Descarregueu  el navegador Mozilla Firefox, per a una visualització web millor i més segura
Descarregueu l'Adobe Reader, per a documents PDF

Main.LaConsciènciaNacionalDelsValencians History

Hide minor edits - Show changes to output

May 02, 2023, at 11:19 PM by 84.121.200.250 -
May 02, 2023, at 11:15 PM by 84.121.200.250 -
Added lines 784-979:

%quote% "Valencià de la ciutat de Valencia, declaro que sóc català.".

*[1974] Manuel Sanchis Guarner. ''Parlament pronunciat en l'acte en què li fou lliurat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes'':

%quote% "Nosaltres, els Països Catalans, no som un poble important en el concert de la humanitat pel que fa a les nostres dimensions. Però tampoc som cap poble insignificant...".

(:if userlang de:)
(:title Das nationale Bewusstsein der Valencianer:)
!Das nationale Bewusstsein der Valencianer

!!13. Jahrhundert

*[1287] Bernat Desclot. Chronik von König Peter IV.

%quote% "[Peter the Great in the saddle of Panissars]...tramès lletres a ses hosts de Gerona e de tota sa vegueria, e de Barcelona, e de Lleida, e de Tarragona, e de Tortosa, e de València, e de tota Catalunya generalment.".

!!14. Jahrhundert

*[Anfang des 14. Jahrhunderts] Der valencianische Arzt, Visionär und Kirchenreformer Arnau de Vilanova (València, Mitte des 13. Jahrhunderts - Genua, 1311), erklärt in seinem Werk "De Agrimensura" über sich selbst "Que yeu Arnaut de Vilanova... de Catalunya nadiu fuy". Ebenso bezeichnet er in seinem "Antidotum" den Bischof von Mallorca und andere Personen aus den katalanischsprachigen Gebieten, die in Perugia (Italien) waren, als "compatriotes meus". Was diesen berühmten Valencianer anbelangt, so wollen wir abschließend noch einen kuriosen Beweis für seinen nationalen Status anführen. Papst Bonifatius VIII. hegte eine große Abneigung gegen die Katalanen und gestand einmal im Gespräch mit dem König von Sizilien, dass er keine guten Katalanen kenne, und die Ausnahme sei eben sein Privatarzt, ''magistrum Arnaldum de Villanova''.

*Ramon Muntaner: ''Chronik''

Erzählung über eine Seeschlacht gegen die Mauren von Tunis, in die Peres der Große vier valencianische Galeeren geschickt hatte:

%quote% "Mas l'almirall dels sarraïns era savi home de mar e era estat en molts fets d'armes e havia provats los catalans qui eren..."

%quote%Abschnitt CLXXI: "Veritat és que en una companya eren vint almogàvers qui eren de Segorb e de l'encontrada...E és costum de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja fins a la nit...".

%quote%Abschnitt CCXXXV: "En Rocafort, esguardant que ell havia perduda la casa de Sicília, e d'Aragó e de Mallorca, e encara de tota Catalunya, pensà que s'acostàs a misser Carles..."

Erläuterung der katalanischen Herkunft der von Jakob II. eroberten Gebiete im Süden des Königreichs València:

%quote% Abschnitt XVIII: "...els habitants d'Oriola, Elx, Alacant, Guardamar...son vers catalans e parlen lo bell catalenesc del mon." "vingueren molts fadrins en Catalunya e nodriren-se tot hora amb lo senyor infant; enaixí aprenguren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del Regne de València tot ço qui bo e bell era, e així cascun d'ells fou lo pus perfecte pla(català) que abans fou e amb pus bell catalanesc".

*[1306] Arnau de Vilanova:

%quote% "Regnum vero Aragoniae sub se habet cathalanos et aragones"

*[1311] Ramon Muntaner nimmt Valençona, aus València, zur Frau: ("Les Quatre Grans Cròniques", Abschnitt CCLI oder CCXXXV).

%quote% "E és veritat que jo, Ramon Muntaner, en aquella saó, venguí en Sicília, de Romania, e demaní llicència al senyor rei que li plagués que jo pugués anar en les parts de Catalunya e prendre ma muller que havia afermada fadrina en la ciutat de València".

Der berühmte valencianische Arzt und Visionär Arnau de Vilanova (1240-1313) wurde von seinen Feinden beschuldigt, "''von verachtenswertem Volk zu sein, d.h. katalanisch''" ("¡¡de filiis despecte nationis, scilicet cathalanus''").

*[1316] Testament von Guillelma, Ehefrau von Salvador Pedrosell

%quote% "Item, captivis catalanis oriundis de civitate Valentie, redimendis de posse paganorum, ducentos solidos"

*[12.8.1330] Verfügungen an die Kaufleute der Krone von Aragonien in der Stadt Brügge

%quote% "a tots los mercaders catalans sotmeses del senyor rey d’Aragó, a fi que d’ací en avant no sie nenguna quistió entre mercaders ne noliejadós, ne ací ne en València, ne en Barchinona, ne en Mayllorcha"

*[1352] Peter IV. der Feierliche: Chronik: Erzählung eines Sturms auf Sizilien (Abschnitt 5)

%quote% "no se’n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València"

*[1370] Moisès Salvador, Jude aus Lissabon, bezeugt:

%quote% "entre los mercaders catalans que y pujaven e meteren ses robes e mercaderies e persones hi véu En Joan Roca, mercader de València e tots los catalans qui eren en la dita fusta".

*Bernat Serra, Notar von València (in derselben Klage):

%quote% "alcuns mercaders catalans entre los quals eren Johan Roca, mercader de València".

*Bernat de Miracle, Rechtsexperte aus València (in demselben Verfahren):

%quote% "entre los quals catalans que hi moriren hi morí En Johan Roca, jove, mercader de València", etc.

*[1370] Die valencianischen Stadtverordneten wenden sich an die Mallorquiner und beklagen die Unsicherheit im Meer:

%quote% "On és la vigor de la nació catalana, que feia tributàries totes altres nacions circunvehines? E preferint-nos a fer sobre açó, ensems ab vós e ab Catalunya".

*Der Infant Martin von Sizilien befriedet die Insel, und als der Rat von València von seinen Erfolgen erfährt, betrachtet er sie als "''honor e utilitat de la Corona reyal d'Aragó; encara a tota la nació catalana''".

*Francesc Eiximenis: ''Lo Crestià'' (Drittes Buch). Albert Hauf Hrsg. Barcelona: 62, 1983.

%quote% "per aquestes, damunt dites raons, provaren los damunt dits sentenciants que la nació catalana era eximpli de totes les altres gents cristianes en menjar honest e en temprat beure; e sens tot dubte aquesta és la veritat, que catalans són los pus temprats hòmens en viure qui sien al món."

*[6.7.1392] Allgemeiner Rat der Stadt València. ''Manual de Consells''

%quote% "...els èxits de l'infant Martí, a Sicilia fan honor e utilitat...a tota la nació catalana."

*[1395] Antoni Canals: ''Valeri Màxim'' (Übersetzung)

%quote% "E com lo dit rey fos barbre, que vol dir hom estrany a la terra on és, qui no col Déu, com serien, als catalans, turchs o tartres"

*[12.9.1399] Die Stadtvertreter von València erwähnen dieses alte Sprichwort:

%quote% "Draps de França e llibres de Bolunya consumen Aragó e tota Catalunya".

*[1399] Die Vertreter der Stadt València wenden sich an die Abgeordneten der Generalität von Katalonien, um ihnen für "''la galera que els prestaren per armar-la contra els berbers, per donar a aquells durs càstichs, terrible terror e punició condigna de tants damnatges per aquells donats a la Catalana nació''" zu danken.

!!15. Jahrhundert

*[1403] Stadtvertreter von València. ''Lletres missives als prohoms i al cònsol de Marsella''.

%quote% "...ha presa en les mars vostres la nau de Cristòfol Caruo, genovés, carregada de moltes mercaderies e havers de cathalans, mercaders d'aquesta ciutat e de son regne, que anava en Gènova..." "...que si el dit Diago Sanxeç ab la dita presa arriba aquí vullats fer ab diligent obra e cura que ell torn als dits nostres mercaders cathalans tot ço...".

*[1412 - 1418] Sant Vicent Ferrer. ''Predigt''.

%quote% "Digau: en què coneix hom una persona de qual terra és? En lo lenguatge. Car si vós parlau ab hom estrany per la llengua conexereu de qual terra és. Si parla català, oo! Català és, si parla francés, francés"

*[15.12.1433] Oriola. ''Capítols que ha de presentar el Missatger en Roma al Papa amb les reclamacions d'Oriola, per a resoldre el conflicte del Vicariat i el Bisbat''. (Joan-Carles Martí i Casanova, Migjorn, 17.09.2003.)

%quote% «Item lo dit bisbe té e acostuma tenir hun e dos a vegades més vicaris generals e lochtinents de aquells dins la Ciutat de Múrcia del Reialme de Castella e dins la vila de Oriola qui és cap de la governació jamés no a volgut constituyr hum vicari.. En encara fan pus gran desonestat quen los actes que donen a les parts pledegants fan de co que donen al Castellà en hun full de paper posen al Català en tres fulls per forma que per hun florí que el Castellà pach lo Català ne paga quatre florins. En així que la justícia de les catalans és perida...» «Item senyor que no solament per lo dit bisbe que ha present és. E encara que tots los pastas qui contínuament són castellans. Per çò que la major part e lo cap del dit bisbat és en les parts de Castella aquell se dóna a voler del Rey de Castella. E per consegüent pensar per vostra Real celsitut que a Castella e com se atroba en lo dit bisbat tots temps favorega e han acostumat favorir als de la nacio castellana desfavorint als de la nació catalana. E axí mostre e han mostrar en donar dignitat e altres benefficis ecclesiàstichs que no solament en les parts de Castella..»

*[1458] Generalitat Valenciana. ''Llibre de provisions'':

%quote% "E hac gran tumult en Roma, que los romans estaven avalotats contra los cathalans, car dient-se que lo papa, qui era cathalà (ço és, valencià) e era stat bisbe de València, los havia fort maltractat."

*[1455 - 1458] Der valencianische Papst Calixt III. (Alfons de Borja) [Canals 1378-Roma 1458] bezeichnete sich selbst als "papa catalanus" und erklärte sein Papsttum auch als ''gloria nationis catalanae''.

*[1500] Pietro Belmo. ''Opere''.

%quote% "O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani..."(referring to friends and relatives of the Pope of Xàtiva Alexander VI [Roderic de Borja])."

!!16. Jahrhundert

*[1506] Die Stadträte von Barcelona schreiben an den Vizekönig von Sizilien, um eine Kontroverse zu lösen, die dadurch ausgelöst wurde, dass die Valencianer, Katalanen und Mallorquiner in Palermo eine Kapelle zu Ehren der Jungfrau von Montserrat errichteten, während die Katalanen nur das Wappen von Barcelona anbrachten. (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona: 1B-V1, Lletres closes, 39, f. 46v):

%quote% En la capella antiga de Sancta Eulàlia estan les dites armes de Barcelona ab les armes reyals d’Aragó e del regne de Sicília sens mixtura de altres armes de València, Mallorques e Perpinyà, no contrastant que les despeses se paguen de comú de totes les dites nacions compreses sota la nació de catalans, y algú no deu ésser tret de possessió la qual per ús anticat és haguda per títol

*[1539] Baltasar de Romaní: Einführung zu seiner Ausgabe der Werke von Ausiàs March''.

