• https://www.uv.es/catalan/
• Història de la Senyera al País Valencià (Historia de la bandera del País Valenciano), de Pere María Orts (1ª parte)
• Història de la Senyera al País Valencià (Historia de la bandera del País Valenciano), de Pere María Orts (2ª parte)

• https://www.uv.es/catalan/
• Pere Maria Orts' Història de la Senyera al País Valencià (History of the Flag of the Valencian Country) Pere Maria Orts (1st part)
• Pere Maria Orts' Història de la Senyera al País Valencià (History of the Flag of the Valencian Country) Pere Maria Orts (2nd part)

• https://www.uv.es/catalan/
• Història de la Senyera al País Valencià (Histoire du drapeau du Pays Valencien) de Pere Maria Orts. 1ère partie.
• Història de la Senyera al País Valencià, (Histoire du drapeau du Pays Valencien) de Pere Maria Orts. 2ème partie.

• https://www.uv.es/catalan/
• Història de la Senyera al País Valencià (Geschichte der Fahne des valencianischen Landes) von Pere Maria Orts. 1. Teil.
• Història de la Senyera al País Valencià (Geschichte der Fahne des valencianischen Landes) von Pere Maria Orts. 2. Teil.

• https://www.uv.es/catalan

• https://www.uv.es/catalan/la_senyera_reial7.htm

• https://www.uv.es/catalan/la_senyera_reial7.htm

• https://www.uv.es/catalan/la_senyera_reial7.htm

• https://www.uv.es/catalan/la_senyera_reial7.htm

• https://www.uv.es/catalan/la_senyera_reial7.htm

Die Heraldik der Reial Senyera oder Bandera Reial [königliche Flagge] - die traditionellen vier Streifen Aragons auf einem gelben Feld - war bis 1978 stark, als die Blaveros ihre Farbe überall einschmierten - sogar auf einigen Wappen, von dem der offiziellen Handels- und Schifffahrtskammer Valencias bis zu dem des CF von València, was heraldisch unmöglich ist - in dem Versuch, sich gegen die bevorstehende Demokratisierung und den nationalen Aufschwung Valencias zu stellen.

Es fällt auf, dass der ursprünglichen Flagge "empedrats, y fonts, y llums sens fi" (Kopfsteinpflaster, Brunnen und endlose Lichter) hinzugefügt wurden. Dies ist die unschuldige und ursprüngliche Absicht, die der blaue oder graue Streifen haben sollte. Er sollte genau den wichtigsten Teil hervorheben, den die Blaveros später verachteten: die vier roten Streifen. Daher würde der Zusatz, wie einige gesagt haben, keine Krone imitieren, sondern wäre vielmehr eine künstlerische Gestaltung, die sich auf die Edelsteine beziehen würde, die somit den ursprünglichen vierstreifigen Kern der Flagge schmücken würden. Zuvor hatte Cebrian dies sogar noch deutlicher formuliert, indem er über die Fahne sagte, dass "son tons brodats de un novell fer" (Ihre Stickereien sind von neuer Machart), und auch danach, indem er sagte, dass die ursprüngliche vierstreifige Fahne "hermosa y moderna es vá refer" (schön und modern wurde sie neu gemacht). Wir haben kein genaues Datum, wann dieses Gedicht verfasst wurde, aber wenn wir uns an dem Datum der Veröffentlichung des anthologischen Werks von Constantí Llombart (1878) orientieren, können wir ableiten, dass die blaue oder graue Ergänzung der ursprünglichen Fahne in dieser Zeit entstanden sein könnte.

Abschließend sei gesagt, dass die Flagge, von der wir sprechen (die mit blauem Zusatz), auf jeden Fall die Flagge der Stadt València ist. Natürlich haben viele Städte des Landes Valencia ihre eigene Flagge, und der Anspruch der Blaveros, die Flagge einer Stadt dem ganzen Land aufzuzwingen, ist daher ungerecht. Wie wir jedoch gezeigt haben, war die ursprüngliche Flagge der Stadt València (bis zum Ende des 19. Jahrhunderts) genau die vierstreifige Flagge, die die Blaveros hassen. Aber das ist nicht die ganze Geschichte. Nach Angaben des valencianischen Gelehrten Pere Maria Orts wurden im Stadtrat von València drei Flaggen aufbewahrt:

• Història de la Senyera al País Valencià, (Histoire du drapeau du Pays Valencien, de Pere Maria Orts. 1ère partie.)
• Història de la Senyera al País Valencià, (Histoire du drapeau du Pays Valencien, de Pere Maria Orts. 2ème partie.)

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_aplec_del_puig.jpg | Versammlung von el Puig in den dreißiger Jahren, veranstaltet von Lo Rat Penat.

(:if userlang de:)

Die Fahne

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_Angel_custodi_2.jpg | Schutzengel des Königreichs València. Palast der Generalitat.

Die Heraldik der Reial Senyera oder Bandera Reial [königliche Flagge] - die traditionellen vier Streifen Aragons auf einem gelben Feld - war bis 1978 stark, als die Blaveristen ihre Farbe überall einschmierten - sogar auf einigen Wappen, von dem der offiziellen Handels- und Schifffahrtskammer Valencias bis zu dem des CF von València, was heraldisch unmöglich ist - in dem Versuch, sich gegen die bevorstehende Demokratisierung und den nationalen Aufschwung Valencias zu stellen.

Die angebliche "Senyera de València" (Flagge der Stadt València) mit der blauen Farbe hat keine schriftliche Dokumentation vor 1876, als das Gedenkbegräbnis 600 Jahre nach dem Tod von Jakob I. stattfand; sie wurde in die Kathedrale von València gebracht. Es handelt sich jedoch nicht um dieselbe valencianische Fahne, wie sie 1838 existierte: Die erste war eine Fahne, bei der nur zwei Personen nötig waren, um die Spitzen an der Fliege zu halten, während die zweite ein spitz zulaufender Wimpel war, ähnlich der Banner der Eroberung. Die bis 1838 dokumentierte königliche Flagge von València, ein Wimpel mit vier karminroten Balken, die schmaler sind als das goldene Feld, ist nicht identisch mit der mutmaßlichen Senyera, die nach 1876 dokumentiert wurde - wie die ersten grafischen Zeugen der neuen Flagge beschrieben - mit einem eigenartigen grau-blauen Streifen in der Nähe des Mastes, der oben eine goldene Zierbordüre hat, und einem roten Streifen mit einer Art Zierfelsen parallel zu dem anderen Streifen, zusätzlich zu den vier roten Streifen, die nun so breit waren wie die Streifen des geteilten goldenen Feldes.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_estampa_jaume_I.jpg | "Geschichte von En Jaume, dem König", geschrieben von Gómez de Miedes, Jahr 1584. Das bedeutet jedoch nicht, dass die vermeintlich neue Senyera aus dem Jahr 1876 stammt: Die Stoffe, die Matte und die Silberfledermaus, aus denen sie besteht, sind älter. Aber jedes Element stammt aus einer anderen Zeit, und zusammen sind sie im Grunde eine Montage aus höchstens anderthalb Jahrhunderten. Die authentische Reial Senyera muss weit verbreitet gewesen sein, vor allem in Form eines Wimpels, und bei einer unsachgemäßen Restaurierung - an der möglicherweise der Chronist Vicent Boix beteiligt war - wurde der gesamte untere Teil entfernt und die Stücke verteilt; eines befindet sich in der Bibliothek von Vilanova i la Geltrú. In Analogie zu den königlichen Fahnen des valencianischen Gerichtssaals wurden aus den vier Punkten, an denen die Menschen die Fahne hielten, zwei. Auch die Breite der karminroten und goldenen Streifen wurde angeglichen. Aber all diese Änderungen waren nicht genug. In aller Unschuld und in Anlehnung an die damals vorherrschende Neogotik befestigten diese Leute die Fahne mit einem Stück hellen Stoffes - ursprünglich blaugrau, in späteren Gemälden und Reproduktionen hellblau - am Stab und überzogen die Nähte mit einem roten Streifen, der dekorative Steine enthielt. Man kann es ihnen nicht verübeln: für sie war die königliche Fahne immer noch golden und rot, wenn auch nicht in Form eines Wimpels: die neue Ergänzung, die sie anbrachten, war für die Fahne der Stadt València gedacht, nicht als neuer Teil der ursprünglichen königlichen Fahne. Aber die Jahre vergingen, und für einige wurde der Zusatz wichtiger als der Hauptteil der Flagge.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_senyera_de_morvedre.jpg | Flagge von Morvedre, heute Sagunt, die bis heute erhalten geblieben ist.

Einige Jahre nach dieser Hinzufügung verehrten die angesehensten Stimmen der valencianischen Renaixença (sprachliche und nationale valencianische Wiederbelebung, die im XIX. Jahrhundert stattfand) noch die vierstreifige Flagge:

-[1877] Vicent Wenceslao Querol, Gedicht Patria, Fides, Amor, in "Katalanische Reime" eingeschlossen. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX. Auflage, Auswahl und Studie von Eduard J. Verger. València: Alfons el Magnànim Editions (1984).

Mai com avui que Espanya obira envergonyida / trencats corona i ceptre, brut son mantell de fang, / sos fills en lluita infame, i es veu menyspreada i sola, / mai com avui n’és digne qui el gonfanó tremola ab les barres de sang.

Nie wie heute wird Spanien so beschämt sein, / Zerbrochene Krone und Zepter, Mantel schmutzig von Schlamm, / ihre Kinder in schändlichem Kampf, und sie ist verachtet und allein, / nie wie heute ist es ihr würdig, die die Standarte mit den Stäben des Blutes zittert.

-[1885] Teodor Llorente, Gedicht A mon llibre, in seinen "Buch von Versen" eingeschlossen. In der folgenden Strophe fügt der Autor einige Sätze für den Leser in sein Buch ein. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX. Auflage, Auswahl und Studie von Eduard J. Verger. València: Alfons el Magnànim Editions (1984).

Vinc a parlar-te de les teues coses, / i, com pregó ben clar del meu sentit, / porte les quatre barres sanguinoses / i el Rat-Penat al pit.

Ich komme, um mit dir über deine Sachen zu sprechen, / und als klare Verkündigung meiner Absichten, / trage ich die vier blutigen Stäbe / und die Fledermaus auf der Brust.

-[Ende von 19. Jahrhundert] Rafael Ferrer i Bigné [València 1836 – 1892. Dichter, Journalist und Gründungsmitglied von Lo Rat Penat], Gedicht Lo Rat Penat. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX. Auflage, Auswahl und Studie von Eduard J. Verger. València: Alfons el Magnànim Editions (1984).

València per a en Jaume! Així ho pregona / la senyera del rei en la ciutat. / Du barres d’Aragó, mes la corona / té dalt un símbol nou: lo Rat Penat.

