Descarregueu  el navegador Mozilla Firefox, per a una visualització web millor i més segura
Descarregueu l'Adobe Reader, per a documents PDF

Main.DesinformacionsBlaveres History

Show minor edits - Show changes to output

April 25, 2023, at 12:30 AM by 84.121.200.250 -
Changed lines 751-752 from:
(:title Falsche Auskünfte der Blaveristen:)
!Falsche Auskünfte der Blaveristen
to:
(:title Falsche Auskünfte der Blaveros:)
!Falsche Auskünfte der Blaveros
April 25, 2023, at 12:29 AM by 84.121.200.250 -
April 25, 2023, at 12:28 AM by 84.121.200.250 -
Changed lines 383-384 from:
First of all it is nacessary to state that this axiom (i.e. that a minimal population could not impose its language to the majority) is false, since the cases as those of the Frech in Haiti or the Turkish in Turkey can be checked in this respect. In any case, there are other studies made by professional scholars that come to the conclusion that at the first period of the ''Reconquista'' the Catalan settlers were near the 60% of the settlers. Another thing that is hidden by the Blaverists, is that the immigration from Catalonia took place not only in the second part of the XIII Century, but that the immigrational waves from Catalonia continued along the XIV Century, till the Black Peast stopped the demographic surplus in Catalonia. Moreover, women had more sons during the Middle Ages than today, and the conditions offered by the Valencian Country were much more attractive than the feudal system of Catalonia.
to:
First of all it is nacessary to state that this axiom (i.e. that a minimal population could not impose its language to the majority) is false, since the cases as those of the French in Haiti or the Turkish in Turkey can be checked in this respect. In any case, there are other studies made by professional scholars that come to the conclusion that at the first period of the ''Reconquista'' the Catalan settlers were near the 60% of the settlers. Another thing that is hidden by the Blaverists, is that the immigration from Catalonia took place not only in the second part of the XIII Century, but that the immigrational waves from Catalonia continued along the XIV Century, till the Black Peast stopped the demographic surplus in Catalonia. Moreover, women had more sons during the Middle Ages than today, and the conditions offered by the Valencian Country were much more attractive than the feudal system of Catalonia.
Changed lines 433-434 from:
* 1306: Arnau de Vilanova made once in his writtings a perfect division between the two Romanic nations and languages of the Crown of Aragon, when he afirmed: "regnum vero Aragoniae (sub se habet) Cathalanos et Aragones".
to:
* 1306: Arnaldus de Villa Nova made once in his writtings a perfect division between the two Romanic nations and languages of the Crown of Aragon, when he afirmed: "regnum vero Aragoniae (sub se habet) Cathalanos et Aragones".
Changed lines 523-524 from:
Also there are bothanical listings written by Arab authors (for instance Ibn Biclarix) where some names of herbs are yet Mozarabic among the Muslims of the ancient VC; the following ones can be mentioned: "merenda", "pandair", "capón", "canin" ("canino" in Spanish), "fulliyín" ("hollín" in Spanish or "follí" in Valencian), "plantayn" ("llantén" in Spanish or "plantén" in Aragonese), etc.
to:
Also there are botanical listings written by Arab authors (for instance Ibn Biclarix) where some names of herbs are yet Mozarabic among the Muslims of the ancient VC; the following ones can be mentioned: "merenda", "pandair", "capón", "canin" ("canino" in Spanish), "fulliyín" ("hollín" in Spanish or "follí" in Valencian), "plantayn" ("llantén" in Spanish or "plantén" in Aragonese), etc.
Added lines 743-936:
*Dialectología Catalana, Montserrat Alegre (Ed. Teide, 1991).
*Orígenes del Español, de R. Menéndez Pidal (Ed. Espasa-Calpe 1926/1976).
*Historia de la Lengua Española, de Rafael Cano (Ed. Ariel, 2004)
*http://maga.tripod.com/jarcha16.htm
*http://maga.tripod.com/jarcha46.htm
*http://maga.tripod.com/jarcha54.htm

(:if userlang de:)
(:title Falsche Auskünfte der Blaveristen:)
!Falsche Auskünfte der Blaveristen

>>continguts<<
'''Inhalt'''
# [[#wenig_katalanische_mittelalterliche_siedler|Wenig katalanische mittelalterliche Siedler]]
# [[#unterschiede_zwischen_zwei_sprachen|Unterschiede zwischen "zwei" Sprachen]]
# [[#beweise_für_die_valencianische_sprache|Beweise für die valencianische Sprache]]
# [[#über_die_berühmte_mozarabische_Sprache|Über die berühmte mozarabische Sprache]]
# [[#blaveristische_fehlinformation|"Reine und einfache" blaveristische Fehlinformation]]
# [[#katalanistische_fehlinformationen|Und auch "katalanistische Fehlinformationen"]]
# [[#die_Paradoxien_des_blaverismus|Die Paradoxien des Blaverismus]]
# [[#quellen|Quellen]]
>><<
[[<<]]

[[##wenig_katalanische_mittelalterliche_Siedler]]
!!!1 - "NACH DER EROBERUNG DURCH JAKOB I. GAB ES NUR NOCH 5 % KATALANISCHE SIEDLER, SO DASS ES UNMÖGLICH IST, DASS DIE KATALANISCHE SPRACHE IM VALENCIANISCHEN LAND EINGEFÜHRT WÜRDE."
Zunächst einmal muss festgestellt werden, dass dieses Axiom (d.h. dass eine minimale Bevölkerung der Mehrheit ihre Sprache nicht aufzwingen kann) falsch ist, da Fälle wie die der Franzosen in Haiti oder der Türken in der Türkei in dieser Hinsicht überprüft werden können. Auf jeden Fall gibt es andere Studien von Fachleuten, die zu dem Schluss kommen, dass die katalanischen Siedler in der ersten Phase der "Reconquista" im Berich Valencia etwa 60 % der Siedler ausmachten. Eine andere Sache, die von den Blaveristen verschwiegen wird, ist, dass die Einwanderung aus Katalonien nicht nur in der zweiten Hälfte des 13. Jahrhunderts stattfand, sondern dass die Einwanderungswellen aus Katalonien das ganze 14. Jahrhundert hindurch anhielten, bis die Schwarze Pest den demographischen Überschuss in Katalonien stoppte. Außerdem hatten die Frauen im Mittelalter mehr Söhne als heute, und die Bedingungen, die das Land Valencia bot, waren viel attraktiver als das Feudalsystem in Katalonien.

[[#unterschiede_zwischen_zwei_sprachen]]
!!!2 - "DIE UNTERSCHIEDE ZWISCHEN DEM STANDARDISIERTEN VALENCIANISCH UND DEM STANDARDISIERTEN KATALANISCH SIND GROSS, DA ES SICH UM UNTERSCHIEDLICHE SPRACHEN HANDELT"
%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-354|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_castell_alcanyis_3.jpg"Castell d'Alcanyís"]] | [--Jakob I. beim Einzug in València. Schloss Alcanyís (13. Jahrhundert)--]
Einer der eklatantesten Versuche ist der Versuch, das Standardkatalanische so weit wie möglich vom "apitxat", der valencianischen Sprache, zu trennen (das "apitxat" ist der Subdialekt der Stadt Valencia und ihrer Umgebung), indem neue orthographische Normen wie die "Normes del Puig" (1979) geschaffen werden, oder indem aus dialektalen Unterschieden eine Mauer gemacht wird, die das Valencianische von den übrigen katalanischen Dialekten trennt. Wie alle Fehlinformationen der Blaveristen kann dies nicht verteidigt werden, da die meisten dieser Unterschiede, die das Valencianische "trennen" könnten, Entwicklungen aus dem alten Katalanisch der mittelalterlichen Siedler im valencianischen Königreich sind. Wenn wir sie zum Beispiel mit den Hauptmerkmalen des Lleida-Dialekts der katalanischen Sprache vergleichen, können wir feststellen:

#Beibehaltung des finalen -r wie in "cantar" (aber mit Ausnahmen im nördlichen Teil des valencianischen Landes und im Gebiet von Novelda); während die anderen katalanischen Sprachen es verloren haben. Aber sogar im 12. Jahrhundert wurde es hauptsächlich beibehalten, sogar in Barcelona: "contar".
#Die erste Person des Präsens wird mit der Endung -e gebildet: "jo cante", während die anderen katalanischen Sprachen ein -o ("jo canto"), oder -u ("jo cantu"), oder -i ("jo canti"), oder nichts ("jo cant") hinzugefügt haben. Dies ist auf die einfache Tatsache zurückzuführen, dass das alte Katalanisch vor der christlichen Eroberung des Valencianischen Landes und der Balearen keinen Endungsvokal verwendet hat; und dieser späte Vokal schien die verbale Person zu verstärken und zu spezifizieren. Dasselbe geschieht mit anderen verbalen Endungen.
#Der -th-Laut, der vom lateinischen -ATA, -ATORE stammt, wurde im XVIII. Jahrhundert stimmlos (teulada > teulà, cremada > cremà, llaurador > llauraor); der Meridionaldialekt hat diese Verdrängung noch weiter vorangetrieben: "roda" > "roa", "cadira" > "caira", "mos-altros" > "mosaltros" > "mothaltros" > "moatros". Und tatsächlich ist es so, dass im Altkatalanischen das -th- Phonem seit dem 12. Jahrhundert zu verschwinden begann und alle Dialekte erreichte: VICINO > vethí > veí; RATIONE > rathó > raó (während andere romanische Sprachen den Konsonanten behalten haben: vecino, voisin, vetzín, vecino; razón, raçao, ratzón, racione).
#Der /v/-Laut wie in "vi" wird beibehalten (außer im Gebiet der Stadt Valencia); es handelt sich um einen katalanischen Archaismus, der heute auch in den Dörfern um Tarragona überlebt.
#Es gibt spanische Wörter, die in anderen katalanischen Dialekten nicht verwendet werden: monyo, agüelo, cepillo, cuernos, entonces, otony, usw.
#Der Unterdialekt "apitxat" lässt die Phoneme "rosa", "dotze", "quinze", "viatge" oder "germà" [z und dj] seit dem 16. Jahrhundert nicht mehr erklingen, die in "rossa", "dotse", "quinse", "viache" und "chermà" [s und ch] umgewandelt werden, vielleicht als deutlicher Beweis für den spanischen Druck auf die Sprache (es gibt auch "apitxat"-Dialekte im Katalanischen von Aragonien, die als Grenzdialekte unter dem multikulturellen Einfluss der spanischen Sprecher leiden).
#Die Konsonantenendungen -ng, -nd, -ld werden verstärkt (sanc, profunt, molt), während in den anderen Dialekten der letzte Konsonant verloren gegangen ist oder durchgängig sonorisiert wurde.
#In Wörtern wie "hui" (a hui > a vui > avui) oder "uit" (vuit) wird es nicht epenthetisch -b- verwendet.
#Der lateinische und katalanische Laut -LT- verliert das -l-: altres > atres, aber molts > molts. Dieser Laut litt im Altkatalanischen unter einer Vokalisierung (autres, mouts), aber das wurde durch eine kultische Korrektur (XIII.-XIV. Jh.) verhindert. Im VC war es jedenfalls nicht zu verhindern und wurde weitgehend eliminiert.
#Die lächerlichste Verteidigung der echten "valencianischen" Formen besteht darin, eine klare spanische Stimmung wie die Endungen auf -cul (articul, fascicul, etc.) zu verteidigen. Erstens haben die Menschen im Mittelalter weder "articuls" in Zeitungen gelesen, noch "fasciculs" in den Buchhandlungen gekauft, weil es so etwas einfach nicht gab, und so gab es solche Wörter auch nicht im Valencianischen, noch im Katalanischen von Barcelona mit -cle, noch im Spanischen mit -culo. Zweitens wurde die Gruppe CUL im Vulgärlatein als "cl" ausgesprochen (APICULA > APICLA), das im Spanischen zu "j" (wie in "hoch") und im Katalanischen zu "ll" (wie in "du") umgewandelt wurde: "abeja" und "abella". Die Endungen auf -cul sind einfach von Neologismen übernommen worden, die normalerweise in Madrid verwendet werden, während das Standardkatalanische aus dem Latinismus ARTICULO "Artikel" geschaffen hat, manchmal versucht, der Quelle am ähnlichsten zu sein, manchmal versucht es, die alten katalanischen kultischen Entwicklungen zu imitieren (wie in SAECULO > segle), während die anderen eine einfache vokalische Reduktion haben, wie in "ridículo" > "ridícul", die in letzter Zeit auf spanische Weise eingeführt wurden, aber von allen katalanischen Dialekten übernommen wurden.
#Auch die Blaveristen behaupten, dass das Bildungssystem versucht, einheimische Wörter und Stimmungen (wie mosatros, moatros, nosatres) durch "fremde" Stimmungen aus Katalonien herauszuhalten; Die Realität ist jedoch, dass das Katalanische wie jede standardisierte Sprache nach einem dialektalen Konsens gesucht hat (wie die Nordkatalanen naltros, nantrus, nusatrus) und fast immer die am besten erhaltene Stimmung (nosaltres) oder die der ethymologischen Quelle am nächsten liegende Stimmung (NOS ALT(E)ROS) nimmt.

Welche Unterschiede gab es also zwischen den valencianischen und lleidatischen Dialekten vor sieben Jahrhunderten? Fast keine, denn damals gab es noch nicht solche Dialekte, die beide eine einzigartige und undifferenzierte Sprache bildeten: den abendländischen Dialekt, aus dem sich das Lleidatanische, das Tortosinische und das Valencianische entwickeln werden.

[[#Beweise_für_die_valencianische_sprache]]
!!!3 - "DIE ALTEN VALENCIANISCHEN SCHRIFTSTELLER ERWÄHNTEN BEREITS EINE VALENCIANISCHE SPRACHE"
%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-352|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_castell_alcanyis_1.jpg"Castell d'Alcanyís"]] | [--Jakob I. umgeben von katalanischen und aragonesischen Rittern. Die Burg von Alcanyís.--]
Damit wird versucht zu rechtfertigen, dass die valencianischen Schriftsteller in der Vergangenheit glaubten, eine einzigartige Sprache zu schreiben, so dass der Blaverismus mit solchen alten Zeugnissen gerechtfertigt werden könnte:

* Bereits 1408 wird in einer notariellen Urkunde eine valencianische Sprache erwähnt, wenn es um bestimmte Rechte geht, die die Stadt Onda hatte:

%quote%"El sia la veritat del feyt que les paraules que foren entre vos, dit honrat senyer en Lois Sendavena e lo dit comandador d'Onda, fossen en vulgar lengua valenciana, e foren aquestes e semblants en efecte".

* Joan Esteve, der das 1489 in València gedruckte Buch "Liber Elegantiarum" verfasste, schriee: "Acaba el llibre de les elegàncies de Joan Esteve home eruditíssim ciutatà valencià per real autoritat notari públic, en llatina i valenciana llengua [latina et valentiana lingua] ab exactíssima diligència esmenat".

* Im Jahr 1491 schrieb der Valencianer Fra Bonifaci Ferrer in einer Übersetzung der Bibel ins Katalanische:

%quote%“...fou arromençada de llengua llatina en la nostra [llengua] valenciana”.

* Der beste Beweis dafür, dass mit "llengua valenciana" die "Sprache" oder der "Dialekt" gemeint war, findet sich in den "Orígenes de la lengua española" (1737), verfasst von den valencianischen Gregori Mayans:

>>quote<<
"218. Si atendemos a las palabras, es cierto que ai muchas lenguas más breves que la castellana, i una de ellas es la [lengua] valenciana. Pongamos egemplo en estas palabras del apóstol andaluz. San Pablo se hizo todo a todos para ganar a todos. San Pau es feu tot a tots per guañar a tots. O en estas otras, pan, vino, carne. Pa, vi, carn."

%traduccio%Übersetzung: Wenn wir uns die Wörter ansehen, dann gibt es viele Sprachen, die kürzer sind als das Kastilische, und eine davon ist das Valencianische. Nehmen wir diese Worte des andalusischen Apostels als Beispiel. San Pablo se hizo tot a todos para ganar a todos. San Pau es feu tot a tots per guañar a tots. Oder in diesen anderen, Brot, Wein, Fleisch. Pa, vi, carn.

"79. Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana i mallorquina. La [lengua] catalana ha recibido muchos vocablos de la [lengua] francesa; la [lengua] valenciana, de la [lengua] castellana; la [lengua] mallorquina se llega más a la [lengua] catalana, como hija della. De todas las tres [lenguas, ja que "dialecto" és masculí] la más suave i agraciada es la valenciana, i no me lo hace decir la passión [per ser ell mateix valencianoparlant]."
>><<

%traduccio%Übersetzung: "Die Dialekte der limousinischen Sprache sind das Katalanische, das Valencianische und das Mallorquinische. Das Katalanische hat viele Wörter aus dem Französischen übernommen; das Valencianische aus dem Spanischen; das Mallorquinische steht dem Katalanischen näher, da es ein Sohn von ihm ist. Von allen drei [Sprachen] ist die schönste und reichste das Valencianische, und ich sage das nicht aus Leidenschaft."

Mayans hatte die sprachliche Einheit in gewisser Weise anerkannt (unter der traditionellen Bezeichnung Limousinische Sprache). Dieser Begriff wird heutzutage von der Philologie nicht akzeptiert, da er ungenau ist, da in den katalanischen Ländern nicht der okzitanische Dialekt von Limoges gesprochen wird und es auch keine Stadt mit diesem Namen in den katalanischen Ländern gibt; aber gleichzeitig identifizierte er die Sprache der Valencianer als eine "Sprache", und der Grund dafür ist, dass vor der modernen Linguistik die Schriftsteller die Begriffe "Dialekt" und "Sprache" für gleichbedeutend hielten, so wie man heute den Begriff "Sprache" auf das ungarische Idiom (die ungarische Sprache, er spricht ungarisch, usw.) oder auf den englischen amerikanischen Dialekt (die amerikanische Sprache) anwenden könnte.

Darüber hinaus hielt die große Mehrheit der alten valencianischen Intellektuellen die sprachliche Einheit klar, wenn sie über die valencianische Sprache sprachen, einige nannten diese Einheit sogar manchmal "Limousin", manchmal sogar "Valencianisch".:

* 1306: Arnald von Villanova hat in seinen Schriften einmal eine perfekte Trennung zwischen den beiden romanischen Nationen und Sprachen der Krone von Aragonien vorgenommen, als er bekräftigte: "regnum vero Aragoniae (sub se habet) Cathalanos et Aragones".

* Im Jahre 1521 erwähnt der Katalane Joan Bonllavi zum ersten Mal die Sprache des Limousins als Synonym für das alte Katalanisch, indem er den Ausdruck "erste limousinische Sprache" oder "mittelalterliche Sprache" für die Sprache der Katalanen in Katalonien, Valencia und auf den Balearen verwendet, und diese Bezeichnung "Limousin" wird von den Gelehrten bis zum 19. Jahrhundert benutzt.

* Pere Anton Beuter (''Primera parte de la Crònica general…'', 1546):

%quote%"la lengua nuestra valenciana que, naciendo de la catalana, parece diversa de ella, y mucho más de la mallorquina, que también de ella nació, y aun la mesma catalana, que de la [lengua] franca [de França: llengua llemosina o occitana] nació"

%traduccio%Übersetzung: "unsere eigene valencianische Sprache, die aus dem Katalanischen entstanden ist, scheint sich von ihr [der katalanischen "Sprache"] zu unterscheiden, und noch mehr von der mallorquinischen [Sprache], die ebenfalls aus ihr entstanden ist, und sogar vom Katalanischen selbst, das aus der fränkischen [Sprache] entstanden ist [aus Frankreich: die limousinische oder okzitanische Sprache]".

* Der valencianische Chronist Gaspar Escolano (1610) erklärt:

%quote%"Como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua, y están tan paredañas y juntas las dos provincias, por más de trescientos años han pasado los deste reino (de València) debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos."

%traduccio%Übersetzung: "Da es seit seiner Eroberung fast ausschließlich von Katalanen bevölkert wurde und von ihnen die Sprache übernommen hat und beide Regionen so nahe beieinander liegen, ist das Volk dieses Königreichs Valencia seit dreihundert Jahren als Katalanen bekannt, ohne dass die fremden Völker zwischen Katalanen und Valencianern unterscheiden."

* Andreu Bosch (''Summari, índex o epítome…'', 1628):

%quote%"Per discurs [el discòrrer] de temps ha anat tant perdent la llengua llemosina […] que ha vingut a tenir quiscuna llengua diferent títol, ço és, de catalana, valenciana, mallorquina, i així de les demés".

%traduccio%Übersetzung: "Im Laufe der Zeit hat die limousinische Sprache so viel verloren [...], dass heute jede Sprache [für den Dialekt] einen anderen Namen hat, d.h. Katalanisch, Valencianisch, Mallorquinisch, und so weiter."

* In ''Ramellet del Bateig'', Joan Batista Ballester (1667), schrieb:

%quote%"Parlava's lo valencià lenguage en Proença, tota la Guiana [Guyenne] y França gòtica [Llenguadoc], y ara en Catalunya, Regne de València , Mallorca y Ivisa. Pero als més els queda al pronunciar-la cert margall que no·l tenim los desta Ciutat."

%traduccio%Übersetzung: "Die valencianische Sprache wurde in der Provence, in ganz Guyenne und im Lenguadoc gesprochen, und jetzt in Katalonien, im Königreich Valencia, auf Mallorca und Ibiza. Aber zu den anderen hat es eine bestimmte Spur in der Aussprache verlassen worden, dass die Menschen dieser Stadt nicht haben".
Ballester wendete das Adjektiv "valencianisch" nicht nur auf das gesamte katalanische Sprachgebiet an, sondern bezog es sogar in ähnlicher Weise auf die alte Einheit, die aus dem Okzitanischen und dem ursprünglichen Katalanischen bestand.

* Carles Ros (''Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano'', 1734):

%quote%"se debe nombrar al tercer ramo principal de las lenguas de España con el de [lengua] 'valenciana', y no con el de catalana, porque una y otra salieron de la limosina. […] Pero las dos, como he dicho, dimanan de la limosina [occitana], comprehendiéndose en la de Cataluña, la de Mallorca, Menorca e Ivisa"

%traduccio%Übersetzung: "Man muss den dritten Hauptzweig der Sprachen in Spanien als 'valencianisch', nicht als 'katalanisch' bezeichnen, da die eine und die andere aus dem Limousin entspringt. [...] Aber beide stammen, wie gesagt, aus dem Limousin [Okzitanisch], das in dem von Katalonien, Mallorca, Menorca und Ibiza enthalten ist."

*Selbst Bischof Joseph Climent erklärte 1776 kurz nach seiner Ernennung zum Bischof von Barcelona:

%quote%«Si bien se mira, Valencia puede llamarse con propiedad una colonia de Cataluña, casi todos los valencianos somos catalanes en el origen, y con corta diferencia son unas mismas las costumbres y una misma la lengua de los naturales de ambas provincias». La llàstima és que per aquella època el català era prohibit com per a escriure-ho en valencià.