%quote% "Obras de mossen Auzias March, Cavallero valenciano de nación catalán"

*[1554] M. Bandello. ''Novelle I'':

%quote% "Valenza, gentile e nobilissima, che in tutta Catalogna non és piu lasciva e amorosa città."

*[1557] Cristòfor Despuig: ''Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa''.

%quote% "...los valencians d'ací de Catalunya son eixits, i los llinatges que d'ací no tenen lo principi, no els tenim per tan bons, i la llengua de Catalunya la tenim, encara que per lo veïnat de Castella s'és molt trastornada."

*[1566] Martín de Viciana: ''Crónica de la ínclita y coronada Ciudad de Valencia''.

%quote% "En Orihuela e su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana: porque en tiempo de la conquista se pobló la tierra más de catalanesque de otras naciones, de las cuales heredaron la lengua, coraçón, manos e obras...".

*[1577] Vicent Antist: ''Vida i historia del apostólico predicador San Vicente Ferrer''.

%quote% "...San Vicente predicaba en catalán...como quiera que Valencia fué poblada de gente catalana".

!!17. Jahrhundert

*[1604] J. Pujades. ''Dietari'':

%quote% "Y los valentians diuen que ara ells són los vertaders vells catalans. Y si es mantenen tenen rahó."

*[1610] Gaspar Escolano [Valencianischer Historiker und Geistlicher (1560-1619), Chronist des Königreichs València]. ''Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia''. València, Buch I, Abschnitt XVI, c. 108.

%quote% Como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua, y están tan paredañas y juntas las dos provincias, por más de trescientos años han pasado los deste reino [València] debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos.

!!18. Jahrhundert

*[1713] Valencian Maulets. ''Declaració d'adessió dels valencians a la resistència antiborbònica, presentada a la Diputació de la Generalitat de Catalunya'':

%quote% "I ja que el Regne de València degué la major part de les armes glorioses d'aquest Exm. i Fid. Principat en la feliç expulsió dels moros de la seua Pàtria, no dubta la Nació, essent tan unida en l'honor i l'interès comuns, que V.E.F. admetrà aquesta sincera expressió del seu zel, amor i reconeixença".

*[1766] Bishop Climent. ''Sermó d'entronització''. Barcelona:

%quote% "Casi todos los valencianos somos catalanes (...) debeis reconocerme como paisano vuestro."

!!19. Jahrhundert

*[1876] Benvingut Oliver. ''Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las costumbres de Tortosa'':

%quote% "Este hecho [community of uses, customs, legislation and traditions] [...] arroja inesperada luz sobre toda nuestra historia y sobre el verdadero carácter de los pueblos que podemos llamar de lengua catalana, los cuales aparecen a nuestras ojos como partes de un todo, como miembros de una nacionalidad."

*[1893] Marià Aguiló. ''Epistolari'':

%quote% "En Llorente, que és el més català dels valencians..."

!!20. Jahrhundert

*José Martínez Ruiz "Azorín". ''Una hora de España'':

%quote% "Cataluña es Valencia, y es Alicante, y es Mallorca".

*[1908] Miquel Duran of València. ''Conferència pronunciada a l'Ateneu Mercantil de València'':

%quote% "Jo valencià nascut a València, afirme que la meua pàtria es Catalunya".

*[1918] Eduard Martínez Ferrando. ''Síntesi del crititeri valencianiste''.:

%quote% "...la reconstrucció i expandiment cultural de la Nació Catalana, que així fou coneguda al món en llurs jorns gloriosos, sens afegir els qualificatius de valenciana i mallorquina...".

*[1930] Víctor Major. ''Acció Valencianista'', Hefte 4 und 10:

%quote% "Els qui es preocupen del problema nacional del mig-dia de Catalunya, des de l'Ebre fins al Segura..." "...Tortosa (...) és al centre geogràfic de la Catalunya peninsular.".

*[1931] Emili Gómez Nadal. ''Acció Valencianista'', Heft 21:

%quote% "Nosaltres els valencians no som més que els habitadors d'una regió de la nacionalitat catalana.".

*[1933] Carles Salvador. ''La Revista'', Jahr XIX:
May 02, 2023, at 10:35 PM by 84.121.200.250 -
Added lines 588-783:

%quote% "Valencià de la ciutat de Valencia, declaro que sóc català.".

*[1974] Manuel Sanchis Guarner. ''Parlament pronunciat en l'acte en què li fou lliurat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes'':

%quote% "Nosaltres, els Països Catalans, no som un poble important en el concert de la humanitat pel que fa a les nostres dimensions. Però tampoc som cap poble insignificant...".

(:if userlang fr:)
(:title La conscience nationale des Valenciens:)
!La conscience nationale des Valenciens

!!XIIIe siècle

*[1287] Bernat Desclot. Chronique du roi Pierre IV.

%quote% "[Pierre le Grand au Col de Panissars]...tramès lletres a ses hosts de Gerona e de tota sa vegueria, e de Barcelona, e de Lleida, e de Tarragona, e de Tortosa, e de València, e de tota Catalunya generalment.".

!!XIVe siècle

*[Debut du XIVe siècle] Le médecin, visionnaire et réformateur ecclésiastique valencien Arnau de Vilanova (Valence, milieu du XIIIe siècle - Gênes, 1311), dans son œuvre "De Agrimensura", déclare à propos de lui-même "Que yeu Arnaut de Vilanova... de Catalunya nadiu fuy". De même, dans son ''Antidotum'', il appelle l'évêque de Majorque et d'autres personnes des territoires de langue catalane qui se trouvaient à Pérouse (Italie), des "compatriotes meus". En ce qui concerne cet illustre Valencien, nous rapporterons, enfin, une curieuse preuve de sa condition nationale. Le pape Boniface VIII avait une grande aversion pour les Catalans, et une fois, en parlant avec le roi de Sicile, il avoua qu'il ne connaissait pas de bons Catalans, et que l'exception était précisément son médecin privé, ''magistrum Arnaldum de Villanova''.

*Ramon Muntaner: ''Chronique''

Récit d'une bataille maritime contre les landes de Tunis, où Pierre le Grand avait envoyé quatre galères valenciennes:

%quote% "Mas l'almirall dels sarraïns era savi home de mar e era estat en molts fets d'armes e havia provats los catalans qui eren..."

%quote%Capítol CLXXI: "Veritat és que en una companya eren vint almogàvers qui eren de Segorb e de l'encontrada...E és costum de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja fins a la nit...".

%quote%Capítol CCXXXV: "En Rocafort, esguardant que ell havia perduda la casa de Sicília, e d'Aragó e de Mallorca, e encara de tota Catalunya, pensà que s'acostàs a misser Carles..."

Explication de l'origine catalane des terres conquises par Jacques II au sud du Royaume de València:

%quote% Capítol XVIII: "...els habitants d'Oriola, Elx, Alacant, Guardamar...son vers catalans e parlen lo bell catalenesc del mon." "vingueren molts fadrins en Catalunya e nodriren-se tot hora amb lo senyor infant; enaixí aprenguren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del Regne de València tot ço qui bo e bell era, e així cascun d'ells fou lo pus perfecte pla(català) que abans fou e amb pus bell catalanesc".

*[1306] Arnau de Vilanova:

%quote% "Regnum vero Aragoniae sub se habet cathalanos et aragones"

*[1311] Ramon Muntaner prend Valençona, de València, pour épouse: ("Les Quatre Grans Cròniques", chap. CCLI or CCXXXV).

%quote% "E és veritat que jo, Ramon Muntaner, en aquella saó, venguí en Sicília, de Romania, e demaní llicència al senyor rei que li plagués que jo pugués anar en les parts de Catalunya e prendre ma muller que havia afermada fadrina en la ciutat de València".

Le célèbre médecin et visionnaire valencien Arnau de Vilanova (1240-1313) a été accusé par ses ennemis d'être "''d'une nation méprisable, c'est-à-dire catalane''". ("¡¡de filiis despecte nationis, scilicet cathalanus''").

*[1316] Testament de Guillelma, épouse de Salvador Pedrosell

%quote% "Item, captivis catalanis oriundis de civitate Valentie, redimendis de posse paganorum, ducentos solidos"

*[12.8.1330] Ordonnances aux marchands de la Couronne d'Aragon, dans la ville de Bruges

%quote% "a tots los mercaders catalans sotmeses del senyor rey d’Aragó, a fi que d’ací en avant no sie nenguna quistió entre mercaders ne noliejadós, ne ací ne en València, ne en Barchinona, ne en Mayllorcha"

*[1352] Pierre le Cérémonieux : Chronique : Récit d'une tempête survenue en Sicile (chapitre 5)

%quote% "no se’n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València"

*[1370] Moisès Salvador, juif de Lisbonne, témoigne:

%quote% "entre los mercaders catalans que y pujaven e meteren ses robes e mercaderies e persones hi véu En Joan Roca, mercader de València e tots los catalans qui eren en la dita fusta".

*Bernat Serra, notaire de Valence (dans le même procès):

%quote% "alcuns mercaders catalans entre los quals eren Johan Roca, mercader de València".

*Bernat de Miracle, expert en droit de València (dans le même procès):

%quote% "entre los quals catalans que hi moriren hi morí En Johan Roca, jove, mercader de València", etc.

*[1370] Les conseillers municipaux de Valence s'adressent à ceux de Majorque et déplorent l'insécurité qui règne dans la mer.:

%quote% "On és la vigor de la nació catalana, que feia tributàries totes altres nacions circunvehines? E preferint-nos a fer sobre açó, ensems ab vós e ab Catalunya".

*Infant Martin de Sicile est en train de pacifier l'île et lorsque le Conseil de València apprend ses triomphes, il les considère comme des "''honor e utilitat de la Corona reyal d'Aragó; encara a tota la nació catalana''".

*Francesc Eiximenis: ''Lo Crestià'' (troisième livre). Édition d'Albert Hauf. Barcelona: 62, 1983.

%quote% "per aquestes, damunt dites raons, provaren los damunt dits sentenciants que la nació catalana era eximpli de totes les altres gents cristianes en menjar honest e en temprat beure; e sens tot dubte aquesta és la veritat, que catalans són los pus temprats hòmens en viure qui sien al món."

*[6.7.1392] Conseil général de la ville de Valence. ''Manual de Consells''

%quote% "...els èxits de l'infant Martí, a Sicilia fan honor e utilitat...a tota la nació catalana."

*[1395] Antoni Canals: ''Valeri Màxim'' (traduction)

%quote% "E com lo dit rey fos barbre, que vol dir hom estrany a la terra on és, qui no col Déu, com serien, als catalans, turchs o tartres"

*[12.9.1399] Les représentants de la ville de Valence mentionnent ce vieux proverbe:

%quote% "Draps de França e llibres de Bolunya consumen Aragó e tota Catalunya".

*[1399] Les représentants de la ville de València s'adressent aux députés de la Généralité de Catalogne pour les remercier de "''la galera que els prestaren per armar-la contra els berbers, per donar a aquells durs càstichs, terrible terror e punició condigna de tants damnatges per aquells donats a la Catalana nació''".

!!XVe siècle

*[1403] Représentants de la ville de Valence. ''Lletres missives als prohoms i al cònsol de Marsella''.

%quote% "...ha presa en les mars vostres la nau de Cristòfol Caruo, genovés, carregada de moltes mercaderies e havers de cathalans, mercaders d'aquesta ciutat e de son regne, que anava en Gènova..." "...que si el dit Diago Sanxeç ab la dita presa arriba aquí vullats fer ab diligent obra e cura que ell torn als dits nostres mercaders cathalans tot ço...".

*[1412 - 1418] Sant Vicent Ferrer. ''Sermon''.

