#1 28-11-2006 23:55:09

el jonc
Membre

Tercera via o neoblaverisme

Heus ací un nou fil per tractar el fenòmen tercerviista o moviment neoblaver que es troba instaurat en aquest País i com he assenyalat en un altre fil, es troba focalitzat en un sector destacable del Bloc, una part destacable de forers en el portal d’internet valencianisme.com i alguns més que em costarien agrupar-los bàsicament.

Les anotacions que us adjuntaré tot seguit en aquest capítol són referents sobre els intents revisionistes al Fusterianisme per part d’en Vicent Martínez Sancho, professor de Física Teòrica de la UVEG. Interessant, substanciós i que de segur que us farà reflexionar, aleshores vull destinar la seua lectura, sobretot, per aquelles persones que reclamen la seua valencianitat i que al mateix temps neguen la seua catalanitat, persones que defenen el valencianisme deslligant-lo del catalanisme (com m’he adonat pels testimonis d’alguns participants d’aquest fòrum) i fins i tot algun altre afegint pel mig els termes valencià versus català. Confonent els termes, deslligant-los i negant-los és caure tant en el particularisme d’alguns valencians (tercerviistes fins al blaverisme antivalencià)i en la miopia d’alguns quants més de catalans (des de Convergent fins als independentistes, uns quants que del simple mapeta no ixen). I també per a la resta de visitants us ho recomane.

Se pot ser pràctic en la vida pública valenciana i és pot ser pragmàtic i al mateix temps conseqüent fent política al País Valencià en clau valenciana sense negar o renunciar la catalanitat i (i fique la conjunció i i no o, perque no s’ha de barrejar aquests conceptes) catalanisme.

1. Introducció

Deixant a banda les fantasioses explicacions que, sobre l’origen i consolidació del Regne de València i de l’evolució com a poble dels valencians, han donat alguns personatges l’únic bagatge intel•lectual i erudit dels quals es basa en la seua insolència i en el seu facciós interès polític, hi ha hagut en els últims anys tres intents principals de revisió del fusterianisme. Els dos primers han estat obra de dos grups reduïts d’universitaris que han cristal•litzat les seues tesis en sengles treballs: De impura natione de Damià Mollà i Eduard Mira (Edicions 3i4, 1986) i Document 88 (Edicions 3i4, 1988) d’Agustí Colomer, Rafael Company, Vicent Franch i Miquel Nadal. Aquestes tesis constitueixen la doctrina de la que s’ha convingut a anomenar: tercera via. El tercer, i el més recent, el constitueixen les reflexions de J. F. Mira en Sobre la nació dels valencians (Edicions 3i4, 1997).
Respecte les tesis de la tercera via he de dir que resulten confuses i, sovint, contradictòries. El seu caràcter confusionari es palesa no només en la seua interpretació de la nació (dels valencians) i del nacionalisme («categoria» que dedueixen del sentiment dels valencians de ser diferents, sentiment territorial, però també legal com a conseqüència d’una solució administrativa prèvia), sinó també, i en no menor mesura, per la introducció, en el cas de Mollà i d’Eduard Mira, de conceptes inapropiats (criollisme, els successius dualismes valencians que no tenen res a veure amb el concepte de dualitat de Reglà, etc.) així com per les interpretacions deformadores dels mateixos fets historicojurídics, uns i altres magníficament contestats i desmuntats per Enric Solà (vegeu números 142, 143, 144 i 145 d’El Temps del mes de març de 1987). Per cert, és curiós observar com, principalment, dos dels autors del Document 88 intenten ablanir la solidesa dels arguments de Solà assenyalant, d’una banda, que constitueixen «una ortodoxa reiteració de la catalanitat integral dels valencians» (Vicent Franch, en nota a peu de pàgina 30) i, d’una altra, un recurs a la memòria de Newton per a acusar-lo juntament amb els «reduïts sectors de nacionalistes pensants al País Valencià (d’haver) aturat el rellotge dels seus paradigmes intel•lectuals en el segle xix» (Miquel Nadal, en pàgines 131-132). Cap dels dos refuta, és clar, cap dels arguments utilitzats per Solà per a desmuntar les tesis principals del De impura natione.
Pel que fa al Document 88, a més de poder-li aplicar algunes de les observacions que dedicaré a continuació a J. F. Mira, em limitaré a fer-ne una sobre la seua coherència política reproduint l’última «invitació» de la col•laboració de Vicent Franch (no em resistisc a recordar que, sovint, és en una última frase lapidària on es condensa, en bona mida, la intenció política i/o ideològica d’un autor): «I, en algun moment, caldrà començar a preguntar-se si és tan difícil acceptar que som una nació i no una regió que la immensa majoria no entén» (pàg. 76 de Document 88).
A banda d’identificar nació i territori, «l’observació» que la immensa majoria no entén he de dir que no és de naturalesa causal en un projecte polític o científic. Tampoc, en general, la immensa majoria entén les lleis de Maxwell de l’electromagnetisme (ni tan sols sap que existeixen) i, això no obstant, no es priven de televisors, ràdios, telèfons, ordinadors i maquinetes de calcular. Tampoc, en general, la immensa majoria entén l’entramat politicosocial de la Unió Europea i acabaran sent-ne ciutadans legals, amb els seus drets i les seues obligacions. Etcètera, etcètera, etcètera.
Reflexionaré ara sobre la contribució de J. F. Mira en Sobre la nació dels valencians.


