Rafael Blasco Castany

Rafael Blasco Castany (Alzira, Ribera Alta, 1945) és un polític valencià que ha ostentat distints càrrecs al Consell de la Generalitat Valenciana. Doctor en dret per la Universitat de València, Blasco és interventor i depositari de fons de l'administració local professionalment. Rafael Blasco ha estat diputat a les Corts Valencianes a les legislatures I, II, VI i VII. A més, ha sigut conseller amb els quatre primers presidents electes de la Generalitat Valenciana (Lerma, Zaplana, Olivas i Camps). Fou el cap de la Conselleria de Presidència i portaveu del Consell de la Generalitat (1983-1985), Conseller d'Obres Públiques (1985-1989), Conseller d'Ocupació (1999-2000), Conseller de Benestar Social (2000-2003), Conseller de Territori i Habitatge (2003-2006), Conseller de Sanitat (2006-2007) i Conseller de Solidaritat i Ciutadania (2007-2011) a la vegada que portaveu en les Corts Valencines del grup parlamentari popular, en substitució de Rafael Maluenda (portaveu interí en substitució de Ricardo Costa, destituït per la seua presumpta implicació al Cas Gürtel). Als anys setanta va militar en el Frente Revolucionario Antifascista y Patriótico (FRAP), fins i tot va estar durant un temps dels finals del franquisme pres a la Model de Barcelona. Més tard es va afiliar al PSPV i va ser conseller de la Generalitat Valenciana fins que el 1989 sent Conseller d'Obres Públiques i Urbanisme, una directora general de la seua Conselleria va denunciar a dos funcionaris per acceptar diners a canvi de requalificar uns terrenys en Calp. El president de la Generalitat, Joan Lerma, el va destituir. En 1993 va impulsar Convergència Democràtica Valenciana, un intent fallit d'unificar blaverisme i catalanisme, que estava destinat al fracàs. En 1995, Zaplana guanya les eleccions i nomena Blasco subsecretari, tornant així al Consell ara amb el Partit Popular. Ha estat diputat a les Corts Valencianes després de dimitir com a síndic del Grup Parlamentari Popular en haver estat imputat al cas de corrupció política anomenat cas Cooperació. En juny de 2013, va ser suspès cautelarment de militància i inhabilitat per a exercir càrrecs públics, per la direcció regional del PP. El 25 de juny de 2013, hores abans de la reunió extraordinària i urgent del grup parlamentari popular amb què es pretenia expulsar-lo del grup, Rafael Blasco va presentar un escrit davant la Mesa de Les Corts mitjançant el qual manifestava la seua incorporació al grup de diputats no adscrits. El 28 de maig de 2014 és condemnat a 8 anys de presó i 20 anys d'inhabilitació pels delictes continuats de malversació de cabals públics, tràfic d'influències, prevaricació administrativa i falsedat de documentació oficial.