Descarregueu  el navegador Mozilla Firefox, per a una visualització web millor i més segura
Descarregueu l'Adobe Reader, per a documents PDF

Main.DesinformacionsBlaveres History

Hide minor edits - Show changes to output

Changed lines 252-253 from:
* In 1491 the Valencian Fra Bonifaci Ferrer, in a translation of the Bible wrote: “...fou arromençada de llengua llatina en la nostra [llengua] valenciana”.
to:
* In 1491 the Valencian Fra Bonifaci Ferrer, in a translation of the Bible wrote:

%quote%
“...fou arromençada de llengua llatina en la nostra [llengua] valenciana”.
Changed lines 258-261 from:
%quote%"218. Si atendemos a las palabras, es cierto que ai muchas lenguas más breves que la castellana, i una de ellas es la [lengua] valenciana. Pongamos egemplo en estas palabras del apóstol andaluz. San Pablo se hizo todo a todos para ganar a todos. San Pau es feu tot a tots per guañar a tots. O en estas otras, pan, vino, carne. Pa, vi, carn."

%quote%"79. Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana i mallorquina. La [lengua] catalana ha recibido muchos vocablos de la [lengua] francesa; la [lengua] valenciana, de la [lengua] castellana; la [lengua] mallorquina se llega más a la [lengua] catalana, como hija della. De todas las tres [lenguas, ja que "dialecto" és masculí] la más suave i agraciada es la valenciana, i no me lo hace decir la passión [per ser ell mateix valencianoparlant]."
to:
>>quote<<
"218. Si atendemos a las palabras, es cierto que ai muchas lenguas más breves que la castellana, i una de ellas es la [lengua] valenciana. Pongamos egemplo en estas palabras del apóstol andaluz. San Pablo se hizo todo a todos para ganar a todos. San Pau es feu tot a tots per guañar a tots. O en estas otras, pan, vino, carne. Pa, vi, carn."

"79. Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana i mallorquina. La [lengua] catalana ha recibido muchos vocablos de la [lengua] francesa; la [lengua] valenciana, de la [lengua] castellana; la [lengua] mallorquina se llega más a la [lengua] catalana, como hija della. De todas las tres [lenguas, ja que "dialecto" és masculí] la más suave i agraciada es la valenciana, i no me lo hace decir la passión [per ser ell mateix valencianoparlant]."
>><<
Changed lines 266-267 from:
%traduccio%Mayans recognized the linguistic unity in its way (under the traditional denomination of Limousin language, term not accepted nowadays by the philology by its imprecission as in the Catalan Countries it is not spoken the Occitan dialect of Limoges, neither there are a city with such name in the PP.CC.); but at the same time identified the speech of the Valencians as a "language", and that uniquely can be conceived if before the modern linguistics, the literates had as sinonimous the terms "dialect" and "language", in the same way that today it could be appliable the term "speech" to the Hungarian idiom (the Hungarian speech, he speaks Hungarian, etc.) or to the English American dialect (the American speech).
to:
Mayans recognized the linguistic unity in its way (under the traditional denomination of Limousin language, term not accepted nowadays by the philology by its imprecission as in the Catalan Countries it is not spoken the Occitan dialect of Limoges, neither there are a city with such name in the PP.CC.); but at the same time identified the speech of the Valencians as a "language", and that uniquely can be conceived if before the modern linguistics, the literates had as sinonimous the terms "dialect" and "language", in the same way that today it could be appliable the term "speech" to the Hungarian idiom (the Hungarian speech, he speaks Hungarian, etc.) or to the English American dialect (the American speech).
Changed lines 132-133 from:
Ara que fins ací prodríem trobar al blaver que diguera que encara i així d'aquest mossàrab va evolucionar el valencià, però seria ben difícil que ho poguera demostrar ja que les Actes de Consagració de la Seu d'Urgell ja demostren que el català ja s'havia format al segle IX, i la Chanson de Sainte Foi demostren que el francès ja s'havia format al segle IX també, etc. També seria molt difícil entendre què ha passat amb més d'un terç del vocabulari mos%rframe% [[http://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-355|http://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_castell_alcanyis_4.jpeg"València després de ser reconquerida"]] | [--sàrab que ara no s'usa com "canín" en comptes d' "ullal", "habibi" en comptes d' "amic", "sidi" en comptes de "senyor", "plantain", etc. O per què si al País Valencià s'ha conservat Xúquer de SUCER/RO no s'ha conservat de SOCER/RE "xoquer" o "xocro" si es diu "sogre" ara...
to:
Ara que fins ací prodríem trobar al blaver que diguera que encara i així d'aquest mossàrab va evolucionar el valencià, però seria ben difícil que ho poguera demostrar ja que les Actes de Consagració de la Seu d'Urgell ja demostren que el català ja s'havia format al segle IX, i la Chanson de Sainte Foi demostren que el francès ja s'havia format al segle IX també, etc. També seria molt difícil entendre què ha passat amb més d'un terç del vocabulari mossàrab que ara no s'usa com "canín" en comptes d' "ullal", "habibi" en comptes d' "amic", "sidi" en comptes de "senyor", "plantain", etc. O per què si al País Valencià s'ha conservat Xúquer de SUCER/RO no s'ha conservat de SOCER/RE "xoquer" o "xocro" si es diu "sogre" ara...
Changed lines 186-197 from:
Dialectologia Catalana, Montserrat Alegre (Ed. Teide, 1991).
Orígenes del Español, de R. Menéndez Pidal (Ed. Espasa-Calpe 1926/1976).
Historia de la Lengua Española, de Rafael Cano (Ed. Ariel, 2004)
http://maga.tripod.com/jarcha16.htm
http://maga.tripod.com/jarcha46.htm
http://maga.tripod.com/jarcha54.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Usuario:Val/val
http://www.deulonder.angelcities.com/politica/valencia.htm
http://www.murta.org
http://perso.wanadoo.es/idiomavalencia/vpregindex.htm
http://idd01yq8.eresmas.net/Fitxes/Textos/Arxius/valencians.htm
to:
*Dialectologia Catalana, Montserrat Alegre (Ed. Teide, 1991).
*Orígenes del Español, de R. Menéndez Pidal (Ed. Espasa-Calpe 1926/1976).
*Historia de la Lengua Española, de Rafael Cano (Ed. Ariel, 2004)
*http://maga.tripod.com/jarcha16.htm
*http://maga.tripod.com/jarcha46.htm
*http://maga.tripod.com/jarcha54.htm
*http://es.wikipedia.org/wiki/Usuario:Val/val
*http://www.deulonder.angelcities.com/politica/valencia.htm
*http://www.murta.org
*http://perso.wanadoo.es/idiomavalencia/vpregindex.htm
*http://idd01yq8.eresmas.net/Fitxes/Textos/Arxius/valencians.htm
Changed lines 405-416 from:
Dialectologia Catalana, Montserrat Alegre (Ed. Teide, 1991).
Orígenes del Español, de R. Menéndez Pidal (Ed. Espasa-Calpe 1926/1976).
Historia de la Lengua Española, de Rafael Cano (Ed. Ariel, 2004)
http://maga.tripod.com/jarcha16.htm
http://maga.tripod.com/jarcha46.htm
http://maga.tripod.com/jarcha54.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Usuario:Val/val
http://www.deulonder.angelcities.com/politica/valencia.htm
http://www.murta.org
http://perso.wanadoo.es/idiomavalencia/vpregindex.htm
http://idd01yq8.eresmas.net/Fitxes/Textos/Arxius/valencians.htm
to:
*Dialectologia Catalana, Montserrat Alegre (Ed. Teide, 1991).
*Orígenes del Español, de R. Menéndez Pidal (Ed. Espasa-Calpe 1926/1976).
*Historia de la Lengua Española, de Rafael Cano (Ed. Ariel, 2004)
*http://maga.tripod.com/jarcha16.htm
*http://maga.tripod.com/jarcha46.htm
*http://maga.tripod.com/jarcha54.htm
*http://es.wikipedia.org/wiki/Usuario:Val/val
*http://www.deulonder.angelcities.com/politica/valencia.htm
*http://www.murta.org
*http://perso.wanadoo.es/idiomavalencia/vpregindex.htm
*http://idd01yq8.eresmas.net/Fitxes/Textos/Arxius/valencians.htm
Added line 8:
'''Taula de continguts'''
Changed lines 16-17 from:
# [[#les_paranoies_blaveres|Les Paranoies Blaveres]]
# [[#les_paradoxes_blaveres|Les Paradoxes Blaveres]]
to:
# [[#les_paranoies_blaveres|Les paranoies blaveres]]
# [[#les_paradoxes_blaveres|Les paradoxes blaveres]]
Changed line 26 from:
[[#sobre_el_famos_mossarab]]
to:
[[#diferencies_entre_dos_llengues]]
Changed lines 47-48 from:
Castell d'Alcanyís
Jaume I envoltat de cavallers catalans i aragonesos
. Castell d'Alcanyís
to:
%rframe% [[http://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-352|http://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_castell_alcanyis_1.jpg"Castell d'Alcanyís"]] | [--Jaume I envoltat de cavallers catalans i aragonesos. Castell d'Alcanyís--]
Changed lines 132-133 from:
Ara que fins ací prodríem trobar al blaver que diguera que encara i així d'aquest mossàrab va evolucionar el valencià, però seria ben difícil que ho poguera demostrar ja que les Actes de Consagració de la Seu d'Urgell ja demostren que el català ja s'havia format al segle IX, i la Chanson de Sainte Foi demostren que el francès ja s'havia format al segle IX també, etc. També seria molt difícil entendre què ha passat amb més d'un terç del vocabulari mossàrab que ara no s'usa com "canín" en comptes d' "ullal", "habibi" en comptes d' "amic", "sidi" en comptes de "senyor", "plantain", etc. O per què si al País Valencià s'ha conservat Xúquer de SUCER/RO no s'ha conservat de SOCER/RE "xoquer" o "xocro" si es diu "sogre" ara...
to:
Ara que fins ací prodríem trobar al blaver que diguera que encara i així d'aquest mossàrab va evolucionar el valencià, però seria ben difícil que ho poguera demostrar ja que les Actes de Consagració de la Seu d'Urgell ja demostren que el català ja s'havia format al segle IX, i la Chanson de Sainte Foi demostren que el francès ja s'havia format al segle IX també, etc. També seria molt difícil entendre què ha passat amb més d'un terç del vocabulari mos%rframe% [[http://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-355|http://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_castell_alcanyis_4.jpeg"València després de ser reconquerida"]] | [--sàrab que ara no s'usa com "canín" en comptes d' "ullal", "habibi" en comptes d' "amic", "sidi" en comptes de "senyor", "plantain", etc. O per què si al País Valencià s'ha conservat Xúquer de SUCER/RO no s'ha conservat de SOCER/RE "xoquer" o "xocro" si es diu "sogre" ara...
Added lines 184-416:
[[#fonts]]
!!9 - Fonts
Dialectologia Catalana, Montserrat Alegre (Ed. Teide, 1991).
Orígenes del Español, de R. Menéndez Pidal (Ed. Espasa-Calpe 1926/1976).
Historia de la Lengua Española, de Rafael Cano (Ed. Ariel, 2004)
http://maga.tripod.com/jarcha16.htm
http://maga.tripod.com/jarcha46.htm
http://maga.tripod.com/jarcha54.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Usuario:Val/val
http://www.deulonder.angelcities.com/politica/valencia.htm
http://www.murta.org
http://perso.wanadoo.es/idiomavalencia/vpregindex.htm
http://idd01yq8.eresmas.net/Fitxes/Textos/Arxius/valencians.htm