2. Sobre la nació dels valencians

La sobirania compartida amb els catalans «no pertany a l’ordre de l’evolució realment possible i previsible dels fets, sinó a l’ordre de la utopia. I hi ha utopies necessàries, en tant que horitzons ideals, i d’altres com el més rigorós catalanisme polític al País Valencià, tan legítimes i atractives com perfectament prescindibles». Aquesta conclusió política de J. F. Mira, que hom pot llegir a la pàgina 236 del seu assaig, és una de les que més passió ha suscitat en els últims temps. Com a conclusió política que és, i per això torne a emfasitzar el qualificatiu, hom la pot assumir o la pot desestimar. Jo l’he de desestimar per les raons següents:
En primer lloc, em cal assenyalar que, en política, cap objectiu que no atempte contra les lleis de la naturalesa ha de ser qualificat d’utòpic, i la història, antiga i sobretot recent, està plena d’exemples de solucions polítiques que anteriorment al moments en què es produïren semblaven irrealitzables. I aquesta és principalment la incorrecció política que conté la conclusió de Mira.
En segon lloc, J. F. Mira manifesta contradiccions importants en el raonament que el condueix a qualificar d’utòpic el projecte polític dels Països Catalans. Més encara, pense que les contradiccions de Mira afecten el marc teòric antropològic que és comú en els seus dos excel•lents assaigs: Sobre la nació dels valencians i Crítica de la nació pura (Edicions 3i4, 1984). Intentaré explicar-ho.
Crec que la realitat sociocultural dels Països Catalans, en el sentit fusterià, és un exemple, un bon exemple del concepte de nació cultural (introduït per Mira en Crítica de la nació pura, pàgs. 107-120) o prenació (com també decideix designar-la en Sobre la nació dels valencians, pàgs. 232-233) i Mira mateix el té present en Crítica de la nació pura (vegeu, per exemple, pàg. 114). Sembla, però, que Mira intenta «desdibuixar-lo» en la frase següent, que prenc de Sobre la nació dels valencians (pàg. 238): «Joan Fuster va escriure «Jo sóc un català de Sueca», i amb aquesta afirmació s’incloïa (saltant, fins i tot, per damunt de la pròpia ben intensa valencianitat) en una adscripció general d’identitat, segons la qual dir-nos valencians "és la nostra manera de dir-nos catalans". Observeu: «Saltant per damunt de la pròpia ben intensa valencianitat». Crec que ací Mira s’ha deixat véncer pel seu desànim polític, ja que ell sap perfectament que, quan Fuster es proclama català, està proclamant el seu llinatge, la pertinència a un grup ètnic determinat amb potencialitat política, i, precisament, amb el mateix sentit que ell li dóna (Crítica de la nació pura, pàg. 47 i també pàgs. 107-120): està proclamant la seua condició nacional. I si no és sota el seu esmentat desànim polític, em resultarà difícil de comprendre també el raonament que unes línies més avall (pàg. 238 en Sobre la nació dels valencians) li fa concloure: que ell podria dir amb el mateix dret «el País Valencià és la meua nació» perquè «hauria de constatar que en primer lloc sóc valencià..., perquè així ho ha decidit la definició territorial i la història política». Quanta raó que té Mira mateix de l’enorme força de la força de la territorialitat ! (Crítica de la nació pura, pàg. 51) a la qual em referiré a continuació.


