Benvolguts amics:

Com tantes voltes hem dit, un dels lemes de la nostra web és el mateix que el diari alemany Das Bild: Unabhängig, überparteilich (Independent, per damunt dels partits).

Per això, anem a dir el que pensem directament de la Diada d'enguany, i per extensió, del procés d'independència del Principat de Catalunya. I direm així, que NO ENS IDENTIFIQUEM AMB AQUEST PROCÉS.

Els nacionalistes de la resta dels PPCC hem cregut, hem defensat i hem lluitat pels PAÏSOS CATALANS. La independència només d'una part no ens motiva, ni ens il·lusiona, i els que és pitjor, ens preocupa. Perquè si s'independitza sols una part de la nació, els Estats espanyol i francès augmentaran irremissiblement la seua pressió, amb totes les conseqüències negatives que això tindrà. Especialment greu pot ser això en la Catalunya Nord, que manté una supervivència molt precària, que es veuria molt greument alterada si l'Estat francès augmentara sols un poquet la seua pressió centralista. I la Catalunya Nord és el bressol de la nostra nació, és com Kosovo per als serbis.

En l'Estat espanyol, ja està començant a augmentar la pressió centralista en els territoris dels PPCC de fora del Principat:

1-En Aragó han promulgat la LAPAO.

2-Al PV, coincidint això sí, amb les enquestes a la baixa de la dreta valenciana, que sempre tira mà de l'anticatalanisme quan té problemes, torna a reviscolar l'anticatalanisme de diverses maneres: Atacs a l'AVL, proposta de llei de símbols (que busca proscriure l'històric emblema quatribarrat del Regne de València), etc.

3-A les Illes ja s'ha produït un fet insòlit i increïble: S'ha prohibit l'emblema quatribarrat en tots els edificis públics. Això junt a atacs a la llengua i, per primera volta, intents de secessionisme lingüístic, que tenen cert vist-i-plau del govern autonòmic de Bauzà.

Es podria dir que això forma part de la política del PP. Però és ben cert que aquesta línia neocentralista i esmicoladora de la nostra nació ha augmentat, en gran part, com a efecte col·lateral del procés d'independència del Principat de Catalunya. I fins i tot podríem afirmar que el nomenament recent com a arquebisbe de València d'un personatge tan espanyolista com Antonio Cañizares és també una reacció de les forces espanyolistes, que controlen entre altres coses la Conferencia Episcopal Española a aquest procés. No cal dir que aquest personatge, tot i que estarà poc de temps al capdavant de la diòcesi, perquè té 70 anys i als 75 prescriu el Dret Canònic la jubilació dels bisbes, retardarà una volta més tot el que puga (i tant de bo ens equivoquem), l'assumpció de la llengua i la cultura pròpia per part de l'Església valenciana.

Pel que fa al procés en si, hi ha algunes coses que tampoc no estan molt clares, i que fan que no li veiem molta viabilitat. Hom diu que "les enquestes" diuen que guanyarà el sí. Però "les enquestes" no acostumen a ser fiables en aquests casos, i en qualsevol cas, allò que val és el moment de les eleccions. En Quebec han fet ja dos refèrendums, i els han perdut, tot i ser un 80 % de francòfons, si bé també és cert que el darrer estigueren a punt de guanyar-lo. En el Principat al voltant de la meitat de la població és d'origen de fora. Algú pot creure que els andalusos, extremenys, gallecs, aragonesos, castellans, etc. (i els seus fills) votaran a favor de la independència? Algú s'imagina a personatges profundament espanyols i de cultura andalusa com Justo Molinero votant a favor de la indepencència? Jo, sincerament, no.

D'altra banda, haurien d'estar segurs els promotors del referèndum de que una part important d'aquesta població d'origen immigrant votarà, encara que siga en contra. Altrament, els pot ocòrrer com en el referèndum per la independència de Bòsnia el 1992, on votaren sols els musulmans i els croates, i els serbis per tant no l'acceptaren, tot i que guanyaren els partidaris de la independència per un 99 %. Els esdeveniments posteriors, de tots són coneguts.

Tampoc ens sembla molt clar el plantejament que sobre l'organització d'aquest "procés". De cop i volta ha sorgit l'ANC. I què és l'ANC? Qui són els seus membres? El que és més important: Qui i com tria els seus dirigents? Aquestes preguntes són importants, perquè a aquesta organització se li ha encomanat (per qui? per quina raó?) ni més ni menys que la direcció i supervisió del procés d'independència del Principat.