%trail% <<|Índex|>>

(:if userlang en:)
(:title The Blaver's wrong informations:)
!The Blaver's Wrong Informations

>>continguts<<
'''Contents'''
# [[#few_catalan_colons|Few catalan colons]]
# [[#differences_beetween_two_languages|Differences beetween "two" languages]]
# [[#evidences_about_the_valencian_speech|Evidences about the Valencian speech]]
# [[#about_the_famous_mozarabian|About the famous Mozarabian]]
# [[#blaver_wrong_information|"Pure and hard" blaver wrong information]]
# [[#catalanist_wrong_information|And also "catalanist wrong information"]]
# [[#the_blaver_paranoias|The Blaver paranoias]]
# [[#the_blaver_paradoxs|The Blaver paradoxs]]
# [[#sources|Sources]]
>><<
[[<<]]

[[#few_catalan_colons]]
!!!1 - "IN THE REPOPULATION THERE WAS ONLY A 5% OF CATALAN COLONS, IT IS IMPOSSIBLE THAT THE CATALAN LANGUAGE WOULD BE IMPOSSED IN THE VALENCIAN COUNTRY"
This axiom (that a minimal population could not impose its language to the majority) first of all it is needed to say that is false, otherwise check cases as those of the Frech in Haiti or the Turkish in Turkey. In whichever case, there are other studies made by professional scholars that arrive at the conclusion that at the first period of the reconquista the Catalan colons were near the 60% of the colons. Also a thing that is silentiated by the blavers, is that the immigration from Catalonia was not only in the second part of the XIII Century, but that the immigrational waves from Catalonia continued and continued along the XIV Century, till the Black Peast stopped the demographic surplus in Catalonia (the mean of children by woman was much more high in the Middle Ages than today, and the conditions offered by the Valencian Country were much more attractive than the feudal system of Catalonia). Even a more clear fact: the population most closely related to the Valencians are... the Catalans.

[[#differences_beetween_two_languages]]
!!!2 - "THE DIFFERENCES BETWEEN THE VALENCIAN AND THE CATALAN STANDARD ARE MANY SINCE THEY ARE DIFFERENT LANGUAGES"
%rframe% [[http://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-354|http://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_castell_alcanyis_3.jpg"Castell d'Alcanyís"]] | [--James I entering into València. Alcanyís Castle(XIIIth century)--]
One of the tentatives more flagrant is to try to separate as more as possible the Catalan standard from the "apitxat" Valencian speech (the "apitxat" is the subdialect of Valencia city and surroundings), creating so new orthographical normatives as those of the "Normes del Puig" (1979), or making from dialectal differences a wall that try to separate the Valencian from the rest of Catalan dialects. As all blaver's disinformations, that cannot be sustained by no way as the majority of such differences that "could sepparate" the Valencian are evolutions from the ancient Catalan of the medieval colons, that per example, if they are comparated with the major differences of Lleida's dialect we have:

#Maintenance of final -r as in "cantar" (but with exceptions in the north of the country and the area of Novelda); where the other Catalan speeches have lost it. But even at the XII Century it was conservated mainly, even in Barcelona: "contar".
#That the first person in the indicative present is made with final -e: "jo cante", where the other Catalan speeches have added a -o ("jo canto"), or -u ("jo cantu"), or -i ("jo canti"), or nothing ("jo cant"), and that comes by the simple fact that before the reconquista of the Valencian Country (VC) and the Balearic Islands the ancient Catalan did not use no ending vocal; and this late vocal appeared to reinforce and to specify the verbal person. The same happens with other verbal endings.
#The -th- sound that comes from the Latin -ATA, -ATORE became voiceless at the XVIII Century (teulada > teulà, cremada > cremà, llaurador > llauraor); the Meridional dialect has advanced much more such supression so that from intervocalic -th-: "roda" > "roa", "cadira" > "caira", "mos-altros" > "mosaltros" > "mothaltros" > "moatros". And truly it is a fact that in the ancient Catalan such -th- phoneme started to disappear from the XII Century and reached all dialects: VICINO > vethí > veí; RATIONE > rathó > raó (where other Romanic languages have keept the consonant: vecino, voisin, vetzín, vecino; razón, raçao, ratzón, racione).
#The /v/ sound as in "vi" is keept (excepting the area of Valencia city); it is a Catalan archaism that also survives nowadays in villages around Tarragona.
#There are Spanish words that are not used in other Catalan dialects as: monyo, agüelo, cepillo, cuernos, entonces, otony, etc.
#The "apitxat" subdialect makes not sonore the phonemes of "rosa", "dotze", "quinze", "viatge" or "germà" [z and dj] since the XVI Century, which are transformed in "rossa", "dotse", "quinse", "viache" and "chermà" [s and ch], maybe as a clear evidence of the Spanish pressure over the language (there are also "apitxat" dialects in the Catalan of Aragon, which suffer a multisecular influence of Spanish speakers by being frontier dialects).
#The consonant endings -ng, -nd, -ld are reinforced (sanc, profunt, molt), where the other dialects have lost the last consonant or have been keept it sonorized allways.
#It has not been used epenthetic -b- in words as: "hui" (a hui > a vui > avui) or "uit" (vuit).
#The Latin and Catalan grup -LT- losses the -l-: altres > atres, but molts > molts.This grup suffered in ancient Catalan a vocalization (autres, mouts), but that was prevented by a cultist correction (XIII-XIV C.). In whichever case in the VC it was not possible to prevent and was mainly eliminated.
#The most ridiculous defense on the genuine "Valencian" forms is in defending a clear Spanish mood as the -cul endings (articul, fascicul, etc.). First of all to say that in the Middle Ages the people did not read "articuls" in newspapers, neither bought "fasciculs" in the bookstores by the simple fact that such things were unexistent, so that such words also were not existent neither in Valencian, nor in the Catalan of Barcelona with -cle, nor in Spanish with -culo. Second to say that in Vulgar Latin the group CUL was pronounced as "cl" (APICULA > APICLA), which was transformed to "j" in Spanish (as in "high") and "ll" in Catalan (as in "you"): "abeja" and "abella". Simply the endings in -cul are taken from neologisms usually created in Madrid, where the Catalan standard from the latinism ARTICULO has created "article", sometimes trying to be the most similar to the source, sometimes trying to imitate the ancient Catalan cultist evolutions (as in SAECULO > segle), where the others have a simple vocalic reduction as in "ridículo" > "ridícul" which were introduced lately by Spanish way but that have been adopted by all Catalan dialects.
#Also the blavers try to cheat that the educational system tries to keep out native words and moods (as mosatros, moatros, nosatres) by "stranger" moods from Catalonia; but the reality is that as whichever standarized language, the Catalan has searched for a dialectal consensus (along the North Catalans naltros, nantrus, nusatrus) and almost allways it takes the most conservated mood (nosaltres), or by the most near mood to the ethymological source (NOS ALT(E)ROS).

So which differences there were among the Valencian and Lleidatan dialects seven centuries ago ? Almost none, there were not by then such dialects as both composed a unique and undifferenciated speech: the Occidental dialect, from where the Lleidatan, the Tortosin and the Valencian will grow.