3. La força de la territorialitat

El concepte la força de la territorialitat és utilitzat per Mira en Crítica de la nació pura. Aquest és el seu significat (pàg. 51): «És prou que la gent arribe a percebre l’existència de simples divisions administratives que afecten al seu territori, perquè aquestes divisions comencen a crear consciència d’"identitat" (parle, naturalment, de la gent "nadiua", que considera que aquell és el seu territori)».
Doncs bé, apliquem el concepte de la força de la territorialitat al cas valencià:
Com tothom sap, el gentilici valencià és degut a la ciutat de València. I no només s’aplica a la ciutat de València, sinó a tots els habitants que administrativament depenen o han depés d’aquesta ciutat, lloc on habitualment resideix i ha residit el govern de torn i immediat de l’administració territorial. La influència de València, la ciutat en cap o capital, ha estat tan gran al llarg de la història, almenys des dels romans, que ací hi ha hagut administracions territorials (en general no coincidents en els seus límits geogràfics) amb els noms de València romana, València visigòtica, Regne musulmà de València, Regne de València, Províncies valencianes (de València), País Valencià (denominació també estatutària) i, actualment i oficial ara, Comunitat Valenciana (de València). En totes aquestes administracions els seus habitants, súbdits o ciutadans, han estat coneguts o són coneguts amb el gentilici de valencians. D’ací es desprén una primera conclusió: el gentilici valencià no respon a una ètnia, a diferència d’altres gentilicis com ara catalans, bascos, gallecs o castellans.
Com que tot el món està d’acord en el fet què els valencians actuals som els descendents dels repobladors que ocupen el territori arran de la conquesta cristiana per Jaume I, continuaré l’argumentació amb l’acte administratiu de la creació del Regne de València.
És Jaume I qui "decideix" que els primers repobladors cristians han de ser valencians. Uns de parla castellana (aragonesa) i els altres de parla catalana, però, administrativament, tots valencians. El Regne de València, políticament i, per tant, administrativament, desapareix el 1707. A partir d’aquesta data, tot i que es conserva el nom històric, els súbdits valencians passen a dependre directament i única de l’administració borbònica. Però en arribar al 1822, aquesta administració decideix dividir l’antic Regne de València en quatre províncies –Alacant, Castelló de la Plana, València i Xàtiva– i afegir la comarca castellana de Requena a la de València i la murciana de Villena a la d’Alacant. Doncs bé, a partir d’aqueix any, els habitants de les comarques de Requena i de Villena passen a ser (legalment) valencians. Però uns poquets anys després, el 1833, l’administració borbònica decideix ara que desaparega la província de Xàtiva i que les terres de Requena i de Villena es reintegren, respectivament, a les províncies de Conca i Múrcia. Doncs bé, els habitants d’aquestes comarques tornen a la seua condició administrativa anterior: tornen a ser castellans els de Requena i murcians els de Villena. La cosa, però, no s’acaba encara: els buròcrates i els polítics jacobins redecideixen el 1836 que el Marquesat de Villena s’unisca una altra vegada a la província d’Alacant, tornen a ser novament valencians els seus habitants. Finalment, el 1851 és decidit pels esmentats buròcrates i polítics jacobins que la comarca de Requena forme part una altra vegada de la província de València. Per tant, tornen a ser administrativament valencians els de Requena. I així continua.
En reflexionar un poc sobre totes aquestes decisions administratives, un no pot evitar el (mal?) pensament que, potser en bona mida, la nostra condició de valencians té el seu origen en una decisió administrativa que, amb el temps, crea consciència d’identitat. Quina és, però, la condició nacional dels valencians?

Última edició per el jonc (29-11-2006 00:45:18)


"Una llar sense llibres és com un cos sense ànima." M.T. Ciceró

Desconnectat

 

#2 29-11-2006 01:49:47

Re: Tercera via o neoblaverisme

Aquests escriptors de la tercera via crec que han fomentat un debat que no és dolent des del punt de vista polític.
El problema és que la majorai del poble valencià no és prou cult com per debatre estos temes.
En el carrer, aquestes disquisicions no s'entenen.
Per això, crec que aquests escriptors, el que volen és influïr en els "ideòlegs" dels partits polítics.
La veritat és que no calia fer aquesta feina. Els intel·lectuals espanyolistes ja porten fent aquesta feina de dividir als catalans des de fa molt de temps.


