Evidentment Joan Carles I va ser designat per Franco, però el Rei va trair "el Movimiento" i a partir d'ahí vingué el pacte de la Constitució. El problema dels PPCC no és Monarquia a Espanya sí o no, el problema dels PPCC és independència per crear el nostre Estat propi o seguir depenent de la Nació castellana siga aquesta una República o siga aquesta una Monarquia. Clar que el comunisme radical no entén de nacions i busca un Estat centralista espanyol republicà i sense democràcia.

A més a més donar suport a una República Espanyola no garantitza que aquesta respecte els drets dels PPCC a decidir. De fet podiem ser un Estat independent i compartir la Prefectura de l'Estat amb Espanya si Espanya segueix sent una Monarquia. Austràlia és un Estat independent i el Cap d'Estat és la Reina d'Anglaterra, Andorra és un Estat independent i té dos caps d'Estat aliens a Andorra: el President de la República francesa i el Bisbe de la Seu d'Urgell. Per tant podríem ser independents i tenir com a Cap d'Estat al Rei d'Espanya perquè també ho és de València, de Mallorques, Comte de Barcelona, etc..... Per tant jo pense que el problema està en independència d'Espanya o dependència.

Última edició per Llenguacatalana (26-11-2007 13:50:56)

Respecte això que el monarca delinqüent va traïr el franquisme, tinc els meus dubtes.
Si els franquistes tenien una mica d'inteligència devien veure que la dictadura no podia continuar, que s'havia de "canviar el màxim per a poder canviar el mínim". Qui et diu que el sistema actual no el van dissenyar els propis franquistes? Aquest bipartidisme és cutre del matar, i de vegades recorda la Restauració. Franco no es deu remoure a la tumba.

Suposant que els franquistes haguessin estat tant estúpids com sa ideologia i no haguessin preparat l'evolució pseudodemocràtica per tal de sobreviure, l'acció del reietó cabró hauria estat una traïció al moviment, sí. Però aquesta traïció hauria estat per a defensar uns ideals "demòcrates"? Aquesta traïció li hauria permès mantenir-se al poder, quedant a més com a demòcrata totalment legitimitzat. És a dir: jo si sóc un borbó en un tro que naufraga i que té un futur futut, prefereixo canviar de baixell, sacrificant poder però guanyant estavilitat.

Volia fer aquesta apreciació i, a més, deixeu-me plantejar una idea que l'altre dia va sortir en una conversa amb uns companys, mentre insultàvem l'hereu d'en Cisco.

Suposem que fem una organització armada i eliminem el coi de rei d'una forma extremadament dolorosa (això és palla, lo bàsic és que hem assolit la república, ok?). Aleshores el president seria, mentre durés la farsa bipartidista, del PSOE o del PP. Què vol dir això? Això vol dir tenir un doble Aznar cada 4 anys aproximadament en comptes d'un sol Aznar i un Rei inútil i "imparcial". Nosé ben bé fins a quin punt ens podria fotre això, però el cert és que en aquest sentit sembla anar-nos millor tenir rei. A més, el fet que espanya sigui monàrquica i una monarquia ens dóna més raó als independentistes.
M'explico?

A la II República Espanyola, Catalunya va ser independent .... d'aquella manera i durant unes hores.

