Descarregueu  el navegador Mozilla Firefox, per a una visualització web millor i més segura
Descarregueu l'Adobe Reader, per a documents PDF

Main.BlascoIbáñezIElBlasquisme History

Hide minor edits - Show changes to output

Changed lines 46-51 from:
He founded a party, the Blasquist Party, and a movement, Blasquism, whose influence transcended his death and spread to the end of the Second Spanish Republic.

This man, who, despite being born in València, was native to Mora de Rubielos (Teruel), wrote the vast majority of his literary work in Spanish, as we have already said, which is certainly not an example of love for his land or his language. Apart from all this, he inspired many Valencian writers to do the same as him.

But his party and political movement were sustained in two pillars: A radical anticlericalism, and a Spanish chauvinist republicanism. All this accompanied by an extremely aggressive theory and an extremely violent praxis (this violent element can also be found in later blaverism). Without exaggerating, we can say that his movement was the equivalent of Lerrouxism in Catalonia. And, similar to Lerrouxism, this radical Spanish nationalism developed an anti-Catalan sentiment.
to:
He founded a party, the Blasquist Party, and a movement, Blasquism, whose influence went beyond his death and spread to the end of the Second Spanish Republic.

This man, who, despite being born in València, his ancestors came from Mora de Rubielos (Teruel), wrote the vast majority of his literary work in Spanish, as we have already said, which is certainly not an example of love for his land or his language. Apart from all this, he inspired many Valencian writers to do the same as him.

But his party and political movement were sustained in two milestones: A radical anticlericalism, and a Spanish chauvinist republicanism. All this accompanied by an extremely aggressive theory and an extremely violent praxis (this violent element can also be found in later blaverism). Without exaggerating, it can be said that his movement was the equivalent of Lerrouxism in Catalonia. And, similar to Lerrouxism, this radical Spanish nationalism developed an anti-Catalan feeling.
Changed line 56 from:
%traduccio% "The evolution of Blasquism, in short, is the same as that of Lerrouxism. Blasco was the driving force behind an obscenely useless behaviour of political bullying, who was as revolutionary as I was a cardinal. All this, in the last analysis, belongs to the chapter of the most extravagant "provincialism." From our point of view, Blasco was an obstacle to the political renaissance, when he could well have taken over the reins. His legacy will weigh on a part of the Valencian republicanism of the twentieth century: those comedic "autonomists" that systematically fought or boycotted real local autonomic aspirations. Even when inside Blasquism there were figures who were more or less aware of the Valencian problem, and even nobly concerned with a dignified solution -Vicent Marco i Miranda, among others-, they were always countered or restrained."
to:
%traduccio% "The evolution of Blasquism, in short, is the same as that of Lerrouxism. Blasco was the driving force behind an obscenely useless behaviour of political bullying, who was as revolutionary as if I were a cardinal. All this, in the last analysis, belongs to the chapter of the most extravagant "provincialism." From our point of view, Blasco was an obstacle to the Valencian political renaissance, when he could well have taken over the command of it. His legacy will weigh on a part of the Valencian republicanism of the twentieth century: those comedic "autonomists" that systematically fought or boycotted real local autonomic aspirations. Even when inside Blasquism there were figures who were more or less aware of the Valencian problem, and even nobly concerned with a dignified solution -Vicent Marco i Miranda, among others-, they were always countered or restrained."
Added lines 19-56:

(:if userlang es:)

!Blasco Ibáñez y el blasquismo

%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-431|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/blasco.ibanez.jpg"Blasco Ibáñez"]] | [--Blasco Ibáñez.--]
De todos es sabido como Vicente Blasco Ibáñez (València 1867-Menton [Francia] 1928) fue una de las figuras más importantes en la València de principios de siglo. Escritor prolífico (en lengua castellana mayoritariamente, tras unos breves inicios en valenciano), fue político también, y por eso lo incluimos aquí.

Fundó un partido, el Partido Blasquista, y un movimiento, el blasquismo, la influencia de los cuales podemos decir que sobrepasó su muerte y se extendió hasta el final de la 2ª República.

Este personaje, que, a pesar de haber nacido en València, era originario de Mora de Rubielos (Teruel), ya hemos dicho que escribió la inmensa mayoría de su obra literaria en castellano, lo que, sin duda, no es un ejemplo de amor a su tierra ni a su lengua. Aparte que con su ejemplo, arrastró muchísimos escritores valencianos a hacer lo mismo que él.