[[#evidences_about_the_valencian_speech]]
!!!3 - "THE ANCIENT VALENCIAN WRITERS ALREADY MENTIONED A VALENCIAN LANGUAGE"
%rframe% [[http://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-352|http://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_castell_alcanyis_1.jpg"Castell d'Alcanyís"]] | [--James I surrounded by Catalan and Aragonese knights. Alcanyís castle.--]
This fact is to try to justify that in past times the Valencian literates had a conscience to write a language unique of their own, so that the blaverism could be justified with such ancient witnesses:

* Already in 1408 a notarial document exposes a Valencian language when speaking about certain rights that had the town of Onda:

%quote%"El sia la veritat del feyt que les paraules que foren entre vos, dit honrat senyer en Lois Sendavena e lo dit comandador d'Onda, fossen en vulgar lengua valenciana, e foren aquestes e semblants en efecte".

* Joan Esteve, who wrote the book "Liber Elegantiarum", edited in València City in 1489 wrote: "Acaba el llibre de les elegàncies de Joan Esteve home eruditíssim ciutatà valencià per real autoritat notari públic, en llatina i valenciana llengua [latina et valentiana lingua] ab exactíssima diligència esmenat".

* In 1491 the Valencian Fra Bonifaci Ferrer, in a translation of the Bible wrote: “...fou arromençada de llengua llatina en la nostra [llengua] valenciana”.

* Now, the best evidence to check how when it was said "llengua valenciana" was to say the same as "speech" or "dialect" is to be found in "Orígenes de la lengua española" (1737), written by the Valencian Gregori Mayans (source):

%quote%"218. Si atendemos a las palabras, es cierto que ai muchas lenguas más breves que la castellana, i una de ellas es la [lengua] valenciana. Pongamos egemplo en estas palabras del apóstol andaluz. San Pablo se hizo todo a todos para ganar a todos. San Pau es feu tot a tots per guañar a tots. O en estas otras, pan, vino, carne. Pa, vi, carn."

%quote%"79. Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana i mallorquina. La [lengua] catalana ha recibido muchos vocablos de la [lengua] francesa; la [lengua] valenciana, de la [lengua] castellana; la [lengua] mallorquina se llega más a la [lengua] catalana, como hija della. De todas las tres [lenguas, ja que "dialecto" és masculí] la más suave i agraciada es la valenciana, i no me lo hace decir la passión [per ser ell mateix valencianoparlant]."

%traduccio%Translation: "The dialects of the Limousin language are the Catalan, Valencian and Mallorquin. The Catalan [language] has received many words from the French [language]; the Valencian [language], from the Spanish; the Mallorquin [language] is more near to the Catalan [language], as son of him. From all three [languages] the most fine and rich is the Valencian, and I don't say it by passion."

%traduccio%Mayans recognized the linguistic unity in its way (under the traditional denomination of Limousin language, term not accepted nowadays by the philology by its imprecission as in the Catalan Countries it is not spoken the Occitan dialect of Limoges, neither there are a city with such name in the PP.CC.); but at the same time identified the speech of the Valencians as a "language", and that uniquely can be conceived if before the modern linguistics, the literates had as sinonimous the terms "dialect" and "language", in the same way that today it could be appliable the term "speech" to the Hungarian idiom (the Hungarian speech, he speaks Hungarian, etc.) or to the English American dialect (the American speech).

Moreover the great majority of the ancient Valencian intelectuals keept clear the linguistic unity in speaking about the Valencian speech, some even naming such unity sometimes as "Limousin", sometimes even as "Valencian":

* 1306: Arnau de Vilanova ever made in his writtings a perfect division between the two Romanic nations and languages of the Crown of Aragon, as when he afirmed: "regnum vero Aragoniae (sub se habet) Cathalanos et Aragones".

* It was in 1521 when the Catalan Joan Bonllavi speaks by first time about the Limousin language in refering to the ancient Catalan, using the expression "first Limousin language" or "medieval language" as the language used by the Catalans of Catalonia, the Valencian Country and the Balearic Islands, and this denomination of "Limousin" will be used by erudites till the XIX Century with normality.

* Pere Anton Beuter (Primera parte de la Crònica general…, 1546):

%quote%"la lengua nuestra valenciana que, naciendo de la catalana, parece diversa de ella, y mucho más de la mallorquina, que también de ella nació, y aun la mesma catalana, que de la [lengua] franca [de França: llengua llemosina o occitana] nació"

%traduccio%Translation: "our own Valencian language, born from the Catalan, seems different from it [the Catalan "language"], and even more from the Mallorquin [language], which also was born from it, and even the Catalan itself, which from the Frank [language] was born [from France: the Limousin or Occitan language]".

* By the Valencian chronist Gaspar Escolano (1610):

%quote%"Como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua, y están tan paredañas y juntas las dos provincias, por más de trescientos años han pasado los deste reino (de València) debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos."

%traduccio%Translation: "As it was populated from its conquest almost all by Catalans, and it take from them the language, and are so close both regions, by three hundred years the people of this kingdom of Valencia has been known as Catalans with no distinction among the stranger nations between Catalans and Valencians."

* Andreu Bosch (Summari, índex o epítome…, 1628):

%quote%"Per discurs [el discòrrer] de temps ha anat tant perdent la llengua llemosina […] que ha vingut a tenir quiscuna llengua diferent títol, ço és, de catalana, valenciana, mallorquina, i així de les demés".

%traduccio%Translation: "By the transcourse of the time the Limousin language has lost so much [...] that nowadays each language [for dialect] has a different name, that is, Catalan, Valencian, Mallorquin, and so the others."

* In the "Ramellet del Bateig", Joan Batista Ballester (1667), wrote:

%quote%"Parlava's lo valencià lenguage en Proença, tota la Guiana [Guyenne] y França gòtica [Llenguadoc], y ara en Catalunya, Regne de València , Mallorca y Ivisa. Pero als més els queda al pronunciar-la cert margall que no·l tenim los desta Ciutat."

%traduccio%Translation: "You spoke the Valencian language in Provence, all Guyenne and Lenguadoc, and now in Catalonia, the Kingdnom of Valencia, Mallorca and Ibisa. But to the others it has been left a certain trace in pronouncing it that the people of this city don't have". Ballester not only aplied the adjective "Valencian" at all the Catalan linguistic area, but even aplied it in a similar way to the ancient unity formed by the Occitan and the primitive Catalan.

* Carles Ros (Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano, 1734):

%quote%"se debe nombrar al tercer ramo principal de las lenguas de España con el de [lengua] 'valenciana', y no con el de catalana, porque una y otra salieron de la limosina. […] Pero las dos, como he dicho, dimanan de la limosina [occitana], comprehendiéndose en la de Cataluña, la de Mallorca, Menorca e Ivisa"

%traduccio%Translated: "it must be mentioned the third principal branch of the languages in Spain as 'Valencian', not as 'Catalan', as one and the other sprout from the Limousin. [...] But both, as I have said, come from the Limousin [Occitan], being understood in Catalonia, Mallorca, Menorca and Ibisa."

*Even there are affirmations as that, said by the bishop Joseph Climent in 1776 in taking possession of the mithre of Barcelona:

%quote%«Si bien se mira, Valencia puede llamarse con propiedad una colonia de Cataluña, casi todos los valencianos somos catalanes en el origen, y con corta diferencia son unas mismas las costumbres y una misma la lengua de los naturales de ambas provincias». La llàstima és que per aquella època el català era prohibit com per a escriure-ho en valencià.

%traduccio%Translated: "Truly, the Valencian Country could be named perfectly colony of Catalonia, almost all of us Valencians are Catalans in origin, and with short difference are the same the customs and a unique language the speech of the natives of both regions."

* ''"Bajo el nombre de catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua..."''. (Notas al Canto del Turia, de F. Cerdà, 1778).

%traduccio%Translation: "Under the name of Catalans were known these and the Valencians, by being all of a unique language".

* El 1875, Constantí Llombart, escriptor i pare de la Renaixença valenciana, escrivia:

%quote%"Per a no donar motiu a rivalitats entre los pobles que parlen la nostra llengua, sempre hem cregut lo més convinent l'aplicació de lo calificatiu llemosina a les diferents rames que, despreses de l'antic arbre naixcut a la provençal Limoges, varen arraïlar en Catalunya, València i les Illes Balears".

%traduccio%Translated: "To don't give cause to rivalities between two nations that speak our language, ever we had believe that the most suitable qualificative to apply was that of Limousin to the different branches that, after growing from the ancient tree born in the Provenzal Limoges, rooted in Catalonia, the Valencian Country and the Balearic Islands."

* Constantí Llombart, adds.

%quote%"Res té de particular que, aixina com la llengua que es parla en tota Espanya se nomena castellana, perquè en Castella va nàixer, la que parlem hui en la pàtria llemosina [PP.CC.], com lo senyor Balaguer l´anomena, o siga Catalunya, València i Mallorca, prenent lo nom d'on tingué lo bressol, se denomine llemosina, a imitació de lo que els espanyols hem fet en la Castellana".

%traduccio%Translation: "Nothing is anomalous that, as the language spoken in all Spain is known as Castillian as in Castilla was born, that language which we speak nowadays in the Limousin fatherland [Catalan Countries] as Mister Balaguer mentions it (that is Catalonia, Valencian Country and Mallorca), taking the name from where it had the cradle, it is by us said 'Limousin', in imitation on that the Spaniards have done with the Castillian."