%quote% "Digau: en què coneix hom una persona de qual terra és? En lo lenguatge. Car si vós parlau ab hom estrany per la llengua conexereu de qual terra és. Si parla català, oo! Català és, si parla francés, francés"

*[15.12.1433] Oriola. ''Capítols que ha de presentar el Missatger en Roma al Papa amb les reclamacions d'Oriola, per a resoldre el conflicte del Vicariat i el Bisbat''. (Information de Joan-Carles Martí i Casanova, Migjorn, 17.09.2003.)

%quote% «Item lo dit bisbe té e acostuma tenir hun e dos a vegades més vicaris generals e lochtinents de aquells dins la Ciutat de Múrcia del Reialme de Castella e dins la vila de Oriola qui és cap de la governació jamés no a volgut constituyr hum vicari.. En encara fan pus gran desonestat quen los actes que donen a les parts pledegants fan de co que donen al Castellà en hun full de paper posen al Català en tres fulls per forma que per hun florí que el Castellà pach lo Català ne paga quatre florins. En així que la justícia de les catalans és perida...» «Item senyor que no solament per lo dit bisbe que ha present és. E encara que tots los pastas qui contínuament són castellans. Per çò que la major part e lo cap del dit bisbat és en les parts de Castella aquell se dóna a voler del Rey de Castella. E per consegüent pensar per vostra Real celsitut que a Castella e com se atroba en lo dit bisbat tots temps favorega e han acostumat favorir als de la nacio castellana desfavorint als de la nació catalana. E axí mostre e han mostrar en donar dignitat e altres benefficis ecclesiàstichs que no solament en les parts de Castella..»

*[1458] Généralité Valencienne. ''Llibre de provisions'':

%quote% "E hac gran tumult en Roma, que los romans estaven avalotats contra los cathalans, car dient-se que lo papa, qui era cathalà (ço és, valencià) e era stat bisbe de València, los havia fort maltractat."

*[1455 - 1458] Le pape valencien Callixte III (Alfons de Borja) [Canals 1378-Roma 1458] se désignait lui-même comme "papa catalanus", et proclamait également que sa papauté était ''gloria nationis catalanae''.

*[1500] Pietro Belmo. ''Opere''.

%quote% "O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani..."(se référant aux amis et parents du Pape de Xàtiva Alexandre VI [Roderic de Borja])."

!!XVIe siècle

*[1506] Les conseillers de Barcelone écrivent au vice-roi de Sicile pour résoudre une controverse causée par le fait que les Valenciens, les Catalans et les Majorquins construisent à Palerme une chapelle dédiée à la Vierge de Montserrat, alors que les Catalans n'y ont mis que les armoiries de Barcelone. (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona: 1B-V1, Lletres closes, 39, f. 46v):

%quote% En la capella antiga de Sancta Eulàlia estan les dites armes de Barcelona ab les armes reyals d’Aragó e del regne de Sicília sens mixtura de altres armes de València, Mallorques e Perpinyà, no contrastant que les despeses se paguen de comú de totes les dites nacions compreses sota la nació de catalans, y algú no deu ésser tret de possessió la qual per ús anticat és haguda per títol

*[1539] Baltasar de Romaní: Prologue à son édition des oeuvres d'Ausiàs March''.

%quote% "Obras de mossen Auzias March, Cavallero valenciano de nación catalán"

*[1554] M. Bandello. ''Novelle I'':

%quote% "Valenza, gentile e nobilissima, che in tutta Catalogna non és piu lasciva e amorosa città."

*[1557] Cristòfor Despuig: ''Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa''.

%quote% "...los valencians d'ací de Catalunya son eixits, i los llinatges que d'ací no tenen lo principi, no els tenim per tan bons, i la llengua de Catalunya la tenim, encara que per lo veïnat de Castella s'és molt trastornada."

*[1566] Martín de Viciana: ''Crónica de la ínclita y coronada Ciudad de Valencia''.

%quote% "En Orihuela e su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana: porque en tiempo de la conquista se pobló la tierra más de catalanesque de otras naciones, de las cuales heredaron la lengua, coraçón, manos e obras...".

*[1577] Vicent Antist: ''Vida i historia del apostólico predicador San Vicente Ferrer''.

%quote% "...San Vicente predicaba en catalán...como quiera que Valencia fué poblada de gente catalana".

!!XVIIe siècle

*[1604] J. Pujades. ''Dietari'':

%quote% "Y los valentians diuen que ara ells són los vertaders vells catalans. Y si es mantenen tenen rahó."

*[1610] Gaspar Escolano [Historien et ecclésiastique valencien (1560-1619), chroniqueur du royaume de Valence]. ''Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia''. València, livre I, chap. XVI, c. 108.

%quote% Como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua, y están tan paredañas y juntas las dos provincias, por más de trescientos años han pasado los deste reino [València] debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos.

!!XVIIIe siècle

*[1713] Valencian Maulets. ''Declaració d'adessió dels valencians a la resistència antiborbònica, presentada a la Diputació de la Generalitat de Catalunya'':

%quote% "I ja que el Regne de València degué la major part de les armes glorioses d'aquest Exm. i Fid. Principat en la feliç expulsió dels moros de la seua Pàtria, no dubta la Nació, essent tan unida en l'honor i l'interès comuns, que V.E.F. admetrà aquesta sincera expressió del seu zel, amor i reconeixença".

*[1766] Évêque Climent. ''Sermó d'entronització''. Barcelona:

%quote% "Casi todos los valencianos somos catalanes (...) debeis reconocerme como paisano vuestro."

!!XIXe siècle

*[1876] Benvingut Oliver. ''Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las costumbres de Tortosa'':

%quote% "Este hecho [community of uses, customs, legislation and traditions] [...] arroja inesperada luz sobre toda nuestra historia y sobre el verdadero carácter de los pueblos que podemos llamar de lengua catalana, los cuales aparecen a nuestras ojos como partes de un todo, como miembros de una nacionalidad."

*[1893] Marià Aguiló. ''Epistolari'':

%quote% "En Llorente, que és el més català dels valencians..."

!!XXe siècle

*José Martínez Ruiz "Azorín". ''Una hora de España'':

%quote% "Cataluña es Valencia, y es Alicante, y es Mallorca".

*[1908] Miquel Duran of València. ''Conferència pronunciada a l'Ateneu Mercantil de València'':

%quote% "Jo valencià nascut a València, afirme que la meua pàtria es Catalunya".

*[1918] Eduard Martínez Ferrando. ''Síntesi del crititeri valencianiste''.:

%quote% "...la reconstrucció i expandiment cultural de la Nació Catalana, que així fou coneguda al món en llurs jorns gloriosos, sens afegir els qualificatius de valenciana i mallorquina...".

*[1930] Víctor Major. ''Acció Valencianista'', numéros 4 et 10:

%quote% "Els qui es preocupen del problema nacional del mig-dia de Catalunya, des de l'Ebre fins al Segura..." "...Tortosa (...) és al centre geogràfic de la Catalunya peninsular.".

*[1931] Emili Gómez Nadal. ''Acció Valencianista'', numéro 21:

%quote% "Nosaltres els valencians no som més que els habitadors d'una regió de la nacionalitat catalana.".

*[1933] Carles Salvador. ''La Revista'', année XIX:
Changed lines 417-422 from:
>>quote<< "Mas l'almirall dels sarraïns era savi home de mar e era estat en molts fets d'armes e havia provats los catalans qui eren..."
\\
Capítol CLXXI: "Veritat és que en una companya eren vint almogàvers qui eren de Segorb e de l'encontrada...E és costum de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja fins a la nit...".\\
\\

Capítol CCXXXV: "En Rocafort, esguardant que ell havia perduda la casa de Sicília, e d'Aragó e de Mallorca, e encara de tota Catalunya, pensà que s'acostàs a misser Carles..."\\
>><<
to:
%quote% "Mas l'almirall dels sarraïns era savi home de mar e era estat en molts fets d'armes e havia provats los catalans qui eren..."

%quote%Capítol CLXXI: "Veritat és que en una companya eren vint almogàvers qui eren de Segorb e de l'encontrada...E és costum de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja fins a la nit...".

%quote%
Capítol CCXXXV: "En Rocafort, esguardant que ell havia perduda la casa de Sicília, e d'Aragó e de Mallorca, e encara de tota Catalunya, pensà que s'acostàs a misser Carles..."
Changed line 219 from:
>>quote<<
to:
Changed lines 222-225 from:
Capítol CLXXI: "Veritat és que en una companya eren vint almogàvers qui eren de Segorb e de l'encontrada...E és costum de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja fins a la nit...".\\

Capítol CCXXXV: "En Rocafort, esguardant que ell havia perduda la casa de Sicília, e d'Aragó e de Mallorca, e encara de tota Catalunya, pensà que s'acostàs a misser Carles..."\\
>><<
to:
%quote%Capítol CLXXI: "Veritat és que en una companya eren vint almogàvers qui eren de Segorb e de l'encontrada...E és costum de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja fins a la nit...".

%quote%
Capítol CCXXXV: "En Rocafort, esguardant que ell havia perduda la casa de Sicília, e d'Aragó e de Mallorca, e encara de tota Catalunya, pensà que s'acostàs a misser Carles..."
Changed line 221 from:
\\
to:
Changed line 223 from:
\\
to:
Changed lines 229-230 from:
%quote% Capítol XVIII: "...els habitants d'Oriola, Elx, Alacant, Guardamar...son vers catalans e parlen lo bell catalenesc del mon." "vingueren molts fadrins en Catalunya e nodriren-se tot hora amb lo senyor infant; enaixí aprengueren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del Regne de València tot ço qui bo e bell era, e així cascun d'ells fou lo pus perfecte pla (català) que abans fou e amb pus bell catalanesc".
to:
%quote%Capítol XVIII: "...els habitants d'Oriola, Elx, Alacant, Guardamar...son vers catalans e parlen lo bell catalenesc del mon." "vingueren molts fadrins en Catalunya e nodriren-se tot hora amb lo senyor infant; enaixí aprengueren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del Regne de València tot ço qui bo e bell era, e així cascun d'ells fou lo pus perfecte pla (català) que abans fou e amb pus bell catalanesc".
Changed lines 233-234 from:
%quote% "Regnum vero Aragoniae sub se habet cathalanos et aragones"
to:
%quote%"Regnum vero Aragoniae sub se habet cathalanos et aragones"
Changed lines 237-238 from:
%quote% "E és veritat que jo, Ramon Muntaner, en aquella saó, venguí en Sicília, de Romania, e demaní llicència al senyor rei que li plagués que jo pugués anar en les parts de Catalunya e prendre ma muller que havia afermada fadrina en la ciutat de València".
to:
%quote%"E és veritat que jo, Ramon Muntaner, en aquella saó, venguí en Sicília, de Romania, e demaní llicència al senyor rei que li plagués que jo pugués anar en les parts de Catalunya e prendre ma muller que havia afermada fadrina en la ciutat de València".
Changed line 243 from:
%quote% "Item, captivis catalanis oriundis de civitate Valentie, redimendis de posse paganorum, ducentos solidos"
to:
%quote%"Item, captivis catalanis oriundis de civitate Valentie, redimendis de posse paganorum, ducentos solidos"
Changed lines 219-220 from:
>>quote<< "Mas l'almirall dels sarraïns era savi home de mar e era estat en molts fets d'armes e havia provats los catalans qui eren..."
to:
>>quote<<
"Mas l'almirall dels sarraïns era savi home de mar e era estat en molts fets d'armes e havia provats los catalans qui eren..."
Changed lines 183-184 from:
%quote%"...la reconstrucció i expandiment cultural de la Nació Catalana, que així fou coneguda al mon en llurs jorns gloriosos, sens afegir els qualificatius de valenciana i mallorquina...".
to:
%quote%"...la reconstrucció i expandiment cultural de la Nació Catalana, que així fou coneguda al món en llurs jorns gloriosos, sens afegir els qualificatius de valenciana i mallorquina...".
Changed lines 380-383 from:
%quote% "...la reconstrucció i expandiment cultural de la Nació Catalana, que així fou coneguda al mon en llurs jorns gloriosos, sens afegir els qualificatius de valenciana i mallorquina...".

