C.F. liefern.:

%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-561|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/violencia/thumb_mestalla.jpg"Mestalla"]] | [--Antikatalanismus auf den Fußballplätzen Valencias--]
Die Verbindung zwischen dem C.F. València und der blaveristischen Ideologie begann mit dem Präsidenten José Ramos Costa (Präsident des C.F. València von 1975 bis 1983) und insbesondere seit der Saison 1978/79. Diese Verbindung machte den Fußball zu einem noch entfremdeteren Sport. Das zweite Trikot des C.F. València ahmte das der Stadt València nach, das die konservativen Kräfte vor die historische Flagge mit vier roten Streifen zu setzen versuchten, die die historische Flagge des Königreichs Valencia und der Krone von Aragonien war. Ziel war es, den Sport als Instrument für die politische Werbung der Blaveristen zu nutzen. Darüber hinaus war der Fußballsport ein Instrument für den valencianischen Chauvinismus. Mit diesem Appell an emotionale Werte wurde unter anderem versucht, ein katastrophales Management zu verbergen, das eine zunehmende Verschuldung des Vereins und schlechte sportliche Ergebnisse zur Folge hatte. In der Zeitung ''Las Provincias'', 18-12-1987, S. 73, ist über Ramos Costas Präsidentschaft zu lesen:

%quote%“Alberto Toldrá (intermediari), en el transcurso de la entrevista se mantuvo muy enérgico cuando se hizo referencia a la posibilidad de que, en cierta etapa del Valencia, se forrase junto a Ramos Costa y Pasieguito como consecuencia de los traspasos realizados: «Eso lo decían cuatro payasos impresentables»”.

%traduccio%"Alberto Toldrá (Vermittler) wurde in einem Interview sehr wütend, als er gefragt wurde, ob er zusammen mit Ramos Costa und Pasieguito eine Menge Geld für den Transfer von Spielern bekommen könnte: "Das ist es, was einige unzuverlässige Narren gesagt haben.”.

Die Verbindungen zwischen dem C.F. València und der politischen Partei UCD, die den Chauvinismus der Blaveristen betrieb, wurden von Salvador Gomar, dem Manager des C.F. València in dieser Zeit, ungewollt angedeutet:

%quote%“El señor Tuzón (presidente entonces del València C.F.) no tiene relaciones con Felipe González, que yo sepa. En cambio Ramos Costa sí las tenía con Suárez. Suárez en aquellos tiempos le dio alguna ayuda al Valencia a fondo perdido...De todos modos soy partidario de aprovecharse de la política siempre que sea en beneficio del Valencia”.
%quote_source%(Levante, 9-8-1987. P. 33).

%traduccio%“Herr Tuzón (Präsident des València C.F. von 1986 bis 1993) hat meines Wissens keine Beziehung zu Felipe González. Dennoch hatte Ramos Costa eine Beziehung zu Suárez. In diesen Jahren gab Suárez dem València C.F. einige nicht rückzahlbare Gelder... Auf jeden Fall bin ich dafür, von der Politik zu profitieren, wenn es dem València C.F. zugute kommt".”.
%quote_source%(Levante, 9-8-1987. P. 33).

Was Ramos Costa begonnen hatte, wurde von V. Tormo zu Ende geführt, und schließlich stieg die Mannschaft am Ende der Saison 85-86 in die zweite Liga ab, ein schwieriges Ziel, das nur wenige Male zuvor erreicht worden war. Die Mannschaft in der zweiten Liga, eine angehäufte Verschuldung von 1.800 Millionen Peseten und ein schillernder rechtsextremer Fanclub namens Yomus waren die Bilanz von fast 10 Jahren einer mehr als fragwürdigen Führung, die sich unter dem Banner eines sogenannten valencianischen Patriotismus schützte. Die Richtlinie von Tuzón [Präsident von València im Jahr der Abfassung dieses Buches, 1987] wird die Exzesse seiner Vorgänger teilweise korrigieren müssen.

(...) Die Vorläufer der Yomus sind die Mobilisierungen und Unruhen, die von den blaveristischen Gastgebern - insbesondere von der GAV - jedes Mal verursacht wurden, wenn der FC Barcelona im Mestalla spielte. Ab der Saison 84-85 trat die rechtsextreme Gruppe der Yomus als konsolidiertes Phänomen auf. Jugendliche aus den besten bürgerlichen Familien, Jungs aus den Vorstädten, ideologisierte Neonazis und Jungen aus dem Volk sind ihre Mitglieder in einer Altersspanne, die hauptsächlich zwischen 12 und 20 Jahren liegt. Mehr als von Ideologie sollten wir von primären Impulsen sprechen, von denen zwei in bemerkenswerter Weise hervorstechen: Anti-Katalanismus und die Entladung der Muskelspannung in Form eines Steins oder einer Keule. Die blaue Fahne, gleichfarbige Halstücher und eine schwarze Fahne mit einem Totenkopf darauf sind ihre Markenzeichen. Das Hakenkreuz und die Umwandlung der letzten s von Yomus in ss zieren zahlreiche Wände in der Gegend von l'Horta. Die Ejakulationsgebete Puta Barça, puta Cataluña, die mit Symptomen suprarenaler Dysfunktionalitäten rezitiert werden, sind ihr Ritus der Gruppenbildung. Bei einigen Gelegenheiten haben sie auch den Anführer der Blaveristen, González Lizondo, bejubelt. (''Levante'', 22-11-1987, p. 49).

Der Gesprächspartner der Yomus im Club ist Antonio Carlos Serrano, bekannt als "der Anwalt", 26 Jahre alt [zum Zeitpunkt der Abfassung dieses Buches, 1987], mit einem Abschluss in Jura und einem Master in Rechtsberatung. Er ist auch Judo-Lehrer.

%quote%“No me considero fundador de los Yomus ?prosigue Antonio Carlos? aunque sí uno de los fundadores y líderes del grupo”.

%traduccio%"Ich betrachte mich nicht als Gründer der Yomus - fährt Antonio Carlos fort - obwohl ich einer der Gründer und Leiter der Gruppe bin.”.
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-1987, p. 59)

Mal sehen, wie dieser faschistische Führer seine totalitäre Einstellung zu einigen Aggressionen der Yomus gegen die Fans des C.F. Castelló zum Ausdruck bringt.:

%quote%“Desconozco qué es lo que pasó. No creo que fuese gente nuestra. Lo que ocurre es que en Castellón nos recibieron muy mal y, además, me han contado que se presentaron en Mestalla con cuatribarradas. Eso no se puede tolerar. No quiero justificar la violencia pero hay que reconocer que venirse a Valencia con cuatribarradas es provocar y calentar la sangre”.
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59).

%traduccio%"Ich weiß nicht, was passiert ist. Ich glaube nicht, dass es unsere Leute waren. Was passiert ist, ist, dass sie uns in Castellón sehr schlecht empfangen haben, und außerdem wurde mir gesagt, dass sie in Mestalla mit Fahnen mit vier roten Streifen aufgetaucht sind (alte Flagge des Königreichs Valencia, die die Blaveristen als "cuatribarrada" verachten). Das kann nicht toleriert werden. Ich will die Gewalt nicht rechtfertigen, aber wir müssen erkennen, dass es provokativ und blutrünstig ist, mit "cuadribarradas" nach Valencia zu kommen.".
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59).

Ein Aspekt, der den Charakter der blaveristischen und faschistischen Fans der Ultras des C.F. València kennzeichnet, ist, dass sich ihre Gewalt fast ausschließlich gegen die Mannschaften des katalanischen Sprachraums richtete: Elx, Hèrcules, Castelló, Figueres, Barcelona, Espanyol, usw. Hier einige Informationen:

%quote%“Una hora después del encuentro Valencia-Elche se produjeron desagradables incidentes callejeros no sólo junto al recinto deportivo sino a considerable distancia, donde hubo grupos que esperaron el autocar del Elche, al que apedrearon, como habían hecho con el coche del colegiado. La policía que apenas intervino en las refriegas fue insultada con gritos de «¡asesinos!»”.
%quote_source%(Las Provincias, 27-1-1987, portada)

%traduccio%“Eine Stunde nach dem Spiel Valencia-Elche kam es nicht nur in der Nähe des Stadions, sondern auch in einiger Entfernung zu unangenehmen Zwischenfällen auf der Straße, wo Gruppen auf den Reisebus von Elche warteten, den sie mit Steinen bewarfen, wie sie es zuvor mit dem Auto des Schiedsrichters getan hatten. Die Polizei, die kaum in die Handgreiflichkeiten eingriff, wurde mit "Mörder"-Rufen beschimpft."».
%quote_source%(Las Provincias, 27-1-1987, Deckblatt)

%quote%“Una bola de hierro lanzada desde la grada golpeó al árbitro”.
%quote_source%(Levante, 27-2-1987, p. IV)

%traduccio%“Eine von der Tribüne geworfene Eisenkugel traf den Schiedsrichter”.
%quote_source%(Levante, 27-2-1987, p. IV)


%quote%“En la primera vuelta, el autobús del filial barcelonista fue brutalmente apedreado en la salida de Valencia cuando la expedición [...]”.
%quote_source%(Levante, 14-2-87, p. 33)

%traduccio%"In der ersten Runde der Saison wurde der Bus der zweiten Mannschaft des FC Barcelona am Ausgang von Valencia brutal gesteinigt, als der Konvoi [...]”.
%quote_source%(Levante, 14-2-87, p. 33)

%quote%“Dos autocares con matrícula de Castellón que transportaban hinchas del equipo albinegro fueron apedreados al final del partido a la salida de Valencia. [...] Desde la avenida de Aragón hasta la avenida de Cataluña, todo aquel autobús o turismo que llevara matrícula de Castellón era sistemáticamente apedreado. [...] Con el rostro tapado por bufandas, pañuelos o pasamontañas, calzando zapatillas la mayoría y enarbolando enormes banderas cuyas astas eran de hierro afilado en sus extremos, jóvenes que no sobrepasaban los 15 años se amparaban en los Yomus como primera línea de combate para ir cargando el ambiente. Un autobús de Castellón fue atacado y retenido en el parking de la avenida de Aragón hasta que apareció una bandera robada. Pero no fue suficiente. Minutos después, apenas un kilómetro después, amparándose en la oscuridad, llegaban las piedras”.
%quote_source%(Levante, 24-2-87, p. V)

%traduccio%Zwei Busse mit Castellón-Kennzeichen, in denen sich Fans des C.F. Castelló befanden, wurden nach dem Spiel auf dem Weg aus Valencia mit Steinen beworfen. [...] Von der Avenida Aragón bis zur Avenida Cataluña wurde jeder Bus oder jedes Auto mit Castellón-Kennzeichen systematisch gesteinigt. [...] Mit durch Schals, Taschentücher oder Sturmhauben verdeckten Gesichtern, meist in Turnschuhen und mit riesigen Fahnen, deren Fahnenstangen an den Enden aus angespitztem Eisen bestanden, nutzten Jugendliche, die nicht älter als 15 Jahre alt waren, die Yomus als erste Kampflinie, um die Atmosphäre aufzuladen. Ein Bus aus Castellón wurde angegriffen und auf dem Parkplatz der Avenida Aragón festgehalten, bis eine gestohlene Fahne auftauchte. Aber das war nicht genug. Minuten später, kaum einen Kilometer weiter, im Schutz der Dunkelheit, kamen die Steine.
%quote_source%(Levante, 24-2-87, p. V)

>>quote<<
“Un joven de 14 años, cuyo nombre corresponde a las iniciales L.C.T. fue detenido por la policía nacional en el transcurso de los diversos incidentes que se produjeron al concluir el encuentro Valencia-Hércules. Un elevado número de dotaciones policiales escoltó a los diversos vehículos de seguidores alicantinos [...].
A la altura de Cardenal Benlloch ?las escoltas se realizaron hasta la pista de Silla? un vehículo matrícula A-3258-A fue apedreado sufriendo rotura de lunas [...].
Por otra parte, hubo diversos incidentes antes del comienzo del partido. Un grupo de unos 300 seguidores valencianistas ?algunos de estos con el rostro cubierto? lanzaron petardos contra aficionados del Hércules”.
>><<
%quote_source%(Las Provincias, 24-3-87, p. 31)

>>traduccio<<
"Ein 14-jähriger Junge, dessen Name den Initialen L.C.T. entspricht, wurde von der nationalen Polizei während der verschiedenen Zwischenfälle nach dem Spiel Valencia-Hercules festgenommen. Eine große Anzahl von Polizeieinheiten eskortierte die verschiedenen Fahrzeuge der Alicante-Anhänger [...].
Auf der Höhe von Cardenal Benlloch - die Eskorten wurden bis zur Silla-Strecke durchgeführt - wurde ein Fahrzeug mit dem Kennzeichen A-3258-A mit Steinen beworfen und die Scheiben gingen zu Bruch [...].
Auf der anderen Seite gab es mehrere Zwischenfälle vor Beginn des Spiels. Eine Gruppe von etwa 300 valencianischen Anhängern - einige von ihnen mit vermummten Gesichtern - warf mit Feuerwerkskörpern auf die Fans von Hercules”.
>><<
%quote_source%(Las Provincias, 24-3-87, p. 31)