----------------------------------------------------------------------------------------------
Porta dels Països Catalans a Salses

http://img208.imageshack.us/img208/8452/ratpenatjohnnyborinottayu1.gif

Desconnectat

 

#3 29-11-2006 09:34:21

grixa
Membre

Re: Tercera via o neoblaverisme

Malauradament, tenen part de raó quan diuen que els límits administratius creen consciència d'"identitat". Precisament, sempre ha estat una arma que s'ha utilitzat des del poder per tal de desfer la nostra consciència nacional, tot i que no ho han aconseguit del tot.

Crec que Fuster tenia molta raó quan deia que dificilment els valencians se sentiran catalans si abans no se senten valencians. Jo no crec en absolut en la tercera via com a solució final, però ho veig com un mal menor. Potser estic equivocat, però crec que ara per ara s'ha d'arrelar el sentiment de valencianitat entre tots els habitants de l'àrea valencianoparlant del País Valencià, i després ja es podrà anar cap a la construcció nacional. Sóc conscient d'aquesta contradicció aparent, però mai hi ha res blanc o negre, sinó un ventall de grisos.


------------------------------------------------------------------------------------------------------
Per l'oficialitat del català a la Franja de Ponent i la Catalunya del Nord.
Per l'oficialitat del català a la Unió Europea.

Desconnectat

 

#4 29-11-2006 15:37:06

Re: Tercera via o neoblaverisme

""I què vos passa? Què vos passa valencians?/Paella amb ceba, moros i cristians./I què vos passa valencianes?/Femelles falleres parlant castellà.
La llengua: aixafada, arrassada, venuda,/paraula a paraula amagada,/sospir a sospir defensada/com si fora un tros de la nostra vida, sentida./Com si fora un tros de la nostra vida: València,/batalla que es viu dia a dia./PSOE sense PV, policia, burgesia,/partit popular i tercera via./Combaten units, contra l´esperança./Combaten units, contra l´alegria./Combaten units, contra l´esperança;/valencians de postal, dominant la partida.""

Jo crec que la tecera via no es neoblaverisme, ja que no nega la unitat de la llengua. Vol, això si, un PV sense PPCC, cosa que no m'arribe a imaginar, tan sols he de mirar la capital que tenim. Corregiu-me si m'enganye.


http://img396.imageshack.us/img396/3967/getattachment1ot4.jpg

"La teua terra i tu sou u mateix, si la terra mor, has mort tu també."

Desconnectat

 

#5 29-11-2006 16:59:07

el jonc
Membre

Re: Tercera via o neoblaverisme

L’exclusivitat del valencianisme cultural i polític no la té ni de bon troç un partit polític que jo indique a l’inici del fil, ni un portal, ni una associació cultural. I és per això, pel que es tracta aquest tema per coneixer-lo un poc més, per debatre’l i reflexionar en definitva. En part, ve seguit en el decurs dels darrers anys i sobretot en els darrers mesos de moviments, reunions, estratègies i pactes en el que la classe política i més en concret en el que representa nacionalisme valencià d’arrel fusterià pateix l’atac continu no pas per l’estimable enemic que és l’espanyolisme en totes les seues intensitats, de sobres coneguts per tots, sinó perque el sector tercera via o neoblaverista intentant no encertadament, per una banda patentar l’exclusivitat del fet nacional dels valencians i per altre costat confondre a l’opinió minorista que té consciència de País.

El tercerviísme en certa manera ha aconseguit aterrar i impregnar en part a polítics de professió i de poder de partit fent ideologia, com haveu comentat anteriorment, i que això es tradueix en via directa ideològica a militants i simpatitzants d’eixos partits que s’erigeixen com el valencianisme possible, de construcció i integrador.

Un altre dels participants diu “Potser estic equivocat, però crec que ara per ara s'ha d'arrelar el sentiment de valencianitat entre tots els habitants de l'àrea valencianoparlant del País Valencià, i després ja es podrà anar cap a la construcció nacional. Sóc conscient d'aquesta contradicció aparent, però mai hi ha res blanc o negre, sinó un ventall de grisos”. És clar!!, no vull entrar en puritanismes que són en realitat poc funcionals, però sense caure en contradicions i desgavells que ens poden conduir en un futur a un particularisme encara que siga “ben entés”. El que vull remarcar és que si arrelar el sentiment de valencianitat vol dir negar o renunciar a la catalanitat, mal anem, o no se tenen les coses clares o realment es pensa així i per tant dic amb rotunditat l’existència d’un blaverisme camuflat. Torne a repetir que no s’ha de confondre valencianitat, valencianisme i valencià a l’igual que deslligar-lo dels conceptes catalanitat, catalanisme i català. I això és possible, fer política, com he dit abans, en clau valenciana, legítima, pragmàtica i funcional en tots els nivells sense renunciar o negar en consciència la catalanitat dels valencians i el catalanisme polític.

