Doncs això, que hui s'ha sabut que Manuel Fraga Iribarne, ex-ministre franquista i líder de la dreta reaccionària espanyola d'ençà de la transició, l'ha palmat per fi.

Anem a deixar-nos de sentimentalismes falsos, i a dir la veritat: las seua notícia alegra no sols a qualsevol nacionalista, sinó a qualsevol persona amant de la democràcia.

El Sr. Fraga no sols fou una persona de rerafons franquista, sinó que a més fou un antinacionalista destacat. Representa a la perfecció als gallecs renegats, que somnien en anar-se a Madrid, per molt president de la Xunta que fóra, i per molt gallec que parlara en el Parlament gallec. Igual que molts valencians qué curiós.

A més fou un senyor preumptament amb les mans tacades de sang, degut als successos de Vitoria i Montejurra, ocorreguts quan ell era ministre de Governació en 1976, i que causaren en total 6 morts i diversos ferits.

Era una persona, en fi, summament maleducada i de mal gust, a l'estil de l'Espanya canyí que a alguns killo-garrulos els agrada.

Per tot això, en resum, ens alegrem de la seua mort.