%traduccio%Übersetzung: "In der Tat könnte man das Land Valencia durchaus als eine Kolonie Kataloniens bezeichnen, denn fast alle Valencianer sind katalanischer Abstammung, und die Traditionen dieser Gebiete sind sehr ähnlich, und die Sprache der Einheimischen beider Regionen ist die gleiche."

* ''"Bajo el nombre de catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua..."''. (''Notas al Canto del Turia'', F. Cerdà, 1778).

%traduccio%Übersetzung: "Unter dem Namen Katalanen waren diese und die Valencianer bekannt, da sie alle eine eigene Sprache hatten.".

* El 1875, Constantí Llombart, Schriftsteller und einer der Väter der valencianischen Renaixença, schrieb:

%quote%"Per a no donar motiu a rivalitats entre los pobles que parlen la nostra llengua, sempre hem cregut lo més convinent l'aplicació de lo calificatiu llemosina a les diferents rames que, despreses de l'antic arbre naixcut a la provençal Limoges, varen arraïlar en Catalunya, València i les Illes Balears".

%traduccio%Übersetzung: "Um keine Rivalitäten zwischen zwei Nationen entstehen zu lassen, die unsere Sprache sprechen, hatten wir immer geglaubt, dass die am besten geeignete Bezeichnung für die verschiedenen Zweige, die aus dem alten, im provenzalischen Limoges geborenen Baum hervorgegangen sind und in Katalonien, Valencia und auf den Balearen Wurzeln geschlagen haben, die Bezeichnung Limousin ist."

* Constantí Llombart fügt hinzu.

%quote%"Res té de particular que, aixina com la llengua que es parla en tota Espanya se nomena castellana, perquè en Castella va nàixer, la que parlem hui en la pàtria llemosina [PP.CC.], com lo senyor Balaguer l´anomena, o siga Catalunya, València i Mallorca, prenent lo nom d'on tingué lo bressol, se denomine llemosina, a imitació de lo que els espanyols han fet en la Castellana".

%traduccio%Übersetzung: "Es ist nichts Ungewöhnliches, dass die Sprache, die in ganz Spanien gesprochen wird, als Kastilisch bekannt ist, da sie in Kastilien geboren wurde, und dass die Sprache, die wir heute im Vaterland Limousin [Katalonien] sprechen, wie Herr Balaguer es erwähnt (d.h. Katalonien, Valencia und Mallorca), den Namen von dem Ort nimmt, wo sie ihre Wiege hatte, und von uns "Limousin" genannt wird, in Nachahmung dessen, was die Spanier mit dem Kastilischen gemacht haben."

Es ist also klar, dass bis zur Erfindung des Blaverismus im 20. Jahrhundert in Valencia allgemein akzeptiert wurde, dass die valencianische Sprache zu derselben Sprachgemeinschaft gehört, die heute mit Katalonien und den Balearen besteht.

[[#über_die_berühmte_mozarabische_Sprache]]
!!!4 - DER KERNFRAGE: DAS VALENCIANISCHE MOZARABISCH ODER WIE "ES BEWIESEN WIRD, DASS DAS VALENCIANISCHE IM VALENCIANISCHEN GEBIET VOR DER KATALANISCH-ARAGONISCHEN EROBERUNG GESPROCHEN WURDE"
%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-355|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_castell_alcanyis_4.jpeg"València after the christian conquest"]] | [--València nach der christlichen Eroberung im Jahr 1238. Burg von Alcanyís (13. Jahrhundert)--]
Wenn die blaveristischen Thesen sich auf die Tatsache stützen, dass das Valencianische und das Standardkatalanische nicht zum selben Sprachsystem gehören, weil das Valencianische vor der christlichen Eroberung im 13. Jahrhundert unter dem intellektuellen Namen Mozarabisch gesprochen wurde... ist es jetzt mit literarischen und toponimischen Daten klar, dass das alte Mozarabische keine Beziehung zum heutigen Valencianischen hatte:

>>quote<<
"Yâ qoragonî ke keres bon amar\\
mio al-furâr\\
lesa ë tu non le lesas dë amar"
>><<
%quote_source%(Ibn al-Labbana aus Dénia, 1113)

>>quote<<
"Garide-me\\
k(u)and mio sîdî yâ qawmu\\
ker(r)a bi-llâh\\
suo al-asî me dar-lo"
>><<
%quote_source%(Abu Isa ibn Labbun, aus Morvedre. 11. Jahrhundert)

>>quote<<
"¿Qué fareyo au que serad de mibe?\\
¡habibi,\\
non te tolagas de mibe!"
>><<
%quote_source%(Abu Bakr Muhammad ibn Ahmad ibn Ruhaim wurde in Bocairent geboren und lebte zur Zeit der Almoraviden: 12. Jahrhundert).

Ibn Ruhaim named in a poem the language of the Christians as the "latiniya". It would go against the assumption that the muladi population or islamized local Valencian population spoke any Romance among them.

Mozarabische Toponimie, die heute oder in alten Büchern (wie dem "Llibre del Repartiment", 13. Jahrhundert) verzeichnet ist: Racó de la Comba (valencianisch "coma", in Benicàssim); Onda ("ona"); Castellnovo ("nou" in Katalanisch und "nuevo" in Aragonisch); Alponti ("el pont"); Castelo ("castiello" in Aragonisch); Xúquer (von lateinisch Sucro/er); Xàtiba (von lateinisch Saetabis); Petres ("pedres" in Katalanisch und "piedras" in Aragonisch); Petracós ("pedregós" auf Katalanisch); Gorbayra ("corvera" auf Katalanisch - Valencianisch und Aragonisch); Caprala ("cabrera" auf Katalanisch); Vallibona ("vall bona" auf Katalanisch, "val buena" auf Aragonisch); Foios ("fueyos" auf Aragonisch oder "hoyos" auf Spanisch); Montichelvo ("munt" auf Katalanisch); Benimaurell ("morell" auf Katalanisch), Campello, etc. , usw.

Es gibt auch botanische Verzeichnisse, die von arabische Autoren (z.B. Ibn Biclarix) geschrieben wurden, in denen einige Kräuternamen bei den Muslimen des alten valencianischen Landes noch mozarabisch sind; die folgenden können genannt werden: "merenda", "pandair", "capón", "canin" (spanisch "canino"), "fulliyín" (spanisch "hollín" oder valencianisch "follí"), "plantayn" (spanisch "llantén" oder aragonesisch "plantén"), usw.

Aber selbst dann könnten wir einen Blavero finden, der sagen würde, dass sich das Mozarabische auf jeden Fall zum heutigen Valencianischen entwickelt hat, aber das wäre sehr schwer zu beweisen, da die ''Actes de Consagració de la Seu d'Urgell'' bereits beweisen, dass die katalanische Sprache bereits im 9. Jahrhundert gebildet wurde, und das ''Chanson de Sainte Foi'' beweist, dass die französische Sprache ebenfalls bereits im 9. Jahrhundert auch gebildet wurde Es wäre auch sehr schwierig zu verstehen, was mit einem Drittel des alten mozarabischen Wortschatzes passiert ist, der nicht mehr verwendet wird, wie "canín" statt "ullal" [Hund], "habibi" statt "amic" [Freund], "sidi" statt "senyor" [Herr], "plantain" usw. Oder wie im Valencianischen Land Xúquer von SUCER/RO bewahrt wird, aber nicht von SOCER/RE "xoquer" oder "xocro", wenn es heutzutage "sogre" [Schwiegervater] geschrieben wird...

Und wenn es wirklich unmöglich ist, zu beweisen, dass die mozarabische Sprache die eigentliche valencianische Sprache war, wäre es noch schwieriger, das Überleben irgendeiner mozarabischen Gemeinschaft im valencianischen Land im 13. Jahrhundert, kurz vor der katalanisch-aragonesischen Eroberung, zu beweisen, da im 12. Jahrhundert Al-Andalus und der Maghreb unter der Herrschaft der Almoraviden (1090-1143) und danach unter der der Almohaden (1172-1212) standen. Beide waren islamisierte und fanatische Stämme berberischen Ursprungs, die sehr restriktive, dem Koran entnommene Gesetze hatten und den Christen gegenüber keine Gnade zeigten, so dass die verbliebenen Christen gezwungen waren, zum Islam überzutreten, zu fliehen oder zu sterben. Und wegen dieser Intoleranz der Almoraviden und Almohaden gibt es heute im Gegensatz zu anderen muslimischen Ländern keine autochthonen christlichen Gemeinschaften im Maghreb, und so verschwanden die mozarabischen Gemeinschaften im Al-Andalus um das 12. Jahrhundert.

[[#blaveristische_fehlinformation]]
!!!5 - "REINE UND EINFACHE" BLAVERISTISCHE FEHLINFORMATION
In den achtziger Jahren des 20. Jahrhunderts machte ein Einwohner der Stadt Xàtiva namens Josep Gironès eine große Entdeckung auf einem Stein mit Inschriften aus dem 8. Jahrhundert Es war möglich, "Eskola ab valentsya" zu lesen, ein beeindruckender und unwiderlegbarer Beweis dafür, dass das Valencianische lange vor der katalanisch-aragonesischen Eroberung gesprochen wurde. Dieses Ergebnis veranlasste den Präsidenten der valencianischen Regierung, Francesc Camps, den Leiter des valencianischen Dienstes für das archäologische Erbe zu bitten, den Stein zu untersuchen. Nach einer Untersuchung des Fundes übermittelte die polytechnische Universitat Valencia einen schlüssigen Bericht: Die Inschriften in dem Stein waren nicht älter als fünfzig Jahre.

[[#katalanistische_fehlinformationen]]
!!!6 - UND AUCH KATALANISTISCHE FEHLINFORMATIONEN
Wiederum in den achtziger Jahren des 20. Jahrhunders wurde der Erste Kongress der valencianischen Sprache in der Stadt Elx abgehalten. Logischerweise war das große Problem, dass es keine Philologen gab, die bereit waren, die Thesen der Blaveros zu verteidigen. Doch plötzlich tauchte einer auf: Bernard Weish, Philologe von der Universität München, der einige Briefe an die Zeitung "Levante" schrieb und so einen wissenschaftlichen Hintergrund für die Haupttheorien der Blaveristen lieferte, wie zum Beispiel die Existenz valencianischer Dichter im IX: "Bertran Desdelueg" (auch "Bertrand Ofqours"), Luís Llach" (auch "Miqel Jaqson") oder Salvatore Coniglia" (auch "Johny Rabbity"). In Anbetracht seiner Autorität und Bedeutung hielten die Organisatoren der Veranstaltung seine Schlussfolgerungen für Dogmen und luden Bernard Weish ein, seine Theorien darzulegen. Aber er kam nicht zum Kongress, sondern schickte nur ein kurzes Telegramm: "Unmöglich zu kommen, weil er nicht existiert". In Wahrheit war Weish eine falsche Person, die von einem valencianischen Philologen erfunden wurde, der ein solches Pseudonym benutzte, um authentische linguistische Entgleisungen zu schreiben, um die Organisatoren des Kongresses von Elx zu verspotten, wie sie in der Lage waren, all die Absurditäten zu glauben, die er schrieb.

[[#die_Paradoxien_des_blaverismus]]
!!!7 - UND DIE PARADOXIEN DES BLAVERISMUS
#Während in Castelló mozarabisch gesprochen wird, wird in Sogorb "xurro" spanisch (ex-aragonesisch) oder mozarabisch nach der christlichen Eroberung gesprochen? Wird an der Algarve Portugiesisch oder das Mozarabische nach der christlichen Eroberung gesprochen? Wird in Andalusien Spanisch oder Mozarabisch nach der christlichen Eroberung gesprochen?
#Wenn das ursprüngliche Aragonien Jacetanien war, wenn das ursprüngliche Kastilien in Burgos lag und wenn das ursprüngliche Portugal die Region von O Porto (Portus Cale) war, was ist dann in Sogorb? und in der Algarve ? und in Andalusien passiert?
#Wenn die mozarabische Sprache die Valencianer von den Katalanen trennt... würde sie dann nicht noch mehr spanische Sprecher von Sogorb und "mozarabische" Sprecher von Castelló trennen?
#Aber wenn in Sogorb wirklich Mozarabisch gesprochen wird, dann könnten die Blaveros dieses Mozarabisch sprechen! (aber wenn das so ist, dann ist die aktuelle valencianische Sprache eine klare äußere Auferlegung).
#Wenn die Valencianer mozarabisch sprechen, sind dann die Tortosiner Valencianer?
#Wo fängt die valencianische "Sprache" an und wo hört sie auf, in Castelló oder im Süden von Tarragona? (an der Grenze zwischen Katalonien und Valencia gibt es in der Tat keinen Isogloss...).
#Warum verwenden sie bei der Verteidigung der valencianischen "Sprache" gegen die katalanische Spracheinheit die spanische Sprache bei ihren Demonstrationen?

[[#quellen]]
!!!8 - QUELLEN
April 24, 2023, at 10:41 AM by 84.121.200.250 -
Added lines 547-739:

[[#sources]]
!!!8 - SOURCES
*Dialectología Catalana, Montserrat Alegre (Ed. Teide, 1991).
*Orígenes del Español, de R. Menéndez Pidal (Ed. Espasa-Calpe 1926/1976).
*Historia de la Lengua Española, de Rafael Cano (Ed. Ariel, 2004)
*http://maga.tripod.com/jarcha16.htm
*http://maga.tripod.com/jarcha46.htm
*http://maga.tripod.com/jarcha54.htm

(:if userlang fr:)
(:title Les informations erronées des blavéristes:)
!Les informations erronées des blavéristes

>>continguts<<
'''Contenus'''
# [[#peu_de_colons_catalans|Peu de colons catalans]]
# [[#differences_entre_deux_langues|Differences entre "deux" langues]]
# [[#évidences_sur_le_langage_valencien|Évidences sur le langage valencien]]
# [[#Sur_le_celèbre_Mozarabe|Sur le célèbre Mozarabe]]
# [[#Information_erronée_blavériste|"Pure et simple" information_erronée_blavériste]]
# [[#Information_erronée_catalaniste|Et aussi "information erronée catalaniste"]]
# [[#Les_paradoxes_blavéristes|Les_paradoxes_blavéristes]]
# [[#sources|Sources]]
>><<
[[<<]]

[[#peu_de_colons_catalans]]
!!!1 - "APRÈS LA CONQUÊTE DE JAUME I, IL N'Y AVAIT QUE 5% DE COLONS CATALANS, ET IL EST DONC IMPOSSIBLE QUE LA LANGUE CATALANE AIT ÉTÉ IMPOSÉE DANS LE PAYS VALENCIEN"
Tout d'abord, il est nécessaire d'affirmer que cet axiome (c'est-à-dire qu'une population minimale ne pourrait pas imposer sa langue à la majorité) est faux, puisque les cas comme ceux des Français en Haïti ou des Turcs en Turquie peuvent être vérifiés à cet égard. En tout cas, il y a d'autres études faites par des chercheurs professionnels qui arrivent à la conclusion que dans la première période de la ''Reconquista'' les colons catalans étaient près de 60% des colons. Une autre chose qui est cachée par les blavéristes, c'est que l'immigration de la Catalogne n'a pas eu lieu seulement dans la deuxième partie du XIIIe siècle, mais que les vagues d'immigration de la Catalogne ont continué tout au long du XIVe siècle, jusqu'à ce que la Peste Noire arrête le surplus démographique en Catalogne. De plus, les femmes avaient plus de fils au Moyen Âge qu'aujourd'hui, et les conditions offertes par le Pays valencien étaient beaucoup plus attrayantes que le système féodal de la Catalogne.

[[#differences_beetween_two_languages]]
!!!2 - "LES DIFFÉRENCES ENTRE Le VALENCIEN ET LE CATALAN STANDARD SONT NOMBREUSES PUISQU'IL S'AGIT DE LANGUES DIFFÉRENTES"
%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-354|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_castell_alcanyis_3.jpg"Castell d'Alcanyís"]] | [--Jacques Ier entrant à València. Château d'Alcanyís (XIIIe siècle)--]
L'une des tentatives les plus flagrantes est d'essayer de séparer autant que possible le catalan standard du parler valencien "apitxat" (l'"apitxat" est le sous-dialecte de la ville de Valence et de ses environs), en créant de nouvelles normes orthographiques telles que les "Normes del Puig" (1979), ou en faisant des différences dialectales un mur qui sépare le valencien du reste des dialectes catalans. Comme toutes les fausses informations des blavéristes, cela ne peut pas être défendu puisque la majorité de ces différences qui "pourraient séparer" le valencien sont des évolutions de l'ancien catalan des colons médiévaux dans le royaume valencien. Ainsi, par exemple, si on les compare avec les principales caractéristiques du dialecte de Lleida de la langue catalane, on peut trouver :

#Maintien du -r final comme dans "cantar" (mais avec des exceptions dans le nord du pays valencien et la région de Novelda) ; alors que les autres parlers catalans l'ont perdu. Mais même au XIIe siècle, il a été conservé en grande partie, même à Barcelone : "contar".
#La première personne du présent se fait avec un -e final : "jo cante", alors que les autres parlers catalans ont ajouté un -o ("jo canto"), ou -u ("jo cantu"), ou -i ("jo canti"), ou rien ("jo cant"). Ceci est dû au simple fait qu'avant la conquête chrétienne du Pays Valencien (VC) et des îles Baléares, l'ancien catalan n'utilisait pas de vocale terminale ; et cette vocale tardive est apparue pour renforcer et spécifier la personne verbale. Il en va de même pour les autres terminaisons verbales.
#Le son -th- qui vient du latin -ATA, -ATORE est devenu aphone au XVIIIe siècle (teulada > teulà, cremada > cremà, llaurador > llauraor) ; le dialecte méridional a beaucoup plus avancé dans cette suppression : "roda" > "roa", "cadira" > "caira", "mos-altros" > "mosaltros" > "mothaltros" > "moatros". Il est vrai que dans l'ancien catalan, ce phonème -th- a commencé à disparaître à partir du XIIe siècle et s'est répandu dans tous les dialectes : VICINO > vethí > veí ; RATIONE > rathó > raó (alors que d'autres langues romanes ont conservé la consonne : vecino, voisin, vetzín, vecino ; razón, raçao, ratzón, racione).
#Le son /v/ comme dans "vi" est conservé (sauf dans la région de la ville de Valence) ; il s'agit d'un archaïsme catalan qui survit également de nos jours dans les villages autour de Tarragone.
#Il y a des mots espagnols qui ne sont pas utilisés dans les autres dialectes catalans : monyo, agüelo, cepillo, cuernos, entonces, otony, etc.
#Le sous-dialecte "apitxat" ne rend pas sonore les phonèmes de "rosa", "dotze", "quinze", "viatge" ou "germà" [z et dj] depuis le XVIe siècle, qui se transforment en "rossa", "dotse", "quinse", "viache" et "chermà" [s et ch], peut-être comme une preuve évidente de la pression espagnole sur la langue (il existe également des dialectes "apitxat" dans le catalan d'Aragon, qui subissent une influence multiséculaire des locuteurs espagnols en tant que dialectes frontaliers).
#Les terminaisons consonantiques -ng, -nd, -ld sont renforcées (sanc, profunt, molt), alors que les autres dialectes ont perdu la dernière consonne ou l'ont toujours sonorisée.
#Il n'a pas été utilisé en -b- épenthétique dans des mots tels que "hui" (a hui > a vui > avui) ou "uit" (vuit).
#Le son latin et catalan -LT- perd le -l- : altres > atres, mais molts > molts. Ce son a subi en catalan ancien une vocalisation (autres, mouts), mais qui a été empêchée par une correction cultuelle (XIIIe-XIVe siècle). En tout cas, dans le VC, il n'a pas été possible de l'empêcher et il a été en grande partie éliminé.
#La défense la plus ridicule des formes authentiques "valenciennes" est de défendre une mode espagnole claire telle que les terminaisons en -cul (articul, fascicul, etc.). Tout d'abord, au Moyen Âge, les gens ne lisaient pas les "articuls" dans les journaux et n'achetaient pas les "fasciculs" dans les librairies, pour la simple raison que ces choses n'existaient pas, et donc ces mots n'existaient pas non plus en valencien, ni dans le catalan de Barcelone avec -cle, ni dans l'espagnol avec -culo. Deuxièmement, en latin vulgaire, le groupe CUL se prononçait "cl" (APICULA > APICLA), qui s'est transformé en "j" en espagnol et en "ll" en catalan: "abeja" et "abella". Simplement les terminaisons en -cul sont tirées de néologismes qui sont habituellement à Madrid, alors que le catalan standard à partir du latin ARTICULO a créé "article", parfois en essayant d'être le plus similaire à la source, parfois en essayant d'imiter les anciennes évolutions cultistes catalanes (comme dans SAECULO > segle), alors que les autres ont une simple réduction vocalique, comme dans "ridículo" > "ridícul" qui ont été introduits récemment par la voie espagnole mais qui ont été adoptés par tous les dialectes catalans.
#Les blavéristes affirment également que le système éducatif tente d'écarter les mots et les expressions indigènes (comme mosatros, moatros, nosatres) au profit d'expressions "étrangères" à la Catalogne ; mais la réalité est que, comme toute langue standardisée, le catalan a cherché un consensus dialectal (avec les Catalans du Nord naltros, nantrus, nusatrus) et prend presque toujours le mot la plus conservée (nosaltres), ou le mot le plus proche de la source éthymologique (NOS ALT(E)ROS).

Quelles différences y avait-il donc entre les dialectes valencien et lleidatan il y a sept siècles ? Presque aucune, car il n'existait pas encore de tels dialectes et tous deux composaient un parler unique et indifférencié : le dialecte occidental, à partir duquel se développeront le lleidatan, le tortosin et le valencien.

[[#évidences_sur_le_langage_valencien]]
!!!3 - "LES ANCIENS ÉCRIVAINS VALENCIENS MENTIONNAIENT DÉJÀ UNE LANGUE VALENCIENNE"
%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-352|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_castell_alcanyis_1.jpg"Castell d'Alcanyís"]] | [--Jacques Ier entouré de chevaliers catalans et aragonais. Le château d'Alcanyís.--]
L'objectif est d'essayer de justifier qu'autrefois les écrivains valenciens pensaient écrire une langue unique, de sorte que le blavérisme pourrait être justifié par des témoins aussi anciens :

* Déjà en 1408, un document notarial mentionne une langue valencienne en parlant de certains droits que possédait la ville d'Onda:

%quote%"El sia la veritat del feyt que les paraules que foren entre vos, dit honrat senyer en Lois Sendavena e lo dit comandador d'Onda, fossen en vulgar lengua valenciana, e foren aquestes e semblants en efecte".

