Descarregueu  el navegador Mozilla Firefox, per a una visualització web millor i més segura
Descarregueu l'Adobe Reader, per a documents PDF
lang: ca

<< | Índex | >>

Persones



1 - Vicente Estruch "El Alfarrasí"

Vicente Estruch
Vicente Estruch

Vicent Estruch Corts, conegut com "el Alfarrasí", és natural d'eixa localitat de la Vall d'Albaida. És l'actual cap dels Yomus, la penya ultradretana del València C.F., on el coneixen també per Cap de pot. Vinculat a la ultradreta valenciana, té un historial policial que acumula una condemna per lesions, una altra per tràfic de drogues i una ordre d’allunyament. Fou vigilantdel Grup GFS Seguretat. Porta un tatuatge de Hitler a la cuixa dreta. El 9 d'octubre de 2017 fou un dels protagonistes destacats en les agressions sofertes pels participants en la manifestació. Se li situa en almenys cinc accions violentes i sempre en companyia d’altres membres de Yomus. Una de les armes usades va ser un pal amb una bandera que va utilitzar per colpejar a diverses de les seves víctimes que amb dificultat van poder defensar-se de l’agressió. I també va usar el pal com a llança amb la intenció de fer el major mal possible. Es va burlar de les crítiques als fets violents en el seu compte de twitter, però després de ser detingut va bloquejar tots els seus perfils a les xarxes socials, tant els personals com els professionals, ja que aquest regenta un gimnàs a Benigànim (Vall d'Albaida), l’Sparta Gym (anteriorment Elite Sport). Està encausat en la causa que se segueix al voltant d'aquestes agressions.

Aquest xic no disposa d'entrada a la Viquipèdia.


2 - Antonio Cañizares

Antonio Cañizares
Antonio Cañizares

Antonio Cañizares és arquebisbe de València des de 2014. Té una dilatada carrera eclesiàstica, que inclou bisbats en diversos llocs, i també el càrrec de cardenal, atorgat en 2006 pel papa Benet XVI. Originari de la Plana d'Utiel-Requena, és una persona amb una tarannà espanyolista i antinacionalista molt fort, com sempre ha demostrat en diversos càrrecs que ha exercit. En arribar a l'arquebisbat de València en 2014, ha continuat amb aquesta dinàmica espanyolista, incidint sempre només en la unitat d'Espanya, i obviant gravíssims problemes socials i fins i tot eclesials que té la seua arxidiòcesi. Pel que fa a la llengua dels valencians i la seua introducció progressiva en l'Església, sense ser especialment virulent, ha mostrat una postura totalment contrària, en línia amb el seu ultraespanyolisme. Així per exemple, en aprovar-se en 2015 per part de l'AVL l'Oracional valencià, ell emeté un comunicat mostrant-se contrari a la seua aprovació canònica.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Antonio_Ca%C3%B1izares_Llovera


3 - Jaime Sancho

Jaime Sancho
Jaime Sancho

Jaime Sancho Andreu és actualment canonge de la catedral de València. Fou en el seu dia deixeble de Josep Almiñana, que fou un altre canonge que en els anys de la transició boicotejà el Llibre del Poble de Déu (missal en valencià fet per Pere Riutort per a la introducció de la llengua en l'església valenciana) i en general, tots els intents d'introduir la llengua dels valencians en els diversos àmbits eclesiàstics. Aquest senyor, d'altra banda, prové de la classe alta valenciana, profundament castellanitzada. Potser degut a ambdós factors manté una postura totalment contrària en l'actualitat a la normalització de la llengua dels valencians en l'Església valenciana. Semblaria que també té un caràcter prou intrigant, per la qual cosa, la seua proximitat amb l'actual arquebisbe de València hauria influït també negativament en aquest sentit. Semblaria, en darrer terme, que aquest senyor té certs contactes amb el GAV. Es pot afirmar, en resum i en qualsevol cas, que ell és el principal responsable actual de que l'Església valenciana estiga tan castellanitzada. Així mateix, fa un temps aquest senyor elaborà unes curioses teories sobre l'autoria de la Porta dels Apòstols de la catedral de València. Tot i que destacats historiadors de l'art sempre han defensat la similitud de l'estil romànic d'aquesta porta amb el romànic lleidatà (de fet aquesta porta és molt semblant a la Porta dels Fillols de la Seu antiga de Lleida), el Sr. Sancho digué que l'autor d'aquesta porta era aragonès. La intenció d'aquest senyor, com la d'altres presumptes historiadors, com l'aragonès Ubieto, en menystenir l'element català de l'antic Regne de València és clara, doncs: Contribuir a falsejar la història i en aquest cas, a la seua espanyolització.

No disposa d'entrada a la Viquipèdia.


4 - Isabel Bonig

Isabel Bonig
Isabel Bonig

Isabel Bonig Trigueros (25 de febrer de 1970, Castelló de la Plana) és una política valenciana, actual presidenta del Partit Popular del País Valencià (des de juliol de 2015). Anteriorment, Bonig va ser consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient de la Generalitat Valenciana durant el darrer govern del PPCV. A més, ha sigut alcaldessa de la Vall d'Uixó (la Plana Baixa) entre 2007 i 2011. D'ençà que ella ha assumit la direcció del PP valencià, ha tornat als vells tòpics anticatalanistes que distingeixen a la dreta valenciana.

Se pot trobar més informació d'ella a la seua entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Isabel_Bonig_Trigueros


5 - Jorge Bellver

Jorge Bellver
Jorge Bellver

Jorge Bellver és l'actual portantveu del PP a les Corts valencianes. Fruit del recurs a l'anticatalanisme que fa la dreta valenciana sempre que té problemes són les seues declaracions en abril de 2014 en què deia que l'esquerra valenciana és "nacionalista i proindependentista", a banda d'altres moltes declaracions en aquest sentit que serien llargues d'enumerar.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Jorge_Bellver_Casa%C3%B1a


6 - Pepe Herrero

Pepe Herrero
Pepe Herrero

Pepe Herrero és presentador d’Onda Fallera, impulsor del partit i fòrum digital Mi Tierra CV, i està investigat pels aldarulls del 9 d’Octubre de 2017. Eixe dia ell féu una crida a través de totes les xarxes socials en què es mou a boicotejar la manifestació nacionalista.

