Agustín García Gasco

Agustín García Gasco fou arquebisbe de València fins abril de 2009. Aquest home, castellà de naixement, des dels inicis no mostrà cap interès per la llengua pròpia de València. És més, si a això unim el seu caràcter també ultraconservador, tenim clars indicis de que aquest home estaria posat al cap de la diòcesi valentina per les forces més espanyolistes de l’Estat per a mantenir a tota costa l’espanyolització (si més no eclesial) de València. Si a això unim que en arribar a València s’envoltà d’un consell assessor on estava gent com Juan Ferrando Badía, el paper del qual en el naixement del blaverisme en la transició hem vist molt clar, en trobem més claus tot plegat. Com diem, aquest arquebisbe de València ha rebut des dels inicis del seu bisbat demandes de la societat valenciana de tot tipus perquè l’Església valenciana assumisca la llengua pròpia i la introduïsca en la litúrgia, coincidint amb l’augment de la normalització lingüística al País Valencià, sobretot a les comarques. A totes ha fet oïdes sordes. La més flagrant potser ha estat la darrera. En crear-se l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la seua primera tasca important va ser precisament, l’elaboració d’uns nous textos litúrgics. Precisament per a superar l’obstacle que posaven els anteriors bisbes, de que hi havia "dos versions". Els textos se li presentaren a mons. García Gasco, que els rebé amb bona cara al principi. Segons el Dret Canònic, i tenint present la condició d’arxidiòcesi de València, l’inici del procés que ha de dur a l'aprovació darrera d’aquests textos depén d’ell i sols d’ell en darrer terme. Al principi, tot s’ha de dir, semblava que tenia bona voluntat d’aprovar-los. Els darrers temps, i coincidint amb la reviscolada de la "guerra lingüística" pel Partit Popular (ha esdevingut això així un recurs habitual de la dreta valenciana per a distreure la gent quan ells tenen problemes), ha donat marxa enrera, i els textos continuen sense ésser aprovats oficialment, amb la qual cosa la preponderància del castellà a la diòcesi continua de manera abassegadora. Esperem que amb el seu successor, l'arquebisbe Carlos Osoro, les coses canvien en aquest tema.