* Joan Esteve, auteur du livre ''Liber Elegantiarum'', imprimé à València en 1489, a écrit: "Acaba el llibre de les elegàncies de Joan Esteve home eruditíssim ciutatà valencià per real autoritat notari públic, en llatina i valenciana llengua [latina et valentiana lingua] ab exactíssima diligència esmenat".

* En 1491, le Valencien Fra Bonifaci Ferrer, dans une traduction de la Bible en catalan, écrivait:

%quote%“...fou arromençada de llengua llatina en la nostra [llengua] valenciana”.

* La meilleure preuve pour vérifier que lorsqu'on dit "llengua valenciana", il s'agit de "parler" ou de "dialecte" se trouve dans "Orígenes de la lengua española" (1737), écrit par le valencien Gregori Mayans (source).:

>>quote<<
"218. Si atendemos a las palabras, es cierto que ai muchas lenguas más breves que la castellana, i una de ellas es la [lengua] valenciana. Pongamos egemplo en estas palabras del apóstol andaluz. San Pablo se hizo todo a todos para ganar a todos. San Pau es feu tot a tots per guañar a tots. O en estas otras, pan, vino, carne. Pa, vi, carn."

"79. Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana i mallorquina. La [lengua] catalana ha recibido muchos vocablos de la [lengua] francesa; la [lengua] valenciana, de la [lengua] castellana; la [lengua] mallorquina se llega más a la [lengua] catalana, como hija della. De todas las tres [lenguas, ja que "dialecto" és masculí] la más suave i agraciada es la valenciana, i no me lo hace decir la passión [per ser ell mateix valencianoparlant]."
>><<

%traduccio%Translation: "Les dialectes de la langue limousine sont le catalan, le valencien et le mallorquin. Le catalan a reçu de nombreux mots du français ; le valencien, de l'espagnol ; le mallorquin est plus proche du catalan, dont il est le fils. De ces trois [langues], la plus belle et la plus riche est le valencien, et ce n'est pas par passion que je l'affirme."

Mayans a reconnu l'unité linguistique d'une certaine manière (sous la dénomination traditionnelle de langue limousine. Ce terme n'est plus accepté de nos jours par la philologie à cause de son inexactitude car dans les Pays Catalans on ne parle pas le dialecte occitan de Limoges, et il n'y a pas non plus de ville avec ce nom dans le Pays Catalans) ; mais en même temps, il a identifié le parler des Valenciens comme une "langue", et la raison en est qu'avant la linguistique moderne, les écrivains tenaient pour sinonimous les termes "dialecte" et "langue", de la même manière qu'aujourd'hui on pourrait appliquer le terme "langage" à l'idiome hongrois (le parler hongrois, il parle hongrois, etc.) ou au dialecte anglais américain (le langage américain).

D'ailleurs, la grande majorité des anciens intellectuels valenciens ont maintenu clairement l'unité linguistique en parlant du parler valencien, certains nommant même cette unité tantôt "Limousin", tantôt "Valencien":

* 1306: Arnau de Vilanova a fait une fois dans ses écrits une division parfaite entre les deux nations et langues romanes de la Couronne d'Aragon, lorsqu'il a affirmé: "regnum vero Aragoniae (sub se habet) Cathalanos et Aragones".

* C'est en 1521 que le Catalan Joan Bonllavi mentionne pour la première fois la langue limousine comme synonyme de l'ancien catalan, en utilisant l'expression "première langue limousine" ou "langue médiévale" comme langue utilisée par les catalans de Catalogne, du Pays valencien et des îles Baléares, et cette dénomination de "limousin" sera utilisée par les érudits jusqu'au XIXe siècle avec normalité.

* Pere Anton Beuter (''Primera parte de la Crònica general…'', 1546):

%quote%"la lengua nuestra valenciana que, naciendo de la catalana, parece diversa de ella, y mucho más de la mallorquina, que también de ella nació, y aun la mesma catalana, que de la [lengua] franca [de França: llengua llemosina o occitana] nació"

%traduccio%Traduction : "notre propre langue valencienne, née du catalan, semble différente de lui [la "langue" catalane], et encore plus de la [langue] mallorquine, qui est également née de lui, et même du catalan lui-même, qui est né de la [langue] franque [de France : la langue limousine ou occitane]".

* Le chroniqueur valencien Gaspar Escolano déclare (1610):

%quote%"Como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua, y están tan paredañas y juntas las dos provincias, por más de trescientos años han pasado los deste reino (de València) debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos."

%traduccio%Traduction : Comme il a été peuplé depuis sa conquête presque entièrement par des catalans, et qu'il a pris d'eux la langue, et que les deux régions sont si proches, pendant trois cents ans le peuple de ce royaume de Valence a été connu sous le nom de catalans sans distinction parmi les nations étrangères entre les catalans et les valenciens."

* Andreu Bosch (''Summari, índex o epítome…'', 1628):

%quote%"Per discurs [el discòrrer] de temps ha anat tant perdent la llengua llemosina […] que ha vingut a tenir quiscuna llengua diferent títol, ço és, de catalana, valenciana, mallorquina, i així de les demés".

%traduccio%Traduction: "Au fil du temps, la langue limousine a tellement perdu [...] qu'aujourd'hui chaque langue [dialecte] porte un nom différent, c'est-à-dire catalan, valencien, mallorquin, et ainsi de suite."

* Dans le ''Ramellet del Bateig'', Joan Batista Ballester (1667), écrit:

%quote%"Parlava's lo valencià lenguage en Proença, tota la Guiana [Guyenne] y França gòtica [Llenguadoc], y ara en Catalunya, Regne de València , Mallorca y Ivisa. Pero als més els queda al pronunciar-la cert margall que no·l tenim los desta Ciutat."

%traduccio%Traduction: "La langue valencienne était parlée en Provence, dans toute la Guyenne et le Lenguadoc, et maintenant en Catalogne, dans le royaume de Valence, à Majorque et à Ibiza. Mais aux autres, il a été laissé une certaine trace dans la prononciation que les gens de cette ville n'ont pas".
Ballester a non seulement appliqué l'adjectif "valencien" à toute l'aire linguistique catalane, mais il l'a même appliqué de manière similaire à l'ancienne unité formée par l'occitan et le catalan primitif.

* Carles Ros (''Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano'', 1734):

%quote%"se debe nombrar al tercer ramo principal de las lenguas de España con el de [lengua] 'valenciana', y no con el de catalana, porque una y otra salieron de la limosina. […] Pero las dos, como he dicho, dimanan de la limosina [occitana], comprehendiéndose en la de Cataluña, la de Mallorca, Menorca e Ivisa"

%traduccio%Traduction: "il faut mentionner la troisième branche principale des langues en Espagne comme "valencien", et non comme "catalan", car l'une et l'autre proviennent du Limousin. [Mais les deux, comme je l'ai dit, viennent du Limousin [occitan], y compris dans celui de Catalogne, de Majorque, de Minorque et d'Ibiza.."

*Même l'évêque Joseph Climent a déclaré en 1776, juste après avoir été nommé évêque de Barcelone:

%quote%«Si bien se mira, Valencia puede llamarse con propiedad una colonia de Cataluña, casi todos los valencianos somos catalanes en el origen, y con corta diferencia son unas mismas las costumbres y una misma la lengua de los naturales de ambas provincias». La llàstima és que per aquella època el català era prohibit com per a escriure-ho en valencià.

%traduccio%Traduction : "En vérité, le Pays valencien pourrait parfaitement être appelé une colonie de la Catalogne, presque tous les valenciens sont des catalans d'origine, et les traditions de ces territoires sont assez similaires, et la langue des natifs des deux régions est la même."

* ''"Bajo el nombre de catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua..."''. (''Notas al Canto del Turia'', F. Cerdà, 1778).

%traduccio%Traduction : "Sous le nom de Catalans étaient connus ceux-ci et les Valenciens, en étant tous d'une langue unique".

* El 1875, Constantí Llombart, écrivain et l'un des pères de la Renaixença valencienne, a écrit:

%quote%"Per a no donar motiu a rivalitats entre los pobles que parlen la nostra llengua, sempre hem cregut lo més convinent l'aplicació de lo calificatiu llemosina a les diferents rames que, despreses de l'antic arbre naixcut a la provençal Limoges, varen arraïlar en Catalunya, València i les Illes Balears".

%traduccio%Traduction : "Afin de ne pas créer de rivalités entre deux nations qui parlent notre langue, nous avons toujours pensé que le qualificatif le plus approprié à appliquer était celui de Limousin aux différentes branches qui, après avoir poussé à partir de l'ancien arbre né dans le Limoges provençal, s'enracinent en Catalogne, au Pays valencien et aux îles Baléares".

* Constantí Llombart, ajoute.

%quote%"Res té de particular que, aixina com la llengua que es parla en tota Espanya se nomena castellana, perquè en Castella va nàixer, la que parlem hui en la pàtria llemosina [PP.CC.], com lo senyor Balaguer l´anomena, o siga Catalunya, València i Mallorca, prenent lo nom d'on tingué lo bressol, se denomine llemosina, a imitació de lo que els espanyols han fet en la Castellana".

%traduccio%Traduction : "Il n'y a rien d'anormal à ce que, la langue parlée dans toute l'Espagne étant connue sous le nom de castillan, comme en Castille, cette langue que nous parlons aujourd'hui dans la patrie limousine [Pays catalans], comme le mentionne M. Balaguer (c'est-à-dire la Catalogne, le Pays valencien et Majorque), prenant le nom de son berceau, nous l'appelions "limousin", à l'imitation de ce que les Espagnols ont fait avec le castillan."

Il est donc clair que jusqu'à l'invention du blavérisme au XXe siècle, il était largement admis dans le Pays Valencien que le parler valencien appartenait à la même communauté linguistique que celle qui existe aujourd'hui avec la Catalogne et les îles Baléares.

[[##Sur_le_celèbre_Mozarabe]]
!!!4 - LE NOYAU DE L'OS : LE MOZARABE VALENCIEN OU COMMENT "IL EST PROUVÉ QUE LE VALENCIEN ÉTAIT PARLÉ DANS LA RÉGION VALENCIENNE AVANT LA CONQUÊTE CATALANO-ARAGONAISE"
%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-355|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_castell_alcanyis_4.jpeg"València after the christian conquest"]] | [--València après la conquête chrétienne de 1238. Château d'Alcanyís (XIIIe siècle)--]
Si les thèses blavéristes s'appuient sur le fait que le valencien et le catalan standard n'appartiennent pas au même système linguistique en raison du fait que le valencien était parlé avant la conquête chrétienne du XIIIe siècle sous le nom intellectuel de mozarabe... il est clair aujourd'hui avec les données littéraires et toponymiques que l'ancien mozarabe n'avait aucune relation avec le valencien actuel:

>>quote<<
"Yâ qoragonî ke keres bon amar\\
mio al-furâr\\
lesa ë tu non le lesas dë amar"
>><<
%quote_source%(Ibn al-Labbana de Dénia, d. 1113)

>>quote<<
"Garide-me\\
k(u)and mio sîdî yâ qawmu\\
ker(r)a bi-llâh\\
suo al-asî me dar-lo"
>><<
%quote_source%(Abu Isa ibn Labbun, de Morvedre dans le XIe siècle)

>>quote<<
"¿Qué fareyo au que serad de mibe?\\
¡habibi,\\
non te tolagas de mibe!"
>><<
%quote_source%(Abu Bakr Muhammad ibn Ahmad ibn Ruhaim est né à Bocairent et a vécu à l'époque des Almoravides : XIIe siècle).

Ibn Ruhaim nomme dans un poème la langue des chrétiens "latiniya". Cela irait à l'encontre de l'hypothèse selon laquelle la population muladi ou la population valencienne locale islamisée parlait une langue romane parmi eux.

Toponymie mozarabe enregistrée de nos jours ou dans des livres anciens (comme le ''Llibre del Repartiment'', XIIIe siècle) : Racó de la Comba (en valencien "coma", à Benicàssim) ; Onda ("ona") ; Castellnovo ("nou" en catalan et "nuevo" en aragonais) ; Alponti ("el pont") ; Castelo ("castiello" en aragonais) ; Xúquer (du latin Sucro/er) ; Xàtiba (du latin Saetabis) ; Petres ("pedres" en catalan et "piedras" en aragonais) ; Petracós ("pedregós" en catalan) ; Gorbayra ("corvera" en catalan - valencien et aragonais) ; Caprala ("cabrera" en catalan) ; Vallibona ("vall bona" en catalan, "val buena" en aragonais) ; Foios ("fueyos" en aragonais ou "hoyos" en espagnol) ; Montichelvo ("munt" en catalan) ; Benimaurell ("morell" en catalan), Campello, etc. , etc.

Il existe également des listes bothaniques écrites par des auteurs arabes (par exemple Ibn Biclarix) où certains noms d'herbes sont encore mozarabes chez les musulmans de l'ancienne Valence ; les noms suivants peuvent être mentionnés : "merenda", "pandair", "capón", "canin" ("canino" en espagnol), "fulliyín" ("hollín" en espagnol ou "follí" en valencien), "plantayn" ("llantén" en espagnol ou "plantén" en aragonais), etc.

Mais même ainsi, nous pourrions trouver un blavériste qui dirait que de toute façon le mozarabe a évolué vers l'actuel valencien, mais cela serait très difficile à démontrer puisque les ''Actes de Consagració de la Seu d'Urgell'' prouvent déjà que la langue catalane était déjà formée au IXe siècle, et la ''Chanson de Sainte Foi'' prouve que la langue française était déjà formée au IXe siècle aussi, etc. Il serait également très difficile de comprendre ce qui s'est passé avec un tiers de l'ancien vocabulaire mozarabe qui n'est plus utilisé, comme "canín" au lieu de "ullal" [chien], "habibi" au lieu de "amic" [ami], "sidi" au lieu de "senyor" [maître], "plantain" et ainsi de suite. Ou comment dans le pays valencien on conserve Xúquer de SUCER/RO mais on ne conserve pas de SOCER/RE "xoquer" ou "xocro" quand il s'écrit aujourd'hui "sogre" [beau-père]...

Et s'il est vraiment impossible de prouver que la langue mozarabe était le parler valencien actuel, il serait encore plus difficile de prouver la survie d'une quelconque communauté mozarabe dans la Valence au XIIIe siècle, juste avant la conquête catalano-aragonaise, car au XIIe siècle, Al-Andalus et le Maghrib étaient sous la domination des Almoravides (1090-1143), puis des Almohades (1172-1212). Tous deux étaient des tribus islamisées et fanatiques d'origine berbère qui avaient des lois très restrictives tirées du Coran et qui n'avaient aucune pitié pour les chrétiens, de sorte que les chrétiens restants étaient contraints de se convertir à l'islam, de fuir ou de mourir. Et à cause de cette intolérance des Almoravides et des Almohades, il n'y a plus aujourd'hui, contrairement à d'autres pays musulmans, de communautés chrétiennes autochtones au Maghreb, et c'est ainsi que vers le XIIe siècle, les communautés mozarabes ont disparu dans l'Al-Andalus.

[[#Information_erronée_blavériste]]
!!!5 - "PURE AND SIMPLE" INFORMATION ERRONÉE BLAVERISTE
Dans les années 80, un habitant de la ville de Xàtiva, Josep Gironès, a fait une grande découverte d'une pierre avec des inscriptions du VIIIe siècle. Il a été possible de lire "Eskola ab valentsya", preuve impressionnante et irréfutable que le valencien était parlé bien avant la conquête catalano-aragonaise. Ce résultat a incité le président du gouvernement valencien, Francesc Camps, à demander au chef du service du patrimoine archéologique d'étudier la pierre. Après avoir examiné la découverte, l'UniversitÉ Politechnique de Valence a envoyé un rapport concluant : les inscriptions de la pierre ne remontaient pas à plus de cinquante ans.

[[#Information_erronée_catalaniste]]
!!!6 - ET AUSSI INFORMATION ERRONÉE CATALANISTE
Dans les années 80, le premier congrès de la langue valencienne s'est tenu dans la ville d'Elx. Logiquement, le grand problème était qu'il n'y avait pas de philologues disposés à défendre les thèses des Blavéristes. Mais l'un d'entre eux apparut soudainement : Bernard Weish, philologue de l'université de Munich, qui écrivit quelques lettres au journal "Levante" pour donner un fondement scientifique aux principales théories des blavéristes, comme l'existence au IXe siècle de poètes valenciens : "Bertran Desdelueg (autrement dit Bertrand Ofqours), Luís Llach (autrement dit Miqel Jaqson), ou Salvatore Coniglia (autrement dit Johny Rabbity). Compte tenu de son autorité et de son importance, les organisateurs de l'événement ont pris ses conclusions pour des dogmes, et ont donc invité Bernard Weish à exposer ses théories. Mais il n'est jamais venu au congrès, seul un court télégramme leur a été envoyé : "Impossible de venir par manque d'existence". La vérité est que Weish était un faux personnage créé par un philologue valencien qui utilisait ce pseudonyme pour écrire d'authentiques aberrations linguistiques afin de se moquer des organisateurs du Congrès d'Elx sur la façon dont ils étaient capables de croire toutes les absurdités qu'il écrivait.

[[##Les_paradoxes_blavéristes]]
!!!7 - ET LES PARADOXES BLAVÉRISTES
#Alors qu'à Castelló on parle le mozarabe, à Sogorb on parle l'espagnol "xurro" (ex-aragonais) ou le mozarabe après la conquête chrétienne? En Algarve, parle-t-on portugais ou mozarabe après la conquête chrétienne? En Andalousie, parle-t-on espagnol ou mozarabe après la conquête chrétienne?
#Si l'Aragon primitif était la Jacetania, si la Castille primitive était à Burgos, et si le Portugal primitif était la région de O Porto (Portus Cale), que s'est-il passé en Sogorb? et en Algarve? et en Andalousie?
#Si la langue mozarabe sépare les Valenciens des Catalans... ne séparerait-elle pas encore plus les locuteurs espagnols de Sogorb et les locuteurs "mozarabes" de Castelló?
#Mais si le mozarabe est réellement parlé à Sogorb, alors les Blavéristes pourraient parler ce mozarabe! (mais si c'est le cas, le parler valencien actuel est clairement imposé de l'extérieur).
#Si les Valenciens parlent le mozarabe, les Tortosins sont-ils des Valenciens?
#Où commence et où finit la "langue" valencienne à l'intérieur de Castelló? ou au sud de Tarragone? (vraiment à la frontière Catalogne - Pays valencien il n'y a pas l'isoglosse...).
#Et pourquoi n'ont-ils jamais apporté la moindre preuve concernant le mozarabe valencien parlé du IXe au XIe siècle et écrit en valencien?
#Pourquoi, dans la défense de la "langue" valencienne contre l'unité de la langue catalane, utilisent-ils l'espagnol dans leurs manifestations?
April 24, 2023, at 12:56 AM by 84.121.200.250 -
Changed lines 443-444 from:
* By the Valencian chronist Gaspar Escolano (1610):
to:
* The Valencian chronicler Gaspar Escolano (1610) states:
Changed lines 459-460 from:
%traduccio%Translation: "Valencian language was spoken in Provence, all Guyenne and Lenguadoc, and now in Catalonia, the Kingdnom of Valencia, Mallorca and Ibiza. But to the others it has been left a certain trace in pronouncing it that the people of this city don't have". Ballester not only aplied the adjective "Valencian" at all the Catalan linguistic area, but even aplied it in a similar way to the ancient unity formed by the Occitan and the primitive Catalan.
to:
%traduccio%Translation: "Valencian language was spoken in Provence, all Guyenne and Lenguadoc, and now in Catalonia, the Kingdnom of Valencia, Mallorca and Ibiza. But to the others it has been left a certain trace in pronouncing it that the people of this city don't have".
Ballester not only applied the adjective "Valencian" at all the Catalan linguistic area, but even aplied it in a similar way to the ancient unity formed by the Occitan and the primitive Catalan.
Changed lines 466-467 from:
%traduccio%Translated: "it must be mentioned the third principal branch of the languages in Spain as 'Valencian', not as 'Catalan', as one and the other sprout from the Limousin. [...] But both, as I have said, come from the Limousin [Occitan], including in the one of Catalonia, Mallorca, Menorca and Ibisa."
to:
%traduccio%Translation: "it must be mentioned the third principal branch of the languages in Spain as 'Valencian', not as 'Catalan', as one and the other sprout from the Limousin. [...] But both, as I have said, come from the Limousin [Occitan], including in the one of Catalonia, Mallorca, Menorca and Ibisa."
Changed lines 472-473 from:
%traduccio%Translated: "Truly, the Valencian Country could be named perfectly a colony of Catalonia, almost all of us Valencians are Catalans in origin, and the traditions of these territories are quite similar, and the language of the natives of both regions is the same."
to:
%traduccio%Translation: "Truly, the Valencian Country could be named perfectly a colony of Catalonia, almost all of us Valencians are Catalans in origin, and the traditions of these territories are quite similar, and the language of the natives of both regions is the same."
Changed line 482 from:
%traduccio%Translated: "In order not to origin rivalries between two nations that speak our language, ever we had believed that the most suitable qualificative to apply was that of Limousin to the different branches that, after growing from the ancient tree born in the Provenzal Limoges, rooted in Catalonia, the Valencian Country and the Balearic Islands."
to:
%traduccio%Translation: "In order not to origin rivalries between two nations that speak our language, ever we had believed that the most suitable qualificative to apply was that of Limousin to the different branches that, after growing from the ancient tree born in the Provenzal Limoges, rooted in Catalonia, the Valencian Country and the Balearic Islands."
August 13, 2022, at 06:51 PM by 139.47.16.194 -
Changed lines 530-533 from:
The only preserved direct portrait of Jaume I in the Cantigas
The only preserved direct portrait
of James I in the Cantigas of his son-in-law Alphons X of Castile
In
the eighties it was done a great discovey by the side of a dweller of the town of Xàtiva named Josep Gironès, from an stone with inscriptions of the VIII Century it was possible to read "Eskola ab valentsya", impressive and irrefutable proof that the Valencian was spoken much before the Catalano-Aragonese conquest; so that the result did not delay and the actual president of the Valencian government, Francesc Camps, asked to the head of the service for the archaeologic patrimony to study the stone, and, after an examination of the finding, the Universitat Politècnica sent a conclusive dictamen: the inscriptions in the stone might not be more ancient than fifthy years.
to:
In the eighties a great discovey was done by an inhabitant of the town of Xàtiva named Josep Gironès, from an stone with inscriptions of the VIIIth Century. It was possible to read "Eskola ab valentsya", impressive and irrefutable proof that the Valencian was spoken much before the Catalano-Aragonese conquest. This result made the president of the Valencian government, Francesc Camps, to ask the head of the service for the archaeologic patrimony to study the stone. And, after an examination of the finding, the Universitat Politècnica sent a conclusive rapport: the inscriptions in the stone were not older than fifthy years.
Changed lines 533-535 from:
!!!6 - AND ALSO "CATALANIST WRONG INFORMATION"
Again in the eighties it was celebrated the First Congress of the Valencian Language in the city of Elx. Logicaly, the big problem was that there was no philologist disposed to defend the balver's thesis till that by providence appeared one: Bernard Weish, philologist of the Univeristy of Munich, which wrote some letters to the newspaper "Levante" giving so a scientific ground to the blaver theories, as the existence in the IX Century of Valencian poetists as "Bertran Desdelueg" (likewise as "Bertrand Ofqours"), "Luís Llach" (likewise as "Miqel Jaqson"), or "Salvatore Coniglia" (likewise as "Johny Rabbity"); after his authority and importance, the organizators of the event took as dogma his conclusions, so that logicaly they invited to such Bernard Weish to expose his theories. But he never came to the congress, but only a short telegrama was sent to them: "Impossible to come by lack of existence"; the truth was that Weish was a fake person created by a Valencian philologist that used such pseudonime to write authentic linguistical aberrations to laugh after over the organizators of the Congress of Elx on how they were capable to believe all the absurdities that he wrote...
to:
!!!6 - AND ALSO CATALANIST WRONG INFORMATION
Again in the eighties the First Congress of the Valencian Language was held in the city of Elx. Logically, the big problem was that there were no philologists disposed to defend the Blaverists' theses. But one appeared suddenly: Bernard Weish, philologist from the University of Munich, who wrote some letters to the newspaper "Levante" giving so a scientific background to the Blaverists' main theories, such as the existence in the IXth Century of Valencian poets: "Bertran Desdelueg" (likewise as "Bertrand Ofqours"), "Luís Llach" (likewise as "Miqel Jaqson"), or "Salvatore Coniglia" (likewise as "Johny Rabbity"). Condiering his authority and importance, the organizers of the event took his conclusions as dogmes, and therefore they invited Bernard Weish to expose his theories. But he never came to the congress, only a short telegram was sent to them: "Impossible to come by lack of existence". The truth was that Weish was a fake person created by a Valencian philologist that used such pseudonyme to write authentic linguistical aberrations in order to mock the organizers of the Congress of Elx on how they were able to believe all the absurdities that he wrote.
Changed lines 537-548 from:
!!!7 - AND THE BLAVERIST PARADOXS
#While in Castelló is spoken Mozarabic... In Sogorb is spoken "xurro" Spanish (ex-aragonese) or Mozarabic after the reconquista ? In the Algarve is spoken Portuguese or Mozarabic after the reconquista ? In Andalusia is spoken Spanish or Mozarabic after the reconquista ?
#If the primitive Aragon was the Jacetania, if the primitive Castilla was in Burgos, and if the primitive Portugal was the region of O Porto (Portus Cale), what has happened for the blavers in Sogorb ? and in the Algarve ? and in Andalusia ?
#Where the Mozarabic language separates Valencians from
Catalans... it would not separate even more Spanish speakers of Sogorb and "Mozarabic" speakers of Castelló much more ?
#If they are not separated according its language adducing historical and administrative reasons... To resucitate the Catalano-Valencian union with the Crown of Aragon - Catalan Countries (PP
.CC.) is not valid then for them ?
#But if in Sogorb Mozarabic truly is spoken... then the blavers might speak this Mozarabic ! (but if so then the actual Valencian speech is a clear exterior imposition...).
#If the Valencians speak Mozarabic, then the Tortosins are Valencians ?
#Where it ends and where it starts the Valencian "language", inside Castelló
? or in the south of Tarragona ? (truly at the frontier Catalonia - Valencian Country there is not the isoglosse...).
#Why they have not prooved never a case of professional scholar being bribed by Catalanism ? All scholars are so materialist then ?
#And why they have never adduced any proof about the Valencian Mozarabic spoken in the IX to XI Centuries written in Valencian ?
#How it is that the Spanish-speaking "invasion", the diglossy towards the Spanish language, or the Spanization of the VC don't affect them in the same degree ??
#How it is that in the defense of the Valencian "language" against the Catalan unity they use the Spanish in their manifestations
?
to:
!!!7 - AND THE BLAVERISTS' PARADOXS
#While in Castelló Mozarabic is spoken, in Sogorb is "xurro" Spanish (ex-aragonese) or Mozarabic after the Christian conquest spoken? In the Algarve is Portuguese or Mozarabic after the Christian conquest spoken? In Andalusia is Spanish or Mozarabic after the Christian conquest spoken?
#If the primitive Aragon was the Jacetania, if the primitive Castile was in Burgos, and if the primitive Portugal was the region of O Porto (Portus Cale), what has happened in Sogorb ? and in the Algarve ? and in Andalusia ?
#If the Mozarabic language separates Valencians from Catalans... would it not separate even more Spanish speakers of Sogorb and "Mozarabic" speakers of Castelló?
#But if in Sogorb Mozarabic is really spoken, then then the Blaverists might speak this Mozarabic! (but if so then the actual Valencian speech is a clear exterior imposition)
.
#If the Valencians speak Mozarabic,
then are the Tortosins Valencians ?
#Where does the Valencian "language" start and end inside Castelló ? or in the south of Tarragona ? (truly at the frontier Catalonia - Valencian Country there is not the isogloss...).
#And why have they never adduced any proof about the Valencian Mozarabic spoken from the IXth to XIth Centuries written in Valencian?
#Why in the defense of the Valencian "language" against the Catalan language unity they use the Spanish in their demonstrations?
August 13, 2022, at 06:32 PM by 139.47.16.194 -
Changed lines 518-526 from:
Ibn Ruhaim named in a poem the language of the Christians as the "latiniya!. It would go against the assumption that the muladi population or islamized local Valencian population spoke any Romance among them.

