(:if userlang de:)

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/thumb_bayarri.jpg | Josep Maria Bayarri. Josep Maria Bayarri (València 1886-1970) ist der Autor eines ansonsten kuriosen literarischen Werks, schrieb mit bizarren Rechtschreibregeln und hatte zeitlebens gewisse antikatalanische Obsessionen. Das Ergebnis dieser Obsessionen und eines übertriebenen valencianischen Foralismus und Lokalismus war ein Pamphlet mit dem Titel "Lo Perill Català" ("die katalanische Gefahr"), das in den 30er Jahren geschrieben wurde.

Wir werden sehen, welche Überlegungen er in seinem autobiographischen Buch mit dem Titel "Bayarri Autovïográfiq" ("Autobiographischer Bayarri") [die ursprüngliche Schreibweise, in der ein solches Buch verfasst wurde, wird beibehalten]:

"Ovligà va ser la pròsa per son qaráqter del llivre "El perill Català". Fon un llivre qe-qom diuen del Cid, pero al revés, guañá vatalles: es dir q'este, después de mòrt, i el meu llivre avans de náixer. La qosa fon q'el duqtríu valensiá Iqnasi Villalonga, qe savía de la inminensia de la puvliqasió de "El perill Català" propuqnava, amistosament, la no aparisió del llivre. Les meues raons eren -qom les d'ell- qe Qataluña, q'els catalans no anularíen la nostra personalitat valensiana, i qe mai mos apsorviríen..., pero qe tal cosa no volía dir qe no u intentaven, qe no s'opstinaren en qontumasia punivle, i provar el prurit del proselitisme. Qe tal aqtivitat eqsistía eu demostrava el meu llivre qostituít en gran part per retalls de premsa, i trasqripsions de páxines...Ell, el Sr. Villalonga, tingé qe asentir, vensut -no se si qonvensut- i "El perill Qatalà" guañá la primera vatalla, avans de náixer. La questió qontinúa enqara en el mateix estat; pera qe vinga algun doqte universitari vergoñosament panqatalanoide a esqriure en 1965 "q'el famós "Perill Català" enqontrava fantasmes per tot". I enqara está en xoqunda vixensia!"

"Ich war gezwungen, das Buch mit dem Titel "El perill Català" (die katalanische Gefahr) zu schreiben. Es war ein Buch, das das machte, was man über den Cid sagt, aber andersherum, es gewann Schlachten: das heißt, dass El Cid Schlachten gewann, nachdem er starb. Aber mein Buch konnte das erreichen, bevor es geboren wurde. Der Punkt war, dass der Valencianer Ignasi Villalonga, der von der bevorstehenden Veröffentlichung von "El perill Català" wusste, mich freundschaftlich bat, das Buch nicht zu veröffentlichen. Meine Gründe waren - wie seine - dass Katalonien, dass die Katalanen unsere valencianische Persönlichkeit nicht auslöschen würden und dass sie uns niemals absorbieren würden..., aber das bedeutete nicht, dass sie nicht versuchten, dies zu tun, dass sie nicht aufhörten, es hartnäckig zu tun, und dass sie viel Proselytismus betrieben. Dass es solche Aktivitäten gab, beweist mein Buch, das größtenteils aus Zeitungsausschnitten und Seitentranskriptionen besteht... Er, Herr Villalonga, musste sich geschlagen geben - und vielleicht überzeugt werden - und "El perill Qatalà" gewann seine erste Schlacht, bevor er geboren wurde. Das Problem ist immer noch dasselbe, denn 1965 schrieb ein schändlich pankatalanischer Universitätsgelehrter, "dass der berühmte "Perill Català" Geister für alles gefunden hat." Und es ist immer noch völlig gültig!"

(:if userlang fr:)

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/thumb_bayarri.jpg | Josep Maria Bayarri. Josep Maria Bayarri (València 1886-1970) est l'auteur d'une production littéraire par ailleurs curieuse, il a écrit avec des règles orthographiques bizarres et a eu toute sa vie certaines obsessions anti-catalanes. Le résultat de ces obsessions, ainsi que d'un foralisme et d'un localisme valenciens exagérés, est un pamphlet intitulé "Lo Perill Català" ("Le danger catalan"), écrit dans les années 1930.

