Descarregueu  el navegador Mozilla Firefox, per a una visualització web millor i més segura
Descarregueu l'Adobe Reader, per a documents PDF

Main.BlascoIbáñezIElBlasquisme History

Hide minor edits - Show changes to output

May 05, 2023, at 10:25 PM by 84.121.200.250 -
Changed line 77 from:
Voyons le jugement de Joan Fuster sur ce que signifiait le blasquisme dans le Pays de Valence, dans son célèbre livre ''Nosaltres els Valencians'' (Nous les Valenciens) [Barcelona. Editions 62. 1996. P. 112]:
to:
Voyons le jugement de Joan Fuster sur ce que signifiait le blasquisme dans le Pays Valencien, dans son célèbre livre ''Nosaltres els Valencians'' (Nous les Valenciens) [Barcelona. Editions 62. 1996. P. 112]:
May 03, 2023, at 11:48 PM by 84.121.200.250 -
Added lines 84-104:

(:if userlang de:)

!Blasco Ibáñez und der Blasquismus

%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-431|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/thumb_blasco.ibanez.jpg"Blasco Ibáñez"]] | [--Blasco Ibáñez.--]
Es ist bekannt, dass Vicente Blasco Ibáñez (València 1867-Menton [Frankreich] 1928) eine der wichtigsten Persönlichkeiten Valèncias zu Beginn des 20. Jahrhunderts. Er war ein produktiver Schriftsteller (hauptsächlich auf Spanisch, nach einem kurzen Anfang auf Valencianisch) und auch ein Politiker, weshalb wir ihn hier erwähnen.

Er gründete eine Partei, die Blasquist-Partei, und eine Bewegung, den Blasquismus, deren Einfluss über seinen Tod hinausging und sich bis zum Ende der Zweiten Spanischen Republik ausbreitete.

Dieser Mann, der zwar in València geboren wurde, dessen Vorfahren aber aus Mora de Rubielos (Teruel) stammten, schrieb, wie bereits erwähnt, den größten Teil seines literarischen Werks in spanischer Sprache, was sicherlich kein Beispiel für die Liebe zu seinem Land oder seiner Sprache ist. Abgesehen davon inspirierte er viele valencianische Schriftsteller, es ihm gleichzutun.

Aber seine Partei und seine politische Bewegung wurden von zwei Meilensteinen getragen: Ein radikaler Antiklerikalismus und ein spanischer chauvinistischer Republikanismus. All dies wird begleitet von einer äußerst aggressiven Theorie und einer äußerst gewalttätigen Praxis (dieses gewalttätige Element findet sich auch im späteren Blaverismus). Ohne zu übertreiben, kann man sagen, dass seine Bewegung das Äquivalent zum Lerrouxismus in Katalonien war. Und ähnlich wie der Lerrouxismus entwickelte auch dieser radikale spanische Nationalismus ein antikatalanisches Gefühl.

Sehen wir uns an, wie Joan Fuster in seinem berühmten Buch ''Nosaltres els Valencians'' (Wir die Valencianer) die Bedeutung des Blasquismus im Land Valencia einschätzt [Barcelona. Editions 62. 1996. P. 112]:

%quote% "L’evolució del blasquisme, en definitiva, és la mateixa del lerrouxisme. De més a més, fou propulsor d’un matonisme obscenament inútil, que tenia tant de revolucionari com jo de cardenal. Tot això, en última instància, pertany al capítol del «provincianisme» més descordat. Des del punt de vista que ara ens ocupa, Blasco va significar un obstacle per a la Renaixença política, quan ben bé podia haver-se’n apoderat de les regnes. La seva herència pesarà sobre una part del republicanisme valencià del segle XX: aquells còmics «autonomistes» que sistemàticament combateren o boicotejaren les autèntiques aspiracions autonòmiques locals. Si dins el blasquisme tampoc no faltaren homes més o menys conscients del problema valencià, i fins i tot noblement preocupats per una solució digna —Vicent Marco i Miranda, entre altres—, sempre foren contrarrestats o cohibits."