%quote%“Por otro lado, fuentes del club blanco han anunciado que los tres jóvenes detenidos cuando apedrearon el autobús de la U.E. Figueres en las afueras de Valencia, tras jugar en el Luis Casanova, el pasado 21 de octubre, no son socios del club ni tampoco pertenecen a la conocida peña Yomus”.
%quote_source%(Levante, 11-4-87, p. 31)

%traduccio%"Andererseits haben Quellen des València C.F. bekannt gegeben, dass die drei jungen Leute, die am 21. Oktober verhaftet wurden, als sie den Bus des U.E. Figueres am Stadtrand von Valencia nach dem Spiel im Luis Casanova mit Steinen bewarfen, weder Mitglieder des Vereins sind noch dem bekannten Yomus-Club angehören.".
%quote_source%(Levante, 11-4-87, p. 31)

Allerdings ist das Bild der Yomus von den Mitgliedern des Vorstandes von València C.F. global günstig für die Ultras. Schauen wir uns einige ihrer Meinungen an. Arturo Tuzón erklärte:

%quote%“Sin embargo los ultras del Valencia hasta el momento no nos han causado ningún problema y eso lo agradece el club, ya que apoyan al equipo en casa y fuera y eso hay que tenerlo en cuenta”.
%quote_source%(Levante, 27-11-86, p. 53)

%traduccio%"Dennoch haben uns die Radikalen des C.F. València keine Probleme bereitet, und der Verein dankt ihnen dafür, denn sie unterstützen die Mannschaft, wenn sie außerhalb des Spielfeldes spielt, und es muss berücksichtigt werden".
%quote_source%(Levante, 27-11-86, p. 53)

Der Sekretär des Clubs, Alberto Miguel, erklärte:

%quote%“[...] de momento la peña Yomus está controlada y su comportamiento no perjudica al club”.
%quote_source%(Levante, 27-11-86, p. 53)

%traduccio%“[...] Nur bis zu diesem Moment werden die Yomus kontrolliert, und ihr Verhalten schadet dem Verein nicht".
%quote_source%(Levante, 27-11-86, p. 53)

Der Präsident des Mestalla (zweite Mannschaft des FC Valencia), José Moret, sagte hingegen:

%quote%“Al único que tenemos localizado es al “Abogado”. [...] Los demás prefieren mantenerse en el anonimato. Las entrevistas que he mantenido con ellos han llegado a ser curiosas, simpáticas y agradables”.
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59)

%traduccio%"Der einzige, den wir identifiziert haben, ist der "Abogado" (''der Anwalt''). [...] Die anderen ziehen es vor, anonym zu bleiben. Die Gespräche, die ich mit ihnen geführt habe, waren neugierig, amüsant und angenehm".
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59)

In demselben Presseartikel ist zu lesen:

%quote%“La semana pasada José Moret andaba buscándolos porque «queríamos que animasen al mestalla en su partico con el Olímpic de Xátiva".

%traduccio%"Letzte Woche suchte José Moret nach ihnen, denn "wir wollten, dass sie Mestalla während des Spiels gegen Olímpic de Xátiva anfeuern".

Die Kontakte zwischen den Yomus und dem Vorstand des València C.F. sind üblich:

%quote%“En más de siete ocasiones ha mantenido contactos con la directiva del Valencia [se refiere al ''Abogado''], en especial con Arturo Tuzón y Alberto Miguel”.
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59)

%traduccio%"Mehr als sieben Treffen zwischen dem Vorstand des València C.F. und den Yomus haben stattgefunden, insbesondere mit Arturo Tuzón und Alberto Miguel".
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59)

%quote%“El vice-president del Valencia José Domingo y el presidente del Mestalla, José Moret han sido dos de los directivos que con frecuencia se han entrevistado con los Yomus”.
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59)

%traduccio%"Der Vizepräsident von València C.F., José Domingo, und der Präsident von Mestalla, José Moret, waren zwei der Mitglieder des Vorstands von València C.F., die sich mit dem Yomus".
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59)

Der Vorstand des València C.F. gewährt ihnen wirtschaftliche und logistische Unterstützung:

%quote%"Seit Beginn der Saison haben sie uns fünf Eintrittskarten für die ärmsten Yomus aus".
%quote_source%(Aussage von ''el Abogado'' für Las Provincias, 4-3-87, p. 59)

%quote%“Von Zeit zu Zeit setzt der Vorstand des València C.F. einen Bus für uns ein, so wie am Tag von Alicante”.
%quote_source%(Aussage von einem Yomus für Levante, 24-2-87, p. V)

%quote%“[...] Sie wünschten sich, dass der Club ihnen hilft, eine riesige Fahne zu finanzieren, wie die, die auf den Tribünen über der Öffentlichkeit entfaltet wird. Ich glaube, dass sie 40 x 20 Meter groß ist. Ich habe ihnen gesagt, dass sie mir das Budget vorlegen sollen, aber sie haben es noch nicht getan [...] es ist fast sicher, dass wir ihnen helfen werden, sie zu kaufen.”.
%quote_source%(Aussage von José Domingo Ibáñez für Las Provincias, 4-3-87, p. 59)

Zusammenarbeitend in der Förderung des Blaverismus und in der antikatalanistischen Hingabe, symbiotisch und komplementär in der Aufgabe, in die Paläste oder in die Kasernen zu gehen, teilen die Yomus und der Vorstand des C.F. València etwas mehr als eine vermeintliche Vorliebe für eine bestimmte Fußballmannschaft: die Hingabe für die regionale Blaveristische Partei und für ihren Anführer Lizondo. An den Tagen, an denen sie die Rückkehr der Mannschaft in die erste spanische Liga feierten, brachten sie dies sehr deutlich zum Ausdruck, jeder auf seine Art und Weise und an seinem eigenen Platz.

''Erster Akt'', Sonntag, 21. Juni 1987, nachmittags, vor den Toren des Rathauses von Valencia:

>>quote<<
“Una piedra de considerables proporciones rompió uno de los cristales de las puertas que dan acceso al balcón principal del Ayuntamiento, poco después que las autoridades allí reunidas [...] se retirasen.
Entre los cinco mil reunidos a la puerta del ayuntamiento, estaba la peña Yomus prácticamente al completo. Desde antes de la llegada de los dos autocares que desplazaron a la representación valencianista desde Mestalla a la Casa Consistorial, estuvieron profiriendo gritos contra el Barça, Cataluña y sobre todo contra el alcalde. A Pérez Casado le dijeron “Alcalde, cabrón, eres maricón”; “Pérez Casado, eres hijo de...”; “Pérez Casado, el PSOE se ha acabado”. Y entre estos gritos intercalaron el saludo de la peña, un himno juvenil inconformista, así como otros vítores a Unión Valenciana, cuyo líder asistía impasible al espectáculo desde dentro de la casa consistorial”.
>><<
%quote_source%(Levante, 23-6-87, p. 38)

>>traduccio<<
"Ein Stein von beträchtlicher Größe zerschlug eine der Glasscheiben der Tür zum Hauptbalkon des Rathauses von València, kurz nachdem sich die dort versammelten Behörden [...] zurückgezogen hatten.
Unter den Fünftausend, die sich vor der Tür des Rathauses von València versammelt hatten, war der Yomus praktisch vollständig. Schon vor der Ankunft der beiden Busse, die die Vertreter des C.F. València vom Mestalla zum Rathaus brachten, schrien sie gegen Barça, Katalonien und insbesondere gegen den Bürgermeister. Zu Pérez Casado (dem damaligen Bürgermeister von València) sagten sie: "Bürgermeister, du Bastard, du bist eine Schwuchtel"; "Pérez Casado, du bist der Sohn von..."; "Pérez Casado, die PSOE ist vorbei". Und zwischen diesen Rufen mischten sich der Gruß der Yomus, einer nonkonformistischen Jugendhymne, sowie weitere Beifallsbekundungen für die Unión Valenciana, deren Vorsitzender dem Spektakel aus dem Inneren des Rathauses teilnahmslos beiwohnte".
>><<
%quote_source%(Levante, 23-6-87, p. 38)

''Zweiter Akt'', 22. Juni 1987, abends, in der "Sala Xúquer", wo ein Abendessen zu Ehren des València C.F. stattfand.:

>>quote<<
“Destacó entre los asistentes Carmen Flores -madre del jugador del Valencia C.F., Quique-. La mesa presidencial estuvo encabezada por el primer mandatario del Valencia, Arturo Tuzón, flanqueado por su señora y la de Alfredo di Stefano [...].
Iniciada la cena hizo su aparición ?obviamente con retraso? el líder de Unión Valenciana, González Lizondo. Cuando los asistentes se percataron de su presencia, saltó la primera gran ovación de la noche, a la que tuvo que corresponder González Lizondo con el obligado saludo, antes de ocupar su mesa”.
>><<
%quote_source%(Las Provincias, 24-6-87, p. 52)

>>traduccio<<
"Unter den Anwesenden befand sich auch Carmen Flores, die Mutter des Spielers des FC Valencia, Quique. Am Tisch des Präsidenten saß der Präsident von C.F. València, Arturo Tuzón, flankiert von seiner Frau und der Frau von Alfredo di Stefano [...].
Zu Beginn des Abendessens erschien der Vorsitzende der Unión Valenciana, González Lizondo, mit offensichtlicher Verspätung. Als die Anwesenden seine Anwesenheit bemerkten, begannen die ersten stehenden Ovationen des Abends, denen González Lizondo mit der obligatorischen Begrüßung entsprechen musste, bevor er seinen Tisch einnahm".
April 26, 2023, at 12:09 AM by 84.121.200.250 -
Added lines 430-601:
>><<
%quote_source%(Las Provincias, 24-6-87, p. 52)

(:if userlang fr:)
(:title Blavérisme et València CF pendant les années 80 du XXe siècle:)
!Blavérisme et València CF pendant les années 80 du XXe siècle

Nous avons trouvé un document remarquable qui montre clairement les liens entre le Blavérisme et le Valencia C.F. Il s'agit d'un résumé de l'ouvrage de Vicent Bello "La Pesta Blava" (La Peste Bleue), de Vicent Bello (València. Tres i Quatre. 1988. Pp. 121-9). Bien que ce résumé traite surtout des années 80 du XXème siècle, il peut nous offrir des données précieuses sur la connexion entre le Blavérisme et le Valencia C.F. :

%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-561|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/violencia/thumb_mestalla.jpg"Mestalla"]] | [--L'anticatalanisme sur les terrains de football valenciens--]
Le lien entre le València C.F. et l'idéologie blavériste a commencé avec le président José Ramos Costa (président du València C.F. de 1975 à 1983) et plus particulièrement depuis la saison 1978-79. Ce lien a fait du football un sport encore plus aliénant. Le deuxième maillot du València C.F. imite celui de la ville de Valence, que les forces conservatrices tentent d'imposer devant le drapeau historique à quatre bandes rouges, qui est celui du Royaume de Valence et de la Couronne d'Aragon. L'objectif était d'utiliser le sport comme outil de propagande politique blavériste. En outre, le football était un outil du chauvinisme valencien. Cet appel aux valeurs émotionnelles tentait, entre autres, de cacher une gestion désastreuse, qui se traduisait par un endettement progressif du club et des résultats sportifs médiocres. Dans le journal ''Las Provincias'', 18-12-1987 p. 73, on peut lire à propos de la présidence de Ramos Costa :

%quote%“Alberto Toldrá (intermediari), en el transcurso de la entrevista se mantuvo muy enérgico cuando se hizo referencia a la posibilidad de que, en cierta etapa del Valencia, se forrase junto a Ramos Costa y Pasieguito como consecuencia de los traspasos realizados: «Eso lo decían cuatro payasos impresentables»”.

%traduccio%"Lors d'une interview, Alberto Toldrá (agent broker) s'est mis en colère lorsqu'on l'a interrogé sur la possibilité de recevoir beaucoup d'argent, avec Ramos Costa et Pasieguito, à la suite du transfert de joueurs : "C'est ce qu'ont dit certains imbéciles peu fiables.»”.

Les liens entre le València C.F. et l'UCD, qui était le parti politique qui dirigeait le chauvinisme blavériste, ont été insinués involontairement par Salvador Gomar, directeur du València C.F. à cette époque :

%quote%“El señor Tuzón (presidente entonces del València C.F.) no tiene relaciones con Felipe González, que yo sepa. En cambio Ramos Costa sí las tenía con Suárez. Suárez en aquellos tiempos le dio alguna ayuda al Valencia a fondo perdido...De todos modos soy partidario de aprovecharse de la política siempre que sea en beneficio del Valencia”.
%quote_source%(Levante, 9-8-1987. P. 33).

%traduccio%“M. Tuzón (président du València C.F. de 1986 à 1993) n'a, à ma connaissance, aucune relation avec Felipe González. Néanmoins, Ramos Costa a eu des relations avec Suárez. Pendant ces années, Suárez a donné des fonds non remboursables au València C.F... En tout cas, je suis en faveur de profiter de la politique si c'est pour le bénéfice du València C.F.".
%quote_source%(Levante, 9-8-1987. P. 33).