Però és que si escarbem més, veiem dins de l'ANC coses, si més no, estranyes. D'entrada hi ha alguns personatges (que damunt sembla que tenen càrrecs rellevants dins seu!), als quals se'ls podria donar la categoria de frikis. Per exemple un tal Víctor Cucurull, qui per exemple en aquest vídeo es dedica a dir una bajanada rera l'altra. Ja parlarem en altre fil d'aquest curiós "Institut de la Nova Història", que sense negar que algunes de les seues investigacions puguen ser encertades (com per exemple la catalanitat del descobriment d'Amèrica) s'està inventant una "nova història" (com per exemple dir que sant Ignasi de Loiola o santa Teresa de Jesús foren catalans), igual que feren en el seu dia els seus criticats historiadors castellans, o a casa nostra els historiadors neoblavers.

Si bé, qui és més curiós és la seua presidenta, Carme Forcadell. Aquesta senyora no sembla tenir massa preparació per a la tasca que li han encomanat, i a banda de donar crits i repetir conceptes, té plantejaments equivocats, com per exemple en aquest vídeo, on diferencia entre "poble català" i "poble no català". Aquests plantejaments són maniqueus, i en qualsevol cas, com hem dit més amunt, si no s'aconsegueix que la població "espanyolista" del Principat participe en l'hipotètic referèndum, encara que siga per a votar no, aquest perdrà legitimitat. A un nivell no tan important, també és lamentable que aquesta senyora, tot i ser de Xerta, molt a prop del PV, i per tant parlant de català occidental, faça esforços continus per parlar català central. Menys mal que al final acaba eixint-li la seua fonètica occidental nadiua, però no deixa de ser ridícul això. I en qualsevol cas, això és el que hom pretén en la independència (del Principat i després dels PPCC)? Que tots parlem català central? A banda que això no ho farem mai els parlants de català occidental del sud de la Sénia (i molts del nord també), em sembla un ridícul centralisme a la francesa o a la castellana (quan hom pretén per exemple que el parlar de Valladolid o de l'Île de France són els més purs de les respectives llengües).

I tornant al referèndum, que és la pedra de toc de tota aquesta història, no estem d'acord amb l'obstinació a voler celebrar-ho, tot i que aquesta celebració ha entrat en un atzucac jurídic d'on no hi ha eixida a curt termini. Menys encara estem d'acord amb les crides a la desobediència legal que irresponsablement s'estan fent per part d'alguns. La possibilitat d'intervenció de l'exèrcit espanyol no és una cosa esbojarrada, en vista dels seus antecedents històrics i, sobretot, perquè un incompliment legal els donaria carta blanca. Altres alternatives són igualment preocupants: Declaració de l'estat d'excepció, anul·lació de les autonomies, retallada d'aquestes al màxim, etc. I enllaçant això amb el que hem dit al principi, les conseqüències de tot això serien molt més nefastes en els PPCC fora del Principat que en el Principat mateix.

Jo personalment duc més de vint anys de militància nacionalista. La idea que vaig assumir de jove fou la dels PPCC, no la del Principat independent. Recorde que un dels "lemes" que vaig assumir de jove fou que primer calia la reunificació dels PPCC, per a després cercar la independència. Potser predicaré en el desert, però crec que en el futur, la línia de treball dels nacionalistes del Principat (i evidentment la dels del PV i les Illes), deuria de ser aquesta.

Per últim, last but not least, hi ha un altre factor que desaconsella celebrar el referèndum ara. I aquest és la crisi de Convergència. Vàrem ser pioners en el seu dia a denunciar la família Pujol-Ferrusola i els seus negocis bruts. Però seria totalment injust dir que tota Convergència és aquesta família. En Convergència hi ha nacionalistes de pedra picada i gent honesta i amb sentit de la responsabilitat. Sobretot, hi ha molta gent que estima sincerament Catalunya, i fins i tot, tot i que és un aspecte en què han d'avançar encara, molts creuen en els PPCC. Així mateix, podem dir que l'ideari de Convergència està ben viu en el que podríem anomenar la Catalunya rural, i aquesta, no cal dir-ho, representa les essències en més d'un aspecte del Principat. Convergència és un partit moderat, modern, europeu, amb sentit comú, que tant de bo estiguera present en el País Valencià i les Illes. A banda que un partit així impediria que el PP monopolitzara la dreta local ací, el seu efecte seria totalment benèfic.

Convergència té problemes i està en procés de refundació. Barrejar aquest procés d'independència del Principat amb els seus problemes interns pot ser nefast. Crec que cal donar-los un temps de reflexió perquè puguen eixir de la problemàtica en què es troben, perquè puguen ordenar les seues idees i superar aquests moments tan durs per a ells. I en això creiem que la resta dels partits nacionalistes del Principat haurien de ser generosos, ço que no estan siguent.

No volem estendre'ns més en aquestes dissertacions, que ja han estat massa llargues. Acabarem, doncs, amb dos lemes que creiem que sintetitzen molt bé el que hem dit:

-SENSE VALÈNCIA, NO HI HA INDEPENDÈNCIA.

-SENSE CONVERGÈNCIA, NO HI HA INDEPENDÈNCIA.

Webmestre.