%traduccio% "Die Entwicklung des Blasquismus ist, kurz gesagt, die gleiche wie die des Lerrouxismus. Blasco war die treibende Kraft hinter einem obszön nutzlosen Verhalten politischer Tyrannei, der so revolutionär war, als ob ich ein Kardinal wäre. All dies gehört letztlich in das Kapitel des überzogenen "Provinzialismus". Aus unserer Sicht war Blasco ein Hindernis für die politische Renaissance Valencias, obwohl er sie durchaus hätte leiten können. Sein Vermächtnis wird einen Teil des valencianischen Republikanismus des zwanzigsten Jahrhunderts belasten: jene komödiantischen "Autonomisten", die systematisch echte lokale Autonomiebestrebungen bekämpften oder boykottierten. Selbst wenn es innerhalb des Blasquismus Persönlichkeiten gab, die sich des valencianischen Problems mehr oder weniger bewusst waren und sich sogar auf edle Weise um eine würdige Lösung bemühten - unter anderem Vicent Marco i Miranda -, wurden sie immer bekämpft oder zurückhaltend behandelt."

Es gibt auch einen klaren Beweis für Blasco Ibáñez' Antikatalanismus. Und das ist der Artikel ''[[https://es.wikisource.org/wiki/La_lepra_catalanista|La lepra catalanista (Die katalanische Lepra)]]''. Dieser Artikel erschien am 13. Juni 1907 in der Zeitung der Stadt València "El Pueblo", die von Blasco Ibáñez persönlich regiert wurde. Der Artikel hat einen anonymen Autor, aber die Urheberschaft von Blasco Ibáñez wurde von allen anerkannt, außer von einigen Historikern mit neoblaveristischer Tendenz, wie Vicent Baydal, die versuchen, die Urheberschaft von Blasco Ibáñez an diesem Artikel zu leugnen. Auf jeden Fall war es sehr üblich, dass Blasco selbst anonyme oder mit Pseudonym unterzeichnete Artikel veröffentlichte. Schließlich war er der Direktor dieser Zeitung und damit der Hauptverantwortliche für alles, was in dieser Zeitung veröffentlicht wurde. Daher scheint seine Urheberschaft an diesem Artikel ziemlich klar zu sein.
May 03, 2023, at 11:29 PM by 84.121.200.250 -
Added lines 63-83:

(:if userlang fr:)

!Blasco Ibáñez et le Blasquisme

%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-431|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/thumb_blasco.ibanez.jpg"Blasco Ibáñez"]] | [--Blasco Ibáñez.--]
Il est bien connu que Vicente Blasco Ibáñez (Valence 1867-Menton [France] 1928) a été l'une des figures les plus importantes de Valence au début du XXe siècle. Écrivain prolifique (principalement en espagnol, après un bref début en valencien), il fut également un homme politique, raison pour laquelle nous l'incluons ici.

Il a fondé un parti, le parti blasquiste, et un mouvement, le blasquisme, dont l'influence s'est prolongée au-delà de sa mort et s'est étendue jusqu'à la fin de la deuxième République espagnole.

Cet homme qui, bien que né à Valence, ses ancêtres étaient originaires de Mora de Rubielos (Teruel), a écrit la grande majorité de son œuvre littéraire en espagnol, comme nous l'avons déjà dit, ce qui n'est certainement pas un exemple d'amour pour sa terre ou sa langue. En outre, il a inspiré de nombreux écrivains valenciens à faire la même chose que lui.

Mais son parti et son mouvement politique ont été soutenus par deux jalons : Un anticléricalisme radical et un républicanisme chauvin espagnol. Tout cela accompagné d'une théorie extrêmement agressive et d'une praxis extrêmement violente (cet élément violent se retrouve également dans le blavérisme ultérieur). Sans exagérer, on peut dire que son mouvement était l'équivalent du lerrouxisme en Catalogne. Et, à l'instar du lerrouxisme, ce nationalisme espagnol radical développa un sentiment anti-catalan.