*[1930] Víctor Major. ''Acció Valencianista'', núms. 4 i 10:
to:
%quote% "...la reconstrucció i expandiment cultural de la Nació Catalana, que així fou coneguda al món en llurs jorns gloriosos, sens afegir els qualificatius de valenciana i mallorquina...".

*[1930] Víctor Major. ''Acció Valencianista'', núms. 4 y 10:
Added lines 391-587:

%quote% "Valencià de la ciutat de Valencia, declaro que sóc català.".

*[1974] Manuel Sanchis Guarner. ''Parlament pronunciat en l'acte en què li fou lliurat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes'':

%quote% "Nosaltres, els Països Catalans, no som un poble important en el concert de la humanitat pel que fa a les nostres dimensions. Però tampoc som cap poble insignificant...".

(:if userlang en:)
(:title Valencians' national consciousness:)
!Valencians' national consciousness

!!13th century

*[1287] Bernat Desclot. Chronicle of King Peter IV.

%quote% "[Peter the Great in the saddle of Panissars]...tramès lletres a ses hosts de Gerona e de tota sa vegueria, e de Barcelona, e de Lleida, e de Tarragona, e de Tortosa, e de València, e de tota Catalunya generalment.".

!!14th century

*[Early 14th century] The Valencian physician, visionary and ecclesiastical reformer Arnau de Vilanova (València, mid-13th century-Genoa, 1311), in his work ''De Agrimensura'' declares about himself "Que yeu Arnaut de Vilanova... de Catalunya nadiu fuy". Likewise, he, in his ''Antidotum'' calls the Bishop of Mallorca and other people from the Catalan-speaking territories who were in Perugia (Italy), as "compatriotes meus". Regarding this illustrious Valencian, we will report, finally, a curious proof of his national condition. Pope Boniface VIII had a great dislike for the Catalans, and once, speaking with the King of Sicily, he confessed that he did not know any good Catalans, and the exception was precisely his private physician, ''magistrum Arnaldum de Villanova''.

*Ramon Muntaner: ''Crònica''

Narration of a maritime battle against the moors of Tunis, where Pere the Great had sent four Valencian galleys:

>>quote<< "Mas l'almirall dels sarraïns era savi home de mar e era estat en molts fets d'armes e havia provats los catalans qui eren..."
\\
Capítol CLXXI: "Veritat és que en una companya eren vint almogàvers qui eren de Segorb e de l'encontrada...E és costum de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja fins a la nit...".\\
\\
Capítol CCXXXV: "En Rocafort, esguardant que ell havia perduda la casa de Sicília, e d'Aragó e de Mallorca, e encara de tota Catalunya, pensà que s'acostàs a misser Carles..."\\
>><<

Explanation of the Catalan origin of the lands conquered by James II in the south of the Kingdom of València:

%quote% Capítol XVIII: "...els habitants d'Oriola, Elx, Alacant, Guardamar...son vers catalans e parlen lo bell catalenesc del mon." "vingueren molts fadrins en Catalunya e nodriren-se tot hora amb lo senyor infant; enaixí aprenguren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del Regne de València tot ço qui bo e bell era, e així cascun d'ells fou lo pus perfecte pla(català) que abans fou e amb pus bell catalanesc".

*[1306] Arnau de Vilanova:

%quote% "Regnum vero Aragoniae sub se habet cathalanos et aragones"

*[1311] Ramon Muntaner takes Valençona, from València, as his wife: ("Les Quatre Grans Cròniques", chap. CCLI or CCXXXV).

%quote% "E és veritat que jo, Ramon Muntaner, en aquella saó, venguí en Sicília, de Romania, e demaní llicència al senyor rei que li plagués que jo pugués anar en les parts de Catalunya e prendre ma muller que havia afermada fadrina en la ciutat de València".

The famous Valencian physician and visionary Arnau de Vilanova (1240-1313) was accused by his enemies of being "''of despicable nation, that is, Catalan''" ("¡¡de filiis despecte nationis, scilicet cathalanus''").

*[1316] Testament of Guillelma, wife of Salvador Pedrosell

%quote% "Item, captivis catalanis oriundis de civitate Valentie, redimendis de posse paganorum, ducentos solidos"

*[12.8.1330] Ordinances to the merchants of the Crown of Aragon, in the city of Bruges

%quote% "a tots los mercaders catalans sotmeses del senyor rey d’Aragó, a fi que d’ací en avant no sie nenguna quistió entre mercaders ne noliejadós, ne ací ne en València, ne en Barchinona, ne en Mayllorcha"

*[1352] Peter the Ceremonious: Chronicle: Narration of a storm that occurred in Sicily (chapter 5)

%quote% "no se’n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València"

*[1370] Moisès Salvador, Jew of Lisbon, testifies:

%quote% "entre los mercaders catalans que y pujaven e meteren ses robes e mercaderies e persones hi véu En Joan Roca, mercader de València e tots los catalans qui eren en la dita fusta".

*Bernat Serra, notary of València (in the same lawsuit):

%quote% "alcuns mercaders catalans entre los quals eren Johan Roca, mercader de València".

*Bernat de Miracle, expert in Law of València (in the same lawsuit):

%quote% "entre los quals catalans que hi moriren hi morí En Johan Roca, jove, mercader de València", etc.

*[1370] The Valencian city councillors address those of Mallorca and lament the insecurity that exists in the sea:

%quote% "On és la vigor de la nació catalana, que feia tributàries totes altres nacions circunvehines? E preferint-nos a fer sobre açó, ensems ab vós e ab Catalunya".

*Infant Martin of Sicily is pacifying the island and when the Council of València learns of his triumphs, it considers them as "''honor e utilitat de la Corona reyal d'Aragó; encara a tota la nació catalana''".

*Francesc Eiximenis: ''Lo Crestià'' (third book). Edition by Albert Hauf. Barcelona: 62, 1983.

%quote% "per aquestes, damunt dites raons, provaren los damunt dits sentenciants que la nació catalana era eximpli de totes les altres gents cristianes en menjar honest e en temprat beure; e sens tot dubte aquesta és la veritat, que catalans són los pus temprats hòmens en viure qui sien al món."

*[6.7.1392] General Council of the city of València. ''Manual de Consells''

%quote% "...els èxits de l'infant Martí, a Sicilia fan honor e utilitat...a tota la nació catalana."

*[1395] Antoni Canals: ''Valeri Màxim'' (translation)

%quote% "E com lo dit rey fos barbre, que vol dir hom estrany a la terra on és, qui no col Déu, com serien, als catalans, turchs o tartres"

*[12.9.1399] The City representatives of València mention this old proverb:

%quote% "Draps de França e llibres de Bolunya consumen Aragó e tota Catalunya".

*[1399] The City representatives of València address the deputies of the General of Catalonia to thank them for "''la galera que els prestaren per armar-la contra els berbers, per donar a aquells durs càstichs, terrible terror e punició condigna de tants damnatges per aquells donats a la Catalana nació''".

!!15th century

*[1403] City representatives of València. ''Lletres missives als prohoms i al cònsol de Marsella''.

%quote% "...ha presa en les mars vostres la nau de Cristòfol Caruo, genovés, carregada de moltes mercaderies e havers de cathalans, mercaders d'aquesta ciutat e de son regne, que anava en Gènova..." "...que si el dit Diago Sanxeç ab la dita presa arriba aquí vullats fer ab diligent obra e cura que ell torn als dits nostres mercaders cathalans tot ço...".

*[1412 - 1418] Sant Vicent Ferrer. ''Sermó''.

%quote% "Digau: en què coneix hom una persona de qual terra és? En lo lenguatge. Car si vós parlau ab hom estrany per la llengua conexereu de qual terra és. Si parla català, oo! Català és, si parla francés, francés"

*[15.12.1433] Oriola. ''Capítols que ha de presentar el Missatger en Roma al Papa amb les reclamacions d'Oriola, per a resoldre el conflicte del Vicariat i el Bisbat''. (Information from Joan-Carles Martí i Casanova, Migjorn, 17.09.2003.)

%quote% «Item lo dit bisbe té e acostuma tenir hun e dos a vegades més vicaris generals e lochtinents de aquells dins la Ciutat de Múrcia del Reialme de Castella e dins la vila de Oriola qui és cap de la governació jamés no a volgut constituyr hum vicari.. En encara fan pus gran desonestat quen los actes que donen a les parts pledegants fan de co que donen al Castellà en hun full de paper posen al Català en tres fulls per forma que per hun florí que el Castellà pach lo Català ne paga quatre florins. En així que la justícia de les catalans és perida...» «Item senyor que no solament per lo dit bisbe que ha present és. E encara que tots los pastas qui contínuament són castellans. Per çò que la major part e lo cap del dit bisbat és en les parts de Castella aquell se dóna a voler del Rey de Castella. E per consegüent pensar per vostra Real celsitut que a Castella e com se atroba en lo dit bisbat tots temps favorega e han acostumat favorir als de la nacio castellana desfavorint als de la nació catalana. E axí mostre e han mostrar en donar dignitat e altres benefficis ecclesiàstichs que no solament en les parts de Castella..»

*[1458] Generalitat of València. ''Llibre de provisions'':

%quote% "E hac gran tumult en Roma, que los romans estaven avalotats contra los cathalans, car dient-se que lo papa, qui era cathalà (ço és, valencià) e era stat bisbe de València, los havia fort maltractat."

*[1455 - 1458] The Valencian Pope Callixtus III (Alfons de Borja) [Canals 1378-Roma 1458] designated himself as ''papa catalanus'', and also proclaimed his Papacy to be ''gloria nationis catalanae''.

*[1500] Pietro Belmo. ''Opere''.

%quote% "O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani..."(referring to friends and relatives of the Pope of Xàtiva Alexander VI [Roderic de Borja])."

!!16th century

*[1506] The councilors from Barcelona write to the Viceroy of Sicily to solve a controversy caused by the fact that Valencians, Catalans and Majorcans were building a chapel in Palermo dedicated to the Virgin of Montserrat, but the Catalans have only put the coat of arms of Barcelona (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona: 1B-V1, Lletres closes, 39, f. 46v):

%quote% En la capella antiga de Sancta Eulàlia estan les dites armes de Barcelona ab les armes reyals d’Aragó e del regne de Sicília sens mixtura de altres armes de València, Mallorques e Perpinyà, no contrastant que les despeses se paguen de comú de totes les dites nacions compreses sota la nació de catalans, y algú no deu ésser tret de possessió la qual per ús anticat és haguda per títol

*[1539] Baltasar de Romaní: Prologue to his edition of Ausiàs March's works''.

%quote% "Obras de mossen Auzias March, Cavallero valenciano de nación catalán"

*[1554] M. Bandello. ''Novelle I'':

%quote% "Valenza, gentile e nobilissima, che in tutta Catalogna non és piu lasciva e amorosa città."

*[1557] Cristòfor Despuig: ''Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa''.