Mozarabic toponimy registered nowadays or in ancient books (as the book of the Repartiment, XIII Century): Racó de la Comba (Valencian "coma", in Benicàssim); Onda ("ona"); Castellnovo ("nou" in Catalan and "nuevo" in Aragonese); Alponti ("el pont"); Castelo ("castiello" in Aragonese); Xúquer (from Latin Sucro/er); Xàtiba (from Latin Saetabis); Petres ("pedres" in Catalan and "piedras" in Aragonese); Petracós ("pedregós" in Catalan); Gorbayra ("corvera" in Catalan - Valencian and Aragonese); Caprala ("cabrera" in Catalan); Vallibona ("vall bona" in Catalan, "val buena" in Aragonese); Foios ("fueyos" in Aragonese or "hoyos" in Spanish); Montichelvo ("munt" in Catalan); Benimaurell ("morell" in catalan), Campello, etc., etc.

Also there are bothanical listings written by Arab authors (p.e Ibn Biclarix) where some names of herbs are yet Mozarabic among the Muslims of the ancient VC; some are made with: "merenda", "pandair", "capón", "canin" ("canino" in Spanish), "fulliyín" ("hollín" in Spanish or "follí" in Valencian), "plantayn" ("llantén" in Spanish or "plantén" in Aragonese), etc.

But even so we could find a blaver that would say that in whichever case that Mozarabic evolved to the actual Valencian, but that would be very difficult to demonstrate as the Actes de Consagració de la Seu d'Urgell already demonstrate that the Catalan was formed already in the IX Century, and the Chanson de Sainte Foi demonstrates that the French language was formed already in the IX Century also, etc. Also it would be very difficult to understand what has happened with a third of the ancient Mozarabic vocabulary that is not used more, as "canín" instead of "ullal" [canine], "habibi" instead of "amic" [friend], "sidi" instead of "senyor" [master], "plantain", etc. Or why in the Valencian Country it is conserved Xúquer from SUCER/RO but it is not conservated from SOCER/RE "xoquer" or "xocro" when it is spelled "sogre" [father-in-law] nowadays...

And if it is realy impossible to demonstrate that the Mozarabic language was the actual Valencian speech, even more harder would be to demonstrate the survival of any Mozarabic community in the VC in the XIII Century, just before the Catalano-Aragonese conquest, as in the XII Century the Al-Andalus and the Maghrib were under the dominion of the Almoravits (1090-1143), and after by that of the Almohades (1172-1212), both of them islamized and fanatic tribes of Berber origin that had more restrictive laws taken from the Koran and that showed no mercy with the Christians, so that the remaining Christians were forced to convert to Islam, flee or die. And by such intolerance from Almoravits and Almohades nowadays, unlike other Muslim countries, there are no Christian autochtone comminities in the Maghrib, and that by in the XII Century the Mozarabic communities disappeared in the Al-Andalus.
to:
Ibn Ruhaim named in a poem the language of the Christians as the "latiniya". It would go against the assumption that the muladi population or islamized local Valencian population spoke any Romance among them.

Mozarabic toponimy registered nowadays or in ancient books (such as the ''Llibre del Repartiment'', XIIIth Century): Racó de la Comba (Valencian "coma", in Benicàssim); Onda ("ona"); Castellnovo ("nou" in Catalan and "nuevo" in Aragonese); Alponti ("el pont"); Castelo ("castiello" in Aragonese); Xúquer (from Latin Sucro/er); Xàtiba (from Latin Saetabis); Petres ("pedres" in Catalan and "piedras" in Aragonese); Petracós ("pedregós" in Catalan); Gorbayra ("corvera" in Catalan - Valencian and Aragonese); Caprala ("cabrera" in Catalan); Vallibona ("vall bona" in Catalan, "val buena" in Aragonese); Foios ("fueyos" in Aragonese or "hoyos" in Spanish); Montichelvo ("munt" in Catalan); Benimaurell ("morell" in catalan), Campello, etc., etc.

Also there are bothanical listings written by Arab authors (for instance Ibn Biclarix) where some names of herbs are yet Mozarabic among the Muslims of the ancient VC; the following ones can be mentioned: "merenda", "pandair", "capón", "canin" ("canino" in Spanish), "fulliyín" ("hollín" in Spanish or "follí" in Valencian), "plantayn" ("llantén" in Spanish or "plantén" in Aragonese), etc.

But even so we could find a Blaverist that would say that in any case Mozarabic evolved to the actual Valencian, but that would be very difficult to demonstrate as the ''Actes de Consagració de la Seu d'Urgell'' already prove that the Catalan language was already formed in the IXth Century, and the ''Chanson de Sainte Foi proves that the French language was formed already in the IXth Century also, etc. Also it would be very difficult to understand what has happened with a third of the ancient Mozarabic vocabulary that is not used more, as "canín" instead of "ullal" [canine], "habibi" instead of "amic" [friend], "sidi" instead of "senyor" [master], "plantain" and so on. Or how in the Valencian Country it is conserved Xúquer from SUCER/RO but it is not conservated from SOCER/RE "xoquer" or "xocro" when it is spelled "sogre" [father-in-law] nowadays...

And if it is realy impossible to prove that the Mozarabic language was the actual Valencian speech, it would be even more difficoult to prove the survival of any Mozarabic community in the VC in the XIIIth Century, just before the Catalano-Aragonese conquest, as in the XIIth Century Al-Andalus and the Maghrib were under the dominion of the Almoravids (1090-1143), and afterwards by that of the Almohades (1172-1212). Both of them were islamized and fanatic tribes of Berber origin that had very restrictive laws taken from the Koran and that showed no mercy towards the Christians, so that the remaining Christians were forced to convert to Islam, flee or die. And because of such intolerance from Almoravids and Almohades nowadays, unlike other Muslim countries, there are no autochtone Christian communities in the Maghrib, and therefore around the XIIth Century the Mozarabic communities disappeared in the Al-Andalus.
August 12, 2022, at 09:11 PM by 139.47.16.194 -
Changed lines 494-495 from:
If mainly the balver thesis rely in the fact that the Valencian and the Catalan standard do not belong to the same linguistic system by the fact that the Valencian was spoken before the reconquista under the intelectual name of Mozarabic... it is clear now with literary and toponimical data that the ancient Mozarabic had no relation with the actual Valencian, with so much filiation as that that could be between Portuguese and Romanian:
to:
If the Blaverist theses rely on the fact that the Valencian and the standard Catalan do not belong to the same linguistic system because of the fact that the Valencian was spoken before the Christian conquest of the XIIIth century under the intellectual name of Mozarabic... it is clear now with literary and toponimical data that the ancient Mozarabic had no relation with the present Valencian:
Changed lines 501-502 from:
%quote_source%(Ibn al-Labbana de Dénia, d. 1113)
to:
%quote_source%(Ibn al-Labbana from Dénia, d. 1113)
Changed lines 509-510 from:
%quote_source%(Abu Isa ibn Labbun, master of Morvedre in the XI C.)
to:
%quote_source%(Abu Isa ibn Labbun, master of Morvedre in the XIth C.)
Changed lines 516-518 from:
%quote_source%(Abu Bakr Muhammad ibn Ahmad ibn Ruhaim was born in Bocairent and lived the Almoravide period: XII Century).

This Ibn Ruhaim in a poeme refered the language of the Christians as the "latiniya", thing that would go against the suposition that the muladi population or islamized local Valencian population spoke any Romance between them.
to:
%quote_source%(Abu Bakr Muhammad ibn Ahmad ibn Ruhaim was born in Bocairent and lived during the Almoravid period: XIIth Century).

Ibn Ruhaim named in a poem the language of the Christians as the "latiniya!. It would go against the assumption that the muladi population or islamized local Valencian population spoke any Romance among them.
August 11, 2022, at 11:56 PM by 139.47.16.194 -
Changed lines 402-403 from:
So which differences there were among the Valencian and Lleidatan dialects seven centuries ago ? Almost none, there were not by then such dialects as both composed a unique and undifferenciated speech: the Occidental dialect, from where the Lleidatan, the Tortosin and the Valencian will grow.
to:
So which differences were there among the Valencian and Lleidatan dialects seven centuries ago? Almost none, there were not by then such dialects as both composed a unique and undifferenciated speech: the Occidental dialect, from where the Lleidatan, the Tortosin and the Valencian will develop.
Changed lines 407-410 from:
This fact is to try to justify that in past times the Valencian literates had a conscience to write a language unique of their own, so that the blaverism could be justified with such ancient witnesses:

* Already in 1408 a notarial document exposes a Valencian language when speaking about certain rights that had the town of Onda:
to:
The aim of that is to try to justify that in past times the Valencian writers thought that they were writing a unique language, so that Blaverism could be justified with such ancient witnesses:

* Already in 1408 a notarial document mentions a Valencian language when speaking about certain rights that had the town of Onda:
Changed lines 413-416 from:
* Joan Esteve, who wrote the book "Liber Elegantiarum", edited in València City in 1489 wrote: "Acaba el llibre de les elegàncies de Joan Esteve home eruditíssim ciutatà valencià per real autoritat notari públic, en llatina i valenciana llengua [latina et valentiana lingua] ab exactíssima diligència esmenat".

* In 1491 the Valencian Fra Bonifaci Ferrer, in a translation of the Bible wrote:
to:
* Joan Esteve, who wrote the book ''Liber Elegantiarum'', printed in València in 1489 wrote: "Acaba el llibre de les elegàncies de Joan Esteve home eruditíssim ciutatà valencià per real autoritat notari públic, en llatina i valenciana llengua [latina et valentiana lingua] ab exactíssima diligència esmenat".

* In 1491 the Valencian Fra Bonifaci Ferrer, in a translation of the Bible into Catalan wrote:
Changed lines 419-420 from:
* Now, the best evidence to check how when it was said "llengua valenciana" was to say the same as "speech" or "dialect" is to be found in "Orígenes de la lengua española" (1737), written by the Valencian Gregori Mayans (source):
to:
* Now, the best evidence to check how when it was said "llengua valenciana" it was meant "speech" or "dialect" is to be found in "Orígenes de la lengua española" (1737), written by the Valencian Gregori Mayans (source):
Changed lines 427-438 from:
%traduccio%Translation: "The dialects of the Limousin language are the Catalan, Valencian and Mallorquin. The Catalan [language] has received many words from the French [language]; the Valencian [language], from the Spanish; the Mallorquin [language] is more near to the Catalan [language], as son of him. From all three [languages] the most fine and rich is the Valencian, and I don't say it by passion."

Mayans recognized the linguistic unity in its way (under the traditional denomination of Limousin language, term not accepted nowadays by the philology by its imprecission as in the Catalan Countries it is not spoken the Occitan dialect of Limoges, neither there are a city with such name in the PP.CC.); but at the same time identified the speech of the Valencians as a "language", and that uniquely can be conceived if before the modern linguistics, the literates had as sinonimous the terms "dialect" and "language", in the same way that today it could be appliable the term "speech" to the Hungarian idiom (the Hungarian speech, he speaks Hungarian, etc.) or to the English American dialect (the American speech).

Moreover the great majority of the ancient Valencian intelectuals keept clear the linguistic unity in speaking about the Valencian speech, some even naming such unity sometimes as "Limousin", sometimes even as "Valencian":

* 1306: Arnau de Vilanova ever made in his writtings a perfect division between the two Romanic nations and languages of the Crown of Aragon, as when he afirmed: "regnum vero Aragoniae (sub se habet) Cathalanos et Aragones".

* It was in 1521 when the Catalan Joan Bonllavi speaks by first time about the Limousin language in refering to the ancient Catalan, using the expression "first Limousin language" or "medieval language" as the language used by the Catalans of Catalonia, the Valencian Country and the Balearic Islands, and this denomination of "Limousin" will be used by erudites till the XIX Century with normality.

* Pere Anton Beuter (Primera parte de la Crònica general…, 1546):
to:
%traduccio%Translation: "The dialects of the Limousin language are the Catalan, Valencian and Mallorquin. The Catalan [language] has received many words from the French [language]; the Valencian [language], from the Spanish; the Mallorquin [language] is more close to the Catalan [language], as son of him. From all three [languages] the finest and richest is Valencian, and I do not state it by passion."

Mayans recognized the linguistic unity in a certain way (under the traditional denomination of Limousin language. This term is not accepted nowadays by philology because of its inaccuracy as in the Catalan Countries it is not spoken the Occitan dialect of Limoges, neither there are a city with such name in the PP.CC.); but at the same time he identified the speech of the Valencians as a "language", and the reason of it is because before the modern linguistics, writers held as sinonimous the terms "dialect" and "language", in the same way that today it could be appliable the term "speech" to the Hungarian idiom (the Hungarian speech, he speaks Hungarian, etc.) or to the English American dialect (the American speech).

Moreover the great majority of the ancient Valencian intellectuals kept clear the linguistic unity in speaking about the Valencian speech, some even naming such unity sometimes as "Limousin", sometimes even as "Valencian":

* 1306: Arnau de Vilanova made once in his writtings a perfect division between the two Romanic nations and languages of the Crown of Aragon, when he afirmed: "regnum vero Aragoniae (sub se habet) Cathalanos et Aragones".

* It was in 1521 when the Catalan Joan Bonllavi mentions for the first time the Limousin language as a synonymous to the ancient Catalan, using the expression "first Limousin language" or "medieval language" as the language used by the Catalans of Catalonia, the Valencian Country and the Balearic Islands, and this denomination of "Limousin" will be used by scholars till the XIXth Century with normality.

* Pere Anton Beuter (''Primera parte de la Crònica general…'', 1546):
Changed lines 447-450 from:
%traduccio%Translation: "As it was populated from its conquest almost all by Catalans, and it take from them the language, and are so close both regions, by three hundred years the people of this kingdom of Valencia has been known as Catalans with no distinction among the stranger nations between Catalans and Valencians."

* Andreu Bosch (Summari, índex o epítome…, 1628):
to:
%traduccio%Translation: "As it was populated from its conquest almost all by Catalans, and it take from them the language, and both regions are so close, by three hundred years the people of this kingdom of Valencia has been known as Catalans with no distinction among the stranger nations between Catalans and Valencians."

* Andreu Bosch (''Summari, índex o epítome…'', 1628):
Changed lines 453-456 from:
%traduccio%Translation: "By the transcourse of the time the Limousin language has lost so much [...] that nowadays each language [for dialect] has a different name, that is, Catalan, Valencian, Mallorquin, and so the others."

* In the "Ramellet del Bateig", Joan Batista Ballester (1667), wrote:
to:
%traduccio%Translation: "By the course of the time the Limousin language has lost so much [...] that nowadays each language [for dialect] has a different name, that is, Catalan, Valencian, Mallorquin, and so the others."

* In the ''Ramellet del Bateig'', Joan Batista Ballester (1667), wrote:
Changed lines 459-462 from:
%traduccio%Translation: "You spoke the Valencian language in Provence, all Guyenne and Lenguadoc, and now in Catalonia, the Kingdnom of Valencia, Mallorca and Ibisa. But to the others it has been left a certain trace in pronouncing it that the people of this city don't have". Ballester not only aplied the adjective "Valencian" at all the Catalan linguistic area, but even aplied it in a similar way to the ancient unity formed by the Occitan and the primitive Catalan.

* Carles Ros (Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano, 1734):
to:
%traduccio%Translation: "Valencian language was spoken in Provence, all Guyenne and Lenguadoc, and now in Catalonia, the Kingdnom of Valencia, Mallorca and Ibiza. But to the others it has been left a certain trace in pronouncing it that the people of this city don't have". Ballester not only aplied the adjective "Valencian" at all the Catalan linguistic area, but even aplied it in a similar way to the ancient unity formed by the Occitan and the primitive Catalan.

* Carles Ros (''Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano'', 1734):
Changed lines 465-468 from:
%traduccio%Translated: "it must be mentioned the third principal branch of the languages in Spain as 'Valencian', not as 'Catalan', as one and the other sprout from the Limousin. [...] But both, as I have said, come from the Limousin [Occitan], being understood in Catalonia, Mallorca, Menorca and Ibisa."

*Even there are affirmations as that, said by the bishop Joseph Climent in 1776 in taking possession of the mithre of Barcelona:
to:
%traduccio%Translated: "it must be mentioned the third principal branch of the languages in Spain as 'Valencian', not as 'Catalan', as one and the other sprout from the Limousin. [...] But both, as I have said, come from the Limousin [Occitan], including in the one of Catalonia, Mallorca, Menorca and Ibisa."

*Even bishop Joseph Climent stated in 1776 just after being appointed as bishop of Barcelona:
Changed lines 471-474 from:
%traduccio%Translated: "Truly, the Valencian Country could be named perfectly colony of Catalonia, almost all of us Valencians are Catalans in origin, and with short difference are the same the customs and a unique language the speech of the natives of both regions."

* ''"Bajo el nombre de catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua..."''. (Notas al Canto del Turia, de F. Cerdà, 1778).
to:
%traduccio%Translated: "Truly, the Valencian Country could be named perfectly a colony of Catalonia, almost all of us Valencians are Catalans in origin, and the traditions of these territories are quite similar, and the language of the natives of both regions is the same."