En 1934 l'Estat català independent va durar unes hores. Els partits polítics nacionalistes sempre han reclamat a l'Estat central espanyol l'autonomia no com una meta o un objectiu final, sinó com un pas intermedi per a assolir la independència. Un exemple eloqüent van ser els esdeveniments ocorreguts a Barcelona a l'octubre de 1934. Poc després de proclamar-se la II República Espanyola a l'abril de 1931, les Corts espanyoles van aprovar el dia 8 de setembre de 1932, després de diversos mesos de profunds debats, l'Estatut de Catalunya. Però el règim estatuari no era suficient per als independentistes catalans. Aprofitant les revoltes socials i polítiques que van enfosquir a la nació espanyola a l'octubre de 1934, a les vuit del matí del dia 6 del citat dia, el dirigent d'Esquerra Republicana Lluís Companys, i la vegada president de la Generalitat de Catalunya, al·legant que els feixistes i monàrquics havien traït a la República, va proclamar des de la balconada del palau, en nom del poble i del Parlament de Catalunya, l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Acte seguit, Companys va trucar al general Batet que manava les tropes espanyoles a quarters de a Catalunya, informant-li de la ruptura amb el Govern central i sol·licitant-li la seva adhesió. El militar es va negar a donar-li una contestació per telèfon i va demanar al president de la Generalitat que l'hi comuniqués per escrit. Així ho va fer el senyor Companys, però no va obtenir contestació alguna. El Govern de la República Espanyola va acollir amb sorpresa i disgust la conducta dels líders catalanistes i va actuar amb rapidesa. Es va declarar l'estat de guerra a Catalunya i les tropes nacionals van bombardejar el palau de la Generalitat. Van ser hores d'incertesa i desconcert. Al caure la nit, Barcelona era una ciutat sumida en un mar d'horror i de caos. Tirotejos, tirs de metralladores, canonades, explosions... Des dels micròfons instal·lats en la Generalitat i en la Conselleria de Governació, durant la matinada, la ràdio va difondre cridades desesperades i angoixants d'auxili a tots els catalans. L'exèrcit va ser ocupant posicions fins a envoltar el palau de la Generalitat. A les sis i mitjana del matí del dia 7 la ràdio va anunciar: «Atenció! Catalans! El president de la Generalitat considerant esgotada tota resistència, i amb la finalitat d'evitar sacrificis inútils, capitula»
La revolta havia acabat i la ciutat, poc a poc, va ser recobrant la normalitat. Tots els implicats en l'intent secessionista van ser detinguts i sotmesos a judici a Madrid pel Tribunal de Garanties Constitucionals, presidit pel polític radical Fernando Gasset. El procés es va allargar des del 8 de gener fins al 5 de juny de 1935. En les seves declaracions Lluís Companys va afirmar que solament li pertanyia a ell la responsabilitat de l'esdevingut i que estava disposat a respondre per això. La sentència va ser rigorosa: es va condemnar a 30 anys de presó major a tots els acusats. Dictada la sentència, els condemnats van ser conduïts a la presó del Port de Santa Maria, a Cadis. No van romandre molt temps en el penal, ja que al febrer de 1936, el Govern del Front Popular va decretar una àmplia amnistia política, que va permetre a Companys i als seus companys tornar a Barcelona i, aclamat pel Parlament català, va ser reposat en la presidència de la Generalitat en el mes de març del mateix any, càrrec en el qual es va mantenir fins als últims mesos de la Guerra Civil. Tres dies abans que l'exèrcit del general Franco entrés en la ciutat condal, Companys, en la matinada del 22 al 23 de 1939, va fugir a França des d'on va tractar d'organitzar el Consell Nacional de Catalunya. El final de la vida de Lluís Companys va ser tràgic i desgraciat. En plena Guerra Mundial, a l'agost de 1940 va ser detingut a França per agents de la GESTAPO alemanya i lliurat a les autoritats espanyoles que ho van recloure en el castell de Montjuïc, a Barcelona. Després de ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim, va ser condemnat a mort. Al clarejar del dia 15 d'octubre de 1940 va ser afusellat en els fosos del castell barceloní. Descalç i cridant «Visca Catalunya!»

Defendre la monarquia en compte de la república és incongruent si eres republicà com llenguacatalana (incongruència total)

Última edició per daniol (27-11-2007 00:46:44)

D'a on et treus que "una república en Espanya seria més centralista"?

Què té de descentralitzador el Rei? Què té de descentralitzadora la institució de la monarquia? Res en absolut.

Afecta tant al centralisme la figura d'un rei com un règim republicà. De fet, a un nivel simbòlic otorga una imatge molt més "nacional" un Estat amb un Rei que és descendent dels que van invadir i arrasar aquesta terra que no una república.

