Sepulcre del comte Guifré el Pelós al monestir de Ripoll

Sepulcre de Guifré el Pelós, al monestir de Ripoll. A la fi del s. IX, els comtats de la Marca i de Septimània són governats per llinatges hispanogots. El 870 Guifre el Pilós, de la casa de Carcassona, és nomenat comte d'Urgell i de Cerdanya i el 878 esdevé, a més, comte de Girona i de Barcelona. Organitza la repoblació del comtat d'Osona, el Berguedà i part del Bages i funda els monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses. Els fills són els primers comtes no nomenats pels reis francs i inicien una dinastia comtal. Guifré Borrell n'hereta el nucli: Barcelona, Girona i Osona; Miró II, la Cerdanya, el Berguedà i el Conflent, i Sunifred, l'Urgell. Es pot considerar així doncs, que Guifré el Pelós és el fundador de la independència de fet dels comtats catalans i per extensió de la nació catalana. En aquesta imatge podem veure el fèretre amb les restes del comte Guifré el Pelós, al monestir de Ripoll.