%quote% "...los valencians d'ací de Catalunya son eixits, i los llinatges que d'ací no tenen lo principi, no els tenim per tan bons, i la llengua de Catalunya la tenim, encara que per lo veïnat de Castella s'és molt trastornada."

*[1566] Martín de Viciana: ''Crónica de la ínclita y coronada Ciudad de Valencia''.

%quote% "En Orihuela e su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana: porque en tiempo de la conquista se pobló la tierra más de catalanesque de otras naciones, de las cuales heredaron la lengua, coraçón, manos e obras...".

*[1577] Vicent Antist: ''Vida i historia del apostólico predicador San Vicente Ferrer''.

%quote% "...San Vicente predicaba en catalán...como quiera que Valencia fué poblada de gente catalana".

!!17th century

*[1604] J. Pujades. ''Dietari'':

%quote% "Y los valentians diuen que ara ells són los vertaders vells catalans. Y si es mantenen tenen rahó."

*[1610] Gaspar Escolano [Valencian historian and ecclesiastic (1560-1619), chronicler of the Kingdom of València]. ''Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia''. València, book I, chap. XVI, c. 108.

%quote% Como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua, y están tan paredañas y juntas las dos provincias, por más de trescientos años han pasado los deste reino [València] debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos.

!!18th century

*[1713] Valencian Maulets. ''Declaració d'adessió dels valencians a la resistència antiborbònica, presentada a la Diputació de la Generalitat de Catalunya'':

%quote% "I ja que el Regne de València degué la major part de les armes glorioses d'aquest Exm. i Fid. Principat en la feliç expulsió dels moros de la seua Pàtria, no dubta la Nació, essent tan unida en l'honor i l'interès comuns, que V.E.F. admetrà aquesta sincera expressió del seu zel, amor i reconeixença".

*[1766] Bishop Climent. ''Sermó d'entronització''. Barcelona:

%quote% "Casi todos los valencianos somos catalanes (...) debeis reconocerme como paisano vuestro."

!!19th century

*[1876] Benvingut Oliver. ''Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las costumbres de Tortosa'':

%quote% "Este hecho [community of uses, customs, legislation and traditions] [...] arroja inesperada luz sobre toda nuestra historia y sobre el verdadero carácter de los pueblos que podemos llamar de lengua catalana, los cuales aparecen a nuestras ojos como partes de un todo, como miembros de una nacionalidad."

*[1893] Marià Aguiló. ''Epistolari'':

%quote% "En Llorente, que és el més català dels valencians..."

!!20th century

*José Martínez Ruiz "Azorín". ''Una hora de España'':

%quote% "Cataluña es Valencia, y es Alicante, y es Mallorca".

*[1908] Miquel Duran of València. ''Conferència pronunciada a l'Ateneu Mercantil de València'':

%quote% "Jo valencià nascut a València, afirme que la meua pàtria es Catalunya".

*[1918] Eduard Martínez Ferrando. ''Síntesi del crititeri valencianiste''.:

%quote% "...la reconstrucció i expandiment cultural de la Nació Catalana, que així fou coneguda al món en llurs jorns gloriosos, sens afegir els qualificatius de valenciana i mallorquina...".

*[1930] Víctor Major. ''Acció Valencianista'', issues 4 and 10:

%quote% "Els qui es preocupen del problema nacional del mig-dia de Catalunya, des de l'Ebre fins al Segura..." "...Tortosa (...) és al centre geogràfic de la Catalunya peninsular.".

*[1931] Emili Gómez Nadal. ''Acció Valencianista'', issue 21:

%quote% "Nosaltres els valencians no som més que els habitadors d'una regió de la nacionalitat catalana.".

*[1933] Carles Salvador. ''La Revista'', year XIX:
Changed lines 31-32 from:
%quote%Capítol XVIII:"...els habitants d'Oriola, Elx, Alacant, Guardamar...son vers catalans e parlen lo bell catalenesc del mon." "vingueren molts fadrins en Catalunya e nodriren-se tot hora amb lo senyor infant; enaixí aprenguren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del Regne de València tot ço qui bo e bell era, e així cascun d'ells fou lo pus perfecte pla(català) que abans fou e amb pus bell catalanesc".
to:
%quote%Capítol XVIII:"...els habitants d'Oriola, Elx, Alacant, Guardamar...son vers catalans e parlen lo bell catalenesc del mon." "vingueren molts fadrins en Catalunya e nodriren-se tot hora amb lo senyor infant; enaixí aprengueren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del Regne de València tot ço qui bo e bell era, e així cascun d'ells fou lo pus perfecte pla (català) que abans fou e amb pus bell catalanesc".
Changed lines 103-104 from:
%quote%«Item lo dit bisbe te e acostuma tenir hun e dos a vegades mes vicaris generals e lochtinents de aquells dins la Ciutat de Murcia del Reialme de Castella e dins la vila de Oriola qui es cap de la governacio james no a volgut constituyr hum vicari.. En encara fan pus gran desonestat quen los actes que donen a les parts pledegants fan de co que donen al Castella en hun full de paper posen al Catala en tres fulls per forma que per hun flori que el Castella pach lo Catala ne paga quatre florins. En aixi que la justicia de les catalans es perida...» «Item senyor que no solament per lo dit bisbe que ha present es. E encara que tots los pastas qui continuament son castellans. Per co que la major part e lo cap del dit bisbat es en les parts de Castella aquell se dona a voler del Rey de Castella. E per conseguent pensar per vostra Real celsitut que a Castella e com se atroba en lo dit bisbat tots temps favorega e han acostumat favorir als de la nacio castellana desfavorint als de la nacio catalana. E axi mostre e han mostrar en donar dignitat e altres benefficis ecclesiastichs que no solament en les parts de Castella..»
to:
%quote% «Item lo dit bisbe e acostuma tenir hun e dos a vegades més vicaris generals e lochtinents de aquells dins la Ciutat de Múrcia del Reialme de Castella e dins la vila de Oriola qui és cap de la governació jamés no a volgut constituyr hum vicari.. En encara fan pus gran desonestat quen los actes que donen a les parts pledegants fan de co que donen al Castellà en hun full de paper posen al Català en tres fulls per forma que per hun florí que el Castellà pach lo Català ne paga quatre florins. En així que la justícia de les catalans és perida...» «Item senyor que no solament per lo dit bisbe que ha present és. E encara que tots los pastas qui contínuament són castellans. Per çò que la major part e lo cap del dit bisbat és en les parts de Castella aquell se dóna a voler del Rey de Castella. E per consegüent pensar per vostra Real celsitut que a Castella e com se atroba en lo dit bisbat tots temps favorega e han acostumat favorir als de la nacio castellana desfavorint als de la nació catalana. E axí mostre e han mostrar en donar dignitat e altres benefficis ecclesiàstichs que no solament en les parts de Castella..»
Changed lines 181-182 from:
* [1918] Eduard Martínez Ferrando. ''Síntesi del crititeri valencianiste.'':
to:
* [1918] Eduard Martínez Ferrando. ''Síntesi del criteri valencianiste.'':
Changed lines 187-188 from:
%quote%"Els qui es preocupen del problema nacional del mig-dia de Catalunya, des de l'Ebre fins al Segura..." "...Tortosa(...)és al centre geogràfic de la Catalunya peninsular.".
to:
%quote%"Els qui es preocupen del problema nacional del mig-dia de Catalunya, des de l'Ebre fins al Segura..." "...Tortosa (...) és al centre geogràfic de la Catalunya peninsular.".
Added lines 200-396:

(:if userlang es:)
(:title !Conciencia nacional de los valencianos:)
!Conciencia nacional de los valencianos

!!Siglo XIII

*[1287] Bernat Desclot. Crónica del Rey Pedro.

%quote% "[Pedro el Grande en el collado de Panissars]...tramès lletres a ses hosts de Gerona e de tota sa vegueria, e de Barcelona, e de Lleida, e de Tarragona, e de Tortosa, e de València, e de tota Catalunya generalment.".

!!Siglo XIV

*[Principios del s. XIV] El médico, visionario y reformador eclesiástico valenciano Arnau de Vilanova (València, mediados del siglo XIII-Génova, 1311), en su obra ''De Agrimensura'' declara de sí mismo "Que yeu Arnaut de Vilanova...de Catalunya nadiu fuy". Asimismo, éste, en su ''Antidotum'' designa al obispo de Mallorca y otra gente de los territorios de lengua catalana que se encontraban en Perusa (Italia), como "compatriotes meus". Respecto a este ilustre valenciano, reportaremos, en fin, una curiosa prueba de su condición nacional que hizo una vez el papa Bonifacio VIII. Este Papa tenía mucha manía a los catalanes, y una vez, hablando con el rey de Sicilia, le confesaba que no conocía ningún catalán bueno, y exceptuaba precisamente a su médico particular ''magistrum Arnaldum de Villanova''.

*Ramon Muntaner: ''Crònica''

Narración de una batalla marítima contra los moros de Túnez, donde Pedro el Grande, había enviado cuatro galeras valencianas:

>>quote<< "Mas l'almirall dels sarraïns era savi home de mar e era estat en molts fets d'armes e havia provats los catalans qui eren..."
\\
Capítol CLXXI: "Veritat és que en una companya eren vint almogàvers qui eren de Segorb e de l'encontrada...E és costum de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja fins a la nit...".\\
\\
Capítol CCXXXV: "En Rocafort, esguardant que ell havia perduda la casa de Sicília, e d'Aragó e de Mallorca, e encara de tota Catalunya, pensà que s'acostàs a misser Carles..."\\
>><<

Explicación del orígen catalán de las tierras conquistadas por Jaume II en el sur del Reino de València:

%quote% Capítol XVIII: "...els habitants d'Oriola, Elx, Alacant, Guardamar...son vers catalans e parlen lo bell catalenesc del mon." "vingueren molts fadrins en Catalunya e nodriren-se tot hora amb lo senyor infant; enaixí aprengueren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del Regne de València tot ço qui bo e bell era, e així cascun d'ells fou lo pus perfecte pla (català) que abans fou e amb pus bell catalanesc".

*[1306] Arnau de Vilanova:

%quote% "Regnum vero Aragoniae sub se habet cathalanos et aragones"

*[1311] Ramon Muntaner toma por esposa Valençona, de València: ("Les Quatre Grans Cròniques", cap. CCLI o CCXXXV).

%quote% "E és veritat que jo, Ramon Muntaner, en aquella saó, venguí en Sicília, de Romania, e demaní llicència al senyor rei que li plagués que jo pugués anar en les parts de Catalunya e prendre ma muller que havia afermada fadrina en la ciutat de València".

El famoso médico y sabio valenciano Arnau de Vilanova (1240-1313) fue acusado por sus enemigos de ser "''de despreciable nació, o sia, català''" ("¡¡de filiis despecte nationis, scilicet cathalanus''").

*[1316] Testamento de Guillelma, mujer de Salvador Pedrosell

%quote% "Item, captivis catalanis oriundis de civitate Valentie, redimendis de posse paganorum, ducentos solidos"

*[12.8.1330] Ordenanzas a los mercaderes de la corona de Aragón, en la ciudad de Brujas

%quote% "a tots los mercaders catalans sotmeses del senyor rey d’Aragó, a fi que d’ací en avant no sie nenguna quistió entre mercaders ne noliejadós, ne ací ne en València, ne en Barchinona, ne en Mayllorcha"

*[1352] Pedro el Ceremonioso: Crónica: Narración de una tormenta ocurrida en Sicilia (capítulo 5)

%quote% "no se’n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València"

*[1370] Moisès Salvador, judío de Lisboa, atestigua:

%quote% "entre los mercaders catalans que y pujaven e meteren ses robes e mercaderies e persones hi véu En Joan Roca, mercader de València e tots los catalans qui eren en la dita fusta".