* ''"Bajo el nombre de catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua..."''. (''Notas al Canto del Turia'', F. Cerdà, 1778).
Changed lines 477-478 from:
* El 1875, Constantí Llombart, escriptor i pare de la Renaixença valenciana, escrivia:
to:
* El 1875, Constantí Llombart, writer and one of the fathers of the Valencian Renaixença, wrote:
Changed lines 481-482 from:
%traduccio%Translated: "To don't give cause to rivalities between two nations that speak our language, ever we had believe that the most suitable qualificative to apply was that of Limousin to the different branches that, after growing from the ancient tree born in the Provenzal Limoges, rooted in Catalonia, the Valencian Country and the Balearic Islands."
to:
%traduccio%Translated: "In order not to origin rivalries between two nations that speak our language, ever we had believed that the most suitable qualificative to apply was that of Limousin to the different branches that, after growing from the ancient tree born in the Provenzal Limoges, rooted in Catalonia, the Valencian Country and the Balearic Islands."
Changed lines 485-489 from:
%quote%"Res té de particular que, aixina com la llengua que es parla en tota Espanya se nomena castellana, perquè en Castella va nàixer, la que parlem hui en la pàtria llemosina [PP.CC.], com lo senyor Balaguer l´anomena, o siga Catalunya, València i Mallorca, prenent lo nom d'on tingué lo bressol, se denomine llemosina, a imitació de lo que els espanyols hem fet en la Castellana".

%traduccio%Translation: "Nothing is anomalous that, as the language spoken in all Spain is known as Castillian as in Castilla was born, that language which we speak nowadays in the Limousin fatherland [Catalan Countries] as Mister Balaguer mentions it (that is Catalonia, Valencian Country and Mallorca), taking the name from where it had the cradle, it is by us said 'Limousin', in imitation on that the Spaniards have done with the Castillian."

It is clear then, that till the invention of the blaverism in the XX Century, in the Valencian Country it was goodly known that the Valencian speech belonged to the same linguistic community that exists nowadays with Catalonia and the Balearic Islands.
to:
%quote%"Res té de particular que, aixina com la llengua que es parla en tota Espanya se nomena castellana, perquè en Castella va nàixer, la que parlem hui en la pàtria llemosina [PP.CC.], com lo senyor Balaguer l´anomena, o siga Catalunya, València i Mallorca, prenent lo nom d'on tingué lo bressol, se denomine llemosina, a imitació de lo que els espanyols han fet en la Castellana".

%traduccio%Translation: "Nothing is anomalous that, as the language spoken in all Spain is known as Castillian as in Castilla was born, that language which we speak nowadays in the Limousin fatherland [Catalan Countries] as Mister Balaguer mentions it (that is Catalonia, Valencian Country and Mallorca), taking the name from where it had the cradle, it is called by us 'Limousin', in imitation of what the Spaniards have done with the Castillian."

It is clear then, that till the invention of the Blaverism in the XX Century, in the Valencian Country it was widely accepted that the Valencian speech belonged to the same linguistic community that exists nowadays with Catalonia and the Balearic Islands.
August 11, 2022, at 11:29 PM by 139.47.16.194 -
Changed lines 387-400 from:
%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-354|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_castell_alcanyis_3.jpg"Castell d'Alcanyís"]] | [--James I entering into València. Alcanyís Castle(XIIIth century)--]
One of the tentatives more flagrant is to try to separate as more as possible the Catalan standard from the "apitxat" Valencian speech (the "apitxat" is the subdialect of Valencia city and surroundings), creating so new orthographical normatives as those of the "Normes del Puig" (1979), or making from dialectal differences a wall that try to separate the Valencian from the rest of Catalan dialects. As all blaver's disinformations, that cannot be sustained by no way as the majority of such differences that "could sepparate" the Valencian are evolutions from the ancient Catalan of the medieval colons, that per example, if they are comparated with the major differences of Lleida's dialect we have:

#Maintenance of final -r as in "cantar" (but with exceptions
in the north of the country and the area of Novelda); where the other Catalan speeches have lost it. But even at the XII Century it was conservated mainly, even in Barcelona: "contar".
#That the first person
in the indicative present is made with final -e: "jo cante", where the other Catalan speeches have added a -o ("jo canto"), or -u ("jo cantu"), or -i ("jo canti"), or nothing ("jo cant"), and that comes by the simple fact that before the reconquista of the Valencian Country (VC) and the Balearic Islands the ancient Catalan did not use no ending vocal; and this late vocal appeared to reinforce and to specify the verbal person. The same happens with other verbal endings.
#The -th- sound that comes from the Latin -ATA, -ATORE became voiceless at the XVIII Century (teulada > teulà, cremada > cremà, llaurador > llauraor); the Meridional dialect has advanced much more such supression so that from intervocalic -th-: "roda" > "roa", "cadira" > "caira", "mos-altros" > "mosaltros" > "mothaltros" > "moatros". And truly it is a fact that in the ancient Catalan such -th- phoneme started to disappear from the XII Century and reached all dialects: VICINO > vethí > veí; RATIONE > rathó > raó (where other Romanic languages have keept the consonant: vecino, voisin, vetzín, vecino; razón, raçao, ratzón, racione).
#The /v/ sound as in "vi" is keept (excepting the area of Valencia city); it is a Catalan archaism that also survives nowadays in villages around Tarragona.
#There
are Spanish words that are not used in other Catalan dialects as: monyo, agüelo, cepillo, cuernos, entonces, otony, etc.
#The "apitxat" subdialect makes not sonore the phonemes of
"rosa", "dotze", "quinze", "viatge" or "germà" [z and dj] since the XVI Century, which are transformed in "rossa", "dotse", "quinse", "viache" and "chermà" [s and ch], maybe as a clear evidence of the Spanish pressure over the language (there are also "apitxat" dialects in the Catalan of Aragon, which suffer a multisecular influence of Spanish speakers by being frontier dialects).
#The consonant endings -ng, -nd, -ld are reinforced (sanc, profunt, molt), where the other dialects have lost the last consonant or have been keept it sonorized allways.
#It has not been used epenthetic -b- in words as: "hui" (a hui > a vui > avui) or "uit" (vuit).
#The Latin and Catalan grup -LT- losses the -l-: altres > atres, but molts > molts.This grup suffered in ancient Catalan a vocalization (autres, mouts), but that was prevented by a cultist correction (XIII-XIV C.). In whichever case in the VC it was not possible to prevent and was mainly eliminated.
#The most ridiculous defense on the genuine "Valencian" forms is in defending a clear Spanish mood as the -cul endings (articul, fascicul, etc.). First of all to say that in the Middle Ages the people did not read "articuls" in newspapers, neither bought "fasciculs" in the bookstores by the simple fact that such things were unexistent, so that such words also were not existent neither in Valencian, nor in the Catalan of Barcelona with -cle, nor in Spanish with -culo. Second to say that in Vulgar Latin the group CUL was pronounced as "cl" (APICULA > APICLA), which was transformed to "j" in Spanish (as in "high") and "ll" in Catalan (as in "you"): "abeja" and "abella". Simply the endings in -cul are taken from neologisms usually created in Madrid, where the Catalan standard from the latinism ARTICULO has created "article", sometimes trying to be the most similar to the source, sometimes trying to imitate the ancient Catalan cultist evolutions (as in SAECULO > segle), where the others have a simple vocalic reduction as in "ridículo" > "ridícul" which were introduced lately by Spanish way but that have been adopted by all Catalan dialects.
#Also the blavers try to cheat that the educational system tries to keep out native words and moods (as mosatros, moatros, nosatres) by "stranger" moods from Catalonia; but the reality is that as whichever standarized language, the Catalan has searched for a dialectal consensus (along the North Catalans naltros, nantrus, nusatrus) and almost allways it takes the most conservated mood (nosaltres), or by the most near mood to the ethymological source (NOS ALT(E)ROS).
to:
%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-354|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_castell_alcanyis_3.jpg"Castell d'Alcanyís"]] | [--James I entering into València. Alcanyís Castle (XIIIth century)--]
One of the most flagrant attempts is to try to separate as much as possible the standard Catalan from the "apitxat" Valencian speech (the "apitxat" is the subdialect of Valencia city and surroundings), creating new orthographical normatives such as the "Normes del Puig" (1979), or making from dialectal differences a wall that separate the Valencian from the rest of Catalan dialects. As all Blaverists' misinformations, that can not be defended since the majority of such differences that "could separate" the Valencian are evolutions from the ancient Catalan of the Medieval settlers in the Valencian kingdom. Thus, for instance, if they are compared with the main features of the Lleida dialect of the Catalan language, we can find:

#Maintenance of final -r as
in "cantar" (but with exceptions in the north part of the Valencian country and the area of Novelda); while the other Catalan speeches have lost it. But even at the XIIth Century it was kept mainly, even in Barcelona: "contar".
#The first person of the present is made with final -e: "jo cante", while the other Catalan speeches have added an
-o ("jo canto"), or -u ("jo cantu"), or -i ("jo canti"), or nothing ("jo cant"). This is owing to simple fact that before the Christian conquest of the Valencian Country (VC) and the Balearic Islands, the ancient Catalan did not use an ending vocal; and this late vocal appeared to reinforce and to specify the verbal person. The same happens with other verbal endings.
#The -th- sound that comes from the Latin -ATA, -ATORE became voiceless at the XVIIIth Century (teulada > teulà, cremada > cremà, llaurador > llauraor); the Meridional dialect has advanced much more such supression: "roda" > "roa", "cadira" > "caira", "mos-altros" > "mosaltros" > "mothaltros" > "moatros". And truly it is a fact that in the ancient Catalan such -th- phoneme started to disappear since the XIIth Century and reached all dialects: VICINO > vethí > veí; RATIONE > rathó > raó (while other Romanic languages have kept the consonant: vecino, voisin, vetzín, vecino; razón, raçao, ratzón, racione).
#The /v/ sound as in "vi" is kept (excepting the area of Valencia city); it is a Catalan archaism that also survives nowadays in villages around Tarragona.
#There are Spanish words that
are not used in other Catalan dialects: monyo, agüelo, cepillo, cuernos, entonces, otony, etc.
#The "apitxat" subdialect does not make sonore the phonemes of
"rosa", "dotze", "quinze", "viatge" or "germà" [z and dj] since the XVIth Century, which are transformed in "rossa", "dotse", "quinse", "viache" and "chermà" [s and ch], maybe as a clear evidence of the Spanish pressure over the language (there are also "apitxat" dialects in the Catalan of Aragon, which suffer a multisecular influence of Spanish speakers by being frontier dialects).
#The consonant endings -ng, -nd, -ld are reinforced (sanc, profunt, molt), where the other dialects have lost the last consonant or have been kept it sonorized allways.
#It has not been used epenthetic -b- in words such as "hui" (a hui > a vui > avui) or "uit" (vuit).
#The Latin and Catalan sound -LT- losses the -l-: altres > atres, but molts > molts. This sound suffered in ancient Catalan a vocalization (autres, mouts), but that was prevented by a cultist correction (XIIIth-XIVth C.). In any case in the VC it was not possible to prevent and was mainly eliminated.
#The most ridiculous defense on the genuine "Valencian" forms is to defend a clear Spanish mood such as the -cul endings (articul, fascicul, etc.). First of all, in the Middle Ages the people did not read "articuls" in newspapers, neither bought "fasciculs" in the bookstores by the simple fact that such things did not exist, and so such words also did not exist either in Valencian, nor in the Catalan of Barcelona with -cle, nor in Spanish with -culo. Secondly, in Vulgar Latin the group CUL was pronounced as "cl" (APICULA > APICLA), which was transformed to "j" in Spanish (as in "high") and "ll" in Catalan (as in "you"): "abeja" and "abella". Simply the endings in -cul are taken from neologisms that are usually in Madrid, while the standard Catalan from the latinism ARTICULO has created "article", sometimes trying to be the most similar to the source, sometimes trying to imitate the ancient Catalan cultist evolutions (as in SAECULO > segle), while the other ones have a simple vocalic reduction, such as in "ridículo" > "ridícul" which were introduced lately by Spanish way but that have been adopted by all Catalan dialects.
#Also the Blaverists state that the educational system tries to keep out native words and moods (as mosatros, moatros, nosatres) by "stranger" moods from Catalonia; but the reality is that as any standarized language, the Catalan has searched for a dialectal consensus (along the North Catalans naltros, nantrus, nusatrus) and almost always it takes the most conserved mood (nosaltres), or the nearest mood to the ethymological source (NOS ALT(E)ROS).
August 10, 2022, at 10:48 PM by 139.47.16.194 -
Changed line 382 from:
!!!1 - "IN THE REPOPULATION THERE WAS ONLY A 5% OF CATALAN COLONS, IT IS IMPOSSIBLE THAT THE CATALAN LANGUAGE WOULD BE IMPOSSED IN THE VALENCIAN COUNTRY"
to:
!!!1 - "AFTER THE CONQUEST OF JAUME I THERE WERE ONLY 5% OF CATALAN SETTLERS, AND SO IT IS IMPOSSIBLE THAT THE CATALAN LANGUAGE WAS IMPOSSED IN THE VALENCIAN COUNTRY"
August 10, 2022, at 10:46 PM by 139.47.16.194 -
Changed line 352 from:
!!9 - Funtes
to:
!!9 - Fuentes
Changed line 383 from:
This axiom (that a minimal population could not impose its language to the majority) first of all it is needed to say that is false, otherwise check cases as those of the Frech in Haiti or the Turkish in Turkey. In whichever case, there are other studies made by professional scholars that arrive at the conclusion that at the first period of the reconquista the Catalan colons were near the 60% of the colons. Also a thing that is silentiated by the blavers, is that the immigration from Catalonia was not only in the second part of the XIII Century, but that the immigrational waves from Catalonia continued and continued along the XIV Century, till the Black Peast stopped the demographic surplus in Catalonia (the mean of children by woman was much more high in the Middle Ages than today, and the conditions offered by the Valencian Country were much more attractive than the feudal system of Catalonia). Even a more clear fact: the population most closely related to the Valencians are... the Catalans.
to:
First of all it is nacessary to state that this axiom (i.e. that a minimal population could not impose its language to the majority) is false, since the cases as those of the Frech in Haiti or the Turkish in Turkey can be checked in this respect. In any case, there are other studies made by professional scholars that come to the conclusion that at the first period of the ''Reconquista'' the Catalan settlers were near the 60% of the settlers. Another thing that is hidden by the Blaverists, is that the immigration from Catalonia took place not only in the second part of the XIII Century, but that the immigrational waves from Catalonia continued along the XIV Century, till the Black Peast stopped the demographic surplus in Catalonia. Moreover, women had more sons during the Middle Ages than today, and the conditions offered by the Valencian Country were much more attractive than the feudal system of Catalonia.
August 10, 2022, at 01:11 AM by 139.47.16.194 -
Changed line 554 from:
*DialectologÍa Catalana, Montserrat Alegre (Ed. Teide, 1991).
to:
*Dialectología Catalana, Montserrat Alegre (Ed. Teide, 1991).
August 10, 2022, at 01:10 AM by 139.47.16.194 -
August 10, 2022, at 01:10 AM by 139.47.16.194 -
Deleted lines 525-526:
For a normal person, it would be clear now that the ancient Valencian Mozarabic had no direct relation with the actual Valencian speech, that both are different languages as all romanists recognize. Also a normal person would be in position to believe the linguists if some doubt would be left as usualy the professionals understand more, but the blavers deny such evidences; but denying the Catalan origin of the Valencian they need to find out others origins for the Valencian, even arriving to that absurdity as to say that the Valencian comes from that Mozarabic speech, going against what all romanic linguists express (so much inteligence and/or prepotency they have that they are capable to deny the conclusions that have reached the professionals of the sector). And to justify such act of prepotency towards the linguists, they justify such attitude allegating that the catalanism is bribing all the scholars of the world (!!)... so that the scholastic dissertations about the Valencian would not be then reliable; well, that when "they are free" from occult causes to separate the Valencian from the Catalan-Valencian system (as the Spanish "divide and you will win" acting against Catalanism, or by hate against the Catalans, or by an integrist Spanish nationalism that denies the Catalan nationality and reinforces a "regionalism well suited", etc., all that when at the same time it is difficult to find out blavers that are not paying cult to Spain, or "noves glòries a Espanya"...).
Deleted lines 550-554:

----

%quote%"A lier tongue and a virtuous life rarely are together."
%quote_source%(Sidonius Apolinarius, Latin poet, IV Century). - N.E.
August 10, 2022, at 12:24 AM by 139.47.16.194 -
Changed line 353 from:
*Dialectologia Catalana, Montserrat Alegre (Ed. Teide, 1991).
to:
*Dialectología Catalana, Montserrat Alegre (Ed. Teide, 1991).
Changed line 370 from:
# [[#few_catalan_colons|Few catalan colons]]
to:
# [[#few_Catalan_settlers|Few Catalan settlers]]
Changed lines 373-376 from:
# [[#about_the_famous_mozarabian|About the famous Mozarabian]]
# [[#blaver_wrong_information|"Pure and hard" blaver wrong information]]
# [[#catalanist_wrong_information|And also "catalanist wrong information"]]
# [[#the_blaver_paradoxs|The Blaver paradoxs]]
to:
# [[#On_the_famous_Mozarabic|On the famous Mozarabic]]
# [[#Blaverist_wrong_information|"Pure and simple" Blaverist wrong information]]
# [[#Catalanist_wrong_information|And also "Catalanist wrong information"]]
# [[#the_Blaverist_paradoxs|The Blaverist paradoxs]]
Changed line 381 from:
[[#few_catalan_colons]]
to:
[[#few_Catalan_settlers]]
Changed line 491 from:
[[#about_the_famous_mozarabian]]
to:
[[#On_the_famous_Mozarabic]]
Changed lines 530-531 from:
[[#blaver_wrong_information]]
!!!5 - "PURE AND HARD" BLAVER WRONG INFORMATION
to:
[[#Blaverist_wrong_information]]
!!!5 - "PURE AND SIMPLE" BLAVERIST WRONG INFORMATION
Changed lines 540-542 from:
[[#the_blaver_paradoxs]]
!!!7 - AND THE BLAVER PARADOXS
to:
[[#the_Blaverist_paradoxs]]
!!!7 - AND THE BLAVERIST PARADOXS
Changed line 561 from:
*Dialectologia Catalana, Montserrat Alegre (Ed. Teide, 1991).
to:
*DialectologÍa Catalana, Montserrat Alegre (Ed. Teide, 1991).
August 10, 2022, at 12:16 AM by 139.47.16.194 -
Changed lines 22-24 from:
!!1 - "A la repoblació només hi vingueren un 5% de catalans, és imposible que el català s'imposara"
Aquest axioma (que una mínima població no pugui imposar la seva llengua a la majoria) primer de tot dir que és fals, sinó veure exemples com el francès a Haití o el turc a Turquía. En tot cas, existeixen altres estudis fets per historiadors professionals que vénen a establir que en els primers moments de la reconquesta els colons catalans constituïen vora del 60% dels repobladors. També una cosa que es callen els blaveros, és que la immigració des de Catalunya no només va ser a la segona meitat del segle XIII, sino que les onades migratòries des de Catalunya van continuar i continuar al segle XIV, fins que la pesta negra va fer que a Catalunya no hi haguera més excendent demogràfic (la mitjana de fills per dona era molt més gran a l'Edat Mitja que avui en dia, i les condicions que oferia el PV eren molt atractives que no pas el sistema feudal del Principat).
to:
!!1 - "A la repoblació només hi vingueren un 5% de catalans, és impossible que el català s'imposara"
Aquest axioma (que una mínima població no pugui imposar la seva llengua a la majoria) primer de tot dir que és fals, sinó veure exemples com el francès a Haití o el turc a Turquía. En tot cas, existeixen altres estudis fets per historiadors professionals que vénen a establir que en els primers moments de la reconquesta els colons catalans constituïen vora del 60% dels repobladors. També una cosa que es callen els blavers, és que la immigració des de Catalunya no només va ser a la segona meitat del segle XIII, sino que les onades migratòries des de Catalunya van continuar i continuar al segle XIV, fins que la pesta negra va fer que a Catalunya no hi haguera més excendent demogràfic (la mitjana de fills per dona era molt més gran a l'Edat Mitja que hui en dia, i les condicions que oferia el PV eren molt atractives que no pas el sistema feudal del Principat).
Changed lines 28-29 from:
Una de les temptatives blaveres més flagrants, és intentar separar el màxim possible el català estàndard del valencià apitxat, tot creant normes ortogràfiques pròpies, com les [[(Wikipedia:)Normes del Puig]] (1979), o fent d'unes diferències dialectals normals un mur que separa el valencià de la resta de parles catalanes. Com tota la desinformació blavera, això no se sustenta de cap de les formes ja que la majoria de les diferències que "separarien" el valencià són evolucions des del català antic dels repobladors, que per exemple, si es comparen amb les majors diferencies entre el dialecte lleidatà tenim:
to:
Una de les temptatives blaveres més flagrants, és intentar separar el màxim possible el català estàndard del valencià apitxat, tot creant normes ortogràfiques pròpies, com les [[(Wikipedia:)Normes del Puig]] (1979), o fent d'unes diferències dialectals normals un mur que separa el valencià de la resta de parles catalanes. Com tota la desinformació blavera, això no se sustenta de cap de les formes ja que la majoria de les diferències que "separarien" el valencià són evolucions des del català antic dels repobladors, que per exemple, si es comparen amb les majors diferències entre el dialecte lleidatà tenim:
Changed lines 32-33 from:
#El so -th- fet des del llatí -ATA, -ATORE cau al segle XVIII (teulada > teulà, cremada > cremà, llaurador > llauraor); el dialecte meridional a avançat molt més aquesta supressió de -th- intervocàlica: "roda" > "roa", "cadira" > "caira", "mos-altros" > "mosaltros" > "mothaltros" > "moatros". I és que de fet, al català el so -th- va començar a caure des del segle XII i va afectar a tots els dialectes al principi: VICINO > vethí > veí; RATIONE > rathó > raó (mentre que a altres llengües tenim: vecino, voisin, vetzín, vecino; razón, raçao, raison, ratzón, racione)
#El so /v/ com a "vi" es respecta (excepte a l'àrea de València); es un arcaisme català que també s'ha conservat en pobles de l'àrea de Tarragona.
to:
#El so -th- fet des del llatí -ATA, -ATORE cau al segle XVIII (teulada > teulà, cremada > cremà, llaurador > llauraor); el dialecte meridional ha avançat molt més aquesta supressió de -th- intervocàlica: "roda" > "roa", "cadira" > "caira", "mos-altros" > "mosaltros" > "mothaltros" > "moatros". I és que de fet, al català el so -th- va començar a caure des del segle XII i va afectar a tots els dialectes al principi: VICINO > vethí > veí; RATIONE > rathó > raó (mentre que a altres llengües tenim: vecino, voisin, vetzín, vecino; razón, raçao, raison, ratzón, racione)
#El so /v/ com a "vi" es respecta (excepte a l'àrea de València); és un arcaisme català que també s'ha conservat en pobles de l'àrea de Tarragona.
Changed line 39 from:
#La més ridícula defensa de les formes pròpies "valencianes" està en defensar un clar castellanisme com són les terminacions en -cul (articul, fascícul, etc.). Primer de tot dir que a l'Edat Mitjana la gent no llegia "articuls" als diaris, ni comprava "fasciculs" a les llibreries pel simple fet que tals coses no existien, per la qual cosa tampoc tals paraules no existien al valencià, ni al català de Barcelona amb -cle, ni al castellà amb -culo. Segon dir que al llatí vulgar el grup CUL es pronunciava ja com "cl" (APICULA > APICLA), que més tard va transformar-se en "j" al castellà i "ll" al català: abeja i abella. Símplement les terminacions en -cul són degudes a neologismes normalment creats a Madrid, per això el català estàndard del llatinisme ARTICULO n'ha fet "article" algunes vegades per tal de ser un xic més fidel a les evolucions catalanes antigues (com a SAECULO > segle), mentre que d'altres tenen una simple reducció de la vocal final com a "ridículo" > "ridícul" que es van introduir més tard a través del castellà però que s'han acabat integrant a la parla de tots els catalanoparlants amb el temps.
to:
#La més ridícula defensa de les formes pròpies "valencianes" està en defensar un clar castellanisme com són les terminacions en -cul (articul, fascícul, etc.). Primer de tot dir que a l'Edat Mitjana la gent no llegia "artículs" als diaris, ni comprava "fascículs" a les llibreries pel simple fet que tals coses no existien, per la qual cosa tampoc tals paraules no existien al valencià, ni al català de Barcelona amb -cle, ni al castellà amb -culo. Segon dir que al llatí vulgar el grup CUL es pronunciava ja com "cl" (APICULA > APICLA), que més tard va transformar-se en "j" al castellà i "ll" al català: abeja i abella. Símplement les terminacions en -cul són degudes a neologismes normalment creats a Madrid, per això el català estàndard del llatinisme ARTICULO n'ha fet "article" algunes vegades per tal de ser un xic més fidel a les evolucions catalanes antigues (com a SAECULO > segle), mentre que d'altres tenen una simple reducció de la vocal final com a "ridículo" > "ridícul" que es van introduir més tard a través del castellà però que s'han acabat integrant a la parla de tots els catalanoparlants amb el temps.
Changed lines 53-54 from:
*Joan Esteve, qui va escriure el llibre Liber Elegantiarum, imprés a València l'any 1489 va escriure:
to:
*Joan Esteve, qui va escriure el llibre ''Liber Elegantiarum'', imprés a València l'any 1489 va escriure:
Changed lines 69-70 from:
I encara que la gran majoria dels intel.lectuals valencians antics van palesar la unitat lingüística en referir-se a la parla valenciana, alguns van nombrar aquesta unitat a voltes com "llemosina", a voltes com a "valenciana" fins i tot:
to:
I encara que la gran majoria dels intel·lectuals valencians antics van palesar la unitat lingüística en referir-se a la parla valenciana, alguns van nombrar aquesta unitat a voltes com "llemosina", a voltes com a "valenciana" fins i tot:
Changed lines 75-76 from:
*Pere Anton Beuter (Primera parte de la Crònica general…, 1546): "la lengua nuestra valenciana que, naciendo de la catalana, parece diversa de ella, y mucho más de la mallorquina, que también de ella nació, y aun la mesma catalana, que de la [lengua] franca [de França: llengua llemosina o occitana] nació"
to:
*Pere Anton Beuter (''Primera parte de la Crònica general…'', 1546): "la lengua nuestra valenciana que, naciendo de la catalana, parece diversa de ella, y mucho más de la mallorquina, que también de ella nació, y aun la mesma catalana, que de la [lengua] franca [de França: llengua llemosina o occitana] nació"
Changed lines 79-88 from:
*Andreu Bosch (Summari, índex o epítome…, 1628): "Per discurs [el discòrrer] de temps ha anat tant perdent la llengua llemosina […] que ha vingut a tenir quiscuna llengua diferent títol, ço és, de catalana, valenciana, mallorquina, i així de les demés".

