Benvolguts amics:

Com sabeu, els enemics de la nostra terra i la nostra nació van canviant de nom i d'importància. És per això que, en especial després de les darreres eleccions de novembre, cal una reestructuració de la llista de blavers d'ara. Per això, les primeres posicions de la llista resten així:

1-José Luis Roberto: No necessita presentació, entre d'altres coses, perquè porta molts anys (massa sens dubte) molestant-nos. No obstant, la darrera de les seues provocacions, en el bar Terra de Benimaclet en novembre de 2010, va ser sens dubte la més greu de totes les que ha fetes al llarg dels anys i nosaltres no oblidem. En qualsevol cas, després de la pràctica desaparició del GAV, que nosaltres ja hem comentat diverses vegades, el seu partit España2000 ha esdevingut la principal entitat antinacionalista i, de retruc, antivalencianista, de la nostra terra.
Igualment de greu és l'odi als immigrants i a les races no europees (en especial a l'Islam) que promou el seu partit. Curiós en qualsevol cas, quan ell prové de Caudete de las Fuentes, poble situat en la "Valencia castellana", en la comarca de la Plana d'Utiel-Requena, que són valencians des del s. XIX, i quan la seua dona és lituana. Ells, per tant, també són en el fons immigrants i forasters a la nostra terra. Potser per això ell i el seu partit són tan antivalencianistes.
Nosaltres, en antiblavers, som defensors dels drets humans i de l'estricta igualtat de totes les persones i totes les races, des de l'Islam fins als oriünds de Caudete de las Fuentes (com ell), passant pels lituans (com la seua dona). No acceptem ni acceptarem mai l'odi al diferent ni a persones d'altres races. I això justifica també que aquest senyor estiga en primera posició de la llista.

2-Samuel Azor: Aspirant a succeir José Luis Roberto al capdavant d'España2000, quan aquest es retire per motius d'edat (té vora 60 anys) o de salut, cosa que semblaria que podria succeir els pròxims temps. Com ja hem comentat en altres llocs, pateix del mateix anticatalanisme malaltís que el seu cap José Luis Roberto. Per les mateixes raons que ell, doncs, mereix estar en la segona posició.

3-Manuel Latorre: President del GAV i persona malalta d'odi anticatalà (i de retruc antivalencià). Com a tal, és el màxim responsable de la violència blavera d'ençà que ell és el president (2001). No obstant, ja hem dit adés que el GAV és ja (en part gràcies a nosaltres), una entitat mig morta i de gent d'avançada edat. Per això mereix baixar posicions, tot i que encara dega d'estar entre les primeres.

4-Juan García Sentandreu: Un altre que porta massa anys molestant-nos, si bé ja és totalment una ombra del que era: Decadent, amb escassa oratòria, i sobretot un gran fracassat, ja que el partit "Coalición Valenciana", que ell, ha intentat promoure per tots els mitjans, s'ha enfonsat definitivament i ha anunciat la seua desaparició.

5-Francisco Camps: Ex-president de la Generalitat Valenciana que està immers en nombroses causes judicials a conseqüència de presumptes casos de corrupció quan ell governà. Tanmateix, si està a la llista és per ser responsable del major atemptat a la nostra llengua i la nostra nació d'ençà de la mort de Franco: El tancament dels repetidors de TV3 al PV. Per això mereix estar en primeres posicions a la nostra llista.

6-Juan Lladró: Principal finançador del blaverisme, en hores molt baixes, ja que la seua empresa fa anys que travessa una profunda crisi. Tot i que té ja més de 80 anys, i per llei de vida, doncs, no deuria de viure massa anys més, no podem ni devem oblidar el seu paper de finançador principal durant molts anys de tot tipus d'entitats blaveres, fins i tot les més radicals, i per això mereix estar encara en les primeres posicions.

7-Toni Cantó: Nou personatge en la llista i en la galeria.



Toni Cantó és un actor valencià afincat a Madrid, la família del qual és originària d'Alcoi, que hui dia és diputat al Congrés dels  Diputats espanyol pel partit centralista i antinacionalista "Unidad, Progreso y Democracia" (UPyD). Com a actor, després d'uns inicis televisius, la seua carrera baixà fins que trobà un paper en la sèrie "7 vidas", a finals dels 90 del passat segle, i això li donà certa popularitat. Des d'aleshores ençà no ha tingut massa èxit en el món de la interpretació, i aquesta podria ser una de les causes per les quals ha buscat refugi en la política. Així, els darrers anys ha mostrat simpaties pel partit "Ciudadanos" (del Principat de Catalunya), per Unificación comunista de España (UCE), y finalment per UPyD. Per aquest partit ha tret finalment acta de diputat al Congrés dels Diputats espanyol en les eleccions de novembre de 2011. Un denominador comú de les seues simpaties i militància política és un radical antinacionalisme i cert anticatalanisme.

Aquest xic és el màxim representant a València del partit Unión, Progreso y DemocraciaUPyD, que és un partit rabiosament antinacionalista i anticatalanista. Com diem en la descripció que fem d'ell, un denominador comú de tota la militància política d'aquest senyor és precisament el seu antinacionalisme. No se li coneixen, no obstant, tot siga dit, manifestacions en contra de la unitat de la llengua. Aquest senyor, en qualsevol cas, representa el prototipus de valencià castellanitzat i amadrilenyat que sembla que a alguns membres de les burgesies de València i Alacant sobretot tant els enlluerna.

En les darreres eleccions de novembre s'ha produït el creixement preocupant en terres valencianes dels partits España2000 i UPyD, i fins i tot aquest senyor ha obtingut acta de diputat al Congrés dels Diputats espanyol. Els màxims representants d'España2000 ja fa temps que estaven a la llista, i ara han pujat posicions. És just, doncs, que ell, no sols entre a la llista, sinó que estiga en les primeres posicions.