Valencia für Herrn Jaume! So verkündet / die Flagge des Königs in der Stadt. / Sie hat Streifen aus Aragon, dazu die Krone / und ein neues Symbol: die Fledermaus.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_Rat_Penat_1904.jpg | Blumenspiele von Lo Rat Penat in 1904

Dennoch haben die Valencianer den Zusatz nie anerkannt. Im Jahr 1885 veröffentlichte Teodor Llorente sein Llibret de versos und in dem Gedicht A la Senyera sagt er drap gloriós d'or y de grana / que corona el Rat penat [glorreiches Tuch aus Gold und Karmin / gekrönt von der Fledermaus]. Für ihn gibt es die blaue Farbe auf der Flagge nicht. Die Zeugen können leicht vervielfältigt werden: Constantí Llombart (los pals... grochs y vermells) [die Stöcke... gelb und rot], Eduard Martínez Ferrando (la magnífica oriflama) [die prächtige Oriflamme], Vicent Tomàs i Martí (un llaurador amb la bandera dels quatre pals rojos en camper daurat) [ein Bauer mit der Fahne der vier roten Stöcke in einem goldenen Feld], Carles Salvador (penó sang-i-barrat; banderes barrades; una Senyera daurada i vermella; Senyera feta amb roigs i grocs; els roigs i els grocs de senyeres - sang bullent i caliu d'ors -) [blutbefleckter Wimpel; Senyera aus Rot und Gelb; die rote und gelbe Farbe verschiedener Senyeres - kochendes Blut und Wärme von Gold -], Miquel Duran i Tortajada (ensenyes. .. barrades) [Fähnchen... mit Stäben] und vor allem Guillem Renat (Josep Giner): ... s'ha conservat el costum vuitcentista d'unir la bandera al pal mitjançant un tros de drap de color, generalment blavós... A València els valencianistes provincians creuen que la llista de color serveix per diferenciar la bandera valenciana de la catalana. Els pobrets no saben ni com era la bandera valenciana medieval! Centenars de vegades està escrit... que la bandera valenciana són quatre pals sobre camp d'or. Per a res s'aludeix a cap color més... Cal usar la bandera valenciana sense dibuixets ni flocs, ni pols, ni cap afegitó més o menys blavós... [Jahrhundert, die Fahne mit einem Stück farbigen, meist bläulichen Stoffs am Mast zu befestigen, hat sich erhalten... In València glauben die Provinz-Valencianisten, dass die Farbliste dazu dient, die valencianische Flagge von der katalanischen zu unterscheiden. Die armen Leute wissen nicht einmal, wie die mittelalterliche valencianische Flagge aussah! Es wird hunderte Male geschrieben... dass die valencianische Flagge aus vier Streifen auf einem goldenen Feld besteht. Es gibt keinen Hinweis auf eine andere Farbe... Es ist notwendig, die valencianische Flagge ohne Zeichnungen oder Flocken, oder Stangen, oder irgendeinen mehr oder weniger bläulichen Zusatz zu verwenden...] (1933)

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_aplec_del_puig.jpg | Treffen von el Puig in den dreißiger Jahren, veranstaltet von Lo Rat Penat. Darüber hinaus hat diese vermeintliche Senyera mit dem blauen Zusatz ein unglückliches Leben geführt. Abgesehen von den Aufführungen der Stadt València wurde sie oft ohne Protokoll und als sekundäres Anhängsel von Feierlichkeiten nach Madrid gebracht, die überhaupt nicht zu dem passen, was die valencianische Flagge darstellt:

1. im Jahre 1881 zu einer Parade zum Gedenken an den zweiten Todestag des kastilischen Schriftstellers Pedro Calderón de la Barca;
2. im Jahr 1925 an der von der Militärdirektion einberufenen Versammlung der Rathäuser zur Unterstützung von Primo de Rivera. Es sollte hinzugefügt werden, dass der Diktator in der Zwischenzeit Gesetze erlassen hatte, die nicht nur das Zeigen von anderen als den offiziellen Flaggen, sondern auch den öffentlichen Gebrauch von anderen Sprachen als dem Spanischen, die als "Dialekte" eingestuft wurden, untersagten; in València wurde die königliche Flagge zusammen mit der traditionellen Hommage an Jakob I. und dem 9. Oktober verboten. Stattdessen waren die Behörden der Diktatur damit beschäftigt, sowohl die "Himne de l'Exposició" (Hymne der Ausstellung) von Josep Serrano und Maximilià Thous als auch die angebliche Senyera mit einem blauen Streifen offiziell zu deklarieren. 1928 bestellte der Markgraf von Sotelo eine Kopie des verfallenen Originalbanners, bei dem das ursprüngliche Blaugrau bereits in Himmelblau übergegangen war. Natürlich wurden beide Symbole - Flagge und Hymne - sofort als Mittel gegen die Demokraten eingesetzt, nicht nur damals, sondern während der gesamten Republik und des Bürgerkriegs. Und so ging es weiter.
3. im Jahr 1939 auf der Tribüne der franquistischen "Desfile de la Victoria" (Siegesparade). Die einzige Erklärung für diese Tatsache ist, dass die Fahne dort als Siegerfahne stand, weil die besiegten Fahnen - wie die echte königliche Fahne und die spanische republikanische Fahne mit drei Farben, deren öffentliche Verwendung verboten war und die zusammen mit der katalanischen Sprache etwa vierzig Jahre lang verfolgt wurde - nicht erlaubt waren.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_esbos01.jpg | Metamorphose der ursprünglichen Flagge von València im 19. Jahrhundert. Schließlich verfügen wir über ein außergewöhnliches, fast zeitgenössisches Zeugnis der Tatsachen, das eindeutig bezeugt, dass der blaue (oder gräuliche) Streifen eine künstliche Hinzufügung aus dem 19. Es handelt sich um ein Gedicht des valencianischen Schriftstellers Lluís Cebrian (València 1851-1934) aus dem 19. Jahrhundert, das in der Anthologie enthalten ist, die von einem der Väter der valencianischen Renaixença und Gründer von "Lo Rat Penat", Constantí Llombart, geschrieben wurde, Los Fills de la Morta-Viva (València. Druck von Emili Pasqual, Verleger. 1878. S. 630-1) [wir geben es sowohl in seiner Originalschrift als auch in einer etwas wörtlichen Übersetzung wieder]:

Es fällt auf, dass der ursprünglichen Flagge "empedrats, y fonts, y llums sens fi" (Kopfsteinpflaster, Brunnen und endlose Lichter) hinzugefügt wurden. Dies ist die unschuldige und ursprüngliche Absicht, die der blaue oder graue Streifen haben sollte. Er sollte genau den wichtigsten Teil hervorheben, den die Blaveristen später verachteten: die vier roten Streifen. Daher würde der Zusatz, wie einige gesagt haben, keine Krone imitieren, sondern wäre vielmehr eine künstlerische Gestaltung, die sich auf die Edelsteine beziehen würde, die somit den ursprünglichen vierstreifigen Kern der Flagge schmücken würden. Zuvor hatte Cebrian dies sogar noch deutlicher formuliert, indem er über die Fahne sagte, dass "son tons brodats de un novell fer" (Ihre Stickereien sind von neuer Machart), und auch danach, indem er sagte, dass die ursprüngliche vierstreifige Fahne "hermosa y moderna es vá refer" (schön und modern wurde sie neu gemacht). Wir haben kein genaues Datum, wann dieses Gedicht verfasst wurde, aber wenn wir uns an dem Datum der Veröffentlichung des anthologischen Werks von Constantí Llombart (1878) orientieren, können wir ableiten, dass die blaue oder graue Ergänzung der ursprünglichen Fahne in dieser Zeit entstanden sein könnte.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_Tros.tallat.senyera.JPG | Beweise für die Abänderung der ursprünglichen valencianischen Senyera im 19. Jahrhundert. Und wir haben einen viel deutlicheren Beweis für diese Veränderung: ein Stück der geschnitzten Fahne, die 1849 vom Rathaus von València dem Historiker Vicent Boix geschenkt wurde, die persönliches Eigentum des ehrwürdigen Valencianers Pere Maria Orts i Bosch war, der sie dem Stadtrat von València schenkte, dessen Bild wir hier anfügen. Unter dem Stück Stoff ist zu lesen: "Noble girón del pendón antiguo de Valencia que data desde el año 1240 regalado por el Excmo. Ayuntamiento de Valencia de 1849 a D. Vicente Boix'' (Edles Stück des alten Wimpels von València aus dem Jahr 1240, das vom Stadtrat von València 1849 an Herrn Vicente Boix verliehen wurde). In Ermangelung anderer spezifischerer Beweise wäre dies also das Datum (oder zumindest ein sehr nahes Datum) der Änderung der ursprünglichen Senyera der Stadt València, die durch das Ausschneiden eines Stücks der Fahne und das Hinzufügen des bläulich-grauen Streifens, der Edelsteine imitierte, die auf jeden Fall den Hauptteil, die vier roten Streifen, zierten, vorgenommen wurde. Und dieser kleine Text wäre auch ein klarer Beweis dafür, dass eine solche Änderung tatsächlich stattgefunden hatte.

Abschließend sei gesagt, dass die Flagge, von der wir sprechen (die mit blauem Zusatz), auf jeden Fall die Flagge der Stadt València ist. Natürlich haben viele Städte des Landes Valencia ihre eigene Flagge, und der Anspruch der Blaveristen, die Flagge einer Stadt dem ganzen Land aufzuzwingen, ist daher ungerecht. Wie wir jedoch gezeigt haben, war die ursprüngliche Flagge der Stadt València (bis zum Ende des 19. Jahrhunderts) genau die vierstreifige Flagge, die die Blaveristen hassen. Aber das ist nicht die ganze Geschichte. Nach Angaben des valencianischen Gelehrten Pere Maria Orts wurden im Stadtrat von València drei Flaggen aufbewahrt:

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_peno_de_la_conquesta.jpg | Wimpel der Eroberung (València, 1238).

1. Die Fahne der Stadt: die vierbalkige Flagge, die im 19. Jahrhundert durch die Hinzufügung der blauen Farbe verändert wurde.
2. Der Wimpel der Eroberung: ebenfalls vierstrafenförmig. Ein Relikt aus der Zeit der Eroberung Valèncias (1238), das auf jeden Fall die älteste valencianische Flagge von allen ist. Nicht nur das, es ist auch die älteste erhaltene Fahne Europas, worauf alle Valencianer stolz sein sollten, selbst diejenigen, die sie wütend kritisieren.
3. Die Flagge des Königreichs: die vierbogige königliche Standarte. Sie wurde in der "arca de les tres claus" (Arche der drei Schlüssel) aufbewahrt und nur alle hundert Jahre aus der Arche geholt (zum Jahrestag der Eroberung von València im Jahr 1238). Diese Fahne ist heute verschwunden. Oder hat sie vielleicht jemand irgendwo versteckt? Einige neigen zur letzten Hypothese, denn wenn sie jemals gefunden würde, dass es sich um die authentische Flagge handelte, die das gesamte valencianische Territorium repräsentierte, würden die Argumente für die blaveristische Flagge sofort verschwinden.