It is clear then, that till the invention of the blaverism in the XX Century, in the Valencian Country it was goodly known that the Valencian speech belonged to the same linguistic community that exists nowadays with Catalonia and the Balearic Islands.

[[#about_the_famous_mozarabian]]
!!!4 - THE CORE OF THE BONE: THE VALENCIAN MOZARABIC OR HOW "IT IS PROVEN THAT THE VALENCIAN WAS SPOKEN IN THE VALENCIAN AREA BEFORE THE CATALANO-ARAGONESE CONQUEST"
%rframe% [[http://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-355|http://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_castell_alcanyis_4.jpeg"València after the christian conquest"]] | [--València after the Christian conquest in 1238. Alcanyís castle (XIIIth century)--]
If mainly the balver thesis rely in the fact that the Valencian and the Catalan standard do not belong to the same linguistic system by the fact that the Valencian was spoken before the reconquista under the intelectual name of Mozarabic... it is clear now with literary and toponimical data that the ancient Mozarabic had no relation with the actual Valencian, with so much filiation as that that could be between Portuguese and Romanian:

>>quote<<
"Yâ qoragonî ke keres bon amar\\
mio al-furâr\\
lesa ë tu non le lesas dë amar"
>><<
%quote_source%(Ibn al-Labbana de Dénia, d. 1113)

>>quote<<
"Garide-me\\
k(u)and mio sîdî yâ qawmu\\
ker(r)a bi-llâh\\
suo al-asî me dar-lo"
>><<
%quote_source%(Abu Isa ibn Labbun, master of Morvedre in the XI C.)

>>quote<<
"¿Qué fareyo au que serad de mibe?\\
¡habibi,\\
non te tolagas de mibe!"
>><<
%quote_source%(Abu Bakr Muhammad ibn Ahmad ibn Ruhaim was born in Bocairent and lived the Almoravide period: XII Century).

This Ibn Ruhaim in a poeme refered the language of the Christians as the "latiniya", thing that would go against the suposition that the muladi population or islamized local Valencian population spoke any Romance between them.

Mozarabic toponimy registered nowadays or in ancient books (as the book of the Repartiment, XIII Century): Racó de la Comba (Valencian "coma", in Benicàssim); Onda ("ona"); Castellnovo ("nou" in Catalan and "nuevo" in Aragonese); Alponti ("el pont"); Castelo ("castiello" in Aragonese); Xúquer (from Latin Sucro/er); Xàtiba (from Latin Saetabis); Petres ("pedres" in Catalan and "piedras" in Aragonese); Petracós ("pedregós" in Catalan); Gorbayra ("corvera" in Catalan - Valencian and Aragonese); Caprala ("cabrera" in Catalan); Vallibona ("vall bona" in Catalan, "val buena" in Aragonese); Foios ("fueyos" in Aragonese or "hoyos" in Spanish); Montichelvo ("munt" in Catalan); Benimaurell ("morell" in catalan), Campello, etc., etc.

Also there are bothanical listings written by Arab authors (p.e Ibn Biclarix) where some names of herbs are yet Mozarabic among the Muslims of the ancient VC; some are made with: "merenda", "pandair", "capón", "canin" ("canino" in Spanish), "fulliyín" ("hollín" in Spanish or "follí" in Valencian), "plantayn" ("llantén" in Spanish or "plantén" in Aragonese), etc.

But even so we could find a blaver that would say that in whichever case that Mozarabic evolved to the actual Valencian, but that would be very difficult to demonstrate as the Actes de Consagració de la Seu d'Urgell already demonstrate that the Catalan was formed already in the IX Century, and the Chanson de Sainte Foi demonstrates that the French language was formed already in the IX Century also, etc. Also it would be very difficult to understand what has happened with a third of the ancient Mozarabic vocabulary that is not used more, as "canín" instead of "ullal" [canine], "habibi" instead of "amic" [friend], "sidi" instead of "senyor" [master], "plantain", etc. Or why in the Valencian Country it is conserved Xúquer from SUCER/RO but it is not conservated from SOCER/RE "xoquer" or "xocro" when it is spelled "sogre" [father-in-law] nowadays...

For a normal person, it would be clear now that the ancient Valencian Mozarabic had no direct relation with the actual Valencian speech, that both are different languages as all romanists recognize. Also a normal person would be in position to believe the linguists if some doubt would be left as usualy the professionals understand more, but the blavers deny such evidences; but denying the Catalan origin of the Valencian they need to find out others origins for the Valencian, even arriving to that absurdity as to say that the Valencian comes from that Mozarabic speech, going against what all romanic linguists express (so much inteligence and/or prepotency they have that they are capable to deny the conclusions that have reached the professionals of the sector). And to justify such act of prepotency towards the linguists, they justify such attitude allegating that the catalanism is bribing all the scholars of the world (!!)... so that the scholastic dissertations about the Valencian would not be then reliable; well, that when "they are free" from occult causes to separate the Valencian from the Catalan-Valencian system (as the Spanish "divide and you will win" acting against Catalanism, or by hate against the Catalans, or by an integrist Spanish nationalism that denies the Catalan nationality and reinforces a "regionalism well suited", etc., all that when at the same time it is difficult to find out blavers that are not paying cult to Spain, or "noves glòries a Espanya"...).

And if it is realy impossible to demonstrate that the Mozarabic language was the actual Valencian speech, even more harder would be to demonstrate the survival of any Mozarabic community in the VC in the XIII Century, just before the Catalano-Aragonese conquest, as in the XII Century the Al-Andalus and the Maghrib were under the dominion of the Almoravits (1090-1143), and after by that of the Almohades (1172-1212), both of them islamized and fanatic tribes of Berber origin that had more restrictive laws taken from the Koran and that showed no mercy with the Christians, so that the remaining Christians were forced to convert to Islam, flee or die. And by such intolerance from Almoravits and Almohades nowadays, unlike other Muslim countries, there are no Christian autochtone comminities in the Maghrib, and that by in the XII Century the Mozarabic communities disappeared in the Al-Andalus.

[[#blaver_wrong_information]]
!!!5 - "PURE AND HARD" BLAVER WRONG INFORMATION
The only preserved direct portrait of Jaume I in the Cantigas
The only preserved direct portrait of James I in the Cantigas of his son-in-law Alphons X of Castile
In the eighties it was done a great discovey by the side of a dweller of the town of Xàtiva named Josep Gironès, from an stone with inscriptions of the VIII Century it was possible to read "Eskola ab valentsya", impressive and irrefutable proof that the Valencian was spoken much before the Catalano-Aragonese conquest; so that the result did not delay and the actual president of the Valencian government, Francesc Camps, asked to the head of the service for the archaeologic patrimony to study the stone, and, after an examination of the finding, the Universitat Politècnica sent a conclusive dictamen: the inscriptions in the stone might not be more ancient than fifthy years.

[[#catalanist_wrong_information]]
!!!6 - AND ALSO "CATALANIST WRONG INFORMATION"
Again in the eighties it was celebrated the First Congress of the Valencian Language in the city of Elx. Logicaly, the big problem was that there was no philologist disposed to defend the balver's thesis till that by providence appeared one: Bernard Weish, philologist of the Univeristy of Munich, which wrote some letters to the newspaper "Levante" giving so a scientific ground to the blaver theories, as the existence in the IX Century of Valencian poetists as "Bertran Desdelueg" (likewise as "Bertrand Ofqours"), "Luís Llach" (likewise as "Miqel Jaqson"), or "Salvatore Coniglia" (likewise as "Johny Rabbity"); after his authority and importance, the organizators of the event took as dogma his conclusions, so that logicaly they invited to such Bernard Weish to expose his theories. But he never came to the congress, but only a short telegrama was sent to them: "Impossible to come by lack of existence"; the truth was that Weish was a fake person created by a Valencian philologist that used such pseudonime to write authentic linguistical aberrations to laugh after over the organizators of the Congress of Elx on how they were capable to believe all the absurdities that he wrote...

[[#the_blaver_paranoias]]
!!!7 - THE BLAVER PARANOIAS
%rframe% [[http://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-392|http://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_Monestir.Puig.jpg"El Puig monastery"]] | [--El Puig monastery--]
As the catalanism seems that is bribing to thousands and thousands of linguists, not only all around the world but even those most Spanish nationalists, not only today but even those of the past (there are witnesses of the Catalan origin of the VC since the XIII Century and 1341), so that the catalanism is buying the silence and the complicity of all the universities of the univerese... The poor blavers, the most pure Valencians, accuse to be traitors at the Popular Party (right wing of the Spanish nationalism), at the Socialist Party, etc. by no fighting the Catalan normatives in the schools, and as true Valencians they accuse as liers the Valencians that they believe are "pancatalanist" that have been bought by the Catalan gold... But continuing with the blaverist logics till the end... it would be that such hate against the Catalans and the catalanists comes from the fact that they have not received any bribe ? The catalanism is so rich and they don't receive nothing ? So they deny so much the Catalan origins by that lack of respect, or to atract the atention of the bribers as to get from them the bribes ? (Irony to save the soul...)