Ce que Ramos Costa avait commencé fut achevé par V. Tormo, et finalement l'équipe fut reléguée en deuxième division à la fin de la saison 85-86, un objectif difficile qui n'avait été atteint que très peu de fois auparavant. L'équipe en deuxième division, une dette accumulée de 1 800 millions d'anciennes pesetas et un club de supporters d'ultra-droite étincelant appelé Yomus étaient le bilan de près de 10 ans d'une gestion plus que douteuse, qui se protégeait sous la bannière d'un soi-disant patriotisme valencien. La directive de Tuzón [président de València l'année de la rédaction de ce livre, 1987] devra corriger, en partie, les excès de ses prédécesseurs.

(...) Les antécédents des Yomus sont les mobilisations et les perturbations causées par les hôtes blavéristes - en particulier par la GAV - chaque fois que le F.C. Barcelona jouait à Mestalla (stade du Valencia C.F.). À partir de la saison 84-85, le groupe d'ultra-droite Yomus est apparu comme un phénomène consolidé. Des adolescents issus des meilleures familles bourgeoises, des gars des banlieues, des néo-nazis idéologisés et des garçons d'origine populaire sont ses membres dans une fourchette d'âge située principalement entre 12 et 20 ans. Plus que d'idéologie, il faut parler de pulsions primaires, parmi lesquelles deux se distinguent de façon remarquable : l'anti-catalanisme et la décharge de tension musculaire sous forme de pierre ou de gourdin. Le drapeau bleu, les foulards de la même couleur et une bannière noire ornée d'une tête de mort sont leur marque de fabrique. La croix gammée et la conversion du s final de Yomus en ss ornent de nombreux murs dans la région de l'Horta. Les prières jaculatoires Puta Barça, Puta Cataluña, récitées avec des symptômes de dysfonctionnements suprarénaux, sont leur rite de constitution du groupe. En certaines occasions, ils ont également acclamé le leader blavériste González Lizondo (see ''Levante'', 22-11-1987, p. 49).

L'interlocuteur des Yomus au sein du club est Antonio Carlos Serrano, dit "l'avocat", âgé de 26 ans [au moment de la rédaction de ce livre, en 1987], licencié en droit et titulaire d'une maîtrise en conseil juridique. Il est également professeur de judo.

%quote%“No me considero fundador de los Yomus -prosigue Antonio Carlos- aunque sí uno de los fundadores y líderes del grupo”.

%traduccio%"Je ne me considère pas comme un fondateur des Yomus - poursuit Antonio Carlos - bien que je sois l'un des fondateurs et dirigeants du groupe.”.
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-1987, p. 59)

Voyons comment ce leader fasciste exprime son attitude totalitaire face à certaines agressions des Yomus contre les supporters du Castelló C.F. :

%quote%“Desconozco qué es lo que pasó. No creo que fuese gente nuestra. Lo que ocurre es que en Castellón nos recibieron muy mal y, además, me han contado que se presentaron en Mestalla con cuatribarradas. Eso no se puede tolerar. No quiero justificar la violencia pero hay que reconocer que venirse a Valencia con cuatribarradas es provocar y calentar la sangre”.
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59).

%traduccio%"Je ne sais pas ce qui s'est passé. Je ne pense pas qu'il s'agisse de notre peuple. Ce qui s'est passé, c'est qu'à Castellón, ils nous ont très mal reçus et, en outre, on m'a dit qu'ils se sont présentés à Mestalla avec des drapeaux à quatre bandes rouges (ancien drapeau du Royaume de Valence, que les Blavéristes méprisent en l'appelant "cuatribarrada"). Cela ne peut être toléré. Je ne veux pas justifier la violence, mais nous devons reconnaître que venir à Valence avec des "cuadribarradas" est une provocation et un acte sanguinaire".
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59).

Un aspect qui dénote le caractère des supporters blavéristes et fascistes des ultras du València C.F. est que leur violence a été dirigée presque exclusivement contre les équipes de la zone linguistique catalane : Elx, Hèrcules, Castelló, Figueres, Barcelona, Espanyol, etc. Voyons quelques informations :

%quote%“Una hora después del encuentro Valencia-Elche se produjeron desagradables incidentes callejeros no sólo junto al recinto deportivo sino a considerable distancia, donde hubo grupos que esperaron el autocar del Elche, al que apedrearon, como habían hecho con el coche del colegiado. La policía que apenas intervino en las refriegas fue insultada con gritos de «¡asesinos!»”.
%quote_source%(Las Provincias, 27-1-1987, portada)

%traduccio%“Une heure après le match Valence-Elche, des incidents de rue désagréables ont eu lieu non seulement à côté du stade, mais aussi à une distance considérable, où des groupes attendaient l'autocar d'Elche, qu'ils ont caillassé, comme ils l'avaient fait auparavant avec la voiture de l'arbitre. La police, qui est à peine intervenue dans les échauffourées, a été insultée aux cris de "meurtriers".».
%quote_source%(Las Provincias, 27-1-1987, couverture)

%quote%“Una bola de hierro lanzada desde la grada golpeó al árbitro”.
%quote_source%(Levante, 27-2-1987, p. IV)

%traduccio%“Une balle en fer lancée depuis les gradins a touché l'arbitre”.
%quote_source%(Levante, 27-2-1987, p. IV)


%quote%“En la primera vuelta, el autobús del filial barcelonista fue brutalmente apedreado en la salida de Valencia cuando la expedición [...]”.
%quote_source%(Levante, 14-2-87, p. 33)

%traduccio%"Lors du premier tour de la saison, le bus de la seconde équipe du F.C. Barcelona a été brutalement caillassé à la sortie de Valence alors que le convoi était en train de se déplacer. [...]”.
%quote_source%(Levante, 14-2-87, p. 33)

%quote%“Dos autocares con matrícula de Castellón que transportaban hinchas del equipo albinegro fueron apedreados al final del partido a la salida de Valencia. [...] Desde la avenida de Aragón hasta la avenida de Cataluña, todo aquel autobús o turismo que llevara matrícula de Castellón era sistemáticamente apedreado. [...] Con el rostro tapado por bufandas, pañuelos o pasamontañas, calzando zapatillas la mayoría y enarbolando enormes banderas cuyas astas eran de hierro afilado en sus extremos, jóvenes que no sobrepasaban los 15 años se amparaban en los Yomus como primera línea de combate para ir cargando el ambiente. Un autobús de Castellón fue atacado y retenido en el parking de la avenida de Aragón hasta que apareció una bandera robada. Pero no fue suficiente. Minutos después, apenas un kilómetro después, amparándose en la oscuridad, llegaban las piedras”.
%quote_source%(Levante, 24-2-87, p. V)

%traduccio%“Deux bus portant des plaques d'immatriculation de Castellón et transportant des supporters du Castelló C.F. ont été caillassés à la fin du match à la sortie de Valence. [...] De l'avenue Aragón à l'avenue Cataluña, tout bus ou voiture portant une plaque d'immatriculation de Castellón a été systématiquement caillassé. [...] Visages couverts de foulards, de mouchoirs ou de cagoules, chaussés de baskets pour la plupart, arborant d'immenses drapeaux dont les hampes étaient faites de fer aiguisé aux extrémités, des jeunes n'ayant pas plus de 15 ans ont utilisé les Yomus comme première ligne de combat pour charger l'atmosphère. Un bus en provenance de Castellón a été attaqué et retenu sur le parking de l'avenue Aragón jusqu'à ce qu'un drapeau volé apparaisse. Mais cela n'a pas suffi. Quelques minutes plus tard, à peine un kilomètre plus loin, sous le couvert de l'obscurité, les pierres sont arrivées”.
%quote_source%(Levante, 24-2-87, p. V)

>>quote<<
“Un joven de 14 años, cuyo nombre corresponde a las iniciales L.C.T. fue detenido por la policía nacional en el transcurso de los diversos incidentes que se produjeron al concluir el encuentro Valencia-Hércules. Un elevado número de dotaciones policiales escoltó a los diversos vehículos de seguidores alicantinos [...].
A la altura de Cardenal Benlloch ?las escoltas se realizaron hasta la pista de Silla? un vehículo matrícula A-3258-A fue apedreado sufriendo rotura de lunas [...].
Por otra parte, hubo diversos incidentes antes del comienzo del partido. Un grupo de unos 300 seguidores valencianistas ?algunos de estos con el rostro cubierto? lanzaron petardos contra aficionados del Hércules”.
>><<
%quote_source%(Las Provincias, 24-3-87, p. 31)

>>traduccio<<
"Un garçon de 14 ans, dont le nom correspond aux initiales L.C.T., a été arrêté par la police nationale lors des différents incidents qui ont eu lieu à l'issue du match Valence-Hercule. Un grand nombre d'unités de police ont escorté les différents véhicules des supporters d'Alicante [...].
À la hauteur de Cardenal Benlloch - les escortes ont été effectuées jusqu'à la piste Silla - un véhicule immatriculé A-3258-A a été caillassé et a subi des bris de vitres [...].
D'autre part, plusieurs incidents ont eu lieu avant le début du match. Un groupe d'environ 300 supporters valenciens - dont certains avaient le visage couvert - a lancé des pétards sur les supporters d'Hercules”.
>><<
%quote_source%(Las Provincias, 24-3-87, p. 31)

%quote%“Por otro lado, fuentes del club blanco han anunciado que los tres jóvenes detenidos cuando apedrearon el autobús de la U.E. Figueres en las afueras de Valencia, tras jugar en el Luis Casanova, el pasado 21 de octubre, no son socios del club ni tampoco pertenecen a la conocida peña Yomus”.
%quote_source%(Levante, 11-4-87, p. 31)

%traduccio%"D'autre part, des sources du València C.F. ont annoncé que les trois jeunes arrêtés lorsqu'ils ont caillassé le bus de l'U.E. Figueres dans la banlieue de Valence, après avoir joué au Luis Casanova, le 21 octobre dernier, ne sont pas membres du club et n'appartiennent pas non plus au célèbre club Yomus.".
%quote_source%(Levante, 11-4-87, p. 31)

Cependant, l'image des Yomus faite par les membres du conseil d'administration du València C.F., est globalement favorable aux ultras. Voyons quelques-unes de leurs opinions. Arturo Tuzón a déclaré:

%quote%“Sin embargo los ultras del Valencia hasta el momento no nos han causado ningún problema y eso lo agradece el club, ya que apoyan al equipo en casa y fuera y eso hay que tenerlo en cuenta”.
%quote_source%(Levante, 27-11-86, p. 53)

%traduccio%"Néanmoins, les radicaux du València C.F. ne nous ont pas causé de problèmes, et le club les en remercie, car ils soutiennent l'équipe lorsqu'elle joue en dehors de son terrain, et il faut considérer que les radicaux de València C.F. ne nous ont pas causé de problèmes, et que le club les remercie.".
%quote_source%(Levante, 27-11-86, p. 53)

Le secrétaire du club, Alberto Miguel, a déclaré:

%quote%“[...] de momento la peña Yomus está controlada y su comportamiento no perjudica al club”.
%quote_source%(Levante, 27-11-86, p. 53)

%traduccio%“[...] jusqu'à ce moment, les Yomus sont contrôlés, et leur comportement ne nuit pas au club”.
%quote_source%(Levante, 27-11-86, p. 53)

D'autre part, le président de Mestalla (deuxième équipe du Valencia C.F.) José Moret, a déclaré:

%quote%“Al único que tenemos localizado es al “Abogado”. [...] Los demás prefieren mantenerse en el anonimato. Las entrevistas que he mantenido con ellos han llegado a ser curiosas, simpáticas y agradables”.
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59)

%traduccio%"Le seul que nous ayons identifié est l'"Abogado" (''l'Avocat''). [...] Les autres préfèrent rester anonymes. Les entretiens que j'ai eus avec eux ont été curieux, amusants et agréables".
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59)

Dans le même article de presse, on peut lire:

%quote%“La semana pasada José Moret andaba buscándolos porque «queríamos que animasen al mestalla en su partico con el Olímpic de Xátiva».

%traduccio%"La semaine dernière, José Moret les recherchait car "nous voulions qu'ils animent Mestalla lors du match contre l'Olímpic de Xátiva".».

