Fa una estona al treball, em sona el telèfon; "privat", dic uff..m'estava aborrint i dic l'agafo. Se'm posa al telèfon la típica veu empalagosa d'origen llatí (sense cap discriminació, parlo del so en sí d'aquest accent)..

Després de castellanitzar el meu nom i afegir el ridícul "Don" davant, em deixa anar com una màquina, 4 minuts reals amb una insufrible oferta per adquirir una pòlissa d'assegurançes d'Endesa, sense comentaris. Com tinc bon humor, he esperat fins que se li ha acabat l'alè. Aleshores ambablement li dic: "Miri, no està malament això que em proposa, però ja tinc pòlissa i voldria donar-li un consell: és una bona tàctica seguir parlant la llengua de la persona a la qual vol vendre-li el producte, així es guanyarà el seu interès, nomès per aquest detall" acabo la frase i sento: "clonc".....HA PENJAT el tlèfon! Increïble!, és a dir, ja sòn ells els que directament passen de tu després de molestarte i parlar-te en horrible accent bolita. Mare de dèu...Que poc me'n penedeixo de penjar sitemàticament totes aquestes trucades o dir: "en català o res"

Quins pebrots, he patit una indignació d'un minut, però important