%lframe% [[http://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-56|http://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_castell_xativa1.jpg"Xàtiva castle"]] | [--Xàtiva castle--]
And is that the blavers not only are believing in such a paranoia, but they believe in another (if they have this one in their head they can admit others more big).
By a side the blaverism fears an invassion or suppression by the side of the Catalanists of the Valencian identity. So well, where are the tanks ? how many Catalans wish that the Valencian Country would be integrated into Catalonia supressing its regional government ? (where in fact the Catalanism has defended ever a confederation among Catalonia, the Valencian Country and Balears: the Catalan Countries). How many Catalanist Valencians would be to suppress their own identitary symbols and government, collaborating so with the "invader" ? (none known). When would suppress the "central" government of Barcelona the "muixeranga" and other Valencian traditions ? Ridiculous questions, isn't ? But such are the questions that need to do those that enter in the blaver paranoia, or they do not say that they are suffering a cultural invasion even ? (now it will be obligated to dance the Catalan sardana isn't ?). Only the irony helps to don't be depressed and to think with which kind of persons we live. But it is not ended here the blaver paranoia, the other paranoia tries to convince that it is tried to be imposed the Catalan spoken in Barcelona, that even the dialect (or language for them) the Catalanists wish to suppress; another paranoia created to disinform also then: the dialect of Barcelona (Central dialect) never would write "contar" when realy it is pronounced "kwntà", or "caixa" when realy it is pronounced "kashä", if the dialect would have not in mind the other Catalan speeches (as the Mallorquin, the Lleidatan, or the Valencian Meridional) that in many cases are more near to the medieval Catalan that the Central Catalan itself.

Also a last comment: the Catalan spoken in Valencia City, and the Catalan spoken in Barcelona is around of the 99.5% mutualy understable.

[[#the_blaver_paradoxs]]
!!!8 - AND THE BLAVER PARADOXS
#While in Castelló is spoken Mozarabic... In Sogorb is spoken "xurro" Spanish (ex-aragonese) or Mozarabic after the reconquista ? In the Algarve is spoken Portuguese or Mozarabic after the reconquista ? In Andalusia is spoken Spanish or Mozarabic after the reconquista ?
#If the primitive Aragon was the Jacetania, if the primitive Castilla was in Burgos, and if the primitive Portugal was the region of O Porto (Portus Cale), what has happened for the blavers in Sogorb ? and in the Algarve ? and in Andalusia ?
#Where the Mozarabic language separates Valencians from Catalans... it would not separate even more Spanish speakers of Sogorb and "Mozarabic" speakers of Castelló much more ?
#If they are not separated according its language adducing historical and administrative reasons... To resucitate the Catalano-Valencian union with the Crown of Aragon - Catalan Countries (PP.CC.) is not valid then for them ?
#But if in Sogorb Mozarabic truly is spoken... then the blavers might speak this Mozarabic ! (but if so then the actual Valencian speech is a clear exterior imposition...).
#If the Valencians speak Mozarabic, then the Tortosins are Valencians ?
#Where it ends and where it starts the Valencian "language", inside Castelló ? or in the south of Tarragona ? (truly at the frontier Catalonia - Valencian Country there is not the isoglosse...).
#Why they have not prooved never a case of professional scholar being bribed by Catalanism ? All scholars are so materialist then ?
#And why they have never adduced any proof about the Valencian Mozarabic spoken in the IX to XI Centuries written in Valencian ?
#How it is that the Spanish-speaking "invasion", the diglossy towards the Spanish language, or the Spanization of the VC don't affect them in the same degree ??
#How it is that in the defense of the Valencian "language" against the Catalan unity they use the Spanish in their manifestations ?

----

%quote%"A lier tongue and a virtuous life rarely are together."
%quote_source%(Sidonius Apolinarius, Latin poet, IV Century). - N.E.

[[#sources]]
!!!9 - SOURCES
Dialectologia Catalana, Montserrat Alegre (Ed. Teide, 1991).
Orígenes del Español, de R. Menéndez Pidal (Ed. Espasa-Calpe 1926/1976).
Historia de la Lengua Española, de Rafael Cano (Ed. Ariel, 2004)
http://maga.tripod.com/jarcha16.htm
http://maga.tripod.com/jarcha46.htm
http://maga.tripod.com/jarcha54.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Usuario:Val/val
http://www.deulonder.angelcities.com/politica/valencia.htm
http://www.murta.org
http://perso.wanadoo.es/idiomavalencia/vpregindex.htm
http://idd01yq8.eresmas.net/Fitxes/Textos/Arxius/valencians.htm
Changed line 104 from:
lesa ë tu non le lesas dë amar"\\
to:
lesa ë tu non le lesas dë amar"
Changed line 113 from:
suo al-asî me dar-lo"\\
to:
suo al-asî me dar-lo"
Changed line 121 from:
non te tolagas de mibe!"\\
to:
non te tolagas de mibe!"
Added lines 1-184:
%rfloat% (:selectlang:)
%trail% <<|[[Índex]]|>>
(:if userlang ca:)
(:title Les desinformacions blaveres:)
!Les desinformacions blaveres

>>continguts<<
# [[#pocs_repobladors_catalans|Pocs Repobladors Catalans]]
# [[#diferencies_entre_dos_llengues|Diferències entre "Dos" Llengües]]
# [[#testimoniatges_sobre_la_llengua|Testimoniatges sobre la Llengua Valenciana]]
# [[#sobre_el_famos_mossarab|Sobre el Famós Mossàrab]]
# [[#mes_sobre_el_mossarab_valencia|Més sobre el Mossàrab Valencià]]
# [[#desinformacio_blavera|Desinformació blavera "pura i dura"]]
# [[#desinformacio_panca|I també "desinformació panca"]]
# [[#les_paranoies_blaveres|Les Paranoies Blaveres]]
# [[#les_paradoxes_blaveres|Les Paradoxes Blaveres]]
# [[#fonts|Fonts]]
>><<
[[<<]]

[[#pocs_repobladors_catalans]]
!!1 - "A la repoblació només hi vingueren un 5% de catalans, és imposible que el català s'imposara"
Aquest axioma (que una mínima població no pugui imposar la seva llengua a la majoria) primer de tot dir que és fals, sinó veure exemples com el francès a Haití o el turc a Turquía. En tot cas, existeixen altres estudis fets per historiadors professionals que vénen a establir que en els primers moments de la reconquesta els colons catalans constituïen vora del 60% dels repobladors. També una cosa que es callen els blaveros, és que la immigració des de Catalunya no només va ser a la segona meitat del segle XIII, sino que les onades migratòries des de Catalunya van continuar i continuar al segle XIV, fins que la pesta negra va fer que a Catalunya no hi haguera més excendent demogràfic (la mitjana de fills per dona era molt més gran a l'Edat Mitja que avui en dia, i les condicions que oferia el PV eren molt atractives que no pas el sistema feudal del Principat).

[[#sobre_el_famos_mossarab]]
!!2 - "Les diferències entre el valencià i el català estàndard són moltes per ser llengües diferents"
%rframe% [[http://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-354|http://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_castell_alcanyis_3.jpg"Castell d'Alcanyís"]] | [--Jaume I entrant a València. Castell d'Alcanyís (s. XIII)--]
Una de les temptatives blaveres més flagrants, és intentar separar el màxim possible el català estàndard del valencià apitxat, tot creant normes ortogràfiques pròpies, com les [[(Wikipedia:)Normes del Puig]] (1979), o fent d'unes diferències dialectals normals un mur que separa el valencià de la resta de parles catalanes. Com tota la desinformació blavera, això no se sustenta de cap de les formes ja que la majoria de les diferències que "separarien" el valencià són evolucions des del català antic dels repobladors, que per exemple, si es comparen amb les majors diferencies entre el dialecte lleidatà tenim:

#Manteniment de -r final com a "cantar" (excepte la part nord i l'àrea de Novelda); i que les altres parles catalanes l'han suprimida, encara que al segle XII encara es conservava generalment, fins i tot a Barcelona: "contar".
#Que la primera persona del present d'indicatiu es fa amb -e final: jo cante; mentre que altres parles catalanes han afegit -o (jo canto), o -u (jo cantu), o -i (jo canti), o res (jo cant), i tot pel simple fet que abans de la reconquesta del PV i les Illes el català antic no usava cap vocal, i és que aquesta vocal es per reforçar i aclarir la persona, el mateix passa amb altres terminacions verbals.
#El so -th- fet des del llatí -ATA, -ATORE cau al segle XVIII (teulada > teulà, cremada > cremà, llaurador > llauraor); el dialecte meridional a avançat molt més aquesta supressió de -th- intervocàlica: "roda" > "roa", "cadira" > "caira", "mos-altros" > "mosaltros" > "mothaltros" > "moatros". I és que de fet, al català el so -th- va començar a caure des del segle XII i va afectar a tots els dialectes al principi: VICINO > vethí > veí; RATIONE > rathó > raó (mentre que a altres llengües tenim: vecino, voisin, vetzín, vecino; razón, raçao, raison, ratzón, racione)
#El so /v/ com a "vi" es respecta (excepte a l'àrea de València); es un arcaisme català que també s'ha conservat en pobles de l'àrea de Tarragona.
#Hi ha castellanismes no comuns amb altres parles catalanes com: monyo, agüelo, cepillo, cuernos, entonces, otonyo, etc.
#El subdialecte apitxat ensordeix els fonemes de "rosa", "dotze", "quinze", "viatge" o "germà" des del segle XVI, que els transforma a "rossa", "dotse", "quinse", "viache" i "chermà", potser com un clar efecte de la pressió castellanitzadora (també hi ha parles apitxades al català de l'Aragó, que pateix el mateix efecte de contacte amb castellanoparlants de fa segles).
#Es reforça la consonant final -ng, -nd, -ld (sanc, profunt, molt), mentre que les altres parles les han perdudes o mantingudes sonores.
#No s'han reforçat amb una b epèntica mots com: hui (a hui > avui) o uit (vuit).
#El grup llatí i català -LT- perd la ela: altres > atres, però molts > molts. Aquest grup en català antic patí vocalització (autres, mouts), però es va refer per correcció cultista (segles XIII-XIV). En tot cas al PV no es va refer sino que es va emmudir.
#La més ridícula defensa de les formes pròpies "valencianes" està en defensar un clar castellanisme com són les terminacions en -cul (articul, fascícul, etc.). Primer de tot dir que a l'Edat Mitjana la gent no llegia "articuls" als diaris, ni comprava "fasciculs" a les llibreries pel simple fet que tals coses no existien, per la qual cosa tampoc tals paraules no existien al valencià, ni al català de Barcelona amb -cle, ni al castellà amb -culo. Segon dir que al llatí vulgar el grup CUL es pronunciava ja com "cl" (APICULA > APICLA), que més tard va transformar-se en "j" al castellà i "ll" al català: abeja i abella. Símplement les terminacions en -cul són degudes a neologismes normalment creats a Madrid, per això el català estàndard del llatinisme ARTICULO n'ha fet "article" algunes vegades per tal de ser un xic més fidel a les evolucions catalanes antigues (com a SAECULO > segle), mentre que d'altres tenen una simple reducció de la vocal final com a "ridículo" > "ridícul" que es van introduir més tard a través del castellà però que s'han acabat integrant a la parla de tots els catalanoparlants amb el temps.
#També es vol fer creure que es volen treure paraules i formes pròpies (com mosatros, moatros, nosatres) per formes "estrangeres" septentrionals; i la realitat és que com qualsevol llengua estandaritzada, el català busca sempre la forma o paraula de consens entre tots els dialectes (junt amb els septentrionals naltros, nantrus, nusatrus) i quasi sempre es decanta per les formes més antigues (nosaltres) o bé per les més fidels a la etimologia per a decidir (NOS ALT(E)ROS).

Així doncs, quines diferències hi havien entre el valencià i el lleidatà ara fa set segles? Doncs pràcticament cap, no existien encara ja que conformaven llavors una única parla: el dialecte occidental, d'on sortiran el lleidatà, el tortosí i el valencià.

[[#testimoniatges_sobre_la_llengua]]
!!3 - "Els escriptors valencians antics ja esmentaven una llengua valenciana"
Castell d'Alcanyís
Jaume I envoltat de cavallers catalans i aragonesos. Castell d'Alcanyís
Aquest fet vol representar que si antigament els literats valencians tenien consciència de parlar una llengua pròpia, es pot defensar que el blaverisme es podria justificar amb testimonis antics:

*Ja el 1408 un document notarial dóna fe d'una llengua valenciana, tot tractant sobre certs drets que tenia la vila d'Onda:

%quote%"El sia la veritat del feyt que les paraules que foren entre vos, dit honrat senyer en Lois Sendavena e lo dit comandador d'Onda, fossen en vulgar lengua valenciana, e foren aquestes e semblants en efecte".

*Joan Esteve, qui va escriure el llibre Liber Elegantiarum, imprés a València l'any 1489 va escriure:

%quote%"Acaba el llibre de les elegàncies de Joan Esteve home eruditíssim ciutatà valencià per real autoritat notari públic, en llatina i valenciana llengua [latina et valentiana lingua] ab exactíssima diligència esmenat".

*El 1491 el valencià Fra Bonifaci Ferrer, en una traducció de la Bíblia escriu:

%quote%“...fou arromençada de llengua llatina en la nostra [llengua] valenciana”.

*Ara, el millor exemple per comprovar que quan es deia "llengua valenciana" es volia dir "parla" o "dialecte" valencià el trobem als Orígenes de la lengua española (1737), escrit pel valencià Gregori Mayans:

%quote%"218. Si atendemos a las palabras, es cierto que ai muchas lenguas más breves que la castellana, i una de ellas es la [lengua] valenciana. Pongamos egemplo en estas palabras del apóstol andaluz. San Pablo se hizo todo a todos para ganar a todos. San Pau es feu tot a tots per guañar a tots. O en estas otras, pan, vino, carne. Pa, vi, carn."

%quote%"79. Los dialectos de la lengua lemosina son la catalana, valenciana i mallorquina. La [lengua] catalana ha recibido muchos vocablos de la [lengua] francesa; la [lengua] valenciana, de la [lengua] castellana; la [lengua] mallorquina se llega más a la [lengua] catalana, como hija della. De todas las tres [lenguas, ja que "dialecto" és masculí] la más suave i agraciada es la valenciana, i no me lo hace decir la passión [per ser ell mateix valencianoparlant]."

Mayans reconeixia la unitat lingüística a la seua manera (sota la denominació de llengua llemosina, terme no acceptat hui en dia per la lingüística per la seua imprecisió ja que als PP.CC. no es parla el dialecte occità de Llemotges, ni hi ha cap ciutat d'aquest nom als PP.CC.); però alhora identificava la parla dels valencians com a "llengua", i això únicament es pot entendre si, abans de la lingüística moderna, els literats entenien com a sinònims els termes "dialecte" i "llengua", de la mateixa forma que avui en dia es pot aplicar el terme "parla" a l'idioma hongarès (la parla hongaresa, ell parla hongarès) o al dialecte dels andalusos (la parla andalusa).

I encara que la gran majoria dels intel.lectuals valencians antics van palesar la unitat lingüística en referir-se a la parla valenciana, alguns van nombrar aquesta unitat a voltes com "llemosina", a voltes com a "valenciana" fins i tot:

*1306: Arnau de Vilanova sempre féu en els seus escrits una perfecta divisió entre els dos pobles i llengües romàniques de la Corona d'Aragó, com quan afirmava: ''"regnum vero Aragoniae (sub se habet) Cathalanos et Aragones"''.

*Fou el 1521 quan el català Joan Bonllavi a València parla per primera vegada de llengua llemosina referint-se al català antic, i fa servir l´expressió “llengua llemosina primera” o “llengua medieval” com a la llengua que empraven els catalans del Principat, de València i de les Illes, i aquesta denominació de “llemosí” es utilitzada pels erudits fins ben entrat el segle XIX.

*Pere Anton Beuter (Primera parte de la Crònica general…, 1546): "la lengua nuestra valenciana que, naciendo de la catalana, parece diversa de ella, y mucho más de la mallorquina, que también de ella nació, y aun la mesma catalana, que de la [lengua] franca [de França: llengua llemosina o occitana] nació"

*Del cronista valencià Gaspar Escolano (1610): "Como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua, y están tan paredañas y juntas las dos provincias, por más de trescientos años han pasado los deste reino (de València) debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos."

*Andreu Bosch (Summari, índex o epítome…, 1628): "Per discurs [el discòrrer] de temps ha anat tant perdent la llengua llemosina […] que ha vingut a tenir quiscuna llengua diferent títol, ço és, de catalana, valenciana, mallorquina, i així de les demés".

*Al Ramellet del Bateig, Joan Batista Ballester (1667), escriu: "Parlava's lo valencià lenguage en Proença, tota la Guiana [Guyenne] y França gòtica [Llenguadoc], y ara en Catalunya, Regne de València , Mallorca y Ivisa. Pero als més els queda al pronunciar-la cert margall que no·l tenim los desta Ciutat." En Ballester no només aplicava l'adjectiu de "valencià" a tot el domini lingüístic, sino que a més l'aplicava d'una forma similar a l'antic conjunt format per l'occità i el català primitiu.

*Carles Ros (Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano, 1734): "se debe nombrar al tercer ramo principal de las lenguas de España con el de [lengua] 'valenciana', y no con el de catalana, porque una y otra salieron de la limosina. […] Pero las dos, como he dicho, dimanan de la limosina [occitana], comprehendiéndose en la de Cataluña, la de Mallorca, Menorca e Ivisa"

*Fins i tot trobem afirmacions com aquesta, que feia el bisbe Josep Climent el 1766, en prendre possessió de la Mitra del bisbat de Barcelona: «Si bien se mira, Valencia puede llamarse con propiedad una colonia de Cataluña, casi todos los valencianos somos catalanes en el origen, y con corta diferencia son unas mismas las costumbres y una misma la lengua de los naturales de ambas provincias». La llàstima és que per aquella època el català era prohibit com per a escriure-ho en valencià.

*"Bajo el nombre de catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua...". (Notas al Canto del Turia, de F. Cerdà, 1778).

*El 1875, Constantí Llombart, escriptor i pare de la Renaixença valenciana, escrivia: "Per a no donar motiu a rivalitats entre los pobles que parlen la nostra llengua, sempre hem cregut lo més convinent l'aplicació de lo calificatiu llemosina a les diferents rames que, despreses de l'antic arbre naixcut a la provençal Limoges, varen arraïlar en Catalunya, València i les Illes Balears".