Der valencianische Gelehrte Orts fasst die Meinung zusammen, die ein Jahrhundert zuvor von D.R. Vives Azpiroz in der Folleto escrito para justificar que la Bandera que pusieron los moros, para señal en la torre de Alí Bufat, no es la Real Bandera del Ejército conquistador de Valencia (Broschüre, die geschrieben wurde, um zu rechtfertigen, dass die Fahne, die die Mauren als Signal in den Turm von Alí Bufat setzten, nicht die echte Fahne des Eroberungsheeres von València ist) [València. Imp. von Juan Guix. 1882]. In dieser Broschüre wird, wie der Titel schon sagt, im Wesentlichen gesagt, dass der Wimpel der Eroberung - die Fahne, die im Turm von Alí Bufat als Zeichen der Kapitulation der Mauren wehte - nicht die Fahne des Eroberungsheeres sein konnte, weil diese von viel besserer Qualität war als der Wimpel, der aus groben Stoffen gewebt war, denn nach der mittelalterlichen Heraldik war die offizielle Fahne eines Heeres aus hochwertigen Stoffen gewebt. Es wird auch gesagt, dass die Fahne des Eroberungsheeres auf keinen Fall an die Mauren von València abgetreten werden konnte, selbst wenn sie als Zeichen der Kapitulation aufgestellt wurde (was die grundlegende Funktion des Wimpels der Eroberung war), denn sie konnten sie jederzeit behalten, und das christliche Heer wäre ohne sein wertvollstes Symbol dagestanden.

Auf den Seiten 17-8 dieser Broschüre werden die Fahnen, die Ende des 19. Jahrhunderts im Stadtrat von València gehisst wurden, zusammenfassend beschrieben. Sie waren:

Weblinks

• https://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria_de_la_Senyera_Reial_i_els_ceptres_daurats#Cinc_bastons_daurats
• https://www.bibiloni.cat/simbols/documentacio.htm
• Història de la Senyera al País Valencià, (Geschichte der Fahne des valencianischen Landes, von Pere Maria Orts. 1. Teil.)
• Història de la Senyera al País Valencià, (Geschichte der Fahne des valencianischen Landes, von Pere Maria Orts. 2. Teil.)

(:if userlang fr:)

Le Drapeau

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_Angel_custodi_2.jpg | Ange gardien du Royaume de Valence. Palais de la Generalitat Valenciana.

L'héraldique du drapeau royal est restée forte jusqu'en 1978, lorsque les blavéristes ont étalé sa couleur partout - même sur les armoiries, ce qui était héraldiquement impossible, des armoiries de la Chambre officielle de commerce et de navigation à celles du València CF - pour tenter de s'opposer à la démocratisation imminente et à la récupération nationale de Valence.

Le prétendu drapeau bleu de València n'a aucun document écrit antérieur à 1876 : lors des funérailles commémorant le 600e anniversaire de Jacques Ier d'Aragon, il a été transporté à la cathédrale. Mais il n'est plus le même qu'en 1838 : deux personnes suffisent pour tenir les points, il est donc devenu bipartite, et non bocellé comme l'Étendard de la Conquête.

La Senyera Reial (drapeau royal) de Valence, documentée jusqu'en 1838, avec quatre barres écarlates plus étroites que le fond d'or, n'est pas la même que la prétendue Señera documentée à partir de 1876, qui est bipartite et - ce sont les premiers témoins graphiques - avec un élargissement gris-bleu particulier à côté du poteau, qui a un bord d'or au-dessus, et une bande rouge parallèle avec une sorte de pierres décoratives, en plus des quatre barres rouges qui sont tout aussi larges que les barres d'or.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_estampa_jaume_I.jpg | "Histoire du Roi Jacques Ier" de Gómez de Miedes, an 1584. Cela ne signifie pas pour autant que la prétendue Senyera date de 1876 : les tissus, la perche et la batte en argent qui la composent sont plus anciens. Mais chaque élément est daté différemment, et l'ensemble constitue un assemblage datant au plus tard du milieu du 19e siècle. L'authentique drapeau royal devait être très usé, surtout dans sa partie à quatre volets, et lors d'une restauration incompétente - à laquelle le chroniqueur Vicente Boix n'était pas étranger - toute la partie inférieure a été enlevée - les morceaux ont été divisés : l'un d'eux se trouve à la bibliothèque de Vilanova i la Geltrú - et, par analogie avec les drapeaux royaux de la Salle d'audience de Valence, on lui a donné une forme bipartite (les quatre volets en sont devenus deux). La largeur des barres d'or et d'écarlate devait également être égalisée. Mais avec toutes ces opérations, l'étendard royal était trop court et trop petit. C'est alors que ces messieurs, en toute innocence, et suivant une coutume néogothique alors en vigueur, relièrent le drapeau au mât avec un morceau de tissu léger - gris bleuté à l'origine, bleu clair dans les peintures et reproductions ultérieures - et couvrirent les coutures avec la bande rouge des bâtons. On ne peut pas leur en vouloir : pour eux, l'étendard royal était toujours or et rouge, bien que bipartite (et non bocelle) : l'ajout n'en faisait pas partie. Mais les années ont passé et, pour certains, l'ajout est devenu plus important que l'essentiel.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_senyera_de_morvedre.jpg | Drapeau de Morvedre, l'actuel Sagunt, qui nous est parvenue aujourd'hui.

Quelques années plus tard, les voix les plus respectées de la Renaixença valencienne réclamaient le drapeau à quatre bandes :

-[1877] Vicent Wenceslao Querol, poema Patria, Fides, Amor, incluido dentro de las Rimas catalanas. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX. Edition, sélection et étude par Eduard J. Verger. València: Ediciones Alfons el Magnànim (1984).

Mai com avui que Espanya obira envergonyida / trencats corona i ceptre, brut son mantell de fang, / sos fills en lluita infame, i es veu menyspreada i sola, / mai com avui n’és digne qui el gonfanó tremola ab les barres de sang.

Jamais comme aujourd'hui quand l'Espagne entrevoit honteuse / Couronne et sceptre brisés, son manteau sali par la boue, / Ses fils en lutte infâme, et qu'elle se voit méprisée et seule, / Jamais comme aujourd'hui n'est digne celui dont le gonfalon tremble, de sang, les barreaux.

-[1885] Teodor Llorente, poème A mon llibre, inclus dans Llibret de versos. Dans la strophe suivante, l'auteur insère dans son livre quelques phrases à l'intention du lecteur. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX. Édition, sélection et étude par Eduard J. Verger. València: Ediciones Alfons el Magnànim (1984).

Vinc a parlar-te de les teues coses, / i, com pregó ben clar del meu sentit, / porte les quatre barres sanguinoses / i el Rat-Penat al pit.

Je viens vous parler de vos affaires, / et, pour annoncer clairement ma voie, / je porte les quatre barres sanglantes / et la chauve-souris sur ma cuirasse.

-[Fin du XIXème siècle] Rafael Ferrer y Bigné [València 1836 – 1892. Poète, journaliste et membre fondateur de Lo Rat Penat], poème Lo Rat Penat. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX. Édition, sélection et étude par Eduard J. Verger. València: Ediciones Alfons el Magnànim (1984).

València per a en Jaume! Així ho pregona / la senyera del rei en la ciutat. / Du barres d’Aragó, mes la corona / té dalt un símbol nou: lo Rat Penat.

Valence pour Jacques Ier ! C'est ainsi qu'est proclamé / le drapeau du roi dans la ville / Il porte les barres de l'Aragon, plus la couronne / il est surmonté d'un nouveau symbole : la chauve-souris.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_Rat_Penat_1904.jpg | Jeux Floraux de Lo Rat Penat en 1904

Néanmoins, les Valencianistes n'ont jamais reconnu cet ajout. En 1885, Teodor Llorente a publié son Llibret de versos et dans le poème A la Senyera il dit drap gloriós d'or y de grana / que corona el Rat penat [drap glorieux d'or et de carmin / couronné par la chauve-souris]. Pour lui, la couleur bleue n'existe pas sur le drapeau. Les témoins peuvent être facilement multipliés : Constantí Llombart (los pals... grochs y vermells) [les bâtons... jaunes et rouges], Eduard Martínez Ferrando (la magnífica oriflama), Vicent Tomàs i Martí (un llaurador amb la bandera dels quatre pals rojos en camper daurat) [un paysan avec le drapeau des quatre bâtons rouges dans un champ doré], Carles Salvador (penó sang-i-barrat ; banderes barrades ; una Senyera daurada i vermella ; Senyera feta amb roigs i grocs ; els roigs i els grocs de senyeres - sang bullent i caliu d'ors -") [fanion barré de sang ; Senyera faite de rouge et de jaune ; la couleur rouge et jaune de divers Senyeres - sang bouillant et chaleur des ors -], Miquel Duran i Tortajada (ensenyes. . barrades") [enseignes... avec des barres], et notamment Guillem Renat (Josep Giner) : ''... s'ha conservat el costum vuitcentista d'unir la bandera al pal mitjançant un tros de drap de color, generalment blavós... A València els valencianistes provincians creuen que la llista de color serveix per diferenciar la bandera valenciana de la catalana. Les pauvres ne connaissent pas l'époque médiévale de la banderole valencienne ! Centenars de vegades està escrit... que la bandera valenciana són quatre pals sobre camp d'or. Per a res s'aludeix a cap color més... Cal usar la bandera valenciana sense dibuixets ni flocs, ni pols, ni cap afegitó més o menys blavós... [... l'usage du XIXe siècle consistant à attacher le drapeau au mât au moyen d'un morceau de tissu coloré, généralement bleuâtre, a été conservé... À València, les valencianistes provinciaux pensent que la liste des couleurs sert à différencier le drapeau valencien du drapeau catalan. Ces pauvres gens ne savent même pas à quoi ressemblait le drapeau valencien médiéval ! Il est écrit des centaines de fois... que le drapeau valencien se compose de quatre barres sur un champ d'or. Il n'y a aucune référence à une autre couleur... Il faut utiliser le drapeau valencien sans dessins ni flocons, ni hampes, ni aucun ajout plus ou moins bleuté...] (1933)

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_aplec_del_puig.jpg | Rencontre d'el Puig dans les années 30, organisée par Lo Rat Penat. En outre, cette présumée Senyera avec l'ajout du bleu a eu une vie malheureuse. À l'exception des représentations de la ville de València, elle a souvent été apportée à Madrid sans protocole et comme accessoire de célébrations qui ne correspondent pas du tout à ce que représente le drapeau valencien :