N’estic tip, de llegir i escoltar per part d’eixe moviment tercerviísta de malparlar i desacreditar l’existència al panorama polític valencià d’Esquerra (defectes i virtuts com qualsevol partit de persones, a banda) amb perles com; ingerència, fer un favor al poble valencià que no es presentaren a les properes eleccions, l’existència d’Esquerra afavoreix als interessos del PP valencià, etc….autèntics disbarats i dòsis de crueltat.

Esquerra es presentarà a les eleccions, encara que per eixos neoblavers ho interpreten com que Esquerra és el Quasimodo polític valencià que molesta a uns i a altres. Això voldrà dir alguna cosa oi?. És possible i factible, com veieu, fer valencianisme i impregnarse en la societat valenciana parlant de problemes que ens afecten principalment sense oblidar-nos quina és la nostra identitat i trets culturals.

Al cap i a la fi, tenim oferta per a tots els gustos, vosaltres trieu…


"Una llar sense llibres és com un cos sense ànima." M.T. Ciceró

Desconnectat

 

#6 29-11-2006 18:03:34

Re: Tercera via o neoblaverisme

Tio, sempre tens que posar eixes parrafades? xDDDD es broma! xD

Dient Esquerra a que et referixes? A ERPV, a esquerra valenciana...

el jonc escrigué:

Al cap i a la fi, tenim oferta per a tots els gustos, vosaltres trieu…

A que't referixes¿


http://img396.imageshack.us/img396/3967/getattachment1ot4.jpg

"La teua terra i tu sou u mateix, si la terra mor, has mort tu també."

Desconnectat

 

#7 29-11-2006 18:33:37

el jonc
Membre

Re: Tercera via o neoblaverisme

Jejejeje ho sent per les parrafades, que poden ser carregoses, simplement espere que servisquen per alguna cosa i aprofitant aquest espai per poder enriquir a tots una mica, inclòs a mi, amb les intervencions de tots.

Si, quan dic Esquerra em referisc a Esquerra Republicana del País Valencià que ha adoptat aquesta nova denominació.

Sobre la pregunta que em fas, volia dir que en el panorama polític valencià que es presenta a les properes eleccions autonòmiques i municipals (crec que la cita serà l'últim diumenge de maig del 2007) eixiràn a la palestra gairebé totes les sensibilitats i que tant tu com tots nosaltres triem el que cregam més convenient.

Salutacions

Última edició per el jonc (29-11-2006 18:36:08)


"Una llar sense llibres és com un cos sense ànima." M.T. Ciceró

Desconnectat

 

#8 29-11-2006 18:55:51

Re: Tercera via o neoblaverisme

Per a mi els politics només volen que "money".
Encara no m'he decidit a votar o no. Si visquera a Catalunya o en Euskadi on el sentiment del  poble esta mes que clar no votaria, aci tenim que aguantar terceres vies, PPSOE's... ERC (supose que la del PV tambe sera el mateix) nomes vol que una cadira.

Última edició per Gandia1707-2007 (29-11-2006 18:56:53)


http://img396.imageshack.us/img396/3967/getattachment1ot4.jpg

"La teua terra i tu sou u mateix, si la terra mor, has mort tu també."

Desconnectat

 

#9 29-11-2006 18:55:56

grixa
Membre

Re: Tercera via o neoblaverisme

Afortunadament Esquerra té la seua parcel·la en el valencianisme. Espere que obtinga més regidors dels que té ara. Ànims.


------------------------------------------------------------------------------------------------------
Per l'oficialitat del català a la Franja de Ponent i la Catalunya del Nord.
Per l'oficialitat del català a la Unió Europea.

Desconnectat

 

#10 30-11-2006 10:11:58

Rat-penatman
Membre

Re: Tercera via o neoblaverisme

Jo tinc molt clar que votaré Esquerra, referent a lo que ha dit el jonc crec que Esquerra és ara per ara l'únic partit que de defensa la valencianitat sense negar la catalanitat

Desconnectat

 

#11 30-11-2006 14:17:11

Re: Tercera via o neoblaverisme

Jo al PSAN xDDD
Que va, pero si votar a esquerra serà com tirar el vot a la basura. No fa campanya, no està buscant votants.