Voyons les considérations qu'il fait de ce travail dans son livre autobiographique intitulé "Bayarri Autovïográfiq" ("Bayarri autobiographique") [l'orthographe originale dans laquelle un tel livre a été écrit sera respectée]:

"Ovligà va ser la pròsa per son qaráqter del llivre "El perill Català". Fon un llivre qe-qom diuen del Cid, pero al revés, guañá vatalles: es dir q'este, después de mòrt, i el meu llivre avans de náixer. La qosa fon q'el duqtríu valensiá Iqnasi Villalonga, qe savía de la inminensia de la puvliqasió de "El perill Català" propuqnava, amistosament, la no aparisió del llivre. Les meues raons eren -qom les d'ell- qe Qataluña, q'els catalans no anularíen la nostra personalitat valensiana, i qe mai mos apsorviríen..., pero qe tal cosa no volía dir qe no u intentaven, qe no s'opstinaren en qontumasia punivle, i provar el prurit del proselitisme. Qe tal aqtivitat eqsistía eu demostrava el meu llivre qostituít en gran part per retalls de premsa, i trasqripsions de páxines...Ell, el Sr. Villalonga, tingé qe asentir, vensut -no se si qonvensut- i "El perill Qatalà" guañá la primera vatalla, avans de náixer. La questió qontinúa enqara en el mateix estat; pera qe vinga algun doqte universitari vergoñosament panqatalanoide a esqriure en 1965 "q'el famós "Perill Català" enqontrava fantasmes per tot". I enqara está en xoqunda vixensia!"

"J'ai été contraint d'écrire le livre intitulé "El perill Català" (Le danger catalan). C'est un livre qui a fait ce que l'on dit du Cid, mais à l'inverse, il a gagné des batailles : c'est-à-dire que le Cid a gagné des batailles après sa mort, mais mon livre, avant sa naissance. Le fait est que le Valencien Ignasi Villalonga, qui savait que la publication de "El perill Català" était imminente, m'a demandé, à l'amiable, de ne pas publier le livre. Mes raisons étaient -comme les siennes- que la Catalogne, que les Catalans, n'effaceraient pas notre personnalité valencienne, et qu'ils ne nous absorberaient jamais..., mais que cela ne signifiait pas qu'ils n'essayaient pas de le faire, qu'ils ne cessaient pas de le faire avec obstination, et qu'ils utilisaient beaucoup de prosélytisme. L'existence de cette activité a été prouvée par mon livre, composé en grande partie de coupures de presse et de transcriptions de pages... Lui, M. Villalonga, a dû acquiescer, vaincu -et peut-être convaincu- et "El perill Qatalà" a gagné sa première bataille, avant de naître. La question est toujours d'actualité, depuis qu'un universitaire honteusement pancatalan a écrit en 1965 "que le célèbre "Perill Català" trouvait des fantômes partout". Et c'est toujours d'une validité totale!"

(:if userlang es:)

Josep Maria Bayarri

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/thumb_bayarri.jpg | Josep Maria Bayarri. Este personaje (València 1886-1970), autor de una por otra parte curiosa producción literaria, escribió con unas estrambóticas normas ortográficas, y tuvo unas ciertas manías anticatalanas toda su vida. Fruto de estas manías, y también de un foralismo y localismo valenciano exagerados fue un opúsculo que lleva el título de "Lo Perill Català" ("El Peligro Catalán"), escrito allá por los años treinta.

