El Cid Campeador

Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València,
1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid va ser un noble, guerrer i militar
castellà que visqué al s. XI. Fou alferes del rei Sanç II de Castella, però en ser mort
aquest en el setge de Zamora en 1072, començà una època de desencontres amb el nou rei
Alfons VI de Castella i Lleó, que conduí a dos desterraments seus. Durant aquests
desterraments, bé estigué al servei del rei taifa musulmà de Saragossa, bé actuà pel seu
compte en la zona oriental de la Península Ibèrica. Al final, conduint el seu exèrcit propi,
conquerí la ciutat de València en 1094, i morí allà en 1099. La seua vídua Jimena Díaz
retingué la ciutat fins 1102 en mans cristianes. Aquesta és la història oficial, però unes
recerques recents de l'Institut de la Nova Història parlen de que podria ser un personatge
d'origen català. Resulta ben curiós que, siguent català, la seua vida estiguera tan lligada
a Catalunya en diversos aspectes. Per exemple segons la versió oficial, en el seu primer
desterrament en 1081, el primer lloc on es dirigí a oferir els seus serveis fou el comtat
de Barcelona, tot i que finalment no fou acceptat. També és molt curiós que el testimoni
literari que parla d'ell més famós, el "Cantar de Mío Cid", oficialment s'ha considerat una
de les primeres obres literàries en llengua castellana. La llengua usada, però, no sembla
tan castellana, i per exemple l'historiador aragonès Ubieto deia que estava escrit en
antic idioma aragonès. Recentment també s'hi han descobert molts catalanismes. Per a acabar
de destacar tal relació d'aquest personatge amb Catalunya, cal destacar que una de les seues
filles, Maria, es casà amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer III.