Recentment hem vist en els fòrums blavers que "s'ha produït un relleu en la presidència de les JJGAV". Sembla, doncs, que Aitor Marquina, Gonzalo Palanca i eixe misteriós tercer co-president que s'amagava com una rateta ja s'han jubilat com a presidents de les JJGAV.

Això encaixa amb l'e-mail que hem rebut i que hem fet públic en què un d'ells, Gonzalo Palanca, mostrava el seu penediment públic i demanava que el treguérem de la llista que tant acollona els nostres enemics de "Blavers d'ara".

Sota la presidència d'aquests xics (a més de l'època lamentable de Toni Rochina), les JJGAV passaran a la història com a un dels elements provocadors de més violència i alteració de l'ordre públic de la societat valenciana, que nosaltres detallem en la part d'aquest dossier corresponent a eixe període. Ells, com a presidents d'eixa institució, junt amb Manolo Latorre, president màxim del GAV, ne són els màxims responsables.

Com la justícia espanyola ha tingut sempre un tracte tan "exquisit" amb el GAV, s'han depurat poques responsabilitats de tots aquells actes violents i vandàlics. Els mateixos Toni Rochina, Aitor Marquina i Gonzalo Palanca hi estigueren involucrats presumptament també en algunes d'eixes ignominioses "accions".

Nosaltres, però, no ens donarem mai per vençuts i depurarem totes les responsabilitats que calga fins al final a tots els nivells.

I respecte als nous xics o xiquets directius de les JJGAV, doncs simplement els hem de dir que ens agradaria que no seguiren les passes dels seus predecessors. I si ho fan, doncs serà pitjor per a ells, perquè a més de que els hostigarem sense descans, la impunitat judicial no els durarà sempre, ja que en aquesta vida, tot s'acaba. Això a banda de que la gent "panca" que diuen ells està cada volta més calenta amb ells, i algun dia algú podria perdre la calma i donar-los un càstig exemplar (Déu no ho vullga), si continuaren amb la seua política d'atac i provocació, ja que tots tenim un límit i les reaccions de la gent són impredictibles.

Els animem també a que no siguen tan covards ni poregosos com els seus predecessors, que mai no donaren la cara obertament com a presidents de les JJGAV i sols se sabé per terceres fonts, de manera indirecta, que ells n'eren els presidents, i per tant, facen públics els seus noms.