No disposa d'entrada a la Viquipèdia.


7 - Marisa i Isabella

Marisa i Isabella
Marisa i Isabella

Marisa i Isabella són les cares visibles i líders destacades d'un moviment blaver nou fundat en 2017 anomenat "Defenem Valencia" (sic). Marisa signa en Facebook com a Marisa T. Valencia. Isabella es diu realment María Isabel Sánchez Ibanco, i és natural de Sogorb (Alt Palència). Aquest moviment, estretament lligat a Juan García Sentandreu i España 2000, amb qui han participat en algunes concentracions i al cronista faller i presentador radiofònic Pepe Herrero, que els dóna molta propaganda a la seua ràdio, cerca en certa manera reproduir el fenòmen de les "ties maries" blaveres, que tan bons resultats donà al blaverisme en a transició. De fet aquestes dones serien la versió moderna i actualitzada de les susdites "ties maries". Nogensmenys, l'èxit assolit fins ara, tot i que no menyspreable, dista molt de la gran mobilització de les susdites "ties maries" de la transició.

No disposen d'entrada a la Viquipèdia


8 - Jaume Hurtado

Jaume Hurtado
Jaume Hurtado

Jaume Hurtado és el secretari general del partidet blaver "Som Valencians". Aquest partit és, per ara, el partit blaver que millors resultats electorals ha tret, ajudat també per una abundant despesa econòmica, sembla ser que provinent en part del seu president. Aquest és un partit que es podria encabir en el centre-dreta, i a diferència del blaverisme clàssic, transmet un discurs de moderació i no violent. Nogensmenys, defensa el blaverisme clàssic en totes les seues vessants: Lingüístic, de símbols, de defensa de València com entitat sense cap relació amb Catalunya i les Illes, etc.

Disposa d'entrada en la imitació blavera de la Viquipèdia: https://www.lenciclopedia.org/Jaume_Hurtado


9 - Javier Cervera

Javier Cervera
Javier Cervera

Javier Cervera Sales fou president de l'anomenada ''Curva Nord" del València C.F. fins els fets violents que tingueren lloc el 9 d'octubre de 2017 per part de membres d'eixe grup i dels Yomus, integrats en eixa penya. Aquell dia, membres dels Yomus efectuaren una concentració il·legal que pretenia boicotejar la marxa nacionalista que tenia lloc per la vesprada, i agrediren diversos participants. Javier Cervera fou identificat com a un dels agressors i està pendent de que se resolga la causa on ell és imputat. Com a conseqüència de la seua imputació, dimití de la presidència de la CN. El seu advocat defensor en aquesta causa és Vicente Boluda Crespo, antic aspirant a la presidència del desaparegut partit ultrablaver Coalición Valenciana, ell mateix implicat en el violent assalt al vestíbul de la Facultat de Dret el 24 de maig de 2006, i vinculat al blaverisme radical en diverses instàncies.

Aquest xic no disposa d'article a la Viquipèdia.


10 - Francisco

Francisco
Francisco

"Francisco" és el nom artístic de Francisco González Sarrià, cantant valencià de cançó espanyola que tingué cert èxit en els anys 80 del passat segle. Després d'això la seua carrera tingué daltabaixos, i hui dia és ja poc conegut entre els joves. Políticament ha donat moltes bandades: Del PSOE al PP, i del PP a Ciudadanos. Si bé ara sembla que tampoc no està en cap partit. Sovint ha culpat els governants de torn per no contractar-lo, adduint raons polítiques. El que està clar és que aquest senyor té una ideologia molt espanyolista i antinacionalista. De fet, ja en els anys 80 era el cantant favorit del blavero-espanyolisme, per la seua versió de l'Himne a València del mestre Serrano, que comença proclamant obediència i submissió a Espanya. A principis de 2016 va protagonitzar un fet d'allò més ridícul, quan s'enfundà una bossa de basura i criticà els governants de la Generalitat Valenciana i de l'Ajuntament de València per no contractar-lo. El simbolisme de la bossa de basura és que, segons ell, els governants valencians sols contractaven basura (!). De pas, llençà violentes proclames anticatalanistes. Seguint en aquesta línia, el 6 de març de 2016 participà en una concentració blavera a la plaça de la Mare de Déu de València, on llegí un manifest anticatalanista.

Aquest xic disposa d'entrada a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Francisco_Gonz%C3%A1lez_Sarri%C3%A0

\\

11 - Enric Esteve

Enric Esteve
Enric Esteve

Enric Esteve és l'actual president de l'entitat hui blavera "Lo Rat Penat". És empresari i està vinculat al món de les falles. Políticament ha estat vinculat a Unió Valenciana i al Partit Popular, partit pel qual ha estat regidor i tinent d'alcalde a Meliana en diferents legislatures. Des de 1996 és president de la Societat d'Amants de les Glòries Valencianes Lo Rat Penat, sent reelegit per última volta l'11 de maig de 2012. Com a president de la centenària associació cultural, en la dècada de 2010 va iniciar un procés d'acostament entre els plantejaments de la RACV i Lo Rat Penat per una banda, i la Universitat de València i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per l'altra, fet que li va provocar crítiques i atacs des dels qui defensen les postures més intransigents del blaverisme. En febrer de 2014, després que el PP s'alineara amb les tesis del blaverisme arran la publicació del Diccionari Normatiu de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, va demanar públicament que es cremara el text en les falles, en considerar-lo una traïció de l'AVL.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Esteve_i_Moll%C3%A0


