Eliseu Climent i Corberà (1940, Llombai) és un empresari de l'àmbit editorial en el País Valencià de publicacions en valencià, principalment amb Edicions Tres i Quatre, una de les editorials més importants del mercat editorial valencià i, al mateix temps, és conegut pel seu compromís cultural. Anteriorment també es va destacar pel seu activisme polític durant el tardofranquisme, militant en el nacionalisme d'esquerres de el Partit Socialista Valencià, percursor de el PSPV-PSOE.

Abans d'iniciar la seua carrera com editor, s'havia implicat activament en la política valenciana durant la transició, sent un dels redactors principals de l'Estatut d'Elx (1975). En la dècada dels anys 60, des de l'àmbit universitari, inicia les seues primeres publicacions amb les revistas Diàleg (1960) i Concret (1962), però la seua més important fita va ser la fundació d'Edicions Tres i Quatre en 1968, íntegrament dedicada al llibre en català i de considerable prestigi en l'actualitat, amb més de 500 títols publicats. Posteriorment, en 1984 publica la revista setmanal El Temps, arribant a en l'any 2000 més de 25 mil exemplars de tiratge.

Paral·lelament a la seua producció editorial, el seu compromís amb la cultura i la llengua valencianes queda palesa amb la fundació de l'entitat Acció Cultural del País Valencià (ACPV) en 1978, una institució, en teoria, ideològicament independent per a l'estudi, defensa i promoció del patrimoni cultural, artístic i natural del País Valencià, de la qual Climent encara hui dia és el seu Secretari General. La instal·lació en el territori valencià de diversos repetidors que faciliten la recepció dels senyals de ràdios i televisions autonòmiques de Catalunya és un dels seus assoliments més coneguts. Altres activitats de promoció cultural a destacar són els Premis d'Octubre (1973), la campanya Any del Tirant (1990) amb motiu del cinquè centenari de la publicació de la novel·la Tirant lo Blanc, o la recuperació de la revista fallera Pensat i Fet (1995) que s'havia editat entre 1912 i 1972.

A l'actualitat, a més del càrrec d'ACPV, és membre fundador de la Fundació Josep Renau que custodia i difon l'obra artística de el cartellisme de Josep Renau, és president de la Fundació Ausiàs March i de la Institució Cívica de Pensament Joan Fuster, plataforma que pretén impulsar una major articulació del món econòmic, cultural, acadèmic i professional del País Valencià amb Catalunya i Illes Balears.


[edita] Reconeixements
En 1989 va ser guardonat amb el Premi d'Honor de la Fundació Jaume I per la seua contribució al desenvolupament de la llengua i la cultura catalanes. També va rebre els premis Albert Viladot (1993), Canigó (1995), Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (1999), Memorial Joan XXIII per la Pau 1999 (2000) i de l'Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) en 2003.

Obtingut de "http://ca.wikipedia.org/wiki/Eliseu_Climent"

Eliseu Climent és un empressari sense complexos que a més de guanyar diners -com qualsevol empressari- fa promoció cultural i lingüística. Crec que ha fet més ell sol que les conselleries del PSPV durant l'època Lerma per la Cultura valenciana.

Jo no se la vida d'Eliseu però se que en comparació amb tots els empresaris valencians ell es el més valencià de tots i sé que sense ACPV, sense Casals Jaume I, sense 3i4, i sense moltes coses que ell ha donat amb els seus diners el nostre pais estaria fet una merda.

Obrir un edifici com El Siglo no afavoreix directament la lluita. La lluita és afavorida per la cultura, i aquest edifici sembla que està concebut per celebrar activitats polítiques i culturals. La lluita sense cultura de seguida es queda desbravada perquè no té ideals ni pot plantejar-se nous objectius segons van canviant les circumstàncies.
En definitiva, mal no en fa, l'edifici El siglo.

Qui no vulga anar, que no vaja. Jo tampoc vaig a les falles i altres festes i locals.