Obviament no dic que amb una república els valencians o els Països Catalans tindriem més autonomia, però tampoc es pot dir que el rei fa cap paper descentralitzador. Si no, concreta'm que fa per a otorgar més autonomia als distints territoris i nacions dins d'aquest Estat.

Última edició per Curial (27-11-2007 13:57:56)

Llenguacatalana escrigué:

jo no crec que els dos partits majoritaris espanyols singuen capaços primer de reinstaurar la República i molt menys que eixa República siga confederal

Clar que no, per això no hi ha que fomentar el bipartidisme que estem sofrint en els ultims 20 anys, la solució es canviar la manera de fer les coses e instaurar una república de treballadors ( article  de la Constitució de 1931).

Llenguacatalana escrigué:

Jo només defense una República dels PPCC dins la Unió Europea.

La Unió Europea... una unió dels taurons capitalistes, que fomenta al desnivell entre els països rics i els pobres hi ha que buscar molta informació sobre aquesta unió pero poder arrivar a entendre-la, jo anime a que buskeu informació, perque la cara que donen a conèixer no es la veritat.

Llenguacatalana escrigué:

Espanya no ens vol com a catalans, valencians, etc...

No et deixes confondre per una minoria, sempre pasa el mateix, ho fan dues persones i la TV diuen que son el 99,99% de la població.

Home, en Espanya no existeix el bipartidisme. Els espanyols són lliures de votar a qui vulguen. Si volen poden decidir no votar ni PSOE ni PP. De fet tots els espanyols que tinguen dret a vot poden votar si volen al Partido Comunista de los Pueblos de España, a Izquierda unida o qui vulga. Ningú ho impideix. No hi ha bipartidisme. Hi ha un poc de vot captiu.

No cal que diga que una República (dictadura) dels treballadors seria un desastre per als espanyols i la inmensa majoria dels espanyols no la vol. Per tant com no doneu un cop d'Estat comunista per a implantar-la la teniu molt clar, i encara que donareu un cop d'Estat per a implantar el comunisme no duraria res perquè els espanyols assentants en el capitalisme democràtic s'alçarien en defensa del seu estatus i la Unió Europea i EUA us posarien en escac i mat.

El comunistes internacionalistes, uns taurons dictatorials. No gràcies.

I no volia parlar més de comunisme-capitalisme, però és que m'ho poses a ou. Ara, respecte les teues idees, menys que estigues a favor d'una dictadura.

Última edició per Llenguacatalana (27-11-2007 20:45:48)

Olocauí, però és que jo defense el capitalisme per tant sóc un cabró als teus ulls. També són cabrons els del Bloc, Esquerra, EUPV, etc... perquè la seua activitat es fa en el marc d'un Estat capitalista moderat i ni EUPV vol una dictadura comunista. EUPV vol més drets social dins un Estat capitalista, i és que capitalisme és sinònim de democràcia perquè no impideix el progrés a ningú. En canvi la dictadura comunista vol que ningú, menys l'alt funcionariat, abaste el progrés.

"Empala, només espere que no dones suport a cap organització armada que elimine ningú. Tothom té dret a la vida, el Rei també. Hauries de cuidar el teu vocabulari perquè el Rei t'agrade o no és inviolable i no li pots insultar i molt menys dir que vols matar-lo. Jo la veritat, si hem de ser Espanya preferisc que hi haja Rei a que hi haja un President de la República que siga del PP o del PSOE. La poca descentralització que hi ha a Espanya desapareixeria amb un President de la República, l'Estat seria més centralista. Si hem de ser independents: República, o Monarquia compartida, si hem de ser Espanya: Monarquia. Això és el que pense.No crec en la utilitat de la lluita armada ni la trobo acceptable. I si participés en una organització del tipus esmentat no ho diria per internet. No m'has entès la broma, pel que veig."

El fet que el monarca cabron sigui inviolable (és a dir, tingui més drets que els altres ciutadans, i tot per la puta patilla), ens hauria d'incitar a tots a cremar fotos seves i a fer pintades en contra d'ell. Si t'estan donant pel cul el que no pots fer és ficar-t'hi baselina per a alleujar el dolor: Carda'hi la mà perquè s'aturi la penetració!

