Així a primera impressió, se m'ocorreixen dos llibres relacionats amb aquesta web, i que considere imprescindibles:

-"Els repobladors del Regne de València" d'Enric Guinot. Monumental estudi en 2 volums que analitza tots els documents relacionats amb la repoblació i que demostra clarament l'origen majoritàriament català de la majoria. Per desgràcia, no sé si ja està esgotat. Jo vaig anar a "Tres i Quatre" fa dos anys i ho estava. Tant de bo n'hagen fet reedicions.

-"Història de la Senyera al País Valencià", de Pere Maria Orts. Grandiós, documentat i científic estudi que demostra clarament la valencianitat de les quatre barres, com a embleme primigeni i distintiu del Regne de València. El pots trobar a "Tres i Quatre" a un preu fabulós (crec que em costà 12 € sols! És a dir, tirat).

I també te recomanaria "La Pesta Blava", de Vicent Bello, que encara que potser està ja un poc desfassat, ja que se centra en la transició, ofereix dades elementals per a entendre el blaverisme de la transició.

Jo et recomane que et llegires les quatre grans cròniques per a saber la nostra hitòria.  "Lo Libre dei Feyts" és la crònica de Jaume I.

No tornes a pendrer café... xDDDD
Els que no siguen blavers sabran bé que no és així, llig-los manuel!

No? collons que no... n'hi han un fum parlant del blaverisme.

No he entés res dels ultims 3 posts xD que algú m'ho explique...

Recomanaria, a un nivell ja més erudit, "La tradició catalana", de Josep Torras i Bages. Malgrat el títol, analitza el pensament de diversos autors dels PPCC.

Té un punt de vista discutible, com ara considerar com a cosa essencial de la nació catalana el famós "seny", cosa discutible, però algunes anàlisis que fa són vàlides hui dia encara.

Moltíssimes gràcies!!!

Última edició per Manuel_Mir (12-01-2007 15:56:17)

Nosaltres els exvalencians k vol dir?? perque diu això??es en contra o a favor de fuster??

Bona nit Manuel_Mir!! , en primer lloc felicitar-te i encorajar-te alhora pel teu projecte de futur de biblioteca personal i he de dir-te que m'identifique amb tu perquè des de fa anys estic creant-me el meu espai de papers i sense més dilacions començaré recomanant un llibret amb el títol CONTRA EL NACIONALISME ESPANYOL, on recull pràcticament els principals textos de Joan Fuster. Aquest volum pretén demostrar la coherència del pensament fusterià, pensament tot siga dit, ferm, lògic i de la més estricta racionalitat.

Aquesta obra està plena de suggerències, oberta i transmiteix de present i de futur, no acomplides és clar, per als valencians. Potser per a tots els qui comprenem que un País, els Països Catalans, no pot reeixir i ser lliure si no el pensem i l'estimem en la seua més completa unitat.

Finalment per a més senyes està editat per Curial Edicions Catalanes de l'any 1994.

Salutacions i fins el proper capítol.