Voyons le jugement de Joan Fuster sur ce que signifiait le blasquisme dans le Pays de Valence, dans son célèbre livre ''Nosaltres els Valencians'' (Nous les Valenciens) [Barcelona. Editions 62. 1996. P. 112]:

%quote% "L’evolució del blasquisme, en definitiva, és la mateixa del lerrouxisme. De més a més, fou propulsor d’un matonisme obscenament inútil, que tenia tant de revolucionari com jo de cardenal. Tot això, en última instància, pertany al capítol del «provincianisme» més descordat. Des del punt de vista que ara ens ocupa, Blasco va significar un obstacle per a la Renaixença política, quan ben bé podia haver-se’n apoderat de les regnes. La seva herència pesarà sobre una part del republicanisme valencià del segle XX: aquells còmics «autonomistes» que sistemàticament combateren o boicotejaren les autèntiques aspiracions autonòmiques locals. Si dins el blasquisme tampoc no faltaren homes més o menys conscients del problema valencià, i fins i tot noblement preocupats per una solució digna —Vicent Marco i Miranda, entre altres—, sempre foren contrarrestats o cohibits."

%traduccio% "L'évolution du blasquisme, en somme, est la même que celle du lerrouxisme. Blasco a été le moteur d'un comportement obscène et inutile d'intimidation politique, aussi révolutionnaire que si j'étais cardinal. Tout cela, en dernière analyse, appartient au chapitre du "provincialisme" le plus extravagant. De notre point de vue, Blasco a été un obstacle à la renaissance politique valencienne, alors qu'il aurait pu en prendre le commandement. Son héritage pèsera sur une partie du républicanisme valencien du XXe siècle : ces "autonomistes" comiques qui ont systématiquement combattu ou boycotté les véritables aspirations autonomiques locales. Même lorsqu'à l'intérieur du Blasquisme il y avait des personnages plus ou moins conscients du problème valencien, et même noblement préoccupés par une solution digne -Vicent Marco i Miranda, entre autres-, ils étaient toujours contrés ou freinés."

Il y a aussi une preuve évidente de l'anticatalanisme de Blasco Ibáñez. Il s'agit de l'article ''[[https://es.wikisource.org/wiki/La_lepra_catalanista|La lepra catalanista (La lèpre catalaniste)]]''. Cet article est paru dans le journal de la ville de Valence "El Pueblo", qui était personnellement dirigé par Blasco Ibáñez, le 13 juin 1907. L'article a un auteur anonyme, mais la paternité de Blasco Ibáñez a été remarquée par tous, à l'exception de certains historiens de tendance néoblaveriste, comme Vicent Baydal, qui tentent de nier la paternité de Blasco Ibañez sur cet article. De toute façon, il était très fréquent que Blasco publie lui-même des articles anonymes ou signés d'un pseudonyme. Enfin, il était le directeur de ce journal, et donc le responsable ultime de tout ce qui était publié dans ce journal. La paternité de cet article semble donc évidente.
March 19, 2022, at 02:06 AM by 139.47.16.12 -
Changed line 26 from:
%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-431|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/blasco.ibanez.jpg"Blasco Ibáñez"]] | [--Blasco Ibáñez.--]
to:
%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-431|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/thumb_blasco.ibanez.jpg"Blasco Ibáñez"]] | [--Blasco Ibáñez.--]
Changed line 47 from:
%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-431|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/blasco.ibanez.jpg"Blasco Ibáñez"]] | [--Blasco Ibáñez.--]
to:
%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-431|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/thumb_blasco.ibanez.jpg"Blasco Ibáñez"]] | [--Blasco Ibáñez.--]
March 17, 2022, at 06:26 PM by 139.47.18.233 -
March 17, 2022, at 06:25 PM by 139.47.18.233 -
Changed lines 41-42 from:
Disponemos en fin, de un testimonio muy claro del anticatalanisme de Blasco Ibáñez. Éste es el artículo ''[[https://es.wikisource.org/wiki/La_lepra_catalanista|La lepra catalanista]]''. Este artículo apareció en el diario "El Pueblo" de la ciudad de Valencia, que dirigía personalmente Blasco Ibáñez, el 13 de junio de 1907. El artículo es de autor anónimo, pero todo el mundo ha visto detrás suyo la mano de Blasco Ibáñez, excepto algunos historiadores de tendencia neoblavera como Vicent Baydal, que tratan de exonerarlo de esto. En cualquier caso, no era extraño tampoco que el propio Blasco publicara escritos en aquel diario sin firmar o con pseudónimo. En último término, él era el director del diario, y resposable por lo tanto de todo aquello que se publicara. Así oues, su autoría parece clara.
to:
Disponemos en fin, de un testimonio muy claro del anticatalanisme de Blasco Ibáñez. Éste es el artículo ''[[https://es.wikisource.org/wiki/La_lepra_catalanista|La lepra catalanista]]''. Este artículo apareció en el diario "El Pueblo" de la ciudad de Valencia, que dirigía personalmente Blasco Ibáñez, el 13 de junio de 1907. El artículo es de autor anónimo, pero todo el mundo ha visto detrás suyo la mano de Blasco Ibáñez, excepto algunos historiadores de tendencia neoblavera como Vicent Baydal, que tratan de exonerarlo de esto. En cualquier caso, no era extraño tampoco que el propio Blasco publicara escritos en aquel diario sin firmar o con pseudónimo. En último término, él era el director del diario, y resposable por lo tanto de todo aquello que se publicara. Así pues, su autoría parece clara.
Added lines 61-62:

There is also a clear prove of Blasco Ibáñez's anticatalanism. And that is the article ''[[https://es.wikisource.org/wiki/La_lepra_catalanista|La lepra catalanista (Catalanist Leprosy)]]''. This article appeared on the newspaper from the city of Valencia "El Pueblo", which was personally ruled by Blasco Ibáñez, on 13th June 1907. The article has an anonym author, but Blasco Ibáñez's authorship has been noticed by everyone, except for some historians of neoblaverist tendency, such as Vicent Baydal, who try to deny Blasco Ibañez's authorship of this article. In any case, it was very common that Blasco himself published anonym articles or articles signed with pseudonym. Finally, he was the director of this newspaper, and therefore he was the ultimate responsible of everything that was published in that newspaper. Thus, his authorship of this article seems quite clear.
March 17, 2022, at 06:13 PM by 139.47.18.233 -
Changed lines 20-21 from:
Disposem en fi, d'un testimoni molt clar de l'anticatalanisme de Blasco Ibáñez. Aquest és l'article ''[[https://es.wikisource.org/wiki/La_lepra_catalanista|La lepra catalanista]]''. Aquest article aparegué al diari "El Pueblo" de la ciutat de València, que dirigia personalment Blasco Ibáñez, el 13 de juny de 1907. L'article és d'autor anònim, però tothom ha vist rera seu la mà de Blasco Ibáñez, excepte alguns historiadors de tendència neoblavera com Vicent Baydal, que tracten d'exonerar-lo d'això. En qualsevol cas, no era estrany tampoc que el propi Blasco publicara escrits en aquell diari sense signar o amb pseudònim. En darrer terme, ell n'era el director del diari, i resposable epr tant de tot allò que es publicara. Així doncs, la seua autoria sembla clara.
to:
Disposem en fi, d'un testimoni molt clar de l'anticatalanisme de Blasco Ibáñez. Aquest és l'article ''[[https://es.wikisource.org/wiki/La_lepra_catalanista|La lepra catalanista]]''. Aquest article aparegué al diari "El Pueblo" de la ciutat de València, que dirigia personalment Blasco Ibáñez, el 13 de juny de 1907. L'article és d'autor anònim, però tothom ha vist rera seu la mà de Blasco Ibáñez, excepte alguns historiadors de tendència neoblavera com Vicent Baydal, que tracten d'exonerar-lo d'això. En qualsevol cas, no era estrany tampoc que el propi Blasco publicara escrits en aquell diari sense signar o amb pseudònim. En darrer terme, ell n'era el director del diari, i resposable per tant de tot allò que es publicara. Així doncs, la seua autoria sembla clara.
Added lines 40-41:

Disponemos en fin, de un testimonio muy claro del anticatalanisme de Blasco Ibáñez. Éste es el artículo ''[[https://es.wikisource.org/wiki/La_lepra_catalanista|La lepra catalanista]]''. Este artículo apareció en el diario "El Pueblo" de la ciudad de Valencia, que dirigía personalmente Blasco Ibáñez, el 13 de junio de 1907. El artículo es de autor anónimo, pero todo el mundo ha visto detrás suyo la mano de Blasco Ibáñez, excepto algunos historiadores de tendencia neoblavera como Vicent Baydal, que tratan de exonerarlo de esto. En cualquier caso, no era extraño tampoco que el propio Blasco publicara escritos en aquel diario sin firmar o con pseudónimo. En último término, él era el director del diario, y resposable por lo tanto de todo aquello que se publicara. Así oues, su autoría parece clara.
March 17, 2022, at 06:08 PM by 139.47.18.233 -
Changed line 20 from:
Disposem en fi, d'un testimoni molt clar de l'anticatalanisme de Blasco Ibáñez. Aquest és l'article ''[https://es.wikisource.org/wiki/La_lepra_catalanista La lepra catalanista]''. Aquest article aparegué al diari "El Pueblo" de la ciutat de València, que dirigia personalment Blasco Ibáñez, el 13 de juny de 1907. L'article és d'autor anònim, però tothom ha vist rera seu la mà de Blasco Ibáñez, excepte alguns historiadors de tendència neoblavera com Vicent Baydal, que tracten d'exonerar-lo d'això. En qualsevol cas, no era estrany tampoc que el propi Blasco publicara escrits en aquell diari sense signar o amb pseudònim. En darrer terme, ell n'era el director del diari, i resposable epr tant de tot allò que es publicara. Així doncs, la seua autoria sembla clara.
to:
Disposem en fi, d'un testimoni molt clar de l'anticatalanisme de Blasco Ibáñez. Aquest és l'article ''[[https://es.wikisource.org/wiki/La_lepra_catalanista|La lepra catalanista]]''. Aquest article aparegué al diari "El Pueblo" de la ciutat de València, que dirigia personalment Blasco Ibáñez, el 13 de juny de 1907. L'article és d'autor anònim, però tothom ha vist rera seu la mà de Blasco Ibáñez, excepte alguns historiadors de tendència neoblavera com Vicent Baydal, que tracten d'exonerar-lo d'això. En qualsevol cas, no era estrany tampoc que el propi Blasco publicara escrits en aquell diari sense signar o amb pseudònim. En darrer terme, ell n'era el director del diari, i resposable epr tant de tot allò que es publicara. Així doncs, la seua autoria sembla clara.
March 17, 2022, at 06:06 PM by 139.47.18.233 -
March 17, 2022, at 06:02 PM by 139.47.18.233 -
Added lines 19-20:

Disposem en fi, d'un testimoni molt clar de l'anticatalanisme de Blasco Ibáñez. Aquest és l'article ''[https://es.wikisource.org/wiki/La_lepra_catalanista La lepra catalanista]''. Aquest article aparegué al diari "El Pueblo" de la ciutat de València, que dirigia personalment Blasco Ibáñez, el 13 de juny de 1907. L'article és d'autor anònim, però tothom ha vist rera seu la mà de Blasco Ibáñez, excepte alguns historiadors de tendència neoblavera com Vicent Baydal, que tracten d'exonerar-lo d'això. En qualsevol cas, no era estrany tampoc que el propi Blasco publicara escrits en aquell diari sense signar o amb pseudònim. En darrer terme, ell n'era el director del diari, i resposable epr tant de tot allò que es publicara. Així doncs, la seua autoria sembla clara.
Changed lines 46-51 from:
He founded a party, the Blasquist Party, and a movement, Blasquism, whose influence transcended his death and spread to the end of the Second Spanish Republic.

This man, who, despite being born in València, was native to Mora de Rubielos (Teruel), wrote the vast majority of his literary work in Spanish, as we have already said, which is certainly not an example of love for his land or his language. Apart from all this, he inspired many Valencian writers to do the same as him.

But his party and political movement were sustained in two pillars: A radical anticlericalism, and a Spanish chauvinist republicanism. All this accompanied by an extremely aggressive theory and an extremely violent praxis (this violent element can also be found in later blaverism). Without exaggerating, we can say that his movement was the equivalent of Lerrouxism in Catalonia. And, similar to Lerrouxism, this radical Spanish nationalism developed an anti-Catalan sentiment.
to:
He founded a party, the Blasquist Party, and a movement, Blasquism, whose influence went beyond his death and spread to the end of the Second Spanish Republic.