Les contacts entre les Yomus et le conseil d'administration de València C.F. sont communs.:

%quote%“En más de siete ocasiones ha mantenido contactos con la directiva del Valencia [se refiere al ''Abogado''], en especial con Arturo Tuzón y Alberto Miguel”.
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59)

%traduccio%"Plus de sept réunions entre le conseil d'administration de València C.F. et les Yomus ont eu lieu, notamment avec Arturo Tuzón et Alberto Miguel.".
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59)

%quote%“El vice-president del Valencia José Domingo y el presidente del Mestalla, José Moret han sido dos de los directivos que con frecuencia se han entrevistado con los Yomus”.
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59)

%traduccio%"Le vice-président du València C.F. José Domingo et le président de Mestalla, José Moret, sont deux des membres du conseil d'administration du València C.F. qui ont eu des réunions avec les Yomus.".
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59)

Le conseil d'administration du València C.F. leur apporte un soutien économique et logistique:

%quote%"Depuis le début de la saison, ils nous ont donné cinq entrées pour les Yomus les plus pauvres.".
%quote_source%(Déclarations de ''el Abogado'' à Las Provincias, 4-3-87, p. 59)

%quote%“De temps en temps, le conseil d'administration du València C.F. nous fixe un bus, comme le jour d'Alicante.”.
%quote_source%(Déclarations d'un Yomus à Levante, 24-2-87, p. V)

%quote%“[...] Ils souhaitaient que le club les aide à financer un gigantesque drapeau, comme ceux qui sont déployés dans les gradins, au-dessus du public. Je pense que sa taille est de 40 x 20 mètres. Je leur ai dit de m'apporter le budget et ils ne l'ont pas encore fait [...] il est presque certain que nous les aiderons à l'acheter.”.
%quote_source%(Déclarations de José Domingo Ibáñez à Las Provincias, 4-3-87, p. 59)

Jumeaux dans la promotion du blavérisme et dans la dévotion anti-catalaniste, symbiotiques et complémentaires dans la tâche de monter aux palais ou de descendre aux casernes, les Yomus et le conseil d'administration du València C.F. partagent quelque chose de plus qu'une prétendue affection pour une certaine équipe de football : la dévotion pour le parti blavériste régional et pour son leader Lizondo. Les jours mêmes où ils célébraient le retour de l'équipe en première division espagnole, ils l'ont exprimé très clairement, chacun à sa manière et à sa place.

''Premier acte'', dimanche 21 juin 1987, dans l'après-midi, aux portes de l'Hôtel de Ville de Valence:

>>quote<<
“Una piedra de considerables proporciones rompió uno de los cristales de las puertas que dan acceso al balcón principal del Ayuntamiento, poco después que las autoridades allí reunidas [...] se retirasen.
Entre los cinco mil reunidos a la puerta del ayuntamiento, estaba la peña Yomus prácticamente al completo. Desde antes de la llegada de los dos autocares que desplazaron a la representación valencianista desde Mestalla a la Casa Consistorial, estuvieron profiriendo gritos contra el Barça, Cataluña y sobre todo contra el alcalde. A Pérez Casado le dijeron “Alcalde, cabrón, eres maricón”; “Pérez Casado, eres hijo de...”; “Pérez Casado, el PSOE se ha acabado”. Y entre estos gritos intercalaron el saludo de la peña, un himno juvenil inconformista, así como otros vítores a Unión Valenciana, cuyo líder asistía impasible al espectáculo desde dentro de la casa consistorial”.
>><<
%quote_source%(Levante, 23-6-87, p. 38)

>>traduccio<<
"Une pierre de taille a brisé l'une des vitres des portes donnant accès au balcon principal de l'hôtel de ville de València, peu après que les autorités qui s'y étaient rassemblées [...] se soient retirées.
Parmi les cinq mille personnes rassemblées à la porte de la mairie de València, le Yomus était pratiquement au complet. Dès avant l'arrivée des deux bus qui transportaient les représentants du València C.F. de Mestalla à la mairie, ils criaient contre le Barça, la Catalogne et surtout contre le maire. À Pérez Casado (alors maire de València), ils disaient : "Maire, salaud, tu es un pédé" ; "Pérez Casado, tu es le fils de..." ; "Pérez Casado, le PSOE, c'est fini". Et entre ces cris se mêlaient le salut des Yomus, un hymne de la jeunesse anticonformiste, ainsi que d'autres acclamations à Unión Valenciana, dont le leader assistait impassiblement au spectacle depuis l'intérieur de l'hôtel de ville".
>><<
%quote_source%(Levante, 23-6-87, p. 38)

''Deuxième acte'', le 22 juin 1987, la nuit, dans la "Sala Xúquer", où se tenait un dîner-hommage à València C.F.:

>>quote<<
“Destacó entre los asistentes Carmen Flores -madre del jugador del Valencia C.F., Quique-. La mesa presidencial estuvo encabezada por el primer mandatario del Valencia, Arturo Tuzón, flanqueado por su señora y la de Alfredo di Stefano [...].
Iniciada la cena hizo su aparición ?obviamente con retraso? el líder de Unión Valenciana, González Lizondo. Cuando los asistentes se percataron de su presencia, saltó la primera gran ovación de la noche, a la que tuvo que corresponder González Lizondo con el obligado saludo, antes de ocupar su mesa”.
>><<
%quote_source%(Las Provincias, 24-6-87, p. 52)

>>traduccio<<
"Carmen Flores, mère du joueur du Valencia C.F., Quique, était présente. La table présidentielle était présidée par le président du València C.F., Arturo Tuzón, entouré de son épouse et de celle d'Alfredo di Stefano [...].
Au début du dîner, le leader d'Unión Valenciana, González Lizondo, a fait son apparition - manifestement en retard -. Lorsque les assistants ont remarqué sa présence, la première ovation de la soirée a commencé, à laquelle González Lizondo a dû répondre par le salut obligatoire avant de s'asseoir à sa table".
Changed lines 86-88 from:
%quote%“La semana pasada José Moret andaba buscándolos porque «queríamos que animasen al mestalla en su partico con el Olímpic de Xátiva».
to:
%quote%“La semana pasada José Moret andaba buscándolos porque «queríamos que animasen al Mestalla en su partido con el Olímpic de Xátiva».
Changed lines 213-215 from:
%quote%“La semana pasada José Moret andaba buscándolos porque «queríamos que animasen al mestalla en su partico con el Olímpic de Xátiva».
to:
%quote%“La semana pasada José Moret andaba buscándolos porque «queríamos que animasen al Mestalla en su partido con el Olímpic de Xátiva».
Changed lines 229-231 from:
%quote_source%(Declaracions de l’Abogado a Las Provincias, 4-3-87, p. 59)
to:
%quote_source%(Declaraciones del Abogado a Las Provincias, 4-3-87, p. 59)
Changed lines 233-235 from:
%quote_source%(Declaracions d’un Yomus a Levante, 24-2-87, p. V)
to:
%quote_source%(Declaraciones de un Yomus a Levante, 24-2-87, p. V)
Added lines 254-429:
>><<
%quote_source%(Las Provincias, 24-6-87, p. 52)

(:if userlang en:)
(:title Blaverism and València C.F. during the 80s of the XXth century:)
!Blaverism and València C.F. during the 80s of the XXth century

We have found an outstanding document that shows quite clearly the links between Blaverism and València C.F. It corresponds to an abstract from Vicent Bello's “La Pesta Blava” (The Blue Plague), de Vicent Bello (València. Tres i Quatre. 1988. Pp. 121-9). Even though this abstract deals specially with the 80s of the XXth century, it can offer us valuable data about the connexion between Blaverism and Valencia C.F.:

%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-561|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/violencia/thumb_mestalla.jpg"Mestalla"]] | [--Anticatalanism in the Valencian football fields--]
The connection between València C.F. and Blaverist ideology began with president José Ramos Costa (president of València C.F. from 1975 to 1983) and specially since season 1978-79. This connection made football an even more alienating sport. The second shirt of the València C.F. imitated the one of the city of València, which conservative forces tried to impose in front of the historical flag with four red stripes, and which was the historical one of the Kingdom of Valencia and the Crown of Aragon. The aim was to use sport as a tool of political Blaverist propaganda. Moreover, fottball was a tool for Valencian Chauvinism. This appeal to emotional values tried, among other things, to hide a disastrous management, which meant a progressive debt of the club and poor sport results. In the newspaper ''Las Provincias'', 18-12-1987 p. 73, it can be read about Ramos Costa's presidency:

%quote%“Alberto Toldrá (intermediari), en el transcurso de la entrevista se mantuvo muy enérgico cuando se hizo referencia a la posibilidad de que, en cierta etapa del Valencia, se forrase junto a Ramos Costa y Pasieguito como consecuencia de los traspasos realizados: «Eso lo decían cuatro payasos impresentables»”.

%traduccio%"Alberto Toldrá (agent broker), during an interview got very angry when he was asked about the possibility of getting a lot of money, together with Ramos Costa and Pasieguito, as a consequence of the transfer of players: «This is what some unreliable fools said»”.

The links between València C.F. amb UCD, which was the political party that run the Blaverist chauvinism were unintentially insinuated by Salvador Gomar, manager of València C.F. during this time:

%quote%“El señor Tuzón (presidente entonces del València C.F.) no tiene relaciones con Felipe González, que yo sepa. En cambio Ramos Costa sí las tenía con Suárez. Suárez en aquellos tiempos le dio alguna ayuda al Valencia a fondo perdido...De todos modos soy partidario de aprovecharse de la política siempre que sea en beneficio del Valencia”.
%quote_source%(Levante, 9-8-1987. P. 33).

%traduccio%“Mr. Tuzón (president of València C.F. from 1986 until 1993) has no relationship with Felipe González,as far as I know. Nonetheless, Ramos Costa did have relationship with Suárez. During those years Suárez gave some non-refundable funding to València C.F...In any case, I am in favour of taking profit of politics if it is for the benefit of València C.F.”.
%quote_source%(Levante, 9-8-1987. P. 33).

What Ramos Costa started was finished off by V. Tormo, and finally the team was relegated to the second division at the end of the 85-86 season, a difficult goal that had only been achieved very few times before. The team in the second division, an accumulated debt of 1,800 million pesetas and a glittering ultra-right-wing supporters' club called Yomus was the balance of almost 10 years of a more than questionable management, which shielded itself under the banner of a so-called Valencian patriotism. The directive of Tuzón [president of València in the year of the writing of this book, 1987] will have to correct, partially, the excesses of his predecessors.

(...) The antecedents of the Yomus are the mobilizations and the disturbances caused by the Blaverist hosts -particularly by the GAV- every time that F.C. Barcelona played in Mestalla. From the 84-85 season onwards, the ultra-right-wing Yomus group appeared as a consolidated phenomenon. Teenagers from the best bourgeois families, guys from the suburbs, ideologized neo-Nazis and boys of popular origin are its members in a range of ages mainly located between 12 and 20 years old. More than ideology we should speak of primary impulses, among which, two stand out in a remarkable way: anti-Catalanism and the discharge of muscular tension in the form of a stone or a club. The blue flag, scarves of the same color, and a black banner with a skull on it are their hallmarks. The swastika and the conversion of the final s of Yomus into ss adorn numerous walls in the area of l'Horta. The ejaculatory prayers Puta Barça, puta Cataluña, recited with symptoms of suprarenal dysfunctionalities, are their rite of group constitution. Also in some occasions they have acclaimed the Blaverist leader González Lizondo (see ''Levante'', 22-11-1987, p. 49).

The Yomus' interlocutor with the club is Antonio Carlos Serrano, known as ''the Lawyer'', 26 years old [at the time of writing this book, 1987], with a degree in law, and a master's degree in legal consultancy. He is also judo teacher

%quote%“No me considero fundador de los Yomus ?prosigue Antonio Carlos? aunque sí uno de los fundadores y líderes del grupo”.

%traduccio%"I do not consider myself a founder of the Yomus - continues Antonio Carlos - although I am one of the founders and leaders of the group.”.
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-1987, p. 59)

Let's see how this fascist leader expresses his totalitarian attitutde regarding some agressions of the Yomus against the fans of Castelló C.F.:

%quote%“Desconozco qué es lo que pasó. No creo que fuese gente nuestra. Lo que ocurre es que en Castellón nos recibieron muy mal y, además, me han contado que se presentaron en Mestalla con cuatribarradas. Eso no se puede tolerar. No quiero justificar la violencia pero hay que reconocer que venirse a Valencia con cuatribarradas es provocar y calentar la sangre”.
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59).

%traduccio%"I don't know what happened. I don't think it was our people. What happened is that in Castellón they received us very badly and, in addition, I have been told that they showed up at Mestalla with flags with four red stripes (ancient flag of the Kingdom of Valencia, which the Blaverists despise as "cuatribarrada"). That cannot be tolerated. I don't want to justify the violence, but we have to recognize that coming to Valencia with "cuadribarradas" is provocative and bloodthirsty".
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59).