*Bernat Serra, notario de València (en el mismo pleito):

%quote% "alcuns mercaders catalans entre los quals eren Johan Roca, mercader de València".

*Bernat de Miracle, sabio en derecho de València (en el mismo pleito):

%quote% "entre los quals catalans que hi moriren hi morí En Johan Roca, jove, mercader de València", etc.

*[1370] Los regidores valencianos se dirigen a los de Mallorca y se lamentan de la inseguridad que hay en el mar:

%quote% "On és la vigor de la nació catalana, que feia tributàries totes altres nacions circunvehines? E preferint-nos a fer sobre açó, ensems ab vós e ab Catalunya".

*El Infante Martín de Sicilia está pacificando la isla y cuando el Consejo de València conoce sus triunfos, los considera como "''honor e utilitat de la Corona reyal d'Aragó; encara a tota la nació catalana''".

*Francesc Eiximenis: ''Lo Crestià'' (libro tercero). Edición a cargo de Albert Hauf. Barcelona: 62, 1983.

%quote% "per aquestes, damunt dites raons, provaren los damunt dits sentenciants que la nació catalana era eximpli de totes les altres gents cristianes en menjar honest e en temprat beure; e sens tot dubte aquesta és la veritat, que catalans són los pus temprats hòmens en viure qui sien al món."

*[6.7.1392] Consejo General de la ciudad de València. ''Manual de Consells''

%quote% "...els èxits de l'infant Martí, a Sicilia fan honor e utilitat...a tota la nació catalana."

*[1395] Antoni Canals: ''Valeri Màxim'' (traducción)

%quote% "E com lo dit rey fos barbre, que vol dir hom estrany a la terra on és, qui no col Déu, com serien, als catalans, turchs o tartres"

*[12.9.1399] Los jurados de València mencionan este antiguo proverbio:

%quote% "Draps de França e llibres de Bolunya consumen Aragó e tota Catalunya".

*[1399] Los jurados de València se dirigen a los diputados del General de Cataluña para agradecerles "''la galera que els prestaren per armar-la contra els berbers, per donar a aquells durs càstichs, terrible terror e punició condigna de tants damnatges per aquells donats a la Catalana nació''".

!!Siglo XV

*[1403] Jurados de València. ''Lletres missives als prohoms i al cònsol de Marsella''.

%quote% "...ha presa en les mars vostres la nau de Cristòfol Caruo, genovés, carregada de moltes mercaderies e havers de cathalans, mercaders d'aquesta ciutat e de son regne, que anava en Gènova..." "...que si el dit Diago Sanxeç ab la dita presa arriba aquí vullats fer ab diligent obra e cura que ell torn als dits nostres mercaders cathalans tot ço...".

*[1412 - 1418] Sant Vicent Ferrer. ''Sermón''.

%quote% "Digau: en què coneix hom una persona de qual terra és? En lo lenguatge. Car si vós parlau ab hom estrany per la llengua conexereu de qual terra és. Si parla català, oo! Català és, si parla francés, francés"

*[15.12.1433] Oriola. ''Capítols que ha de presentar el Missatger en Roma al Papa amb les reclamacions d'Oriola, per a resoldre el conflicte del Vicariat i el Bisbat''. (Información de Joan-Carles Martí i Casanova, ''Migjorn'', 17.09.2003.)

%quote% «Item lo dit bisbe té e acostuma tenir hun e dos a vegades més vicaris generals e lochtinents de aquells dins la Ciutat de Múrcia del Reialme de Castella e dins la vila de Oriola qui és cap de la governació jamés no a volgut constituyr hum vicari.. En encara fan pus gran desonestat quen los actes que donen a les parts pledegants fan de co que donen al Castellà en hun full de paper posen al Català en tres fulls per forma que per hun florí que el Castellà pach lo Català ne paga quatre florins. En així que la justícia de les catalans és perida...» «Item senyor que no solament per lo dit bisbe que ha present és. E encara que tots los pastas qui contínuament són castellans. Per çò que la major part e lo cap del dit bisbat és en les parts de Castella aquell se dóna a voler del Rey de Castella. E per consegüent pensar per vostra Real celsitut que a Castella e com se atroba en lo dit bisbat tots temps favorega e han acostumat favorir als de la nacio castellana desfavorint als de la nació catalana. E axí mostre e han mostrar en donar dignitat e altres benefficis ecclesiàstichs que no solament en les parts de Castella..»

*[1458] Generalitat de València. ''Llibre de provisions'':

%quote% "E hac gran tumult en Roma, que los romans estaven avalotats contra los cathalans, car dient-se que lo papa, qui era cathalà (ço és, valencià) e era stat bisbe de València, los havia fort maltractat."

*[1455 - 1458] El Papa valenciano Calixto III (Alfons de Borja) [Canals 1378-Roma 1458] se designó a si mismo como ''papa catalanus'', y asimismo proclamava que su Papado era ''gloria nationis catalanae''.

*[1500] Pietro Belmo. ''Opere''.

%quote% "O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani..."(referiéndose a amigos y parientes del papa de Xàtiva Alejandro VI [Roderic de Borja])."

!!Siglo XVI

*[1506] Los consejeros barceloneses escriben al virrey de Sicilia para solucionar una controversia producida por el hecho de que valencianos, catalanes y mallorquines estaban construyendo una capilla en Palermo dedicada a la Virgen de Montserrat, pero los catalanes sólo han puesto el escudo de armas de Barcelona (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona: 1B-V1, Lletres closes, 39, f. 46v):

%quote% En la capella antiga de Sancta Eulàlia estan les dites armes de Barcelona ab les armes reyals d’Aragó e del regne de Sicília sens mixtura de altres armes de València, Mallorques e Perpinyà, no contrastant que les despeses se paguen de comú de totes les dites nacions compreses sota la nació de catalans, y algú no deu ésser tret de possessió la qual per ús anticat és haguda per títol

*[1539] Baltasar de Romaní: ''Pròleg de la seua edició de les obres d’Ausiàs March''.

%quote% "Obras de mossen Auzias March, Cavallero valenciano de nación catalán"

*[1554] M. Bandello. ''Novelle I'':

%quote% "Valenza, gentile e nobilissima, che in tutta Catalogna non és piu lasciva e amorosa città."

*[1557] Cristòfor Despuig: ''Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa''.

%quote% "...los valencians d'ací de Catalunya son eixits, i los llinatges que d'ací no tenen lo principi, no els tenim per tan bons, i la llengua de Catalunya la tenim, encara que per lo veïnat de Castella s'és molt trastornada."

*[1566] Martín de Viciana: ''Crónica de la ínclita y coronada Ciudad de Valencia''.

%quote% "En Orihuela e su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana: porque en tiempo de la conquista se pobló la tierra más de catalanes que de otras naciones, de las cuales heredaron la lengua, coraçón, manos e obras...".

*[1577] Vicent Antist: ''Vida i historia del apostólico predicador San Vicente Ferrer''.

%quote% "...San Vicente predicaba en catalán...como quiera que Valencia fué poblada de gente catalana".

!!Siglo XVII

*[1604] J. Pujades. ''Dietari'':

%quote% "Y los valentians diuen que ara ells són los vertaders vells catalans. Y si es mantenen tenen rahó."

*[1610] Gaspar Escolano [Historiador y eclesiástico valenciano (1560-1619), cronista del Reino de València]. ''Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia''. València, libro I, cap. XVI, c. 108.

%quote% Como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua, y están tan paredañas y juntas las dos provincias, por más de trescientos años han pasado los deste reino [València] debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos.

!!Siglo XVIII

*[1713] Maulets valencianos. ''Declaració d'adessió dels valencians a la resistència antiborbònica, presentada a la Diputació de la Generalitat de Catalunya'':

%quote% "I ja que el Regne de València degué la major part de les armes glorioses d'aquest Exm. i Fid. Principat en la feliç expulsió dels moros de la seua Pàtria, no dubta la Nació, essent tan unida en l'honor i l'interès comuns, que V.E.F. admetrà aquesta sincera expressió del seu zel, amor i reconeixença".

*[1766] Obispo Climent. ''Sermó d'entronització''. Barcelona:

%quote% "Casi todos los valencianos somos catalanes (...) debeis reconocerme como paisano vuestro."

!!Siglo XIX

*[1876] Benvingut Oliver. ''Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las costumbres de Tortosa'':

%quote% "Este hecho [comunidad de usos, costumbres, legislación y tradiciones] [...] arroja inesperada luz sobre toda nuestra historia y sobre el verdadero carácter de los pueblos que podemos llamar de lengua catalana, los cuales aparecen a nuestras ojos como partes de un todo, como miembros de una nacionalidad."

*[1893] Marià Aguiló. ''Epistolari'':

%quote% "En Llorente, que és el més català dels valencians..."

!!Siglo XX

*José Martínez Ruiz "Azorín". ''Una hora de España'':

%quote% "Cataluña es Valencia, y es Alicante, y es Mallorca".

*[1908] Miquel Duran de València. ''Conferència pronunciada a l'Ateneu Mercantil de València''.:

%quote% "Jo valencià nascut a València, afirme que la meua pàtria es Catalunya".

*[1918] Eduard Martínez Ferrando. ''Síntesi del criteri valencianiste''.:

%quote% "...la reconstrucció i expandiment cultural de la Nació Catalana, que així fou coneguda al mon en llurs jorns gloriosos, sens afegir els qualificatius de valenciana i mallorquina...".

*[1930] Víctor Major. ''Acció Valencianista'', núms. 4 i 10:

%quote% "Els qui es preocupen del problema nacional del mig-dia de Catalunya, des de l'Ebre fins al Segura..." "...Tortosa (...) és al centre geogràfic de la Catalunya peninsular.".

*[1931] Emili Gómez Nadal. ''Acció Valencianista'', núm. 21:

%quote% "Nosaltres els valencians no som més que els habitadors d'una regió de la nacionalitat catalana.".

*[1933] Carles Salvador. ''La Revista'', año XIX:

%quote% "Valencià de la ciutat de Valencia, declaro que sóc català.".

*[1974] Manuel Sanchis Guarner. ''Parlament pronunciat en l'acte en què li fou lliurat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes'':

%quote% "Nosaltres, els Països Catalans, no som un poble important en el concert de la humanitat pel que fa a les nostres dimensions. Però tampoc som cap poble insignificant...".
July 07, 2016, at 09:47 PM by 84.126.6.25 -
Added lines 117-120:
* [1506] Els consellers barcelonins escriuen al virrei de Sicília per a solucionar una controvèrsia produïda pel fet que valencians, catalans i mallorquins estaven construint una capella a Palerm dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, però els catalans sols hi han posat l’escut d’armes de Barcelona (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona: 1B-V1, Lletres closes, 39, f. 46v):

%quote%En la capella antiga de Sancta Eulàlia estan les dites armes de Barcelona ab les armes reyals d’Aragó e del regne de Sicília sens mixtura de altres armes de València, Mallorques e Perpinyà, no contrastant que les despeses se paguen de comú de totes les dites nacions compreses sota la nació de catalans, y algú no deu ésser tret de possessió la qual per ús anticat és haguda per títol
Changed line 129 from:
* [1557] Cristòfor Despuig: ''Col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa''.
to:
* [1557] Cristòfor Despuig: ''Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa''.
Added lines 169-172:
* José Martínez Ruiz "Azorín". ''Una hora de España'':

%quote%"Cataluña es Valencia, y es Alicante, y es Mallorca".
Changed lines 109-192 from:
* [1455 - 1458] El Papa valencià Calixt III (Alfons de Borja) [Canals 1378-Roma 1458] se designà a si mateix com a papa catalanus, i així mateix proclamava que el seu Papat era gloria nationis catalanae.