This man, who, despite being born in València, his ancestors came from Mora de Rubielos (Teruel), wrote the vast majority of his literary work in Spanish, as we have already said, which is certainly not an example of love for his land or his language. Apart from all this, he inspired many Valencian writers to do the same as him.

But his party and political movement were sustained in two milestones: A radical anticlericalism, and a Spanish chauvinist republicanism. All this accompanied by an extremely aggressive theory and an extremely violent praxis (this violent element can also be found in later blaverism). Without exaggerating, it can be said that his movement was the equivalent of Lerrouxism in Catalonia. And, similar to Lerrouxism, this radical Spanish nationalism developed an anti-Catalan feeling.
Changed line 56 from:
%traduccio% "The evolution of Blasquism, in short, is the same as that of Lerrouxism. Blasco was the driving force behind an obscenely useless behaviour of political bullying, who was as revolutionary as I was a cardinal. All this, in the last analysis, belongs to the chapter of the most extravagant "provincialism." From our point of view, Blasco was an obstacle to the political renaissance, when he could well have taken over the reins. His legacy will weigh on a part of the Valencian republicanism of the twentieth century: those comedic "autonomists" that systematically fought or boycotted real local autonomic aspirations. Even when inside Blasquism there were figures who were more or less aware of the Valencian problem, and even nobly concerned with a dignified solution -Vicent Marco i Miranda, among others-, they were always countered or restrained."
to:
%traduccio% "The evolution of Blasquism, in short, is the same as that of Lerrouxism. Blasco was the driving force behind an obscenely useless behaviour of political bullying, who was as revolutionary as if I were a cardinal. All this, in the last analysis, belongs to the chapter of the most extravagant "provincialism." From our point of view, Blasco was an obstacle to the Valencian political renaissance, when he could well have taken over the command of it. His legacy will weigh on a part of the Valencian republicanism of the twentieth century: those comedic "autonomists" that systematically fought or boycotted real local autonomic aspirations. Even when inside Blasquism there were figures who were more or less aware of the Valencian problem, and even nobly concerned with a dignified solution -Vicent Marco i Miranda, among others-, they were always countered or restrained."
Added lines 19-56:

(:if userlang es:)

!Blasco Ibáñez y el blasquismo

%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-431|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/blasco.ibanez.jpg"Blasco Ibáñez"]] | [--Blasco Ibáñez.--]
De todos es sabido como Vicente Blasco Ibáñez (València 1867-Menton [Francia] 1928) fue una de las figuras más importantes en la València de principios de siglo. Escritor prolífico (en lengua castellana mayoritariamente, tras unos breves inicios en valenciano), fue político también, y por eso lo incluimos aquí.

Fundó un partido, el Partido Blasquista, y un movimiento, el blasquismo, la influencia de los cuales podemos decir que sobrepasó su muerte y se extendió hasta el final de la 2ª República.

Este personaje, que, a pesar de haber nacido en València, era originario de Mora de Rubielos (Teruel), ya hemos dicho que escribió la inmensa mayoría de su obra literaria en castellano, lo que, sin duda, no es un ejemplo de amor a su tierra ni a su lengua. Aparte que con su ejemplo, arrastró muchísimos escritores valencianos a hacer lo mismo que él.

Pero es que su partido y movimiento político estaba sustentado en dos pilares: Un anticlericalismo radical, y un republicanismo españolista. Todo ello acompañado de una teoría sumamente agresiva y de una praxis sumamente violenta (este elemento violento lo encontramos también en el blaverismo posterior, y de él hablaremos). Sin exagerar, podemos decir que fue su movimiento el equivalente al lerrouxismo en Cataluña. Y de manera similar al lerrouxismo, el españolismo radical derivó en él en un anticatalanismo.