An aspect that denotes the character of the Blaverist and fascist fans of the València C.F. ultras is that their violence has been directed almost exclusively against the teams of the Catalan linguistic area: Elx, Hèrcules, Castelló, Figueres, Barcelona, Espanyol, etc. Let's see some information:

%quote%“Una hora después del encuentro Valencia-Elche se produjeron desagradables incidentes callejeros no sólo junto al recinto deportivo sino a considerable distancia, donde hubo grupos que esperaron el autocar del Elche, al que apedrearon, como habían hecho con el coche del colegiado. La policía que apenas intervino en las refriegas fue insultada con gritos de «¡asesinos!»”.
%quote_source%(Las Provincias, 27-1-1987, portada)

%traduccio%“An hour after the Valencia-Elche match, unpleasant street incidents took place not only next to the stadium but also at a considerable distance, where groups waited for the Elche coach, which they stoned, as they had done previously with the referee's car. The police, who barely intervened in the scuffles, were insulted with shouts of "murderers!"».
%quote_source%(Las Provincias, 27-1-1987, cover)

%quote%“Una bola de hierro lanzada desde la grada golpeó al árbitro”.
%quote_source%(Levante, 27-2-1987, p. IV)

%traduccio%“An iron ball thrown from the bleachers hit the referee”.
%quote_source%(Levante, 27-2-1987, p. IV)


%quote%“En la primera vuelta, el autobús del filial barcelonista fue brutalmente apedreado en la salida de Valencia cuando la expedición [...]”.
%quote_source%(Levante, 14-2-87, p. 33)

%traduccio%"In the first round of the season, the F.C. Barcelona second team's bus was brutally stoned at the exit of Valencia when the convoy [...]”.
%quote_source%(Levante, 14-2-87, p. 33)

%quote%“Dos autocares con matrícula de Castellón que transportaban hinchas del equipo albinegro fueron apedreados al final del partido a la salida de Valencia. [...] Desde la avenida de Aragón hasta la avenida de Cataluña, todo aquel autobús o turismo que llevara matrícula de Castellón era sistemáticamente apedreado. [...] Con el rostro tapado por bufandas, pañuelos o pasamontañas, calzando zapatillas la mayoría y enarbolando enormes banderas cuyas astas eran de hierro afilado en sus extremos, jóvenes que no sobrepasaban los 15 años se amparaban en los Yomus como primera línea de combate para ir cargando el ambiente. Un autobús de Castellón fue atacado y retenido en el parking de la avenida de Aragón hasta que apareció una bandera robada. Pero no fue suficiente. Minutos después, apenas un kilómetro después, amparándose en la oscuridad, llegaban las piedras”.
%quote_source%(Levante, 24-2-87, p. V)

%traduccio%Two buses with Castellón license plates carrying fans of the Castelló C.F. were stoned at the end of the match on the way out of Valencia. [...] From Aragón Avenue to Cataluña Avenue, any bus or car with Castellón license plates was systematically stoned. [...] With their faces covered by scarves, handkerchiefs or balaclavas, wearing sneakers most of them, and flying huge flags whose flagpoles were made of sharpened iron at the ends, young people no older than 15 years old used the Yomus as the first line of combat to charge the atmosphere. A bus from Castellón was attacked and held in the parking lot of Aragón Avenue until a stolen flag appeared. But it was not enough. Minutes later, barely a kilometer later, under cover of darkness, the stones arrived.
%quote_source%(Levante, 24-2-87, p. V)

>>quote<<
“Un joven de 14 años, cuyo nombre corresponde a las iniciales L.C.T. fue detenido por la policía nacional en el transcurso de los diversos incidentes que se produjeron al concluir el encuentro Valencia-Hércules. Un elevado número de dotaciones policiales escoltó a los diversos vehículos de seguidores alicantinos [...].
A la altura de Cardenal Benlloch ?las escoltas se realizaron hasta la pista de Silla? un vehículo matrícula A-3258-A fue apedreado sufriendo rotura de lunas [...].
Por otra parte, hubo diversos incidentes antes del comienzo del partido. Un grupo de unos 300 seguidores valencianistas ?algunos de estos con el rostro cubierto? lanzaron petardos contra aficionados del Hércules”.
>><<
%quote_source%(Las Provincias, 24-3-87, p. 31)

>>traduccio<<
"A 14-year-old boy, whose name corresponds to the initials L.C.T., was arrested by the national police during the various incidents that took place at the conclusion of the Valencia-Hercules match. A large number of police units escorted the various vehicles of Alicante supporters [...].
At the height of Cardenal Benlloch - the escorts were carried out up to the Silla track - a vehicle with license plate number A-3258-A was stoned and suffered broken windows [...].
On the other hand, there were several incidents before the start of the match. A group of about 300 Valencian supporters -some of them with their faces covered- threw firecrackers at Hercules fans.
>><<
%quote_source%(Las Provincias, 24-3-87, p. 31)

%quote%“Por otro lado, fuentes del club blanco han anunciado que los tres jóvenes detenidos cuando apedrearon el autobús de la U.E. Figueres en las afueras de Valencia, tras jugar en el Luis Casanova, el pasado 21 de octubre, no son socios del club ni tampoco pertenecen a la conocida peña Yomus”.
%quote_source%(Levante, 11-4-87, p. 31)

%traduccio%"On the other hand, sources of the València C.F. have announced that the three young people arrested when they stoned the bus of the U.E. Figueres on the outskirts of Valencia, after playing in the Luis Casanova, last October 21, are not members of the club nor do they belong to the well-known Yomus club".
%quote_source%(Levante, 11-4-87, p. 31)

However, the image of the Yomus made by members of the board of management of València C.F., is globally favorable to the ultras. Let's see some of their opinions. Arturo Tuzón stated:

%quote%“Sin embargo los ultras del Valencia hasta el momento no nos han causado ningún problema y eso lo agradece el club, ya que apoyan al equipo en casa y fuera y eso hay que tenerlo en cuenta”.
%quote_source%(Levante, 27-11-86, p. 53)

%traduccio%"Nonetheless the radicals of València C.F. have not caused us any trouble, and the club thanks them for that, since they support the team when it plays outside its field, and it must be considered".
%quote_source%(Levante, 27-11-86, p. 53)

El secretary of the club, Alberto Miguel, stated:

%quote%“[...] de momento la peña Yomus está controlada y su comportamiento no perjudica al club”.
%quote_source%(Levante, 27-11-86, p. 53)

%traduccio%“[...] just until this moment, the Yomus are controlled, and its behaviour does not harme the club”.
%quote_source%(Levante, 27-11-86, p. 53)

On the other hand, the president of Mestalla (second team of Valencia C.F.) José Moret, said:

%quote%“Al único que tenemos localizado es al “Abogado”. [...] Los demás prefieren mantenerse en el anonimato. Las entrevistas que he mantenido con ellos han llegado a ser curiosas, simpáticas y agradables”.
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59)

%traduccio%"The only one that we have identified is the “Abogado” (''the Lawyer''). [...] The rest of them prefer to be anonymous. The interviews that I have had with them have been curious, amusing and pleasant".
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59)

In the same press article, it can be read:

%quote%“La semana pasada José Moret andaba buscándolos porque «queríamos que animasen al mestalla en su partico con el Olímpic de Xátiva».

%traduccio%"Last week José Moret was looking for them because «we wanted them to cheer up Mestalla during the match against Olímpic de Xátiva».


The contacts between the Yomus and the board of directors of València C.F. are common:

%quote%“En más de siete ocasiones ha mantenido contactos con la directiva del Valencia [se refiere al ''Abogado''], en especial con Arturo Tuzón y Alberto Miguel”.
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59)

%traduccio%"More than seven meetings between the board of directors of València C.F. and the Yomus have been held, specially with Arturo Tuzón and Alberto Miguel".
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59)

%quote%“El vice-president del Valencia José Domingo y el presidente del Mestalla, José Moret han sido dos de los directivos que con frecuencia se han entrevistado con los Yomus”.
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59)

%traduccio%"The vice-president of València C.F. José Domingo and the president of Mestalla, José Moret, have been two of the members of the València C.F. board of directors that have had meetings with the Yomus".
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59)

The València C.F. board of directors gives them economic and logistical support:

%quote%“Desde el comienzo de la temporada nos regalaban cinco entradas para los Yomus más necesitados”.
%quote_source%(Declaracions de l’Abogado a Las Provincias, 4-3-87, p. 59)
%traduccio%"Since the beginning of the season they gave us five entries for the poorest Yomus out".
%quote_source%(Statements of ''el Abogado'' to Las Provincias, 4-3-87, p. 59)

%quote%“From time to time the València C.F. board of directors sets a bus for us, just like the day of Alicante”.
%quote_source%(Statements of a Yomus to Levante, 24-2-87, p. V)

%quote%“[...] Deseaban que el club les ayudara a financiar una bandera de esas gigantescas, que se despliegan en la grada, por encima de los espectadores. Creo que tiene unas dimensiones de 40 por 20 metros. Les dije que me trajesen el presupuesto y no lo han hecho [...] es casi seguro que les ayudaremos a comprarla”.
%quote_source%(Manifestaciones de José Domingo Ibáñez a Las Provincias, 4-3-87, p. 59)

%traduccio%“[...] They wished that the club helped them to fund a gigantic flag, like the ones that are unfolded in the bleachers, over the public. I think that its size is 40 x 20 meters. I told them to bring me the budget and they have not done it yet [...] it is almost sure that we will help them to buy it”.
%quote_source%(Statements of José Domingo Ibáñez to Las Provincias, 4-3-87, p. 59)

Twins in the promotion of blaverism, and in the anti-catalanist devotion, symbiotic and complementary in the task of going up to the palaces or down to the barracks, the Yomus and the València C.F. board of directors share something more than a supposed fondness for a certain soccer team: the devotion for the regional Blaverist party and for its leader Lizondo. The same days when they were celebrating the return of the team to the Spanish first division, they expressed it very clearly, each one in its own way and in its own place. ''First act'', Sunday, June 21, 1987, in the afternoon, at the gates of the City Hall of Valencia:

>>quote<<
“Una piedra de considerables proporciones rompió uno de los cristales de las puertas que dan acceso al balcón principal del Ayuntamiento, poco después que las autoridades allí reunidas [...] se retirasen.
Entre los cinco mil reunidos a la puerta del ayuntamiento, estaba la peña Yomus prácticamente al completo. Desde antes de la llegada de los dos autocares que desplazaron a la representación valencianista desde Mestalla a la Casa Consistorial, estuvieron profiriendo gritos contra el Barça, Cataluña y sobre todo contra el alcalde. A Pérez Casado le dijeron “Alcalde, cabrón, eres maricón”; “Pérez Casado, eres hijo de...”; “Pérez Casado, el PSOE se ha acabado”. Y entre estos gritos intercalaron el saludo de la peña, un himno juvenil inconformista, así como otros vítores a Unión Valenciana, cuyo líder asistía impasible al espectáculo desde dentro de la casa consistorial”.
>><<
%quote_source%(Levante, 23-6-87, p. 38)

>>traduccio<<
"A stone of considerable proportions broke one of the panes of glass of the doors giving access to the main balcony of the City Hall of València, shortly after the authorities that had been gathered there [...] withdrew.
Among the five thousand gathered at the door of the València City Hall, the Yomus was practically complete. Since before the arrival of the two buses that moved the representatives of València C.F. from Mestalla to the Town Hall, they were shouting against Barça, Catalonia and especially against the mayor. To Pérez Casado (then mayor of València) they said "Mayor, you bastard, you're a faggot"; "Pérez Casado, you're the son of..."; "Pérez Casado, the PSOE is over". And between these shouts they merged the greeting of the Yomus, a nonconformist youth anthem, as well as other cheers to Unión Valenciana, whose leader was impassively attending the spectacle from inside the City hall".
>><<
%quote_source%(Levante, 23-6-87, p. 38)

''Second act'', June 22, 1987, at night, in the ''Sala Xúquer'', where a dinner-tribute to València C.F. was being held:

>>quote<<
“Destacó entre los asistentes Carmen Flores -madre del jugador del Valencia C.F., Quique-. La mesa presidencial estuvo encabezada por el primer mandatario del Valencia, Arturo Tuzón, flanqueado por su señora y la de Alfredo di Stefano [...].
Iniciada la cena hizo su aparición ?obviamente con retraso? el líder de Unión Valenciana, González Lizondo. Cuando los asistentes se percataron de su presencia, saltó la primera gran ovación de la noche, a la que tuvo que corresponder González Lizondo con el obligado saludo, antes de ocupar su mesa”.
>><<
%quote_source%(Las Provincias, 24-6-87, p. 52)