12 - Àlex Esteve

Àlex Esteve
Àlex Esteve

Alejandro Esteve Caballero fou cap de l'antiga Plataforma Jovenil Valencianista, i actual Plataforma Valencianista. Fou president de les Joventuts del GAV fins 2003 aproximadament. Aquell any deixà de ser president de les JJGAV a conseqüència d'uns fets pels quals fou jutjat i condemnat en gener de 2006 a la ciutat de València per l'assalt i robatori al Casal Jaume I de Russafa, a la ciutat de València a finals de 2003, com hem indicat. L'agressió de la qual s'acusà els tres reconeguts membres i simpatitzants del Grup d'Acció Valencianista Alejandro Esteve, Amalia Bonheme i José Luis Conejero es va produir el 29 de desembre de 2003, quan van forçar la reixa del Casal Jaume I de Russafa, van trencar el vidres de la porta, van escollar el local i apropiar-se de totes les coses de valor econòmic i també de les que trobaven del seu interés per motius ideològics. Entre allò que, pressumptament, van robar l'escamot blaver hi havia documentació amb dades personals dels socis del Casal, documentació de l'Associació de Pares i Mares del Col•legi Públic Balmes de València com ara fitxes dels alumnes, la llibreta d'actes o una carpeta amb extractes bancaris. Alex Esteve, expresident de les Joventuts del GAV i els altres dos encausats, actuals membres, foren condemnats per un delicte de robatori amb força i una falta de danys . La condemna tingué l'agreujant de motivació ideològica i l'atenuant de reparació del dany causat. Els jutjats imposaren la pena d'un any i tres mesos de presó pel delicte, vint dies de multa per la falta i la inhabilitació per exercir el sufragi passiu. Alejando Esteve fou condemat també a la inhabilitació com a càrrec directiu d'associacions. A més, els tres hagueren d’indemnitzar a ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ pels danys causats i abonar les costes processals, incloent-hi les de l’Acusació particular exercida per ACPV. Aquesta va ser la primera volta que se condemnà judicialment uns blavers per actes violents. Els blavers potser ho sospitaven que els passaria això, i just durant els dies que se celebrava el judici assaltaren la llibreria "Tres i Quatre". Prèviament, en 2002, aquest xic havia pres part en el boicot organitzat pel GAV a la presentació de l'IEC en Sueca, com es pot veure en els vídeos gravats. Això es pot veure clarament en aquest vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=ZI8HB3d5PXE. Des de la reconstituïda Plataforma Valencianista porta des de 2013 aproximadament treballant amb altres entitats blaveres moderades, com el Círcul Cívic Valencià i Junts front a l'AVL per a eixamplar la base social del blaverisme, amb poc èxit.

Aquest xic no té entrada a la Viquipèdia.


13 - Voro López

Voro López
Voro López

Voro López és un altre pseudo-intel·lectual blaver amb una producció escassa i de baixa qualitat. És membre de la RACV, on encapçala el sector partidari d'escriure amb accents, proper a UV, al PP i al degà d'aquesta institució, Juan Lladró. Darrerament, sembla que per influència directa de Juan Lladró precisament, ha entrat a formar part del professorat de la Universitat Cardenal Herrera-CEU (universitat privada vinculada a l'Església catòlica). Forma part també de la RACV.

Es pot trobar més informació d'ell a la pàgina web de la RACV: http://www.racv.es/vcia/academic-voro-lopez-verdejo


14 - Juan García Sentandreu

REPORTATGE publicat a EL PAIS i traduït al català per ANNA-Notícies

El 'blaverismo' resucitat

L'advocat Juan García "Blassentandreupiñar", relacionat amb grups ultres, busca recuperar l'espai polític regionalista