*Al Ramellet del Bateig, Joan Batista Ballester (1667), escriu: "Parlava's lo valencià lenguage en Proença, tota la Guiana [Guyenne] y França gòtica [Llenguadoc], y ara en Catalunya, Regne de València , Mallorca y Ivisa. Pero als més els queda al pronunciar-la cert margall que no·l tenim los desta Ciutat." En Ballester no només aplicava l'adjectiu de "valencià" a tot el domini lingüístic, sino que a més l'aplicava d'una forma similar a l'antic conjunt format per l'occità i el català primitiu.

*Carles Ros (Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano, 1734): "se debe nombrar al tercer ramo principal de las lenguas de España con el de [lengua] 'valenciana', y no con el de catalana, porque una y otra salieron de la limosina. […] Pero las dos, como he dicho, dimanan de la limosina [occitana], comprehendiéndose en la de Cataluña, la de Mallorca, Menorca e Ivisa"

*Fins i tot trobem afirmacions com aquesta, que feia el bisbe Josep Climent el 1766, en prendre possessió de la Mitra del bisbat de Barcelona: «Si bien se mira, Valencia puede llamarse con propiedad una colonia de Cataluña, casi todos los valencianos somos catalanes en el origen, y con corta diferencia son unas mismas las costumbres y una misma la lengua de los naturales de ambas provincias». La llàstima és que per aquella època el català era prohibit com per a escriure-ho en valencià.

*
"Bajo el nombre de catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua...". (Notas al Canto del Turia, de F. Cerdà, 1778).
to:
*Andreu Bosch (''Summari, índex o epítome…'', 1628): "Per discurs [el discòrrer] de temps ha anat tant perdent la llengua llemosina […] que ha vingut a tenir quiscuna llengua diferent títol, ço és, de catalana, valenciana, mallorquina, i així de les demés".

*Al ''Ramellet del Bateig'', Joan Batista Ballester (1667), escriu: "Parlava's lo valencià lenguage en Proença, tota la Guiana [Guyenne] y França gòtica [Llenguadoc], y ara en Catalunya, Regne de València , Mallorca y Ivisa. Pero als més els queda al pronunciar-la cert margall que no·l tenim los desta Ciutat." En Ballester no només aplicava l'adjectiu de "valencià" a tot el domini lingüístic, sino que a més l'aplicava d'una forma similar a l'antic conjunt format per l'occità i el català primitiu.

*Carles Ros (''Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano'', 1734): "se debe nombrar al tercer ramo principal de las lenguas de España con el de [lengua] 'valenciana', y no con el de catalana, porque una y otra salieron de la limosina. […] Pero las dos, como he dicho, dimanan de la limosina [occitana], comprehendiéndose en la de Cataluña, la de Mallorca, Menorca e Ivisa"

*Fins i tot trobem afirmacions com aquesta, que feia el bisbe Josep Climent el 1766, en prendre possessió de la Mitra del bisbat de Barcelona: «Si bien se mira, Valencia puede llamarse con propiedad una colonia de Cataluña, casi todos los valencianos somos catalanes en el origen, y con corta diferencia son unas mismas las costumbres y una misma la lengua de los naturales de ambas provincias».

*"Bajo el nombre de catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua
...". (''Notas al Canto del Turia'', de F. Cerdà, 1778).
Changed lines 91-92 from:
*Constantí Llombart, afegeix. "Res té de particular que, aixina com la llengua que es parla en tota Espanya se nomena castellana, perquè en Castella va nàixer, la que parlem hui en la pàtria llemosina [PP.CC.], com lo senyor Balaguer l´anomena, o siga Catalunya, València i Mallorca, prenent lo nom d'on tingué lo bressol, se denomine llemosina, a imitació de lo que els espanyols hem fet en la Castellana".
to:
*Constantí Llombart, afegeix. "Res té de particular que, aixina com la llengua que es parla en tota Espanya se nomena castellana, perquè en Castella va nàixer, la que parlem hui en la pàtria llemosina [PP.CC.], com lo senyor Balaguer l´anomena, o siga Catalunya, València i Mallorca, prenent lo nom d'on tingué lo bressol, se denomine llemosina, a imitació de lo que els espanyols han fet en la Castellana".
Changed lines 98-99 from:
Si bé la majoria de les tesis blaveres basen el fet de que el valencià i el català estàndard no són del mateix sistema lingüístic pel fet de que el valencià es parlés abans de la reconquesta amb el nom intelectual de mossàrab... queda ben clar amb dades literàries i toponímiques valencianes que aquell antic mossàrab no tenia res a veure amb el valencià actual, amb tanta filiació com puga tindre-la el portuguès del romanès:
to:
Si bé la majoria de les tesis blaveres es basen en el fet de que el valencià i el català estàndard no són del mateix sistema lingüístic pel fet de que el valencià es parlés abans de la reconquesta amb el nom intel·lectual de mossàrab... queda ben clar amb dades literàries i toponímiques valencianes que aquell antic mossàrab no tenia res a veure amb el valencià actual, amb tanta filiació com puga tenir-la el portuguès del romanès:
Changed lines 122-124 from:
%quote_source%(Abu Bakr Muhammad ibn Ahmad ibn Ruhaim va nèixer a Bocairent i visqué en època almoràvida: segle XII).
to:
%quote_source%(Abu Bakr Muhammad ibn Ahmad ibn Ruhaim va nèixer a Bocairent i visqué en època almoràvid: segle XII).
Changed lines 127-136 from:
Toponímia mossàrab registrada actualment o a l'antiguitat (Llibre del Repartiment del s.XIII): Racó de la Comba ("coma", a Benicàssim); Onda ("ona"); Castellnovo ("nou" en català i "nuevo" en aragonès); Alponti ("el pont"); Castelo ("castiello" en aragonès); Xúquer (de Sucro/er); Xàtiba (de Saetabis); Petres ("pedres" en català i "piedras" en aragonès); Petracós ("pedregós" en català); Gorbayra ("corvera" en català i aragonès); Caprala ("cabrera" en català); Vallibona ("vall bona" en català, "val buena" en aragonès); Foios ("fueyos" en aragonès o "hoyos" en castellà); Montichelvo ("munt" en català); Benimaurell ("morell" en català), Campello, etc., etc.

També
existeixen llistats botànics escrits per autors àrabs (p.e Ibn Biclàrix) on alguns noms de plantes són encara mossàrabs entre els habitants del PV antic; algunes compostes per: "merenda", "pandair", "capón", "canin" ("canino" en castellà), "fulliyín" ("hollín" en castellà o "follí" en valencià), "plantayn" ("llantén" en castellà o "plantén" en aragonès), etc.

Ara que fins ací prodríem trobar al blaver que diguera que encara i així d'aquest mossàrab va evolucionar el valencià, però seria ben difícil que ho poguera demostrar ja que les Actes de Consagració de la Seu d'Urgell ja demostren que el català ja s'havia format al segle IX, i la Chanson de Sainte Foi demostren que el francès ja s'havia format al segle IX també, etc. També seria molt difícil entendre què ha passat amb més d'un terç del vocabulari mossàrab que ara no s'usa com "canín" en comptes d' "ullal", "habibi" en comptes d' "amic", "sidi" en comptes de "senyor", "plantain", etc. O per què si al País Valencià s'ha conservat Xúquer de SUCER/RO no s'ha conservat de SOCER/RE "xoquer" o "xocro" si es diu "sogre" ara...

Per a una persona normal, quedaria ben clar que el mossàrab valencià no tenia res a veure amb l'actual valencià, que són dos llengües diferents com tota la romànica ho reconeix. També una persona normal estaria en disposició de creure's als lingüistes si tinguera dubtes ja que normalment els professionals entenen més, però els blavers neguen aquesta evidència, ja que per tal de negar la catalanitat del valencià han de trobar els orígens del valencià en altres llengües, tot arribant a la barbaritat aquesta de dir que el valencià prové d'aquest mossàrab, tot contradient el que diu la lingüística romànica (tanta intel.ligència i/o prepotència tenen que gosen negar les conclusions ha que han arribat els professionals del sector). I és que per justificar aquest acte de prepotència envers els lingüistes, es justifiquen tot adduint que el catalanisme està subornant a tots els acadèmics del món... amb la qual cosa resultaria que les seues dissertacions sobre el valencià no serien legítimes; clar, ells que que no tenen pas cap motiu ocult per separar el valencià del sistema catalano-valencià (com el "divide i vencerás" castellà, o per odi envers els catalans, o per un nacionalisme integrista espanyol que nega la nacionalitat catalana i reforça un "regionalismo bien entendido", etc., tot això mentre que s'és ben difícil de trobar blavers que no rendisquen "noves glòries a Espanya"...).

I no només és impossible demostrar que l'antiga llengua mossàrab era ja la parla valenciana, sino que ja és difícil demostrar fins i tot la supervivència de comunitats mossàrabs al PV d'importància al segle XIII, ja que durant el segle XII, l'Al-Andalus i el Magrib estigueren sota el domini primer dels almoràvits (1090-1143), i després dels almohades (1172-1212), pobles que provenien de tribus africanes islamitzades que, a diferència dels àrabs del segle VIII, feien una lectura més restrictiva de l'Alcorà i es van mostrar del tot intolerants amb els cristians, els quals hagueren de triar entre convertir-se, fugir o morir. I és a causa d'aquesta intolerància d'almoràvits i almohades que, hui dia, a diferència dels altres països arabo-
musulmans, al Magrib no hi ha minories cristianes autòctones, i que durant el segle XII s'estingiren les mossarabies a Al-Andalus.
to:
Toponímia mossàrab registrada actualment o a l'antiguitat (''Llibre del Repartiment'' del s.XIII): Racó de la Comba ("coma", a Benicàssim); Onda ("ona"); Castellnovo ("nou" en català i "nuevo" en aragonès); Alponti ("el pont"); Castelo ("castiello" en aragonès); Xúquer (de Sucro/er); Xàtiba (de Saetabis); Petres ("pedres" en català i "piedras" en aragonès); Petracós ("pedregós" en català); Gorbayra ("corvera" en català i aragonès); Caprala ("cabrera" en català); Vallibona ("vall bona" en català, "val buena" en aragonès); Foios ("fueyos" en aragonès o "hoyos" en castellà); Montichelvo ("munt" en català); Benimaurell ("morell" en català), Campello, etc.

També
existeixen llistats botànics escrits per autors àrabs (p.ex. Ibn Biclàrix) on alguns noms de plantes són encara mossàrabs entre els habitants del PV antic; algunes compostes per: "merenda", "pandair", "capón", "canin" ("canino" en castellà), "fulliyín" ("hollín" en castellà o "follí" en valencià), "plantayn" ("llantén" en castellà o "plantén" en aragonès), etc.

Ara que fins ací prodríem trobar al blaver que diguera que encara i així d'aquest mossàrab va evolucionar el valencià, però seria ben difícil que ho poguera demostrar ja que les Actes de Consagració de la Seu d'Urgell ja demostren que el català ja s'havia format al segle IX, i la ''Chanson de Sainte Foi'' demostra que el francès ja s'havia format al segle IX també, etc. També seria molt difícil entendre què ha passat amb més d'un terç del vocabulari mossàrab que ara no s'usa com "canín" en comptes d' "ullal", "habibi" en comptes d' "amic", "sidi" en comptes de "senyor", "plantain", etc. O per què si al País Valencià s'ha conservat Xúquer de SUCER/RO no s'ha conservat de SOCER/RE "xoquer" o "xocro" si es diu "sogre" ara...

I no només és impossible demostrar que l'antiga llengua mossàrab era ja la parla valenciana, sino que ja és difícil demostrar fins i tot la supervivència de comunitats mossàrabs al PV d'importància al segle XIII, ja que durant el segle XII, l'Al-Andalus i el Magrib estigueren sota el domini primer dels almoràvits (1090-1143), i després dels almohades (1172-1212), pobles que provenien de tribus africanes islamitzades que, a diferència dels àrabs del segle VIII, feien una lectura més restrictiva de l'Alcorà i es van mostrar del tot intolerants amb els cristians, els quals hagueren de triar entre convertir-se, fugir o morir. I és a causa d'aquesta intolerància d'almoràvits i almohades que, hui dia, a diferència dels altres països àrabs o musulmans, al Magrib no hi ha minories cristianes autòctones, i que durant el segle XII s'estingiren les mossarabies a Al-Andalus.
Changed lines 137-147 from:
%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-379|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_jaumeI_en_cantigas.jpg"Únic retrat directe de Jaume I a les Cantigas"]] | [--Únic retrat directe de Jaume I que es conserva, a les Cantigas del seu gendre Alfons X el Savi de Castella--]
La societat mossàrab estava afectada de diglòssia, donat que tot i que s'expressara col.loquialment en un parla romànica, mai no l'escrivia i totes les vigèncias culturals les rebia en àrab, la prestigiosa llengua dels dominadors. Els clergues es queixaven que els seus feligresos no entenien el llatí, i havien hagut de traduir a l'àrab els textos litúrgics cristians. El procés d'arabiyzació cultural i lingüística fou lent, com ho havia estat també abans el de la romanització, però semblaria haver-se consumat en la segunda meitat del segle XII, després de quatre segles de dominació. Es conserven diverses jardyes o cançonetes eròtiques en mossàrabe, de las que cantaven les dones de l'harem, que figuren com a tornades en poemes cults d'autors aràbigo-valentins, como Ibn Labbun, de Sagunt, Ibn al-Labbana, de Dénia, o Ibn Ruhaym, de Bocairent, tots dels segles XI i XII. Probablement no ha existit mai cap document redactat en mossàrab, però tenim coneiximent de prou mossarabismes valencians per diversos conductes.

En un glossari botànico-medicinal del jueu saragossà Ibn Bikláridx, escrit abans de 1112, figura la forma nomí d'alguns noms de planta que, com tárapax, tenien en l'Aljamia de València forma distinta a la de Saragossa. Més important és el Vocabulista in arabico que es conserva en la Biblioteca Riccardina de Florència, que segurament fou obra de Ramon Martí, un dels frares encarregats per Jaume I de fomentar l'evangelització dels moros de la València reconquerida. També abunden els mossarabismes en el Llibre del Repartiment, que conté copiosa toponímia menor i nombrosos antropònims musulmans d'origen llatí. Hi ha així mateix bastants mossarabismes en la toponímia i alguns en el vocabulari. Els tractadistes han aconseguit amb molt de treball formular les lleis de fonètica històrica del mossàrab, que eren molt distintes de les del català que després prevaldria en el país.

A vegades, el mossàrab valencià coincidïa amb el dialecte aragonès i amb el castellà, com en la conversació de l'-o romànica final, i deia Muro, Campello, Llombo, Tollos, Gorgos, mentres que el valencià actual apocopa i diu mur, campell, llom, tolls, gorgs, i de la -e romànica encara tancada en -i en passar a interior, i així apareix en el primer component dels topònims Vallibona, Montixelvo i de l'apel.latiu muricec i també la conservació de la -n final romànica, i els glossaris documenten que deia galpón, qamtxón, fullíyim, plantàyin, viben, voces que en valencià actual serien capó, camisó, follí, plantage, vime.

D'altres peculiaritats del mossàrabe valencià participaven el portuguès i l'italià. Així, igual que en eixes llengües, els mossàrabs de València conservaven el diftong -ai secundari com en los topònims Moraira, Ficaira, l'apel.latiu actual colombaire, o el malnom al-Fornair d'un moro valencià, etc. sense reduir-los a -e com en morera, figuera, colomer, forner. En mossàrab el resultat de la -c llatina davant la -e, -i, tenia una articulació palatal africada sorda, igual que en italià, segons manifiesten els topònims Xella, Portitxol, Llutxent, Montixelvo, els apel.latius actuals càrritx, clòtxina, fardatxo, carxata, sarnatxo, i els vocables dels glossarios txicala, panitx, ratxim (els quals en valencià són cigala, panís, raïm). El mossàrab, igual que l'italià mantenia sordes les consonants -p-, -t-, i -c- davant -a, -o , -u llatines en posició intervocàlica o amb -r trabada, mentres que el català, el castellà y les altres llengües romàniques occidentals, les han sonoritzades en -b-, -d- y -g-. Tal llei fonètica mossàrab la testimonien veues com Ripelles, qabra, Forata, gaiato, caxara, Petrer, Ficaira, txigala, zogro, etc. que en valencià actual serien Ribelles, cabra, foradada, calçada, pedrer, figuera, cigala, sogre.

D'altra banda, el mossàrab valencià conservava els dos elements del grupo -mb llatí, como es veu en veus com Llombo, Llombai, gamba, gambusí, colombaire, igual que el portuguès i l'italià i sense l'assimilació regressiva que es produeix en castellà i català. Igual succeïa amb el grup llatí -nd, segons acrediten els topònims Fondó, Pregonda i els apel.latius comarcals tanda, orandella, fondello, torondo, mundar, etc. sense l'assimilació regressiva que té lloc en català. Tampoc no palatitzaven la -nn geminada, segons es veu en els topònims, Canet, Canelles, Cabanes, Penaguila, etc. a l'inrevés del que succeeix en castellà i català.
to:
%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-379|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_jaumeI_en_cantigas.jpg"Únic retrat directe de Jaume I a les Cantigas"]] | [--Únic retrat directe de Jaume I que es conserva, a les ''Cantigas'' del seu gendre Alfons X el Savi de Castella--]
La societat mossàrab estava afectada de diglòssia, donat que tot i que s'expressara col·loquialment en un parla romànica, mai no l'escrivia i totes les influències culturals les rebia en àrab, la prestigiosa llengua dels dominadors. Els clergues es queixaven que els seus feligresos no entenien el llatí, i havien hagut de traduir a l'àrab els textos litúrgics cristians. El procés d'arabització cultural i lingüística fou lent, com ho havia estat també abans el de la romanització, però semblaria haver-se consumat en la segona meitat del segle XII, després de quatre segles de dominació. Es conserven diverses jardyes o cançonetes eròtiques en mossàrab, que cantaven les dones de l'harem, que figuren com a tornades en poemes cults d'autors aràbigo-valentins, como Ibn Labbun, de Sagunt, Ibn al-Labbana, de Dénia, o Ibn Ruhaym, de Bocairent, tots dels segles XI i XII. Probablement no ha existit mai cap document redactat en mossàrab, però tenim coneiximent de prou mossarabismes valencians per diversos conductes.

En un glossari botànico-medicinal del jueu saragossà Ibn Bikláridx, escrit abans de 1112, figura la forma mossàrab d'alguns noms de planta que, com tárapax, tenien en l'Aljamia de València forma distinta a la de Saragossa. Més important és el ''Vocabulista in arabico'' que es conserva en la Biblioteca Riccardina de Florència, que segurament fou obra de Ramon Martí, un dels frares dominics encarregats per Jaume I de fomentar l'evangelització dels moros de la València reconquerida. També abunden els mossarabismes en el ''Llibre del Repartiment'', que conté copiosa toponímia menor i nombrosos antropònims musulmans d'origen llatí. Hi ha així mateix bastants mossarabismes en la toponímia i alguns en el vocabulari. Els tractadistes han aconseguit amb molt de treball formular les lleis de fonètica històrica del mossàrab, que eren molt distintes de les del català que després prevaldria en el país.