1. En 1881, à un défilé pour commémorer le deuxième centenaire de la mort de l'écrivain castillan Pedro Calderón de la Barca ;
2. en 1925, à la réunion des mairies convoquée par la direction militaire pour soutenir Primo de Rivera. Il convient d'ajouter qu'entre-temps, le dictateur avait promulgué des lois qui interdisaient non seulement l'affichage de drapeaux autres que le drapeau officiel, mais aussi l'utilisation publique de langues - qualifiées de "dialectes" - autres que l'espagnol ; à Valence, le drapeau royal a été interdit, de même que le traditionnel hommage à Jacques Ier et le 9 octobre. Au lieu de cela, les autorités de la dictature se préoccupèrent de déclarer officiellement le "Himne de l'Exposició" (Hymne de l'Exposition) de Josep Serrano et Maximilià Thous, ainsi que la prétendue Senyera (en 1928, le marquis de Sotelo commanda une copie de la bannière originale détériorée, sur laquelle le gris bleuté d'origine était déjà passé au bleu ciel). Il va sans dire que les deux symboles - le drapeau et l'hymne - ont été immédiatement utilisés pour s'opposer aux démocrates, non seulement à cette époque-ci, mais aussi tout au long de la République et de la guerre civile. Et cela a continué :
3. en 1939, à la tribune du "Desfile de la Victoria" (défilé de la victoire) franquiste. La seule explication à ce fait est que le drapeau était là en tant que drapeau vainqueur, car les drapeaux vaincus - tels que le vrai drapeau royal et le drapeau républicain espagnol à trois couleurs, dont l'usage public était interdit et qui allait être persécuté, tout comme la langue catalane, pendant une quarantaine d'années - n'étaient pas autorisés.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_esbos01.jpg | Métamorphose du drapeau original de València au cours du XIXe siècle. Nous disposons enfin d'un témoignage exceptionnel, presque contemporain des faits, qui atteste clairement que la bande bleue (ou grisâtre) est un ajout artificiel du XIXe siècle. Il s'agit d'un poème de l'écrivain valencien du XIXe siècle Lluís Cebrian (València 1851-1934), inclus dans l'anthologie rédigée par l'un des pères de la Renaixença valencienne et fondateur de "Lo Rat Penat", Constantí Llombart, Los Fills de la Morta-Viva (València. Imprimerie de Emili Pasqual, Editeur. 1878. Pp. 630-1) [Nous le reproduisons à la fois dans son ortographie originale et dans une traduction quelque peu littérale]:

Liens Externes

• https://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria_de_la_Senyera_Reial_i_els_ceptres_daurats#Cinc_bastons_daurats
• https://www.bibiloni.cat/simbols/documentacio.htm
• https://www.antiblavers.org/galeria/albums/userpics/10223/Ha_Senyera_PV-1.pdf
• https://www.antiblavers.org/galeria/albums/userpics/10223/Ha_Senyera_PV-2.pdf

Tanmateix, això no vol dir que la presumpta Senyera siga de 1876: els teixits, pal i rat-penat d'argent que la formen són més antics. Però cada element té una datació diferent, i en conjunt són un muntatge de meitat del s. XIX, com a molt. La Bandera Reial autèntica devia ésser molt usada, sobre tot en la part dels quatre faldons, i, en una incompetent restauració -a la que no és alié el cronista Vicent Boix-, se li va suprimir tota la part inferior -se'n repartiren els troços: un és a la Biblioteca de la Vilanova i la Geltrú-, i, per analogia amb les Banderes Reials del Saló de Corts, se li donà forma bipartida (els quatre faldons passaren a dos). També es devia igualar l'amplada de les barres de grana i daurades. Però amb totes aquestes operacions la Senyera Reial se'ls quedà curta i petita. I llavors aquells manifassers, amb tota la innocència, i seguint un costum del neogòtic llavors imperant, van unir la bandera al pal mitjançant un troç de drap clar -gris blavós originàriament, blau clar en les pintures i reproduccions posteriors-, i taparen les costures amb la franja vermella dels murons. No se'ls pot culpar: per a ells, la Senyera Reial seguia éssent daurada i vermella, tot i que bipartida (i no bocellada): l'afegit no en formava part. Però passaren els anys i, per a alguns, l'afegitó esdevindria més important que el principal.

Sin embargo, esto no quiere decir que la presunta Senyera sea de 1876: los tejidos, palo y murciélago de plata que la forman son más antiguos. Pero cada elemento tiene una datación diferente, y en conjunto son un montaje en torno a la mitad del s. XIX, como mucho. La Bandera Real auténtica debía ser muy usada, sobre todo en la parte de los cuatro faldones, y, en una incompetente restauración -a la que no fue ajeno el cronista Vicente Boix-, se le suprimió toda la parte inferior -se repartieron los trozos: uno se encuentra en la Biblioteca de Vilanova y la Geltrú-, y, por analogía con las Banderas Reales del Salón de Cortes, se le dio forma bipartida (los cuatro faldones pasaron a dos). También se debía igualar la anchura de las barras de grana y de oro. Pero con todas estas operaciones, la Señera Real les quedó corta y pequeña. Y entonces, aquellos señores, con toda la inocencia, y siguiendo una costumbre del neogótico entonces imperante, unieron la bandera al palo mediante un trozo de paño claro -gris azulado originariamente, azul claro en las pinturas y reproducciones posteriores-, y cubrieron las costuras con la franja roja de los murones. No se les puede culpar: para ellos, la Señera Real seguía siendo dorada y roja, aunque bipartida (y no bocelada): el añadido no formaba parte. Pero pasaron los años y, para algunos, lo añadido se convertiría en algo más importante que lo principal.

(:if userlang en:)

The Flag

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_Angel_custodi_2.jpg | Guardian angel of the Kingdom of València. Palace of the Generalitat.

The heraldry of the Reial Senyera or Bandera Reial [royal flag] - the traditional four bars of Aragon over a yellow field - was strong until 1978, when the Blaverists daubed their color everywhere - even on some coats of arms, from that of the Official Chamber of Commerce and Navigation of Valencia to that of the València CF, something heraldically impossible - in an attempt to be opposed to the imminent Valencian democratization and national recovery.

The supposed Senyera de València (flag of the city of València) with the blue color has no written documentation prior to 1876, when the commemorative funeral 600 years after James I's death was held; it was taken to the Cathedral of València. But it is not the same Valencian flag as the one that existed in 1838: the former one was a flag in which it only took two people to hold its points at the fly, whilst the latter one was a tapering pennant, similar to the Pennon of the Conquest. The royal flag of València documented until 1838, a pennant with four carmine bars narrower than the golden field, is not the same as the presumed Senyera documented after 1876 - as the first graphic witnesses of the new flag described - with a peculiar grayish-bluish stripe near the mast, which has a golden decorative border on top, and a red stripe containing a sort of decorative rocks parallel to the other stripe, in addition to the four red bars which now were as wide as what can be described as the stripes of the divided golden field.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_estampa_jaume_I.jpg | "History of En Jaume, the King", written by Gómez de Miedes, year 1584. However, this does not mean that the presumed new Senyera is from 1876: the fabrics, mat and silver bat that form it are older. But each element dates back to a different time, and together they essentially are a montage from a century and a half ago, at most. The authentic Reial Senyera must have been widely used, especially in the form of a pennon, and, in an incompetent restoration - in which the chronicler Vicent Boix maybe took part -, the entire lower part was removed and its pieces were distributed; one is in the Library of Vilanova i la Geltrú. By analogy with the Royal Flags of the Valencian Courtroom, the four points in which people held the flag became two. The width of the carmine and gold bars was also equalized. But all these changes were not enough. These people, with all their innocence, following a habit of the then-prevailing neo-Gothic, attached the flag to the staff with a piece of light cloth - originally bluish gray, light blue in subsequent paintings and reproductions - and covered the seams with a red stripe containing decorative rocks. They cannot be blamed: for them, the Royal Flag was still golden and red, although and not pennant-shaped: the new addition they assembled was meant to be for the flag of the city of València, not a new part of the original Royal Flag. But the years went by and, for some, the addition would become more important than the main part of the flag.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_senyera_de_morvedre.jpg | Flag of Morvedre, currently Sagunt, which has survived to this day.

A few years after this addition, the most respected voices of the Valencian Renaixença (linguistic and national Valencian recovery that took place in the XIXth century) revered the four-striped flag:

-[1877] Vicent Wenceslao Querol, poem Patria, Fides, Amor, included in the Catalan rhymes. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX. Edition, selection and study by Eduard J. Verger. València: Alfons el Magnànim Editions (1984).

Mai com avui que Espanya obira envergonyida / trencats corona i ceptre, brut son mantell de fang, / sos fills en lluita infame, i es veu menyspreada i sola, / mai com avui n’és digne qui el gonfanó tremola ab les barres de sang.

Never like today Spain will be so ashamed / broken crown and scepter, mantle dirty of mud, / her children in infamous struggle, and she is despised and alone, / never as today is it worthy of her the one who the standard with the bars of blood trembles.

-[1885] Teodor Llorente, poem A mon llibre, included in the Book of verses. In the following stanza, the author inserts in his book some sentences for the reader. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX. Edition, selection and study by Eduard J. Verger. València: Alfons el Magnànim Editions (1984).

Vinc a parlar-te de les teues coses, / i, com pregó ben clar del meu sentit, / porte les quatre barres sanguinoses / i el Rat-Penat al pit.

I come to talk to you about your things, / and, as a clear proclamation of my intentions, / I carry the four bloody bars / and the Bat on the chest.

-[Finals del XIX] Rafael Ferrer i Bigné [València 1836 – 1892. Poet, journalist and founding member of Lo Rat Penat], poem Lo Rat Penat. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX. Edition, selection and study by Eduard J. Verger. València: Alfons el Magnànim Editions (1984).

València per a en Jaume! Així ho pregona / la senyera del rei en la ciutat. / Du barres d’Aragó, mes la corona / té dalt un símbol nou: lo Rat Penat.

Valencia for Lord Jaume! So proclaims / the flag of the king in the city. / It has bars from Aragon, plus the crown / and it has a new symbol on it: the Bat.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_Rat_Penat_1904.jpg | Floral Games of Lo Rat Penat in 1904

Nevertheless, the Valencianists, never acknowledged the addition. In 1885 Teodor Llorente published his Llibret de versos and in the poem A la Senyera he says drap gloriós d'or y de grana / que corona el Rat penat [glorious cloth of gold and carmine / crowned by the Bat]. For him, the blue color does not exist on the flag. The witnesses can be easily multiplied: Constantí Llombart (los pals... grochs y vermells) [the sticks... yellow and red], Eduard Martínez Ferrando (la magnífica oriflama) [the magnificent oriflamme], Vicent Tomàs i Martí (un llaurador amb la bandera dels quatre pals rojos en camper daurat) [a farmer with the flag of the four red sticks in a golden field], Carles Salvador (penó sang-i-barrat; banderes barrades; una Senyera daurada i vermella; Senyera feta amb roigs i grocs; els roigs i els grocs de senyeres - sang bullent i caliu d'ors -) [blood-barred pennant; Senyera made with red and yellow; the red and yellow color of various Senyeres - boiling blood and warmth of golds -], Miquel Duran i Tortajada (ensenyes... barrades) [ensigns... with bars], and notably Guillem Renat (Josep Giner): ... s'ha conservat el costum vuitcentista d'unir la bandera al pal mitjançant un tros de drap de color, generalment blavós... A València els valencianistes provincians creuen que la llista de color serveix per diferenciar la bandera valenciana de la catalana. Els pobrets no saben ni com era la bandera valenciana medieval! Centenars de vegades està escrit... que la bandera valenciana són quatre pals sobre camp d'or. Per a res s'aludeix a cap color més... Cal usar la bandera valenciana sense dibuixets ni flocs, ni pols, ni cap afegitó més o menys blavós... [... the nineteenth-century usage of attaching the flag to the pole by means of a piece of colored cloth, usually bluish, has been preserved... In València the provincial valencianists believe that the color list serves to differentiate the Valencian flag from the Catalan one. The poor folks don't even know how the medieval Valencian flag was like! It is written hundreds of times... that the Valencian flag consists in four bars on a field of gold. There is no reference to any other color... It is necessary to use the Valencian flag without drawings or flakes, or poles, or any more or less bluish addition...] (1933)