Preuat tothom,
   Aquests llibres són altament recomanats perquè són clars i expliquen coses molt útils:
   -El parany cosmopolita, de Jordi Sebastià, d'Ed. Afers. Demostra basant-se en molts estudis, filòsofs, etc. i replicant-ne d'altres que el cosmopolitisme és una fal·làcia, una enganyifa, o és que hi ha ningú que no hagi nascut en un lloc concret i que sigui veritat que li agradi tant la cuina italiana com la coreana -els coreans mengen gos!-?
   -La independència i la realitat, d'Hèctor López Bofill -professor de dret constitucional a la Univ. Pompeu Fabra-, d'Ed. Moll. Explica que l'assoliment de la nostra independència és més factible del que pensem i explica algunes aspectes que caldria tenir en compte. Per desgràcia, la redueix al Principat de Catalunya -malament rai, perquè la unió (dels Països Catalans) fa la força, i si nosaltres ja ens separem, els de fora ho tindran molt fàcil per vèncer-nos-.
  -Els Països Catalans. Un projecte articulable, de Bernat Joan Marí, d'Ed. la Busca. Explica que els Països Catalans són una realitat des d'un punt de vista no sectarista -com seria "Catalunya serà cristiana o no serà" o bé "Independència i socialisme"-, proposant algunes vies.
   -És molt senzill: digueu-li Catalunya, del valencià Josep Guia -exhaurit o esgotat, però el podeu trobar a http://www.psan.net/llibres/digueu-li/digueu-li.pdf -. També us n'he enviats fragments. Argumenta que en comptes d'anomenar tota la nació com a Països Catalans, l'anomenem Catalunya, per deixar clara la unitat del país o nació catalana -sense voler ser centralista-.
   -Justificació de Catalunya o Nacionalisme català, de Mn. Josep Armengou -exhaurit el 1r, i el 2n, reeditat per Eds. l'Albí i també el podeu trobar a http://www.unitat.org/llibres/armengou.html -. També us n'he passat fragments. Explica l'engany espanyol(ista) i argumenta el catalanisme molt entenedorament.
   -Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster, d'Eds. 62. Explica la història de la Catalunya Sud o País Valencià i la lliga a la nació catalana, perquè és el seu origen actual.
   -L'espoli fiscal. Una asfíxia premeditada, de Ramon Tremosa i Jordi Pons, d'Eds. 3 i 4. Ja us n'he passat fragments -com d'algun altre llibre del que comento aquí-. Explica les quantitats que ens roba Espanya, no només al Principat de Catalunya, sinó a tots els Països Catalans, que amb les subvencions de les regions riques a les pobres no s'acaba convergint en la riquesa de totes les regions, sinó en la pobresa, etc.
   -L'empresa catalana en l'economia global, de Ramon Tremosa i 2 autors més, descarregable des de la pàg. web d'aquest economista català -us en passo fragments en un altre missatge-. Explica que l'economia catalana cada cop es va internacionalitzant més i que aviat hi haurà més exportacions al món que no pas a Espanya.
   -Despullant Espanya, de Víctor Alexandre, d'Ed. Proa. Desmunta tòpics sobre Espanya i l'espanyolisme -ni que sigui amable-.
   -Les set tribus de la nació catalana, de Jordi Solé i Camardons, d'Ed. Documenta. Explica quins són els diferents sectors del catalanisme, en referència a la llengua, sobretot -perquè fer país està molt unit a ser fidel a la llengua- i explica alguns condicionants i actituds de la normalització lingüística del català.
   -Autoestima i Països Catalans i El despertar dels Països Catalans, de diversos autors, d'Eds. la Busca. Són 2 reculls de conferències sobre actituds lingüístiques i polítiques envers els Països Catalans des de punts de vista sociolingüístic, psíquic, etc.
   -Jo també sóc catalana, de Najat el Hachmi, d'Ed. Columna. Escrit per una immigrant (t)amazic (berber) que va venir aquí de petita i que és més catalanista que molts dels catalans nascuts aquí i que es tenen per únics catalans.

   En canvi, aquests altres són desaconsellats -o irrecomanats o baixament recomanats?-:
   -Catalunya: de la identitat a la independència, de Xavier Rubert de Ventós. S'hi fa embolics -palles mentals, vulgarment-, és a dir, elucubracions sobre diferents apsectes de la independència sense treure'n quasi mai cap conclusió clara ni breu; en altres paraules, parla molt per no dir res.
   -Pensar els camins de la sobirania, de Pau Puig Scotoni. Descarta la independència com a sortida -deu ser un regionalista gallina de CiU o d'algun altre partit covard o espanyolista; és escrit abans de la independència amb referèndum a Montenegro- i defensa solucions a mitges com el federalisme -els dels qui duu una bena als ulls, que no veu que els espanyols no entenen res que no sigui com ells- o altres bestieses -collonades, per als amics- i a més a més, tampoc no explica com arribar-hi.
   La unió fa la força -això sí, cal pactar, però no pas amb els espanyols, francesos o italians, sinó entre nosaltres, els catalans, per estar més units, amb els altres no s'hi pot pas negociar!-.