Veamos qué consideraciones hace él mismo de esta obra en su libro autobiográfico que lleva por título precisamente "Bayarri Autovïográfiq" ("Bayarri Autobiográfico") [vamos a respetar la ortografía originaria en la que está escrito tal libro]:

"Ovligà va ser la pròsa per son qaráqter del llivre "El perill Català". Fon un llivre qe-qom diuen del Cid, pero al revés, guañá vatalles: es dir q'este, después de mòrt, i el meu llivre avans de náixer. La qosa fon q'el duqtríu valensiá Iqnasi Villalonga, qe savía de la inminensia de la puvliqasió de "El perill Català" propuqnava, amistosament, la no aparisió del llivre. Les meues raons eren -qom les d'ell- qe Qataluña, q'els catalans no anularíen la nostra personalitat valensiana, i qe mai mos apsorviríen..., pero qe tal cosa no volía dir qe no u intentaven, qe no s'opstinaren en qontumasia punivle, i provar el prurit del proselitisme. Qe tal aqtivitat eqsistía eu demostrava el meu llivre qostituít en gran part per retalls de premsa, i trasqripsions de páxines...Ell, el Sr. Villalonga, tingé qe asentir, vensut -no se si qonvensut- i "El perill Qatalà" guañá la primera vatalla, avans de náixer. La questió qontinúa enqara en el mateix estat; pera qe vinga algun doqte universitari vergoñosament panqatalanoide a esqriure en 1965 "q'el famós "Perill Català" enqontrava fantasmes per tot". I enqara está en xoqunda vixensia!"

"Obligada fue la prosa por su carácter del libro "El perill Català". Fue un libro que és como dicen del Cid, pero al revés, ganó batallas: es decir que éste, después de morir, y mi libro antes de nacer. La cosa fue que el doctor valenciano Ignasi Villalonga, que sabía de la imminencia de la publicación de "El perill Català" propugnaba, amistosamente, la no aparición del libro. Mis razones eran -como las de él- que Cataluña, que los catalanes no anularían nuestra personalidad valenciana, y que nunca nos absorberían..., pero que tal cosa no quería decir que no lo intentaban, que no se obstinaran en contumacia punible, y probaran el prurito del proselitismo. Que tal actividad existía lo demostraba mi libro consituido en gran parte por recortes de prensa, y transcripciones de páginas...Él, el Sr. Villalonga, tuvo que asentir, vencido -no sé si convencido- y "El perill Qatalà" ganó la primera batalla, antes de nacer. La cuestión continúa aún en el mismo estado; para que venga algún docto universitario vergonzosamente pancatalanoide a escribir en 1965 "que el famoso "Perill Català" encontraba fantasmas por todo". Y aún está en jocunda vigencia!"

(:if userlang en:)

Josep Maria Bayarri

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/thumb_bayarri.jpg | Josep Maria Bayarri. Josep Maria Bayarri (València 1886-1970) is the author of an otherwise curious literary production, wrote with bizarre spelling rules, and had certain anti-Catalan obsessions throughout his life. The result of these obsessions, and also of an exaggerated Valencian foralism and localism, was a pamphlet entitled "Lo Perill Català" ("The Catalan Danger"), written back in the 1930s.

Let's see what considerations he makes of this work in his autobiographical book entitled "Bayarri Autovïográfiq" ("Autobiographical Bayarri") [the original spelling in which such a book was written will be respected]:

"Ovligà va ser la pròsa per son qaráqter del llivre "El perill Català". Fon un llivre qe-qom diuen del Cid, pero al revés, guañá vatalles: es dir q'este, después de mòrt, i el meu llivre avans de náixer. La qosa fon q'el duqtríu valensiá Iqnasi Villalonga, qe savía de la inminensia de la puvliqasió de "El perill Català" propuqnava, amistosament, la no aparisió del llivre. Les meues raons eren -qom les d'ell- qe Qataluña, q'els catalans no anularíen la nostra personalitat valensiana, i qe mai mos apsorviríen..., pero qe tal cosa no volía dir qe no u intentaven, qe no s'opstinaren en qontumasia punivle, i provar el prurit del proselitisme. Qe tal aqtivitat eqsistía eu demostrava el meu llivre qostituít en gran part per retalls de premsa, i trasqripsions de páxines...Ell, el Sr. Villalonga, tingé qe asentir, vensut -no se si qonvensut- i "El perill Qatalà" guañá la primera vatalla, avans de náixer. La questió qontinúa enqara en el mateix estat; pera qe vinga algun doqte universitari vergoñosament panqatalanoide a esqriure en 1965 "q'el famós "Perill Català" enqontrava fantasmes per tot". I enqara está en xoqunda vixensia!"