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_aplec_del_puig.jpg | Meeting of el Puig in the thirties, organized by Lo Rat Penat. In addition, this presumed Senyera with the blue addition has had an unfortunate life. Except for the city of València's own performances, it has often been brought to Madrid without protocol and as a secondary attachment of celebrations not at all appropriate for what the Valencian flag represents:

1. in 1881, to a parade to commemorate the second centenary of the death of the Castilian writer Pedro Calderón de la Barca;
2. in 1925, to the meeting of town halls convened by the military directorate in support of Primo de Rivera. It should be added that, meanwhile the dictator had enacted laws that prohibited not only the display of flags other than the official, but also the public use of languages -qualified as "dialects" - other than Spanish, in València the Royal Flag was banned together with the traditional hommage to James I and October 9th. Instead, the dictatorship authorities were concerned with officially declaring both the Himne de l'Exposició of Josep Serrano and Maximilià Thous, and the alleged Senyera (in 1928 the marquess of Sotelo ordered a copy of the original deteriorated banner, in which the original bluish gray had already changed to sky blue. Needless to say, both symbols - flag and anthem - were immediately used as a tool to oppose democrats, not only then, but throughout the Republic and the Civil War. And it went on:
3. in 1939, to the rostrum of the Francoist Desfile de la Victoria (Victory Parade). The only explanation for this fact is that the flag was there as a winning flag, because the defeated flags - such as the real Royal Flag and the Spanish Republican flag with three colors, the public usage of which was forbidden and would be persecuted, along with the Catalan language, for about forty years - were not allowed.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_esbos01.jpg | Metamorphosis of the original flag of València during the 19th century. We, at last, dispose of an exceptional, almost contemporary, testimony of the facts, that clearly testifies that the blue (or grayish) stripe is an artificial addition of the 19th century. It is a poem by the 19th century Valencian writer Lluís Cebrian (València 1851-1934), that is included in the anthology that was written by one of the fathers of the Valencian Renaixença, and founder of "Lo Rat Penat", Constantí Llombart, Los Fills de la Morta-Viva (València. Imprint of Emili Pasqual, Editor. 1878. Pp. 630-1) [we reproduce both it in its original ortography and in a somewhat literal translation]:

We notice how here we are told that empedrats, y fonts, y llums sens fi (cobblestones, and fountains, and endless lights) have been added to the original flag. This is the innocent and original intention that the blue or grayish stripe would have. It would be exactly to highlight the most important part, the one that Blaverists later despised: the four bars. Therefore, as some have said, the addition would not imitate any crown, but would rather be an artistic design that would refer to the precious stones that would thus adorn the original four-striped core of the flag. Earlier, Cebrian even clarified it in a much better way, by saying about the flag that son tons brodats de un novell fer (your embroideries are of a new making), and afterwards as well by saying that the original four-striped flag hermosa y moderna es vá refer (beautiful and modern it was remade). We do not have a precise date of when this poem was composed, but if we are guided by the date of publication of Constantí Llombart's anthological work (1878), we can deduce that the blue or grayish addition to the original flag could have been made during that time.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_Tros.tallat.senyera.JPG | Evidence of the 19th-century modification of the original Valencian senyera. And we have a much clearer proof of this modification: a piece of the carved flag that was given in 1849 by the Town Hall of València to the historian Vicent Boix, which was personal property of the venerable Valencian Pere Maria Orts i Bosch, who gave it the City Council of València, whose image we attach here. Under the piece of cloth, we can read: Noble girón del pendón antiguo de Valencia que data desde el año 1240 regalado por el Excmo. Ayuntamiento de Valencia de 1849 a D. Vicente Boix (Noble piece of the ancient pennon of València dating from 1240 given by the València City Council of 1849 to Mr. Vicente Boix.) This would, thus, in the absence of other more specific evidence, be the date (or at least a very close date) of the modification of the primitive Senyera of the city of València, made by cutting a piece of the flag and adding the bluish-grayish stripe that imitated precious stones that in any case adorned the main part: the four bars. And this little text would also be a clear proof that such a modification actually took place.

We will finally say that, in any case, this flag we are talking about (the one with blue color) is the flag of the city of València. Obviously, many towns and cities of the Valencian Country have their own flag, and the pretension of the Blaverists to impose the flag of a city to the entire country is therefore unfair. Nonetheless, as we have shown, it turns out that the original flag of the city of València (until the end of the 19th century) was precisely the four-striped flag, which Blaverists hate. But this is not the entire story. According to the Valencian scholar Pere Maria Orts, three flags were kept in the València City Council:

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_peno_de_la_conquesta.jpg | Pennon of the Conquest (València, 1238).

1. The Senyera of the city: the four-barred flag that was modified adding blue color in the 19th century.
2. The Pennon of the Conquest: also four-barred. Relic of the time of the conquest, which in any case is the oldest Valencian flag of them all. Not only this, but it is the oldest preserved flag of Europe, which all Valencians should be proud of, even those who furiously criticize it.
3. The flag of the Kingdom: the four-barred royal standard. It was kept in l'arca de les tres claus (the ark of the three keys) and it was only pulled out of the ark once every hundred years (coinciding with the anniversary of the conquest of València in 1238). This flag is nowadays disappeared. Or maybe someone has hidden it somewhere? Some have leaned towards the last hypothesis, because obviously, if it were ever found, as this was the authentic flag that represented the entire Valencian territory, the arguments in favor of the Blaverist flag would disappear at once.

The Valencian scholar Orts collects the opinion expressed a century before by D.R. Vives Azpiroz in the Folleto escrito para justificar que la Bandera que pusieron los moros, para señal en la torre de Alí Bufat, no es la Real Bandera del Ejército conquistador de Valencia (Brochure written to justify that the Flag that the Moors put, for signal in the tower of Alí Bufat, is not the Real Flag of the conquering Army of València) [València. Imp. of Juan Guix. 1882]. In this pamphlet, as its title indicates, it basically says that the Pennon of the Conquest - the flag that waved in the tower of Alí Bufat as a sign of surrender of the Moors, as it is called - could not be the flag of the conquering army, because the latter one one was of much more quality than the Pennon, woven with coarse fabrics, because according to medieval heraldry, the official flag of an army was woven with quality fabrics. It is also said that the flag of the conquering army could in no way be ceded to the Moors of València, even if it were to be placed as a sign of surrender (which was the basic function of the Pennon of the Conquest), because at any moment they could retain it, and the Christian army would have been left without its most prized symbol.

On pages 17-8 of this booklet, the flags hosted in the City Council of València at the end of the 19th century were described in a summary form. They were:

External Links

• https://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria_de_la_Senyera_Reial_i_els_ceptres_daurats#Cinc_bastons_daurats
• https://www.bibiloni.cat/simbols/documentacio.htm
• Història de la Senyera al País Valencià, de Pere Maria Orts (1ª part)
• Història de la Senyera al País Valencià, de Pere Maria Orts (2ª part)

Els valencianistes, però, no van reconèixer mai l'afegit: el 1885 Teodor Llorente publica el seu Llibret de versos i a la poesia A la Senyera diu: drap gloriós d'or y de grana / que corona el Rat penat . Per a ell el blau no existeix. Els testimonis es poden multiplicar fàcilment: Constantí Llombart (los pals... grochs y vermells), Eduard Martínez Ferrando (la magnífica oriflama), Vicent Tomàs i Martí (un llaurador amb la bandera dels quatre pals rojos en camper daurat), Carles Salvador (penó sang-i-barrat; banderes barrades; una Senyera daurada i vermella; Senyera feta amb roigs i grocs; els roigs i els grocs de senyeres -sang bullent i caliu d'ors-), Miquel Duran i Tortajada (ensenyes... barrades), i en especial Guillem Renat (Josep Giner): ... s'ha conservat el costum vuitcentista d'unir la bandera al pal mitjançant un tros de drap de color, generalment blavós... A València els valencianistes provincians creuen que la llista de color serveix per diferenciar la bandera valenciana de la catalana. Els pobrets no saben ni com era la bandera valenciana medieval! Centenars de vegades està escrit... que la bandera valenciana són quatre pals sobre camp d'or. Per a res s'aludeix a cap color més... Cal usar la bandera valenciana sense dibuixets ni flocs, ni pols, ni cap afegitó més o menys blavós... (1933).

(:if userlang es:)

La Bandera

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_Angel_custodi_2.jpg | Ángel custodio del Reino de València. Palau de la Generalitat.

La heráldica de la Bandera Real ha tenido fuerza hasta 1978, cuando los blaveros embadurnaron su color en todas partes -incluso en los escudos, hecho imposible heráldicamente, desde el escudo de la Cámara Oficial de Comercio y Navegación hasta el del València CF- en un intento de oponerse a la inminente democratización y recuperación nacional valenciana.

La presunta Señera de València con azul no tiene ninguna documentación escrita anterior a 1876: cuando se hace el funeral conmemorativo del 600 aniversario de Jaime I de Aragón, la llevan a la Catedral. Pero no es la misma de 1838: bastan dos personas para sostener las puntas, por lo que ha pasado a ser bipartida, no bocelada como el Pendón de la Conquista.

La Señera Real de Valencia documentada hasta 1838, bocelada y con cuatro barras de grana más estrechas que el fondo dorado, no es la misma que la presunta Señera documentada a partir de 1876, bipartida y -son los primeros testigos gráficos- con un peculiar aumento gris-azulado junto al asta, que tiene una cenefa dorada encima, y una franja roja paralela con una especie de murones, además de las cuatro barras rojas igual de anchas que las doradas.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_estampa_jaume_I.jpg | "Història del Rei En Jaume" de Gómez de Miedes, año 1584. Sin embargo, esto no quiere decir que la presunta Senyera sea de 1876: los tejidos, palo y murciélago de plata que la forman son más antiguos. Pero cada elemento tiene una datación diferente, y en conjunto son un montaje en torno a la mitad del siglo pasado, como mucho. La Bandera Real auténtica debía ser muy usada, sobre todo en la parte de los cuatro faldones, y, en una incompetente restauración -a la que no fue ajeno el cronista Vicente Boix-, se le suprimió toda la parte inferior -se repartieron los trozos: uno se encuentra en la Biblioteca de Vilanova y la Geltrú-, y, por analogía con las Banderas Reales del Salón de Cortes, se le dio forma bipartida (los cuatro faldones pasaron a dos). También se debía igualar la anchura de las barras de grana y de oro. Pero con todas estas operaciones, la Señera Real les quedó corta y pequeña. Y entonces, aquellos señores, con toda la inocencia, y siguiendo una costumbre del neogótico entonces imperante, unieron la bandera al palo mediante un trozo de paño claro -gris azulado originariamente, azul claro en las pinturas y reproducciones posteriores-, y cubrieron las costuras con la franja roja de los murones. No se les puede culpar: para ellos, la Señera Real seguía siendo dorada y roja, aunque bipartida (y no bocelada): el añadido no formaba parte. Pero pasaron los años y, para algunos, lo añadido se convertiría en algo más importante que lo principal.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_senyera_de_morvedre.jpg | Bandera de Morvedre, el actual Sagunto, que ha llegado hasta hoy.

