#1 18-10-2015 20:11:28

Webmestre
Administrador

En record de Francesc de Paula Burguera

Benvolguts amics:

Ahir rebérem la notícia del traspàs de Francesc de Paula Burguera. Enguany està siguent un any, doncs duríssim, ja que estan faltant gent que estimàvem profundament, com Pere Maria Orts, el nostre amic Jaume Sanz i Buxó, i ara Francesc de Paula Burguera.

http://i.imgur.com/o0JT6gJ.jpg

En el cas de Burguera, com en el d'Orts, se pot dir que era llei de vida, però no per això podem deixar de lamentar-ho. Pels que no sàpiguen qui fou Francesc de Paula Burguera, ací se pot veure un resum de la seua trajectòria.

Francesc de Paula Burguera representa moltes coses que intentarem exposar ordenadament.

Representa, en primer lloc, la possibilitat d'un nacionalisme valencià de centre-dreta, d'inspiració cristiana, i no neoblaver. Diguem tot això perquè sembla, en primer lloc, que això és impossible. I en segon lloc, sembla que si el nacionalisme valencià és de centre-dreta, ha de ser neoblaver a la força. I Burguera demostra que no és així.

Representa, en segon lloc, la valentia i la coherència. Francesc de Paula Burguera dugué avant el PNPV enmig de circumstàncies adverses, amb il·lusió i ganes de lluita.

Representa, en tercer lloc, la dignitat i l'honestedat. Hi ha un detall que poca gent sap, i és que Burguera s'arruïnà un parell de vegades per haver hagut de posar diners de la seua butxaca per a dur avant el PNPV. Davant l'ambient de corrupció de la classe política actual, quants polítics poden dir això? I en el nacionalisme valencià, quants poden afirmar que s'han arruïnat per donar suport al nacionalisme? Doncs molt poquets, quasi se podrien contar amb els dits d'una mà.

Coneguérem Burguera en tres moments diferents, tots ells emotius, allà pels anys 90. El primer fou a la Societat Coral el Micalet, en un acte que no recordem, on ell féu un parlament. Sentir-lo fou impactant. Davant de la sosseria i avorriment dels polítics valencians de llavors, el seu parlament féu aixecar la gent de les cadires. Vàrem saludar-lo breument al final, i la primera pregunta que vingué al cap fou: Com és possible que un home així no lidere el nacionalisme valencià? Més avall explicarem per què.

La segona volta fou en un aplec al Puig. Fou una trobada emotiva, on li vàrem expressar la nostra admiració, i ell correspongué afectuosament.

La tercera ocasió fou al Club Diari Levante, on se presentà una edició de la seu obra de teatre L'home de l'aigua, perquè Burguera fou també dramaturg. Al final ens dedicà un exemplar, que guardem com a gran tresor.

Si estudiem la trajectòria de Burguera, a banda de l'admiració que sempre suscita, hom troba una gran decepció. La pregunta és evident: Com és possible que un home de la seua talla, de la seua grandesa, de la seua vàlua, no liderara en els anys 80 i 90 el nacionalisme valencià?

La resposta no apareix en els llibres però al final tot se sap: Quan nasqué la UPV en 1983, aquesta fou el resultat de la fusió de l'esmentat PNPV i l'Agrupament d'Esquerres del PV (AEPV), a banda d'altres grups minoritaris. De manera inexplicable, l'AEPV, tot i ser minoritari, se féu amb el control del partit i imposà la seua línia i les seues persones. Tot fou el resultat de fosques maniobres d'un personatge fosc, Josep Lluís Blasco Estellés. Aquest catedràtic de filosofia fou responsable entre altres coses de que els plans d'estudis de l'assignatura de filosofia en batxillerat no tractaren Aristòtil ni l'escolàstica cristiana, perquè a ell no li agradava. I degut a aquestes fosques maniobres, la UPV la dirigí durant vora 20 anys un personatge fosc i mediocre, Pere Mayor.

Amb Burguera al capdavant, segur que la UPV no haguera fet el ridícul durant vora 20 anys, i al final, haguera tret uns resultats dignes. Amb Burguera al capdavant, el nacionalisme valencià no haguera perdut 20 anys (un període molt llarg en qualsevol cas), que són els que pergué aproximadament mentres la dirigí Pere Mayor.

A principis de la dècada del 2000, per fi tragueren Pere Mayor del capdavant de la UPV, però aquest personatge, igual que el seu mestre Josep Lluís Blasco, continua intrigant i encara té quotes de poder dins de Compromís. El millor homenatge que li podem fer a Burguera, doncs, és acabar amb el peremayorisme i la seua nefasta influència en Compromís, on és un autèntic càncer i on no pot dur res bo al final.

Però quedem-nos amb la figura, amb la persona de Francesc de Paula Burguera. Hem títulat la notícia com a "record" perquè les persones com Burguera, igual que Pere Maria Orts, no moren, no poden morir mai, i la seua tasca romandrà sempre present.

I conclourem aquesta notícia amb una imatge que simbolitza l'esperança i les ganes de lluita que Burguera sempre sapigué transmetre.

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/userpics/10223/normal_Aplec_9_IX_1979_Alacant.jpg

I en darrer terme, amb aquesta cançó, que simbolitza molt bé l'esperit optimista i de lluita que sempre tingué Francesc de Paula Burguera, el Romanç del Cec, d'Al Tall.

Equip d'antiblavers.

Desconnectat

 

Peu del fòrum

Powered by PunBB
© Copyright 2002–2008 PunBB

Creative Commons License © 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors | visites
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons, tret d'on s'indique el contrari.
Funcionant gràcies a PmWiki, PunBB, Coppermine, PHP, MySQL, Apache i GNU/Linux.