"I was forced to write the book entitled "El perill Català". It was a book that made what they say about the Cid, but the other way around, it won battles: that is to say that El Cid did win battles after he died, but my book; before it was born. The point was that the Valencian Ignasi Villalonga, who knew of the imminence of the publication of "El perill Català", asked me, amicably, not to publish the book. My reasons were -like his- that Catalonia, that the Catalans, would not wipe out our Valencian personality, and that they would never absorb us..., but that this did not mean that they did not try to do that, that they did not cease to do it stubbornly, and they used a lot of proselytism. That such activity existed was proved by my book, made up largely of press clippings and page transcriptions...He, Mr. Villalonga, had to assent, defeated -and perhaps convinced- and "El perill Qatalà" won its first battle, before being born. The issue is still in the same point; since some shamefully pancatalanoid university scholar wrote in 1965 "that the famous "Perill Català" found ghosts for everything." And it is still in a total validity!"

Aquest personatge (València 1886-1970), autor d’una d’altra banda curiosa producció literària, escrigué amb unes estrambòtiques normes ortogràfiques, i tingué unes certes manies anticatalanes tota la seua vida. Fruit d’aquestes manies, i també d'un foralisme i localisme valencià exagerats fou un opuscle que du el títol de “Lo Perill Català”, escrit allà pels anys trenta.

(:selectlang:)

(:if userlang ca:)

https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/thumb_bayarri.jpg | Josep Maria Bayarri Aquest personatge (València 1886-1970), autor d’una d’altra banda curiosa producció literària, escrigué amb unes estrambòtiques normes ortogràfiques, i tingué unes certes manies anticatalanes tota la seua vida. Fruit d’aquestes manies, i també d'un foralisme i localisme valencià exagerats fou un opuscle que du el títol de “Lo Perill Català” Δ, escrit allà pels anys trenta.

<< | Índex | >>

Josep Maria Bayarri

Josep Maria Bayarri Josep Maria Bayarri Aquest personatge (València 1886-1970), autor d’una d’altra banda curiosa producció literària, escrigué amb unes estrambòtiques normes ortogràfiques, i tingué unes certes manies anticatalanes tota la seua vida. Fruit d’aquestes manies, i també d'un foralisme i localisme valencià exagerats fou un opuscle que du el títol de “Lo Perill Català”, escrit allà pels anys trenta.

Vegem quines consideracions en fa ell mateix d'aquesta obra en el seu llibre autobiogàfic que porta per títol precisament "Bayarri Autovïográfiq" [anem a respectar l'ortografia originària en què està escrit tal llibre]:

"Ovligà va ser la pròsa per son qaráqter del llivre "El perill Català". Fon un llivre qe-qom diuen del Cid, pero al revés, guañá vatalles: es dir q'este, después de mòrt, i el meu llivre avans de náixer. La qosa fon q'el duqtríu valensiá Iqnasi Villalonga, qe savía de la inminensia de la puvliqasió de "El perill Català" propuqnava, amistosament, la no aparisió del llivre. Les meues raons eren -qom les d'ell- qe Qataluña, q'els catalans no anularíen la nostra personalitat valensiana, i qe mai mos apsorviríen..., pero qe tal cosa no volía dir qe no u intentaven, qe no s'opstinaren en qontumasia punivle, i provar el prurit del proselitisme. Qe tal aqtivitat eqsistía eu demostrava el meu llivre qostituít en gran part per retalls de premsa, i trasqripsions de páxines...Ell, el Sr. Villalonga, tingé qe asentir, vensut -no se si qonvensut- i "El perill Qatalà" guañá la primera vatalla, avans de náixer. La questió qontinúa enqara en el mateix estat; pera qe vinga algun doqte universitari vergoñosament panqatalanoide a esqriure en 1965 "q'el famós "Perill Català" enqontrava fantasmes per tot". I enqara está en xoqunda vixensia!" [Bayarri, Josep Maria. Bayarri autovïográfiq. València. Edicions Bayarri. 1966. Pp. XII-XIII (Preqonsiderants)].

<< | Índex | >>