Illa Terceira

La batalla de la illa Terceira tingué lloc a les Illes Açores el 26 de juliol de 1582, i enfrontà a una flota de Galeons de l'Armada Espanyola contra una flota de Corsaris francesos, amb una aplastant victòria per als espanyols. Els francesos donaven suport a Don Antonio, Prior de Crato, en les seues pretensions de convertir-se en Rei de Portugal. Felip II, per la seua banda, aspirava també al tron portuguès amb la intenció d'unir els imperis colonials hispànics i convertir-se en un dels monarques més poderosos de la Història, cosa que aconseguí. En aquesta imatge podem veure exèrcits marxant sota un distintiu quatribarrat. La monarquia hispànica dels Àustries tenia una estructura gairebé confederal, en què l'únic lligam dels regnes era la figura del propi rei. Cada regne conservava així la seua sobirania, i així, quan participava en campanyes bèl.liques, lluïa els seus distintius propis. En la monarquia dels Àustries, doncs, els pobles de la Corona d'Aragó participaren en diversos fets bèl.lics amb els seus distintius. A la presència de tropes valencianes sota l'estendard quatribarrat en diverses campanyes bèl.liques dels Reis Catòlics i els Àustries fa referència l'historiador decimonònic valencià Vicent Boix en aquesta dissertació: “Los Tercios valencianos tenían su pendón principal y era el que subsiste todavía hecho girones; se halla conservado en la capilla de la casa de la Ciudad; su color es carmesí orlado de franjas de oro, y en su centro, bordadas las barras de Aragón, las “LL” y la corona de las armas de Valencia. Este estandarte o señera, que se halló en la conquista de Sicilia, de Nápoles, de Granada, de Túnez; que ha seguido a los ejercitos de Pedro II, Pedro III, Alfonso V y Fernando de Aragón y de Carlos I de Austria, se conserva todavía con gran respeto del pueblo valenciano”.