A vegades, el mossàrab valencià coincidïa amb el dialecte aragonès i amb el castellà, com en la conversació de l'-o romànica final, i deia Muro, Campello, Llombo, Tollos, Gorgos, mentres que el valencià actual apocopa i diu mur, campell, llom, tolls, gorgs, i de la -e romànica encara tancada en -i en passar a interior, i així apareix en el primer component dels topònims Vallibona, Montixelvo i de l'apel·latiu muricec i també la conservació de la -n final romànica, i els glossaris documenten que deia galpón, qamtxón, fullíyim, plantàyin, viben, veus que en valencià actual serien capó, camisó, follí, plantage, vime.

D'altres peculiaritats del mossàrab valencià participaven del portuguès i l'italià. Així, igual que en eixes llengües, els mossàrabs de València conservaven el diftong -ai secundari com en los topònims Moraira, Ficaira, l'apel·latiu actual colombaire, o el malnom al-Fornair d'un moro valencià, etc. sense reduir-los a -e com en morera, figuera, colomer, forner. En mossàrab el resultat de la -c llatina davant la -e, -i, tenia una articulació palatal africada sorda, igual que en italià, segons manifiesten els topònims Xella, Portitxol, Llutxent, Montixelvo, els apel·latius actuals càrritx, clòtxina, fardatxo, carxata, sarnatxo, i els vocables dels glossaris txicala, panitx, ratxim (els quals en valencià són cigala, panís, raïm). El mossàrab, igual que l'italià mantenia sordes les consonants -p-, -t-, i -c- davant -a, -o , -u llatines en posició intervocàlica o amb -r trabada, mentre que el català, el castellà y les altres llengües romàniques occidentals, les han sonoritzades en -b-, -d- i -g-. Tal llei fonètica mossàrab la testimonien veues com Ripelles, qabra, Forata, gaiato, caxara, Petrer, Ficaira, txigala, zogro, etc. que en valencià actual serien Ribelles, cabra, foradada, calçada, pedrer, figuera, cigala, sogre.

D'altra banda, el mossàrab valencià conservava els dos elements del grup -mb llatí, com es veu en veus com Llombo, Llombai, gamba, gambusí, colombaire, igual que el portuguès i l'italià i sense l'assimilació regressiva que es produeix en castellà i català. Igual succeïa amb el grup llatí -nd, segons acrediten els topònims Fondó, Pregonda i els apel·latius comarcals tanda, orandella, fondello, torondo, mundar, etc. sense l'assimilació regressiva que té lloc en català. Tampoc no palatitzaven la -nn geminada, segons es veu en els topònims, Canet, Canelles, Cabanes, Penaguila, etc. a l'inrevés del que succeeix en castellà i català.
Changed lines 150-151 from:
A la dècada dels vuitanta es va fer un gran descobriment per part d'un veí de Xàtiva, de nom Josep Gironès, d'unes pedres amb inscripcions del segle VIII on s'hi llegia "Eskola ab valentsya", prova contundent i irrefutable que el valencià és anterior a Jaume I; els resultats no es feren esperar, i l'actual president de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps va demanar al cap de servei de patrimoni arqueològic que fera estudiar les pedres, i, després de l'examen de la troballa, la Universitat Politècnica emeté un dictamen concloent: les inscripcions de les pedres no podien tenir una antiguitat superior als cinquanta anys.
to:
A la dècada dels vuitanta es va fer un gran descobriment per part d'un veí de Xàtiva, de nom Josep Gironès, d'unes pedres amb inscripcions del segle VIII on s'hi llegia "Eskola ab valentsya", prova contundent i irrefutable que el valencià és anterior a Jaume I; els resultats no es feren esperar, i el president de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps va demanar al cap de servei de patrimoni arqueològic que fera estudiar les pedres, i, després de l'examen de la troballa, la Universitat Politècnica emeté un dictamen concloent: les inscripcions de les pedres no podien tenir una antiguitat superior als cinquanta anys.
Changed lines 160-171 from:
#Mentre que a Castelló es parla mossàrab... A Sogorb es parla castellà xurro (ex-aragonès) o mossàrab ? A l'Algarve es parla portuguès o mossàrab ? A Andalusia es parla castellà o mossàrab ?
#Si l'antic Aragó era a la Jacetània, si l'antiga Castella era a Burgos, i si l'antic Portugal era a la regió d'O Porto (Portus Cale), què ha passat per a ells a Sogorb ? i a l'Algarve ? i a Andalusia ?
#Mentre que la llengua mossàrab separa valencians de catalans.... no hauria de separar castellanoparlants de Sogorb i mossaraboparlants de Castelló encara més ?
#Si no els separaren la llengua per raons històriques i administratives.... Llavors ressucitar la unió catalano-valenciana amb la Corona d'Aragó - PPCC no és vàlid doncs ?
#Però si a Sogorb parlen mossàrab... llavors els blavers no haurien de parlar... aquest mossàrab (ja que el valencià actual seria una clara imposició externa...).
#Si
els valencians parlen mossàrab, llavors els tortosins són valencians ?
#A on acaba i a on comença la "llengua" valenciana, dins de Castelló ? o al sud de Tarragona ? (doncs a
la frontera Catalunya-PV no hi és la isoglossa...).
#Com és que mai han aportat cap prova d'acadèmic subornat pel catalanisme ? Tots els acadèmics són tan materialistes ?
#I com és que mai han aportat cap prova sobre el mossàrab valencià dels segles IX al XI escrits en valencià ?
#Com es que la "invasió" castellanoparlant, la disglòssia enfront del castellà, o la castellanització al PV no els afecta en el mateix grau ??
#Com es que defenen tant la "llengua" valenciana davant del català i a les manifestacions parlen en castellà
?
to:
#Mentre que a Castelló es parla mossàrab... A Sogorb es parla castellà xurro (ex-aragonès) o mossàrab ? A l'Algarve es parla portuguès o mossàrab ? A Andalusia es parla castellà o mossàrab?
#Si l'antic Aragó era a la Jacetània, si l'antiga Castella era a Burgos, i si l'antic Portugal era a la regió d'O Porto (Portus Cale), què ha passat per a ells a Sogorb ? i a l'Algarve ? i a Andalusia?
#Mentre que la llengua mossàrab separa valencians de catalans.... no hauria de separar castellanoparlants de Sogorb i mossaraboparlants de Castelló encara més?
#Si els valencians parlen mossàrab, llavors els tortosins són valencians?
#A on acaba i a on comença
la "llengua" valenciana, dins de Castelló? o al sud de Tarragona ? (doncs a la frontera Catalunya-PV no hi és la isoglossa...).
#Com és que mai han aportat cap prova d'acadèmic subornat pel catalanisme ? Tots
els acadèmics són tan materialistes?
#I com és que mai han aportat cap prova sobre el mossàrab valencià dels segles IX al XI escrits en valencià?
#Com es que la "invasió" castellanoparlant,
la disglòssia enfront del castellà, o la castellanització al PV no els afecta en el mateix grau?
#Com es que defenen tant la "llengua" valenciana davant del català i a les manifestacions parlen en castellà
?
Changed line 172 from:
*Dialectologia Catalana, Montserrat Alegre (Ed. Teide, 1991).
to:
*Dialectología Catalana, Montserrat Alegre (Ed. Teide, 1991).
August 09, 2022, at 10:44 PM by 139.47.16.194 -
Deleted line 15:
# [[#les_paranoies_blaveres|Les paranoies blaveres]]
Deleted lines 159-167:
[[#les_paranoies_blaveres]]
!!8 - Les paranoies blaveres
%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-392|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_Monestir.Puig.jpg"Monestir del Puig"]] | [--Monestir del Puig (Horta Nord)--]
Com que representa que el catalanisme està subornant a milers de lingüistes, no només arreu del món sinó també als més espanyolistes, no només hui en dia sinó en el temps (hi ha testimoniatges sobre la catalanitat al País Valencià del segle XIII i de 1341), i així també el catalanisme està comprant el silènci i la complicitat de totes les universitats del món...Els pobres blavers, els més purs valencians, han d'acusar de traïdoria al PP, al PSOE, etc. per no combatre les normes catalanes, i acusen com a veritables valencianistes que es pensen que són als valencians "pancatalanistes" que s'han venut a l'enemic imaginari... Encara que seguint el raonament blaver fins al final... podria ser també que aquest odi als catalanistes i als catalans provinga del fet que ells no han rebut cap suborn ? El catalanisme té tants milions i ells no en reben res ? Llavors renegarien tant de la catalanitat per aquesta manca de respecte, o per atraure l'atenció dels pagadors per rebre les subvencions?

%lframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-56|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_castell_xativa1.jpg"Castell de Xàtiva"]] | [--Castell de Xàtiva--]
I és que els blavers no només pateixen una paranoia sino dos més (si els hi cap aquesta els hi caben encara de més grosses). Per una banda el blaverisme tem una invasió i/o supressió per part dels catalanistes de la identitat valenciana.
Ara bé, on són els tancs preparats i armats ? quants catalans al Principat voldrien que el País Valencià s'integrara a Catalunya tot suprimint l'estatut valencià ? (mentre que la veritat és que el catalanisme sempre ha defensat la confederació entre Catalunya, el PV i les Illes en termes d'igualtat: els Països Catalans) Quants valencians catalanistes estarien a favor de suprimir les seues senyes d'identitat i govern, tot col.laborant amb el govern "invasor" ? (cap de conegut) Quan suprimiria la muixeranga el govern "central" de Barcelona per exemple ? Preguntes una mica ridícules, no trobeu ? Doncs són les que s'han de fer els que cauen en la paranoia blavera, o no diuen que els volen envair fins i tot culturalment ? (ara s'obligarà a ballar la sardana no...?). Només la ironia ajuda a no deprimir-se en pensar amb quin tipus de persones convivim. Però és que no s'acaba aqui la paranoia blavera, l'altra paranoia vol intentar convèncer que es vol imposar el català de Barcelona, que ni es vol respectar la varietat (o llengua per a ells) del país; una altra paranoia creada per a desinformar: el barceloní (o dialecte central) mai escriuria "contar" quan realment es pronuncia "cuntà", o "caixa" quan realment es pronuncia "caxä", si no tinguera en compte les altres parles catalanes (com la mallorquina, la lleidatana, o el valencià meridional) que en molts casos són més fidels al català antic que el mateix català central.
Changed line 161 from:
!!9 - I les paradoxes blaveres
to:
!!8 - I les paradoxes blaveres
Changed line 175 from:
!!10 - Fonts
to:
!!9 - Fonts
Changed lines 182-187 from:
*http://es.wikipedia.org/wiki/Usuario:Val/val
*http://www.deulonder.angelcities.com/politica/valencia.htm
*http://www.murta.org
*http://perso.wanadoo.es/idiomavalencia/vpregindex.htm
*http://idd01yq8.eresmas.net/Fitxes/Textos/Arxius/valencians.htm
to:
Deleted line 379:
# [[#the_blaver_paranoias|The Blaver paranoias]]
Changed lines 544-554 from:
[[#the_blaver_paranoias]]
!!!7 - THE BLAVER PARANOIAS
%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-392|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_Monestir.Puig.jpg"El Puig monastery"]] | [--El Puig monastery--]
As the catalanism seems that is bribing to thousands and thousands of linguists, not only all around the world but even those most Spanish nationalists, not only today but even those of the past (there are witnesses of the Catalan origin of the VC since the XIII Century and 1341), so that the catalanism is buying the silence and the complicity of all the universities of the univerese... The poor blavers, the most pure Valencians, accuse to be traitors at the Popular Party (right wing of the Spanish nationalism), at the Socialist Party, etc. by no fighting the Catalan normatives in the schools, and as true Valencians they accuse as liers the Valencians that they believe are "pancatalanist" that have been bought by the Catalan gold... But continuing with the blaverist logics till the end... it would be that such hate against the Catalans and the catalanists comes from the fact that they have not received any bribe ? The catalanism is so rich and they don't receive nothing ? So they deny so much the Catalan origins by that lack of respect, or to atract the atention of the bribers as to get from them the bribes ? (Irony to save the soul...)

%lframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-56|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_castell_xativa1.jpg"Xàtiva castle"]] | [--Xàtiva castle--]
And is that the blavers not only are believing in such a paranoia, but they believe in another (if they have this one in their head they can admit others more big).
By a side the blaverism fears an invassion or suppression by the side of the Catalanists of the Valencian identity. So well, where are the tanks ? how many Catalans wish that the Valencian Country would be integrated into Catalonia supressing its regional government ? (where in fact the Catalanism has defended ever a confederation among Catalonia, the Valencian Country and Balears: the Catalan Countries). How many Catalanist Valencians would be to suppress their own identitary symbols and government, collaborating so with the "invader" ? (none known). When would suppress the "central" government of Barcelona the "muixeranga" and other Valencian traditions ? Ridiculous questions, isn't ? But such are the questions that need to do those that enter in the blaver paranoia, or they do not say that they are suffering a cultural invasion even ? (now it will be obligated to dance the Catalan sardana isn't ?). Only the irony helps to don't be depressed and to think with which kind of persons we live. But it is not ended here the blaver paranoia, the other paranoia tries to convince that it is tried to be imposed the Catalan spoken in Barcelona, that even the dialect (or language for them) the Catalanists wish to suppress; another paranoia created to disinform also then: the dialect of Barcelona (Central dialect) never would write "contar" when realy it is pronounced "kwntà", or "caixa" when realy it is pronounced "kashä", if the dialect would have not in mind the other Catalan speeches (as the Mallorquin, the Lleidatan, or the Valencian Meridional) that in many cases are more near to the medieval Catalan that the Central Catalan itself.

Also a last comment: the Catalan spoken in Valencia City, and the Catalan spoken in Barcelona is around of the 99.5% mutualy understable.
to:
Changed line 546 from:
!!!8 - AND THE BLAVER PARADOXS
to:
!!!7 - AND THE BLAVER PARADOXS
Changed line 565 from:
!!!9 - SOURCES
to:
!!!8 - SOURCES
Deleted lines 571-575:
*http://es.wikipedia.org/wiki/Usuario:Val/val
*http://www.deulonder.angelcities.com/politica/valencia.htm
*http://www.murta.org
*http://perso.wanadoo.es/idiomavalencia/vpregindex.htm
*http://idd01yq8.eresmas.net/Fitxes/Textos/Arxius/valencians.htm
August 09, 2022, at 12:36 AM by 139.47.16.194 -
Changed line 219 from:
!!1 - "A la repoblación sólo vinieron un 5% de catalanes, es imposible que el catalán se imponiera"
to:
!!1 - "A la repoblación sólo vinieron un 5% de catalanes, es imposible que el catalán se impusiera"
August 09, 2022, at 12:34 AM by 139.47.16.194 -
Changed line 292 from:
[[#sobre_el_famoso_mozárabe]]
to:
[[#sobre_el_famoso_mozarabe]]
August 09, 2022, at 12:32 AM by 139.47.16.194 -
Changed line 201 from:
(:title Las desinformaciones blaveras:)
to:
(:title Las desinformacies blaveras:)
Deleted lines 203-206:
(:if userlang es:)
(:title Las desinformacies blaveras:)
!Las desinformaciones blaveras
Changed line 371 from:
!!9 - Fonts
to:
!!9 - Funtes
August 09, 2022, at 12:31 AM by 139.47.16.194 -
Added lines 199-385:

(:if userlang es:)
(:title Las desinformaciones blaveras:)
!Las desinformaciones blaveras

(:if userlang es:)
(:title Las desinformacies blaveras:)
!Las desinformaciones blaveras

>>continguts<<
'''Tabla de contenidos'''
# [[#pocos_repobladores_catalanes|Pocos Repobladores Catalanes]]
# [[#diferencias_entre_dos_lenguas|Diferencias entre "Dos" Lenguas]]
# [[#testimonios_sobre_la_lengua|Testimonios sobre la Lengua Valenciana]]
# [[#sobre_el_famoso_mozarabe|Sobre el Famoso Mozárabe]]
# [[#mas_sobre_el_mozarabe_valenciano|Más sobre el Mozárabe Valenciano]]
# [[#desinformacion_blavera|Desinformación blavera "pura i dura"]]
# [[#desinformacion_panca|I también "desinformación panca"]]
# [[#las_paradojas_blaveras|Las paradojas blaveras]]
# [[#fuentes|Fuentes]]
>><<
[[<<]]

[[#pocos_repobladores_catalanes]]
!!1 - "A la repoblación sólo vinieron un 5% de catalanes, es imposible que el catalán se imponiera"
Este axioma (que una mínima población no pueda imponer su lengua a la mayoría) primero de todo decir que es falso. Si no sólo hay que ver ejemplos como el francés en Haití o el turco en Turquía. En todo caso, existen otros estudios hechos por historiadores profesionales que vienen a establecer que en los primeros momentos de la reconquista los colonos catalanes constituían cerca del 60% de los repobladores. También una cosa que se callan los blaveros, es que la inmigración desde Cataluña no sólo tuvo lugar en la segunda mitad del sigle XIII, sino que las olas migratorias desde Cataluña continuaron en el siglo XIV, hasta que la Peste Negra hizo que en Cataluña no hubiera más excendente demográfico (la media de hijos por mujer era mucho más alta durante la Edad Media que hoy en día, y las condiciones que ofrecía el País Valenciano eran más atractivas que no el sistema feudal de Cataluña).

[[#diferencias_entre_dos_lenguas]]
!!2 - "Las diferencias entre el valenciano y el catalán estandard son muchas por ser lenguas diferentes"
%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-354|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_castell_alcanyis_3.jpg"Castell d'Alcanyís"]] | [--Jaume I entrando en València. Castillo de Alcañiz (s. XIII)--]
Una de las pretensiones blaveras más flagrantes, es intentar separar lo máximo posible el catalán estandard del valenciano ''apitxat'', creando normas ortográficas propias, como las [[(Wikipedia:)Normas del Puig]] (1979), o haciendo de unas diferencias dialectales normales un muro que separa el valenciano del resto de hablas catalanas. Como toda desinformación blavera, ello no se sustenta de ninguna de las formas ya que la majoría de las diferencias que "separarían" el valenciano son evoluciones desde el catalán antiguo de los repobladores, que por ejemplo, si se comparan con las mayores diferencias entre el dialecto leridano tenemos:

#Mantenimiento de -r final como en "cantar" (excepto en la parte norte y el área de Novelda); y que las otras hablas catalanas han suprimido, aunque en el siglo XII aún se conservaba generalmente, incluso en Barcelona: "contar".
#Que la primera persona del presente de indicativo se hace con -e final: jo cante; mientras que otras hablas catalanas han añadido -o (jo canto), o -u (jo cantu), o -i (jo canti), o nada (jo cant), y todo por el simple hecho que antes de la reconquista del País Valenciano y de las Islas Baleares el catalán antiguo no usaba ninguna vocal, y es que esta vocal es para reforzar y aclarar la persona, lo mismo pasa con otras terminaciones verbales.
#El sonido -th- hecho desde el latín -ATA, -ATORE cae durante el siglo XVIII (teulada > teulà, cremada > cremà, llaurador > llauraor); el dialecto meridional ha avanzado mucho más esta supresión de -th- intervocálica: "roda" > "roa", "cadira" > "caira", "mos-altros" > "mosaltros" > "mothaltros" > "moatros". Y es que de hecho, al catalán el sonido -th- empezó a caer desde el siglo XII y afectó a todos los dialectos al principio: VICINO > vethí > veí; RATIONE > rathó > raó (mientras que en otras lenguas tenemos: vecino, voisin, vetzín, vecino; razón, raçao, raison, ratzón, racione).
#El sonido /v/ como en "vi" se respeta (excepto en el área de Valencia); es un arcaísmo catalán que también se ha conservado en pueblos del área de Tarragona.
#Hay castellanismos no comunes con otras hablas catalanas como: monyo, agüelo, cepillo, cuernos, entonces, otonyo, etc.
#El subdialecto ''apitxat'' ensordece los fonemas de "rosa", "dotze", "quinze", "viatge" o "germà" desde el siglo XVI, que los transforma en "rossa", "dotse", "quinse", "viache" y "chermà", quizá como un claro efecto de la presión castellanizadora (también hay hablas ''apitxades'' en el catalàn de Aragón, que sufre el mismo efecto de contacto con castellanoparlantes desde hace siglos).
#Se refuerza la consonante final -ng, -nd, -ld (sanc, profunt, molt), mientras que las otras hablas las han perdido o mantenido sonoras.
#No se han reforzado con una b epéntica palabras como: hui (a hui > avui) o uit (vuit).
#El grupo latín y catalán -LT- pierde la ele: altres > atres, pero molts > molts. Est grupo en catalán antiguo sufrió vocalización (autres, mouts), pero se rehizo por corrección cultista (siglos XIII-XIV). En todo caso en el País Valenciano no se rehizo sino que se enmudeció.
#La más ridícula defensa de las formas propias "valencianas" está en defender un claro castellanismo como son les terminaciones en -cul (articul, fascícul, etc.). Primer de todo decir que en la Edad Media la gente no leía "articuls" en los diarios, ni compraba "fasciculs" en las librerías por el simple hecho que tales cosas no existían, por lo cual tampoco tales palabras existían en el valenciano, ni en el catalán de Barcelona con -cle, ni en el castellano con -culo. Segundo decir que en el latín vulgar el grupo CUL se pronunciaba ya como "cl" (APICULA > APICLA), que más tarde se transformó en "j" en el castellano y "ll" en el catalán: abeja y abella. Símplemente las terminaciones en -cul son debidas a neologismos normalmente creados en Madrid, por eso el catalán estandard del latinismo ARTICULO ha hecho "article" algunas veces para ser un poco más fiel a las evoluciones catalanas antiguas (como en SAECULO > segle), mientras que otros tienen una simple reducción de la vocal final como "ridículo" > "ridícul" que se introdujeron más tarde a través del castellano pero que se han acabado integrando en el habla de todos los catalanoparlantes con el tiempo.
#También se quiere hacer creer que se quieren eliminar palabras y formas propias (como mosatros, moatros, nosatres) por formas "extranjeras" septentrionales; y la realidad es que como cualquier lengua estandarizada, el catalán busca siempre la forma o palabra de consenso entre todos los dialectos (junto con los septentrionales naltros, nantrus, nusatrus) y casi siempre se decanta por las formas más antiguas (nosaltres) o bien por las más fieles a la etimología para decidir (NOS ALT(E)ROS).

Así pues, ¿qué diferencias había entre el valenciano y el ilerdense hace siete siglos? Pues prácticamente ninguna, no existían aún ya que conformaban entonces una única habla: el dialecto occidental, desde donde saldrán el ilerdense, el tortosino y el valenciano.