*Constantí Llombart, afegeix. "Res té de particular que, aixina com la llengua que es parla en tota Espanya se nomena castellana, perquè en Castella va nàixer, la que parlem hui en la pàtria llemosina [PP.CC.], com lo senyor Balaguer l´anomena, o siga Catalunya, València i Mallorca, prenent lo nom d'on tingué lo bressol, se denomine llemosina, a imitació de lo que els espanyols hem fet en la Castellana".

Queda clar doncs, que fins a la invenció del blaverisme al segle XX, al PV es tenia ben clar que el valencià formava part de la mateixa comunitat lingüística que hi ha amb les Illes i el Principat.

[[#sobre_el_famos_mossarab]]
!!4 - Al moll de l'os, el mossàrab valencià, o com "està comprovant que el valencià es parlava al PV abans de la conquesta jaumina"
%rframe% [[http://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-355|http://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_castell_alcanyis_4.jpeg"València després de ser reconquerida"]] | [--València després de ser reconquerida en 1238. Castell d'Alcanyís (s. XIII)--]
Si bé la majoria de les tesis blaveres basen el fet de que el valencià i el català estàndard no són del mateix sistema lingüístic pel fet de que el valencià es parlés abans de la reconquesta amb el nom intelectual de mossàrab... queda ben clar amb dades literàries i toponímiques valencianes que aquell antic mossàrab no tenia res a veure amb el valencià actual, amb tanta filiació com puga tindre-la el portuguès del romanès:

>>quote<<
"Yâ qoragonî ke keres bon amar\\
mio al-furâr\\
lesa ë tu non le lesas dë amar"\\
>><<
%quote_source%(Ibn al-Labbana de Dénia, mort el 1113)


>>quote<<
"Garide-me\\
k(u)and mio sîdî yâ qawmu\\
ker(r)a bi-llâh\\
suo al-asî me dar-lo"\\
>><<
%quote_source%(Abu Isa ibn Labbun, senyor de Morvedre al segle XI)


>>quote<<
"¿Qué fareyo au que serad de mibe?\\
¡habibi,\\
non te tolagas de mibe!"\\
>><<
%quote_source%(Abu Bakr Muhammad ibn Ahmad ibn Ruhaim va nèixer a Bocairent i visqué en època almoràvida: segle XII).


Aquest Ibn Ruhaim, en un dels seus poemes es refereix al "latiniya" com a llengua dels cristians, el que aniria en contra de suposar que els muladís o valencians convertits a l'islam parlaren romanç entre ells.

Toponímia mossàrab registrada actualment o a l'antiguitat (Llibre del Repartiment del s.XIII): Racó de la Comba ("coma", a Benicàssim); Onda ("ona"); Castellnovo ("nou" en català i "nuevo" en aragonès); Alponti ("el pont"); Castelo ("castiello" en aragonès); Xúquer (de Sucro/er); Xàtiba (de Saetabis); Petres ("pedres" en català i "piedras" en aragonès); Petracós ("pedregós" en català); Gorbayra ("corvera" en català i aragonès); Caprala ("cabrera" en català); Vallibona ("vall bona" en català, "val buena" en aragonès); Foios ("fueyos" en aragonès o "hoyos" en castellà); Montichelvo ("munt" en català); Benimaurell ("morell" en català), Campello, etc., etc.

També existeixen llistats botànics escrits per autors àrabs (p.e Ibn Biclàrix) on alguns noms de plantes són encara mossàrabs entre els habitants del PV antic; algunes compostes per: "merenda", "pandair", "capón", "canin" ("canino" en castellà), "fulliyín" ("hollín" en castellà o "follí" en valencià), "plantayn" ("llantén" en castellà o "plantén" en aragonès), etc.

Ara que fins ací prodríem trobar al blaver que diguera que encara i així d'aquest mossàrab va evolucionar el valencià, però seria ben difícil que ho poguera demostrar ja que les Actes de Consagració de la Seu d'Urgell ja demostren que el català ja s'havia format al segle IX, i la Chanson de Sainte Foi demostren que el francès ja s'havia format al segle IX també, etc. També seria molt difícil entendre què ha passat amb més d'un terç del vocabulari mossàrab que ara no s'usa com "canín" en comptes d' "ullal", "habibi" en comptes d' "amic", "sidi" en comptes de "senyor", "plantain", etc. O per què si al País Valencià s'ha conservat Xúquer de SUCER/RO no s'ha conservat de SOCER/RE "xoquer" o "xocro" si es diu "sogre" ara...

Per a una persona normal, quedaria ben clar que el mossàrab valencià no tenia res a veure amb l'actual valencià, que són dos llengües diferents com tota la romànica ho reconeix. També una persona normal estaria en disposició de creure's als lingüistes si tinguera dubtes ja que normalment els professionals entenen més, però els blavers neguen aquesta evidència, ja que per tal de negar la catalanitat del valencià han de trobar els orígens del valencià en altres llengües, tot arribant a la barbaritat aquesta de dir que el valencià prové d'aquest mossàrab, tot contradient el que diu la lingüística romànica (tanta intel.ligència i/o prepotència tenen que gosen negar les conclusions ha que han arribat els professionals del sector). I és que per justificar aquest acte de prepotència envers els lingüistes, es justifiquen tot adduint que el catalanisme està subornant a tots els acadèmics del món... amb la qual cosa resultaria que les seues dissertacions sobre el valencià no serien legítimes; clar, ells que que no tenen pas cap motiu ocult per separar el valencià del sistema catalano-valencià (com el "divide i vencerás" castellà, o per odi envers els catalans, o per un nacionalisme integrista espanyol que nega la nacionalitat catalana i reforça un "regionalismo bien entendido", etc., tot això mentre que s'és ben difícil de trobar blavers que no rendisquen "noves glòries a Espanya"...).

I no només és impossible demostrar que l'antiga llengua mossàrab era ja la parla valenciana, sino que ja és difícil demostrar fins i tot la supervivència de comunitats mossàrabs al PV d'importància al segle XIII, ja que durant el segle XII, l'Al-Andalus i el Magrib estigueren sota el domini primer dels almoràvits (1090-1143), i després dels almohades (1172-1212), pobles que provenien de tribus africanes islamitzades que, a diferència dels àrabs del segle VIII, feien una lectura més restrictiva de l'Alcorà i es van mostrar del tot intolerants amb els cristians, els quals hagueren de triar entre convertir-se, fugir o morir. I és a causa d'aquesta intolerància d'almoràvits i almohades que, hui dia, a diferència dels altres països arabo-musulmans, al Magrib no hi ha minories cristianes autòctones, i que durant el segle XII s'estingiren les mossarabies a Al-Andalus.

[[#mes_sobre_el_mossarab_valencia]]
!!5 - Més sobre el mossàrab valencià
%rframe% [[http://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-379|http://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_jaumeI_en_cantigas.jpg"Únic retrat directe de Jaume I a les Cantigas"]] | [--Únic retrat directe de Jaume I que es conserva, a les Cantigas del seu gendre Alfons X el Savi de Castella--]
La societat mossàrab estava afectada de diglòssia, donat que tot i que s'expressara col.loquialment en un parla romànica, mai no l'escrivia i totes les vigèncias culturals les rebia en àrab, la prestigiosa llengua dels dominadors. Els clergues es queixaven que els seus feligresos no entenien el llatí, i havien hagut de traduir a l'àrab els textos litúrgics cristians. El procés d'arabiyzació cultural i lingüística fou lent, com ho havia estat també abans el de la romanització, però semblaria haver-se consumat en la segunda meitat del segle XII, després de quatre segles de dominació. Es conserven diverses jardyes o cançonetes eròtiques en mossàrabe, de las que cantaven les dones de l'harem, que figuren com a tornades en poemes cults d'autors aràbigo-valentins, como Ibn Labbun, de Sagunt, Ibn al-Labbana, de Dénia, o Ibn Ruhaym, de Bocairent, tots dels segles XI i XII. Probablement no ha existit mai cap document redactat en mossàrab, però tenim coneiximent de prou mossarabismes valencians per diversos conductes.

En un glossari botànico-medicinal del jueu saragossà Ibn Bikláridx, escrit abans de 1112, figura la forma nomí d'alguns noms de planta que, com tárapax, tenien en l'Aljamia de València forma distinta a la de Saragossa. Més important és el Vocabulista in arabico que es conserva en la Biblioteca Riccardina de Florència, que segurament fou obra de Ramon Martí, un dels frares encarregats per Jaume I de fomentar l'evangelització dels moros de la València reconquerida. També abunden els mossarabismes en el Llibre del Repartiment, que conté copiosa toponímia menor i nombrosos antropònims musulmans d'origen llatí. Hi ha així mateix bastants mossarabismes en la toponímia i alguns en el vocabulari. Els tractadistes han aconseguit amb molt de treball formular les lleis de fonètica històrica del mossàrab, que eren molt distintes de les del català que després prevaldria en el país.

A vegades, el mossàrab valencià coincidïa amb el dialecte aragonès i amb el castellà, com en la conversació de l'-o romànica final, i deia Muro, Campello, Llombo, Tollos, Gorgos, mentres que el valencià actual apocopa i diu mur, campell, llom, tolls, gorgs, i de la -e romànica encara tancada en -i en passar a interior, i així apareix en el primer component dels topònims Vallibona, Montixelvo i de l'apel.latiu muricec i també la conservació de la -n final romànica, i els glossaris documenten que deia galpón, qamtxón, fullíyim, plantàyin, viben, voces que en valencià actual serien capó, camisó, follí, plantage, vime.