EL PAÍS - València EL PAÍS - 11-12-2004

Relacionat amb els sectors espanyolistes més conservadors, Juan García "Blassentandreupiñar", activista universitari, advocat, agitador i ara dirigent d'un xicotet partit denominat Coalición Valenciana, s'ha convertit en una pedra a la sabata del Partit Popular. Representant del secessionisme lingüístic més enardit, García "Blassentandreupiñar" ha sigut, paradoxalment un dels què més ha fet pel reconeixement de la unitat lingüística del valencià i el català. Gràcies al seu interès -des d'Alternativa Universitària, una de les organitzacions estudiantils més dretanes- a impedir que la Universitat de València reconegués la unitat de la llengua en els seus estatuts, el Tribunal Constitucional va acabar donant la raó a l'autoritat universitària en 1997 i va establir una jurisprudència que ara és utilitzada com a suport legal pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero per a justificar en el memoràndum dirigit a la Unió Europea la unitat d'una llengua que a la Comunitat Valenciana es denomina valencià i a Catalunya i Balears, català. La sentència del Tribunal Constitucional va ser protestada amb una gran manifestació el 13 de juny de 1997 pels carrers de València per part de sectors conservadors i secessionistes. En la pràctica, va ser una espècie de cant del cigne. Després d'ella, el PP dirigit per Eduardo Zaplana va emprendre la línia de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per a treure la polèmica lingüística de l'agenda política. En aquella manifestació -que García "Blassentandreupiñar" ha intentat reeditar amb motiu del memoràndum del Govern a la UE i en un ambient d'excitació en sectors conservadors encoratjat pel Consell que presideix Francisco Camps- aquest advocat valencià va participar com a dirigent del Grup d'Acció Valencianista (GAV), una entitat radical l'activitat de la qual, sovint violenta, va deixar un trist record en la transició i en els anys posteriors i al si de la qual va arribar procedent de ben coneguts sectors de la ultradreta universitària. Només un any després de la multitudinària manifestació de 1997, el Consell Valencià de Cultura emetria el conegut dictamen que donaria peu a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en què es reconeix la pertinença del valencià i el català a un mateix sistema lingüístic. Tot això al mig d'un tens procés en què García "Blassentandreupiñar" no va tenir cap inconvenient a acudir amb diverses desenes de persones a llançar ous i tomaques als membres del CVC que intentaven acordar el dictamen sobre el valencià. Vinculat des de la seua etapa universitària als cercles de la ultradreta valenciana i espanyola -el servei de seguretat de la manifestació convocada per Coalició Valenciana el passat dia 27 de novembre va estar a càrrec dels integrants del partit ultra Espanya 2000-, García "Blassentandreupiñar" ha tingut oportunitat de desplegar una major activitat pública amb els governs del PP, una formació en què alguns càrrecs públics no oculten les seues simpaties per aquest advocat, casat i pare de tres fills. President del GAV durant set anys i vinculat a entitats blaveres com la Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de València, va decidir, després de la marxa d'Eduardo Zaplana a Madrid i amb la derrota del PP en el Govern central, buscar el seu propi espai polític. Així, García "Blassentandreupiñar" va recórrer a una operació de manual. Primer va crear la Fundació Nou Valencianisme, de la que segueix sent president, com a pas previ a la constitució de Coalició Valenciana el passat mes de novembre. "Durant anys, una gran majoria valenciana ha estat suportant que les persones en què havíem delegat la representació política i cívica dels nostres interessos, ens anaren traint i oblidant-se d'aqueix necessari servei públic a qui s'havien compromès", afirmava García "Blassentandreupiñar" en la presentació del seu partit. Després afegia: "La lluita pel valencià segueix més exasperada i enverinada que mai". A la nova faceta de dirigent de partit polític -on ha buscat als desencantats amb Unió Valenciana i del PP, com a Dolores García Broch o Joaquín Corredor-, Juan García "Blassentandreupiñar" ha afegit la d'autor de distintes publicacions -capaces de fer ruboritzar als escolars- en què aporta la seua pròpia visió sobre la història i la llengua valencianes. Una visió destinada a dotar d'un cert corpus ideològic als sectors més radicals del secessionisme lingüístic. En el salt a l'activitat política, García "Blassentandreupiñar" ha comptat amb el suport de l'exdirectora del periòdic Las Provincias María Consuelo Reyna, l'excap de gabinet d'Eduardo Zaplana en la primera legislatura Jesús Sánchez Carrascosa i persones relacionades amb l'activitat cultural com l'escriptor Fernando Sánchez Dragó; el cap de publicacions de la Diputació de València, Carles Recio, i el cap de premsa del president de la Corporació provincial, Baltasar Bueno. Una relació que va portar al dirigent de Coalición Valenciana a demanar al president de la Diputació de València, Fernando Giner, que abandonés el Partit Popular per a sumar-se al nou projecte polític. Amb contactes en certes instàncies del PP, que li van obrir les portes de Presidència durant l'etapa Zaplana, García "Blassentandreupiñar" ha vist en les arengues victimistes del Consell de Francisco Camps i en la presentació de Josep Lluís Carod Rovira -el líder d'Esquerra Republicana de Catalunya- com una amenaça per als valencians el caldo de cultiu necessari per a reeditar novament el blaverisme. García "Blassentandreupiñar", que el 27 de desembre va aconseguir treure diversos milers de persones al carrer després de l'agitació anticatalanista que ha promogut el Consell, no ha descuidat tampoc la seua faceta d'home de negocis i les seues vinculacions amb les organitzacions empresarials. Al costat de la seua activitat com a advocat -està col·legiat a València des de 1987, després d'emprar més del compte per a acabar la carrera de Dret- García "Blassentandreupiñar" també exerceix com a empresari. En aquest camp, les seues iniciatives més recents estan relacionades amb el món immobiliari, amb dues empreses dedicades a la compravenda d'immobles i solars i a la construcció, activitat que ha diversificat amb la constitució, dies després de conèixer-se l'elecció de la ciutat de València per a organitzar la Copa de l'Amèrica de 2007, d'una empresa d'arrendaments nàutics. Però, sobretot, "Blassentandreupiñar" està relacionat des de fa anys amb el món dels discapacitats i apareix com a soci o apoderat en diverses empreses que regenten residències i centres diversos. Un sector en què recentment ha obtingut un reconeixement, en accedir a la presidència de la Federació Valenciana de Centres Especials d'Ocupació, entitat que compta amb línia pressupostària pròpia de la Conselleria d'Ocupació. Des d'aqueix lloc ha aconseguit representació pròpia en la Confederació Empresarial Valenciana i accés directe al seu president, Rafael Ferrando. A més, edita una revista sobre els centres d'ocupació. Aquestes entitats, que es beneficien d'exempcions del 100% de les quotes de la Seguretat Social i no paguen imposts perquè, almenys en teoria, són institucions sense ànim de lucre, col·loquen discapacitats físics i psíquics, el sou de les quals paga en part l'Administració, que aporta la meitat del salari mínim interprofessional. Els centres realitzen treballs, generalment manuals, que els subcontracten empreses diverses. Un d'aqueixos centres, a Enguera, va ser objecte de polèmica, a mitjan els anys noranta, després que la Conselleria de Treball detectés una sèrie de "anomalies econòmiques i de funcionament". Els inspectors van detectar que el centre acollia a més usuaris dels permesos, tenia importants llacunes burocràtiques i mancava d'infraestructures bàsiques com a sistemes de detecció i d'alarma contra incendis. A més, l'alimentació que rebien els disminuïts no era l’"adequada". Però el més greu era que, segons els inspectors, l'activitat del centre estava enfocada principalment "a l'activitat productiva" en detriment de tècniques de "socialització, formació d'hàbits d'autonomia i convivència i activitats d'oci i temps lliure". En l'econòmic es denunciaven remuneracions inferiors a les estipulades, així com "indicis de presumptes falsificacions" de nòmines.

García Sentandreu
García Sentandreu

Així mateix, en els darrers temps aquest individu és la figura més destacada de l’anomenada “Plataforma Constitucional”. En ella estan integrats diversos grups totalment contraris a la normalització de la llengua catalana en els diversos territoris on es parla a l’Estat espanyol: Principat, País Valencià, Illes Balears i Franja de Ponent. I això ens fa pensar clarament en què el secessionisme i l’anticatalanisme valencià tinguen algun tipus de recolzament o suport per part de sectors estatalistes madrilenys.

