Molt be!

M´agradat molt, esta resumit i molt be explicat!

Impresionat Webmesrtre. aquesta definitivament, es la teva arena.
Sols un incis, en i tan noble i galanesc post.
I es que els nobles Catalans suportaren a morir, al nostre Compte-Rei Jaume, en sa lliure i sobirana voluntat de fer, Una sobirania reial a València... en oberta o avariciosa oposició als in-nobles de Aragó, Que desitjaren per València el mateix i tristissim destí que Al-Andalus.

Repto a singular desafiï, i (a mort si convé), a qui negui aquesta fonamentadissima evidencia.
Paraula de Lleidatà.

Teniu que sapiguer Valencians de Crevillent, Elx i Alcoi; Xàtiva, Gandia l València;de  Morella, Castelló i Borriana; que per un ben nascuts a la Terra Ferma, de Lleida i l'Urgell...
València es la terra mes joiosa i galana terra.dels PPCC   Tal i com un lleial germà, veu con creix, el seu petit i delicat germà , que creix i creix, fins esdevenir (per a nos) la joia de la Confederació, en  un temible Campio dels PPCC.

Última edició per Almogaver.cat (30-09-2010 01:03:27)

Amic Senderi... Tens tota la raó en ponderar a en Webmestre. Quant no s'en-capfica amb els Gaveros, Blaveros i Neoblaveros, es molt, molt bo, es...Sencillamnet "Genial"

Per cert company, m'ha emocionat el teu link.
La unió en altres temps fortissims lligams de sang, entre Lleida i València, fou molt intens. (encara nostre comú accent, ho evidencia).
Quant nostra Confederació va benignament governar el suau blau cel I el mes intens blau de tots els blaus del blau-mari del nostre mar. Quant el "Consolat del Mar" i nostres lleis i naus, foren ordre i LLei, al Mare Nostrum.

" No crec que cap peix se gosi alçar sobre en mar si no porta les quatre barres de Catalunya a sa cua,"
(Roger de Lauria)

I aixo no ho esborra ni esborronara mai , ni la pols del Camí, ni els barroers, i sense escrúpols  colonials PPero-Balveros que a diari trepitgen, destrueixen nostra cultura i nostra parla. Com a la casa d'Odisseu els lladres i innobles hostes, destruïen sa hisenda i honor. abans de sa horrible i merescut fi.

Ara, En la era del  menyspreu, a, de i  per, nostra meravellosa cultura, i parla Catalana, I en plena era del totxo i el  PPero-Vergonyós sotmetiment al depreciable colonialisme castellà.
Un encontre, Lleida - València, em sona (personalment) com un romàntic i anacrònic trobament, entre una petita i nobilissima  Messina o Palerm, Sicíliana ... Amb Nova-York, Chicago o la Havana

Brucia la Luna... Brucia la Terra.  http://www.youtube.com/watch?v=_zGUULhly2o
Si un dia vens a casa... ... .....  ,  http://www.youtube.com/watch?v=OOizypWB8ss

.

Última edició per Almogaver.cat (30-09-2010 05:06:20)

I aquestes imatges les dedique al company almogàver, que diu que és d'origen lleidatà. Correpon a la porta romànica dels apòstols de la catedral de València.



A dalt de tot s'hi poden veure 14 caps de repobladors lleidatans a la ciutat de València. És la història de les 300 donzelles lleidatanes. Com succeïa en el Far West, després de la conquesta de València mancaven dones. Llavors vingueren 300 donzelles de Lleida i altres poblacions del voltant. Això va ser així perquè, a conseqüència d'haver estat els primers a fer un forat en la muralla àrab (en l'actual carrer del Trenc), tingueren privilegis especials en València després de la conquesta. En total vingueren 300 dones, i no sols de ciutat de Lleida sinó d'altres municipis vinculats a ella: Sarroca, Alguaire, les Borges Blanques, Alcarràs, Prades i Ulldemolins. De cada un d'aquests set municipis vingué ja un matrimoni que s'encarregà del trasllat de les donzelles. Aquests 14 caps representen així a aquests set matrimonis.