>>traduccio<<
"Among those in attendance was Carmen Flores -mother of Valencia C.F. player, Quique-. The presidential table was headed by the president of València C.F., Arturo Tuzón, flanked by his wife and Alfredo di Stefano's wife [...].
At the beginning of the dinner, the leader of Unión Valenciana, González Lizondo, made his appearance -obviously late-. When the attendants noticed his presence, the first standing ovation of the night began, to which González Lizondo had to correspond with the obligatory greeting before taking his table".
August 31, 2022, at 11:38 PM by 139.47.16.194 -
Changed line 150 from:
(...) Los antecedentes de los Yomus son las movilizaciones y los disturbios ocasionados por las huestes blaveras ?particularmente por el GAV? cada vez que el Barcelona jugaba en Mestalla. A partir de la temporada 84-85 el grup ultraderechista Yomus ya aparece como fenómeno consolidado. Adolescentes de las mejores familias burguesas, lúmpens de arrabal, neonazis ideologizados y chicos de origen popular son sus integrantes en un abanico de edades mayoritariamente situado entre los 12 y los 20 años. Más que de ideología se debe de hablar de impulsos primarios, entre los que, dos destacan de manera notable: el anticatalanismo y las descargas de tensión muscular en forma de pedrada o garrotada. La bandera azul, bufandas del mismo color, y una pancarta negra sobre la que figura una calavera son sus distintivos. La cruz gamada y la conversión de la s final de Yomus en ss adornan numerosas paredes de la comarca de l’Horta. Las jaculatorias Puta Barça, puta Cataluña, recitadas con síntomas de disfuncionalitades suprarrenales, son su rito de constitución grupal. También en alguna ocasió han aclamat el caudillo blavero González Lizondo (veg. ''Levante'', 22-11-1987, p. 49).
to:
(...) Los antecedentes de los Yomus son las movilizaciones y los disturbios ocasionados por las huestes blaveras ?particularmente por el GAV? cada vez que el Barcelona jugaba en Mestalla. A partir de la temporada 84-85 el grup ultraderechista Yomus ya aparece como fenómeno consolidado. Adolescentes de las mejores familias burguesas, lúmpens de arrabal, neonazis ideologizados y chicos de origen popular son sus integrantes en un abanico de edades mayoritariamente situado entre los 12 y los 20 años. Más que de ideología se debe de hablar de impulsos primarios, entre los que, dos destacan de manera notable: el anticatalanismo y las descargas de tensión muscular en forma de pedrada o garrotada. La bandera azul, bufandas del mismo color, y una pancarta negra sobre la que figura una calavera son sus distintivos. La cruz gamada y la conversión de la s final de Yomus en ss adornan numerosas paredes de la comarca de l’Horta. Las jaculatorias Puta Barça, puta Cataluña, recitadas con síntomas de disfuncionalitades suprarrenales, son su rito de constitución grupal. También en alguna ocasió han aclamado el caudillo blavero González Lizondo (ver ''Levante'', 22-11-1987, p. 49).
August 31, 2022, at 01:08 AM by 139.47.16.194 -
Changed lines 139-141 from:
%quote%“Alberto Toldrá (intermediari), en el transcurso de la entrevista se mantuvo muy enérgico cuando se hizo referencia a la posibilidad de que, en cierta etapa del Valencia, se forrase junto a Ramos Costa y Pasieguito como consecuencia de los traspasos realizados: «Eso lo decían cuatro payasos impresentables»”.
to:
%quote%“Alberto Toldrá (intermediario), en el transcurso de la entrevista se mantuvo muy enérgico cuando se hizo referencia a la posibilidad de que, en cierta etapa del Valencia, se forrase junto a Ramos Costa y Pasieguito como consecuencia de los traspasos realizados: «Eso lo decían cuatro payasos impresentables»”.
Deleted lines 255-256:

%trail% <<|Índex|>>
August 28, 2022, at 11:52 PM by 139.47.16.194 -
Changed lines 4-7 from:
(:title Blaverisme i València C.F. en els anys 80:)
!Blaverisme i València C
.F. en els anys 80

Hem trobat un testimoni preciós que demostra molt clarament la connexió entre blaverisme i València C.F. Correspon a un extracte del llibre “La Pesta Blava”, de Vicent Bello (València. Tres i Quatre. 1988. Pp. 121-9). Tot
i que estiga centrat en els anys 80, ens ofereix valuoses claus de la connexió de la qual parlem a la web entre València C.F. i blaverisme:
to:
(:title Blaverisme i València C.F. en els anys 80 del s. XX:)
!Blaverisme i València C.F. en els anys 80 del s. XX

Hem trobat un testimoni preciós que demostra molt clarament la connexió entre blaverisme i València C.F. Correspon a un extracte del llibre “La Pesta Blava”, de Vicent Bello (València. Tres
i Quatre. 1988. Pp. 121-9). Tot i que estiga centrat en els anys 80 del s. XX, ens ofereix valuoses claus de la connexió de la qual parlem a la web entre València C.F. i blaverisme:
August 28, 2022, at 11:51 PM by 139.47.16.194 -
Added lines 129-257:

(:if userlang es:)
(:title Blaverismo y València C.F. en los años 80 del s. XX:)
!Blaverismo y València C.F. en los años 80 del s. XX

Hemos encontrado un testimonio precios que demuestra muy claramente la conexión entre blaverismo y València C.F. Corresponde a un extracto del libro “La Pesta Blava”, de Vicent Bello (València. Tres i Quatre. 1988. Pp. 121-9). Aunque esté centrado en los años 80, nos ofrece valiosas claves de la conexión de la que hablamos en esta web entre València C.F. y blaverismo:

%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-561|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/violencia/thumb_mestalla.jpg"Mestalla"]] | [--Anticatalanismo en los campos de fútbol valencianos en la actualidad--]
El compromiso del València C.F. con la política de reacción blavera, producido de la mano de José Ramos Costa (presidente desde 1975 hasta 1983) y particularmente desde la temporada 1978-79, exacerbó de manera intencional los aspectos más alienantes del fútbol como espectáculo de masas. Disfrazando el equipo con la bandera de la ciudad de València -que las fuerzas cosnservadoras pugnaban por imponer frente a la bandera histórica común a todo el reino y a la Corona de Aragón- se trataba de manipular el deporte para producir un efecto de propaganda simbólica impactante y mitificadora. Se estimuló un patrioterismo aldeanista que trataba de convertir el fútbol en una causa colectiva. La política de exaltación emocional también iba dirigida, entre otras metas, a desdibujar una ineficacia de gestión que se traducía en un endeudamiento progresivo y en mediocres resultados deportivos. En el diario ''Las Provincias'', 18-12-1987 p. 73, se puede leer sobre el período Ramos Costa:

%quote%“Alberto Toldrá (intermediari), en el transcurso de la entrevista se mantuvo muy enérgico cuando se hizo referencia a la posibilidad de que, en cierta etapa del Valencia, se forrase junto a Ramos Costa y Pasieguito como consecuencia de los traspasos realizados: «Eso lo decían cuatro payasos impresentables»”.


Los vínculos del València C.F. con una UCD que dirigía políticamente los diferentes resortes del chovinismo blavero los insinúa involuntariamente Salvador Gomar, gerente del València C.F. en la época comentada, con las siguientes palabras:

%quote%“El señor Tuzón (presidente entonces del València C.F.) no tiene relaciones con Felipe González, que yo sepa. En cambio Ramos Costa sí las tenía con Suárez. Suárez en aquellos tiempos le dio alguna ayuda al Valencia a fondo perdido...De todos modos soy partidario de aprovecharse de la política siempre que sea en beneficio del Valencia”.
%quote_source%(Levante, 9-8-1987. P. 33).


Lo que comenzó Ramos Costa lo remató V. Tormo, y finalmente el equipo consiguió bajar a segunda división al final de la temporada 85-86, esforzada meta que sólo se había conseguido muy pocas veces. El equipo en segunda división, una deuda acumulada de 1.800 millones de pesetas y una rutilante peña ultraderechista denominada Yomus era el balance de casi 10 años de una más que discutible gestión, que se escudaba en la bandera de la reacción patriotera. La directiva de Tuzón [presidente del València en el año de la escritura de este libro, 1987] deberá corregir, parcialmente, los excesos de sus predecesores.

(...) Los antecedentes de los Yomus son las movilizaciones y los disturbios ocasionados por las huestes blaveras ?particularmente por el GAV? cada vez que el Barcelona jugaba en Mestalla. A partir de la temporada 84-85 el grup ultraderechista Yomus ya aparece como fenómeno consolidado. Adolescentes de las mejores familias burguesas, lúmpens de arrabal, neonazis ideologizados y chicos de origen popular son sus integrantes en un abanico de edades mayoritariamente situado entre los 12 y los 20 años. Más que de ideología se debe de hablar de impulsos primarios, entre los que, dos destacan de manera notable: el anticatalanismo y las descargas de tensión muscular en forma de pedrada o garrotada. La bandera azul, bufandas del mismo color, y una pancarta negra sobre la que figura una calavera son sus distintivos. La cruz gamada y la conversión de la s final de Yomus en ss adornan numerosas paredes de la comarca de l’Horta. Las jaculatorias Puta Barça, puta Cataluña, recitadas con síntomas de disfuncionalitades suprarrenales, son su rito de constitución grupal. También en alguna ocasió han aclamat el caudillo blavero González Lizondo (veg. ''Levante'', 22-11-1987, p. 49).

El interlocutor de los Yomus con el club es Antonio Carlos Serrano, conocido por ''el Abogado'', de 26 años [en el año de escribir este libro, 1987], licenciado en derecho, ha hecho masters en asesoría jurídica de empresas y hace clases de judo.

%quote%“No me considero fundador de los Yomus ?prosigue Antonio Carlos? aunque sí uno de los fundadores y líderes del grupo”.
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-1987, p. 59)


Veamos cóm este líder ultra expresa su actitud de totalitarismo blavero, en relación con unas agresiones de los Yomus a los seguidores del Castelló C.F.:

%quote%“Desconozco qué es lo que pasó. No creo que fuese gente nuestra. Lo que ocurre es que en Castellón nos recibieron muy mal y, además, me han contado que se presentaron en Mestalla con cuatribarradas. Eso no se puede tolerar. No quiero justificar la violencia pero hay que reconocer que venirse a Valencia con cuatribarradas es provocar y calentar la sangre”.
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59).


Un aspecto que denota el carácter de la militancia blavera e hispanofascista de los ultras del València C.F. es que su violencia se ha dirigido de manera casi exclusiva contra los equipos de nuestra área lingüística: Elx, Hèrcules, Castelló, Figueres, Barcelona, Espanyol, etc. Veamos algunas informaciones:

%quote%“Una hora después del encuentro Valencia-Elche se produjeron desagradables incidentes callejeros no sólo junto al recinto deportivo sino a considerable distancia, donde hubo grupos que esperaron el autocar del Elche, al que apedrearon, como habían hecho con el coche del colegiado. La policía que apenas intervino en las refriegas fue insultada con gritos de «¡asesinos!»”.
%quote_source%(Las Provincias, 27-1-1987, portada)

%quote%“Una bola de hierro lanzada desde la grada golpeó al árbitro”.
%quote_source%(Levante, 27-2-1987, p. IV)


%quote%“En la primera vuelta, el autobús del filial barcelonista fue brutalmente apedreado en la salida de Valencia cuando la expedición [...]”.
%quote_source%(Levante, 14-2-87, p. 33)


%quote%“Dos autocares con matrícula de Castellón que transportaban hinchas del equipo albinegro fueron apedreados al final del partido a la salida de Valencia. [...] Desde la avenida de Aragón hasta la avenida de Cataluña, todo aquel autobús o turismo que llevara matrícula de Castellón era sistemáticamente apedreado. [...] Con el rostro tapado por bufandas, pañuelos o pasamontañas, calzando zapatillas la mayoría y enarbolando enormes banderas cuyas astas eran de hierro afilado en sus extremos, jóvenes que no sobrepasaban los 15 años se amparaban en los Yomus como primera línea de combate para ir cargando el ambiente. Un autobús de Castellón fue atacado y retenido en el parking de la avenida de Aragón hasta que apareció una bandera robada. Pero no fue suficiente. Minutos después, apenas un kilómetro después, amparándose en la oscuridad, llegaban las piedras”.
%quote_source%(Levante, 24-2-87, p. V)


>>quote<<
“Un joven de 14 años, cuyo nombre corresponde a las iniciales L.C.T. fue detenido por la policía nacional en el transcurso de los diversos incidentes que se produjeron al concluir el encuentro Valencia-Hércules. Un elevado número de dotaciones policiales escoltó a los diversos vehículos de seguidores alicantinos [...].
A la altura de Cardenal Benlloch ?las escoltas se realizaron hasta la pista de Silla? un vehículo matrícula A-3258-A fue apedreado sufriendo rotura de lunas [...].
Por otra parte, hubo diversos incidentes antes del comienzo del partido. Un grupo de unos 300 seguidores valencianistas ?algunos de estos con el rostro cubierto? lanzaron petardos contra aficionados del Hércules”.
>><<
%quote_source%(Las Provincias, 24-3-87, p. 31)


%quote%“Por otro lado, fuentes del club blanco han anunciado que los tres jóvenes detenidos cuando apedrearon el autobús de la U.E. Figueres en las afueras de Valencia, tras jugar en el Luis Casanova, el pasado 21 de octubre, no son socios del club ni tampoco pertenecen a la conocida peña Yomus”.
%quote_source%(Levante, 11-4-87, p. 31)


No obstante, la valoración que de los Yomus realizan miembros de la directiva del València C.F., es globalmente favorable a los ultras. Veamos algunas opiniones formuladas para ser publicadas por los medios de comunicación. Arturo Tuzón afirmaba:

%quote%“Sin embargo los ultras del Valencia hasta el momento no nos han causado ningún problema y eso lo agradece el club, ya que apoyan al equipo en casa y fuera y eso hay que tenerlo en cuenta”.
%quote_source%(Levante, 27-11-86, p. 53)


El secretario general del club, Alberto Miguel, declaraba:

%quote%“[...] de momento la peña Yomus está controlada y su comportamiento no perjudica al club”.
%quote_source%(Levante, 27-11-86, p. 53)


Por su parte, el presidente del Mestalla (filial del Valencia C.F.) José Moret, manifestaba:

%quote%“Al único que tenemos localizado es al “Abogado”. [...] Los demás prefieren mantenerse en el anonimato. Las entrevistas que he mantenido con ellos han llegado a ser curiosas, simpáticas y agradables”.
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59)


En el mismo artículo de prensa anterior, se puede leer:

%quote%“La semana pasada José Moret andaba buscándolos porque «queríamos que animasen al mestalla en su partico con el Olímpic de Xátiva».


