Retaule dels Corporals de Daroca

Imatge del retaule dels Corporals de Daroca (1420-30), que es troba en aquesta població aragonesa, en la parròquia de Santa maria dels Corporals. Aquest retaule conta la història d'aquests "corporals", que tenen relació amb el País Valencià. Les tropes Cristianes catalano-aragoneses es disposaven a conquerir als moros el Castello de Xio, a Llutxent (Vall d'Albaida), el dia 23 de febrer, de 1239. El Capellà Mateu Martínez, de Daroca, celebrava moments abans missa en la qual consagrà sis formes destinades a la comunió dels sis capitans d'aquelles tropes. Un atac sorpresiu de l'enemic obligà a suspendre la missa, ocultant el capellà les formes que ja estaven consagrades, embolicades en els corporals (envoltori de les Sagrades Formes) en un pedregal del mont. Una volta rebutjat l'atac, del qual isqueren els cristians victoriosos, els comandants demanaren al sacerdot que els donara la Comunió en acció de gràcies al Senyor per la victòria. El Pare Mateu fou al lloc on les havia amagades i es trobà les sis hòsties empapades en sang i pegades als Corporals. Els comandants s'alegraren del que veieren. Ho prengueren això com a un senyal de Jesús de que anaven a ser victoriosos. Feren que el sacerdot alçara el corporal tacat de sang en un marc, com a un estendard. Tornaren a la batalla
contra los Moros, i el castell de Xio fou recapturat. El mèrit d'aquesta batalla triunfal, se li donà al Miracle Eucarístic bondadosament atorgat pel Senyor. Els sis comandants eran tots de diferents indrets. Cadascú d'ells creia que el sagrat corporal devia d'anar a la seua ciutat, per a ser honorat en la Catedral. Decidiren fer un sorteig. Tres voltes, la ciutat de Daroca fou escollida. Però dos comandants no estaven d'acord. El general principal, proposà com a solució un compromís. Posarien el corporal damunt d'una mula àrab, collida en la conquesta. El pla era deixar que la mula vagara com volguera, fins a que
trobara un lloc on aturar-se, que seria el lloc triat pel Senyor perquè es quedara allà el corporal. I així es féu. La data era el 24 de Febrer de 1239. La mula deixà Llutxent, i començà a caminar. El primer camí que la mula prengué fou cap a València, pero no arribà mai a entrar en eixa ciutat. La mula continuà el camí passant cap a Manises, tocant Segorb, Xèrica i Terol. Pero no entrà en cap d'eixes ciudats. La mula viatjà durant 12 dias una distància de més de 200 milles fins a caure morta enfront de l'Església de Sant Marc, a la ciutat de Daroca (hui Església de la Trinitat). El corporal estigué en aquesta església
fins que es traslladà a l'església de Santa Maria. Volem cridar l'atenció en qualsevol cas de com en l'escena central del retaule, que representa
la batalla de l'exèrcit catalanoaragonès contra els moros, aquest apareix lluint els dos emblemes per definició del poble catalanoaragonès: les quatre barres i la creu de sant Jordi.