Pero es que su partido y movimiento político estaba sustentado en dos pilares: Un anticlericalismo radical, y un republicanismo españolista. Todo ello acompañado de una teoría sumamente agresiva y de una praxis sumamente violenta (este elemento violento lo encontramos también en el blaverismo posterior, y de él hablaremos). Sin exagerar, podemos decir que fue su movimiento el equivalente al lerrouxismo en Cataluña. Y de manera similar al lerrouxismo, el españolismo radical derivó en él en un anticatalanismo.

Veamos qué juicio hace Joan Fuster, en su libro Nosotros los Valencianos [Barcelona. Ediciones 62. 1996. P. 112], de lo que significó el blasquismo en nuestra tierra:

%quote% "L’evolució del blasquisme, en definitiva, és la mateixa del lerrouxisme. De més a més, fou propulsor d’un matonisme obscenament inútil, que tenia tant de revolucionari com jo de cardenal. Tot això, en última instància, pertany al capítol del «provincianisme» més descordat. Des del punt de vista que ara ens ocupa, Blasco va significar un obstacle per a la Renaixença política, quan ben bé podia haver-se’n apoderat de les regnes. La seva herència pesarà sobre una part del republicanisme valencià del segle XX: aquells còmics «autonomistes» que sistemàticament combateren o boicotejaren les autèntiques aspiracions autonòmiques locals. Si dins el blasquisme tampoc no faltaren homes més o menys conscients del problema valencià, i fins i tot noblement preocupats per una solució digna —Vicent Marco i Miranda, entre altres—, sempre foren contrarrestats o cohibits."

%quote% "La evolución del blasquismo, en definitiva, es la misma del lerrouxismo. Además, fue propulsor de un matonismo obscenamente inútil, que tenía tanto de revolucionario como yo de cardenal. Todo ello, en última instancia, pertenece al capítulo del «provincianismo» más desatado. Desde el punto de vista que ahora nos ocupa, Blasco significó un obstáculo para la Renaixença política, cuando bien podría haberse apoderado de las riendas. Su herencia pesará sobre una parte del republicanismo valenciano del siglo XX: aquellos cómicos «autonomistas» que sistemáticamente combatieron o boicotearon las auténticas aspiraciones autonómicas locales. Si bien dentro del blasquismo tampoco faltaron hombres más o menos conscientes del problema valenciano, e incluso noblemente preocupados por una solución digna -Vicente Marco y Miranda, entre otros-, siempre fueron contrarrestados o cohibidos."

(:if userlang en:)

!Blasco Ibáñez and Blasquism

%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-431|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/blasco.ibanez.jpg"Blasco Ibáñez"]] | [--Blasco Ibáñez.--]
It is well known that Vicente Blasco Ibáñez (València 1867-Menton [France] 1928) was one of the most important figures in València at the beginning of the 20th century. A prolific writer (mostly in Spanish, after a brief start in Valencian), he was also a politician, which is why we include him here.

He founded a party, the Blasquist Party, and a movement, Blasquism, whose influence transcended his death and spread to the end of the Second Spanish Republic.

This man, who, despite being born in València, was native to Mora de Rubielos (Teruel), wrote the vast majority of his literary work in Spanish, as we have already said, which is certainly not an example of love for his land or his language. Apart from all this, he inspired many Valencian writers to do the same as him.

But his party and political movement were sustained in two pillars: A radical anticlericalism, and a Spanish chauvinist republicanism. All this accompanied by an extremely aggressive theory and an extremely violent praxis (this violent element can also be found in later blaverism). Without exaggerating, we can say that his movement was the equivalent of Lerrouxism in Catalonia. And, similar to Lerrouxism, this radical Spanish nationalism developed an anti-Catalan sentiment.

Let's see Joan Fuster's judgement of what Blasquism meant in the Land of Valencia, in his famous book Nosaltres els Valencians [Barcelona. Editions 62. 1996. P. 112]:

%quote% "L’evolució del blasquisme, en definitiva, és la mateixa del lerrouxisme. De més a més, fou propulsor d’un matonisme obscenament inútil, que tenia tant de revolucionari com jo de cardenal. Tot això, en última instància, pertany al capítol del «provincianisme» més descordat. Des del punt de vista que ara ens ocupa, Blasco va significar un obstacle per a la Renaixença política, quan ben bé podia haver-se’n apoderat de les regnes. La seva herència pesarà sobre una part del republicanisme valencià del segle XX: aquells còmics «autonomistes» que sistemàticament combateren o boicotejaren les autèntiques aspiracions autonòmiques locals. Si dins el blasquisme tampoc no faltaren homes més o menys conscients del problema valencià, i fins i tot noblement preocupats per una solució digna —Vicent Marco i Miranda, entre altres—, sempre foren contrarrestats o cohibits."