Última edició per Gandia1707-2007 (30-11-2006 14:17:41)


http://img396.imageshack.us/img396/3967/getattachment1ot4.jpg

"La teua terra i tu sou u mateix, si la terra mor, has mort tu també."

Desconnectat

 

#12 30-11-2006 14:42:09

Darmagon
Membre

Re: Tercera via o neoblaverisme

Jo faré us del maleit vot útil, es a dir votaré amb el cap i no amb el cor.  Preferix un govern d´esquerres al que tenim ara i francament ERPV no se ho esta treballant massa i dubte molt que aconseguisquen superar la barrera electoral. Es per això que acabaré votant al EU-BLOC i verem que passa


http://sce.newlightsystems.com/userbars/usebarcatala.jpg

Desconnectat

 

#13 30-11-2006 15:03:33

Re: Tercera via o neoblaverisme

Si jo tambe, almenys per ara, perque la situació està molt malament.A vore si n'hi ha un camvi de govern i a vore lo que fan...


http://img396.imageshack.us/img396/3967/getattachment1ot4.jpg

"La teua terra i tu sou u mateix, si la terra mor, has mort tu també."

Desconnectat

 

#14 30-11-2006 15:04:16

el jonc
Membre

Re: Tercera via o neoblaverisme

Amb els respecte que em professa el PSAN, referent principal del catalanisme polític al País Valencià i en conjunt dels Països Catalans ha tingut un paper fonamental principalment en els anys de final del franquisme i post-transició, una escola bressol per a molts i que a hores d’ara és presencialment un reducte irreductible referencial del catalanisme esquerranista. Si la nostra conciència nacional estigués més arrelada en la nostra societat, no dubtes amic Gandia, que el PSAN tindria els vots de molts, però dissortadament no és així.

Sobre llençar el vot al “fem” pel fet de votar a Esquerra és una interpretació errònia que només ho validen les forçes d’àmbit espanyol que ens manen, els interessa tot siga dit. Eixe erro ho estan assolint, si te n’adones amic Gandia, la tendència actual és que només estiguen representades al Govern Valencià dues forçes polítiques d’adscripció espanyola, si, dues sensibilitats d’una mateixa nació, Espanya. Per tant, el que et vull dir i a tots en general, és que cada vot nostre és tan important i definitu com qualsevol altre, em de ser forts, tossuts i en definitiva conseqüents en la nostra opció (has/heu de veure l’exemple d’altres nacions sense estat, per comprovar-ho) i no caure a les pretencions i pressions de l’ambient i et/us parle del País Valencià que no ens gens favorable i facen que molts nacionalistes i independentistes trien opcions (sempre des del pragmatisme, és clar) que no s’ajusten massa a les seues creències o ideologia. Sino un altre gall ens cantaria!!

En resum, el teu vot, el nostre, siga el que siga, però conseqüent, és un vot útil, important i definitiu.

Respecte a Esquerra, dir-te que a engegat l’inici de campanya d'agitació amb unes falques de ràdio a diferents emissores, s’han fet (no fa massa dies) cartells i engantxines amb el lema “republicana, d’esquerres, valenciana, com tu”, banners a webs i publicitat en premsa local i comarcal i revistes. Properament eixirà més. Si vols tenir més informació et pots adreçar al web d’esquerra i si tens interès i et vols assabentar del que fem, d'iniciatives, treballs, etc...sense cap compromis, adreça’t al web (esteu invitats tots, evidentment perque tots i cadascun de nosaltres som importants) http://www.esquerra.cat/locals/?id_local=55 dona-li una ullada, paga la pena…

Disculpa per la parrafada, jejeje, espere haver-te contestat als teus dubtes.

Salutacions

Última edició per el jonc (30-11-2006 15:14:05)


"Una llar sense llibres és com un cos sense ànima." M.T. Ciceró

Desconnectat

 

#15 30-11-2006 15:13:41

Re: Tercera via o neoblaverisme

Pero es que si havera tingut una miqueta d'interés havera pactat amb BNV-EUPV, no creus?
I ademés veguent el que han fet al principat... amb els vots que tenen i pactant amb la dreta, l'esquerra espanyolista (no se si se li pot dir esquerra)...


http://img396.imageshack.us/img396/3967/getattachment1ot4.jpg

"La teua terra i tu sou u mateix, si la terra mor, has mort tu també."

