Descarregueu  el navegador Mozilla Firefox, per a una visualització web millor i més segura
Descarregueu l'Adobe Reader, per a documents PDF
lang: ca lang: en lang: es

<< | Índex? | >>

Blaverisme i Falles

Per parlar simplement de l’etapa final del franquisme i la Transició vagen per davant aquestes evidències que demostren l'estreta connexió entre el naixement de l'anticatalanisme al País Valencià i el món faller:

  • En 1963 les falles Cádiz-Literato Azorín, Peu de la Creu-D. Joan de Vilarrasa i Plaça de la Mercè, insultaren públicament Joan Fuster per la seua obra Nosaltres els valencians i El País Valenciano.
  • En 1966 un redactor de la revista Fonorama hi hagué de fugir de València per haver escrit en contra de l’ortodòxia dominant en matèria fallera.
  • En 1968 el llavors president de la Junta Central Fallera, després de dir “borregos” als fallers concentrats per a l’acte de la Crida, aturà el seu segur cessament mitjançant el ràpid recolzament, aconseguit pels seus homes fidels, de 165 comissions de falla en forma d’adhesió.
  • En 1974 la Junta Central Fallera va suprimir el III Concurs de Teatre de Corretgeria-Bany dels Pavesos, per “catalanista” i “no oficial”.
  • En 1976 la Junta Central Fallera mobilitzà les masses falleres contra els continguts presumptament “anti-fallers” de la revista llibertària Ajoblanco.
Anticatalanisme subtil
Anticatalanisme subtil en les explicacions de les Falles
  • En 1978 la Junta Central Fallera suprimeix l’estendard de 1953 (el penó quatribarrat) i el substitueix per un altre que reprodueix la senyera amb franja blava de la ciutat de València.
  • En les darreries dels setanta la Junta Central Fallera es carrega l’experiment alternatiu de la falla King-Kong i durant la primera meitat dels vuitanta els exemples populars i progressistes de Cambrils-Camí de Montcada i sobretot Jacomart-Camí de Montcada.
  • El Reglament Faller de 1980 reconeix tots els símbols d’identitat defensants pel blaverisme, que no eren precisament els que havien enlairat les forces democràtiques antifranquistes.
  • En 1982 la dreta regionalista, en rebutjar-se en el Congrés dels Diputats la denominació “Reino de Valencia” per a l’Estatut d’Autonomia, organitza─concretament la comissió Regne de València-Duc de Calàbria i Vicente González Lizondo com a líder visible─una protesta, tot utilitzant les comissions falleres (recolzaren la protesta no més de 100) perquè cremen els cadafals a les tres de la matinada.
  • En el VIIè Congrés Faller (1988-1990) la majoria del món faller aprova l’esmena de que el valencià deu ser escrit segons les normes ortogràfiques de l'Academia de Cultura Valenciana, en clara oposició a les Normes de Castelló i la Universitat, defensades pels sectors més progressistes de la societat valenciana.

I encara es podria afegir més. Molt més, especialment des de 1991, any en què els regionalistes blavers passen a controlar la Junta Central Fallera.

Page last modified on September 03, 2022, at 04:05 PM
Edit - History - Print - Recent Changes - Search<
Creative Commons License © 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors | visites
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons, tret d'on s'indique el contrari.
Funcionant gràcies a PmWiki, PunBB, Coppermine, PHP, MySQL, Apache i GNU/Linux.