De nou la gran poetessa Estelroig05 ens obsèquia amb un grandiós poema sobre el 25 d'abril. El poema és, una volta més, grandiós, com tots els que ella fa. Realment, som molt afortunats de poder comptar amb les seues col·laboracions, i vos el deixem, doncs, perquè el gaudiu.

~Rosa de 1707~

Una rosa tallada
Es trenca en mig de la nit
Tem no poder sortir
Però els seus pètals
No l'abandonen
Són forts com punys .

Escriu versos que marquen la història
Recorda aquella batalla
Lliurada a Almansa
Que l'amenaçava en desterrar-la
Cremar-la i oblidar-la
En la tenebra del temps .

Però cada dia
Amb el somriure curiós d'un infant
O amb la innocent pregunta: Per què està cap per avall?
La Rosa recorda l'abril
Aquell fosc 25
Que li marca cada fulla del tall .

Recorda l'estel del cel
La soledat del camp
I una brisa de llevant
Que ara plena tots els pètals
D'esperança i lluita
Al seu davant .

Avui 309 anys després
La Rosa segueix renaixent
Entre les cendres de la ciutat
Per damunt de Botiflers
I amb la força dels Maulets .

Abril de 1707
La Rosa tallada
No s'hi cremà en l'incendi
No s'apagà la flama
Que duu dins seu.