Benvolguts amics:

Disculpeu en primer lloc l'enorme retard a fer aquest comentari, que fa temps que vàrem prometre, però com hem dit tantes voltes, nosaltres treballem, a diferència dels xiquets de les JJGAV, i per tant no disposem de tant de temps lliure.

Vet ací, doncs, la nostra anàlisi:

1-Com diu el nom, aquestes eleccions eren, en primer lloc, europees, i caldria en primer lloc fer una anàlisi en aquest nivell. I ací és preocupant l'augment de l'extrema dreta, sobretot en els països del Nord d'Europa (posem per cas que el Front Nacional ha esdevingut la primera força votada en França).

En el Sud d'Europa augmenta, però, l'extrema esquerra, i això tampoc no és bo.

Per tot arreu augmenten els partits i les actituds euroescèptiques, la qual implica un conjunt un fracàs en la idea d'Europa que s'ha trasmès a la ciutadania.

2-A nivell de Països Catalans, anem a fer una anàlisi per territoris:

a) Al Principat de Catalunya ERC arrabassa la primera posició a CIU, que sempre l'havia tinguda. Així mateix, ICV-EUiA supera al PP, amb la qual cosa es perfila una majoria sobiranista, si bé quan arribe el moment de la veritat ja veurem com van les coses.

Tanmateix, les forces expanyolistes (tant les light, com el PSC, com les heavy, com PP, Ciudadanos i UPyD) treuen al voltant d'un 30 %, la qual cosa deixa el referèndum un tant en l'aire, i no tan clar com alguns creuen.

b) A les Illes el PP perd la majoria absoluta, però encara és el partit més votat. A destacar com "Podemos" esdevé la tercera força. Sobre aquest partit parlarem després.

En qualsevol cas, si continua la tendència, tot permet albirar de nou un govern progressista a les Illes.

c) País Valencià:

Ací farem una anàlisi més detallada, ja que és el cas que millor coneguem, com hom pot suposar. Allò que tots destaquen és que el PP perd la majoria absoluta, i això és bo. Però cal llegir entre línies. Tot i la ruïna en què està sumida la nostra terra, tot i els casos de corrupció flagrants, tot i el desastre de la seua gestió al front de la Generalitat Valenciana, encara treuen mig milió de vots. Són molts, sobretot si tenim present que el segon partit, el PSOE, treu 377 mil, prou menys, doncs.

També se diu que aquests resultats permeten un govern de coalició d'esquerres, però si sumem tots els vots que podem qualificar de dreta i extrema dreta espanyolista, ne són molts. Anem a fer la suma:

PP: 507221.

UPyD: 147723.

Ciudadanos: 51180.

Vox: 29825.

Si els sumem tots, ne tenim 735949 de votants de dreta o extrema dreta, i el que és més preocupant, espanyolistes o ultraespanyolistes.

Una hipotètica coalició d'esquerres treuria aquests vots:

PSOE: 377068.

EUPV: 180483.

Podemos: 143671.

Compromís: 138488.

El resultat seria 839710, però la diferència, en qualsevol cas, no n'és tanta.

L'esquerra i el nacionalisme, davant la pròxima cita electoral decisiva de les eleccions autonòmiques i municipals de l'any vinent, ha de ser prudent i el que és més important, fer una cura d'humilitat. Segons aquests resultats, els únics partits que podem dir que treuen uns resultats satisfactoris són EUPV i Podemos. El PSOE valencià sembla salvar els mobles, però pateix la mateixa desorientació que els seus germans de nivell estatal. I l'anomenat "efecte Compromís" sembla ja haver-se esvaït, tot i que també és cert que ja han assolit un electorat fixe que els permet assolir i aspirar a quotes de poder. Tanmateix, aquests són els que més cura d'humilitat han de fer, donada la prepotència d'alguns dels seus dirigents neoblavers i dels xiquets de les seues joventuts, que sembla que tenen mig morta la seua web valencianisme.com. Sobre ella i el Racó (Català?) obrirem un altre fil.

Cal destacar també en el cas valencià a més l'absència d'España2000 en aquestes eleccions, i el ridícul estrepitós de la candidatura que reunia les restes de partits blavers que queden (ACNV-REPO-Unió), que ha tret 5942 vots i un 0,34 %. Aquesta és una bona notícia, i ens indica que l'extrema dreta local i les restes del blaverisme estan totalment acabats. I com no, amb la nostra web esperem haver contribuït a la seua derrota.

Resta fer uns xicotets apunts sobre el fenòmen de "Podemos", que afecta tots els Països Catalans (amb una sorprenent tercera posició a les Illes). D'entrada direm que aquest és un fenomen madrileny, i per tant, alié a la nostra terra. D'aquesta manera hem d'acceptar amb moltes reserves les seues proclames de respecte al dret d'autodeterminació dels pobles, ja que ens temem que al màxim que arribaran serà a una mena de federalisme. El seu "televisiu" president o líder, Pablo Iglesias, tampoc no ens inspira massa confiança. El seu èxit es deu, més que a mèrit seu, a decadència dels partits clàssics. I com no, a l'impacte televisiu del seu líder. Com a aspecte positiu, doncs dir que no semblen un partit lerrouxista i ultraespanyolista, com sí que ho són Ciudadanos i UPyD, malgrat les proclames d'esquerra d'alguns dels seus dirigents. En el cas valencià a més fan un ús mínim de la llengua i n'accepten la unitat.

Tanmateix, pensant en el País Valencià i les Illes, és urgent el canvi polític i tirar el PP de les institucions, i per tant, s'ha de comptar amb ells també. I amb el PSOE, tant valencià com illenc, tot i que siga un partit espanyolista que, sobretot en el cas valencià, no va estar a l'altura quan va governar.

Cal un exercici de generositat de tots, i de no barallar-se per poltronetes ni per personalismes. L'ocasió de tirar el PP dels governs de les Illes i del PV està a l'abast i s'ha d'aprofitar.

Webmestre.

P.D.: En l'anàlisi dels resultats dels Països Catalans ens manquen els altres territoris de l'Estat espanyol on hi ha nuclis catalanòfons, Múrcia (el Carxe) i sobretot Aragó. A més són territoris veïns i cal estar atent a com evolucionen. Simplement dir que en Aragó l'análisi seria molt semblant a la que hem feta per a les Illes i el PV: El PP continua sent el partit més votat però perd la majoria absoluta. En Múrcia, però, el PP continua siguent de llarg el partit més votat i gaudeix, doncs, d'una còmoda majoria absoluta.
De la Catalunya Nord, el que més ens entristeix és que el partit més votat haja estat el Front Nacional francès, dins d'aquesta pujada de l'extrema dreta perceptible en el Nord d'Europa. De la resta de partits i candidats, ne coneguem poques coses, per la qual cosa no podem dir-ne molt. Destaquem, si de cas, la participació d'una candidatura ecologista encapçalada per José Bové, vell activista occità antiglobalització, que ha tret un digne 9,83 %.