Pocos años después de este añadido, las voces más respetadas de la Renaixença valenciana reivindicaban la señera cuatribarrada:

-[1877] Vicent Wenceslao Querol, poema Patria, Fides, Amor, incluido dentro de las Rimas catalanas. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX. Edición, selección y estudio al cuidado de Eduard J. Verger. València: Ediciones Alfons el Magnànim (1984).

Mai com avui que Espanya obira envergonyida / trencats corona i ceptre, brut son mantell de fang, / sos fills en lluita infame, i es veu menyspreada i sola, / mai com avui n’és digne qui el gonfanó tremola ab les barres de sang.

Nunca como hoy que España vislumbra avergonzada / rotos corona y cetro, sucio de barro su manto, / sus hijos en lucha infame, y se ve despreciada y sola, / nunca como hoy es digno quien el gonfalón tiembla con, de sangre, las barras.

-[1885] Teodor Llorente, poema A mon llibre, incluido dentro del Llibret de versos. En la estrofa que sigue, el autor pone en boca de su libro unas frases destinadas al lector. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX. Edición, selección y estudio al cuidado de Eduard J. Verger. València: Ediciones Alfons el Magnànim (1984).

Vinc a parlar-te de les teues coses, / i, com pregó ben clar del meu sentit, / porte les quatre barres sanguinoses / i el Rat-Penat al pit.

Vengo a hablarte de tus cosas, / y, como pregón bien claro de mi manera, / llevo las cuatro barras sanguinolientas / y el Murciélago en la pechera.

-[Finales del XIX] Rafael Ferrer y Bigné [València 1836 – 1892. Poeta, periodista i miembro fundador de Lo Rat Penat], poema Lo Rat Penat. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX. Edición, selección i estudio al cuidado de Eduard J. Verger. València: Ediciones Alfons el Magnànim (1984).

València per a en Jaume! Així ho pregona / la senyera del rei en la ciutat. / Du barres d’Aragó, mes la corona / té dalt un símbol nou: lo Rat Penat.

Valencia para don Jaime! Así lo pregona / la señera del rey en el municipio / Lleva barras de Aragón, más la corona / tiene arriba un símbolo nuevo: el Murciélago.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_Rat_Penat_1904.jpg | Juegos Florales de Lo Rat Penat en 1904

Los valencianistas, sin embargo, no reconocieron nunca el añadido: en 1885 Teodor Llorente publica su Libret de versos y en la poesía A la Senyera dice: drap gloriós d'or y de grana / que corona el Rat penat [paño glorioso de oro y de grana / que corona el murciélago]. Para él el azul no existe. Los testigos pueden multiplicarse fácilmente: Constantí Llombart (los pals... grochs y vermells [los palos... amarillos y rojos]), Eduard Martínez Ferrando (la magnífica oriflama), Vicent Tomàs i Martí (un llaurador amb la bandera dels quatre pals rojos en camper daurat [un labrador con la bandera de los cuatro palos rojos en campo dorado]), Carles Salvador (penó sang-i-barrat; banderes barrades; una Senyera daurada i vermella; Senyera feta amb roigs i grocs; els roigs i els grocs de senyeres -sang bullent i caliu d'ors- [pendón sangre-barrado; banderas barradas; una Señera dorada y roja; Señera hecha con rojos y amarillos; los rojos y los amarillos de señeras -sangre hirviendo y calor de oros-]), Miquel Duran i Tortajada (ensenyes... barrades [enseñas... barradas]), y en especial Guillem Renat (Josep Giner): ... s'ha conservat el costum vuitcentista d'unir la bandera al pal mitjançant un tros de drap de color, generalment blavós... A València els valencianistes provincians creuen que la llista de color serveix per diferenciar la bandera valenciana de la catalana. Els pobrets no saben ni com era la bandera valenciana medieval! Centenars de vegades està escrit... que la bandera valenciana són quatre pals sobre camp d'or. Per a res s'aludeix a cap color més... Cal usar la bandera valenciana sense dibuixets ni flocs, ni pols, ni cap afegitó més o menys blavós... [... se ha conservado la costumbre decimonónica de unir la bandera al palo mediante un trozo de paño de color, generalmente azulado...en València los valencianistas provincianos creen que la lista de color sirve para diferenciar la bandera valenciana de la catalana. Los pobrecitos no saben ni cómo era la bandera valenciana medieval! Cientos de veces está escrito... que la bandera valenciana son cuatro palos sobre campo de oro. Para nada se alude a ningún color más... Hay que usar la bandera valenciana sin dibujitos ni copos, ni polos, ni ningún añadido más o menos azulado...] (1933)

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_aplec_del_puig.jpg | Encuentro del Puig en los años treinta, organizado por Lo Rat Penat. Además, esta presunta Señera con el añadido azulado ha tenido una existencia desgraciada. Salvo las actuaciones propias de la ciudad de València, ha sido a menudo llevada a Madrid sin protocolo y como comparsa de celebraciones nada adecuadas con lo que se le quiere hacer representar:

1. en 1881, a un desfile para conmemorar el segundo centenario de la muerte del dramaturgo Pedro Calderón de la Barca;
2. en 1925, a la concentración de ayuntamientos convocada por el directorio militar en apoyo a Primo de Rivera. Hay que añadir que mientras, el dictador había promulgado leyes que perseguían no sólo la exhibición de banderas diferentes a la oficial, sino también el uso público de los idiomas -calificados de "dialectos"- diferentes al castellano: en València era prohibida la Bandera Real y los homenajes a Jaime I y el día del 9 de octubre. En cambio, las autoridades de la dictadura se preocupaban de declarar oficiales tanto el Himno de la Exposición Regional del maestro Serrano y Maximiliano Thous como la presunta Señera: el 1928 el marqués de Sotelo mandó hacer una copia del deteriorado original, en la que el gris azulado original había pasado ya a azul celeste. No hace falta decir tiene que ambos símbolos -bandera y himno- fueron inmediatamente usados como herramienta para oponerse a los demócratas, no sólo entonces, sino también a lo largo de la República, y de la guerra. Y como tales seguirían ya para siempre:
3. en 1939, a la tribuna del [i]Desfile de la Victoria[/i] franquista. La única explicación del hecho es que era una bandera vencedora, pues no eran admitidas las banderas vencidas -la auténtica Bandera Real y la tricolor de Riego, el uso público de las cuales estaba prohibido, y sería perseguido, como la lengua, a lo largo de cuarenta años-.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_esbos01.jpg | Metamorfosis durante el s. XIX de la bandera originaria de València. Disponemos, en fin, de un testigo excepcional, casi contemporáneo de los hechos, que atestigua claramente que la franja azul (o grisácea) es un añadido del s. XIX. Es un poemita del escritor novecentista valenciano Lluís Cebrian (València 1851-1934), que recoge el volumen antológico de uno de los padres de la Renaixença valenciana, y fundador de "Lo Rat Penat", Constantí Llombart, Los Fills de la Morta-Viva (València. Imprenta de Emili Pascual, Editor. 1878. Pp. 630-1) [lo reproducimos en la ortografía original y acompañádo de una traducción más o menos literal]:

Notamos como aquí se nos habla de que la bandera originaria se le han añadido empedrados, y fuentes, y luces sin fin . Esta intención tendría pues originariamente (y muy inocentemente) la franja azul (o grisácea). Precisamente dar brillo a la parte más importante, aquella que los blaveros posteriormente han despreciado: las cuatro barras. Por ello, no imitaría ninguna corona, como algunos han dicho, sino más bien sería un diseño artístico que haría referencia a piedras preciosas que de esta manera ornarían el núcleo originario cuatribarrado de la bandera. Antes, incluso lo clarifica Cebrián mucho más en decir de la bandera que son tons brodats de un novell fer (son tus bordados de un novel hacer), y más adelante también, al decir que la bandera originaria cuatribarrada hermosa y moderna es vá refer (hermosa y moderna se rehizo). No tenemos una fecha precisa de la composición de este poema, pero si nos orientamos por la fecha de publicación de esta obra antológica de Constantí Llombart (1878), podemos deducir que el añadido azul o grisáceo a la bandera originaria, será de aquella época.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_Tros.tallat.senyera.JPG | Prueba evidente de la modificación decimonónica de la señera originaria de València. Y mucho más claramente aún, disponemos de una prueba de esta modificación: Un pedacito de la señera cortada que le regaló en 1849 el Ayuntamiento de València al historiador Vicente Boix, que era propiedad particular del venerable valenciano Pere Maria Orts y Bosch y que éste donó al Ayuntamiento de València, cuya imagen adjuntamos aquí. Bajo el trozo de tela, podemos leer: Noble girón del pendón antiguo de Valencia que data desde el año 1240 regalado por el Excmo. Ayuntamiento de Valencia de 1849 a D. Vicente Boix. Esta sería, pues, a falta de otras pruebas más concretas, la fecha (o al menos, una fecha muy cercana) de la modificación de la primitiva señera de la ciudad de València, cortándole un trocito y añadiéndole la franja grisácea azulada que imitaba piedras preciosas que adornaban en cualquier caso la parte principal: las cuatro barras. Y ese trocito sería así mismo una prueba irrefutable de que tal modificación realmente se produjo.

Diremos por último que, en cualquier caso, esta bandera de la que estamos hablando es la bandera de la ciudad de València. Evidentemente, muchos pueblos y ciudades del País Valenciano tienen su bandera propia, y es por tanto injusta la pretensión de los blaveros de imponer la bandera de una ciudad en todo el país. Sin embargo, como hemos demostrado, resulta que la bandera originaria de la ciudad de València (hasta el s. XIX) era, precisamente, la bandera cuatribarrada de la que ellos abominan. Pero es que hay más. Según el erudito valenciano Pere Maria Orts, en el Ayuntamiento de València se guardaban tres señeras:

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_peno_de_la_conquesta.jpg | Pendón de la Conquista (València, 1238).

1. La señera de la ciudad: La bandera cuatribarrada transformada en blavera en el s. XIX.
2. El Pendón de la Conquista: También cuatribarrado. Reliquia del tiempo de la conquista, que todavía está y que es en cualquier caso la bandera más antigua de todas. De hecho no sólo es eso, sino que es la bandera más antigua de Europa que aún se conserva, lo que debería de llenar de orgullo a todos los valencianos, también a los que furibundamente la critican.
3. La señera del Reino: El estandarte real cuatribarrado. Estaba guardado en "el arca de las tres llaves", y sólo se sacaba una vez cada cien años (coincidiendo con el aniversario de la reconquista de Valencia en 1238). Esta bandera hoy en día ha desaparecido. ¿O quizás alguien la tiene escondida en algún lugar? Algunos se han inclinado por la última hipótesis, porque evidentemente, si alguna vez se encontrara, al ser ésta la auténtica bandera que representaba todo el territorio valenciano, los argumentos a favor de la bandera blavera desaparecerían de golpe.