Afegim, encara que siga a títol anecdòtic, que aquest individu té un germà de nom José que pertany al grup ultracatòlic conegut com a Legionaris de Crist. Curiosament, aquest germà seu dóna classes al Col·legi Reial Monestir de Santa Isabel, ubicat en el catalaníssim barri barceloní de Sarrià. No diu aquesta família que no vol saber res de Catalunya? Sembla que per a algunes coses els va molt bé.

A tall d'anècdota direm també que en 2008 isqué a la llum una suposada aventura extra-matrimonial seua amb la dirigent del seu partit Elena Muñoz Carpí, que acabà amb unes suposades agressions d'ell a ella i la corresponent denúncia.

En octubre de 2010 anuncià que volia deixar la presidència de Coalición Valenciana a principis de 2011. Després dels desastrosos resultats que tragué el seu partit en les eleccions municipals i autonòmiques de 2011, en cessar el seu partit les activitats, anuncià que es retirava de l'activitat política i romandria en l'"activisme cultural".

El 5 de juliol de 2011 fou detingut després de la seua participació en el boicot que membres del GAV, les JJGAV, CV i España2000 feren de la presentació del llibre Noves glòries a Espanya, de Vicent Flor, en el FNAC de València.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia:http://ca.wikipedia.org/wiki/Juan_Garc%C3%ADa_Sentandreu


15 - José Luis Roberto

Informació treta d’Internet

“La plataforma España2000 se gestó en Valencia dirigida por el fascista José Luis Roberto, alias "el cojo", empresario, abogado y presidente de clubs de alterne en la Comunidad Valenciana. Sus iniciativas políticas se remontan años atras, donde obligaba a sus trabajadores de Levantina de Seguridad a afiliarse a la Coordinadora Obrera Nacional Sindicalista. José Luis Roberto fue detenido durante la transición por la colocación de dos bombas en unos encuentros independentistas en Valencia, hechos por los que nunca fue condenado. Se rumorea que en 1990 habría creado uno de los grupos neonazis mas violentos del estado español, Acción Radical, desarticulado años más tarde por sus reiteradas agresiones, por posesión de armas y por la muerte de Guillem Agulló. Tras este golpe policial contra esta organización, en 1998 surge el FAS (Frente Anti Sistema), supuestamente heredera de la anterior formación el cual se autodisuelve tras dos años de palizas y agresiones. A principios del 2000 nace Armagedon otra organización nazi, la dirección de la cual desde algunos medios se atribuyó supuestamente a José Luis Roberto, la cual es desarticulada por la policía en su primera acción, en la que quemaron tres sedes de partidos políticos y 13 de sus miembros fueron detenidos, siéndoles encontradas armas en los registros domiciliarios y siendo acusados sus miembros de asociación ilícita. En verano del 2000 José Luis Roberto junto con miembros de una organización ultraderechista inglesa compraron varias casas de una aldea semiabandonada en Las Prediches (Alicante) con la intención de crear un campo de entrenamiento para grupos nazis, pero dos miembros de la organización inglesa son detenidos por una orden internacional de busca y captura dictada por la Interpol. Ante la presión de los medios de comunicación se ven obligados a ver parado su deseo de crear organizaciones fascistas en la Comunidad Valenciana. En la biografía de este personaje fascista están incluídas que fue director de un colegio militar y profesor de historia, donde explicaba a sus alumnos lo buenas que eran las SS en la Segunda Guerra Mundial y tratando de influenciar a sus alumnos con sus ideas nacional-socialistas. Propietario de la empresa de seguridad “Levantina de Seguridad”, número uno en denuncias por agresión en la Comunidad Valenciana, también es dueño del gimnasio “Levantina” donde sus matones se entrenan. Tras cada desalojo de un centrol social okupado en Valencia, la empresa Levantina acude a la casa (antes ya ha pactado con la policía) para encargarse de la custodia del inmueble, ya pasó en el desalojo del Kasal Popular, en Malestric donde los vigilantes hicieron una hogera en la puerta de la casa, con las pertenencias de los okupantes y más recientemente en el desalojo del C.S.O. Malas Pulgas, donde la policía entregó las llaves de la casa a José Luis Roberto delante de la protesta que estaba teniendo lugar enfrente de la casa. Secretario Técnico de la Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne (A.N.E.L.A.), en contacto con mafias de protistución rusa trajeron a españa a 274 prostitutas rusas, las cuales no dudó en llevar a la manifestación racista de Ruzafa el 2 de marzo del 2002 para que pareciera que fuesen más personas las que acudieron a la manifestación”.

José Luis Roberto
José Luis Roberto

Aquest senyor, en consonància al seu ideari ultradretà espanyolista, és un enemic acèrrim del nacionalisme i dels nacionalistes. Ja hem vist com posà dos bombes en una trobada independentista. I en consonància també amb això, professa un total anticatalanisme. Els darrers temps així ha col·laborat estretament amb Juan García Sentandreu. No debades, com ja hem dit, en la darrera manifestació anticatalanista important (promoguda per Juan García Sentandreu i Juan Lladró bàsicament) del 27 de novembre de 2004, no sols el seu partit participà, sinó que membres del seu partit es feren càrrec de la seguretat de la manifestació.

Pàgina web d'Espanya 2000

Des del fòrum de la web d’aquest partit s'amenaçà recentment i se donà sense el seu consentiment dades personals seues del jove suecà militant d’ERPV Jordi Manyes.