D'altres peculiaritats del mossàrabe valencià participaven el portuguès i l'italià. Així, igual que en eixes llengües, els mossàrabs de València conservaven el diftong -ai secundari com en los topònims Moraira, Ficaira, l'apel.latiu actual colombaire, o el malnom al-Fornair d'un moro valencià, etc. sense reduir-los a -e com en morera, figuera, colomer, forner. En mossàrab el resultat de la -c llatina davant la -e, -i, tenia una articulació palatal africada sorda, igual que en italià, segons manifiesten els topònims Xella, Portitxol, Llutxent, Montixelvo, els apel.latius actuals càrritx, clòtxina, fardatxo, carxata, sarnatxo, i els vocables dels glossarios txicala, panitx, ratxim (els quals en valencià són cigala, panís, raïm). El mossàrab, igual que l'italià mantenia sordes les consonants -p-, -t-, i -c- davant -a, -o , -u llatines en posició intervocàlica o amb -r trabada, mentres que el català, el castellà y les altres llengües romàniques occidentals, les han sonoritzades en -b-, -d- y -g-. Tal llei fonètica mossàrab la testimonien veues com Ripelles, qabra, Forata, gaiato, caxara, Petrer, Ficaira, txigala, zogro, etc. que en valencià actual serien Ribelles, cabra, foradada, calçada, pedrer, figuera, cigala, sogre.

D'altra banda, el mossàrab valencià conservava els dos elements del grupo -mb llatí, como es veu en veus com Llombo, Llombai, gamba, gambusí, colombaire, igual que el portuguès i l'italià i sense l'assimilació regressiva que es produeix en castellà i català. Igual succeïa amb el grup llatí -nd, segons acrediten els topònims Fondó, Pregonda i els apel.latius comarcals tanda, orandella, fondello, torondo, mundar, etc. sense l'assimilació regressiva que té lloc en català. Tampoc no palatitzaven la -nn geminada, segons es veu en els topònims, Canet, Canelles, Cabanes, Penaguila, etc. a l'inrevés del que succeeix en castellà i català.

[[#desinformacio_blavera]]
!!6 - Desinformació blavera "pura i dura"
A la dècada dels vuitanta es va fer un gran descobriment per part d'un veí de Xàtiva, de nom Josep Gironès, d'unes pedres amb inscripcions del segle VIII on s'hi llegia "Eskola ab valentsya", prova contundent i irrefutable que el valencià és anterior a Jaume I; els resultats no es feren esperar, i l'actual president de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps va demanar al cap de servei de patrimoni arqueològic que fera estudiar les pedres, i, després de l'examen de la troballa, la Universitat Politècnica emeté un dictamen concloent: les inscripcions de les pedres no podien tenir una antiguitat superior als cinquanta anys.

[[#desinformacio_panca]]
!!7 - I també "desinformació panca"
També als vuitanta es va celebrar el Primer Congrés de la Llengua Valenciana a Elx. Lògicament, el problema era que no hi havia cap filòleg disposat a abonar les tesis blaveres, fins que, providencialment, va aparèixer-ne un: Bernard Weish, filòleg de la Universitat de Munic, qui s'havia dedicat a escriure cartes al diari "Levante-EMV" donant base científica a les teories blaveres, com ara l'existència al segle XI de trobadors valencians anomenats "Bertran Desdelueg", "Luís Llach", o "Salvatore Coniglia"; vista la seva autoritat, els organitzadors del Congrés acataven com a dogma les seves opinions i, naturalment, el convidaren.

Bernard Weish no va presentar-s'hi i va excusar-se amb un telegrama on s'hi llegia "imposible asistencia por falta de existencia"; la pura veritat, ja que Weish era un personatge de ficció creat per un filòleg valencià que va fer servir aquest pseudònim per escriure autèntiques aberracions lingüístiques per a després fer-se un bon tip de riure veient com els organitzadors del Congrés d'Elx eren capaços d'anar-se-les empassant una rera l'altra...

[[#les_paranoies_blaveres]]
!!8 - Les paranoies blaveres
%rframe% [[http://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-392|http://www.antiblavers.org/galeria/albums/origens/thumb_Monestir.Puig.jpg"Monestir del Puig"]] | [--Monestir del Puig (Horta Nord)--]
Com que representa que el catalanisme està subornant a milers de lingüistes, no només arreu del món sinó també als més espanyolistes, no només hui en dia sinó en el temps (hi ha testimoniatges sobre la catalanitat al País Valencià del segle XIII i de 1341), i així també el catalanisme està comprant el silènci i la complicitat de totes les universitats del món...Els pobres blavers, els més purs valencians, han d'acusar de traïdoria al PP, al PSOE, etc. per no combatre les normes catalanes, i acusen com a veritables valencianistes que es pensen que són als valencians "pancatalanistes" que s'han venut a l'enemic imaginari... Encara que seguint el raonament blaver fins al final... podria ser també que aquest odi als catalanistes i als catalans provinga del fet que ells no han rebut cap suborn ? El catalanisme té tants milions i ells no en reben res ? Llavors renegarien tant de la catalanitat per aquesta manca de respecte, o per atraure l'atenció dels pagadors per rebre les subvencions?

%lframe% [[http://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-56|http://www.antiblavers.org/galeria/albums/bandera/thumb_castell_xativa1.jpg"Castell de Xàtiva"]] | [--Castell de Xàtiva--]
I és que els blavers no només pateixen una paranoia sino dos més (si els hi cap aquesta els hi caben encara de més grosses). Per una banda el blaverisme tem una invasió i/o supressió per part dels catalanistes de la identitat valenciana.
Ara bé, on són els tancs preparats i armats ? quants catalans al Principat voldrien que el País Valencià s'integrara a Catalunya tot suprimint l'estatut valencià ? (mentre que la veritat és que el catalanisme sempre ha defensat la confederació entre Catalunya, el PV i les Illes en termes d'igualtat: els Països Catalans) Quants valencians catalanistes estarien a favor de suprimir les seues senyes d'identitat i govern, tot col.laborant amb el govern "invasor" ? (cap de conegut) Quan suprimiria la muixeranga el govern "central" de Barcelona per exemple ? Preguntes una mica ridícules, no trobeu ? Doncs són les que s'han de fer els que cauen en la paranoia blavera, o no diuen que els volen envair fins i tot culturalment ? (ara s'obligarà a ballar la sardana no...?). Només la ironia ajuda a no deprimir-se en pensar amb quin tipus de persones convivim. Però és que no s'acaba aqui la paranoia blavera, l'altra paranoia vol intentar convèncer que es vol imposar el català de Barcelona, que ni es vol respectar la varietat (o llengua per a ells) del país; una altra paranoia creada per a desinformar: el barceloní (o dialecte central) mai escriuria "contar" quan realment es pronuncia "cuntà", o "caixa" quan realment es pronuncia "caxä", si no tinguera en compte les altres parles catalanes (com la mallorquina, la lleidatana, o el valencià meridional) que en molts casos són més fidels al català antic que el mateix català central.

[[#les_paradoxes_blaveres]]
!!8 - I les paradoxes blaveres
#Mentre que a Castelló es parla mossàrab... A Sogorb es parla castellà xurro (ex-aragonès) o mossàrab ? A l'Algarve es parla portuguès o mossàrab ? A Andalusia es parla castellà o mossàrab ?
#Si l'antic Aragó era a la Jacetània, si l'antiga Castella era a Burgos, i si l'antic Portugal era a la regió d'O Porto (Portus Cale), què ha passat per a ells a Sogorb ? i a l'Algarve ? i a Andalusia ?
#Mentre que la llengua mossàrab separa valencians de catalans.... no hauria de separar castellanoparlants de Sogorb i mossaraboparlants de Castelló encara més ?
#Si no els separaren la llengua per raons històriques i administratives.... Llavors ressucitar la unió catalano-valenciana amb la Corona d'Aragó - PPCC no és vàlid doncs ?
#Però si a Sogorb parlen mossàrab... llavors els blavers no haurien de parlar... aquest mossàrab (ja que el valencià actual seria una clara imposició externa...).
#Si els valencians parlen mossàrab, llavors els tortosins són valencians ?
#A on acaba i a on comença la "llengua" valenciana, dins de Castelló ? o al sud de Tarragona ? (doncs a la frontera Catalunya-PV no hi és la isoglossa...).
#Com és que mai han aportat cap prova d'acadèmic subornat pel catalanisme ? Tots els acadèmics són tan materialistes ?
#I com és que mai han aportat cap prova sobre el mossàrab valencià dels segles IX al XI escrits en valencià ?
#Com es que la "invasió" castellanoparlant, la disglòssia enfront del castellà, o la castellanització al PV no els afecta en el mateix grau ??
#Com es que defenen tant la "llengua" valenciana davant del català i a les manifestacions parlen en castellà ?

%trail% <<|Índex|>>
Page last modified on August 08, 2006, at 08:02 PM
Edit - History - Print - Recent Changes - Search<
Creative Commons License © 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors | visites
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons, tret d'on s'indique el contrari.
Funcionant gràcies a PmWiki, PunBB, Coppermine, PHP, MySQL, Apache i GNU/Linux.