Descarregueu  el navegador Mozilla Firefox, per a una visualització web millor i més segura
Descarregueu l'Adobe Reader, per a documents PDF
lang: ca lang: en lang: es lang: fr lang: de

<< | Índex | >>

Josep Maria Bayarri

Josep Maria Bayarri
Josep Maria Bayarri.

Este personaje (València 1886-1970), autor de una por otra parte curiosa producción literaria, escribió con unas estrambóticas normas ortográficas, y tuvo unas ciertas manías anticatalanas toda su vida. Fruto de estas manías, y también de un foralismo y localismo valenciano exagerados fue un opúsculo que lleva el título de "Lo Perill Català" ("El Peligro Catalán"), escrito allá por los años treinta.

Veamos qué consideraciones hace él mismo de esta obra en su libro autobiográfico que lleva por título precisamente "Bayarri Autovïográfiq" ("Bayarri Autobiográfico") [vamos a respetar la ortografía originaria en la que está escrito tal libro]:

"Ovligà va ser la pròsa per son qaráqter del llivre "El perill Català". Fon un llivre qe-qom diuen del Cid, pero al revés, guañá vatalles: es dir q'este, después de mòrt, i el meu llivre avans de náixer. La qosa fon q'el duqtríu valensiá Iqnasi Villalonga, qe savía de la inminensia de la puvliqasió de "El perill Català" propuqnava, amistosament, la no aparisió del llivre. Les meues raons eren -qom les d'ell- qe Qataluña, q'els catalans no anularíen la nostra personalitat valensiana, i qe mai mos apsorviríen..., pero qe tal cosa no volía dir qe no u intentaven, qe no s'opstinaren en qontumasia punivle, i provar el prurit del proselitisme. Qe tal aqtivitat eqsistía eu demostrava el meu llivre qostituít en gran part per retalls de premsa, i trasqripsions de páxines...Ell, el Sr. Villalonga, tingé qe asentir, vensut -no se si qonvensut- i "El perill Qatalà" guañá la primera vatalla, avans de náixer. La questió qontinúa enqara en el mateix estat; pera qe vinga algun doqte universitari vergoñosament panqatalanoide a esqriure en 1965 "q'el famós "Perill Català" enqontrava fantasmes per tot". I enqara está en xoqunda vixensia!"

"Obligada fue la prosa por su carácter del libro "El perill Català". Fue un libro que és como dicen del Cid, pero al revés, ganó batallas: es decir que éste, después de morir, y mi libro antes de nacer. La cosa fue que el doctor valenciano Ignasi Villalonga, que sabía de la imminencia de la publicación de "El perill Català" propugnaba, amistosamente, la no aparición del libro. Mis razones eran -como las de él- que Cataluña, que los catalanes no anularían nuestra personalidad valenciana, y que nunca nos absorberían..., pero que tal cosa no quería decir que no lo intentaban, que no se obstinaran en contumacia punible, y probaran el prurito del proselitismo. Que tal actividad existía lo demostraba mi libro consituido en gran parte por recortes de prensa, y transcripciones de páginas...Él, el Sr. Villalonga, tuvo que asentir, vencido -no sé si convencido- y "El perill Qatalà" ganó la primera batalla, antes de nacer. La cuestión continúa aún en el mismo estado; para que venga algún docto universitario vergonzosamente pancatalanoide a escribir en 1965 "que el famoso "Perill Català" encontraba fantasmas por todo". Y aún está en jocunda vigencia!"

Page last modified on May 03, 2023, at 11:40 PM
Edit - History - Print - Recent Changes - Search<
Creative Commons License © 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors | visites
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons, tret d'on s'indique el contrari.
Funcionant gràcies a PmWiki, PunBB, Coppermine, PHP, MySQL, Apache i GNU/Linux.