* [1500] Pietro Belmo. Opere.

"O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani..."(referint-se a amics i parents del papa de Xàtiva Alexandre VI [Roderic de Borja]).

Segle XVI

* [1539] Baltasar de Romaní: Pròleg de la seua edició de les obres d’Ausiàs March.

“Obras de mossen Auzias March, Cavallero valenciano de nación catalán”

* [1554] M. Bandello. Novelle I:

"Valenza, gentile e nobilissima, che in tutta Catalogna non és piu lasciva e amorosa città."

* [1557] Cristòfor Despuig: Col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

“...los valencians d'ací de Catalunya son eixits, i los llinatges
que d'ací no tenen lo principi, no els tenim per tan bons, i la llengua de Catalunya la tenim, encara que per lo veïnat de Castella s'és molt trastornada.

* [1566] Martí de Viciana: Crónica de la ínclita y coronada Ciudad
de Valencia.

"En Orihuela e su tierra siempre se ha guardado
la lengua catalana: porque en tiempo de la conquista se pobló la tierra más de catalanesque de otras naciones, de las cuales heredaron la lengua, coraçón, manos e obras...”.

* [1577] Vicent Antist: Vida i historia del apostólico predicador San Vicente Ferrer.

"...San Vicente predicaba en catalán...como quiera que Valencia fué poblada de gente catalana”.

Segle XVII

* [1604] J. Pujades. Dietari:

"Y los valentians diuen que ara ells són los vertaders vells catalans
. Y si es mantenen tenen rahó."

* [1610] Gaspar Escolano [Historiador i eclesiàstic valencià (1560-1619), cronista del Regne de València]. Décadas de la historia
de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia. València, llibre I, cap. XVI, c. 108.

Como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana, y tomó della
la lengua, y están tan paredañas y juntas las dos provincias, por más de trescientos años han pasado los deste reino [València] debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos.

Segle XVIII

* [1713] Maulets valencians. Declaració d'adessió dels valencians a la resistència antiborbònica, presentada a la Diputació de la Generalitat de Catalunya:

"I ja que el Regne de València degué la major part de les armes glorioses d'aquest Exm. i Fid. Principat en la feliç expulsió dels moros de la seua Pàtria, no dubta la Nació, essent tan unida en l'honor i l'interès comuns, que V.E.F. admetrà aquesta sincera expressió del seu zel, amor i reconeixença".

* [1766] Bisbe Climent. Sermó d'entronització. Barcelona:

"Casi todos
los valencianos somos catalanes (...) debeis reconocerme como paisano vuestro."

Segle XIX

* [1876] Benvingut Oliver
. Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las costumbres de Tortosa:

"Este hecho [comunitat d'usos, costums legislació i tradicions] [...] arroja inesperada luz sobre toda nuestra historia y sobre el verdadero carácter de los pueblos que podemos llamar de lengua catalana, los cuales aparecen a nuestras ojos como partes de un todo, como miembros de una nacionalidad."

* [1893] Marià Aguiló. Epistolari:

"En Llorente, que és el més català dels valencians..."

Segle XX

* [1908] Miquel Duran de València. Conferència pronunciada a l'Ateneu Mercantil de València
.:

"Jo valencià nascut a València, afirme que la meua pàtria es Catalunya".

* [1918] Eduard Martínez Ferrando. Síntesi del crititeri valencianiste
.:

"...la reconstrucció i expandiment cultural de la Nació Catalana, que així fou coneguda al mon en llurs jorns gloriosos, sens afegir els qualificatius de valenciana i mallorquina...".

* [1930] Víctor Major. Acció Valencianista, núms. 4 i 10:

"Els qui es preocupen del problema nacional del mig-dia de Catalunya, des de l'Ebre fins al Segura..." "...Tortosa(...)és al centre geogràfic de la Catalunya peninsular.".

* [1931] Emili Gómez Nadal. Acció valencianista, núm. 21:

"Nosaltres els valencians no som més que els habitadors d'una regió de la nacinalitat catalana.".

* [1933] Carles Salvador. La Revista, any XIX:

"Valencià de la ciutat de Valencia, declaro que sóc català.".

* [1974] Manuel Sanchis Guarner. Parlament pronunciat en l'acte en què li fou lliurat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes:

"Nosaltres, els Països Catalans, no som un poble important en el concert de la humanitat pel que fa a les nostres dimensions. Però tampoc som cap poble insignificant...".
to:
* [1455 - 1458] El Papa valencià Calixt III (Alfons de Borja) [Canals 1378-Roma 1458] se designà a si mateix com a papa catalanus, i així mateix proclamava que el seu Papat era ''gloria nationis catalanae''.

* [1500] Pietro Belmo. ''Opere''.

%quote%''"O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani..."''(referint-se a amics i parents del papa de Xàtiva Alexandre VI [Roderic de Borja]).

!!Segle XVI

* [1539] Baltasar de Romaní: ''Pròleg de la seua edició de les obres d’Ausiàs March''.

%quote%“Obras de mossen Auzias March, Cavallero valenciano de nación catalán”

* [1554] M. Bandello. Novelle I:

%quote%"Valenza, gentile e nobilissima, che in tutta Catalogna non és piu lasciva e amorosa città.
"

* [1557] Cristòfor Despuig: ''Col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa''
.

%quote%“...los valencians d'ací de Catalunya son eixits, i los llinatges que d'ací no tenen lo principi, no els tenim per tan bons, i la llengua de Catalunya la tenim, encara
que per lo veïnat de Castella s'és molt trastornada.”

* [1566] Martí de Viciana: ''Crónica
de la ínclita y coronada Ciudad de Valencia''.

%quote%"En Orihuela e su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana: porque en tiempo
de la conquista se pobló la tierra más de catalanesque de otras naciones, de las cuales heredaron la lengua, coraçón, manos e obras...”.

* [1577] Vicent Antist: ''Vida i historia del apostólico predicador San Vicente Ferrer''.

%quote%"...San Vicente predicaba en catalán...como quiera que Valencia fué poblada de gente catalana”
.

!!Segle XVII

* [1604] J. Pujades. ''Dietari''
:

%quote%"Y los valentians diuen que ara ells són los vertaders vells catalans. Y si es mantenen tenen rahó.
"

* [1610] Gaspar Escolano [Historiador i eclesiàstic valencià (1560-1619), cronista del Regne de València]. ''Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia''. València, llibre I, cap. XVI, c. 108
.

%quote%Como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua, y están tan paredañas y juntas las dos provincias, por más
de trescientos años han pasado los deste reino [València] debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos.

!!Segle XVIII

* [1713] Maulets valencians. ''Declaració d'adessió dels valencians a
la resistència antiborbònica, presentada a la Diputació de la Generalitat de Catalunya'':

%quote%"I ja que el Regne de València degué la major part de les armes glorioses d'aquest Exm. i Fid. Principat en la feliç expulsió dels moros de la seua Pàtria, no dubta la Nació, essent tan unida en l'honor i l'interès comuns, que V.E.F. admetrà aquesta sincera expressió del seu zel, amor i reconeixença".

* [1766] Bisbe Climent. ''Sermó d'entronització''. Barcelona:

%quote%"Casi todos los valencianos somos catalanes (...) debeis reconocerme como paisano vuestro
."

!!Segle XIX

* [1876] Benvingut Oliver. ''Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las costumbres de Tortosa
'':

%quote%"Este hecho [comunitat d'usos, costums legislació i tradicions] [...] arroja inesperada luz sobre toda nuestra historia y sobre el verdadero carácter de los pueblos que podemos llamar de lengua catalana,
los cuales aparecen a nuestras ojos como partes de un todo, como miembros de una nacionalidad."

* [1893] Marià Aguiló. ''Epistolari'':

%quote%"En Llorente
, que és el més català dels valencians..."

!!Segle XX

* [1908] Miquel Duran de València. ''Conferència pronunciada a l
'Ateneu Mercantil de València.'':

%quote%"Jo valencià nascut a València, afirme que la meua pàtria es Catalunya".

* [1918] Eduard Martínez Ferrando. ''Síntesi del crititeri valencianiste.'':

%quote%"...la reconstrucció i expandiment cultural de la Nació Catalana, que així fou coneguda al mon en llurs jorns gloriosos, sens afegir els qualificatius de valenciana i mallorquina...".

* [1930] Víctor Major. ''Acció Valencianista'', núms. 4 i 10:

%quote%"Els qui es preocupen del problema nacional del mig-dia de Catalunya, des de l'Ebre fins al Segura..." "
...Tortosa(...)és al centre geogràfic de la Catalunya peninsular.".

* [1931] Emili Gómez Nadal. ''Acció valencianista'', núm. 21:

%quote%"Nosaltres els valencians no som més que els habitadors d'una regió de la nacionalitat catalana
.".

* [1933] Carles Salvador. ''La Revista'', any XIX:

%quote%"Valencià de la ciutat
de Valencia, declaro que sóc català.".

* [1974] Manuel Sanchis Guarner. ''Parlament pronunciat en l'acte en què li fou lliurat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes'':

%quote%"Nosaltres
, els Països Catalans, no som un poble important en el concert de la humanitat pel que fa a les nostres dimensions. Però tampoc som cap poble insignificant...".
Added lines 1-193:
%rfloat% (:selectlang:)
%trail% <<|[[Índex]]|>>
(:if userlang ca:)
(:title Consciència nacional dels valencians:)
!Consciència nacional dels valencians

!!Segle XIII

* [1287] Bernat Desclot. Crònica del Rei En Pere.

%quote%"[Pere el Gran al coll de Panissars]...tramès lletres a ses hosts de Gerona e de tota sa vegueria, e de Barcelona, e de Lleida, e de Tarragona, e de Tortosa, e de València, e de tota Catalunya generalment.".

!!Segle XIV

* [Principis del s. XIV] El metge, visionari i reformador eclesiàstic valencià Arnau de Vilanova (València, mitjan segle XIII-Gènova, 1311), en la seua obra De Agrimensura declara de si mateix "Que yeu Arnaut de Vilanova...de Catalunya nadiu fuy". Així mateix, aquest, al seu Antidotum designa el bisbe de Mallorca i altra gent dels territoris de llengua catalana que s'hi trobaven en Perusa (Itàlia), com a "compatriotes meus". Respecte a aquest il.lustre valencià, reportarem, en fi, una curiosa prova de la seua condició nacional que va fer una volta el papa Bonifaci VIII. Aquest Papa tenia molta mania als catalans, i una volta, parlant amb el rei de Sicília, li confessava que no coneixia cap català bo, i n'exceptuava precisament el seu metge particular ''magistrum Arnaldum de Villanova''.

* Ramon Muntaner: ''Crònica''

Narració d’una batalla marítima contra els moros de Tunis, on Pere el Gran, havia enviat quatre galeres valencianes:

>>quote<<
"Mas l'almirall dels sarraïns era savi home de mar e era estat en molts fets d'armes e havia provats los catalans qui eren..."

Capítol CLXXI: "Veritat és que en una companya eren vint almogàvers qui eren de Segorb e de l'encontrada...E és costum de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja fins a la nit...".