Si vos fixeu bé en les imatges, al costat dels caps posa el nom del marit i la muller: En X am Na X sa muller. Bé, en aquestes imatges al fòrum no s'hi veu clarament, però si aneu a la galeria i feu click en la imatge, la veureu ampliada, i llavors sí que s'hi veu bé:





Ací podeu anar a la pàgina de la galeria on es troben les imatges, i fer click per ampliar-les (poseu el ratolí damunt de la imatge i vos eixirà una maneta).

Això ho recull un cronista posterior. Si trobe el text vos el posaré. És molt divertit com conta això, i diu que el rei donà joies i diners a les que no eren molt boniques, perquè així pogueren també casar-se. A casa nostra sempre tenim la inventiva he he.

En fi, almogàver, espere que t'agraden.

Bé, ara tinc un poquet de temps, vaig a posar-lo. És d'una obra que es diu Segunda parte de la Corónica General de España, de Pere Antoni Beuter (s. XVI). Com veureu, està escrita en castellà antic, i és que aquest autor, tot i que començà escrivint en català la primera part d'aquesta obra, que du per títol Primera part de la història de València (1538), es passà al castellà en aquesta segona part (publicada en 1550). Demostra molt clarament, doncs, la castellanització de València i dels PPCC en el s. XVI.

No obstant crec que cal deixar la versió en castellà, perquè com diuen els italians traduttore, tradittore (traductor, traïdor), que vol dir que totes les traduccions són imperfectes, i sempre són millors les versions originals. Vegem, doncs, com ens conta Pere Antoni Beuter l'episodi de les 300 donzelles lleidatanes:

Fuera determinado en concejo antes que se prendiesse Valencia que la ciudad que primera entraría por fuerça dentro Valencia diese pobladores, peso y medida pero como se tomara a partido y no por fuerça fue necessario discutir en el tiempo de la conquista, quando se combatía la ciudad, quien más pusiera en aprieto a los moros y fue hallado que aquellos tres hombres que agujeraron el adarve quando se hendió el muro con trabuquete fueron los que más apremiaron la ciudad, y aquellos eran de Lérida. Por tanto, se determinó que Lérida diesse peso y mesura y truxesse moças para casar con pobladores, dándoles el rey tierras para bivir.

Vinieron, pues, de allí a pocos días passados, trezientas donzellas de Lérida y sus contornos en compañía de algunos casados que venían por cabeças dellas. De la mesma ciudad de Lérida vinieron Beltrán y su mujer Beringuela con cinquenta donzellas que las más eran de la parroquia de Sanct Martín, de Alcarraz vineron Guillem y su muger Beringuela con quarenta donzellas, de Alguaira Francisco con su muger Remonda y cinquenta donzellas, de las Borgias Pedro con María y sesenta moças, de Ulldemolins Remon con su muger Dolça y quarenta donzellas, de Çarroca Domingo con Remona su muger truxeron treynta y quatro moças, de Prades Bernardo con Floreta su muger con veynte y seys moças, que por todas fueron trezientas con estas siete casadas que las truxeron. Y fueron puestos los nombres destos quatorze encima de la puerta de la yglesia mayor, que se llama de palacio, entre unas entalladuras de quatorze cabeças que hasta hoy están allí con esta nómina que aquí pusimos.

Éstas casó el rey con trezientos mancebos que militaran egregiamente y dioles possessiones de casas y heredamientos con que pudiessen bivir. Y como no eran todas tan hermosas como las quisieran los maridos, hizo el rey una manera de recompensa para ellos, que dio a las que no eran tan hermosas algunas preseas y joyas con que se contentassen sus maridos y dissimulassen a lo menos su descontentamiento.

Bé, el text no era tan llarg com em pensava. Espere que t'agrade, almogàver (i als altres que no siguen d'origen lleidatà també!).

Benvolgut Webmestre.

La teua història ha sigut molt interessada.

Açò és curiós. Un dia mon oncle-avi i mon oncle van visitar-nos.
Quan parlavem, sorprenentment lo meu amic va preguntar a mon oncle-avi:

-Vostè és de Lleida?

e lo senyor li va contestar:

-No! "Só" d'Alcoi de toda ma vida.

:lol

Adéu-siau