“Home, en Espanya no existeix el bipartidisme. Els espanyols són lliures de votar a qui vulguen. Si volen poden decidir no votar ni PSOE ni PP. De fet tots els espanyols que tinguen dret a vot poden votar si volen al Partido Comunista de los Pueblos de España, a Izquierda unida o qui vulga. Ningú ho impideix. No hi ha bipartidisme. Hi ha un poc de vot captiu.”

Llibertat? Només ho sembla. Per a restringir la llibertat no només hi ha mètodes físics.
La gent és zombi, xai, manipulada, estúpida, sense relleu intel·lectual ni ideològic, sense interès pels afers col·lectius, apolítica i acrítica amb la realitat, el present o els polítics. Això parlant sense embuts, a lo radical i generalitzant. Amb aquesta societat és impossible la democràcia electoral; molt menys la directa, popular i de consens, que és la bona.
El bipartidisme hi és, encara que no siga amb formes tant radicals com en la Restauració. Ara hi ha bipartidisme “amb estil”. Si ho mires veuràs que PSOE i PP són dues cares de la mateixa merda, no són ni oposats ni enemics. Són dos equips de futbol jugant un amistós, dos corcs rossegant un mateix tronc.
Nom diguis que tens fe en el sistema electoral actual després que el PP vos hagi guanyat en majoria absoluta (sento si toco un tema delicat).

“No cal que diga que una República (dictadura) dels treballadors seria un desastre per als espanyols i la inmensa majoria dels espanyols no la vol. Per tant com no doneu un cop d'Estat comunista per a implantar-la la teniu molt clar, i encara que donareu un cop d'Estat per a implantar el comunisme no duraria res perquè els espanyols assentants en el capitalisme democràtic s'alçarien en defensa del seu estatus i la Unió Europea i EUA us posarien en escac i mat.”

Ningú ha dit que sigui fàcil. De tota manera, sent el liberalisme un sistema condemnat a patir crisis i a funcionar malament, és inevitable que el moviment revolucionari (sigui en la forma que sigui), sorgeixi de tant en tant amb força, o això crec jo.

“El comunistes internacionalistes, uns taurons dictatorials. No gràcies.”
Els capitalistes dogmàtics, uns pavos ignorants. No gràcies.

“I no volia parlar més de comunisme-capitalisme, però és que m'ho poses a ou. Ara, respecte les teues idees, menys que estigues a favor d'una dictadura.”
Dictadura del proletariat vol dir hegemonia del proletariat, i el socialisme és només un tipus de revolució.

“Olocauí, però és que jo defense el capitalisme per tant sóc un cabró als teus ulls. També són cabrons els del Bloc, Esquerra, EUPV, etc... perquè la seua activitat es fa en el marc d'un Estat capitalista moderat i ni EUPV vol una dictadura comunista. EUPV vol més drets social dins un Estat capitalista, i és que capitalisme és sinònim de democràcia perquè no impideix el progrés a ningú. En canvi la dictadura comunista vol que ningú, menys l'alt funcionariat, abaste el progrés.”
Entendre en què es fonamenta la crítica al capitalisme és quelcom molt molt més complicat que la defensa de l'independència dels PPCC. Jo aconsello llegir al respecte (cosa que jo vull fer), perquè s'aprèn molt sobre el món humà i la societat i guanyes el dret a parlar del tema, no sé si m'explico.

El tema és interessant i per ser ordenats és veritat que s'hauria de parlar en un altre lloc.

Tito tenia aixeteria d'or i diamants, i 2000 donzelles verges (renovades cada anys) que li ballaven al voltant la dança del ventre.
També tenia un esportiu Lamborghini Diablo fet tot de platino i diamants, amb retroreactors a propulsió que li permetien volar per damunt de Iugoslàvia. També menjava caviar a totes hores i es banyava en Ribera del Duero (deia que era bó per a la pell).
Tenia un jet privat a on es banyava en un jacuzzi mentres jugaba a la Playstation, viatjant a la velocitat de la llum.

Posats a inventar-nos coses, eh.