Veamos qué juicio hace Joan Fuster, en su libro Nosotros los Valencianos [Barcelona. Ediciones 62. 1996. P. 112], de lo que significó el blasquismo en nuestra tierra:

%quote% "L’evolució del blasquisme, en definitiva, és la mateixa del lerrouxisme. De més a més, fou propulsor d’un matonisme obscenament inútil, que tenia tant de revolucionari com jo de cardenal. Tot això, en última instància, pertany al capítol del «provincianisme» més descordat. Des del punt de vista que ara ens ocupa, Blasco va significar un obstacle per a la Renaixença política, quan ben bé podia haver-se’n apoderat de les regnes. La seva herència pesarà sobre una part del republicanisme valencià del segle XX: aquells còmics «autonomistes» que sistemàticament combateren o boicotejaren les autèntiques aspiracions autonòmiques locals. Si dins el blasquisme tampoc no faltaren homes més o menys conscients del problema valencià, i fins i tot noblement preocupats per una solució digna —Vicent Marco i Miranda, entre altres—, sempre foren contrarrestats o cohibits."

%quote% "La evolución del blasquismo, en definitiva, es la misma del lerrouxismo. Además, fue propulsor de un matonismo obscenamente inútil, que tenía tanto de revolucionario como yo de cardenal. Todo ello, en última instancia, pertenece al capítulo del «provincianismo» más desatado. Desde el punto de vista que ahora nos ocupa, Blasco significó un obstáculo para la Renaixença política, cuando bien podría haberse apoderado de las riendas. Su herencia pesará sobre una parte del republicanismo valenciano del siglo XX: aquellos cómicos «autonomistas» que sistemáticamente combatieron o boicotearon las auténticas aspiraciones autonómicas locales. Si bien dentro del blasquismo tampoco faltaron hombres más o menos conscientes del problema valenciano, e incluso noblemente preocupados por una solución digna -Vicente Marco y Miranda, entre otros-, siempre fueron contrarrestados o cohibidos."

(:if userlang en:)

!Blasco Ibáñez and Blasquism

%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-431|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/blasco.ibanez.jpg"Blasco Ibáñez"]] | [--Blasco Ibáñez.--]
It is well known that Vicente Blasco Ibáñez (València 1867-Menton [France] 1928) was one of the most important figures in València at the beginning of the 20th century. A prolific writer (mostly in Spanish, after a brief start in Valencian), he was also a politician, which is why we include him here.

He founded a party, the Blasquist Party, and a movement, Blasquism, whose influence transcended his death and spread to the end of the Second Spanish Republic.

This man, who, despite being born in València, was native to Mora de Rubielos (Teruel), wrote the vast majority of his literary work in Spanish, as we have already said, which is certainly not an example of love for his land or his language. Apart from all this, he inspired many Valencian writers to do the same as him.

But his party and political movement were sustained in two pillars: A radical anticlericalism, and a Spanish chauvinist republicanism. All this accompanied by an extremely aggressive theory and an extremely violent praxis (this violent element can also be found in later blaverism). Without exaggerating, we can say that his movement was the equivalent of Lerrouxism in Catalonia. And, similar to Lerrouxism, this radical Spanish nationalism developed an anti-Catalan sentiment.

Let's see Joan Fuster's judgement of what Blasquism meant in the Land of Valencia, in his famous book Nosaltres els Valencians [Barcelona. Editions 62. 1996. P. 112]:

%quote% "L’evolució del blasquisme, en definitiva, és la mateixa del lerrouxisme. De més a més, fou propulsor d’un matonisme obscenament inútil, que tenia tant de revolucionari com jo de cardenal. Tot això, en última instància, pertany al capítol del «provincianisme» més descordat. Des del punt de vista que ara ens ocupa, Blasco va significar un obstacle per a la Renaixença política, quan ben bé podia haver-se’n apoderat de les regnes. La seva herència pesarà sobre una part del republicanisme valencià del segle XX: aquells còmics «autonomistes» que sistemàticament combateren o boicotejaren les autèntiques aspiracions autonòmiques locals. Si dins el blasquisme tampoc no faltaren homes més o menys conscients del problema valencià, i fins i tot noblement preocupats per una solució digna —Vicent Marco i Miranda, entre altres—, sempre foren contrarrestats o cohibits."