En novembre de 2010 el Sr. Roberto fou responsable de greus incidents en el barri de Benimaclet, de València ciutat. Primer, el seu partit intentà manifestar-se en aquest barri el dia 20, en commemoració de la mort de Franco. Li fou negat el permís i es manifestà un dia abans, el dia 19. La seua inversió en propaganda fou considerable, però el resultat de la manifestació fou prou penós, amb poc més de 40 persones, i un rebuig generalitzat en aquest barri, conegut per la seua tolerància i el seu respecte cap als nouvinguts. Sembla que el Sr. Roberto estava rabiós per això, i el dia 22 de novembre cometé un acte vergonyós de xuleria, prepotència i provocació. Es presentà per la vesprada en el C.S.B. Terra de Benimaclet, acompanyat de 15 xics del seu partit, alguns amb estètica skin. Entraren en el local i començaren a insultar i intimidar a la gent allà present (en aquell moment uns 30). Demanà una cervesa i el cambrer refusà servir-li. Llavors es dedicà a escorcollar el local, buscant possibles defectes i infraccions administratives. Els responsables del bar cridaren a la policia, que es personà després de mitja hora. Aquesta, no féu absolutament res contra el Sr. Roberto i els seus xics, que havien entrat al local en actitud clarament intimidatòria, sinó que prengué nota de les suposades infraccions que el Sr. Roberto deia que hi havia en el local. Ni tan sols identificaren el Sr. Roberto i els seus acompanyants. A l'eixida, avisats per mòbils i SMS, havien acudit joves amics dels que estaven a dins per a recolzar-los davant d'aquesta provocació i intent intimidatori. Per a general sorpresa, la policia llavors identificà aquests xics (cosa que no havia fet amb el Sr. Roberto i els seus acompanyants). Dies després, el Sr. Roberto denuncià el C.S.B. Terra per suposat delicte ideològic, així com les presumptes infraccions administratives que diu que havia vist, i en els fòrums del seu partit amenaçà amb tornar altra vegada, així com posar denúncies fins a tancar el C.S.B. Terra. Com ja s'ha vist en tota aquesta narració, el Sr. Roberto no ha rebut cap penalització ni cap càstig per tot aquest seguit de despropòsits protagonitzats per ell en el mes de novembre de 2010.

Se pot trobar més informació d'ell a la seua entrada a la Viquipèdia:http://ca.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Luis_Roberto_Navarro


16 - Cristina Seguí

Cristina Seguí
Cristina Seguí

Cristina Seguí és una política valenciana que ha saltat a la fama en 2014 a conseqüència de ser una de les cares més visibles del nou partit ultraconservador Vox. Aquesta senyora, a banda de tenir una ideologia propera a l'extrema dreta, defensa a més tots els tòpics de l'anticatalanisme castellanitzant de València ciutat, d'on ella prové. Del partidet Vox isqué en circumstàncies no molt clares. Després ha intentat que l'accepten en Ciudadanos, la qual cosa tampoc no ha aconseguit. Finalment, aquesta senyora intentà a principis de 2015 impulsar una candidatura per a l'Ajuntament de València espanyolista i anticatalanista de la mà de Vicente González-Lizondo Sánchez, fill de l'històric blaver Vicente González-Lizondo, la qual cosa tampoc no aconseguí. Sembla doncs, que aquesta senyora continuarà de tertuliana en emissores i mitjans de comunicació d'extrema dreta, com per exemple Intereconomía.

Aquesta xica no disposa d'entrada a la Viquipèdia.


17 - Hermann Tertsch

Hermann Tertsch
Hermann Tertsch

Hermann Tertsch del Valle-Lersundi (Madrid, 9 de abril de 1958) és un periodista espanyol. Fill d'Ekkehard Tertsch, austríac, periodista, diplomàtic d'Alemanya i militant durant un temps del NSDAP, i de Felisa del Valle-Lersundi y del Valle. En la seua joventut fou membre del Partit Comunista d'Euskadi. En l'actualitat és membre del "Foro de Ermua".Professionalment, s'inicià en l'empresa periodística familiar, el butlletí econòmic "Spanish Economic News Service", passant a treballar en 1982 a la Agència EFE, per a la qual des de llavors cobreix la corresponsalia en Viena, tot ocupant-se dels països d'Europa Central i Oriental. S'incorporà al diari "El País" en 1985, periòdic del qual es converteix en corresponsal a Bonn i a Varsòvia. A començaments dels 90 cobrí les guerres iugoslaves com a enviat especial. Entre 1993 i 1996 arribà a ser subdirector del diari i responsable de la secció d'opinió. En 1996 deixa la subdirecció, tot mantenint una columna d'opinió al mateix periòdico fins 2007, moment en el qual, per discrepàncies amb la direcció, abandona definitivament aquest mitjà de comunicació. Des de 2004 col·labora en l'emissora de ràdio "Onda Cero". Des de 2006 acodeix també com a analista polític al programa de Telemadrid "Madrid opina". En 2007 la seua participació com a contertuli habitual en aquest darrer programa, unit al seu progressiu distanciament de la línia editorial d'"El País", tant en política internacional (particularment en relació a Israel i al conflicte d'Orient Mitjà) com en política nacional (molt crític amb el govern de José Luis Rodríguez Zapatero per la seua política antiterrorista), provocà que fóra cessat després de més de dos décades amb ells. Des de maig de 2007 és analista polític, crític, entrevistador i columnista del Diari "ABC", i entre juny de 2008 i març de 2010 presenta i dirigeix l'espai nocturn de Telemadrid "Diario de la noche". Des de llavors col·labora com a analista polític en espais com "La vuelta al mundo de Veo" (2010-2012), o "El cascabel" (2013- ) de 13tv i a programes de ràdio com "Sin Complejos" d'"EsRadio", pertanyent al grup "Libertad Digital". S'ha distingit pel seu visceral anticatalanisme i antivalencianisme al llarg dels anys. Pel que fa al País Valencià, fa uns anys qualificà els membres de la coalició Compromís d'"hortoabertzales" (sic!).

