Benvolguts amics:

Malgrat el títol d'aquest escrit, no va a ser un atac frontal, directe i àdhuc violent contra Abelard. L'escrit va a ser una reflexió sobre la nostra relació amb ell, i sobre l'evolució que ha pres. Ja heu vist com li anomenem (i anomenarem) simplement Abelard, degut a la confiança de molts anys que hem tingut amb ell.

Recordem que Abelard ha estat notícia darrerament perquè l'Ajuntament de València de PP-Vox vol canviar el nom oficial de la ciutat posant la denominació en castellà primer i després València amb accent tancat. És un intent més d'aquesta gent de castellanitzar i despersonalitzar el País Valencià. Sens dubte estan rabiosos perquè la consulta lingüística que promovia el conseller Rovira no els ha eixit com ells volien, i en general, ha guanyat el valencià (inclús de manera sorprenent en algunes comarques castellanoparlants). A més, la consulta obligarà la conselleria d'Educació a habilitar línies i classes de valencià en molts llocs on no hi havia, sobretot a les comarques castellanoparlants. La tàctica que ha usat aquest govern de dividir els valencians i d'usar les comarques castellanoparlants per als seus propòsits castellanitzadors no els ha eixit bé.

Tornant al tema, per als seus propòsits de canviar la denominació oficial del Cap i Casal necessiten l'informe d'un "expert". I Abelard s'ha prestat al joc, al·legant que en 1997 si no anem errats ja féu un informe perquè la denominació oficial tinguera accent tancat i no li feren cas.

No cal dir que la col·laboració d'Abelard era totalment innecessària i sobretot, contraproduent per als valencians. Això és senzillament donar-li un baló d'oxigen a un PP-Vox en hores molt baixes després del desastre de la DANA, la seua incompetència desastrosa que ha costat morts, destrucció i pèrdues econòmiques enormes.

Com ja t'han dit, Abelard, un investigador, com ets tu, no es pot abstreure del context en el que viu. I en un moment donat, ha de prendre partit. D'altra banda, al·legues que no te feren cas en 1997 i això fou una "injustícia". I a quants investigadors o científics no els fan cas? I estem parlant d'un tema de 1997. És a dir, fa quasi 30 anys. Com pots ser tan rancuniós Abelard?

I tot és perquè Abelard té una clara tendència neoblavera des de fa anys, aplicada a la lingüística, però en sentit ample també.

Quan estimes una persona, li perdones tots els seus defectes i errades. És un poc el que diu la Primera Epístola als Corintis 13: L'amor és pacient, és bondadós; l'amor no té enveja, no és altiu ni orgullós, no és groller ni interessat, no s'irrita ni es venja; no s'alegra de fer el mal, sinó que troba el goig en la veritat. Tot ho excusa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.

I com hem dit tot just començar aquest escrit, a Abelard li hem tingut una sincera estima des de fa molts anys. Es perd en la boira del temps el moment en què el coneguérem, no ho sabríem precisar. El seu tracte sempre fou cordial i correctíssim, no hi tenim més a dir al respecte. Quan el coneguérem encara militava en organitzacions nacionalistes (llavors militava a la UPV-BNV si no anem errats. Abans i fins 1981 havia militat al PSAN), i llavors sempre tenia entusiasme per coses nacionalistes. Un entusiasme que aconseguia transmetre.

També hem dit moltes vegades que una de les raons de donar el pas de crear la nostra web foren els atacs que rebé Abelard en forma de telefonades amenaçadores allà per 2004-2005. Els autors foren gent d'extrema dreta espanyolista presumptament vinculada al partit España 2000, que al seu poble Silla (Horta Sud) tingué regidor durant molt de temps, i que en aquella època estava molt actiu en actes violents i de boicot al nacionalisme valencià. Que una persona tan cordial i pacífica com Abelard rebera telefonades a sa casa amenaçant-lo ens sublevà i fou un dels factors que ens decidí a crear la web, tot i els riscos que en aquell moment suposava (entre altres coses, rebre nosaltres també trucades amenaçants igual que Abelard, o coses pitjors).

Amb els anys l'amistat amb Abelard s'aprofundí. Però també començaren les discrepàncies. Nosaltres sabíem que ell fou el promotor de la web valencianisme.com , que fou una web difusora del neoblaverisme a tots els nivells, i que captà neoblavers també. Sense anar més lluny, el neoblaverisme de Pere Fuset té l'origen en aquella web. També asseguraríem que Baydal i/o altres membres de l'anomenat grup HARCA (joves historiadors neoblavers) tenen l'origen en aquella web.

Però com hem dit al principi, quan estimes una persona tot li ho perdones. També rebérem atacs, a voltes immoderats, per part dels xiquets neoblavers d'aquella web, que teòricament promovia un valencianisme de construcció, que és un terme a més que tu creares si no anem errats, i els deixàrem còrrer. Li enviàrem un e-mail a Abelard protestant per aquests atacs, i ell ens respongué una cosa així com que "ells i tu sou vàlids". Una resposta diplomàtica però que ja ens devia d'haver alertat.

Ens hem assabentat que Abelard allà per 2010 havia deixat de militar en UPV-BNV. També que havia contactat amb les iniciatives neoblaveres del grup d'Agustí Colomer (ara secretari de l'AVL i impulsor del fallit reviscolament d'UDPV). En darrer terme, sembla que hauria participat en el fallit partit Demòcrates Valencians.