El erudito valenciano Orts recoge aquí la opinión expresada un siglo antes por D.R. Vives Azpiroz en el Folleto escrito para justificar que la Bandera que pusieron los moros, para señal en la torre de Alí Bufat, no es la Real Bandera del Ejército conquistador de Valencia [València. Imp. de Juan Guix. 1882]. En este opúsculo, según indica su título, se dice básicamente que el Pendón de la Conquista (la bandera que ondeó en la torre de Alí Bufat, como se dice) no podía ser la bandera del ejército conquistador porque esta era de mucha más calidad que el Pendón, tejido con telas bastas, pues según la heráldica medieval, la bandera oficial de un ejército estaba tejida con telas de calidad. Se dice también, que ésta, de ninguna manera se podría ceder a los moros de València, ni que fuera para que la pusieran como señal de rendición (la cual fue la función básica del Pendón de la Conquista), porque en cualquier momento podían retenerla, y el ejército cristiano se hubiera quedado sin su más preciado símbolo.

En las páginas 17-8 de este opúsculo, se describe a modo de resumen cuáles eran las banderas alojadas en el Ayuntamiento de València a finales del s. XIX:

Enlaces Externos

• https://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria_de_la_Senyera_Reial_i_els_ceptres_daurats#Cinc_bastons_daurats
• https://www.bibiloni.cat/simbols/documentacio.htm
• https://www.antiblavers.org/galeria/albums/userpics/10223/Ha_Senyera_PV-1.pdf
• https://www.antiblavers.org/galeria/albums/userpics/10223/Ha_Senyera_PV-2.pdf

• https://www.bibiloni.cat/simbols/documentacio.htm

• Història de la Senyera al País Valencià, de Pere Maria Orts (1ª part)
• Història de la Senyera al País Valencià, de Pere Maria Orts (2ª part)

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_Rat_Penat_1904.jpg | Jocs Florals de Lo Rat Penat en 1904

-[1877] Vicent Wenceslao Querol, poema Patria, Fides, Amor, inclòs dins les Rimes catalanes. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX. Edició, selecció i estudi a cura d’Eduard J. Verger. València: Edicions Alfons el Magnànim (1984).

Mai com avui que Espanya obira envergonyida / trencats corona i ceptre, brut son mantell de fang, / sos fills en lluita infame, i es veu menyspreada i sola, / mai com avui n’és digne qui el gonfanó tremola ab les barres de sang.

-[1885] Teodor Llorente, poema A mon llibre, inclòs dins Llibret de versos. En l’estrofa que segueix, l’autor posa en boca del seu llibre unes frases destinades al lector. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX. Edició, selecció i estudi a cura d’Eduard J. Verger. València: Edicions Alfons el Magnànim (1984).

-[Finals del XIX] Rafael Ferrer i Bigné [València 1836 – 1892. Poeta, periodista i membre fundador de Lo Rat Penat], poema Lo Rat Penat. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX. Edició, selecció i estudi a cura d’Eduard J. Verger. València: Edicions Alfons el Magnànim (1984).

València per a en Jaume! Així ho pregona / la senyera del rei en la ciutat. / Du barres d’Aragó, mes la corona / té dalt un símbol nou: lo Rat Penat.

Pocs anys després d'aquest afegit, les veus més respectades de la Renaixença valenciana reivindicaven la senyera quatribarrada:

-[1877] Vicent Wenceslao Querol, poema “Patria, Fides, Amor”, inclòs dins les Rimes catalanes. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX. Edició, selecció i estudi a cura d’Eduard J. Verger. València: Edicions Alfons el Magnànim (1984).

Mai com avui que Espanya obira envergonyida / trencats corona i ceptre, brut son mantell de fang, / sos fills en lluita infame, i es veu menyspreada i sola, / mai com avui n’és digne qui el gonfanó tremola ab les barres de sang.”

-[1885] Teodor Llorente, poema “A mon llibre”, inclòs dins Llibret de versos. En l’estrofa que segueix, l’autor posa en boca del seu llibre unes frases destinades al lector. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX. Edició, selecció i estudi a cura d’Eduard J. Verger. València: Edicions Alfons el Magnànim (1984).

Vinc a parlar-te de les teues coses, / i, com pregó ben clar del meu sentit, / porte les quatre barres sanguinoses / i el Rat-Penat al pit.

-[Finals del XIX] Rafael Ferrer i Bigné [València 1836 – 1892. Poeta, periodista i membre fundador de Lo Rat Penat], poema “Lo Rat Penat”. Antologia de poetes valencians II: El segle XIX. Edició, selecció i estudi a cura d’Eduard J. Verger. València: Edicions Alfons el Magnànim (1984).

València per a en Jaume! Així ho pregona / la senyera del rei en la ciutat. / Du barres d’Aragó, mes la corona / té dalt un símbol nou: lo Rat Penat.”

Els valencianistes, però, no van reconèixer mai l'afegit: el 1885 Teodor Llorente publica el seu Llibret de versos i a la poesia A la Senyera diu: drap gloriós d'or y de grana / que corona el Rat penat . Per a ell el blau no existeix. Els testimonis es poden multiplicar fàcilment: Constantí Llombart (los pals... grochs y vermells), Eduard Martínez Ferrando (la magnífica oriflama), Vicent Tomàs i Martí (un llaurador amb la bandera dels quatre pals rojos en camper daurat), Carles Salvador (penó sang-i-barrat; banderes barrades; una Senyera daurada i vermella; Senyera feta amb roigs i grocs; els roigs i els grocs de senyeres -sang bullent i caliu d'ors-), Miquel Duran i Tortajada (ensenyes... barrades), i en especial Guillem Renat (Josep Giner): ... s'ha conservat el costum vuitcentista d'unir la bandera al pal mitjançant un tros de drap de color, generalment blavós... A València els valencianistes provincians creuen que la llista de color serveix per diferenciar la bandera valenciana de la catalana. Els pobrets no saben ni com era la bandera valenciana medieval! Centenars de vegades està escrit... que la bandera valenciana són quatre pals sobre camp d'or. Per a res s'aludeix a cap color més... Cal usar la bandera valenciana sesne dibuixets ni flocs, ni pols, ni cap afegitó més o menys blavós... (1933).

La presumpta Senyera de València amb blau no té cap documentació escrita anterior a 1876: quan es fa el funeral commemoratiu del 600 aniversari de Jaume I, la porten a la Catedral. Però no és la mateixa de 1838: només calen dues persones per a sostenir les puntes, de manera que ha passat a ésser bipartida, no bocellada com el Penó de la Conquesta. La Senyera Reial de València documentada fins a 1838, bocellada i amb quatre barres de grana més estretes que el fons daurat, no és la mateixa que la pressumpta Senyera documentada a partir de 1876, bipartida i -són els primers testimonis gràfics- amb un peculiar augment gris-blavós vora el pal, que té una sanefa daurada a sobre, i una franja vermella paral·lela amb una mena de murons, a més de les quatre barres vermelles igual d'amples que les daurades.

Els valencianistes, però, no van reconèixer mai l'afegit: el 1885 Teodor Llorente publica el seu Llibret de versos i a la poesia A la Senyera diu: drap gloriós d'or y de grana / que corona el Rat penat. Per a ell el blau no existeix. Els testimonis es poden multiplicar fàcilment: Constantí Llombart (los pals... grochs y vermells), Eduard Martínez Ferrando (la magnífica oriflama), Vicent Tomàs i Martí (un llaurador amb la bandera dels quatre pals rojos en camper daurat), Carles Salvador (penó sang-i-barrat; banderes barrades; una Senyera daurada i vermella; Senyera feta amb roigs i grocs; els roigs i els grocs de senyeres -sang bullent i caliu d'ors-), Miquel Duran i Tortajada (ensenyes... barrades), i en especial Guillem Renat (Josep Giner): ... s'ha conservat el costum vuitcentista d'unir la bandera al pal mitjançant un tros de drap de color, generalment blavós... A València els valencianistes provincians creuen que la llista de color serveix per diferenciar la bandera valenciana de la catalana. Els pobrets no saben ni com era la bandera valenciana medieval! Centenars de vegades està escrit... que la bandera valenciana són quatre pals sobre camp d'or. Per a res s'aludeix a cap color més... Cal usar la bandera valenciana sesne dibuixets ni flocs, ni pols, ni cap afegitó més o menys blavós... (1933).

Notem com ací se'ns parla que a la senyera originària se li han afegit empedrats, y fonts, y llums sens fi. Aquesta intenció tindria doncs originàriament (i molt innocentment) la franja blava (o grisenca). Precisament donar lluentor a la part més important, aquella que els blavers posteriorment han menyspreat: Les quatre barres. Per això, no imitaria cap corona, com alguns han dit, sinó més aviat seria un disseny artístic que faria referència a pedres precioses que d'aquesta manera ornarien el nucli originari quatribarrat de la senyera. Abans inclús ho clarifica Cebrian molt més en dir de la senyera que són tons brodats de un novell fer, i més avant també, en dir que la senyera originària quatribarrada hermosa y moderna es vá refer. No tenim una data precisa de la composició d'aquest poema, però si ens orientem per la data de publicació d'aquesta obra antològica de Constantí Llombart (1878), podem deduir que l'afegit blau o grisenc a la senyera originària, deu ser d'aquella època.

I molt més clarament encara, disposem d'una prova d'aquesta modificació: Un trosset de la senyera tallada que li regalà el 1849 l'Ajuntament de València a l'historiador Vicent Boix, que era propietat particular del venerable valencià Pere Maria Orts i Bosch i que aquest va donar a l'Ajuntament de València, la imatge del qual adjuntem ací. Baix del tros del tela, hi podem llegir: Noble girón del pendón antiguo de Valencia que data desde el año 1240 regalado por el Excmo. Ayuntamiento de Valencia de 1849 a D. Vicente Boix. Aquesta seria, doncs, a manca d'altres proves més concretes, la data (o si més no, una data molt propera) de la modificació de la primitiva senyera de la ciutat de València, tallant-li un trosset i afegint-li la franja grisenca blavosa que imitava pedres precioses que ornaven en qualsevol cas la part principal: les quatre barres. I aquest trosset seria així mateix una prova irrefutable de que tal modificació realment es va produir.

L'erudit valencià Orts recull ací l'opinió expressada un segle abans per D.R. Vives Azpiroz en el Folleto escrito para justificar que la Bandera que pusieron los moros, para señal en la torre de Alí Bufat, no es la Real Bandera del Ejército conquistador de Valencia [València. Imp. de Juan Guix. 1882]. En aquest opuscle, segons indica el seu títol, s'hi diu bàsicament que el Penó de la Conquesta (la bandera que onejà en la torre d'Alí Bufat, com s'hi diu) no podia ser la bandera de l'exèrcit conqueridor perquè aquesta era de molta més qualitat que el Penó, teixit amb teles bastes, car segons l'heràldica medieval, la bandera oficial d'un exèrcit estava teixida amb teles de qualitat. S'hi diu també, que aquesta, de cap manera es podia cedir als moros de València, ni que fóra per a que la posaren com a senyal de rendició (la qual va ser la funció bàsica del Penó de la Conquesta), perquè en qualsevol moment podien retenir-la, i l'exèrcit cristià s'haguera quedat sense el seu més preat símbol.

