Bíblia Valenciana - 1

La Bíblia Valenciana és la primera Bíblia impresa en valencià, entre 1477 i 1478, i és la quarta Bíblia que es va imprimir al món, després de la Biblia Vulgata en llatí (impresa per Guttenberg en 1448), l'alemanya (1466) i la italiana (1471). Aquesta Bíblia s'atribueix, seguint el colofó, a Bonifaci Ferrer, però segons alguns estudiosos en realitat va ésser una traducció feta per Berenguer Vives. Per aquella època hi havia diferents traduccions manuals al català de la Bíblia. Els impressors valencians decidiren imprimir-ne una que tenia un convers anomenat Llagostera, però aquest era un text ple d'arcaismes que possiblement fora el que havia
realitzat Bonifaci Ferrer, germà de Vicent Ferrer, de manera que optaren per una altra del noble Berenguer Vives, que fou corregida per Daniel Vives. La nova versió va estar enllestida el 1477 i començà a imprimir-se el febrer de 1477 i acabà el març del 1478. Fou impresa pel castellà Alfonso Fernández de Córdoba i l'alemany Lambert Palmart. El català es va convertir així en la quarta llengua del món en tenir una Bíblia impresa. La Santa Inquisició, però, començà a sospitar que hi havia en el text moltes heretgies, i el 1482 va començar una investigació. Després d'un llarg procés es considerà responsable d'aquesta Bíblia a Daniel Vives i aquest acabà empresonat i s'ordenà cremar tots els exemplars. Sols se'n conservaren els dos darrers fulls, que foren descoberts de manera casual al s. XIX.