Benvolguts amics:
.
Aquests dies hem acomplert un vell somni, que és enllestir una secció de la web dedicada al neoblaverisme. A aquestes altures era ja una secció necessària. En primer lloc, perquè hi ha molta confusió terminològica i de conceptes, i molta gent confon blaverisme i neoblaverisme. En segon lloc, perquè malgrat la distinció, els efectes són gairebé els mateixos, i podríem afirmar que, destruït el blaverisme, qui més mal fa ara al nacionalisme (i des de dins) és el neoblaverisme.

Podríem definir el neoblaverisme com el moviment polític, amb ramificacions en la lingüística i en la ciència històrica, com veurem, que sense negar els vincles del País Valencià amb la resta de Països Catalans, els amaga, i al remat pretén construir una identitat valenciana diferent a la de la resta dels Països Catalans, en especial amb la del Principat de Catalunya.

Hi ha molta confusió al respecte, promoguda pels propis neoblavers, i per això hem trobat adient crear, com hem dit, aquesta nova secció de la web. Sobretot, com demostrarem, tot i que no podem parlar d'un blaverisme clàssic, perquè s'accepta la unitat de la llengua i no se recorre a la violència i l'agressivitat (tot i que alguns neoblavers sovint són molt agressius) com a modus operandi, els efectes finals venen a ser els mateixos. Ja que s'aconsegueix l'afebliment o la dissolució dels vincles dels valencians amb la resta dels Països Catalans, i el retard en la construcció nacional. Al final, com veieu, si bé aquest neoblaverisme no ha estat creat pels serveis secrets espanyols (fins on sabem), a diferència del blaverisme clàssic, la seua doctrina política és un difús federalisme, que en defeinitiva és espanyolisme (com el blaverisme clàssic). Els seues efectes no han estat pas bons, i com diem, ha produït un retard de 30 anys en la construcció, ja no sols dels Països Catalans, ans del País Valencià mateix.

Hem exposat, doncs, en aquesta nova secció les línies essencials del neoblaverisme. I hem vist, com el neoblaverisme no ha ajudat a expandir la "consciència nacional valenciana" que diuen ells, i ha creat molta confusió, en un poble ja confús en si respecte a la seua identitat nacional.

El seu principal partit, on han acabant militant la majoria, Compromís, ja hem explicat com està en procés de dissolució en corrents esquerrans i espanyolistes, i en ell el nacionalisme, doncs, té cada volta menys influència. I les "sectes baetianes", que serien els grups polítics estrictament neoblavers, són totalment irrellevants des del punt de vista polític, i quelcom estrafolari i esperpèntic.

Però tornant a com la majoria de neoblavers han acabat en Compromís, i amb càrrecs, doncs sembla que es tractava d'això. Una de les argumentacions que donaven és que aquestes noves idees en el valencianisme "donaven vots". Si volien vots d'altra banda, doncs es podrien haver fet de PP o PSOE, i n'hagueren tinguts molts, de vots. I per què volien tants vots? Doncs sembla que per pillar poltronetes, prebendes, bons souets i altres misèries, com hem explicat amb detall. I això què té a veure amb el nacionalisme? Doncs res.

En definitiva, el neoblaverisme ha fet perdre 30 anys al nacionalisme i al poble valencià.

Equip d'antiblavers.