Els valencianistes, però, no van reconèixer mai l'afegit: el 1885 Teodor Llorente publica el seu Llibret de versos i a la poesia [i]A la Senyera[/i] diu: [i]drap gloriós d'or y de grana / que corona el Rat penat[/i]. Per a ell el blau no existeix. Els testimonis es poden multiplicar fàcilment: Constantí Llombart ([i]los pals... grochs y vermells[/i]), Eduard Martínez Ferrando ([i]la magnífica oriflama[/i]), Vicent Tomàs i Martí ([i]un llaurador amb la bandera dels quatre pals rojos en camper daurat[/i]), Carles Salvador ([i]penó sang-i-barrat; banderes barrades; una Senyera daurada i vermella; Senyera feta amb roigs i grocs; els roigs i els grocs de senyeres -sang bullent i caliu d'ors-[/i]), Miquel Duran i Tortajada ([i]ensenyes... barrades[/i]), i en especial Guillem Renat (Josep Giner): ... s'ha conservat el costum vuitcentista d'unir la bandera al pal mitjançant un tros de drap de color, generalment blavós... A València els valencianistes provincians creuen que la llista de color serveix per diferenciar la bandera valenciana de la catalana. Els pobrets no saben ni com era la bandera valenciana medieval! Centenars de vegades està escrit... que la bandera valenciana són quatre pals sobre camp d'or. Per a res s'aludeix a cap color més... Cal usar la bandera valenciana sesne dibuixets ni flocs, ni pols, ni cap afegitó més o menys blavós... (1933).

L'heràldica de la Bandera Reial ha tingut força fins al 1978, quan els blaus l'empastifaren per tot arreu -fins i tot als escuts, fet impossible heràldicament, des del de la Càmera Oficial de Comerç i Navegació fins al del València C.F.- en un intent d'oposar-se a la imminent democratització i recuperació nacional valenciana.

La pressumpta Senyera de València amb blau no té cap documentació escrita anterior a 1876: quan es fa el funeral commemoratiu del 600 aniversari de Jaume I, la porten a la Catedral. Però no és la mateixa de 1838: només calen dues persones per a sostenir les puntes, de manera que ha passat a ésser bipartida, no bocellada com el Penó de la Conquesta. La Senyera Reial de València documentada fins a 1838, bocellada i amb quatre barres de grana més estretes que el fons daurat, no és la mateixa que la pressumpta Senyera documentada a partir de 1876, bipartida i -són els primers testimonis gràfics- amb un peculiar augment gris-blavós vora el pal, que té una sanefa daurada a sobre, i una franja vermella paral·lela amb una mena de murons, a més de les quatre barres vermelles igual d'amples que les daurades.

Tanmateix, això no vol dir que la presumpta Senyera siga de 1876: els teixits, pal i rat-penat d'argent que la formen són més antics. Però cada element té una datació diferent, i en conjunt són un muntatge de meitat segle passat, com a molt. La Bandera Reial autèntica devia ésser molt usada, sobre tot en la part dels quatre faldons, i, en una incompetent restauració -a la que no és alié el cronista Vicent Boix-, se li va suprimir tota la part inferior -se'n repartiren els troços: un és a la Biblioteca de la Vilanova i la Geltrú-, i, per analogia amb les Banderes Reials del Saló de Corts, se li donà forma bipartida (els quatre faldons passaren a dos). També es devia igualar l'amplada de les barres de grana i daurades. Però amb totes aquestes operacions la Senyera Reial se'ls quedà curta i petita. I llavors aquells manifassers, amb tota la innocència, i seguint un costum del neogòtic llavors imperant, van unir la bandera al pal mitjançant un troç de drap clar -gris blavós originàriament, blau clar en les pintures i reproduccions posteriors-, i taparen les costures amb la franja vermella dels murons. No se'ls pot culpar: per a ells, la Senyera Reial seguia éssent daurada i vermella, tot i que bipartida (i no bocellada): l'afegit no en formava part. Però passaren els anys i, per a alguns, l'afegitó esdevindria més important que el principal.

Els valencianistes, però, no van reconèixer mai l'afegit: el 1885 Teodor Llorente publica el seu [i]Llibret de versos[/i] i a la poesia [i]A la Senyera[/i] diu: [i]drap gloriós d'or y de grana / que corona el Rat penat[/i]. Per a ell el blau no existeix. Els testimonis es poden multiplicar fàcilment: Constantí Llombart ([i]los pals... grochs y vermells[/i]), Eduard Martínez Ferrando ([i]la magnífica oriflama[/i]), Vicent Tomàs i Martí ([i]un llaurador amb la bandera dels quatre pals rojos en camper daurat[/i]), Carles Salvador ([i]penó sang-i-barrat; banderes barrades; una Senyera daurada i vermella; Senyera feta amb roigs i grocs; els roigs i els grocs de senyeres -sang bullent i caliu d'ors-[/i]), Miquel Duran i Tortajada ([i]ensenyes... barrades[/i]), i en especial Guillem Renat (Josep Giner): ... s'ha conservat el costum vuitcentista d'unir la bandera al pal mitjançant un tros de drap de color, generalment blavós... A València els valencianistes provincians creuen que la llista de color serveix per diferenciar la bandera valenciana de la catalana. Els pobrets no saben ni com era la bandera valenciana medieval! Centenars de vegades està escrit... que la bandera valenciana són quatre pals sobre camp d'or. Per a res s'aludeix a cap color més... Cal usar la bandera valenciana sesne dibuixets ni flocs, ni pols, ni cap afegitó més o menys blavós... (1933).

A més, aquesta presumpta Senyera amb l'afegit ha tingut una existència dissortada. Tret de les actuacions pròpies de la ciutat de València, ha estat sovint portada a Madrid sense protocol i com a comparsa de celebracions no gens adients amb allò que se li vol fer representar:

1. el 1881, a una desfilada per a commemorar el segon centenari de la mort del dramaturg Pedro Calderón de la Barca;
2. el 1925, a la concentració d'ajuntaments convocada pel directori militar en suport a Primo de Rivera. Cal afegir que mentre, el dictador havia promulgat lleis que perseguien no sols l'exhibició de banderes diferents a l'oficial, sinó també l'ús públic dels idiomes -qualificats de "dialectes"- diferents al castellà: a València era prohibida la Bandera Reial i els homenatges a Jaume I la diada del 9 d'octubre. En canvi, les autoritats de la dictadura es preocupaven de declarar oficials tant l'Himne de l'Exposició Regional del mestre Serrano i Maximilià Thous com la presumpta Senyera: el 1928 el marquès de Sotelo manà fer una còpia del deteriorat original, en la qual el gris blavós original havia passat ja a blau celest. No cal dir que ambdós símbols -bandera i himne- van ésser immediatament assolits com a eina per oposar-se als demòcrates, no sols llavors, sinó també al llarg de la República, i de la guerra. I com a tals seguirien ja per sempre més:
3. el 1939, a la tribuna del [i]Desfile de la Victoria[/i] franquista. L'única explicació del fet és que hi era com a vencedora, car no hi eren admeses les banderes vençudes -l'autèntica Bandera Reial i la tricolor de Riego, l'ús públic de les quals era prohibit, i seria perseguit, com la llengua, al llarg de quaranta anys-.

Notem com ací se'ns parla que a la senyera originària se li han afegit [i]empedrats, y fonts, y llums sens fi[/i]. Aquesta intenció tindria doncs originàriament (i molt innocentment) la franja blava (o grisenca). Precisament donar lluentor a la part més important, aquella que els blavers posteriorment han menyspreat: Les quatre barres. Per això, no imitaria cap corona, com alguns han dit, sinó més aviat seria un disseny artístic que faria referència a pedres precioses que d'aquesta manera ornarien el nucli originari quatribarrat de la senyera. Abans inclús ho clarifica Cebrian molt més en dir de la senyera que [i]són tons brodats de un novell fer[/i], i més avant també, en dir que la senyera originària quatribarrada [i]hermosa y moderna es vá refer[/i]. No tenim una data precisa de la composició d'aquest poema, però si ens orientem per la data de publicació d'aquesta obra antològica de Constantí Llombart (1878), podem deduir que l'afegit blau o grisenc a la senyera originària, deu ser d'aquella època.

I molt més clarament encara, disposem d'una prova d'aquesta modificació: Un trosset de la senyera tallada que li regalà el 1849 l'Ajuntament de València a l'historiador Vicent Boix, que era propietat particular del venerable valencià Pere Maria Orts i Bosch i que aquest va donar a l'Ajuntament de València, la imatge del qual adjuntem ací. Baix del tros del tela, hi podem llegir: [i]Noble girón del pendón antiguo de Valencia que data desde el año 1240 regalado por el Excmo. Ayuntamiento de Valencia de 1849 a D. Vicente Boix[/i]. Aquesta seria, doncs, a manca d'altres proves més concretes, la data (o si més no, una data molt propera) de la modificació de la primitiva senyera de la ciutat de València, tallant-li un trosset i afegint-li la franja grisenca blavosa que imitava pedres precioses que ornaven en qualsevol cas la part principal: les quatre barres. I aquest trosset seria així mateix una prova irrefutable de que tal modificació realment es va produir.

L'erudit valencià Orts recull ací l'opinió expressada un segle abans per D.R. Vives Azpiroz en el [i]Folleto escrito para justificar que la Bandera que pusieron los moros, para señal en la torre de Alí Bufat, no es la Real Bandera del Ejército conquistador de Valencia[/i] [València. Imp. de Juan Guix. 1882]. En aquest opuscle, segons indica el seu títol, s'hi diu bàsicament que el Penó de la Conquesta (la bandera que onejà en la torre d'Alí Bufat, com s'hi diu) no podia ser la bandera de l'exèrcit conqueridor perquè aquesta era de molta més qualitat que el Penó, teixit amb teles bastes, car segons l'heràldica medieval, la bandera oficial d'un exèrcit estava teixida amb teles de qualitat. S'hi diu també, que aquesta, de cap manera es podia cedir als moros de València, ni que fóra per a que la posaren com a senyal de rendició (la qual va ser la funció bàsica del Penó de la Conquesta), perquè en qualsevol moment podien retenir-la, i l'exèrcit cristià s'haguera quedat sense el seu més preat símbol.

• http://www.geocities.com/Athens/Acropolis/2864/bandera.htm
• http://www.valencianisme.com/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=67
• http://ca.wikipedia.org/wiki/Bandera_de_Catalunya#Cinc_bastons_daurats
• http://www.bibiloni.net/simbols/index.html

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_Angel_custodi_2.jpg | Àngel custodi del Regne de València. Palau de la Generalitat.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_angel_custodi_2.jpg | Àngel custodi del Regne de València. Palau de la Generalitat.