%traduccio% "The evolution of Blasquism, in short, is the same as that of Lerrouxism. Blasco was the driving force behind an obscenely useless behaviour of political bullying, who was as revolutionary as I was a cardinal. All this, in the last analysis, belongs to the chapter of the most extravagant "provincialism." From our point of view, Blasco was an obstacle to the political renaissance, when he could well have taken over the reins. His legacy will weigh on a part of the Valencian republicanism of the twentieth century: those comedic "autonomists" that systematically fought or boycotted real local autonomic aspirations. Even when inside Blasquism there were figures who were more or less aware of the Valencian problem, and even nobly concerned with a dignified solution -Vicent Marco i Miranda, among others-, they were always countered or restrained."
Added line 1:
%rfloat% (:selectlang:)
Added lines 3-4:

(:if userlang ca:)
July 12, 2006, at 08:29 PM by tècnic - inicial
Added lines 1-17:
%trail% <<|Índex|>>
!Blasco Ibáñez i el blasquisme

%rframe% [[https://www.antiblavers.org/galeria/displayimage.php?pos=-431|https://www.antiblavers.org/galeria/albums/personatges/thumb_blasco.ibanez.jpg"Blasco Ibáñez"]] | [--Blasco Ibáñez--]
De tots és sabut com Vicente Blasco Ibáñez (València 1867-Menton [França] 1928) va ser una de les figures més importants a la València de principis de segle. Escriptor prolífic (en llengua castellana majoritàriament, després d’uns breus inicis en valencià), va ser polític també, i per això l’incloem ací.

Fundà un partit, el Partit Blasquista, i un moviment, el blasquisme, la influència dels quals podem dir que ultrapassà la seua mort i s’estengué fins al final de la 2ª República.

Aquest personatge, que, tot i haver nascut a València, era originari de Mora de Rubielos (Terol), ja hem dit que escrigué la immensa majoria de la seua obra literària en castellà, la qual cosa, sens dubte, no és pas un exemple d’amor a la seua terra ni a la seua llengua. A banda que amb el seu exemple, arrossegà moltíssims escriptors valencians a fer el mateix que ell.

Però és que el seu partit i moviment polític estava sustentat en dos pilars: Un anticlericalisme radical, i un republicanisme espanyolista. Tot això acompanyat d’una teoria summament agressiva i d’una praxi summament violenta (aquest element violent el trobem també al blaverisme posterior, i d’ell parlarem). Sense exagerar, podem dir que va ser el seu moviment l’equivalent al lerrouxisme al Principat. I de manera semblant al lerrouxisme, l’espanyolisme radical derivà en ell en un anticatalanisme.

Vegem quin judici en fa Joan Fuster, a ''Nosaltres els Valencians'' [Barcelona. Edicions 62. 1996. P. 112], del que significà el blasquisme a la nostra terra:

%quote% L’evolució del blasquisme, en definitiva, és la mateixa del lerrouxisme. De més a més, fou propulsor d’un matonisme obscenament inútil, que tenia tant de revolucionari com jo de cardenal. Tot això, en última instància, pertany al capítol del «provincianisme» més descordat. Des del punt de vista que ara ens ocupa, Blasco va significar un obstacle per a la Renaixença política, quan ben bé podia haver-se’n apoderat de les regnes. La seva herència pesarà sobre una part del republicanisme valencià del segle XX: aquells còmics «autonomistes» que sistemàticament combateren o boicotejaren les autèntiques aspiracions autonòmiques locals. Si dins el blasquisme tampoc no faltaren homes més o menys conscients del problema valencià, i fins i tot noblement preocupats per una solució digna —Vicent Marco i Miranda, entre altres—, sempre foren contrarrestats o cohibits.

%trail% <<|Índex|>>
Page last modified on May 05, 2023, at 10:25 PM
Edit - History - Print - Recent Changes - Search<
Creative Commons License © 2004-2011 Antiblavers.org i altres contribuïdors | visites
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons, tret d'on s'indique el contrari.
Funcionant gràcies a PmWiki, PunBB, Coppermine, PHP, MySQL, Apache i GNU/Linux.