Desconnectat

 

#16 30-11-2006 15:29:34

el jonc
Membre

Re: Tercera via o neoblaverisme

No és la meua intenció desvirtuar aquest fil però entrarem en matèria. Hi ha molta desinformació al voltant de tot aquest afer (el famós pacte) i crec que hi calen algunes puntualitzacions:
 
-El principal interessat en què Esquerra no estiguera al pacte era el Bloc. Ha fet tots els possibles, amenaçant inclús EU de trancar les converses si s'hi afegia Esquerra. (Et/us semblarà un desgavell però sé de bon troç que això ha sigut així). Per a d'ells (Bloc), com deia anteriorment ens veuen con una mosca collonera i una ingerència. XDDD nacionalistes ells!!!

-Esquerra estava interessada, molt interessada, en un pacte valencianista i d'esquerres, no en la lamentable subasta de cadires de la qual hem sigut espectadors tots.

-Açò no és un pacte per fer fora el PP, que vos quede clar, sobretot a la gent de fora del País Valencià. Açò es va gestar perquè EU tenia tots els números de quedar-se fora de les Corts i el Bloc el mateix. Recordem com d'"interessats" han estat en anterior eleccions per pactar, quan EU no tenia cap problema per entrar i el Bloc no estava encara tan cremat per tantes derrotes patides. Ha sigut un pacte per salvar-se el cul mutuament.

-És un pacte que no es traslladarà a ciutats tan importants com València, on EU no té cap problema per entrar-hi, o Alacant, on el Bloc té possibilitats també per aconseguir regidors (supose que ara que fa pocs dies que es va gestar aquest "pacte" es tractarà aquest tema de les ciutats, perque no té ni cap ni peus). Aleshores, casualment, allí no fa falta cap pacte per sumar esforços i aconseguir més regidors junts que per separat.

-Amb el pacte la majoria del PP no està ni molt menys més amenaçada que abans. Si el Bloc haguera entrat el 2003 tampoc haguera trencat aquesta majoria absoluta. Però a Morera i a Marcos tant els fa, perquè ells ja tenen cadira.

-Esquerra no atacarà aquest pacte ni anirà contra ell. Serà un adversari. Atacarà feroçment el PP, destaparà les vergonyes, les complicitats amb peperos i les renúncies del PsoE, i una vegada fet tot això criticarà allò criticable de la UTE (Unió Temporal d'Empreses) EU-Bloc.

-Esquerra no aspira a guanyar els vots d'aquesta UTE. Vol rebre els vots d'esquerres del País Valencià, ser l'esquerra del país, buidar el PsoE de vots enganyats, treure vots de l'abstenció, atraure el vot jove i el que vota per primera vegada, il.lusionar la gent. I de retruc, aconseguirem també els vots dels votants d'EU que no volen estar amb el Bloc i els dels bloquers que no volen anar amb EU.

-Esquerra anirà a per totes en estes eleccions sense renunciar a res. Farà una gran campanya. No tingues/tingueu cap dubte.

-Si es rebaixa el llistó al 3% la UTE EU-Bloc s'estirarà dels cabells, i Esquerra serà la més beneficiada. Vorem, llavors, el veritable esperit d'este "pacte".

-Caldrà vore a quin cap de llista es vota amb esta coalició temporal, i comparar-lo amb el cap de llista d'ERPV.

-Ja vorem si hi ha unitat d'acció a les Corts, si hi ha un grup conjunt, si cadascú anirà a la seua com el pacte EU-UPV de fa temps, etc.

En resum Esquerra ha fet el que volia EU i Bloc. Des de la desconeixença de la situació política del País Valencià, se té una concepció prou amable del que són partits com el Bloc i EU.

Respecte al que està passant al Principat no es pot comparar ni extrapolar la situació política, ja que a l'igual que tu com jo sabem que són situacions ben diferents, i en definitiva el pes polític de cada partit a Catalunya ha decidit democràticament que això siga com està o almenys eixa possibilitat.

Última edició per el jonc (30-11-2006 15:41:46)


"Una llar sense llibres és com un cos sense ànima." M.T. Ciceró

Desconnectat

 

#17 30-11-2006 15:50:25

Re: Tercera via o neoblaverisme

Ni el BNV ni EUPV professen cap simpatia per mi. Un es un mentider, tercer-viista que es pasa pel forro les idees de la gent que li vota, i l'atre comunista de boqueta i d'amagadet i capitalista de butxaca. Pero sigam sincers, almenys compartixen algunes de les nostres idees i almenys hi haura una part de nosaltres a "las cortes valencianas". La veritat, encara no he triat a qui votar


http://img396.imageshack.us/img396/3967/getattachment1ot4.jpg

"La teua terra i tu sou u mateix, si la terra mor, has mort tu també."