Disposa d'article a la Wiquipèdia en castellà: https://es.wikipedia.org/wiki/Hermann_Tertsch També hi ha article dedicat a son pare Ekkehard Tertsch: https://es.wikipedia.org/wiki/Ekkehard_Tertsch


18 - Albert Boadella

Albert Boadella
Albert Boadella

Albert Boadella i Oncins (Barcelona, 10 de juliol de 1943) és un actor, dramaturg i director català, d'ideologia espanyolista i membre de la companyia de teatre "Els Joglars" des de la seva fundació el 1961 i director d'aquesta fins al 2012. Va estudiar art dramàtic a l'Institut del Teatre de Barcelona, al Centre Dramatique de l'Est d'Estrasburg i expressió corporal a París. Quan encara era estudiant, va formar part de la companyia de mim d'Italo Riccardi. L'any 1962 quan només tenia 19 anys, va fundar a Barcelona, juntament amb els seus companys Carlota Soldevila i Escandon i Anton Font, "Els Joglars", la companyia on ha desenvolupat tota la carrera artística. Amb "Els Joglars" ha estrenat més de trenta muntatges. Les seves obres tenen una forta càrrega crítica i satírica, especialment amb el poder establert i amb qualsevol poder fàctic, la qual cosa li ha costat diversos problemes amb autoritats polítiques de signe diferent. El primer gran problema amb les autoritats el va patir el 2 de desembre de 1977 quan, uns dies després de l'estrena de "La Torna", va ser detingut, empresonat i sotmès a un consell de guerra per un delicte d'injúries a l'exèrcit. Posteriorment, va protagonitzar una espectacular fugida que el va forçar a viure una temporada exiliat a França. Els altres membres de la companyia consideraren que aquest fet va provocar que perdessin la seva llibertat condicional. A part del currículum teatral, ha creat i dirigit diversos programes de televisió i és autor del llibre "El rapto de Talía" (DeBolsillo, 2000, en castellà) i un llibre de memòries, "Memòries d'un bufó" (Espasa, 2001) (a ell li agrada definir-se així, com a bufó). El 2003 va escriure el guió i va dirigir la pel·lícula "Buen viaje, excelencia", una paròdia dels darrers mesos de vida del general Franco. El 2005 va estrenar al Teatre Romea de Barcelona "La torna de la torna", versió de "La torna" de 1977. Això provocà un nou enfrontament amb els actors de la primera versió, que en reclamen la coautoria. És també un dels impulsors del partit polític de caràcter contrari al nacionalisme català Ciutadans de Catalunya, que critica les mesures preses per les institucions públiques de Catalunya per preservar el català a Catalunya, tot i que actualment s'hi ha desvinculat de manera activa. És un dels primers firmants del "Manifest per la llengua comuna" de juny del 2008. L'onze de setembre 2012 va anunciar que traspassava la direcció d'"Els Joglars" a Ramon Fontseré. L'agost del 2013 generà tota mena de comentaris quan aparegué en una foto, de clars propòsits políticament provocatius, posant embolcallat amb una estelada foradada que deixava veure les seues natges despullades.

Disposa d'article a la Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Boadella_i_Oncins


19 - José Javier Esparza

José Javier Esparza
José Javier Esparza

José Javier Esparza és un escriptor i periodista espanyolista i de família castellana, tot i que nascut a València. Periodista des dels vint anys, ha escrit en nombroses publicacions i periòdics, exercint d'analista polític i com a crític de televisió i de cultura. Format en les redaccions d'ABC i Ya, fou redactor en cap de la revista cultural Punto y coma i ha dirigit la revista de pensament Hespérides. Des de 1982 es vinculà amb cercles de l'anomenada Nova Dreta francesa i europea, tot i que considera «prou decebent» el seu anticristianisme. Després d'un temps treballant per al Grupo Vocento i en la cadena COPE, treballa des de 2010 per a la cadena de TV d'extrema dreta espanyolista Intereconomía TV. En els darrers temps ha donat suport al blaverisme anticatalanista valencià, compartint espais i presentacions amb figures destacades seues com ara Juan García Sentandreu i Cristina Seguí.

Disposa d'article a la Wikipèdia en castellà: https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Javier_Esparza


20 - Toni Fontelles

Toni Fontelles
Toni Fontelles

Malgrat haver passat la seua infantesa al Principat, on son pare exercia de mestre d'escola, professa un anticatalanisme radical. Tot i que no té gairebé estudis, és un dels pseudo-intel·lectuals blavers oficials. En tal qualitat, és autor (o co-autor) de diverses gramàtiques blaveres, i, sobretot, d'articles d'opinió en la premsa local. Tant en un àmbit com en altre, ha rebut severes crítiques, que han estat especialment contundents pel que fa a les gramàtiques sobre la inexistent "llengua valenciana", com veurem més avall.

No disposa d'entrada a la Viquipèdia.


21 - Leopoldo Peñarroja

Leopoldo Peñarroja
Leopoldo Peñarroja

Aquest professor d'institut de llengua castellana de la Vall d'Uixó (Plana Baixa), es va fer famós fa uns anys en esbossar les seues teories sobre l'origen mossàrab de la "llengua valenciana". Aquest origen de la parla autòctona de València ha estat totalment rebutjat per destacats experts, tant de l'Estat espanyol (com ara Antoni Ferrando), com de l'estranger (com ara el jesuita nord-americà Robert Burns).

No obstant això, aquest senyor continua divulgant aquestes teories, sense por a fer el ridícul i forma part de la que ells consideren "intel·lectualitat" blavera, i és membre de la RACV.

Se pot trobar més informació d'ell a la pàgina web de la RACV: http://www.racv.es/vcia/academic-leopoldo-pe%C3%B1arroja-torrejon


22 - Ricardo García Moya

Ricardo García Moya
Ricardo García Moya

Pseudo-intel·lectual blaver alacantí que porta molts anys ja siguent un dels escriptors habituals de la premsa blavera. D'entre les seues delirants teories destaca la que diu que a Lleida es parla de manera semblant a València perquè en l'Edat Mitjana hi anaven valencians a la Universitat de Lleida (!). Els darrers temps semblaria haver-se decantat més envers l'activisme blaver per Internet. Alguns diuen que ell estaria darrera d'un tal "Alerta i Acció", que fa delirants intervencions als fòrums d'internet.

Ací podem trobar una recopilació dels seus increïbles articles.

No disposa d'entrada a la Viquipèdia.


23 - María Teresa Puerto

María Teresa Puerto
María Teresa Puerto

María Teresa Puerto és professora d'institut de llengua anglesa. Ha entrat dins dels pseudo-intel·lectuals blavers amb la publicació del llibre "El valencià, llengua suplantada". De nou tenim una persona que busca notorietat en els ambients pseudo-intel.lectuals blavers.

