La solució a la pobresa mundial és difícil perquè el capitalisme no ha madurat. Segueix igual de salvatge com sempre. El capitalisme ha de canviar-se des de dins, doncs les alternatives ja no existeixen.
Estic d'acord amb tots els punts de la proposta de webmestre1

Totalment d´acord amb Eiximenis, Espanya "es un dislate" com diuen els castellans. 17 Comunitats autònomes totalment articicials. En realitat hauriem d´esser només 5 que s´haurien de correspondre amb les 5 nacions de l´estat. Totes les altres realitats artificials haurien d´estar a dintre de Castella, i s´haurien d´eliminar tots els cossos funcionarials artificials que ens costen tant de mantenir.

Respecte a la pobresa al mon: Eliminar les ONGs que no ajuden gens a fomentar l´esperit emprenedor d´eixes societats, crec que la millor manera d´acabar es anar pas per pas.

-Erradicar l´esglèsia catòlica apostòlica romana i fomentar l´us del preservatiu.

-Després l´ erradicació de la religió en les estructures de l´estat i de l´ensenyament (que no vol pas dir erradicar la religió a la societat, casdascú és lliure).

-Educació dels petits, car una societat alfabetitzada és una societat crítica preparada per assolir els reptes de futur. Els seus pares ja no tenen l´oportunitat de canviar el seu pais, però les generacions futures ho podran fer.

-La construcció de infraestructures tècniques i de comunicacions també és clau (autopistes, ferrocarrils,...).


-La transferència tecnològica necessaria per desenvolupar nous nuclis de societats del coneixement. Sinó no estan en condicions de competir en un mon desenvolupat (com és el cas d´Espanya).

-Fomentar l´agricultura i erradicar les estructures feudals (típiques del camp andalús). Fomentar la ramadería.

-Fomentar la creació d´industria manufacturera per la creació de llocs de feina i l´explotació de recursos propis.

En fi, poca cosa. Tot el que no te Espanya.