Desconnectat

 

#18 30-11-2006 16:03:30

el jonc
Membre

Re: Tercera via o neoblaverisme

Evidentment amic Gandia que hi han més punts d'unió que de desunió entre ambdós partits i Esquerra. És més, Esquerra no era reàcia a un possible pacte, més aviat propugnava per un pacte real, però les condicionants no es donaven, ni finalment s'han donat completament per diverses raons per desgràcia. Del pacte et podria parlar més i vories lo decebedor des dels punts inicials fins com aquesta telesèrie s'ha desenvolupat d'una manera melodramàtica. Encara que benvingut siga eixe matrimoni de conveniència, ells s'ho facen i ells s'ho mengen.

Jo t'he sigut sincer i si m'has llegit detingudament en anterioritat, entendràs que vull dir amb el vot útil de cor i de cap.

Salutacions

Última edició per el jonc (30-11-2006 16:05:03)


"Una llar sense llibres és com un cos sense ànima." M.T. Ciceró

Desconnectat

 

#19 02-12-2006 17:53:54

Re: Tercera via o neoblaverisme

Gandia, vota per favor. Ja en som pocs els nacionalistes...
Els idealismes a vegades no deixen aconseguir el poder, que és necessari per la nostra convivència.
La classe política està desprestigiada, però no tot és perfecte. Els polítics tenen els defectes de la societat. Millor que isquen elegits els que tenen consciència del que som, que espanyols que es faran rics amb diners valencians.


----------------------------------------------------------------------------------------------
Porta dels Països Catalans a Salses

http://img208.imageshack.us/img208/8452/ratpenatjohnnyborinottayu1.gif

Desconnectat

 

#20 02-12-2006 19:29:30

surronet
Membre

Re: Tercera via o neoblaverisme

Bon dia i bona hora:

Sóc un lector habitual d'aquesta pàgina web, defensor de la unitat de la llengua i contrari a les falsedats blaveres, però  he de dir que considere que la idea de Països Catalans està absolutament desacreditada, tant des d'un punt de vista polític com des d'una suposada base teòrica. Aquells que la defensen, como ara "Jonc" cometen el mateix pecat que comet Fuster, oblidar la meitat del país que és d'origen aragonés i té com a llengua històrica el castellà de base aragonesa. Com integrem els habitants d'Ayora o de Montan, per exemple, en els Països Catalans? Simple argument de majoria?

D'altra banda, Jonc desacredita la identitat política i nacional diferenciada del País Valencià d'acord a la naturalesa política del seu origen. Ara bé, quina identitat nacional, siga la dels bascos o la dels occitans, no té origen en un estat previ? Catalunya comença també a existir com a nació quen s'independitza del domini franc, és a dir, també per una segregació política. Tota nació té el seu origen en una o altra formulació d'estat o de posicionament contra un estat. El discurs contrari és l'etnicista, i aquest només pot entendre's des del Romanticisme, és a dir, des d'un punt de vista del segle XIX.

Per últim, considere que emprar les mutacions provincials del segle amunt indicat per a descreditar el caràcter nacional del País Valencià suposa arriscar-se a interpretar que els habitants d'Elx eren catalans, deixaren de ser-ho pel tractat del Camp de MIrra i tornaren a ser-ho per la sentència de Torrelles. Si partim d'una base ètnica i entenem que totes les persones que porten cognom català o provenen de catalans ho són, resulten també catalans els actuals habitants de Múrcia que porten el cognom "Balaguer"?

Pel que fa a la llengua, hi ha veritats científiques, però pel que fa a la identitat nacional, tot depén de l'imaginari que genera una determinada minoria dirigent en funció d'uns interesos determinats. La consciència de la terra acaba substituint a la del llinatge: els ha passat als nord-americans respecte als anglesos. I és només un exemple.

Desconnectat

 

Peu del fòrum

Powered by PunBB
© Copyright 2002–2008 PunBB

Creative Commons License © 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors | visites
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons, tret d'on s'indique el contrari.
Funcionant gràcies a PmWiki, PunBB, Coppermine, PHP, MySQL, Apache i GNU/Linux.