%traduccio% "The evolution of Blasquism, in short, is the same as that of Lerrouxism. Blasco was the driving force behind an obscenely useless behaviour of political bullying, who was as revolutionary as I was a cardinal. All this, in the last analysis, belongs to the chapter of the most extravagant "provincialism." From our point of view, Blasco was an obstacle to the political renaissance, when he could well have taken over the reins. His legacy will weigh on a part of the Valencian republicanism of the twentieth century: those comedic "autonomists" that systematically fought or boycotted real local autonomic aspirations. Even when inside Blasquism there were figures who were more or less aware of the Valencian problem, and even nobly concerned with a dignified solution -Vicent Marco i Miranda, among others-, they were always countered or restrained."
Added line 1:
%rfloat% (:selectlang:)
Added lines 3-4:

(:if userlang ca:)
July 12, 2006, at 08:29 PM by tècnic - inicial
Added lines 1-17:
%trail% <<|Índex|>>
!Blasco Ibáñez i el blasquisme

%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-431|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/thumb_blasco.ibanez.jpg"Blasco Ibáñez"]] | [--Blasco Ibáñez--]
De tots és sabut com Vicente Blasco Ibáñez (València 1867-Menton [França] 1928) va ser una de les figures més importants a la València de principis de segle. Escriptor prolífic (en llengua castellana majoritàriament, després d’uns breus inicis en valencià), va ser polític també, i per això l’incloem ací.

Fundà un partit, el Partit Blasquista, i un moviment, el blasquisme, la influència dels quals podem dir que ultrapassà la seua mort i s’estengué fins al final de la 2ª República.

Aquest personatge, que, tot i haver nascut a València, era originari de Mora de Rubielos (Terol), ja hem dit que escrigué la immensa majoria de la seua obra literària en castellà, la qual cosa, sens dubte, no és pas un exemple d’amor a la seua terra ni a la seua llengua. A banda que amb el seu exemple, arrossegà moltíssims escriptors valencians a fer el mateix que ell.

Però és que el seu partit i moviment polític estava sustentat en dos pilars: Un anticlericalisme radical, i un republicanisme espanyolista. Tot això acompanyat d’una teoria summament agressiva i d’una praxi summament violenta (aquest element violent el trobem també al blaverisme posterior, i d’ell parlarem). Sense exagerar, podem dir que va ser el seu moviment l’equivalent al lerrouxisme al Principat. I de manera semblant al lerrouxisme, l’espanyolisme radical derivà en ell en un anticatalanisme.

Vegem quin judici en fa Joan Fuster, a ''Nosaltres els Valencians'' [Barcelona. Edicions 62. 1996. P. 112], del que significà el blasquisme a la nostra terra:

%quote% L’evolució del blasquisme, en definitiva, és la mateixa del lerrouxisme. De més a més, fou propulsor d’un matonisme obscenament inútil, que tenia tant de revolucionari com jo de cardenal. Tot això, en última instància, pertany al capítol del «provincianisme» més descordat. Des del punt de vista que ara ens ocupa, Blasco va significar un obstacle per a la Renaixença política, quan ben bé podia haver-se’n apoderat de les regnes. La seva herència pesarà sobre una part del republicanisme valencià del segle XX: aquells còmics «autonomistes» que sistemàticament combateren o boicotejaren les autèntiques aspiracions autonòmiques locals. Si dins el blasquisme tampoc no faltaren homes més o menys conscients del problema valencià, i fins i tot noblement preocupats per una solució digna —Vicent Marco i Miranda, entre altres—, sempre foren contrarrestats o cohibits.

%trail% <<|Índex|>>
Page last modified on September 12, 2021, at 09:56 PM
Edit - History - Print - Recent Changes - Search<
Creative Commons License © 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors | visites
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons, tret d'on s'indique el contrari.
Funcionant gràcies a PmWiki, PunBB, Coppermine, PHP, MySQL, Apache i GNU/Linux.