Sitges de Burjassot (Horta Oest) - 1

Escut quatribarrat en les Sitges de Burjassot (Horta Oest). Durant el segle XVI la ciutat de València sofrí alguns problemes d'abastiment de blat a causa del dèficit que el Regne de València presentava i per tant es veia obligat a comprar-lo als Regnes de Castella i d'Aragó. El problema apareixia quan, per problemes de males collites, aquests també tenien problemes amb les existències dels cereals. L'alternativa fou potenciar la importació de blat sicilià per via marítima, però les grans quantitats que arribaven al Grau no podien guardar-se en les tradicionals botigues o magatzems. Per evitar aquests problemes, el govern de la ciutat (el Consell) decidí construir de manera experimental el 1573 tres sitges per allotjar-hi el cereal i per tant disposar d'una reserva en cas de necessitat. A més a més s'aconseguia el blat al millor preu possible en origen en poder jugar amb el nivell d'existències.

La localització elegida fou un xicotet tossal calcari proper a Burjassot. Aquesta decisió no fou a l'atzar, ja que el material de què estava formada aquesta elevació li conferia unes característiques més apropiades per mantenir en excel·lents condicions el blat durant llargs períodes de temps.

Com l'experiment fou satisfactori, l'any següent es decidí la construcció d'unes quantes sitges més. La quantitat de dipòsits anà augmentant fins l'any 1806, quan sota el regnat de Carles IV s'inaugurà oficialment l'edificació, després d'haver-la dotat de magatzems en superfície, pou, terrassa enllosada, creu de terme i mur de protecció. Arribaren a existir quaranta-set sitges, encara que actualment només se'n conserven quaranta-una. El 1931 s'abandonà la seua funció i des d'aleshores ha passat a ser la principal senya d'identitat de la ciutat de Burjassot. En l'actualitat, i a causa del creixement de la ciutat, el Pati de les Sitges forma part del centre neuràlgic, junt a l'Ajuntament i la plaça d'Emilio Castelar.