No disposa d'entrada a la Viquipèdia.


24 - Presen Roca

Presen Roca
Presen Roca

Segons la web del partit Coalición Valenciana, podem dir aquesta informació d'aquesta dona: Vicepresidenta Primera del Grup d'Accio Valencianista. Secretaria General de la Federación Coordinadora de Entidades Culturales del Reino de Valencia. Membre de Lo Rat Penat. Membre de l'Associacio d'Amics de la Real Academia de Cultura Valenciana. Secretaria Tecnica del Comite del Idioma Valenciano. Responsable del area d'Implantacio de Coalicio Valenciana.

No disposa d'entrada a la Viquipèdia.


25 - Carles Recio

Carles Recio
Carles Recio

Personatge d’allò més curiós. Ex-militant del GAV en la seua joventut, va participar en una de les “gestes” d’aquesta banda: soltar ratolins quan estava fent una conferència a la ciutat de València David Rosenthal, traductor del “Tirant lo Blanc” a l’anglès. Després va fer un gir cada volta més “moderat”, acceptant l’ortografia oficial i acostant-se a sectors catalanistes des de mitjans dels 80. Fins i tot a principis dels 90 semblava l’exemple modèlic de blaver reconvertit.

D’aquesta manera, començà a ser col.laborador habitual del “Levante-EMV”. Però els seus articles traspuaven una obsessiva tendència a negligir tot símbol o rastre de catalanitat a València. Això el va anar allunyant dels seus nous “amics” catalanistes. Els darrers anys, “ha eixit de l’armari”, com diuen ara, i s’ha alineat amb les tesis blaveres de la seua joventut.

Ex-cap de publicacions de la Diputació de València, presidida per Fernando Giner, de qui ja hem parlat. Des d’aquest càrrec, un dels primers llibres que tingué molt d’interès a reeditar va ser “El Perill Català”, de Josep Maria Bayarri, de qui ja hem parlat.

Ha intentat, fracassant rotundament, crear un nucli blaver en les comarques centrals del País Valencià (d’on prové el seu cap Fernando Giner. Potser ho fa això per indicació seua). Així, ha participat en diversos actes “culturals” per eixes comarques, alguns dels quals han acabat en escàndol. Així per exemple, va ser pregoner de les festes de Montaverner (Vall d’Albaida) i va fer un pregó insultant i burlant-se d’algunes persones del poble, a conseqüència de la qual cosa, en aquell poble s’enfadaren amb ell de tal manera que literalment hagué d’eixir per cames.

I això ens revela la seua complicada psicologia. És un individu que té un estil provocador, sovint ofensiu amb els que no li cauen bé, i sempre en el límit de la legalitat. D’aquesta forma, els seus escàndols han estat continus. Recordem sense anar més lluny com va ser guionista d’un còmic anomenat “Fallerel.la”, en què ofenia els fallers, que s’enfadaren amb ell.

Una altra prova de la seua recargolada i polèmica personalitat l'hem tinguda fa poc en juliol de 2005. Resulta que s'ha sabut que aquest senyor regentava en plena ciutat de València un prostíbul masculí. I davant d'això no sols ha intentat negar-ho sinó que ha dit que estava fent una "obra social" (!). L'escàndol en la política valenciana ha estat majúscul i tots els partits de l'oposició demanaren al seu cap Fernando Giner que el destituïra de cap de publicacions de la Diputació. En aquest enllaç se'ns explica tots aquests vergonyosos fets.

I la darrera prova de la seua complicada i conflictiva mentalitat l'hem tinguda fa poc. I és que aquest senyor, tot i estar casat, sempre ha tingut coquetejos amb l'homosexualitat, mai millor dit. El fet del prostíbul masculí ja és indicador, però hi havien altres indicis, com ara una novel.la que escrigué on el protagonista era un suposat príncep de la casa reial catalano-aragonesa homosexual, o un guió per a un còmic que va fer ell, al voltant del casament de Felip de Borbó amb Letizia Ortiz, on el protagonista era un príncep que deixava la seua princesa promesa per a juntar-se amb el seu criat. Doncs ha fet pública aquest senyor la seua homosexualitat (cosa que, com diem, a València era un secret a veus), i això ha fet que el seu cap Fernando Giner l'haja destituït immediatament per no combregar això amb l'ideari de la dreta valenciana.

A finals de gener de 2017 esclatà un altre escàndol al voltant d'aquest senyor, en saber-se que havia estat 10 anys cobrant un sou de la Diputació de València de 50.000 € bruts anuals sense haver treballat ni un dia. Pel que es veu sols anava a fitxar a l'entrada i l'eixida de la seua jornada laboral i no va donar explicacions d'on anava i de què feia realment.

No disposa d'entrada a la Viquipèdia.


26 - Baltasar Bueno

Baltasar Bueno
Baltasar Bueno

Ex-cap de premsa de la Diputació de València presidida per Fernando Giner. Aquest senyor fou columnista habitual de “Las Provincias” en la seua època més blavera i també col·laborador del “Diario de Valencia”, on ha defensat sempre el més tancat anticatalanisme. A banda d’això ara ha donat suport públicament al projecte polític de Coalición Valenciana. Presidí el diario "Valéncia Hui", vinculat a Juan Lladró i, sembla ser, a Fernando Giner.

Segons el llibre "La pesta blava", de Vicent Bello, ell era, junt amb Ricardo Bellveser, el "negre" que li escrivia els articles que publicava el difunt líder de l'anticatalanisme Vicente González Lizondo en el diari "Las Provincias".

No disposa d'entrada a la Viquipèdia.


<< | Índex | >>

Page last modified on September 26, 2018, at 05:58 PM
Edit - History - Print - Recent Changes - Search<
Creative Commons License © 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors | visites
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons, tret d'on s'indique el contrari.
Funcionant gràcies a PmWiki, PunBB, Coppermine, PHP, MySQL, Apache i GNU/Linux.