També, que la seua actuació purament lingüística no anava en la línia més idònia, acceptant castellanismes i formes vulgars, per molt que se diguen, a dojo. Entrem en un vell debat també, que és que el valencià en conjunt no és sols el dialecte apitxat de la comarca de l'Horta. I que conste que aquest dialecte té coses molt remarcables i valuoses, com conservar la forma pura del passat simple (jo aní, jo vinguí, etc.), que a la resta del domini lingüístic se fa amb perífrasi (jo vaig anar, jo vaig venir, etc.).

De nou, tot això li ho perdonàrem degut a l'estima que li teníem.

Però començarem a sospitar aquest Nadal. Abelard tots els anys enviava un missatge conciliador i optimista per Nadal. Però aquest Nadal ens envià aquest missatge ni més ni menys:





I això ja fou la gota que féu vessar el got. Però com pots Abelard, fer-li cas a les disparatades teories panoccitanistes de Lluís Fornés el Sifoner? Aquest personatge sols té interès per al País Valencià com a cantant amb certa gràcia durant la transició. Però d'ençà de 1990 no ha fet més que enredar, difamar, calumniar, i en darrer terme, ser un traïdor, fent-se amic de tots els blavers possibles. I tot perquè en una actuació al Teatre Principal en 1989 el públic li xiulà. Però a veure, Abelard, a quants cantants o artistes al llarg dels segles han xiulat? Sabies que l'estrena de la grandiosa Novena Simfonia de Beethoven fou un desastre perquè no hi hagué coordinació entre els músics i els cors? I això és motiu perquè El Sifoner renegue de tot allò que defensava? La portada el seu disc Som està plena de quatribarrades, i fou prologat per Joan Fuster i Estellés. A Lluís Fornés el Sifoner dedicarem un altre comunicat a banda. I advertim que aquest no serà en el fons amical com aquest.

També són delirants les raons que dónes Abelard. Dius "el valencià" Lluís Fornés. Com si ser valencià fóra ja raó per a donar-li la raó en tot. També hi ha valencians que diuen bajanades i destrellats. I sens dubte el Sifoner és un d'ells Gràcies al teu comunicat hem descobert que el Sifoner ha "engendrat" un deixeble, un tal Jordi Cassany. Al qual també justifiques les bajanades que diu perquè és "valencià".

Però de nou, Abelard, férem una xicoteta protesta per e-mail aquest Nadal i ho deixàrem estar. De nou, a un amic o algú que estimes, tot li ho perdones.

Finalment, el que ha passat sobre l'accent ja sí que ha estat el motiu final de trencament amb tu. Hem investigat sobre tu i la teua trajectòria i hem descobert per a enorme sorpresa nostra que ja en 2004 fores part del tribunal que jutjà la so-called tesi del Sifoner sobre panoccitanisme. I aquesta tesi la dirigí Emili Casanova, un altre personatge que respectàvem i que finalment ens ha decebut. Com també que la tesi d'aquest Jordi Cassany la codirigíreu tu i l'esmentat Emili Casanova. Emili Casanova també ha participat fa no res, aquest mes d'abril de 2025, en unes jornades occitanistes en Albocàsser (Alt Maestrat), junt al Sifoner.

Vol dir, Abelard, que tot aquest temps (que coincideix més o menys al temps que et coneixem), has estant fent, com se diu vulgarment, "una doble vida" i enganyant-nos. Vol dir que ja particpaves en 2004 de les teories delirants (i en el fons antivalencianes) del Sifoner. També que sembla que ja fa un temps que tens contacte amb un altre neoblaver delirant: Víctor Baeta, i ets patró de la seua delirant Fundació Constantí Llombart (que en el fons és ell a soles i algú més). Ja tenim una campanya perquè el tiren a ell i els seus amics de la seua secta (perquè en el fons és això) neoblavera del Racó Català, on es passen el dia escrivint missatges anticatalanistes i, de retruc, antivalencians.

No sé si aquest escrit servirà perquè recapacites o fins i tot perquè canvies la teua línia d'actuació dels darrers anys. Crec que deuries adonar-te que el moment per a encetar el debat de l'accent ara, amb el PP-Vox arraconats, no era el més idoni. També que les reaccions en contra que has provocat, superen amb escreix els beneficis que la teua actuació podria dur, i conscientment o inconscient has provocat divisió entre els valencianistes.

Això que fas, i que estàs fent els darrers anys, no va en la direcció correcta, no és, com deies sempre valencianisme de construcció. Respecte a la lingüística i respecte al nacionalisme deuries de reflexionar sobre el que estàs fent.

Sobretot, deuries de deixar de ser amic de dos personatges nefastos i àdhuc repugnants: Víctor Baeta i sobretot Lluís Fornés el Sifoner. D'aquests sí que te demanem amb tota la capacitat d'influència que poguem tenir en aquests moments, que deixes de ser amic seu.

I en fi, Abelard, potser em podria estendre més, però crec que no hi ha molt més a dir. Trencar amb una persona que has estimat sempre és dolorós. I potser, mira el que et dic, te seguirem estimant. Perquè com diu un proverbi alemany alte Liebe rostet nicht, que vol dir que l'amor antic no es rovella.

Equip d'antiblavers.