Los contactos Yomus-directiva abundan:

%quote%“En más de siete ocasiones ha mantenido contactos con la directiva del Valencia [se refiere al ''Abogado''], en especial con Arturo Tuzón y Alberto Miguel”.
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59)


%quote%“El vicepresidente del Valencia José Domingo y el presidente del Mestalla, José Moret han sido dos de los directivos que con frecuencia se han entrevistado con los Yomus”.
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59)


La directiva les da apoyo económico y logístico:

%quote%“Desde el comienzo de la temporada nos regalaban cinco entradas para los Yomus más necesitados”.
%quote_source%(Declaracions de l’Abogado a Las Provincias, 4-3-87, p. 59)


%quote%“De vez en cuando la directiva nos pone un autobús y ya está, como el día de Alicante”.
%quote_source%(Declaracions d’un Yomus a Levante, 24-2-87, p. V)


%quote%“[...] Deseaban que el club les ayudara a financiar una bandera de esas gigantescas, que se despliegan en la grada, por encima de los espectadores. Creo que tiene unas dimensiones de 40 por 20 metros. Les dije que me trajesen el presupuesto y no lo han hecho [...] es casi seguro que les ayudaremos a comprarla”.
%quote_source%(Manifestaciones de José Domingo Ibáñez a Las Provincias, 4-3-87, p. 59)


Hermanados en la promoción del blaverismo, y en la devoción anticatalanista, simbióticos y complementarios en la tarea de subir a los palacios o bajar a las barracas, Yomus y directiva comparten alguna cosa más que una supuesta afición a determinado equipo de fútbol: la devoción por el partido blaver regional y por su adalid Lizondo. Los mismos días en que celebraban la vuelta del equipo a primera división, lo manifestaron bien claramente, cada uno a su manera y en su lugar. ''Acto primero'', domingo día 21 de junio de 1987, por la tarde, en las puertas del Ayuntamiento de València:

>>quote<<
“Una piedra de considerables proporciones rompió uno de los cristales de las puertas que dan acceso al balcón principal del Ayuntamiento, poco después que las autoridades allí reunidas [...] se retirasen.
Entre los cinco mil reunidos a la puerta del ayuntamiento, estaba la peña Yomus prácticamente al completo. Desde antes de la llegada de los dos autocares que desplazaron a la representación valencianista desde Mestalla a la Casa Consistorial, estuvieron profiriendo gritos contra el Barça, Cataluña y sobre todo contra el alcalde. A Pérez Casado le dijeron “Alcalde, cabrón, eres maricón”; “Pérez Casado, eres hijo de...”; “Pérez Casado, el PSOE se ha acabado”. Y entre estos gritos intercalaron el saludo de la peña, un himno juvenil inconformista, así como otros vítores a Unión Valenciana, cuyo líder asistía impasible al espectáculo desde dentro de la casa consistorial”.
>><<
%quote_source%(Levante, 23-6-87, p. 38)


''Acto segundo'', día 22 de junio de 1987, ya por la noche, en la sala Xúquer, donde se realizaba una cena-homenaje, al València C.F.:

>>quote<<
“Destacó entre los asistentes Carmen Flores ?madre del jugador del Valencia C.F., Quique?. La mesa presidencial estuvo encabezada por el primer mandatario del Valencia, Arturo Tuzón, flanqueado por su señora y la de Alfredo di Stefano [...].
Iniciada la cena hizo su aparición ?obviamente con retraso? el líder de Unión Valenciana, González Lizondo. Cuando los asistentes se percataron de su presencia, saltó la primera gran ovación de la noche, a la que tuvo que corresponder González Lizondo con el obligado saludo, antes de ocupar su mesa”.
>><<
%quote_source%(Las Provincias, 24-6-87, p. 52)

%trail% <<|Índex|>>
August 28, 2022, at 11:50 PM by 139.47.16.194 -
Changed lines 10-11 from:
El compromís del València C.F. amb la política de reacció blavera, produït de la mà de José Ramos Costa (president des de 1975 fins a 1983) i particularment des de la temporada 1978-79, va exacerbarde manera intencional els aspectes més alienants del futbol com a espectacle de masses. Disfressant l’equip amb la bandera de la ciutat de València ─que la reacció pugnava per imposar enfront de la senyera històrica comuna a tot el regne i a la Corona d’Aragó─ es tracava de manipular l’esport per produir un efecte de propaganda simbòlica impactant i mitificadora. Es va estimular un patrioterisme aldeanista i retardari que tractava de convertir el futbol en una causa col.lectiva. La política d’exaltació emocional també anava dirigida, entre d’altres metes, a desdibuixar una ineficàcia de gestió que es traduïa en un endeutament progressiu i en mediocres resultats esportius. Al diari Las Provincias, 18-12-1987 p. 73, es pot llegir sobre el període Ramos Costa:
to:
El compromís del València C.F. amb la política de reacció blavera, produït de la mà de José Ramos Costa (president des de 1975 fins a 1983) i particularment des de la temporada 1978-79, va exacerbar de manera intencional els aspectes més alienants del futbol com a espectacle de masses. Disfressant l’equip amb la bandera de la ciutat de València ─que la reacció pugnava per imposar enfront de la senyera històrica comuna a tot el regne i a la Corona d’Aragó─ es tractava de manipular l’esport per produir un efecte de propaganda simbòlica impactant i mitificadora. Es va estimular un patrioterisme aldeanista i retardari que tractava de convertir el futbol en una causa col·lectiva. La política d’exaltació emocional també anava dirigida, entre d’altres metes, a desdibuixar una ineficàcia de gestió que es traduïa en un endeutament progressiu i en mediocres resultats esportius. Al diari Las Provincias, 18-12-1987 p. 73, es pot llegir sobre el període Ramos Costa:
Changed lines 15-17 from:
Els lligams del València C.F. amb una UCD que dirigia políticament e els diferents ressorts del xovinisme blaver els insinua involuntàriament Salvador Gomar, gerent del València en l’època comentada, amb les següents paraules:

%quote%“El señor Tuzón (president llavors del València C.F.) no tiene relaciones con Felipe González, que yo sepa. En cambio Ramos Costa sí las tenía con Suárez. Suárez en aquellos tiempos le dio alguna ayuda al Valencia a fondo pedido...De todos modos soy partidario de aprovecharse de la política siempre que sea en beneficio del Valencia”.
to:
Els lligams del València C.F. amb una UCD que dirigia políticament els diferents ressorts del xovinisme blaver els insinua involuntàriament Salvador Gomar, gerent del València en l’època comentada, amb les següents paraules:

%quote%“El señor Tuzón (president llavors del València C.F.) no tiene relaciones con Felipe González, que yo sepa. En cambio Ramos Costa sí las tenía con Suárez. Suárez en aquellos tiempos le dio alguna ayuda al Valencia a fondo perdido...De todos modos soy partidario de aprovecharse de la política siempre que sea en beneficio del Valencia”.
Changed lines 21-23 from:
Allò que va començar Ramos Costa ho va rematar V. Tormo, i finalment l’equip va aconseguir baixar a segona divisió al final de la temporada 85-86, esforçada meta que només s’havia aconseguit molt poques vegades. L’equipen segona divisió, un deute acumulat de 1.800 milions de pessetes i una rutilant penya ultradretana denominada Yomus era el balanç de quasi 10 anys d’una més que discutible gestió, que s’escudava en la bandera de la reacció patriotera. La directiva de Tuzón [president del València en l’any de l’escriptura d’aquest llibre, 1987] haurà de corregir, parcialment, els excessos dels seus predecessors.

(...) Els antecedents dels Yomus són les mobilitzacions i els disturbis ocasionats per les hosts blaveres ―particularment pel GAV― cada volta que el Barcelona jugava al Mestalla. A partir de la temporada 84-85 el grup ultradretà Yomus ja apareix com a fenomen consolidat. Adolescents deles millors famílies burgeses, lúmpens de raval, neonazis ideologitzats i xicons d’origen popular són els seus integrants en un ventall d’edats majoritàriament situat entre els 12 i els 20 anys. Més que d’ideologia s’ha de parlar de reflexions condicionats, entre els quals, dos destaquen de manera notable: l’anticatalanisme i les descàrregues de tensió muscular en forma de pedrada o garrotada. La bandera blava, bufandes del mateix color, i una pancarta negra sobre la qual figura una calavera són els seus distintius. La creu gammada i la conversió de la s final de Yomus en ss adornen nombroses parets de la comarca de l’Horta. Les jaculatòries Puta Barça, puta Cataluña, recitades amb símptomes de disfuncionalitats suprarrenals, són el seu ritu de constitució grupal. També en alguna ocasió han aclamat el cabdill González Lizondo (veg. ''Levante'', 22-11-1987, p. 49).
to:
Allò que va començar Ramos Costa ho va rematar V. Tormo, i finalment l’equip va aconseguir baixar a segona divisió al final de la temporada 85-86, esforçada meta que només s’havia aconseguit molt poques vegades. L’equip en segona divisió, un deute acumulat de 1.800 milions de pessetes i una rutilant penya ultradretana denominada Yomus era el balanç de quasi 10 anys d’una més que discutible gestió, que s’escudava en la bandera de la reacció patriotera. La directiva de Tuzón [president del València en l’any de l’escriptura d’aquest llibre, 1987] haurà de corregir, parcialment, els excessos dels seus predecessors.

(...) Els antecedents dels Yomus són les mobilitzacions i els disturbis ocasionats per les hosts blaveres ―particularment pel GAV― cada volta que el Barcelona jugava al Mestalla. A partir de la temporada 84-85 el grup ultradretà Yomus ja apareix com a fenomen consolidat. Adolescents de les millors famílies burgeses, lúmpens de raval, neonazis ideologitzats i xicons d’origen popular són els seus integrants en un ventall d’edats majoritàriament situat entre els 12 i els 20 anys. Més que d’ideologia s’ha de parlar de reflexions condicionats, entre els quals, dos destaquen de manera notable: l’anticatalanisme i les descàrregues de tensió muscular en forma de pedrada o garrotada. La bandera blava, bufandes del mateix color, i una pancarta negra sobre la qual figura una calavera són els seus distintius. La creu gammada i la conversió de la s final de Yomus en ss adornen nombroses parets de la comarca de l’Horta. Les jaculatòries Puta Barça, puta Cataluña, recitades amb símptomes de disfuncionalitats suprarrenals, són el seu ritu de constitució grupal. També en alguna ocasió han aclamat el cabdill González Lizondo (veg. ''Levante'', 22-11-1987, p. 49).
February 13, 2009, at 11:28 PM by 84.126.17.103 -
Changed lines 12-14 from:
%quote%“Alberto Toldrá (intermediari), en el transcurso de la entrevista se mantuvo muy enérgico cuando se hizo referencia a la posibilidad de que, en cierta etapa del Valencia, se forrase junto a Ramos Costa y Pasieguito coo consecuencia de los traspasos realizados: «Eso lo decían cuatro payasos impresentables»”.
to:
%quote%“Alberto Toldrá (intermediari), en el transcurso de la entrevista se mantuvo muy enérgico cuando se hizo referencia a la posibilidad de que, en cierta etapa del Valencia, se forrase junto a Ramos Costa y Pasieguito como consecuencia de los traspasos realizados: «Eso lo decían cuatro payasos impresentables»”.
Changed lines 28-30 from:
(Las Provincias, 4-3-1987, p. 59)
to:
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-1987, p. 59)
Added lines 1-130:
%rfloat% (:selectlang:)
%trail% <<|[[Índex]]|>>
(:if userlang ca:)
(:title Blaverisme i València C.F. en els anys 80:)
!Blaverisme i València C.F. en els anys 80

Hem trobat un testimoni preciós que demostra molt clarament la connexió entre blaverisme i València C.F. Correspon a un extracte del llibre “La Pesta Blava”, de Vicent Bello (València. Tres i Quatre. 1988. Pp. 121-9). Tot i que estiga centrat en els anys 80, ens ofereix valuoses claus de la connexió de la qual parlem a la web entre València C.F. i blaverisme:

%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-561|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/violencia/thumb_mestalla.jpg"Mestalla"]] | [--Anticatalanisme als camps de futbol valencians en l'actualitat--]
El compromís del València C.F. amb la política de reacció blavera, produït de la mà de José Ramos Costa (president des de 1975 fins a 1983) i particularment des de la temporada 1978-79, va exacerbarde manera intencional els aspectes més alienants del futbol com a espectacle de masses. Disfressant l’equip amb la bandera de la ciutat de València ─que la reacció pugnava per imposar enfront de la senyera històrica comuna a tot el regne i a la Corona d’Aragó─ es tracava de manipular l’esport per produir un efecte de propaganda simbòlica impactant i mitificadora. Es va estimular un patrioterisme aldeanista i retardari que tractava de convertir el futbol en una causa col.lectiva. La política d’exaltació emocional també anava dirigida, entre d’altres metes, a desdibuixar una ineficàcia de gestió que es traduïa en un endeutament progressiu i en mediocres resultats esportius. Al diari Las Provincias, 18-12-1987 p. 73, es pot llegir sobre el període Ramos Costa:

%quote%“Alberto Toldrá (intermediari), en el transcurso de la entrevista se mantuvo muy enérgico cuando se hizo referencia a la posibilidad de que, en cierta etapa del Valencia, se forrase junto a Ramos Costa y Pasieguito coo consecuencia de los traspasos realizados: «Eso lo decían cuatro payasos impresentables»”.


