Estimats col·legues :

En un país on els símbols del qual sempre han estat a flor de pell, sempre m’ha semblat que la estàtua de Vinatea a la plaça de l’Ajuntament / del País Valencià conté en si mateixa el germen, molt sibil·lí, d’una andròmina verinosa.

Em propose fer una crítica en clau negra, de misteri o policíaca, d’aquest discret monument en un illot-parterre d’eixa plaça.

L’any 1993, en ple auge del blaverisme polític representat per Unio Valenciana, la Primera Tinent d’Alcalde i Regidora de Cultura, María Dolores García Broch, va decidir dedicar-li un monument a un dels referents històrics del blaverisme, el Jurat Vinatea, que junt al Palleter conforma l’ideari històric d’aquest corrent de pensament. En efecte, a diferència de l’ultradreta, que tenia en l’estàtua d’El Cid el seu molló, i del nacionalisme, que tenia la seua fita en l’estàtua de Jaume I al Parterre, el blaverisme no tenia una estàtua que li fera de peiró, de “pall de paller”, si es pot dir així. Una interpretació en clau negra seria que l’estàtua de Vinatea glorifica o enalteix la victòria en la Batalla de València, simbolitzada per la crema de la senyera de les quatre barres de l’Ajuntament de València el 9 d’Octubre de 1979.

L’episodi de la crema de la senyera de les quatre barres a l’Ajuntament de València sempre ha estat envoltat d’una aura de misteri. Un relat fantàstic d’aquest episodi voldria que, amb una ballesta, un espectador hauria disparat de baix estant una fletxa incendiària que hauria encès la senyera del Consell. Un altre relat voldria que un activista blaver, en qui s’ha vist l’expresident del GAV Pere Aguilar Pascual, hauria grimpat al balcó de l’Ajuntament per l’esquerra de la façana i, així que seria a dalt, hauria encès la malhaurada senyera. Valga senyalar en aquesta estàtua, de discretíssima factura historicista, la semblança de l’efígie de Vinatea amb la d’aquesta persona; així com el gest de la mà dreta de Vinatea, que trau quatre dits; i de la mà esquerra, que met en una escletxa d’un voluminós tom, qui sap si els Furs.

Heus ací una possible interpretació en clau de misteri d’un discretíssim element del mobiliari urbà dels molts que fiten l’espai públic del Cap i Casal.

Salut,

Alcassaïr