[[#testimonios_sobre_la_lengua]]
!!3 - "Los escriptores valencianos antiguos ya mencionaban una lengua valenciana"
%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-352|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_castell_alcanyis_1.jpg"Castell d'Alcanyís"]] | [--Jaume I rodeado de caballeros catalanes y aragoneses. Castillo de Alcañiz--]
Este hecho quiere representar que si antiguamente los literatos valencianos tenían conciencia de hablar una lengua propia, se puede defender que el blaverismo se podría justificar con testimonios antiguos:

*Ya en 1408 un documento notarial da fe de una llengua valenciana, al tractar sobre ciertos derechos que tenía la villa de Onda:

%quote%"El sia la veritat del feyt que les paraules que foren entre vos, dit honrat senyer en Lois Sendavena e lo dit comandador d'Onda, fossen en vulgar lengua valenciana, e foren aquestes e semblants en efecte".

*Joan Esteve, que escribió el libro ''Liber Elegantiarum'', impreso en València en el año 1489 escribió:

%quote%"Acaba el llibre de les elegàncies de Joan Esteve home eruditíssim ciutatà valencià per real autoritat notari públic, en llatina i valenciana llengua [latina et valentiana lingua] ab exactíssima diligència esmenat".

*En 1491 el valenciano Fra Bonifaci Ferrer, en una traducción de la Biblia escribe:

%quote%“...fou arromençada de llengua llatina en la nostra [llengua] valenciana”.

*Ahora bien, el mejor ejemplo para comprobar que cuando se decía "llengua valenciana" se quería decir "habla" o "dialecto" valenciano lo encontramos en los ''Orígenes de la lengua española'' (1737), escrito por el valenciano Gregori Mayans:

%quote%"218. Si atendemos a las palabras, es cierto que ai muchas lenguas más breves que la castellana, i una de ellas es la [lengua] valenciana. Pongamos egemplo en estas palabras del apóstol andaluz. San Pablo se hizo todo a todos para ganar a todos. San Pau es feu tot a tots per guañar a tots. O en estas otras, pan, vino, carne. Pa, vi, carn."

%quote%"79. Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana i mallorquina. La [lengua] catalana ha recibido muchos vocablos de la [lengua] francesa; la [lengua] valenciana, de la [lengua] castellana; la [lengua] mallorquina se llega más a la [lengua] catalana, como hija della. De todas las tres [lenguas, ja que "dialecto" és masculí] la más suave i agraciada es la valenciana, i no me lo hace decir la passión [per ser ell mateix valencianoparlant]."

Mayans reconoce la unidad lingüística a su manera (bajo la denominación de lengua lemosina, término no aceptado hoy en día por la lingüística por su imprecisión ya que en los Países Catalanes no se habla el dialecto occitano de Limoges, ni hay ninguna ciudad con este nombre en los Países Catalanes); pero al mimsmo tiempo identificaba el habla de los valencianos como "lengua", y esto únicamente se puede entender si, antes de la lingüística moderna, los literatos entendían como sinónimos los términos "dialecto" y "lengua", de la misma forma que hoy en día se puede aplicar el término "habla" al idioma húngaro (el habla húngara, él habla húngaro) o al dialecte de los andaluces (el habla andaluza).

Y aunque la gran mayoría de los intelectuales valencianos antiguos manifestaron la unidad lingüística al referirse al habla valenciana, algunos nombraron esta unidad a veces como "limosina", a veces como "valenciana" incluso:

*1306: Arnau de Vilanova siempre hizo en sus escritos una perfecta división entre los dos pueblos y lenguas románicas de la Corona de Aragón, como cuando afirmaba: ''"regnum vero Aragoniae (sub se habet) Cathalanos et Aragones"''.

*Fue en 1521 cuando el catalán Joan Bonllavi en Valencia habla por primera vez de lengua limosina refiriéndose al catalán antiguo, y hace servir la expresión “lengua limosina primera” o “lengua medieval” como la lengua que usaban los catalanes del Principado, de Valencia y de las Islas, y esta denominación de “limosín” es utilizada por los eruditos hasta bien entrado el siglo XIX.

*Pere Anton Beuter (Primera parte de la Crònica general…, 1546): "la lengua nuestra valenciana que, naciendo de la catalana, parece diversa de ella, y mucho más de la mallorquina, que también de ella nació, y aun la mesma catalana, que de la [lengua] franca [de Francia: lengua limosina o occitana] nació"

*Del cronista valenciano Gaspar Escolano (1610): "Como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua, y están tan paredañas y juntas las dos provincias, por más de trescientos años han pasado los deste reino (de València) debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos."

*Andreu Bosch (Summari, índex o epítome…, 1628): "Per discurs [el discòrrer] de temps ha anat tant perdent la llengua llemosina […] que ha vingut a tenir quiscuna llengua diferent títol, ço és, de catalana, valenciana, mallorquina, i així de les demés".

*En el Ramellet del Bateig, Joan Batista Ballester (1667), escribe: "Parlava's lo valencià lenguage en Proença, tota la Guiana [Guyenne] y França gòtica [Llenguadoc], y ara en Catalunya, Regne de València , Mallorca y Ivisa. Pero als més els queda al pronunciar-la cert margall que no·l tenim los desta Ciutat." Ballester no sólo aplicaba el adjectivo de "valenciano" a todo el dominio lingüístico, sino que además lo aplicaba de una forma similar al antiguo conjunto formado por el occitano y el catalán primitivo.

*Carles Ros (Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano, 1734): "se debe nombrar al tercer ramo principal de las lenguas de España con el de [lengua] 'valenciana', y no con el de catalana, porque una y otra salieron de la limosina. […] Pero las dos, como he dicho, dimanan de la limosina [occitana], comprehendiéndose en la de Cataluña, la de Mallorca, Menorca e Ivisa"

*Incluso encontramos afirmaciones como esta, que hacía el obispo Josep Climent el 1766, al tomar posesión de la Mitra del obispado de Barcelona: «Si bien se mira, Valencia puede llamarse con propiedad una colonia de Cataluña, casi todos los valencianos somos catalanes en el origen, y con corta diferencia son unas mismas las costumbres y una misma la lengua de los naturales de ambas provincias».

*"Bajo el nombre de catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua...". (Notas al Canto del Turia, de F. Cerdà, 1778).

*En 1875, Constantí Llombart, escritor y padre de la Renaixença valenciana, escribía: "Per a no donar motiu a rivalitats entre los pobles que parlen la nostra llengua, sempre hem cregut lo més convinent l'aplicació de lo calificatiu llemosina a les diferents rames que, despreses de l'antic arbre naixcut a la provençal Limoges, varen arraïlar en Catalunya, València i les Illes Balears".

*Constantí Llombart, añade. "Res té de particular que, aixina com la llengua que es parla en tota Espanya se nomena castellana, perquè en Castella va nàixer, la que parlem hui en la pàtria llemosina [PP.CC.], com lo senyor Balaguer l´anomena, o siga Catalunya, València i Mallorca, prenent lo nom d'on tingué lo bressol, se denomine llemosina, a imitació de lo que els espanyols hem fet en la Castellana".

Queda claro pues, que hasta la invención del blaverismo en el segle XX, en el País Valenciano se tenía bien claro que el valenciano formaba parte de la misma comunidad lingüística que hay con las Islas Baleares y el Principado de Cataluña.

[[#sobre_el_famoso_mozárabe]]
!!4 - El núcleo de la cuestión, el mozárabe valenciano, o cómo "está comprobado que el valenciano se hablaba en el País Valenciano antes de la conquista de Jaume I"
%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-355|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_castell_alcanyis_4.jpeg"València després de ser reconquerida"]] | [--València después de ser reconquistada en 1238. Castillo de Alcañiz (s. XIII)--]
Si bien la mayoría de las tesis blaveras se basan en el hecho de que el valenciano y el catalán estandard no son del mismo sistema lingüístico por el hecho de que el valenciano se hablara antes de la reconquista con el nombre intelectual de mozárabe... queda bien claro con datos literarios y toponímicos valencianos que aquel antiguo mozárabe no tenía nada que ver con el valenciano actual, con tanta filiación como pueda tenerla el portugués del rumano:

>>quote<<
"Yâ qoragonî ke keres bon amar\\
mio al-furâr\\
lesa ë tu non le lesas dë amar"
>><<
%quote_source%(Ibn al-Labbana de Dénia, muerto el 1113)

s
>>quote<<
"Garide-me\\
k(u)and mio sîdî yâ qawmu\\
ker(r)a bi-llâh\\
suo al-asî me dar-lo"
>><<
%quote_source%(Abu Isa ibn Labbun, señor de Sagunto en el siglo XI)


>>quote<<
"¿Qué fareyo au que serad de mibe?\\
¡habibi,\\
non te tolagas de mibe!"
>><<
%quote_source%(Abu Bakr Muhammad ibn Ahmad ibn Ruhaim nació en Bocairent y vivió en época almorávide: siglo XII).


Este Ibn Ruhaim, en uno de sus poemas se refiere al "latiniya" como lengua de los cristianos, lo cual iría en contra de suponer que los muladís o valencianos convertidos al islam hablaran romance entre ellos.

Toponimia mozárabe registrada actualmente o en la antigüedad (''Llibre del Repartiment del s.XIII): Racó de la Comba ("coma", en Benicàssim); Onda ("ona"); Castellnovo ("nou" en catalán y "nuevo" en aragonés); Alponti ("el pont"); Castelo ("castiello" en aragonés); Xúquer (de Sucro/er); Xàtiba (de Saetabis); Petres ("pedres" en catalán y "piedras" en aragonés); Petracós ("pedregós" en catalàn); Gorbayra ("corvera" en catalán y aragonés); Caprala ("cabrera" en catalán); Vallibona ("vall bona" en catalán, "val buena" en aragonés); Foios ("fueyos" en aragonés u "hoyos" en castellano); Montichelvo ("munt" en catalán); Benimaurell ("morell" en catalán), Campello, etc.

También existen listados botánicos escritos por autores árabes (p.ej Ibn Biclàrix) donde algunos nombres de plantas son aún mozárabes entre los habitantes del País Valenciano antiguo; algunos compuestos por: "merenda", "pandair", "capón", "canin" ("canino" en castellano), "fulliyín" ("hollín" en castellano o "follí" en valenciano), "plantayn" ("llantén" en castellano o "plantén" en aragonés), etc.

Ahora bien, que llegados a este punto aún prodríamos encontrar al blavero que dijera que a pesar de todo de este mozárabe evolucionó el valenciano, pero sería bien difícil que lo pudiera demostrar ya que las Actas de Consagración de la Seu d'Urgell ya demuestran que el catalán ya se había formado enl siglo IX, y la ''Chanson de Sainte Foi'' demuestra que el francés ya se había formado en el siglo IX también, etc. También sería muy difícil entender qué ha pasado con más de un tercio del vocabulario mozárabe que ahora no se usa como "canín" en vez de "ullal", "habibi" en vez de "amic", "sidi" en vez de "senyor", "plantain", etc. O por qué si en el País Valenciano se ha conservado Xúquer de SUCER/RO no se ha conservado de SOCER/RE "xoquer" o "xocro" si ahora se dice "sogre"...

Para una persona normal, quedaría bien claro que el mozárabe valenciano no tenía nada que ver con el actual valenciano, que son dos lenguas diferentes com toda la romanística lo reconoce. También una persona normal estaría en disposición de creer a los lingüistas si tuviera dudas ya que normalmente los profesionales entienden más, pero los blaveros niegan esta evidencia, ya que con tal de negar la catalaniad del valenciano han de encontrar los orígenes del valenciano en otras lenguas, llegando a la barbaridad esta de decir que el valenciano proviene de este mozárabe, contradiciendo lo que dice la lingüística románica (tanta inteligencia i/o prepotencia tienen que se atreven a negar las conclusiones a las que han llegado los profesionales del sector). Y es que par justificar aquest acte de prepotencia hacia los lingüistas, se justifican aduciendo que el catalanismo està sobornando a todos los académicos del mundo... con lo cual resultaría que sus disertaciones sobre el valenciano no serían legítimas; claro, ellos que que no tienen ningún motivo oculto para separar el valenciano del sistema catalano-valenciano (como el "divide y vencerás" castellano, o por odio hacia los catalanes, o por un nacionalismo integrista español que niega la nacionalidad catalana y refuerza un "regionalismo bien entendido", etc., todo ello mientras que es bien difícil encontrar blaveros que no ofrezcan "noves glòries a Espanya"...).

Y no sólo es imposible demostrar que la antigua lengua mozárabe era ya el habla valenciana, sino que ya es difícil demostrar incluso la supervivencia de comunidades mozárabes en el País Valenciano de importancia en el siglo XIII, ya que durante el siglo XII, Al-Andalus y el Magreb estuvieron bajo el dominio primero de los almorávides (1090-1143), y luego de los almohades (1172-1212), pueblos que provenían de tribus africanas islamizadas que, a diferencia de los árabes del siglo VIII, hacían una lectura más restrictiva del Corán y se mostraron intolerantes del todo con los cristianos, los cuales hubieron de elegir entre convertirse, huir o morir. Y es a causa de esta intolerancia de almorávides y almohades que, hoy día, a diferencia de otros países musulmanes, en el Magreb no hay minorías cristianas autóctonas, y que durante el siglo XII se extinguieron las mozarabías en Al-Andalus.

[[#mas_sobre_el_mozarabe_valenciano]]
!!5 - Más sobre el mozárabe valenciano
%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-379|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_jaumeI_en_cantigas.jpg"Únic retrat directe de Jaume I a les Cantigas"]] | [--Único retrato directo de Jaime I que se conserva en les Cantigas de su yerno Alfonso X el Sabio de Castilla--]
La sociedad mozárabe estaba afectada de diglosia, dado que aunque se expresara coloquialmente en una habla románica, nunca la escribía y todas las influencias culturales las recibía en árabe, la prestigiosa lengua de los dominadores. Los clérigos se quejaban de que sus feligreses no entendían el latín, y habían debido de traducir al árabe los textos litúrgicos cristianos. El proceso de arabización cultural y lingüística fue lento, com lo había sido también antes el de la romanización, pero parecería haberse consumado en la segunda mitad del siglo XII, después de cuatro siglos de dominación. Se conserven diversas jardyes o cancioncitas eróticas en mozárabe, de las que cantaban las mujeres del harén, que figuran como estribillos en poemas cultos de autores aràbigo-valentinos, como Ibn Labbun, de Sagunto, Ibn al-Labbana, de Denia, o Ibn Ruhaym, de Bocairente, todos de los siglos XI y XII. Probablemente no ha existido nunca ningún documento redactado en mozárabe, pero tenemos conocimiento de bastantes mozarabismos valencianos por diversos conductos.

En un glosario botánico-medicinal del judío zaragozano Ibn Bikláridx, escrito antes de 1112, figura la forma nominal de algunos nombres de planta que, como ''tárapax'', tenían en la Aljamía de Valencia forma distinta a la de Zaragoza. Más importante es el ''Vocabulista in arabico'' que se conserva en la Biblioteca Riccardina de Florencia, que posiblemente fue obra de Ramon Martí, uno dels frailes dominicos encargados por Jaime I de fomentar laevangelización de los moros de la Valencia reconquistada. También abundan los mozarabismos en el ''Llibre del Repartiment'', que contiene copiosa toponimia menor i numerosos antropónimos musulmanes de origen latino. Hay así mismo bastantes mozarabismos en la toponimia y algunos en el vocabulario. Los tratadistas han conseguido con mucho trabajo formular las leyes de fonética histórica del mozárabe, que eran muy distintas de las del catalán que después prevalecería en el país.

A veces, el mozárabe valenciano coincidía con el dialecto aragonés y con el castellano, como en la conversación de l'-o románica final, y decía Muro, Campello, Llombo, Tollos, Gorgos, mientras que el valenciano actual apocopa y dice mur, campell, llom, tolls, gorgs, y de la -e románica aún cerrada en -i al pasar a interior, y así aparece en el primer componente de los topónimos Vallibona, Montixelvo y del apelativo muricec y también la conservación de la -n final románica, y los glosarios documentan que decía galpón, qamtxón, fullíyim, plantàyin, viben, voces que en valenciano actual serían capó, camisó, follí, plantage, vime.

Otras peculiaridades del mozárabe valenciano participaban el portuguès y el italiano. Así, igual que en esas lenguas, los mozárabes de Valencia conserbaban el diptongo -ai secundario como en los topónimos Moraira, Ficaira, el apelativo actual ''colombaire'', o el apodo al-Fornair de un moro valenciano, etc. sin reducirlos a -e como en morera, figuera, colomer, forner. En mozárabe el resultado de la -c latina delante de la -e, -i, tenía una articulación palatal africada sorda, igual que en italiano, según manifiestan los topónimos Xella, Portitxol, Llutxent, Montixelvo, los apelativs actuales càrritx, clòtxina, fardatxo, carxata, sarnatxo, y los vocablos de los glosarios txicala, panitx, ratxim (los cuales en valenciano son cigala, panís, raïm). El mozárabe, igual que el italiano mantenía sordas las consonantes -p-, -t-, y -c- delante de -a, -o , -u latinas en posición intervocálica o con -r trabada, mientras que el catalán, el castellano y las otras lenguas románicas occidentales, las han sonorizado en -b-, -d- y -g-. Tal ley fonética mozárabe la testimonian voces como Ripelles, qabra, Forata, gaiato, caxara, Petrer, Ficaira, txigala, zogro, etc. que en valenciano actual serían Ribelles, cabra, foradada, calçada, pedrer, figuera, cigala, sogre.

Por otra parte, el mozárabe valenciano conservaba los dos elementos del grupo -mb latino, como se ve en voces como Llombo, Llombai, gamba, gambusí, colombaire, igual que el portugués y el italiano y sin la asimilación regresiva que se produce en castellano y catalán. Igual sucedía con el grupo latino -nd, según acreditan los topónimos Fondó, Pregonda y los apelativos comarcales tanda, orandella, fondello, torondo, mundar, etc. sin la asimilación regresiva que tiene lugar en catalán. Tampoco palatizaban la -nn geminada, según se ve en los topónimos, Canet, Canelles, Cabanes, Penaguila, etc. al revés de lo que sucede en castellano y en catalán.

[[#desinformacion_blavera]]
!!6 - Desinformación blavera "pura y dura"
En la década de los ochenta del s. XX se hizo un gran descubrimiento por parte de un vecino de Xàtiva, de nombre Josep Gironès, de unas piedras con inscripciones del siglo VIII donde se leía "Eskola ab valentsya", prueba contundente e irrefutable que el valenciano era anterior a Jaume I; los resultados no se hicieron esperar, y el entonces presidente de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps pidió al jefe de servicio de patrimonio arqueológico que hiciera estudiar las piedras, y, después del examen del hayazgo, la Universidad Politécnica emitió un dictamen concluyente: las inscripciones de las piedras no podían tener una antigüedad superior a los cincuenta años.

[[#desinformacion_panca]]
!!7 - Y también "desinformación panca"
También en los ochenta del s. XX se celebró el Primer Congreso de la Lengua Valenciana en Elche. Lógicamente, el problema era que no había ningún filólogo dispuesto a subscribir las tesis blaveras, hasta que, providencialment, apareció uno: Bernard Weish, filólogo de la Universidad de Munich, quien se había dedicado a escribir cartas al diario "Levante-EMV" dando base científica a las teorías blaveras, como por ejemplo la existencia en el siglo XI de trovadores valencianos llamados "Bertran Desdelueg", "Luís Llach", o "Salvatore Coniglia"; vista su autoridad, los organizadores del Congreso acataban como dogma sus opiniones y, naturalmente, lo invitaron.

Bernard Weish no se presentó y se excusó con un telegrama donde se podía leer "imposible asistencia por falta de existencia"; la pura verdad, ya que Weish era un personaje de ficción creado por un filólogo valenciano que hizo servir este pseudónimo para escribir auténticas aberraciones lingüísticas para después hartarse de reir viendo cómo los organizadores del Congreso de Elche eran capaces de írselas tragando una después de la otra...

[[#las_paradojas_blaveras]]
!!8 - Y las paradojas blaveras
#Mientras que en Castellón se habla mozárabe... En Segorbe se habla castellano churro (ex-aragonés) o mozárabe ? En el Algarve se habla portugués o mozárabe? En Andalucía se habla castellano o mozárabe?
#Si el antiguo Aragón estaba en la Jacetania, si la antigua Castilla estaba en Burgos, y si el antiguo Portugal estaba en la región de O Porto (Portus Cale), qué ha pasado según ellos en Segorbe? Y en el Algarve? Y en Andalucía ?
#Mientras que la lengua mozárabe separa valencianos de catalanes.... ¿no debería de separar castellanoparlantes de Segorbe y mozáraboparlantes de Castellón aún más?
#Si no les separase la lengua por razones históricas y administrativas.... ¿Entonces resucitar la unión catalano-valenciana con la Corona de Aragón - Países Catalanes no es válido pues ?
#Si los valencianos hablan mozárabe, ¿entonces los tortosinos son valencianos ?
#¿Dónde acaba y dónde empieza la "lengua" valenciana?, ¿dentro de Castelló ? ¿o al sur de Tarragona ? (pues en la frontera Catalunya-País Valenciano no hay isoglosa...).
#¿Cómo es que nunca han aportado ninguna pruebaa de algún académico sobornado por el catalanismo? ¿Todos los académicos son tan materialistas?
#¿Y cómo es que nunca han aportado ninguna prueba sobre el mozárabe valenciano de los siglos IX al XI escritos en valenciano?
#¿Cómo es que la "invasión" castellanoparlante, la disglosia frente al castellano, o la castellanización en el País Valenciano no les afecta en el mismo grado?
#¿Cómo es que defienden tanto la "lengua" valenciana frente al catalán y en las manifestaciones hablan en castellano?

[[#fuentes]]
!!9 - Fonts
*Dialectologia Catalana, Montserrat Alegre (Ed. Teide, 1991).
*Orígenes del Español, de R. Menéndez Pidal (Ed. Espasa-Calpe 1926/1976).
*Historia de la Lengua Española, de Rafael Cano (Ed. Ariel, 2004)
*http://maga.tripod.com/jarcha16.htm
*http://maga.tripod.com/jarcha46.htm
*http://maga.tripod.com/jarcha54.htm


%trail% <<|Índex|>>
August 07, 2022, at 06:22 PM by 139.47.16.194 -
Changed line 171 from:
!!8 - I les paradoxes blaveres
to:
!!9 - I les paradoxes blaveres
Changed line 185 from:
!!9 - Fonts
to:
!!10 - Fonts
August 02, 2022, at 11:49 PM by 139.47.16.194 -
Changed lines 201-202 from:
(:title The Blaver's wrong informations:)
!The Blaver's Wrong Informations
to:
(:title The Blaverists' wrong informations:)
!The Blaverists' Wrong Informations
Page last modified on April 25, 2023, at 12:30 AM
Edit - History - Print - Recent Changes - Search<
Creative Commons License © 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors | visites
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons, tret d'on s'indique el contrari.
Funcionant gràcies a PmWiki, PunBB, Coppermine, PHP, MySQL, Apache i GNU/Linux.