Els lligams del València C.F. amb una UCD que dirigia políticament e els diferents ressorts del xovinisme blaver els insinua involuntàriament Salvador Gomar, gerent del València en l’època comentada, amb les següents paraules:

%quote%“El señor Tuzón (president llavors del València C.F.) no tiene relaciones con Felipe González, que yo sepa. En cambio Ramos Costa sí las tenía con Suárez. Suárez en aquellos tiempos le dio alguna ayuda al Valencia a fondo pedido...De todos modos soy partidario de aprovecharse de la política siempre que sea en beneficio del Valencia”.
%quote_source%(Levante, 9-8-1987. P. 33).


Allò que va començar Ramos Costa ho va rematar V. Tormo, i finalment l’equip va aconseguir baixar a segona divisió al final de la temporada 85-86, esforçada meta que només s’havia aconseguit molt poques vegades. L’equipen segona divisió, un deute acumulat de 1.800 milions de pessetes i una rutilant penya ultradretana denominada Yomus era el balanç de quasi 10 anys d’una més que discutible gestió, que s’escudava en la bandera de la reacció patriotera. La directiva de Tuzón [president del València en l’any de l’escriptura d’aquest llibre, 1987] haurà de corregir, parcialment, els excessos dels seus predecessors.

(...) Els antecedents dels Yomus són les mobilitzacions i els disturbis ocasionats per les hosts blaveres ―particularment pel GAV― cada volta que el Barcelona jugava al Mestalla. A partir de la temporada 84-85 el grup ultradretà Yomus ja apareix com a fenomen consolidat. Adolescents deles millors famílies burgeses, lúmpens de raval, neonazis ideologitzats i xicons d’origen popular són els seus integrants en un ventall d’edats majoritàriament situat entre els 12 i els 20 anys. Més que d’ideologia s’ha de parlar de reflexions condicionats, entre els quals, dos destaquen de manera notable: l’anticatalanisme i les descàrregues de tensió muscular en forma de pedrada o garrotada. La bandera blava, bufandes del mateix color, i una pancarta negra sobre la qual figura una calavera són els seus distintius. La creu gammada i la conversió de la s final de Yomus en ss adornen nombroses parets de la comarca de l’Horta. Les jaculatòries Puta Barça, puta Cataluña, recitades amb símptomes de disfuncionalitats suprarrenals, són el seu ritu de constitució grupal. També en alguna ocasió han aclamat el cabdill González Lizondo (veg. ''Levante'', 22-11-1987, p. 49).

L’interlocutor dels Yomus amb el club és Antonio Carlos Serrano, conegut per l’Abogado, de 26 anys [l’any d’escriure’s aquest llibre, 1987], llicenciat en dret, ha fet masters en assessoria jurídica d’empreses i fa classes de judo.

%quote%“No me considero fundador de los Yomus ―prosigue Antonio Carlos― aunque sí uno de los fundadores y líderes del grupo”.
(Las Provincias, 4-3-1987, p. 59)


Veiem com aquest líder ultra expressa la seua actitud feta de totalitarisme blaver, en relació amb unes agressions dels Yomus als seguidors del Castelló:

%quote%“Desconozco qué es lo que pasó. No creo que fuese gente nuestra. Lo que ocurre es que en Castellón nos recibieron muy mal y, además, me han contado que se presentaron en Mestalla con cuatribarradas. Eso no se puede tolerar. No quiero justificar la violencia pero hay que reconocer que venirse a Valencia con cuatribarradas es provocar y calentar la sangre”.
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59).


Un aspecte que denota el caràcter de la militància blavera i hispanofeixista dels ultres del València C.F. és que la seua violència s’ha dirigit de manera quasi exclusiva contra els equips de la nostra àrea lingüística: Elx, Hèrcules (d’Alacant), Castelló, Figueres, Barcelona, Espanyol, etc. Veiem-ne algunes informacions:

%quote%“Una hora después del encuentro Valencia-Elche se produjeron desagradables incidentes callejeros no sólo junto al recinto deportivo sino a considerable distancia, donde hubo grupos que esperaron el autocar del Elche, al que apedrearon, como habían hecho con el coche del colegiado. La policía que apenas intervino en las refriegas fue insultada con gritos de «¡asesinos!»”.
%quote_source%(Las Provincias, 27-1-1987, portada)

%quote%“Una bola de hierro lanzada desde la grada golpeó al árbitro”.
%quote_source%(Levante, 27-2-1987, p. IV)


%quote%“En la primera vuelta, el autobús del filial barcelonista fue brutalmente apedreado en la salida de Valencia cuando la expedición [...]”.
%quote_source%(Levante, 14-2-87, p. 33)


%quote%“Dos autocares con matrícula de Castellón que transportaban hinchas del equipo albinegro fueron apedreados al final del partido a la salida de Valencia. [...] Desde la avenida de Aragón hasta la avenida de Cataluña, todo aquel autobús o turismo que llevara matrícula de Castellón era sistemáticamente apedreado. [...] Con el rostro tapado por bufandas, pañuelos o pasamontañas, calzando zapatillas la mayoría y enarbolando enormes banderas cuyas astas eran de hierro afilado en sus extremos, jóvenes que no sobrepasaban los 15 años se amparaban en los Yomus como primera línea de combate para ir cargando el ambiente. Un autobús de Castellón fue atacado y retenido en el parking de la avenida de Aragón hasta que apareció una bandera robada. Pero no fue suficiente. Minutos después, apenas un kilómetro después, amparándose en la oscuridad, llegaban las piedras”.
%quote_source%(Levante, 24-2-87, p. V)


>>quote<<
“Un joven de 14 años, cuyo nombre corresponde a las iniciales L.C.T. fue detenido por la policía nacional en el transcurso de los diversos incidentes que se produjeron al concluir el encuentro Valencia-Hércules. Un elevado número de dotaciones policiales escoltó a los diversos vehículos de seguidores alicantinos [...].
A la altura de Cardenal Benlloch ―las escoltas se realizaron hasta la pista de Silla― un vehículo matrícula A-3258-A fue apedreado sufriendo rotura de lunas [...].
Por otra parte, hubo diversos incidentes antes del comienzo del partido. Un grupo de unos 300 seguidores valencianistas ―algunos de estos con el rostro cubierto― lanzaron petardos contra aficionados del Hércules”.
>><<
%quote_source%(Las Provincias, 24-3-87, p. 31)


%quote%“Por otro lado, fuentes del club blanco han anunciado que los tres jóvenes detenidos cuando apedrearon el autobús de la U.E. Figueres en las afueras de Valencia, tras jugar en el Luis Casanova, el pasado 21 de octubre, no son socios del club ni tampoco pertenecen a la conocida peña Yomus”.
%quote_source%(Levante, 11-4-87, p. 31)


Tanmateix la valoració que dels Yomus realitzen membres de la directiva del València C.F., és globalment favorable als ultres. Veiem algunes opinions formulades per a ser publicades pels mitjans de comunicació. Arturo Tuzón afirmava:

%quote%“Sin embargo los ultras del Valencia hasta el momento no nos han causado ningún problema y eso lo agradece el club, ya que apoyan al equipo en casa y fuera y eso hay que tenerlo en cuenta”.
%quote_source%(Levante, 27-11-86, p. 53)


El secretari general del club, Alberto Miguel, declarava:

%quote%“[...] de momento la peña Yomus está controlada y su comportamiento no perjudica al club”.
%quote_source%(Levante, 27-11-86, p. 53)


Per la seua part, el president del Mestalla (filial del València C.F.) José Moret, manifestava:

%quote%“Al único que tenemos localizado es al “Abogado”. [...] Los demás prefieren mantenerse en el anonimato. Las entrevistas que he mantenido con ellos han llegado a ser curiosas, simpáticas y agradables”.
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59)


Al mateix article de premsa anterior, s’hi llegeix:

%quote%“La semana pasada José Moret andaba buscándolos porque «queríamos que animasen al mestalla en su partico con el Olímpic de Xátiva».


Els contactes Yomus-directiva sovintegen:

%quote%“En más de siete ocasiones ha mantenido contactos con la directiva del Valencia [es refereix a l’Abogado], en especial con Arturo Tuzón y Alberto Miguel”.
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59)


%quote%“El vicepresidente del Valencia José Domingo y el presidente del Mestalla, José Moret han sido dos de los directivos que con frecuencia se han entrevistado con los Yomus”.
%quote_source%(Las Provincias, 4-3-87, p. 59)


La directiva els dóna suport econòmic i logístic:

%quote%“Desde el comienzo de la temporada nos regalaban cinco entradas para los Yomus más necesitados”.
%quote_source%(Declaracions de l’Abogado a Las Provincias, 4-3-87, p. 59)


%quote%“De vez en cuando la directiva nos pone un autobús y ya está, como el día de Alicante”.
%quote_source%(Declaracions d’un Yomus a Levante, 24-2-87, p. V)


%quote%“[...] Deseaban que el club les ayudara a financiar una bandera de esas gigantescas, que se despliegan en la grada, por encima de los espectadores. Creo que tiene unas dimensiones de 40 por 20 metros. Les dije que me trajesen el presupuesto y no lo han hecho [...] es casi seguro que les ayudaremos a comprarla”.
%quote_source%(Manifestacions de José Domingo Ibáñez a Las Provincias, 4-3-87, p. 59)


Agermanats en la promoció del blaverisme, i en la devoció anticatalanista, simbiòtics i complementaris en la tasca de pujar als palaus o baixar a les barraques, Yomus i directiva comparteixen alguna cosa més que una suposada afició a determinat equip de futbol: la devoció pel partit blaver regional i pel seu adalil Lizondo. Els mateixos dies en què celebraven la tornada de l’equip a primera divisió, ho manifestaren ben clarament, cadascú a la seua manera i al seu lloc. ''Acte primer'', diumenge dia 21 de juny de 1987, a la vesprada, a les portes de l’Ajuntament de València:

>>quote<<
“Una piedra de considerables proporciones rompió uno de los cristales de las puertas que dan acceso al balcón principal del Ayuntamiento, poco después que las autoridades allí reunidas [...] se retirasen.
Entre los cinco mil reunidos a la puerta del ayuntamiento, estaba la peña Yomus prácticamente al completo. Desde antes de la llegada de los dos autocares que desplazaron a la representación valencianista desde Mestalla a la Casa Consistorial, estuvieron profiriendo gritos contra el Barça, Cataluña y sobre todo contra el alcalde. A Pérez Casado le dijeron “Alcalde, cabrón, eres maricón”; “Pérez Casado, eres hijo de...”; “Pérez Casado, el PSOE se ha acabado”. Y entre estos gritos intercalaron el saludo de la peña, un himno juvenil inconformista, así como otros vítores a Unión Valenciana, cuyo líder asistía impasible al espectáculo desde dentro de la casa consistorial”.
>><<
%quote_source%(Levante, 23-6-87, p. 38)


''Acte segon'', dia 22 de juny de 1987, ja a la nit, a la sala Xúquer, on es realitzava un sopar-homenatge, al València C.F.:

>>quote<<
“Destacó entre los asistentes Carmen Flores ―madre del jugador del Valencia C.F., Quique―. La mesa presidencial estuvo encabezada por el primer mandatario del Valencia, Arturo Tuzón, flanqueado por su señora y la de Alfredo di Stefano [...].
Iniciada la cena hizo su aparición ―obviamente con retraso― el líder de Unión Valenciana, González Lizondo. Cuando los asistentes se percataron de su presencia, saltó la primera gran ovación de la noche, a la que tuvo que corresponder González Lizondo con el obligado saludo, antes de ocupar su mesa”.
>><<
%quote_source%(Las Provincias, 24-6-87, p. 52)

%trail% <<|Índex|>>
Page last modified on April 26, 2023, at 09:36 AM
Edit - History - Print - Recent Changes - Search<
Creative Commons License © 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors | visites
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons, tret d'on s'indique el contrari.
Funcionant gràcies a PmWiki, PunBB, Coppermine, PHP, MySQL, Apache i GNU/Linux.