Capítol CCXXXV: "En Rocafort, esguardant que ell havia perduda la casa de Sicília, e d'Aragó e de Mallorca, e encara de tota Catalunya, pensà que s'acostàs a misser Carles..."
>><<

Explicació de l'origen català de les terres conquerides per Jaume II en el sud del Regne de València:

%quote%Capítol XVIII:"...els habitants d'Oriola, Elx, Alacant, Guardamar...son vers catalans e parlen lo bell catalenesc del mon." "vingueren molts fadrins en Catalunya e nodriren-se tot hora amb lo senyor infant; enaixí aprenguren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del Regne de València tot ço qui bo e bell era, e així cascun d'ells fou lo pus perfecte pla(català) que abans fou e amb pus bell catalanesc".

* [1311] Ramon Muntaner pren per muller na Valençona, de València: ("Les Quatre Grans Cròniques", cap. CCLI ó CCXXXV).

%quote%"E és veritat que jo, Ramon Muntaner, en aquella saó, venguí en Sicília, de Romania, e demaní llicència al senyor rei que li plagués que jo pugués anar en les parts de Catalunya e prendre ma muller que havia afermada fadrina en la ciutat de València".

* [1306] Arnau de Vilanova

%quote%“Regnum vero Aragoniae sub se habet cathalanos et aragones”

El famós metge i savi valencià Arnau de Vilanova (1240-1313) fou acusat pels seus enemics de ser ''"de despreciable nació, o sia, català"'' (''"de filiis despecte nationis, scilicet cathalanus"'').

* [1316] Testament de Guillelma, muller de Salvador Pedrosell

%quote%“Item, captivis catalanis oriundis de civitate Valentie, redimendis de posse paganorum, ducentos solidos”

* [12 – 8 - 1330] Ordenances als mercaders de la corona d’Aragó, a la ciutat de Bruges

%quote%“a tots los mercaders catalans sotmeses del senyor rey d’Aragó, a fi que d’ací en avant no sie nenguna quistió entre mercaders ne noliejadós, ne ací ne en València, ne en Barchinona, ne en Mayllorcha”

* [1352] Pere el Cerimoniós: Crònica: Narració d’una tempesta ocorreguda a Sicília (capítol 5)

%quote%“no se’n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València”

* [1370] Moisès Salvador, jueu de Lisbona, testifica:

%quote%"entre los mercaders catalans que y pujaven e meteren ses robes e mercaderies e persones hi véu En Joan Roca, mercader de València e tots los catalans qui eren en la dita fusta".

* Bernat Serra, notari de València (en el mateix plet):

%quote%"alcuns mercaders catalans entre los quals eren Johan Roca, mercader de València".

* Bernat de Miracle, savi en dret de València (en el mateix plet):

%quote%"entre los quals catalans que hi moriren hi morí En Johan Roca, jove, mercader de València", etc.

* [1370] Els regidors valencians s'adrecen als de Mallorca i s'hi planyen de la inseguretat que hi ha a la mar:

%quote%"On és la vigor de la nació catalana, que feia tributàries totes altres nacions circunvehines? E preferint-nos a fer sobre açó, ensems ab vós e ab Catalunya".

* L'Infant Martí de Sicília està pacificant l'illa i quan el Consell de València coneix els seus triomfs, els considera com "''honor e utilitat de la Corona reyal d'Aragó; encara a tota la nació catalana''".

* Francesc Eiximenis: ''Lo Crestià'' (llibre terç). Edició a cura d’Albert Hauf. Barcelona: 62, 1983.

%quote%“per aquestes, damunt dites raons, provaren los damunt dits sentenciants que la nació catalana era eximpli de totes les altres gents cristianes en menjar honest e en temprat beure; e sens tot dubte aquesta és la veritat, que catalans són los pus temprats hòmens en viure qui sien al món.”

* [1392] Consell General de la ciutat de València. ''Manual de Consells'' [6 de juliol].

%quote%"...els èxits de l'infant Martí, a Sicilia fan honor e utilitat...a tota la nació catalana."

* [1395] Antoni Canals: ''Valeri Màxim'' (traducció)

%quote%“E com lo dit rey fos barbre, que vol dir hom estrany a la terra on és, qui no col Déu, com serien, als catalans, turchs o tartres”

* [12.9.1399] Els jurats de València fan esment d'aquest antic proverbi:

%quote%“Draps de França e llibres de Bolunya consumen Aragó e tota Catalunya".

* [1399] Els jurats de València s'adrecen als diputats del General de Catalunya per agrair-los ''la galera que els prestaren per armar-la contra els berbers, per donar a aquells durs càstichs, terrible terror e punició condigna de tants damnatges per aquells donats a la Catalana nació"''.

!!Segle XV

* [1403] Jurats de València. ''Lletres missives als prohoms i al cònsol de Marsella''.

%quote%“...ha presa en les mars vostres la nau de Cristòfol Caruo, genovés, carregada de moltes mercaderies e havers de cathalans, mercaders d'aquesta ciutat e de son regne, que anava en Gènova..." "...que si el dit Diago Sanxeç ab la dita presa arriba aquí vullats fer ab diligent obra e cura que ell torn als dits nostres mercaders cathalans tot ço...”.

* [1412 - 1418] Sant Vicent Ferrer. ''Sermó''.

%quote%“Digau: en què coneix hom una persona de qual terra és? En lo lenguatge. Car si vós parlau ab hom estrany per la llengua conexereu de qual terra és. Si parla català, oo! Català és, si parla francés, francés”

* [15 – 12 - 1433] Oriola. ''Capítols que ha de presentar el Missatger en Roma al Papa amb les reclamacions d'Oriola, per a resoldre el conflicte del Vicariat i el Bisbat''. (Informació de Joan-Carles Martí i Casanova, Migjorn, 17.09.2003.)

%quote%«Item lo dit bisbe te e acostuma tenir hun e dos a vegades mes vicaris generals e lochtinents de aquells dins la Ciutat de Murcia del Reialme de Castella e dins la vila de Oriola qui es cap de la governacio james no a volgut constituyr hum vicari.. En encara fan pus gran desonestat quen los actes que donen a les parts pledegants fan de co que donen al Castella en hun full de paper posen al Catala en tres fulls per forma que per hun flori que el Castella pach lo Catala ne paga quatre florins. En aixi que la justicia de les catalans es perida...» «Item senyor que no solament per lo dit bisbe que ha present es. E encara que tots los pastas qui continuament son castellans. Per co que la major part e lo cap del dit bisbat es en les parts de Castella aquell se dona a voler del Rey de Castella. E per conseguent pensar per vostra Real celsitut que a Castella e com se atroba en lo dit bisbat tots temps favorega e han acostumat favorir als de la nacio castellana desfavorint als de la nacio catalana. E axi mostre e han mostrar en donar dignitat e altres benefficis ecclesiastichs que no solament en les parts de Castella..»

* [1458] Generalitat de València. ''Llibre de provisions'':

%quote%"E hac gran tumult en Roma, que los romans estaven avalotats contra los cathalans, car dient-se que lo papa, qui era cathalà (ço és, valencià) e era stat bisbe de València, los havia fort maltractat."

* [1455 - 1458] El Papa valencià Calixt III (Alfons de Borja) [Canals 1378-Roma 1458] se designà a si mateix com a papa catalanus, i així mateix proclamava que el seu Papat era gloria nationis catalanae.

* [1500] Pietro Belmo. Opere.

"O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani..."(referint-se a amics i parents del papa de Xàtiva Alexandre VI [Roderic de Borja]).

Segle XVI

* [1539] Baltasar de Romaní: Pròleg de la seua edició de les obres d’Ausiàs March.

“Obras de mossen Auzias March, Cavallero valenciano de nación catalán”

* [1554] M. Bandello. Novelle I:

"Valenza, gentile e nobilissima, che in tutta Catalogna non és piu lasciva e amorosa città."

* [1557] Cristòfor Despuig: Col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

“...los valencians d'ací de Catalunya son eixits, i los llinatges que d'ací no tenen lo principi, no els tenim per tan bons, i la llengua de Catalunya la tenim, encara que per lo veïnat de Castella s'és molt trastornada.”

* [1566] Martí de Viciana: Crónica de la ínclita y coronada Ciudad de Valencia.

"En Orihuela e su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana: porque en tiempo de la conquista se pobló la tierra más de catalanesque de otras naciones, de las cuales heredaron la lengua, coraçón, manos e obras...”.

* [1577] Vicent Antist: Vida i historia del apostólico predicador San Vicente Ferrer.

"...San Vicente predicaba en catalán...como quiera que Valencia fué poblada de gente catalana”.

Segle XVII

* [1604] J. Pujades. Dietari:

"Y los valentians diuen que ara ells són los vertaders vells catalans. Y si es mantenen tenen rahó."

* [1610] Gaspar Escolano [Historiador i eclesiàstic valencià (1560-1619), cronista del Regne de València]. Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia. València, llibre I, cap. XVI, c. 108.

Como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua, y están tan paredañas y juntas las dos provincias, por más de trescientos años han pasado los deste reino [València] debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos.

Segle XVIII

* [1713] Maulets valencians. Declaració d'adessió dels valencians a la resistència antiborbònica, presentada a la Diputació de la Generalitat de Catalunya:

"I ja que el Regne de València degué la major part de les armes glorioses d'aquest Exm. i Fid. Principat en la feliç expulsió dels moros de la seua Pàtria, no dubta la Nació, essent tan unida en l'honor i l'interès comuns, que V.E.F. admetrà aquesta sincera expressió del seu zel, amor i reconeixença".

* [1766] Bisbe Climent. Sermó d'entronització. Barcelona:

"Casi todos los valencianos somos catalanes (...) debeis reconocerme como paisano vuestro."

Segle XIX

* [1876] Benvingut Oliver. Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las costumbres de Tortosa:

"Este hecho [comunitat d'usos, costums legislació i tradicions] [...] arroja inesperada luz sobre toda nuestra historia y sobre el verdadero carácter de los pueblos que podemos llamar de lengua catalana, los cuales aparecen a nuestras ojos como partes de un todo, como miembros de una nacionalidad."

* [1893] Marià Aguiló. Epistolari:

"En Llorente, que és el més català dels valencians..."

Segle XX

* [1908] Miquel Duran de València. Conferència pronunciada a l'Ateneu Mercantil de València.:

"Jo valencià nascut a València, afirme que la meua pàtria es Catalunya".

* [1918] Eduard Martínez Ferrando. Síntesi del crititeri valencianiste.:

"...la reconstrucció i expandiment cultural de la Nació Catalana, que així fou coneguda al mon en llurs jorns gloriosos, sens afegir els qualificatius de valenciana i mallorquina...".

* [1930] Víctor Major. Acció Valencianista, núms. 4 i 10:

"Els qui es preocupen del problema nacional del mig-dia de Catalunya, des de l'Ebre fins al Segura..." "...Tortosa(...)és al centre geogràfic de la Catalunya peninsular.".

* [1931] Emili Gómez Nadal. Acció valencianista, núm. 21:

"Nosaltres els valencians no som més que els habitadors d'una regió de la nacinalitat catalana.".

* [1933] Carles Salvador. La Revista, any XIX:

"Valencià de la ciutat de Valencia, declaro que sóc català.".

* [1974] Manuel Sanchis Guarner. Parlament pronunciat en l'acte en què li fou lliurat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes:

"Nosaltres, els Països Catalans, no som un poble important en el concert de la humanitat pel que fa a les nostres dimensions. Però tampoc som cap poble insignificant...".

%trail% <<|[[Índex]]|>>
Page last modified on May 02, 2023, at 11:19 PM
Edit - History - Print - Recent Changes - Search<
Creative Commons License © 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors | visites
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons, tret d'on s'indique el contrari.
Funcionant gràcies a PmWiki, PunBB, Coppermine, PHP, MySQL, Apache i GNU/Linux.